Jo també vull felicitar el senyor EnricMan.
Com ja et vaig dir personalment a l'aturada de la meitat de la ruta, hi havia algun tros que bueeenuuu, algun altre que més o menys, algun altre que pse pse i que en aquell moment et donava una puntuació sobre 10 de...... 8'5, que no està gens malament. Em va agradar.
Ara et donaré la puntuació, segons la meva manera d'entendre la vida, de la segona part de la ruta.
La majoria carreteres rurals, estretes, sense arcen, sense pintar, sense la senyalització corresponent, sense segar les voreres (una cosa pràcticament del segle passat), amb una mica de terra-sorra en algun lloc, deixades de la mà de deu i sense pràcticament cap altre usuari... impressionant això últim i molt difícil de trobar actualment. La nova figura del saludador també va ser un gran i divertit detall i va fer pujar la nota un 0'5.
No vull fer sang sobre l'elecció de la ruta i tampoc vull minar la bona fe de l'EnricMan a l'hora de decidir, però he de ser sincer amb la meva puntuació i no vull demorar més el neguit dels milers o potser centanars de milers de seguidors que tinc esperant la meva decisió i aquí va:
Mantinc la puntuació donada a la meitat i dono també un 8'5 al total.
Felicitats company i moltes gràcies.
Potser fer aquelles carreteretes finals a roda d'un que abans es denominava Bond, James Bond i que ara s'ha quedat en un insuls i desclassat Ramon, va tenir quelcom a veure amb l'aura de felicitat que em posseïa gaudint del lloc, el paisatge, la solitud i la velocitaaaaat. Hi ha gent que diu que la felicitat només són alguns moments molt controlats de la vida que duren molt poc. Pobra gent no va en moto.
La ignorància els pot fer creure que en alguns moments de la seva vida han tastat la felicitat màxima. Pobres.
La sort que tenen és, que si no coneixes la felicitat màxima doncs et pots conformar amb la mínima creient que ja és la màxima. Quins embolics que té la vida. Pobres.
Apa!!
Salut!!