Escapadeta als Alps Francessos...i alguna cosa més

[Steelman]

Escapadeta als Alps Francesos...i alguna coseta més

Bé aquest any, voliem destinar a les vacances d´estiu anar cap a Croacia,Bosnia,.... pero per motius economics i de temps ho varem haver de desestimar.
A més com que aquest any ja varem fer el viatge "gros" al Marroc, doncs ara a l´estiu ens hem conformat amb una escapadeta de 12 dies per visitar un dels païssos en que més es pot disfrutar dels viatges en moto. França.

Concretament ens varem centrar en la seva zona sud-est, visitant el Parc Natural de Mercantour, El Parc natural dels Ecrins, El parc regional de Queyras,El Parc regional de Verdon ,El parc regional de Vercors i el parc regional de Chartresse. També ens varem endinsar una mica a Italia per la zona del Parc natural dels Alps maritims i un dia a la Cote d´Azura Monaco.

Com sabeu, varem canviar de moto durant la setmana abans de marxar de viatge, aixo va fer que no em poguessim dissenyar l'escapada, aixi que amb el netbook,mapes i el Garmin Zumo cada dia anavem planejant la sortida del dia següent.


En fi...a lo que anem. Aquí va la nostra cronica de com han estat aquests dies

Diumenge 18 de Juliol
Reus[catalunya]- Barcelonnette[França]
783Km's

La idea inicial era poder sortir d´hora, venir a esmorzar amb tots els mototuristes a Vic, on es trobabeu per la sortida mensual i continuar la nostra marxa.
Imprevistos familiars d´última hora ens varem fer desdir d´aquesta idea, aixi que no varem sortir a les 6.00am com voliem, si no que ho varem fer una mica més tard, i ja varem fer via directe cap al nostre destí Alpí.

Per no variar, com cada vegada que sortim amb la moto cap a europa, a la zona entre La Jonquera i Narbonne, ens varem trobar la sempre molesta tramuntana. Per sort aquest cop era entre fluixa/moderada, pero igual de emprenyadora.

En les numeroses parades que anavem fent per les arees de servei de les autopistes, es va iniciar un ritual que seria una tónica per la resta del viatge, quant coincidiem amb altres motoristes.
Preguntes sobre la nostra moto. Com que fa molt poc que esta al carrer, al veure'n una ningú s´estava d apropar-se,preguntar-nos coses sobre ella.

A partir del migdia , va començar a fer moltissima calor, amb el que avançar es feia molt pessat. A mes des de la població de Les Mées, uns 80km's al nord de Aix-en-Provence, que ja haviem abandonat l´autopista.
AIxo feia que la nostra velocitat de creuer es veies molt condicionada per la fluidessa de les vies per on circulavem.

Vora les sis de la tarda, pero ja varem arribar al nostre destí,Barcelonnette,al cor de la vall del Riu Ubaye


L'únic que haviem pogut haver fet abans de marxar era la reserva del allotjament on passariem les primeres 8 nits de la nostra escapada.

Com que aquesta vegada la nostra intenció era anar de camping i tampoc era questió d´haver-nos de posar a montar/desmuntar la tenda cada dos dies, varem decidir buscar un lloc que fos una mica epicentre de totes les rutes que voliem realitzar, per aixo varem escollir el Camping Tampico, a la Barcelonnette.


El camping no és excessivament gran, pero té tots els serveis (Wc,dutxes amb aigua calenta gratis i sense limits,bar/restaurant,Wi-Fi al bar,..) i per un preu realment molt atractiu. El pack de Moto,2Pax i la tenda, tenia un cost de 10€/dia.

Una vegada muntada la tenda, tocava muntar els interiors. Inflar Matalassos i coxins, Preparar els sacs,..
Despres d'una bona dutxa,toca treure les maletes de la moto que es convertien en taules a les nits,preparar el sopar i cap dormir.

Dilluns 19 de Juliol
Barcelonnette[França]-Barcelonnette[França]
Col de la Bonnette(fr),Col de Lombardia(fr/it),Col de Sampeyre(it),Col del Angelo(fr/it),Col de Vars(fr)
338Km's

Si feu click al mapa, s´obrira la ruta al google maps

Com us he dit abans, no teniem clar quina ruta fariem, quins colls farie,quines poblacions parariem,...aniriem improvitzant sobre la marxa. Pero el que si tenia clar es que fariem el Col Bonette-Restefond.
Aixi que abans d´anar a dormir el dia anterior, mapa i portatil per un costat i el Garmin per l´altre vaig montar la ruta que a dalt uns he posat per tal de estrenar-nos en aquest colos alpí.

NO se si a tothom li pasa el mateix, pero a mi i la Natalia, quant anem de Camping ens llevem molt d´hora i a les 6.00 del mati ja estem desperts i preparant les coses del dia.

Com us he dit en el post de les meves impressions de la SuperTenere, doncs les maletes son ridicules, aixi que carregant tot l´equip de camping (tendes,sac,cadires,matalassos,coixins,camping-gas,casoles,...) i la roba,ens quedava molt poc espai útil.
Aixi que el primer que haviem de fer abans de endinsar-nos a les rutes alpines era comprar la teca.
Varem trobar un Carrefour-Market al centre de la Barcelonnette, just al costat d´una Bolangerie, aixi que varem agafar el costum diari de esmorzar a la Bolangerie, i en acabar anar a comprar les provisions diaries al supermercat.

Un cop provisionats de menjar i gasolina (el carrefour tenia benzinera), doncs ja estavem llestos i ansiossos d´iniciar l'escalada a la Bonnette.
Es un port preciós. La vertent nord (per la qual pujavem) no te molta vegetació. És el típic port de prats alpins. ON l´aigua i els prats verds sembla que juguin a veure qui te el domini del paissatge.

Els primers compassos,despres de la població de Guégnier, la carretera s´enfila molt i per fer-ho utilitza una serie de paelles encadenades.
Un cop ja s´ha assolit certa alçada va pujant de forma moderada i constant,enmig de prats verds, a mida que ens dirigim als murs que formen les muntanyes del Parc Natural de Mercantour, estem envoltats de cims de més de 2.800 msm com el Ventebrun,le Chevalier i el propi cim de la Bonnette.

D´aqui fins el cim , ja estem en terreny d´alta muntanya, la temperatura es molt mes baixa i el paissatge molt cremat per la neu i el gel que hi habita bona part del any.

El col de la Bonnete, esta considerat el pas de muntanya asfaltat i obert més alt d´europa. Cosa que els Francesos els omple d´orgull, ja sabeu com són. De fet si no els omplis tant d´orgull no haurien fet la "trampa".

Trampa??? Doncs si, resulta que el coll de la Bonnete esta a 2.715msm, cosa que el situaria per sota de passos com Stelvio (2.757),Isseran (2.764),Angelo(2.744),...aixi que es varen inventar un tram de carretera que puja fins als peus de la torre del cim de la Bonnete, batejat amb el nom del Col de la Cime de la Bonnete, que es troba a 2.802 msm.

La baixada d´aquest mític coll, es molt més ombrivola. La Baixada a la vegada tambe es molt pronunciada i constant, tot i que no ho fa en paelles fins al final del port.
A 3/4 parts de la baixada, just al mig de la petita zona de paelles, ens trobem les cascades de Vens, que te origen a 2.700m amb el sistema de 3 llacs que formen els Llacs de Vens.

Despres de la parada/foto de rigor en aquests salts d´aigua seguim la ruta fins a la població de Isola, Aquesta població te al seu costat l´estacio d´esqui de Isola2000,que en alguna ocasió ha estat utilitzat en el Tour de France.
Pero el que nosaltres ens interessava d´aquesta estació, es la carretereta que continua fins Col de la Lombardia a 2.350msm, que fa de frontera entre Italia i França.
Aqui , a part de parar a fer la necessaria i obligada fotografia ens varem pendre un cafe, comprat a França i degustat a Italia ;)

La baixada per la part italiana es molt maca. Plena de salts d´aigua i amb una carretera mooolt estreta (tipus passo di Gavia) i amb un fort desnivell.
A mitja baixada trobem un desviament que ens porta al santuari de Santa Anna.

Aquesta carretera ens porta directament cap a la S21, una carretera principal que si l'agafessim cap a l´oest, ens portaria de nou cap a França per el coll de Larche (o de la Madellena), pero la nostra intenció es fer el coll del Angel, aixi que tirem cap a l´est i a la primera benzinera que trobem compre un mapa de la zona dels Alpi Marittime, per veure quina es la millor opico per atansar-nos fins alla, sense trepijtar les transitades nacionals italianes.

Veiem que hi ha una carretera local que puja fins al Col de Sampeyre i que al baixar ens deixaria als peus del Coll desitjat. Per anar-hi veig que hi ha un entremant de carretres locals que eviten entrar a la gran Cuneo.
Aixi que seguin aquest laberint de carreteres i pistes asfaltades ens plantem a Stroppo, a peu del Coll de Sampeyre. Aqui per l´hora i la calor pararem a dinar a la sombra, al costat d´una capelleta,als peus del poble.

Despres d´aquesta calurosa aturada, comencem a pujar cap al cOll de Sampeyre. Era un port desconegut per nosaltres no l´havia vist mai en cap cronica, ni mapa i resulta ser un port molt maco.

De carretera estreta, els primers km's molt a la sombra del dens bosc per on transitem i amb una part final interminable per prats alpis.
Dic interminable, no pq es faci llarga, si no pq dona la impressio que a cada revolt ja has coronat, pero quant gires veus que encara queda un bon tros més de port.

A la part final del port deduim que hauriem de tenir unes vistes precioses. I ho deduim pq de sobte ha baixat una boira densa que amb prou feines ens deix veure a 150m per davant nostre, pero fa la pinta que les vistes han de ser precioses.

La baixada la varem fer en molt de compte ja que a part de que hi havia molta boira, i la carretera es estreta. Doncs baixavem molt rapidament i amb un precipici al costat tota l'estona.Si a tot aixo hi sumem que en alguns trams hi havia bastanta terra per l´asfalt...

Un cop baixada,ja teniem el esperat coll del Angelo a tocar de la ma. La veritat es que esperava molt més d´aquest port , i sobretot per la vessant italiana em va decebre bastant.
Els últims kilometres de pujada, es podrien salvar, ja que recorden una mica de moooooolt lluny la pujada al tourmalete, pero amb tot, no es un port inolvidable.
PEr sort el paissatge a dalt del coll compensa en escreix la poca personalitat que té el port en general.A la sombra del cim del "pain de sucre" a 3208 i del pic de Caramantran
La baixada per la banda Francessa, és molt més maca i ens endinsa al parc natural regional de Queyras.

De baixada del Coll, com us deia s'entra al parc regional de Queyras, amb el Chateau de Queyras com estrella principal.
Anavem justos de temps i no varem parar a fer visita,varem decidir deixar-la per el dia següent (és el que te anar sense res preparat, tot improvisació)

Despres del Castell i la poblacio de Queyras ens trobem en la zona de la Combe du Queyras,Guillestre i el Coll de Vars, que varem passar rapid pq el temps apuntava pluja.
Pluja que aquell dia no va acabar fent acte de presencia.
Un cop al Camping, amb netbook a consultar correu i preparar la ruta del dia següent.

Dimarts 20 de Juliol
Barcelonnette[França]-Barcelonnette[França]
Col de Vars(fr) - Chateau de Queyras - Col de Izoard(fr) - Guillestre - Barcelonnette
248Km's


Si feu click al mapa, s´obrira la ruta al google maps

Com us deia al dia anterior, varem deixar per visitar el Castell de Queyras, aixi haviem de mirar una ruta que ens hi portes. Com que la ruta ens portava

per zones relativament properes a la ruta del dia anterior, varem decidir que fariem un dia de visites "culturals". Castell i ciutats interessants de

l´entorn, incluida la pròpia Barcelonnette.

Aixi que, com cada dia, ens llevem d´hora, anem a esmorzar i a comprar provisions al supermercat i a les 9 ja estem a punt de marxa.
El primer destí es el col de Vars que ahir ja varem fer. És un port rapid, amb un asfalt en acceptable estat. Els primers km's els fem seguint paral.lels al

caudalos riu Ubaye, riu que neix a les inmediacions del Col del Angelo.

A Saint-Paul-Sur-Ubaye, el deixem i remontem cap al coll de Vars. Els primers instants entre boscos, pero de seguida aquest desapareixen i donen pas a

prats, que ens permeten tenir una molt bona vista dels boscos de Traverse, que queden al fons de la vall.

A dalt el coll, a diferencia dels altres colls que haviem fet el dia anterior, aquest te un bar/restaurant, i una cantitat important de botigues de

souvenirs. On fem provisionament per poder posarles a les maletes definitives de la supertenere.

Les vistes són molt maques des del coll, i en pocs centenars de metres, a la baixada, ens trobem un parell d´estanys. El segon més gran, just davant d´un

dels refugis que va fer construir Napoleon, per aixo ens trobem en part de l´anomenada

Ruta Napoleon.

Durant la baixada del Col de Vars, es passa per la població que li dona nom (excessivament túristica i centre d´esports d´hivern i aventura) i uns quants

municipis agregats. La baixada es molt rapida i divertida i als útlims kilometres descendeix rapidament fins a la població de GUillestre.

De Guillestre , continuarem en destí al Castell de Queyras tot passant per la Combe de Queyras, unes gorgues molt profundes ha creat al llarg dels anys el

riu Guil.

La població de Queyras no es gaire més gran que el seu castell. Aixi que trobar aparcament per poder pujar a visitar el castell té las seva dificultat, pero

al final ho aconseguim.
Deixem aparcada la moto en una cantonada, devant d´un bar/botiga de souvenirs i enfilem cap al Castell.

Es te constancia de la existencia d´aquest castell des del 1265, despres durant l´edat mitjana pateix en molts combats i guerres, fins que el famós

Sébastien Le Prestre,conegut com a Senyor de Vaubanal 1700 va decidir reformarlo i l´exercit francés en va

fer ús fins al 1944, que va ser abandonat i deixat al ús civil

Despres de visitar el museu, i refrescar-nos al bar (Feia molta calor), doncs varem continuar la ruta prevista, com s´apropava l´hora de dinar voliem anar

de picnic als peus de "Le pain de Sucre",al mapa hi havia una carretera la D947 que ens portava, a través de Aiguilles,Ristolas i la MOnta fins al Grand

Beldvere, al costat del riu Guil, a pocs kilometres del seu naixament.

A l´hora de la veritat, despres de la població de La Monta, l´esfalt va desapareixer literalment sota els nostres peus. La natalia em va dir que 1/2 volta ,

jo li vaig dir que tiressim una mica més que segurament mes endavant estava asfaltat.
La veritat es que varem fer 1/2 volta al cap d´uns 10km's quant la carretera es convertia en un pedregal que creuava el riu, que baixava força caudalós.

Ens trobavem enimg de la vall on feia moltissima calor, i al estar al costat del riu, amb molts insectes, aixi que tot i que paissatgisticament era un

paradís, no varem fer ni fotos i varem desistir de la idea de dinar allí.
Mitja volta i cap al coll de l'Izoard.

En gairebé cada revolt podem trobar una taula de picnic, aixi que era questió de decidir quina era la que ens agradava més.Les primeres hi feia massa calor,

aixi que varem parar a mitja ascensió

Una vegada dinats, varem acabar l´ascenció. És un port que ja haviem fet en anteriors ocasions, peró es un coll maco de veritat, i no em cansaria mai de

fer-lo. A mitja pujada, varem veure els restes de l´esllevisada de pedra i roques, que varen patir el kel,Sergi3,JamesBond i Vendetta fa unes setmanes.
La carretera estava ja totalment neta, pero es veien els efeces vall abaix...

A la baixada, a pocs metres del coll, ens trobem en un altre refugi de Napoleó. Aquest a diferencia del de coll de Vars, queda amb una posicio privilegiada,

ja que te davant seu tot el massis dels Ecrins, amb unes vistes increibles.

A la baixada, fem cap a Briançon on hi ha molt de transit, molta calor,....i com que ja la coneixiem, tot i ser molt interesssant la seva visita continuem avançant.
Baixem per la carretera principal que ens porta cal Guillestre, al costat de la ciutadella del Mont Dauphin. Pero al veure el sol que esta caient, deixem estar la visita en aquesta ciutadella i contiuem fins a la poblacio de Guillestres.
És una poblacio que al mapes Michelin marquen com a interessant de ser visitada, aixi que parem a refrescar-nos i visitar la vila.

La població esta be, no es que sigui imprecindible la seva visita, pero no esta de més parar a visitar-la.
A continaució ja varem baixar cap a la Barcelonnette, per fer-ho podiem fer-ho per nacional, o tornant a fer el col de Vars, aixi que per tercera vegada (i no última) varem tornar a coronar el citat coll i cap a "casa".

Varem arribar relativament d´hora, aixi que varem aparcar la moto al camping, i varem anar passejant tranquilament fins al centre de la població. Ens va sorpendre i molt, el color del riu Ubaye. Durant la tarda havia plogut i feia que baixes amb mes caudal, pero ens va sorpendre que s´hagues convertit en un riu negre :o!!!

El centre de la barcelonnette, es una mica com el de Guillestre, una poblacio que si et trobes per la zona val la pena visitar-la,pero que no cal fer uns kilometres de més, per anar a visitar. Al contrari que Guillestre aquesta té una gran vida comercial als carrers.
El fet que estigui al cor de la vall i que estigui envoltade de grans muntanyes,grans colls,estacions d´esqui,...la conveteixen en el punt de reunió on convergeix tothom que practica alguna activitat relacionada amb l´entorn (esqui,ciclisme,rafting,senderisme,.....)

[Steelman]

Dimecres 21 de Juliol
Barcelonnette[França]-Barcelonnette[França]
Col de la Cayole(fr) - Col de Valberg (fr) - col de Sainte Anne (Fr) -Gorgues du Cians (fr) - Gorgues du Dalius (fr) - Col du champs (fr)- Colmars - Col de Allos (fr)
313Km's


Si feu click al mapa, s´obrira la ruta al google maps

Despres d´una nit molt humida, amb que la pluja va fer bastant acte de presencia, ens llevem d´hora amb ganes d'afrontar de nou una etapa de colls,gorgues,....

Al sud de la Barcelonnette, es troben de forma gairebe simetrica dos colls, el de Cayole i el de Allos. Son dos colls que trobem als limits occidentals del Parc Natural de Mercantour, del qual el col de Cayole en forma part.

Per poderlos fer tots dos al mapa sortia clara una ruta en forma de O, en que pujavem el primer, baixavem fins a EntreVaux, per les Gorgues de Dalius i pujavem de nou, primer per el Col de StMichel, i continuant cap a Comars, fer el de Allos.

Pero una segona mirada al mapa permet veure algunes opcions bastant interessants, fins que despres de remirar, ens porten a fer el 8, que veieu il.lustrat més amunt.

Fer aquesta ruta ens permetia no tan sols fer les goruges de Dalius, sino també fer les de cian, i canvia el coll de St.Michel de 1400m, per el de Champs a 2.045 i encara dins els limits del parc natural de Mercantour.

Sortim de la Barcelonnete, i els cartells ens indiquen sempre en la mateixa direccio els dos colls (allos i cayole), de fet quant entrem ja directe al de Cayole, tenim a pocs metres al costat nostre la carretera que puja paralela fins al d´allos. Només ens separa el curs del riu Bacherlad, afluent del Ubaye.

El principi del coll de Cayole es molt espectacular. Carretera estreta i revirada, pero molt divertida. Varem atrapar un parell de Supermotards, que nomes ens varen tornar atrapar quant varem parar a fer una fotografia d'uns salts d´aigua tot just al sortir de les Goruges de Bacherlard.

La carretera va passant per on la natura li permet, aixi que anem creuant sovint a través d´estrets ponts el curs del Riu.
Al principi, la carretera al passar per les estretes i baixes goruges, es molt ombrivola, i gairebe tota la estona ens trobem envoltats de densa vegetació.
Més endavant i més per efectes de la neu hivernal, que per l´alçada, aquesta vegetació va alternant-se amb grans prats alpins.

Els útlims kilometres d´ascenció son una passada. Competeixen de molt a prop amb l´ascenció al Galivier que per mi es un dels ports més macos dels Alps.
Tot es verd, la carretera va remuntant metres per alla on la naturalessa li permet, i cada cop et dona més la sensació de podar tocar el cel amb els dits de la má.
Pero com que som terrenals i aixo no ho aconseguim, la recompensa que obtenim al arribar al col de la Cayolle es molt més que suficient.
Les vistse són una passada, i estem a la sombra de grans cims que vorejen els 3000msm, com el Mont Pelat(3051) o el Le trou de l´Aigle (2962)

Durant la baixada, anem creuant-nos amb diferents salts d´aigua i rierols, que s´acaben unint per formar el riu Vars.
Aquest riu a la part final de la baixada forme unes petites gorgues, on podem disfrutar i molt de la conduccio. Carretera molt revirada,ample i sense desnivell que ens permeten posar a prova fins on arribem nosaltres i la supertenere.

Un grup de BMW's que atrapem ens deixen passar, excepte el seu road leader que sembla que es pica una mica amb nosaltres. Al cap d'un parell de km's com que veu que no ens deix, i que esta perdent al seu grup, ens deix passar amb no molt bona cara ;)

Des de la Barcelonnette, no portem gaires km's pero entre parades per fer fotos, i la lentitut d´algun tram ja portem bastant estona sobre la moto, aixi que a Guillaumes, parem a pendre un refresc, donar un volt per la poblacio i repostar. Que com que la reserva entra molt d´hora la natalia no acaba d´anar mai tranquila.

Despres d´esmorzar, continuem en direccio a les gorgues de Cians. Per arribar-hi la carretera que ens hi porta es molt curiosa.
Primer diambula per una vall enorme d´un riu sec. La carretera es revirada i divertida, pero curios el espectacle natural que l´envolta.

Al cap d´una estona comença a enfilar-se molt rapidament fins arribar a la poblacio hivernal de Valberg, just al coll del mateix nom. Al arribar aquesta població m´en dono compte que enlloc de passar per la carretera principal (D28), ho hem fet per una carretera local, que va just per darrera de la muntanya.

De Valberg baixem ja per una carretra ampla i rapida , en direcció a les gorgues de Cian. Ens esperavem unes gorgues semblants a les que veniem trobant-nos fins al moment pero són unes gorgues diferents.
Per començar la roca es vermella, com la del Gran Canyon del Colorado. Per continuar, ens trobem en una carretera relativament ampla,rapida,...una carretera molt R ;)
De totes maneres l´espectacle de les gorgues, es impresionant.

La carretera segueix cap al sud, tot seguint el curs de les Gorgues del Riu Cian, fins que aquest desemboca les seves aigues al Riu Var.Ara nosaltres remontarem el riu, seguint en primer lloc la carretera principal D6202, fins que poc despres de la poblacio de Entrevaux (es mereix una parada que no varem fer), ens endisem per la D2202, continuant remuntant encara el riu Vars.
Ara ens trobem de nou apuntant el nord, i en busca de les Gorgues de Dalius, pero com que l´hora de dinar el que primer fer es buscar-nos una bona taula al a sombra per disfrutar aquest àpat la fresca (relativa).

Despres de dinar, continuem per la carretera fins que a partir de Dalius, ens trobem de ple a dins les goruges que la poblacio dona nom.
Son una pasada.La carretera va en alçada, per una amplia vall que ha format el riu.
La roca de la muntanya continua siguent del mateix color vermellos que a les bessones i properes gorgues de Cyan.
Al contrari que les altres, aqui l´aigua no abunda, de fet gairebe nomes fa acte de presencia en la preciosa cascada de amen, d´uns centenar de metres.
La resta es un gran canyo alt obert, i amb carretera que serpenteja per les alçades tota la estona i va buscant el seu cami.
molts cops els dos sentits de la circulació s´han de bifurcar pq no hi ha prou lloc per encabir-hi els dos carrils.

Les fotos no fan justicia ni de lluny a aquestes gorgues, pero us asseguro que son precioses.
De fet fins que no arribem de nou a Guillaumes no acabem de reaccionar, encara estavem atordits de la bellessa que acabem de deixar enrera.
Per sort varem reaccionar a temps, pq desprse de Guillaumes, fem de nou el tros rapid que al mati haviem fet, fins que a la població de St.Martin d´Entreaunes, ens desviem per la D78. Una petita carretera que ens creua de la vall del riu Vars, fins a Colmars, als peus del Coll de Allos.
Aquesta carretera ens pujara fins al Coll des Champs, un coll que no havia sentit mai, i que ha estat una grat sorpresa per nosaltres.

Al sortir del poble, ja comencem a pujar rapidament. De moment la carretera es dimensions normals, i estem en una zona molt boscosa, com tots els principis de colls que hem fet fins ara.
A mida que anem pujant el paissatge es converteix en un autentic paradis, i no es d´estrenyar. Si us recordeu al principi d´aquest dia us deia el mateix del paissatge al cim del coll de la Cayole, i es que en fons estem pujant a un punt alt dins el mateix sistema muntanyós, aixi que la similiut de paissatge, tot i ser diferent es alta.

La part de dalt d´aquest coll, vorejem tota la estona les Crestes de la Voya, un mur de pedra enorme.
Al arribar dalt l´espectacle es sublim.

La baixada, es bastant perillosa. La carretera es molt mes estreta, baixem en molt poc temps un desnivell important i a sobre, a part de desprendiments constant de pedres i roques, ens trobem amb moltes canalitzacions d´aigua que fan que hagim de passar casi parats.

A la baixada, anem a parar, en un revolt molt dolent, a la carretera principal, que ens portara cap al Coll d´Allos.
A pocs metres, en direcció contraria hi ha la poblacio i la ciutadella de Colmars.
És una ciutat enmurallada, amb una fortificació militar situat en un turó al costat.
Parem a visitar-lo i val la pena, el que passa es que es com si estiguessim en un Flashback.
Colmars es una replica exacta de VilaFranca del Conflent. Aixi que tot i tractar-se d una bonica població que te elements d´interes, a nosaltres ens dona la impressio que estem visitant per segona vegada la poblacio.

Aixi que sense estar massa estona passejant per Colmars, agafem la moto i iniciem la pujada al Coll d´Allos.
És un port que no saps si es llarg o curt. Des de la mateixa poblacio de Colmars, estem ja iniciant una constant ascencio d´uns 24kmns dins a la poblacio d´Allos.
No es una ascensió de port, pero no parem de pujar per carreteres molt poc revirades, remuntant el curs inicial del riu Verdon.
A partir d´Allos, una ciutat molt turistica i plena d´equipaments d´esports d'hivern, te la segona part del port, que es una ascensió dura,lenta pero preciosa.
Pujem per una carretera tipicament d´alta muntanya. Estreta i envoltada de prats, on les paelles s´alternen en trams revirats que permeten anar escalant la paret que tenim al davant.
Finalment arribaem a dalt, a 2.250m amb unes vistes espectacular sobre els dos vertents.

La baixada si que es llarga, són uns 20kms en que la velocitat mitjana no es gaire més alta de 30km/h.
Es una baixada molt estreta i molt pronunciada. A mes , en el nostre cas, ens varem trobar molt transit de autocaravans,cotxes,...que feia que el ritme s´alentis encara mes.
Al final del port, just on la carretera s'enxample i ens porta cap a la Barcelonnette, varem tenir un ensurt considerable.
Pel que es veu, el govern francés s´ha dedicat a omplir les carreteres de afegits, que fan possant una capa de quitrà calent i volcant graveta a sobre.
La majoria dels llocs hi ha cartells anunciant-ho.

Doncs al baixar del coll d´Allos al sortir d´una curva rapida,ens troberm que els 10m d´amplada de la carretera era graveta, un camio d´obres seu estacionat, i una autocaravana que pujava de cara.
Podeu imaginar-vos l´ensurt del moment, aixi que sense tocar fre, ni res vaig passar per on vaig poder pitant i cridant als (i)responsables d'aquelles obres.

Al camping despres un bon tiveri, de primer una casoleta de carn estofada i despres un bon capuccino ;)

Dijous 22 de Juliol
Barcelonnette[França]-Barcelonnette[França]
Col de Allos (fr) - Castellane- Gorgues de Verdon
310Km's


Si feu click al mapa, s´obrira la ruta al google maps

Hi ha molts destins a França que tinc posats entre cella i cella de fer quant sigui possible. Un d´ells era visitar el grand canó de Verdon..
El riu Verdon només te 175km de longitut abans de convertir-se afluent del Durance (i aquests del Rhóne) va crear aquest espectacular canó.
Abans que us pasi a descriure el nostre dia, us poso una foto a vista de google earth, pq veieu la magnitut del canó.
Ens trobem en un altipla , esquerdat profundament per el curs del riu.

Per sortir de la Barcelonnette, teniem la sort de les 4-5 vies de sortida nomes una, era per una carretera convencional, la resta de sortides son per colls de muntanya. Aixi que per sortir en direccio sud cap al Cano de Verdon, teniem de ascendir el Coll d´Allos de nou.
Aquest cop a més amb la particularitat que el riu que forma el famós canó neix justament a les proximitats d´aquest coll, aixi que tota la baixada la fariem seguint el curs inicial del Riu Verdon.

De baixada ens va sorprendre molt , un dels nombrossos embassaments que hi ha en el curs del Verdon, en aquest cas el Lac de Castillon.
EL color turquessa de l´aigua, amb les platjes que formava i la calor que patiem invitava i molt a fer una aturada per refrescar-nos, pero el banyador estava al camping :(

Despres d'acabar de vorejar l´embassament per la divertida carretera que el voreja, arribem en molt poca estona a Castellane. Ciutat que es converteix en la capital túristica de la zona de verdon.
Com que no haviem parat encara, varem decidir fer una parada per visitar la ciutat i esmorzar.

Al centre de la vila hi ha molts establiments que fan referencia al parc i a les baixades en rafting per els rapids del Verdon. A mes tots els cartells de transit ja ens indiquen quina es la direccio a pendre.
Amb tot entrem a la Oficina de turisme a preguntar quina es la millor ruta per poder disfrutar del Cano.
Ens la indiquen, la marco al Garmin i cap alla.

El principi de la ruta, ens trobem unes gorgues, gairebe a la mateixa alçada que nosaltres i la carretera. Són unes gorgues normals, on la carretera s´ha tingut de fer foradant roca

A mitja ruta la carretera sembla que se separa del curs del riu. Se separa tant que ens varem parar a revisar els mapes i la informacio de la noia de turisme, i comprar-ho amb les dades del GPS i si anavem per bon cami.
El punt on se separa es el conegut com a Pont Sublime, que es on realment comencen el Gran Canó de Verdon.

Com us comentava , semblava que no anessim per bon cami, estavem veient el canó i el riu que anava en una direcció i nosaltres ens estaven dirigint en direccio contraria. En pocs quilometres varem trobar l´explicacio.
La orografia d´aquesta zona es tant salvatge que la única manera de poder accedir a la part superiors dels penyasegats, era "escalar-los" per darrera per una ruta preciosa anomeanada la Route des Crêtes
Durant aquest tram de ruta, ens trobarem a estones amb parets de 700 i 900m sobre el riu. ESPECTACULAR

Despres de passar per els punts més alt de les rutes de les crestes, la carretera circula per tota la carena de la muntanya on la única via era amb túnels a la roca,abans de començar a baixar .....

Durant l´estona que la carretera va baixant, tenim un espectacle en perspectiva molt bo de la falla que el riu verdona ha anat forjant al llarg dels segles. A mes tenim una vista de la carretera que volta el canó per l´altra banda, que fa que pensem que l´altra tb ha de ser meravellosa.

El final del descens , el fem ja sense vistes sobre el cano pero amb un espectacular visio del segon embassament del riu verdon. el lac de la St.Croix. MOlt explotat túristicament
La idea al sortir al matí era dinar al voltant d´aquest embassament (que no sabiem encara que fos tant espectacular), pero el que no sabiem es que ens trobariem tot el seu entorn completament inundat de campings, clubs nautics,.....aixi que varem haver de canviar els plans

Aixi que ens varem enfilar cap a una carretera lateral , direccio de nou a l´altre vesant de les gorgues, buscant un lloc per dinar.
La carretera de nou s´enfilava molt, aquest cop enming d´un bosc mediterrani. Ple d'alzines,roures,pins....

Despres de dinar, varem acabar l´ascensio fins trobar-nos a la Corniche Sublime. Com us deia abans , quant estavem a la Route des Cretes, aquesta carretera prometia molt.
Una carretera que vorejava al limit , tot el canó fins gairebe a Castellane. A l´hora de la veritat les vistes des dels miradors eren precioses, pero des de la carretera nules.
Estaven en una zona boscosa d´arbustos i al costat podies tenir un riu, un altre carretera bosc, o el gran cano de verdon, que no veies res mes que els arbustos :(

La cosa canviava quant feiem una parada en algun dels numerosos miradors que hi han, aixi que aquest tram de ruta ens va deixar un regust agredolç. Unes vistes espectaculars, pero massa tapades en moltes ocasions per la vegetació.

Amb totes les aturades per les fotos, les lentitut en que circulavem per el transit i per gaudir del paissatge, ens havien dut a trigar bona part del dia a fer aquesta mini-ruta al voltant del canó, aixi que no varem tenir temps per fer cap més visita i ja varem desfer la ruta cap al camping.
Per el cami alguna poble,embassament,....

i cap a dormir

Divendres 23 de Juliol
Barcelonnette[França]-Barcelonnette[França]
Monte-Carlo (monaco)
326Km's


Si feu click al mapa, s´obrira la ruta al google maps

Portavem molts dies de molta calor i bastants km's per carreteres de muntanya. La Natalia no em deia res, pero veia que s´estava cansant una mica de tant pujar i baixar tot el dia.
Aixi que li vaig proposar baixar fins a la costa blava, concretament a la capital europea del glamour, Montecarlo
L'idea li va agradar aixi que l´endema , varem baixar per la via rapida fins a Monte-Carlo.
Pero tal i com us deia abans per sortir de la Barcelonnette, sempre teniem "bones" carreteres, aixi que aquest cop per baixar a la costa varem fer dues vegades (anada i tornada) el col de la Bonnete ;)

La ruta del dia no te gaire historia, carreteres principals, un tram de 12km' s d'autopista i Monaco.
El primer que varem fer es anar a buscar un bon aparcament per la moto, i el varem trobar a dins mateix dels túnels per on passen els GP's de F1.

El preu , en teoria era de 2€ tot el dia (les motos) pero a l´hora de la veritat es gratis, el vigilant ens va dir que sortissim per el costat de la barrera i sense pagar ;)

Una vegada sortim del túnel, ja comencem a veure el que esperavem veure de Monaco. Opulencia per tot arreu, en forma de cotxes,vaixells,vestits,...
Primer varem anar per la zona del port (on hi ha la chicane de la F1)

En la meva vida només havia vist un Aston Martin , de lluny a Ginebra. Nomes sortir del túnel i passejar per el port ja en vaig veure tres en menys de 200m de distancia.

De seguida varem veure que tot el que ens havien explicat i imaginat sobre Monaco , era (per desgracia) cert. Mostres de riquessa per tot arreu.

Varem buscar la oficina de turisme per veure que hi havia de "interessant" per visitar.Un cop apuntades les recomanacions, varem muntar-nos una ruta peatonal per el "centre" de montacarlo per tal de visitar-lo una mica.
Ni la Natalia ni jo no ens sentiem gaires comodes alla. Entre el calor i la demostracio de cartera , no era el nostre lloc.
Aixi que en primer lloc varem anar a visitar l'edifici de Opera de Monte-carlo, un edifici que va fer constuir el Princep Carles III, pq la familia real no disposava de moltes distraccios al principat. Aixi al 1879 es va inagurar aques espai que te el nom de Salle Garnier.
Es d´estil modernista o "belle epoque" i va ser construit com una replica a l´opera Garnier de Paris.

Just al costat de l´opera ens trobem el famossisim Casino de Monte-carlo, cara a cara amb el no menys famos Hotel Paris de Montecarlo
Per els afficionats a la F1 igual us zona la pujada al Hotel, i la baixada del casino ;)
Si fins ara ja haviem quedat alucinats de la riquessa de montacarlo, la plaça del casino i del hotel.........

Enmig de tot aixo, no ens va estrenyar de trobar-nos aquestes mesures extremes de seguretat

Nosaltrse com que no tenim ni un duro, i els restaurants que veiem eren a preu dels locals, varem buscar on hi havia un McDonalds. Aixi que ens varem posar en la seva busqueda, quant ens varem trobar de sobte enmig de la paella de F1 més famosa.

Curiosament el Mc.Donalds estava en un centre comercial ubicat just sobre el túnel de Monaco, on teniem la moto aparcada. Aixi que despres de dinar, varem agafar la moto i varem anar a donar un volt per els carrers que formen el circuit de F1. Que diferent es veu quant la ciutat esta vestida.
Costa imaginar que per aqui passin els bólits de F1. Per sort hi ha algun lloc on et recorda i fa evident que realment si que estas trepitjant el mateix asfalt que els pilots de la F1.

Aixi tot donant el tomb al "circuit" ens anem a la part "alta" de la ciutat on hi ha els museus i el palau dels Grimaldi.
Un dels museus estrella es el museu Oceanografic de jacks costeau. Pero hi havia molta cua per entrar-hi aixi que varem anar al segúent. El museu i/o visita a les estancies del Palau del Princep.Un engany :(
Ens varen fer pagar 6€/pax, no es poden fer fotos i nomes veus una part mooolt petita del museu. La visita dura menys de 30minuts :(

Aixi que ens varem dedicar a passejar per la catedral,jardins, la plaça del palau,......

La idea original era que despres de visitar montecarlo , pujariem cap a Barcelonnette, buscant les carreteres tipiques del Rally de Montecarlo, com el Col de Turini.
A la hora de la veritat ens varem trobar en temperatures de prop de 35º (a la moto marcava 40º), molt de transit per sortir de Montecarlo (era divendres) i varem perdre les ganes i forces per fer més turisme.
Aixi que ens varem dirigir de nou cap al camping, via col de la BOnette i a preparar la ruta del dia següent que tornaria a ser alpina.

[Steelman]

Dissabte 24 de Juliol
Barcelonnette[França]-Barcelonnette[França]
Col de Vars (fr) Col de Echelle (Fr/it) túnel du Frejus (fr/it) Col de la Croix de Fer (fr) Alpe d´huez (fr) Col de Sarenne (fr) Col de Lautaret (fr) Col de Vars (fr)
Monte-Carlo (monaco)
397Km's


Si feu click al mapa, s´obrira la ruta al google maps

Com us deia en el post anterior, aquest dia, desprse de fer una jornada "urbanita" tornavem a fer joranada Alpina.
Quant varem tornar de la manifestacio de ginebra, per culpa de tenir la roda del darrera en pessimes condicions no varem poder fer com la resta del grup, el col de la Croix de Fer.
Despres parlant amb la gent, tothom deia que era tant maco, aixi que s´em va quedar aquest punt com a pendent.
Amb l´etapa d´aquest disssabte vaig voler tapar aquest "forat negre" aixi que vaig mirar el mapa i vaig muntar una ruta per poder-lo assolir.

Per sortir de la Barcelonnete , varem fer al ja més que conegut col de vars (crec que ja l´he fet mes vegades que la collada de Tosses!!) i cap a Briançon.
Alla varem esmorzar al centre comercial que hi ha al costat de la benzinera d´entrada a la poblacio.
A Briançon, com a la Barcelonnette és un important nus de comunicacions, i per els motoristes un lloc espectacular tambe per montar camp base. De fet la nostra idea era montar-lo aqui, pero no vaig trobar cap camping que em fes el pes.
Des de Briançon tenim a "tiro de pedra" a Lautaret,Galibier,Izoard,montegenevre,mont cenis (aquest ho vaig veure al tornar a casa :( )....

El que nosaltres voliem fer era principalment el de la Croix de Fer, i haviem d´atacar-lo des la vessant nord, o si no despres hauriem de tornar des de molt lluny, aixi que mirant el mapa vaig veure el túnel de Frejus de 15km de llargada. (el mapa no arribava on hi havia el mon cenis si no......)
Per arribar al túnel hi havia la opcio de MonteGenevre, pero que ja haviem fet. Pero mirant, vaig veure una carretera local que ens conduia a l´interior de la Vall de Clareé.

Una vall molt verda envoltada de muntanyes molt altes. La carretera va seguint el curs del riu, envoltant de boscos ,prats,...la carretera no te res, gairebe tota es recta.
Es creuen un parell de pobles, i aqui apareix algun "problemilla". Tot i ser una carretera local, hi ha molts campings,hostals,...es una zona turistica important amb el que hi ha bastant de transit. Fins i tot grans autocars, que al arribar a les petites poblacions...amb prou feines i passen.

De sobte , just abans d´arribar a un camping ens trobem amb la carretera esperada. No sabiem si era carretera o pista, pq al mapa es veia molt petita de color blanc i sense nom, pero alla veiem que de moment te nom i te asfalt ;)
Passem de estar en una carretera ample i recta, per endinsar-nos en una carretera que passa enmig dels boscos, estreta i revirada, que sense donar-nos compte ens porta fins a dalt de tot del Coll de Echelle

També sense cap indicació , i sense donar-nos compte ja ens trobem a Italia. Ens en donem compte quant de sobte tot esta escrit en italia.
La baixada per la part italiana, es molt pronunciada, tot el que haviem pujat per la vessant francessa per la recta i ample carretera i desprs per la curta i revirada, ho baixem de cop per la vessant italiana. Moltes paelles , molt de conductor italia,..i a sobre al arribar a la vall..la carretera desapareix durant un parell de km's.

Quant tornem a trepitjar asfalt, ja ens trobem molt a la vora de la població de Bardonechia on anem a buscar el túnel de Frejús. Un túnel dels mes llargs dels Alps de uns 15 km's.
Com els grans túnels dels Alps, son de peatge, pero la sopresa va ser el preu. 23€!!! Quant li vaig preguntar a la noia del peatge em va fer una cara , que millor no dir-li res mes!!!

Al sortir del túnel ens trobavem ja a la A43, la carretera que ens havia de portar ja els alps del tant esperat Croix de Fer. Per la zona, per qui li interessi teniem la Madeleine,Telegraph i Galibier.
A la població de Saint Jean de Maurienne, comença ja l´ascensio al tant esperat port.
La pujada es fa per una carretera molt trencada, que creua algun túnel excavat a la roca, i que particularment em va deixar bastant fred.
De fet fins que no varem arribar la poblacio de Saint Sorlin d´Arves, el port no em deia absolutament res, pero alli les vistes començaven a compensar

Despres d'aquestes vistes arribem a la fita esperada, el coll de la croix de Fer, a 2067msm.Envoltat per pics com el de la Cochette (3238),Etendard(3468)Torches(2958)...
Com us deia m´havien parlat molt bé d´aquest port, i pujant li vaig dir a la Natalia que no entenia per que...
Al arribar a dalt de tot vaig començar a entendre el motiu, i a la baixada......
Bé, abans de fer la baixada, com que feia fresqueta varem renunciar al dinar de picnic, aixi que varem parar al refugi del Col du Glandon, on varem menjar calent...i car.
A la sortida del Refugi, em va fer gracia, que just al costat de la nostra ST1200, hi havia uns ST750 i tambe blava...passat i present enmig dels Alps ;)

Com us deia..la Baixada. La baixada d´aquest port es impressionant.
Els primers quilometres es voreja l´embassament de Grand Maison. Les vistes dels cims reflexats a l´aigua, mentres anem circulant per un tram revirat i rapid, no és el millor de la ruta.
AL acabar-se l´embassament la carretera comença un descens rapidissim. No es el tipic descens que es fa a basse de paelles. Es un descens que va vorejant la vall, i molt rapid i divertit.
El que em va sorprendre, va ser que a mitja baixada, tinguessim que tornar a pujar novament, per despres continuar baixant.
L'explicacio es ben senzilla ja que baixavem per el lateral de la vall, superem el riu, pujem a l´altre lateral i una vegada arribem a un petit coll, tornem a baixar en direccio a la carretera principal.

En teoria la ruta prevista era baixar fins la Nacional i pujar tot el mític ALp D´huez. Pero a mitja carretera varem veure un desviament que ens portava fins a mitja ascensió del coll. Aixi que varem agafar-lo.
Tot i que no te les paelles enumerades com la pujada míticca, en aquest enllaç tambe pujem a base de paelles, fins a la població de Huez, on ens enganxem a les útlimes paelles de la mitica ascensió per la carretera principal.
El que més em va agrada d´aquesta ascensió es la vista impressionant que és te sobre el Massis dels Ecrins i la vall que forma el riu Romanche

Alp d'Huez, es la tipica estació hivernal per a "pijos". Tot de casetes de fusta rebarnizades, i sense cap atractiu, fora del paissatge i de trobar-nos en un lloc mitic dels ALps (sobretot si ets una mica aficionat al ciclisme)
Varem parar a fer un cafe, i ens varen clavar 7€. Amb aixo ja esta tot dit dels aires que es respiren per aquesta poblacio/estacio.
AMb tot ens varem fer la tipica foto a la línia d´arribada del tour.

En teoria aquest coll es de pujada i baixada, no te sortida. Aixó es el que ens havien dit molta gent, pero no es cert.
Mirant el mapa varem veure una carretera o pista, marcada com a Route Pastorale de Col de Sarenne (d25a)
Aixi que abans de repetir, varem anar a investigar i us asseguro que es un dels llocs més macos per on hem passat aquests dies.
Les fotos no faran justicia per les vistes son increibles!!! L¨estat de la carretera/pista es un altre cosa. L'asfalt no esta en molt bones condicions, es molt estreta i fa molta baixada.
A mes cada 2x3 hi han baixants d´aigua que son molt pronunciants, algun turisme varem veure amb seriosos problemes de superar-lo.

Al acabar aquesta carretera, passant per uns salts d´aigua i un parell de poblets menuts (em recordaven pobles del pirineu) , arribem a la carretera principal al costat del embassament de Chambon.
La carretera principal, lluny de ser aborrida, al guanyar-se lloc a traves de la vall, es molt rapida i divertida, sobretot en el tram que el riu Romanche ha forjat la Combe de Malaval, que culmina al poble de La Grave
Aquesta població als peus del cim del mateix nom , que esta a 3.669msm. és un centre turistic molt important. Des d´ell hi surten moltes vies per pujar a peu en aquests colosos.
Pero tambe hi ha la opcio de pujar amb el teleferic fins als peus d´aquests cims on i ha els glaciars de Girose i de la Meije.

Passat La Grave, ens trobem sense gairebe donar-nos compte pujant al coll de Lautaret, un coll que enllaça amb l´ascensio al Galibier. COm que nosaltres ja hi haviem estat i es veia tot emboirat, i la natalia començava a estar cansada, varem continuar cap a Briançont,Col de Vars, i Barcelonnette.

A la Barcelonnette, analitzant les rutes que teniem per fer, i que la d´aquest dia , l´haviem fet durant molta estona més propers al nostre proxim "camp base" que no a l´actual, varem decidir reduir en una nit l'estada. Aixi que varem reservar per internet un Etap a Grenoble, i varem parlar amb el propietari del Camping per marxar una nit abans (no hi va haber cap problema)

Dilluns 26 de Juliol
Barcelonnette[França]-Voreppe[França]

397Km's


Si feu click al mapa, s´obrira la ruta al google maps

Bé, com us he comentat al dia anterior, varem decidir canviar de plans i abandonar el camping de Le Tampico a la Barcelonnette, per anar cap a Grenoble, a iniciar la segona part de la nostra escapada.
Aquest dia, varem decidir que ja que el dia anterior la natalia havia acabat molt cansada de tants colls, fariem via recte, i descansariem per l´hotel i voltants aixi que..

A primera hora del dia desmontem la tenda (Panotxa, la varem muntar i desmuntar els dos!!!)

Durant el trajecte varem fer alguna parada per descansar, estirar les cames,....

I aixi fins al Etap de Voreppe, a 15km de Grenoble, i just al mig del Parc Natural de Vercors i del Parc Natural de la Chartreusse.

[Steelman]

Dimarts 27 de Juliol
Voreppe[França]-Voreppe[França]

329Km's
Col de Romeyere(fr) Gorgues de les ecouges (fr) Gorgues de la Bourne (Fr) Petits Goulets (fr) Grands Goulets ¿?¿? (fr) col de Rousset (fr) Circ d´Archianne (fr) Col de Rosset (fr) Col de la Portette (fr) Col de la Croix(fr) Combe Laval ?¿?¿

Si feu click al mapa, s´obrira la ruta al google maps

Vercors!!!
Abans de descriure la nostra ruta, us aviso que si de veritat voleu entendre les opcions de Vercors mireu Aquest post de Vercors de l´Amic Stelvio
Un destí que feia temps que voliem assolir. La fama que el precedia ens tenia amb moltes ganes de veure'l.
Per aixó , en la ruta que varem fer durant l'anada a la manifestació de ginebra, varem passar per els seus punts principals.
Allo no va fer res mes que encara obrir més aquest dessig d´atansar-nos-hi. Per aixo en aquesta escapada ja que estaven per la zona no varem desaprofitar l´ocasio.
L´ideal es rondar per la zona un parell o tres de dies com a mínim, pero ...nosaltres varem intentar fer el maxim de ruta en una sola jornada.

De bon matí i sense esmorzar varem sortir de l´Etap amb ganes d´endinsar-nos cap a dins el Parc Natural.El dificil va ser disssenyar una ruta que ens permetes fer bastant sense repetir-nos (tot i que despes varem haver d´anar variant :( )
Vam enfilar per la D1532 direccio Valence, fins a la població de St.Gervais on ja varem endinsar-nos cap al gran VERCORS.

Crec que varem encertar començant per aquesta carretera. Una via estreta molt hombrivola i amb la que ja anaven veient molts dels ingredients que fan únic el parc (gorgues,boscos,aigua,...)
Per començar al poc de començar l´ascensio ja ens varem trobar amb aquest espectacular salt d´aigua

EL final d´aquesta carretera ens trobem de sobte amb les Gorgues de les Ecouges.
Dic de sobte per que molts cops les gorgues ja les preveus, pero en aquest cas anavem pujant i de sobte al sortir d´un parell de revolts ens trobem una paret impossible de franquejar.
Impossible si no fos per la creació d´un dels túnels mes foscos que he passat mai.Són uns 300 o 400m, no sabria precisar pq amb la foscor que hi havia es feien eterns.
Just al creuar el túnel ja ens trobem de ple en les Goruges de les Ecouges, curtes pero espectaculars!!

Passades les Ecouges, la carretera planeja una estona entre boscos per la vall que en alçada ha creat el riu Drevenne.
Seguint la carretera ens trobem coronant el col de la Romeyere, un coll sense massa historia (per no dir cap), de fet hi havia un bar al coll i estava mig tancat/abandonat.

La Natalia, troba molt maco el paissatge, pero em va recordant que hem sortit sense esmorzar. Jo li dic que tranquila que ho tinc dominat ;) (es el que fa llegir croniques com la de Siono a Vercors, amb el que li vaig dir que esperessim al proxim poble.
I aixi varem fer, a Rencurel varem parar a esmorzar al Hotel Le Marronier, on en un ambient molt motorista varem esmorzar.

Realment és un lloc per estar-hi uns dies. L'entorn inmillorable, i a més els propietaris son molt amables. Varem estar una bona estona parlant amb ells.Ens varen comentar que no feia masses setmanes una revista alemana havia estat per la zona per fer la comparativa de la SuperTenere,Gs12,Ktm i Multistrada, casi res.
Pero nosaltres no teniem tot el dia, aixi que a la moto i a continuar descobrint el parc. El següent punt varen ser les Goruges de la Bourne.
La paraula espectacular, crec que es queda petita per descriure-les

Encara estorats per la bellessa d´aquestes gorgues varem arribar a la poblacio de Port en Royans.
Aquesta important població , es un dels centres del parc de Vercors.
Entre molts atractius, te un museu de l´aigua, i unes casses penjants (al estil de Cuenca,...)

Al sortir de la població varem anar en búsqueda d´un dels altres grans atractius de la zona. Els petits i els Grand Goulets.
Els petits goulets, de curta durada els varem trobar de seguida, amb prou feines uns cinc quilometres ja ens ja ens trobabem de nou fent Espeologia en moto, com deia l´Stelvio, en aquest cop per els Petits Goulets.

Despres d´aquesta curta i preciosa zona, ens trobem amb una carretera rapida, que en teoria ens esta dirigint als Grand Goulets, la part més maca dels Goulets.
sempre haviem llegit que la carretera estava tancada, que l´estaven arreglant i que hi segurament farien un nou túnel...
Doncs la realitat es que els Grans Goulets ja estan tancats al pas (rodat i caminat) i la única opcio es passar per un modern , i llarg túnel que ens salta l´espectacle dels Grands Goulets :(

AL sortir,ens comencem a fixar amb simbols de la resistencia de Vercors. Un d´ells es una placa conmomorativa de la aniquilicació del antic poble de Barraques-en-vercors

Despres ens dirigim cap al Col de la Rosset. Hem comes l´error d´arribar-hi per la vesant errada, pero ens permet veure unes grans vistes de la vall i de com la carretera el recorre. Per sort, teniem ja previst tornar despres per la mateixa carretera i poder-lo disfrutar de pujada.
El coll de Rousset, es precios. Des de punt de vista de paissatge es una entrada al parc natural de Vercors, difernt a Vercors pero igualment espectacular.
Per altra banda la carretra de baixada es llarguissima i gairebe en tot moment tenim una perspectiva de la majoria del recorregut.

A la plana, a prop de la Població de Die, fem una parada a comprar el dinar. S´ha de dir que tot l´entorn té un olor especial.
Jo tota l´estona li estava dient que semblava que s´hagues rebentat algun pot de colonia o algo, pero resulta que ens trobem en una zona on hi ha moltes extensions de Lavanda...

Com us deia a Die, parem a comprar el dinar, per que al sortir al matí ja tenia previst on dinariem.Al mapa als limits del Parc de Vercors, vaig veure una petita carretera que s'endinsava de nou al cor de Vercors i que ens porta fins al Circ de Archiane
La decissio va ser bastant bona. Tot i que ens esperavem un circ una mica més espectacular (estant on estavem) , el cric es bastant impressionant.
A mes varem poder dinar al costat del riu, en un lloc idilic.

Un cop dinats, refem la carretera tornant a pujar de nou per el Col de Rousset. De pujada anavem a un ritme normalet quant ens passa una Hayabusa. Vaig intentar seguir-la....i varem arribar juntets a dalt de tot.
un cop dalt del coll , no continuem com el mati si no que ens desviem a l´esquerra en busca de Vassieux-en-Vercors.
En aquesta població hi ha el Museu de la resistencia, com també la Necropolis Memorial de Vercors.

Al sortir de la visita al museu i la Necropolis ens dirigim cap al Coll de la Bataille, per fer-ho ho fem passant per el col de la Portette, un col que coronem en baixada (?¿?¿?¿).
La idea que teniem era fer el coll de la bataller per poder-nos dirigir despres cap a la combe naval , pssant per el col de la Crois i de la Rochette.
Pero tota la idea es va anar al "traste" quant ens trobem que ..

Varem seguir fins al 9kms que posava, per si hi havia alguna carretererta o algun cami, o si realment estava tallada pero amb moto podiem passar pero ...res
ens varem posar despres per carreteretes com la que ens portava al poble de Bouvante-Le-hault, per que donava la impressio que una carretera que s´acabava a poca dinstacio del coll de la batalle, igual continuava pero....tampoc.
Aixi que varem desfer la ruta prevista i varem anar per la "via rapida" en direccio a les Combe Laval, pero al arribar al Col de la Machine, a les portes de la combe laval....

Per sort ja haviem estat aqui, i haviem pogut gaudir de la espectacularitat i singularitat del lloc, pero la rabia que tenia en aquell moment uffffffffff.
Dos dels grans punts del parc i tancat en obres!!!!!!
En fi, la natalia molt sabiament em va recomenar que ens prenguessim una xocolata calente al refugi del col de la Machine, i alli varem decidir com acabariem el dia.
Varem decidir baixar la Combe Laval per una carretera que passar per l´altre vessant i que ens porta als peus, on podriem agafar una pista asfaltada, que ens portaria de ple al Monastir Ortodox de Saint Antonine le Grand
La baixada, va ser per una carretera que no sabiem si estaria en molt bon estat, i va resultar ser una carretra del estil de port de canto. Rapida i amb un asfalt collonut.

AIxi sense donar-nos en compte varem ser a St.jean en Royans, on varem agafar la pista fins l´esmentat monestir.

Des d´aqui ja per tornar a casa, teniem l´opcio d´anar a buscar la Carretera principal, o "complicar-nos" una mica més la vida, tornant a Pont en Royans, fer les Gorgues de la Bourne,en la seva totalitat i despers continuar per les Gorgues d'Engins,Gorgues du Furon , i cap a Voreppe.
Amb les fotos que veureu ara, crec que no cal que digui que la varem encertar al "complicar-nos la vida" ;)

Dimecres 28 de Juliol
Voreppe[França]-Voreppe[França]
180Km's

Si feu click al mapa, s´obrira la ruta al google maps

Com us vaig dir, Grenoble, es troba a cavall entre el Parc natural de Vercors i el de Chartreusse. A mes de trobar-se a moooolt poca dinstancia dels Hautes Alps.Aixi qeu la nostra idea ja per tancar la nostra escapada alpina, era endinsar-nos al mati per la zona de la Chartreusse i per la tarda antansar-nos fins a les estribacions de la Serra de BelleDone,on hi havia vist algunes carreteres i indrets interessants.
Pero tota la planificació va canviar quant estavem esmorzant tranquilament al hotel i ens varen venir uns holandessos motoristes, dient que teniem els llums de la moto encessos.
Com podeu suposar, per molt que la moto fos nova, un nit amb els fars encesos no ho aguanta cap bateria aixi que....
varem haver de buscar algu que tingues cables, i un cotxe que amablement ens deixes "xupar" de la seva bateria.
No va ser facil pero varem trobar-lo.
Despres calia trobar on era la bateria de la moto. Normalment estan sota al seient pero no hi era!
Aleshores em vaig recordar d´un post de ADVRIDER on un australia desmonta la SuperTenere i em va venir la imatge, de veure la bateria en un dels laterals.
Aleshoers el següent pas, era desmuntar el lateral, pero amb quines eines????
Doncs sota el seient vaig descobrir al final una clau allen que permet treure els plastics laterals!
Ah, on hi ha la bateria tb hi ha una bossa amb la resta de les eines!!

Aixi que al final varem poder arrencar la moto. Entre una cosa i l´altre haviem perdut una bona estona. A mes no podia parar la moto, aixi que mentres la natalia acaba de canviar-se, vaig donar un volt amb la moto d´uns 40km per que la bateria es recarregues una mica.

Amb el que al final varem decidir anar en principi al parc de la Chartreusse, visitar el monestir i despres ja aniriem decidint.
AIxi que cap al monestir!!
La carretera es molt humida,rapida i divertida!!!

La visita al monestir ens va decebre una mica.
Nosaltres esperavem trobar-nos en un monestir bastant antic, i poder veure una mica la historia i les destilaries del mitic licor de Chartreuse,pero a l´hora de la veritat ens varem trobar un monestir que semblava mes un "college britanic", i la referencies al lícor, eren molt per sobre :(

AL sortir d´alla, varem parar a la veïna poblacio de St.Pierre de la Chartreusse, el poble es molt petit, gairebe es més gran el parking que la poblacio ;)

Al mapa vaig veure molt proper alli unes gorgues, on vaig dir a la Natalia, que seguint el costum dels francesos alli segur que trobariem unes taules de Picnique i podriem dinar.
A l´hora de la veritat ens varem trobar una carretera inundada de gravilla (anavem a 20km/h) i no hi havia taules per enlloc, aixo si les gorgues, que veiem en alçada, eren formça maques.

Cada vegada les muntanyes es veien més emboirades i el cel, més tapat, amb el que la idea del picnic, començava a deixar de ser bona opcio, pero amb tot, com que a les goruges no varem trobar cap lloc, tb al mapa havia vist un llac proper, aixi que ens varem dirigir cap al Lac de Aiguebelettte.
Crec que no va ser bona idea, metereologicament parlant. Cada cop estava mes tapat i abans de divisar el llac ja ens estava plovent.

Donant la volta al llac, i en vista que no hi havien ni taules ni llocs on posar-se a resguard, varem començar a buscar lloc on dinar. Faltaven pocs minuts per es 14.00 del migdia, i a tot arreu ens varen dir que la cuina estava tancada!!!!
(als francesos que dinen a les 12 aqui, els hi hauriem de dir que encara no hem obert!!!)
En fi, que al final vaig veure un lloc sota uns arbres que podiem estar a resguard de l´aigua i estar mes o menys comodes per dinar.

Veient que el temps no millorava, i que ja erem al últim dia, abans de començar a tornar, varem decidir anar en direcció al hotel. Aixi que creuant poblets,camps,ciutats...varem anar cap al Hotel de nou a preparar les bosses per l´endema començar a tornar.
Va ser un dia que va començar malament i que tampoc no va millorar gaire...

Dijous 29 de Juliol
Voreppe - Carcassone
575Km's

Si feu click al mapa, s´obrira la ruta al google maps

Com us deia aquest dia començavem a tornar.
Aquest dia la Natalia no em va matar de miracle. Li vaig dir que tornariem sense tocar autopistes per per carreteres principals fins arribar a les gorgues del Tarn, que volia veure-les i despres de nou via recta fins a Carcassone, on previament ja haviem fet la reserva d´una habitació al Formule1
A l'hora de la veritat, com que encara no tenia per la ma dissenyar les rutes al garmin, va resultar que nomes varem fer carreteres principals de Grenoble a Valence.
A partir d´aqui ens varem endinsar per carreteres interiors.
Ens trobavem patint molta calor per carreteres molts cops locals , amb la moto carregada. La Natalia no va fer gaire fotos aixi que a Mende, varem buscar un Mc.Donalds on dinar.
De fet, si mireu el mapa, la distanacia entre Mende i Grenoble es d´uns 250km i varem tardar tot un llarg mati per recorrer-la :(.
Amb tot, encara em parlava i fins i tot em reia als meus acudits dolents (tinc una dona que no em mereixo)

Despres de dinar, va venir el pitjor, vaig marcar malament la carretera de les Gorgues del Tarn i nomes les varem divisar de lluny :( i per anar a Millau ens feia passar per unes carreteres precioses, per l´interior del parc de les Grands Causes, pero carreteres locals, revirades, on la mitjana de velocitat era de 30km/h i encara estavem a uns 200km de Carcassone, ah, i ja eren passades les 17.00 de la tarda.
AL final la natalia no va poder callar-se mes i em va dir que fes el favor de agafar la autopista i cap a Carcassone!!!
Al anar a buscar la Autopista, varem passar x sota el pont de Millau

Ah, abans d´agafar l´autopista varem passar un poble, que crec que es el que estava pensant la Natalia de mi tota l´estona! ;)

En , fi despres varem agafar l´autopista fins Narbonne, i despres a Carcassone. A Narbonne, al veure els Cartells de l'autopista de "Barcelone-200" varem estar temptats de tirar avall, pero ja eren més de les sis i no podiem anular la reserva al F1, aixi que.....cap a Carcassone.
Ja hi haviem esta un parell de vegades. Cada vegada ens satura més la gran cantitat de gent que hi trobem i l´explotat turisticament que esta.
Amb tot continua sent un lloc que s´ha de visitar.

Divendres 30 de Juliol
Carcassone(fr)- Reus (catalunya)
350Km's

Si feu click al mapa, s´obrira la ruta al google maps

Aquest si que era el últim dia :(
De Carcassone a Reus es un passeig, aixi que varem tornar per els Pirineus.

La ruta es coneguda per molts de nosaltres Limox,Quillan,Gorgues de StGeorge,Puymorens,Envalira, Andorra...aixi que no hi ha moltes fotos :(
A ANdorra , varem tenir una sorpresa. Estavem buscant el Vienna per dinar, quant de sobte a uns 50m per sobre nostre passen dos helicopters de l'exercit Frances.
Ja pensavem que els Francesos volien conquerir Andorra quant ,llegint al diari Andorra al Viena varem veure que era una Visita oficial del Coprincep.
Es a dir Varem tenir a Sarkozy sobrevolant-nos.

Despres, no gaire historia, excepte que aprop de Tarrega ens varem trobar al JoanXT, que tornava de treballar.
Ens va fer molta il.lusio!

[Steelman]

Algunes fotos que varem fer i m'han agradat

[Ra-mon]

M'he llegit tota la primera part i molt bona l'explicació tant detallada que en fas de cada lloc pels que vau passar, les fotos molt bones, es clar que amb aquests paissatges ... ;)
Espero la continuació :D

[Danielot]

Quina ruta mes maca, la teva forma d'explicar el vostre viatge m'agrada.

De fet m'esta recordant el que vam fer la Claudia i jo fa.......uff.....massa anys.

Encara no hi havia ni Internet ni mobìls i mot menys GPS, anavem totalment a l'aventura, decidint dia a dia la ruta.

Espero impacient la continuació...

[Ramon_vfr]

Ostres Steelman, quins records m'has fet venir amb aquesta ruta.

Es un dels llocs preferits d'Hijpanitat, de fet encara espero la crònica d'en Kel i en Sergi3.

Encara no fa un mes que hi varem tornar, i veure altra vegada aquests colls i poblacions em porta molt bons records.

Com han dit els companys, esperem la resta de la crònica en candeletes.


Vssssssss
007

[Frank]

Aquest fòrum, sembla un llibre de viatges. Gràcies.
Esperem els capítols següents

[Sagal]

Jordi i Natalia, com sempre les cròniques vostres les esperem, és com si hagués vingut jo encara no entenc quant dius ens llevem i tenim que posar tot a la moto, dius cadires, sacs tendes caçoles fogonet .... collons no se a on ho poseu tu juro.
Espero més crònica

[Fazer i Nina]

Sense paraules,bueno una...IMPRESIONAT!!

No sabia que tenias la ST ,lo de las maletas te comprendo.....

[PAT]

Volem més! Volem més!

De moment, molt bona crònica, però trobo a faltar.... Jordi, posa alguna foto que hi surtis, que ets molt car de veure!! ;) :D :D

[Jeppy]

Nanos.. la ruta, una pasada i la manera de descriure-la ens fa gaudir com si estiguessim amb vosaltres.
Gràcies per compartir-la!!!

[Molinenc]

Ei! quina canya de ruta. Me l'apunto per llegirme-la i mirar de copiar-te el recorregut quan pugui. Tinc moltes ganes de fer aquesta ruta i fer una volta sencera per tot França.

Ara que ja tinc moto per fer-ho... ;) a veure si la fem.

Ens veiem!

[Eva]

Steelman, estic esperant la resta de la crónique.

Les fotos m´han encantat i l´explicació molt més.

Gracies per compartir-ho

[Llagasta]

aixó no es una crónica , es una guia complerta de viatge, a veure quan algú es decideix a escriure un llibre.....
:shock:

[Ride]

Molt guapo tot plegat la cronica i l'entorn meravellós,

Gracies per compartir-ho amb nosaltres, espero la resta !!!!

[Leclerk]

Fantàstic com sempre Steelman.

Impressionant.

Salut.

[Brum-brum]

molt molt guapa la escapadeta

[Ra-mon]

[quote user="Steelman" post="130202"]

Escapadeta als Alps Francesos...i alguna coseta més

Bé aquest any, voliem destinar a les vacances d´estiu anar cap a Croacia,Bosnia,.... pero per motius economics i de temps ho varem haver de desestimar.
A més com que aquest any ja varem fer el viatge "gros" al Marroc, doncs ara a l´estiu ens hem conformat amb una escapadeta de 12 dies per visitar un dels païssos en que més es pot disfrutar dels viatges en moto. França.[/quote]

En dius una «escapadeta» ? Això és directament una «escapadassa»: 12 dies i alguns milers de quilòmetres ja és una sortida prou important ;)
El temps és relatiu.
Si, si, ja sé que segur que has trobat curt el viatge ... nosaltres trobem llarg el temps que ens fas esperar per la crònica
Ei, no és pas que et vulgui donar presses ... :roll: