Sóc la Vero, la dona del Jordi. Us volia presentar La Mandy com cal, ja que abans no havíem pogut. Vam arribar a la darrera calçotada sense dir-vos res de res i això no pot ser. :oops: :oops:
Fent una mica de història, fa dos anys, quan sortíem de ruta sempre em quedava amb les ganes de poder portar la meva pròpia moto. Farta de sentir enveja, vaig decidir treure'm el carnet de moto, ja estava bé de dependre de la 125 que, amb les seves petites rodes em donava un ensurt de tant en tant i volia una mica més de xixa a les meves mans. Malauradament, em va costar molt i molt d'aconseguir el tan ansiat carnet, gairebé un any després i amb tendinitis a cada pràctica (em vaig fer experta en mètodes anti-inflamatoris), ho vaig aconseguir i llavors vam començar la cerca de una moto que s'ajustés a les meves limitacions d'alçada (oi que m'entens, ardnaS?), pes, tendinitis, carnet nou, etc.
Així va arribar La Mandy, la meva preciosa DN-01 que alguns de vosaltres vau veure a la calçotada (et va agradar, Randy?). Ens va costar molt de trobar-la en aquest color i la veritat que bé ha valgut la pena, sobretot gràcies a la ajuda de bons amics moteros que ens van donar un cop de mà en la recerca. Us deixo algunes fotos, encara que és molt més maca en viu i directe. Ah, si, per ara està limitada a 38 CV i... qué voleu que us digui, es fan eterns aquest famosos dos anys de limitació!! :crys :crys
Tot un clàssic: a la Collada de Toses
A Conca, visitant els Órganos de Montoro
A Mont Louis, respirant aires "gavatxos"
Un altre clàssic: al Montseny
Fins i tot als dies més ennuvolats fa molt bona cara
I si us pregunteu per qué es diu La Mandy, es tracta d'una contracció de "mandíbulas", pel seus "morritos" de tauró. ;)
A gaudir dels quilòmetres. :D :D
[/align]
