M'han passat aixo i ho he trovat divertit, si no es elloc indicat per posar-ho ho sento.................
Ells diuen 'perro viejo' i 'mosquita muerta' allà on nosaltres diem:
'gat vell' i 'gata maula'.
La sort màxima de la rifa és un masculí 'el gordo', allà, i un femení,
'la grossa', aquí.
De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que sigui 'Virgen' i
nosaltres que sigui 'Mare (de Déu)'
Ells paguen 'impuestos', que ve d''imponer', i nosaltres
'contribucions' que ve de 'contribuir'.
Els espanyols desvergonyits ho són del tot, no tenen gens ni mica de
vergonya, ja que són uns ‘sinvergüenzas', mentre que els corresponents catalans són, només,
uns 'pocavergonyes'.
Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen 'madera' quan
nosaltres toquem 'ferro'.Allà celebren cada any les 'Navidades' mentre que aquí amb un sol
'Nadal' anual ja en tenim prou, com en tenim prou també amb un 'bon dia' i una 'bona nit' cada
vint-i-quatre hores, enfront dels seus, múltiples ‘buenos dias’ i ‘buenas noches’ diaris.
Dels ous de gallina que no són blancs, ells en diuen 'morenos' i
nosaltres 'rossos', colors que s'oposen habitualment parlant dels cabells de les persones.
Dels genitals femenins, allà en diuen vulgarment 'almeja' i aquí
'figa', mots que designen dues realitats tan diferents com és un mol·lusc salat, aspre, dur,
grisenc i difícil d'obrir, en un cas, i, en l'altre, un fruit dolç, sucós, tou, rogenc i de tacte
agradable i fàcil.
Mentre ells 'hablan' -i fan!- aquí 'enraonem', és a dir, fem anar la
raó, sense èxit, tanmateix.
Allà per ensenyar alguna cosa a algú 'adiestran' i aquí 'ensinistrem'.
Més enllà dels conceptes polítics actuals, els uns basen l'ensenyament sobre la
'destra' (dreta) i els altres sobre la ‘sinistra’ (esquerra)....
Tota una concepció del món, doncs, s'endevina rere cada mot d'una
llengua, perquè la llengua és l'expressió d'un comportament
col·lectiu, d'una psicologia nacional, diferent, no pas millor o pitjor que
altres. No es tracta, en conseqüència, de traduir només, sinó d'entendre. Per això,
tots els qui han canviat de llengua a casa, al carrer, al treball, no
únicament canvien de llengua. També canvien de punt de vista.
Reenvia aquest missatge a tanta gent com puguis per tal de difondre
les nostres idees i pensaments.
Uns acudits
Moderador: Airald
-
- Presentats
- Entrades: 32
- Membre des de: dc. maig 12, 2010 5:02 pm
- Ubicació: Barcelona
- Steelman
- Presentats
- Entrades: 14817
- Membre des de: ds. gen. 06, 2007 10:50 am
- Ubicació: Reus - CATALUNYA
- Contacta:
Re: Uns acudits
T'ho he separat pq el post on ho has posat no hi tenia gaire a veure ;)
Ex ...moltes coses
- Kpeps
- Presentats
- Entrades: 8196
- Membre des de: dc. oct. 14, 2009 5:41 pm
- Ubicació: Manresa
- Jeppy
- Presentats
- Entrades: 1288
- Membre des de: dt. gen. 16, 2007 10:50 am
- Ubicació: Begur
Re: Uns Acudits
Meritxell, exemples com aquests n'hi han a milers. Per més que ho intentin (i fa segles que ho fan), no aconseguiran mai que pensem com ells. Es una sencilla questió d'identitat. Com molt bé diu qui ha fet aquest escrit, cada llengua implica un taranná. Aqui, per bé o per mal (no crec), tenim el nostre i ningú ens ha d'imposar altres costums.
:mestre :mestre :mestre :mestre :mestre
:mestre :mestre :mestre :mestre :mestre
" LA MARCA DEL ESCLAU, ES PARLAR LA LLENGUA DEL SEU AMO" (Tàcit)
- Frank
- Presentats
- Entrades: 2259
- Membre des de: ds. gen. 13, 2007 10:52 pm
- Ubicació: Baix Empordà
Re: Uns Acudits
[align=center]
La meva terra, Catalunya.
La meva parla, el català.
La meva dansa, la sardana.
El meu desitg, la llibertat.
Busca'm vora la mar, per l'Empordanet - (Castell)
[/align]
La meva terra, Catalunya.
La meva parla, el català.
La meva dansa, la sardana.
El meu desitg, la llibertat.
Busca'm vora la mar, per l'Empordanet - (Castell)
