El Senyor Ferrerons

[Kel]

El senyor Ferrarons era un senyor molt treballador que es passava els dies i fins i tot les nits treballant. No sortia mai a divertir-se i les poques hores que tenia per ell les passava amb la seva dona, mirant la tele. El seu veí, que era un bon home, estava preocupat fins al punt que un dia li va dir a la dona
- Què et sembla si un dia convidem als senyors Ferrarons a sortir amb nosaltres perquè sàpiga què és la diversió, que no tot és treballar i treballar.
I van anar a parlar amb la senyora Ferrarons i es van mig confabular.
- Mirin si vostès el convencen, perquè ell és molt de casa i no li agrada gens sortir.
I vet aquí que els veïns, amb la complicitat de la seva dona van anar a parlar amb el senyor Ferrarons i li van proposar de sortir un dia. El senyor Ferrarons s’hi va negar:
- No, que jo ja sóc feliç així, mirant la tele amb la meva esposa….
Però tant i tant van insistir que no va tenir més remei que acceptar. I un dissabte al vespre, tots quatre cap al restaurant. Només entrar, el maitre ja li diu:
- Home senyor Ferrarons, quina alegria!. La taula de sempre?
La dona i els veïns es van extranyar, però mira, potser una confussió, potser es coneixen de la feina. Un cop a la taula, el cambrer.
- Què senyor Ferrarons, xampany, com sempre?
I el senyor Ferrarons, amb el cap sobre el plat no deia res. Quan van haver sopat i d’acord amb el plan dels veïns se’n van anar a la sala de festes, passa exactament el mateix que al restaurant.
- Bona nit senyor Ferrarons.
I els fan seure a una tauleta a primera fila, al costat de l’escenari. Surten les ballarines i la vedet principal, agafant-se els pits
- De qui són aquests pits tant rodons!
I tota la gent de la sala es posa a cridar a l’hora:
- Del senyor Ferrarons!
La seva dona ja no sap on posar-se i quan està alçant la bossa per donar-li un cop al cap del seu marit ve el cambrer i li diu:
- Caram senyor Ferrarons, quina puta més lletja que porta avui!