Burruktala ha escrit:
CRÒNICA DEL DINAR DE NADAL (66 FOTOGRAFIES)
Hola Compis, doncs aquí teniu la meva crònica de lo que ha estat i donat
de si, aquesta magnifica diada.
Intentant no baixar el nivell, he fet una tria de 67 fotografies de entre unes 300.
Estableixo un post nou, per no polaritzar el ja obert i així si algú no les vol
veure, simplement que no se’l miri.
Com sempre en aquestes activitats, coneixes a molta gent. Gent amb la
que t’has escrit pel foro infinitat de vegades, i que no ens coneixem de res.
Posar cares als niks, ja és una frase tòpica, però no per això menys certa,
i avui ho hem posat en practica.
Pels més veterans, segurament és més fàcil, però per a molta gent, avui
han conegut ni més ni menys que a unes 60 persones noves.
Per a tots dir-vos que ha estat un plaer haver compartit amb vosaltres
aquestes hores i aquests quilometres.
I si amb algú no hi he parlat o no li he prestat la suficient atenció, no m’ho
tingueu en compta, ja ens retrobarem a la següent.
Aquí teniu una 60 fotos que intenten copsar aquest dia.
La sortida, des de Parets del Vallés, al llac dels Patitos, ja habituats a
les trobades matinals de moteros.
També la boira ens feia costat aquesta vegada.
La sortida com estava previst, a ¾ de 8
El meu GPS neuronal, avui estava de vaga, i de pujar a Montserrat, ens
ho hem passat a la torera, tot i amb això l’hem admirat des de l’autovia.
I hem tingut temps per a recuperar forces, que el dinar encara queda
lluny, i d’admirar el pantalons TOREROS del Lemansotarres.
Ràpidament s’han fet les 10, i com tota activitat de Mototurisme, la
puntualitat és primordial. Cap a les motos!!!!
Per descomptat, les estrelles, en Gespant, el seu fill i el seu side.
Baixem a Igualada pel coll dels Brucs
ateo/nadal06/15.JPG[/img]
i una vegada a Igualada, obligat repostar, ja que no pararem més a
donar de menjar als nostres cavalls.
Les noies de la benzinera quasi cauen de cul en veure que aquella corrua
de motos tant maca que passava per davant, donava mitja volta i paraven allà....
i iniciem la ruta....
Sortim d’Igualada. Prenem la C-244 tot passant per Vilanova del Camí i a
uns 15 quilometres enfilem cap a la Llacuna per la BV-2136
En arrivar a la Llacuna, una curta passejada fins a la plaça de la vila on
preparen el passebre vivent.
Nosaltres farem de pastorets
La part organitzativa, sempre controlant i patint per que tot surti com
cal.
I altra vegada agafem la moto fins a Santa Coloma de Queralt, aquesta
vegada prenent la B-220
on fem un reagrupament. Tot just abans de que se’ns engolís la boira
altra vegada, en acostarnos a la panadella...
ja la tenim aquí, d’aquest tram de la BV-100 poca cosa en podem dir....
tant espessa és la boira, que a Calaf s’acaba la carretera i tenim que
tornar enrera, tot fent en una rotonda 360º
En agafar la carretera de les Malloles, tot canvia. En prendre alçada
ràpidament deixem enrera la boira i se’ns apareixen aquests magnífics
gegants xiuladors. La parada és obligatòria. S’ho mereix!!!
Alguns, varen agafar torticolis de tant aixecar el cap....
i com nó!!!! la foto de grup... (que desprès ens vàrem deixar de fer la
del dinar....eh!!!)
i no gosaria deixar-me la del segon més fotografiat de la sortida...
Ara si que ja fa gana. Tothom te un raurau, que fa que sense pensar-ho
gaire, passem via cap al dinar.
La baixada no és menys espectacular i divertida que el resta de la ruta.
en arribar ens deixen posar les motos un racó tancades. Pobres flors!!!!
L’amo es deuria estirar els pels....
i apa que el restaurant hi falta gent. Serà per menjar!!!
Si aconseguies trencar les compactes files de jubilats que ens barraven el
pas, podies arribar fins l’anhelat menjar, i fer una montanya de paig per
no haver de tornar en una bona estona.
el dinar, com sempre, entre amics i petant la xerrada. Que més es pot dir.
desprès, en acabar, l’obligat brindis i record pels qui avui tenien que
treballar o no podien venir...
L’Albert, amb el seu habitual parlar transcendent, explica que te un regal,
fet per una (unes) misteriosa ma, que encara no sabem qui és, en tot cas,
un detall molt maco i d’agrair.
Així acaba el DINAR DE NADAL de MOTOTURISME.CAT d’aquest any 2006.
Els obligats petons. Una petita demostració de força de les V-Strom i cap
a casa que hi falta gent.
En el camí de tornada, ens vàrem perdre a la meitat del grup, encara no
se com. Peró be, al final tots a casa sans i estalvis, tot esperant la
propera vegada que ens poguem retrobar.......... una calçotada pot ser!!!!!!!
Agrair als organitzadors per la sortida.
Al que va fer els papirs de regal.
A tots per assistir i compartir la jornada,
I com sempre a la Krma, que no para de fer fotos, ni quant la moto cueja... (be!!! Llavors pica el meu casc)
A tots
BONES FESTES