Avui m´hi trobat amb una situació curiosa i que m´ha fet retrocedir a l`època de que les motos que cadascuna tenía –diguem- la seva personalitat propia i diferent de les altres.
Aquesta tarda arribava a casa i a la plaça de davant de casa hi havia una preciosa “ per mi “ Ducati Vento 350 del any 1978 o 1979 semblant a la que hi ha a sota :
La meva curiositat m´ha fet travessar el carrer i anar a veure aquesta escassissima moto , una de les darreres produïdes a Barcelona per Ducati- Mototrans
Mentre em mirava aquesta monocilindrica ja de respectable cilindrada aleshores, s´acosta a la moto un noi amb un casc a la má .
Mes o menys la conversa ha estat aquesta:
--Hola , bonica moto , es una moto de la meva època que vaig estar a punt de comprar.( L´hi he dit jo )
--Si, es del meu tiet que l´ha restaurat i ara m´ha trucat si l´hi puc baixar al seu taller....
Llavors el noi ha pujat a la moto i mentres jo m´el mirava uns passos enrera, semblava com si cerqués un boto als conmutadors a fi i efecte d´engegar la moto.
--No cal que busquis cap botó del “demarré” ( així a lo francès, doncs no m´agrada dir motor d´arranc,sempre s´havia dit demarré)
El noi al veure´s sorprès amb la meva observació, em diu:
--Es que no l´hi agafat ,mai aquesta moto, jo tinc una FZR6 i clar....em diu una mica alterat
--Doncs l´has de engegar amb el Pedal , (que l´hi senyalo a la part esquerra del motor.)
Dòna el contacte i desplega el pedal i intenta fotra´l hi una patada al pedal, que per la seva força no hauria apagat ni una colilla a terra.
Ho intenta un parell de vegades o tres o quatre i res de res., es que no hi engegat mai una moto amb pedal.—em respón--
Ja visiblement alterat , es treu el casc i observa el motor, com si cerquès un mecanisme salvador inexistent.
Humilment desprès jo, m´ofereixo a intentar engegar-la , doncs no es un motor desconegut per mí, encara que fa moooolts anys que no engego una Ducati Mono, em sembla que reco0rdo perfectament el procès.
El xicot s´aixeca ràpidament i m´ofereix la moto, jo amb tot el carinyo del món, memoritzo amb un instant el procès i l´hi mostro:
Primer de tot, obrir les aixetes i això d´aqui que es el carburador, porta un excitador que s´ha de premer varies vegades fins que vegis que bessa benzina.
Desprès posses el peu damunt del pedal i vas movent-lo lentament fins que notis la compressió al punt mort inferior, un cop notes ressistència, nomès cal un enèrgic cop de pedal amb una miqueta de res de gas i ...................... res.
Ho torno a provar instantaneament i......engegat !!!!!
Bravo, m´ha sortit bé., jo amb una rialla de orella a orella
Baixo de la moto, aguantant una mica el ralenti alt amb el gas, i èll puja
Donant-me les gràcies, es dispossa a marxar i jo quasi que també, però jo sabia al meu interior que mancava alguna cosa per “ ensenyar-li “
Res que no se n´anava, m´hi acosto i l´hi dic:
--No cal que apretis més aquest pedal , que això es el fré, el canvi es a la dreta i la primera amunt , punt mort al mig i les altres marxes avall.
Mireu: em sembla que aquell noi tremolava i si no fos per què jo era allà , que deixa la moto allà on era i diu al seu tiu, que la vingui a buscar èll.
Al cap d´una mica , veig que s´en va lentament amb la moto, mentre jo m´el mirava des de l´acera mentre èll tirava baixada avall , desprès tocava tocar el freno i girar a l´esquerra, però ell ha continuat recte ---sense canviar de marxa ---
Potser no trovaba el freno ??????
Com indicaria el canvi de direcció si aquella moto no porta ( no portaven ) intermitents.?????
Continuarà.....
[/align]
