Just una setmana després de tornar dels Alps francesos, la meva dona i jo ens varem agafar una setmana de vacances en parella com tots els anys. Com a la sortida Alpina ens van quedar algunes zones per recórrer cap allà ens tornem a dirigir, el primer objectiu era la zona del Vercors, just per sota de Grenoble, a les portes dels Alps i desde allí anar pujant per passar alguns ports de muntanya que ens van quedar per fer, però coses de la vida, tampoc acabarem per passar cap dels ports previstos, ens va agradar tant el Vercors que allí ens quedarem els 6 dies.
Com ja he comentat en altres ocasions, el nostre manual de viatge amb parella es:
- Informació d’Hotels motoristes per la zona.
- Res encarregat.
- Picnic per dinar.
- Saber allà on anem però quasi mai saber allà on anirem.
- Predisposició anímica.
- Cartera suficientment plena.
Amb aquest paràmetres de moment ens ha funcionat jo diria que força be. Ah!! Me’n deixava un:
- Si es possible no deixar ni un € a les Autopastes.
Día 1º: La Bisbal d’Empordà-La Jonquera-Perpignan-Montpellier-Nimes-Remoulins-Montelimar-Valence-St Nazaire en Royans-Pont en Royans-Rencurel.
Com sempre que viatgem sols, la sortida va esser a una hora normal, les 10:00 am. Com es igual allà on anem, tampoc hi hem d’arribar a cap hora.
A la ruta d’aquest primer dia sols pagarem el peatge de la Jonquera a Perpignan, la dedicarem a un “reconeixement” sobre la viabilitat de les Nacionals per no tenir d’agafar Autopasta, el resultat fora decepcionant. Només es salvaven els trams Perpignan-Narbonne, Remoulins-la Crosiere y Valence-Grenoble (per la carretera Est del riu Isere), tota la resta fora un calvari de tràfic, rotondes i pobles col•lapsats. Per aquesta banda només hi ha una opció…….l’Autopasta.
A Remoulins parem a dinar en una espècie de monument a un antic pont penjat. Abans de marxar de casa ens havíem preparat uns entrepans.
Després d’un dia infernal de tràfic, acostar-nos al Vercors i troba’ns-hi en una altre galàxia, pau, quietud y quasi cap vehicle. Axó ens anima, ara només ens queda que el Hotel escollit tingui lloc per nosaltres. Encara que tot va bé si acaba bé, no esta mal que encara que acabi bé no comenci mal (je je). Anem agafant vistes d’altres possibles candidats por si la cosa no rutlla.
Arribem a Rencurel, posem………100 habitants, l’atravessem en un Plis-Plas i ja veiem el nostra destí http://www.hotellemarronnier.com/site/fr/index.html
La primera impressió es bona, hi ha unes quantes motos aparcades y gent prenent una cervesa a la terrassa.
Directes al asunto, en el meu mal francès demano habitació per dos dies (sembla que quasi no entenent el que dic, bueno com sempre), al cap d’uns moments estranys diuen que sí i automàticament ens porten un parell de cerveses, es la benvinguda, ¡¡que paga la casa!! com bon català, aprecio el detall.
Ens instal•lem, l’habitació no es res de l’altra mont però tot l’Hotel té aquella cosa que saps que t’agrada. Dutxa, pentinada, roba de carrer i a sopar falta gent, que aquí a França com et despistis ja han tancat la cuina.
La sorpresa es que han arreglat la terrassa per servir el sopar allà, també veiem que han arribat més motos. El menjar del menú mitja pensió es de tipus europeu, bona presentació, bon aspecte i poc gust. Per a tothom el mateix, però diuen que si quelcom no t’agrada et fan una altre cosa. Estem a l’aire lliure i axó ens agrada.
Ens donem compte que quasi tothom es Holandès, també els amos, ara entenc perquè ens costava d’entendre,el meu dolent francès+el seu dolent francs=comunicació complicada.
A l’acabar el sopar anem al Bar demanem uns cubatas, buffffffff espantosos, segueixen sense aprendre a fer-los. I fem uns intents de comunicació amb la resta de motards…..es difícil el tema, l’holandès res de res. Tot i axó em donc compte que igual he escollit les persones equivocades ja que son un parell de tius i n’hi ha un que en mira malament... igual son parella. Amb els dies ho hem confirma't. Devia tenir por que l’hi robes el seu enamorat…..
Una foto de la plaça Motard de l’hotel.
Día 2º: Rencurel, Col de Romeyere (1074), Col du Mont Noir (1421 ), La Servagere, Malleval, Gorges du Nan, Rovon, St Quentin Isere, Sassenague, Lans en Vecors, Col de la Croix Perrin ( 1220 ), La Moliere, Pas de la Cle ( 1400), Autrans, Meaudre, Rencurel.
Unes fotos de l’Hotel al mati.
Desprès de l’esmorzar mirem un mapa de la zona que ens han regalat i decidim recórrer el Nord de la comarca, per demà deixarem el Sud amb la carretera més anomenada del lloc, la dels Grands i Petits Goulets.
Per començar al Col de la Romeyere, ens trobem la carretera tancada per obres, ja no podrem veure una cascada d’aigua que diuen es maca, bueno, agafarem una petita carretera que surt d’allà, no l’intenteu buscar en mapes convencionals.
¡¡Co**ons!! ¡quina zona! Tot i fer un sol esplèndid pràcticament no el veiem ja que sembla que estiguem en un túnel d’arbres, quina passada.
A l’arribar a la Servagere l’asfalt acaba però això no ens atura, fem uns 3 km muntanya amunt fins trobar una gent a cavall, ens sap greu trencar la pau del moment i donem mitja volta, no va esser perquè el camí es tornes complicat, ¡NO! Sinó per una qüestió d’ètica envers la natura.
Parada per a calmar la sed.
Tota la zona es de un verd intens.
Desprès de Malleval per fi trobem una mostra de les carreteres que veníem a buscar. Es un bon començament per el que ens espera dema.
Com avui no ens hem aixecat massa espavilats, ens hem quedat sense picnic i durant tot el trajecte no em trobat una sola botiga, eixís que camí de Grenoble parem en un restaurant amb aspecte d’hamburgueseria que com a reclam te un toro vermell, no recordo el nom. La sorpresa es que podem escollir entre diferents tipus de carns, res convencionals, carns de vedella, toro, astruc i cangur. Jo no soc gens tiquis-miquis però escollir-ho, no em ve de gust, entrecot de vedella, deixarem els esports de risc per altres ocasions. Ara em sap greu no haver provat el cangur….o no.
Enfilem una altre cop direcció Vercors i agafem una pista forestal asfaltada molt estreta que ens porta a un mirador dels propers Alps. El dia no era massa clar però la vista de 180º no estava malament. Una placa informativa amb noms i alçades de tota la vista. Recomanaríem aquesta visita.
Un moment de trovada amb la natura.
A l’arribar a l’Hotel demanem si es possible quedar-se un dia més. Hi ha sort. Sembla que ens agrada Vercors.
Dia 3º : Rencurel, Les Barraques en Vercors, Chapelle en Vercors, Col de Carri (1202), Les Autarets, Col de la Machina, Combe Laval, St Jean en Royans, Les Foges, Col de Tourniol (1145), Col de Bataille (1313), Col de la Portette, Pas de l’Infernet, Memorial de la Resistence, Chapele en Vercors, Rencurel.
Avui si que agafem el picnic de l’Hotel ( una espècie d’ensaladilla d’arròs amb salsa, un bocata, una poma, un Kit-Kat individual y un suc 6€ ). Anem a veure els famosos Goulets. La primera a tot el front, TOMA, l’únic que sabíem segur que faríem aquest viatge a prendre vent. Hi ha hagut una esllavissada i no l’obriran fins l’any que ve, una escusa per tornar. Tirem directes a Combe Laval. Una vista.
El Cirque de Combe Laval.
No esta malament……..però nosaltres el que venim a veure es axó, la carretera excavada a la roca.
No he comentat que en la majoria de carreteres que estem passant el tràfic es pràcticament nul. Pots anar parant tranquil•lament al mig de la carretera sense problemes. “Rien de rien” a les carreteres.
Parem a dinar en una zona de picnic. L’ampolleta de vi que no falti.
Reprogramació del Tonto.
El que te un Tonto amb poca capacitat de memòria, a la que entres més datos dels que la seva capacitat pot assimilar…….es queda penjat i necessita un Reset. ¡Es que no es pot comprar barato!.
Visita al museu Memorial de la Resistèncie ja que en aquesta zona es on diuen que va començar. Per tots els pobles n’hi ha referències i monuments on els recorden. Es curiós llegir els noms, molts semblen catalans, el que si es impressionant es veure l’escabetxin-ne que va esser la primera guerra mundial, llavors si que eren carn de canó la gent. El museu es una mica estrany, al vell mig de la muntanya, amb sales d’audiovisuals, fotos, objectes y una espècie de representació teatral en la que no vaig entendre quasi res. aixó si, vaig fer una bona amiga, era callada, però les seves formes voluptuoses me posaven tonto. Més tonto. La meva dona la mirava amb mals ulls.
Arribada a l’Hotel. Demanem si podem quedar-nos dos dies més. Després de mirar i remirar el llibre, ens diuen que si. Ens agrada el Vercors, ja no ens mourem d’aquí.
Es d’hora i aprofitem per banyar-nos i parar el sol un rato. Aigua climatitzada.
Mentres érem a la piscina no para d’arribar gent, ara entenc les dificultats amb el llibre de registre. Ha arribat un nombrós grup d’alemanys, varis grupets i algunes parelles, es el normal de cada dia però avui aixó esta fins la bandera. Seguim sent els únics del país. La nostra moto es foco d’atenció, no per el model ja que n’hi ha dues més, sinó per la matrícula, es curiós que per la meva C de Catalunya identifiquen ràpidament la moto amb Barcelona. El 90% de l’Hotel es motard.
Les meves “nenes” rodejades de bàrbars del Nord.
Dia 4º: Rencurel, Rousset, Col de Rousset (1367), Die, Chatillon en Diois, Col de Menee (1402), Clelles, Col Accarias, La Mure, Col D’Ornon (1318), Alpe d’Huez, Le Freney, Grenoble, Sassenague, Lans en Vercors, Rencurel.
Demanem altre cop el picnic i anem al Sud per remuntar fins Alp d’Huez. Avui ens donarem una bona pallissa, uns 450 km de corbes.
Col de Rousset amb pluja fina.
A la fi la pluja només han sigut quatre gotes.
Totes les carreteres les definiriem com de corbes, corbes i més corbes.
Parada a dinar a no sé quin nº de corba pujant a Alp d’Huez.
Ha quedat be aquesta foto.
Las taules de picnic están totes ocupades, només ens han deixat lloc a primera fila.
El problema de primera fila del cine es que la pantalla la tens a sobre i no pots veure tot el que passa sense moure el cap, en contrapartida et sents com a part integrant de la pel•lícula. ¿A veure quina pel•lícula fan?....em sembla que no la hem vist aquesta. Crec que ens agradarà.
Després de dinar i gaudir del film, uns moments de relax i aprofitar per enterar-nos de si el pis segueix dempeus, els veïns mai s’adonen que hem marxat ja que a casa el soroll no solsament no minva quan no hi som sinó que es multiplica. Normalment som cinc a casa però si marxem almenys n’hi ha set o vuit. ¡¡¡...Fills...!!! ni el nostra llit respecten.
Una visita al cementiri ( igual tenim un punt de necròfils perquè no acabem cap viatge sense fer una visita com a mínim algun cementiri, en aquest viatge van esser tres, ho hem de fer mirar aixó).
Pujada a Alp d’Huez, no val res de res la veritat, eixís que seguim camí hasta el més alt de les pistes d’esquí. Aquí si que trobem coses maques..
Un moment bucòlic.
Sera qüestió de afanya’ns-hi ja que sembla que es tard i vol ploure.
Dons ara torna a fer sol, pugem uns km direcció Briançon per fer una foto a una cascada que hi ha al costat de la carretera, ja que quan hi varem passar alguns del grup no la van veure i com son una colla d’incrèduls els hi portaré el document fotogràfic, sinó diuen que tinc al•lucinacions, que sabran ells.
De Sassenague a Lans en Vercors els hi varem fer una carrera a tres suissos....només un d’ells era capaç de seguir mínimament el ritme. Je je je a estones soc dolent. No es que anés a tot drap sinó que ells anaven parats.
Dia 5º : Rencurel, Pont en Royans, Rencurel.
Aquesta nit a plogut, el dia es trist, dema marxem i el dia ho sap. Estem moixos, entre la pallissa d’ahir, el dia d’avui i els que ens espera demà.....no farem res avui, una sortideta a Pont en Royans per veure les cases penjades, comprar uns detalls i cap a casa, vull dir a l’Hotel.
La curiositat del dia ha sigut que mentres ens preníem una cerveseta en una terrassa se’ns han acostat tres tius que eren els suissos d’ahir, han conegut la part del darrera de la nostra moto (el devant o el costat ni el varen flairá). Hem intercanviat unes paraules però eren de la part alemanya i era difícil entendren’s-he
Dinem a l’Hotel.
Tota la tarda que plou, nosaltres tancats a la habitació “meditant”.
Es l’últim dia i l’únic que no podrem sopar a l’aire lliure. Un altre sopar d’aquest “afrancesats”. No ho havia comentat però veiem que es típic que el vi que no t’acabes a la taula la gent se l’emporta al Bar amb les corresponents copes i allí se’l prenen tranquil•lament mentres la fan petar. Aquí al nostra país com que anem sobrats de calés ningú ho fa, no fos que pensessin que no podem pagar uns “cubatas”. Som nous rics i tontos. I més tontos.
Dia 6º: Rencurel, Col de Rousset, Die, St Benoit en Diois, Les Piles, Malaucene, Carpentras, Avignon, Nimes, Amargues, Aigues Mortes, Montpellier, Frontignan, Agde, La Jonquera, La Bisbal d’Empordà.
Direcció a casa, pocs kms de camí i comença a ploure. Parada a posar les membranes a l’equip. Per alguna es la seva “primera vez”.
Al final també s’aconsegueix.
Fins Avignon la carretera molt be, parem a dinar en un chiringuito al costat de la carretera, avui m’aprofitaré, el meu cos demana un extra de colesterol i al lloc aquest es la seva especialitat. No estic acostumat als menjars laits europeus i a les racions per “nens”, encara que a la meva dona li encanten, el meu cos agraeix l’entrada massiva de greix.
Nimes, aquí anem a seguir de “reconeixement” ara per l’Est, autovia que va a Montpellier por la costa, es gratis però gens recomanable, amb molt trafic i plena de rotondes. Seguim costejant fins Agde, “va a ser que no”, sembla que el poble nudista deu estar fins els topes perquè tota la zona està impossible de tràfic. Sembla que aixó del nudisme te molta requesta per aquesta zona.
Sentint-ho molt no hi ha de moment una altre opció que no sigui l’Autopasta. Resignació. Pagar peatge i fins a casa.
Ens ha agradat el viatge, segur que tornarem. L’Hotel tot i no ser luxós, tenia aquell “no se que”.
Fins una altre.
V'sss!
Si el coneixes sabràs quines rutes m'agraden
V'sss!
