CRÒNICA DE LA SORTIDA (Dissabte 16/03/2013)
S'acosta el dissabte 16 pendent del temps. A part de que no plogues el mateix dia, que durant els dies previs tampoc ho fes. Tenia previst fer trams de pistes i "agafar alçada i no volia molt de fang i molt menys neu. En la primera part ja em vagi quedar amb les ganes de "fer el cim".
Doncs sommi. No puc sortir divendres per temes d'agenda familiar. La nit mirant les estrelles tindrà que esperar. Així doncs, dissabte diana 06:00 i com que ha tenia la GS apunt, cap a dos quarts marxo. Fosc pero clareijant. Fred soportable i sense gelades als marges. Perfecte.
Fins a Tàrrega vol ras controlat per l'eix + A-2. El sol despunta i els núvols agafen aquells tons entre rosats i blau fort, just pasat Manresa camí de Calaf. Fins a Balaguer rectes...i de Balaguer a Ager comença la diversió. La C-12 fins a Ager es pura diversió GS. Traçar ràpid, corves elegants, ben traçades, de 5ena, d'aquelles que pots degustar-les,...adelantant sense miraments els cotxes. La GS com sempre, perfecte. La C-12 s'enfila fins el Port d'Ager (912 mts). Haig de parar, la panoràmica del Montsec que m'espera es... La part mes cap a la dreta (última foto de la panoràmica) es el Montsec de Rubies, de la primera part.
Desde Tàrrega:
Enllaç
El Montsec de Rubies ampliat:
La primera de les ermites de vèrtig, a l'altre banda (si la descobriu). Ager al fons de la vall i l'ermita a mitja alçada, cap a l'esquerra...
La GS, encara neta i apunt per "l'aventura":
Arribo a Ager, a quarts de nou. Poso benzina i desinflo els pneumàtics. El castell d'Ager està en obres, i no es aprofitable per fer fotos.
El dia s'aixeca i no pinta pluja, de moment. Comença el primer track per pistes fins a l'ermita de Mare de Deu de la Pedra.
Montsec 01 Ager-MDeuPedra-MDeuColobor
La pista està arregladeta. Tranquila, de 2ona i anar dret. S'enfila rapidament, guanyant en vistes sonbre la vall. Cada cop millor...
El tram final, en pujada i pedregos. Sense problemes.
Mare de Déu de Pedra és una església romànica situada als contraforts del Montsec d'Ares.La primera documentació és de l'any 1042 i fa referència a l'antic castell de Pedra. L'església ho és el 1179. Al segle XIII va esdevenir ermita i amb el temps es convertí en el santuari marià més important de la vall d'Àger.
Estreta, amb mes façana que cos, domina la vall. Primer moment per gaudir del silenci.
Toca anar per la 2ona. Reculo per la pista, fins agafar-ne una altre que em porta a la carretetera que puja d'Ager fins al cim del Montsec. El tram de pista perfecte per la GS. La carretereta encara millor. Estreta, asfalt justet pero potable. Cargolada, s'enfila sense miraments. La GS es troba millor. Les vistes...per parar a cada tram. La vegetacio va cambiant rapidament: arbustos, matolls, pins, colors...
Agafo la 2ona pista, mes llarga. M'ha de portar cap a l'altre extrem del Montsec. Trobo restes de neu. Pista amb trams asequibles i altres mes "trencats". Continuo amb la part "fer pistes" de la GS. Vosaltres mateixos...
Al fons, "l'ermita":
El santuari de la mare de Déu de Colobor és una ermita situada a la serra del Montsec d'Ares, , a uns 1 100 m alt. al municipi d'Àger. Aquest santuari era propietat de l'antic Castell de Colobor i es va construir a sobre l'arbre on es va trobar la imatge de la verge.
És l'antiga església del lloc i castell de Colobor, esmentat ja al s. XI, despoblat a causa de la Pesta Negra (1348).
Annex a l'església es va construir un hostal, ja que per aquell indret s'hi accedia al coll de Colobor, una de les principals vies de comunicació entre la Vall d'Àger i el Pallars. Amb el pas del temps i la creació de nous camins i noves vies de comunicació, l'hostal es va abandonar, fins que el 1964 es va inaugurar un refugi que finalment també acabà abandonat. Actualment el santuari resta totalment en estat d'abandó.
Arribo i es una llàstima. Tancada, abandonada, amb pintades,..., un vestigi del pasat que es perd per sempre mes.
Moment per parar i mirar...
La GS, enmig de la pista.
Faig 1/2 mos i continuo a fer el cim del Montsec. Reculo per la pista, gaudint del paisatge...
Montsec 02 MDeuColobor-Sant Alis-Ermita Sant Marti
Torno a la carretereta i enfilo cap amunt...i de cop... el coll d'Ares i....apareix el Senyor Pirineus...majestàtic, robant tot l'horitzó impossible apartar la mirada. Com un "finisterre" natural, nevat, marca el límit de la nostra terra. Un moment per gaudir. El Sol m'acompanya.
La carretereta. D'on venia i cap al cim...
Del coll d'Ares surt un pista d'uns 3 Km cap al cim. Trencada pero practicable, amb restes de neu pentinada. Aquest cop no em para ningú. Haig de fer el cim.
Vistes de vèrtig:
Al cim...no te preu. Les vistes 360º per mareijar-se. Primer la part sud, desde el Montsec de Rubies cap al pantà de Canelles. Despres, els pirineus.
L'hora de l'esmorçar. L'hora del silenci. Que millor que degustar un bon entrepà i una cervessa...amb aquest teló de fons?
Vinga, continuem. Seguim cap a l'altre vall del Montsec. Arribo a Beniure.
Sembla que el temps s'aturat o si mes no, ralentitzat. Pobles perduts, amb 4 cases. La carretereta descuidada, asfaltada un cop i oblidada. Els pobles d'aquesta vall varem tenir el seu moment, quan eren zona de pas cap el nord. De cop, es fan les carreteres laterals que pujen cap a Tremp i Puente de Montanyana i, perden la condició de "pas" i...el temps es para. Beniure, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, ...
Continuo cap al l'Ermita de Sant Martí. A la vall, el fang comença a apareixer, i ...
M'enfango i no puc arribar a l'ermita. Llastima. Es tracta d'una petita ermita romànica, oblidada enmig de la vall.
Reculo continuant el track, fins la propera. Ermita de Sant Esteve al petit poble de Sant Esteve de la Sarga.
Montsec 03 Ermita Sant Marti-Castell Sant Llorenç
Continuem per la carretereta, amb racons preciosos.
Arribo a l'ermita de Mare de Deu de la Fabregada. Petita, amagada i encantadora.
Anant cap a ponent es troba al cap de poc el Coll de Fabregada, amb l'església de la Mare de Déu de Fabregada (S. XII). És un lloc clau, a dins de la vall: és on es parteixen les aigües, ja que cap a llevant baixen cap a la Noguera Pallaresa, i cap a ponent, cap a la Noguera Ribagorçana. A més, és el lloc per on passava el camí de Tremp i Mur a Àger pel Coll d'Ares, que aquí es creuava amb el camí principal de la vall. Per totes aquestes raons, en aquest lloc hi hagué un poble, Fabregada, que desaparegué possiblement ja a l'edat mitjana, però que ha estat recentment excavat, cosa que ha permès avaluar la importància que tingué mentre va estar actiu. Havia estat, a més, una posició depenent dels barons del Mur, que així tenien el pas pel Coll d'Ares controlat. Pels voltans, possiblement al Solà de Vilabella, hi havia hagut un altre poble, també desaparegut: Vilabella.
Anem a la Torre d'Alsamora. Continuem per la carretereta. Un torre de guaita. 2 cases. Molt de silenci.
Datada de principis de l'any 1000, vigilaba el congost de Mont-Rebei, atent als invasors.
Enllaç a més info.
Toca anar cap a l'altra banda. Cal tornar a fer el coll d'Ares, ara, al reves. Corves, asfalt antic, algo de "gravillón", boscos, vistes, ... territori GS.
Paso de nou el Coll d'Ares, baixo una estoneta i enfilo la pista cap al castell de St. Llorenç. Pista agradable, transitable, costeijant el Montsec, ...
De cop, al capdamunt apareixen les restes del castell.
M'acosto, pero està completament derruit. Ara be, molt ben situat, amb vistes sobre la part sud sobre el pantà de Canelles. Terra fronteritza, terra per vigilar.
Castell de Sant Llorenç
Fortaleza documentada el año 1068. Importantes restos de murallas y torres.
El 1162 Alexandre III confirma al abad de Sant Pere de Àger la posesión de éste castillo y de la caseria de Sant Llorenç de la Roca o de Montsec. Durante el año 1228 Jaume I pone bajo su protección los lugares de Corçà y de Sant Llorenç, Bajo el dominio del castillo de Sant LLorenç. estaban en 1059 los lugares de l'Espluga de Miralles, Portaclusa y Espadella.
Continuem, el següent track.
Montsec 04 Castell Sant Llorenç-MDeuPertusa
Les vistes...
La pista:
Arribant a Corça:
Del castell de Corça, ni rastre.
Sobre la población le levantaba el castillo del mismo nombre. Durante el siglo XV fue derruido y usado después como cementerio parroquial.
La tarea de repoblar y artigarla las hondonadas de Corçà fue encomendada por Arnau Mir de Tost a su caballero Ponç Onofre.
Anem al plat fort de la sortida. L'ermita de vèrtig de Mare de Déu de la Pertusa...sense paraules.
Enfilada en un tossal imposible, de no mes de 3 mts d'ample...domina la vall desde el 1162. Impresionant. De vèrtig. Moment per "enjoy the silence".
Aprofito per menjar una mica de fruita i carregar-me del lloc. Mes info.
Enllaç
Seguim, que la festa continua.
Montsec 05 MDeuPertusa-Finestres
El tram inicial del track combina carretereta i pista. Fins a Milla em porta un cami rural recentment asfaltat precios. Ara toca les vistes al Montsec desde el sud. Per desgràcia, la plugeta s'acosta.
Arribant al poble perdut de Milla:
Segueixo el track i em trobo amb la pista mes complicada. Fang a estones, pujades trencades per l'aigua, pedres, ...; suo la cansalada de valent.
La pluja que no em deixa de perseguir.
Seguint la pista cap a la presa de Canelles. Pista fàcil, ample, per cotxes. Llàstima que la part que fa baixada està plena de pedretes que fan petinar al GS del darrera d'alló mes. No em puc envalar. No podré parar-la. En pla, 2on i 3era i dret. M'ho paso d'alló mes be.
Arribo a la presa. Construida sobre la pedra, al congost que formaba el riu...impresiona.
Pases per els tunels d'entrada i sortida.
A partir d'aquí ja està asfaltat. Carretereta, però asfaltada. Directes cap a Estopiñan del Castillo atravesant camps i montanyetes. Haig de repostar (per seguretat) pero...comença a ploure. Agafo la N230 fins a la benzinera mes propera. Paro i miro com pluvisqueija.
Plou just per el tram que m'ha de portar per pistes fins a tocar de Puente de Montañana. M'esperen les ermites de Finestres, Santa Quiteria, i mes pistes amb vistes imposibles. Pero de petit em van ensenyar que al bosc plovent no s'ha d'anar i menys sol...així que em resigno.
Agafo la N230 i volo cap a Puente de Montañana. La GS, despres de pistes, fang i mes pistes; enfila la N230 com si res. Aprofito els CV's i com que la N230 es apta per fer Km a ritme rapidet...em planto en un tres i no res. No pisteijo, pero també em diverteixo tombant i tombant.
Em perdo els tracks 06 i 07 (estan al primer post d'aquest fil).
Desde Puente de Montañana, comença l'últim tram.
Enllaç
Trams de carretereta asfaltadeta i pistes. Pujo i baixo amb noves vistes al Montsec desde el Nord.
Fins el poble de La Clua, carretera. Despres mes pista, mes GS. Enfilo cap a la torre d'Amargos.
La torre d'Amargos. 2 cases abandonades i restes d'una altre torre de guaita. Una ermita vella, com a testimoni d'un pasat millor. Un cementiri al costat amb 4 tombes. M'imagino la gent que per aquí vivia a l'edad mitjana. Neixer, viure i morir aquí...sense cap altre posibilitat.
Santa Maria de la Torre d'Amargós, actualment dedicada a la Immaculada Concepció, és l'església parroquial, romànica, del poble de la Torre d'Amargós, pertanyent al terme municipal de Sant Esteve de la Sarga, del Pallars Jussà. Es tracta d'un temple d'origen romànic, molt transformat al llarg dels temps. Conserva un portal adovellat. L'estat actual és ruïnós, amb la volta de la nau esfondrada. Es conserven els murs de llevant i ponent, així com el septentrional, mentre que el meridional és quasi del tot enderrocat. Era una església petita, d'una sola nau, sense absis exempt (potser desaparegut en una època anterior), amb aparell constructiu romànic a la part nord, però molt modificat a l'edat moderna. Els elements romànics fan pensar en una obra rural del segle XII.
Continuem per pistes fins a Castellnou de Montsec.
Fou seu de la baronia de Castellnou de Montsec, de la família de la qual sorgí Gaspar de Portolà, el conqueridor de Califòrnia. La casa pairal dels barons de Castellnou de Montsec encara subsisteix al poble, tot i que roman abandonada des de fa molts anys. Vers 1900 encara consta el poble com a senyoriu de N. Portolà.
Mes info.:
Enllaç
Seguim que la tarda s'acaba. Camí al castell de Mur, amb el gran Arnau Mir de Tost, defensor d'aquests contrades contra els invasors.
Mes info.:
Enllaç
Un altre punt fortificat, Moror.
Improvintzant el tram final del track, gracias al OruxMaps, agafo carreteretes que em porten al castell de Mur:
Elegant, ben conservat, al cim d'un turó controlant l'entrada sud cap a Tremp. Un inmillorable emplaçament per mantenir a ratlla els Pallars. A l'altra banda del Segre, el Montsec de Rubies i Lliminiana (fets a l'anterior sortida).
A tocar, un altre castell, el de la Guardia (o el que queda d'ell):
I...ja està. 18:30 tocar tornar. Que millor per Camarasa. Quina carretera...rapida, completa, envoltada d'un paisatge perfecte. Aquí la GS, com si res, torna a fer-mo pasar be. Ràpid ràpid cap a Balaguer, repostar i cap a casa un altre cop en vol ras controlat per l'eix.
Enllaç
Un dia complert, 100% GS. Llàstima del tram Estopiñan-Puente Montañana. Ja el faré, queda pendent.
Alguna foto mes:
Enllaç