EL primer lloc on vaig portar la Ruda (triumph legend TT 900) va ser al mecànic que havia portat sempre la resta de motos fins llavors. Li vaig demanar que, com que no sabia com estava, que li dediques temps i "carinyu" per repasar-la de dalt a baix a veure com estava. l'únic que li vaig comentar específicament, era que "perdia" la direcció, és a dir, en els revolts se'm tancava la direcció i em costava molt controlar la moto.
Va tenir la moto més de tres setmanes, durant les quals no va parar de donar-me llargues i excuses, finalment, enfadat, li vaig donar un ultimatum i el resultat va ser que em va tornar la moto sense haver-li fet ni un sol quilómetre per provar-la, amb evidents problemes de direcció encara i això si, una factura considerable. Quan la vaig provar, la moto seguia anant malament de direcció i no sabia si havia mirat res mes. Encara no sé perquè, però li vaig pagar la factura i li vaig dir que no em tornaria a veure el pèl mai més.
Després, vaig decidir portar la moto a un altre mecànic. Un que tinc aprop de casa i que té bona reputació. És un mecànic dels de sempre i porta un parell d'equips de competició.
Li vaig explicar els problemes que havia tingut i li vaig demanar exactament el mateix. Que li dediques temps i la repassés de dalt a baix per posar-la apunt.
D'entrada va semblar que la moto anava millor. Em vaig animar i li vaig demanar que, en una segona "visita", em canviés els intermitents i manillar i alguna posta apunt més. Després de dues factures considerables, tot i que la moto anava molt millor i, fins i tot vaig anar a Pirineu Aragonès amb ella, encara trobava que alguna coseta no anava fina del tot.
A veure, jo no soc mecànic, és més, soc un negat amb la mecànica i no hi entenc gens de motos, només conec les sensacions que percevo quan les porto.
Ja feia temps que em voltava pel cap canviar la caixa dels filtres i els mateixos filtres d'origen per uns filtres cònics K&N vistos i alguna coseta més, així que, em vaig acostar a casa d'un amic que havia estudiat i treballat de mecànic de competició per demanar-li si era viable fer aquests canvis i, tot xerrant, li vaig comentar que la moto no estava fina del tot.
Em va dir que si volia, li podia deixar i ell la revisaria i en funció del que trobés, ja parlariem de negocis.
Quan em va trucar perqué anés a casa seva em vaig preocupar, però quan vaig veure el que em va ensenyar, em va començar a bullir la sang i pensar en què collons se suposava que havien fet els dos mecànics que havien "repassat" la moto abans.

Un cable elèctric de paret, gruixut i enorme, conectat a la bateria i amb uns conectors ràpids, suposem que per carregar la bateria.

El cablejat elèctric poc cuidat.
La caixa del filtre trencada, i el filtre...en fi, jutgeu vosaltres mateixos


La pinça de fre del davant clavada i amb un tacte de maneta hororós.
I alguna cosa més que segurament ara no recordo. Tot això, després d'haver pagat a "dos mecànics professionals" perquè es miressin la moto amb carinyu i la posessin apunt.
Aquí l'estat dels carburadors degut a la merda de filtre d'aire i la caixa trencada.



Això és la ferritja que va sortir dels carburadors, per vendre-la a pes i guanyari diners

En fi, no us podeu imaginar tot el què em va passar pel cap!!
Primer de tot, resulta que el simpàtic propietari anterior, es va oblidar de dir-me que la moto havia tingut un accident i havien intentat reconstruïr-la fent les pitjors xapusses del món.
I per rematar-ho, no un no, sinó els dos mecànics que m'havien cobrat per repassar la moto, resulta que no havien vist res de tot això








Bé, després de tot això, finalment, vaig trovar qui li va dedicar tot el temps i l'amor que la Ruda es mereix i li va fer tots els petits retocs que li vaig demanar i ara, per fi, la moto va fina de veritat. És com haver tornat a estrenar moto de nou

Encara li falta alguna petita modificació i cura, però ja va sent la moto que hauria de ser.
Gràcies per la paciència i perdoneu el totxo


Aquests son els nous pulmons de la Ruda.

I aquest el resultat fins ara...