EPHEMERIDES COTTIDIANUS FORUM

[STV]

13 de novembre

El 13 de novembre és el tres-cents dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents divuitè en els anys de traspàs. Queden 48 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1137, Regne d'Aragó: Excepte el títol de rei, Ramir II cedeix tots els seus drets i prerrogatives a Ramon Berenguer IV, el qual passarà a ostentar el títol de príncep dominador d'Aragó.
1842, Barcelona: s'hi esdevé una revolta a contra la política fiscal del general Espartero.
1951, la Pobla de Segur, Pallars Jussà: Hi arriba el ferrocarril.
1976: Primer concert del grup de rock La Banda Trapera del Río, de Cornellà de Llobregat. Es considera aquesta data com la de la fundació del grup.
2001, Barcelona: Desenes de milers d'estudiants es manifesten contra la Llei Orgànica d'Universitats (LOU).
2003, Barcelona: En un multitudinari míting al Palau de Sant Jordi de la campanya electoral que portà Pasqual Maragall a la Generalitat, Rodríguez Zapatero promet donar suport a la reforma de l'Estatut de Catalunya que aprovi el Parlament de Catalunya.

Món

1762, Castell de Fontainebleau, Regne de França: Se signa el Tractat de Fontainebleau entre França i el Regne d'Espanya pel qual la primera cedeix la Louisiana a Espanya.
2002, golf de Biscaia: Comença a enfonsar-se el petrolier Prestige.
2008: Cent seixanta-cinc futbolistes professionals bascos renuncien a la selecció nacional si canvia el nom de País Basc pel de Selecció d'Euskadi.

Naixements

Països Catalans

1819, Barcelona: Estanislau Figueras i de Moragas, primer president de govern de la Primera República Espanyola i President del consell de Ministres.
1839, Alcoi, l'Alcoià: Josep Jordà i Valor, músic i compositor valencià (m. 1918).
1847, Vic: Eusebi Molera i Bros, enginyer, arquitecte i urbanista (m. 1932).
1952, Ivars d'Urgell, el Pla d'Urgell: Maria Mercè Marçal i Serra, escriptora (m. 1998).

Món

1887, Głogów, Polònia: Wilhelm Kube, polític nazi, governador de Brandenburg i comissari general de Bielorússia.
1912, Buenos Aires, Argentina: Rodolfo Zubrisky, violinista argentí.
1924, Okazaki, Prefectura d'Aichi: Motoo Kimura, genetista japonès conegut per la introducció de la teoria neutralista de l'evolució.
1934, Nova York, Estats Units: Garry Marshall , actor, director, guionista i productor estatunidenc.
1967, Marshall (Minnesota), Estats Units: Steve Zahn, actor estatunidenc.

Necrològiques

Països Catalans

1897, Madrid, Espanya: Rafael Maria Liern i Cerach, dramaturg valencià (n. 1832).
2010, Pozuelo de Alarcón, Madrid, Espanya: Luis García Berlanga guionista i director de cinema valencià (n. 1921).

Món

1994: Motoo Kimura, genetista japonès conegut per la introducció de la teoria neutralista de l'evolució.
2008, Ciutat de Mèxic, Mèxic: Paco Ignacio Taibo I, escriptor i periodista mexicà.

Santoral catòlic

sants Mitre d'Ais, màrtir; Leandre de Sevilla, bisbe; Estanislau Kostka, jesuïta; sant Eugeni de Toledo, bisbe; Papa Nicolau I; Abó de Fleury, abat benedictí; Homobó de Cremona, laic; beata Maria Giner i Gomis, màrtir (1936).

[Merce]

2003, Barcelona: En un multitudinari míting al Palau de Sant Jordi de la campanya electoral que portà Pasqual Maragall a la Generalitat, Rodríguez Zapatero promet donar suport a la reforma de l'Estatut de Catalunya que aprovi el Parlament de Catalunya.




hhmm..! 10 anys de la mítica frase !!
- Apoyaré el Estatuto que salga del Parlamento de Cataluña!!

...i fins aqui hem arribat !! :Catala

[STV]

14 de novembre

Woman with a Parasol. 1.875

El 14 de novembre és el tres-cents divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dinovè en els anys de traspàs. Queden 47 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1963 - París (França): Le Monde publica unes declaracions de l'abat de Montserrat, Aureli Maria Escarré, en què defensa la identitat nacional catalana que acabaran comportant que les autoritats franquistes l'expulsin de l'estat espanyol, el 12 de març de 1965.

Món

1152 a. C.: en l'Antic Egipte, en temps del faraó Ramsés III, comença la primera vaga laboral de la història, ocorreguda en les obres del Valle dels Reis.[cita requerida]
684: en la Hispania visigoda (actual Espanya) s'inicia el XIV Concili de Toledo.
1360 (05/10/15, segons el calendari Shohei): en Owase (prefectura de Mie) i Hyogo es registra un terratrèmol de 7,8 graus en l'escala sismológica de Richter. L'endemà es registra un tsunami. (Veure Sismes entre el segle X i XIX).
1423 (11/10/30, segons el calendari Oei): en Ugo (Japó) a les 8:00 (hora local) es registra un terratrèmol de 6,5 graus en l'escala sismológica de Richter que deixa «alguns» morts. (Veure Sismes entre el segle X i el XIX).
1498: en Yunnan (Xina) a les 0:00 (hora local) es registra un terratrèmol de 5 graus en l'escala sismológica de Richter que deixa «alguns» morts.
1501: el príncep de Gal·les, Arturo Tudor, contreu matrimoni amb Catalina d'Aragó, filla dels Reis Catòlics.
1533: a Perú, l'imperi inca cau en mans de Francisco Pizarro (1476-1541), que ocupa el Cusco i reconeix com a sobirà inca a Manxol Cápac II, germà d'Atahualpa.
1573: en Colima, Guadalajara, Michoacán i Oaxaca (Mèxic) es registra un terratrèmol.
1769: a Escòcia es registra un terratrèmol que deixa «molts» morts.
1879: a Espanya s'estableix per Reial decret l'obligatorietat del Sistema Mètric Decimal a partir de juliol de 1880.
1883: a Xile es funda la Biblioteca del Congrés Nacional.
1884: a Alemanya s'inaugura la Conferència de Berlín, que va aprovar l'acta de repartiment del continent africà entre els països europeus imperialistes.
1911: en Hampton Roads (Virgínia), Eugene Ely realitza el primer enlairament d'avió des d'un vaixell. Va desenganxar des d'una coberta especialment afegida al creuer lleuger USS Birmingham.
1913: en Medellín, Colòmbia es funda l'Esportiu Independent Medellín.
1921: a Espanya es funda el Partit Comunista d'Espanya.
1921: a Mèxic es produeix un atemptat contra la Verge de Guadalupe, en el qual no va haver-hi cap víctima.
1922: a Regne Unit comença el seu servei de ràdio la BBC (British Broadcasting Corporation).
1924: a Barcelona (Espanya), la locutora de radi María Sabater realitza la primera emissió de Radi Barcelona, degana de la radiofonia espanyola.
1927: en la Unió Soviètica, el Partit Comunista expulsa a Trotski i Alexandr Zinoviev.
1941: enfront de les costes de Màlaga (Espanya), un torpede alemany enfonsa a l'emblemàtic portaavions britànic Ark Royal.
1954: Manuel Tarín Iglesias, director de Radi Barcelona, amb motiu dels seus 30 anys, canvia el nom del Concurs Anual de Guions per Premis Ones, en honor a la revesteixi Ones (que desparecería en 1936, després de la Guerra Civil Espanyola).
1969: a Estats Units desenganxa l'Apol·lo 12, segona missió tripulada que descendeix en la superfície de la Lluna.
1970: prop de l'Aeroport Tri-State s'estavella el vol 932 de Southern Airways, que transportava a l'equip de futbol americà de la Marshall University; moren els 75 ocupants.
1971: la sonda nord-americà Mariner 9 arriba a Mart i es converteix en la primera nau en orbitar un altre planeta.
1971: enfront de la Rambla de Pocitos (a Montevideo, Uruguai), es produeix un luctuoso accident durant una exhibició de maniobres de dos helicòpters.
1975: a Madrid (Espanya) se signen els Acords Tripartits pels quals Espanya lliura unilateralment l'administració del Sàhara Occidental a una administració tripartida formada per Espanya, el Marroc i Mauritània.
1989: a Màlaga succeeix una greu inundació.
2000: a Estats Units es llança el Netscape Navigator versió 6.0.
2001: a Doha (Catar) la Reunió Ministerial de l'OMC adopta la Declaració de Doha.
2002: Argentina entra en default amb el Banc Mundial per 805 milions de dòlars.
2003: descobriment del planetoide Sedna.
2006: a la ciutat d'Osorno (Xile) s'inaugura l'Estadi Municipal Rubén Marcos Peralta.
2007: a Xile, un gran moviment tel·lúric grau 7,8 en l'Escala de Richter sacseja al Nord Gran, deixant la ciutat de Tocopilla pràcticament destruïda, amb dos morts i centenars de ferits.
2007: des de la Guayana francesa, França llança a l'espai el coet Ariane-5.
2009: és llançada el senzill Tik Tok de Kesha, la cançó va ser el senzill amb major quantitat de vendes al món durant 2010.
2010: en el Gran Premi d'Abu Dabi, el pilot de Xarxa Bull Racing, Sebastian Vettel, es converteix en el més jove a obtenir el títol de Campió Mundial de Fórmula 1
2012: té lloc una vaga general a Espanya i en altres països d'Europa.

Naixements

Món

1457: Beatriz de Nàpols, aristòcrata napolitana, regna consort d'Hongria (f. 1508).
1567: Maurici de Nassau, príncep d'Orange.
1650: Guillermo III d'Orange, rei neerlandès.
1719: Leopold Mozart, músic austríac, pare de Wolfgang Amadeus Mozart.
1723: Johann Ludwig Aberli, pintor suís (n. 1786).
1765: Robert Fulton, enginyer nord-americà.
1778: Johann Nepomuk Hummel, compositor i pianista austríac (f. 1837).
1779: Adam Gottlob Oehlenschläger, poeta i escriptor danès.
1797: Charles Lyell, geólogo britànic.
1805: Fanny Mendelssohn, compositora i pianista alemanya (f. 1847).
1828: Charles de Freycinet, primer ministre francès.
1840: Claude Monet, pintor francès.
1846: Butros Ghali, polític egipci, i avi de Butros Butros-Ghali (exsecretari general de l'ONU).
1866: Julio Moreno, polític argentí (f. 1946).
1873: Carlos María de la Torre, cardenal equatorià (f. 1968).
1875: Bruno H. Bürgel, escriptor i astrònom alemany.
1878: Louis Marcoussis, pintor cubista polonès.
1885: Sonia Delaunay, artista russa.
1889: Jawaharlal Nehru, polític indi.
1889: Luis Videla Salines, polític xilè (f. 1994).
1891: Frederick Grant Banting, metge canadenc, premi Nobel de Medicina en 1923.
1900: Aaron Copland, músic i compositor nord-americà.
1904: Dick Powell, actor nord-americà.
1905: Louise Brooks, actriu nord-americana.
1907: Pedro Arrupe, eclesiàstic espanyol.
1907: Astrid Lindgren, escriptora sueca.
1907: Raúl Marín Balmaceda, polític xilè (f. 1957).
1908: Joseph McCarthy, polític nord-americà.
1913: Mariano Navarro Rubio, polític espanyol.
1913: Mario Roberto Álvarez, arquitecte argentí (f. 2011).
1917: Rafael Abella, escriptor espanyol.
1919: Veronica Lake, actriu nord-americana.
1920: John William Cooke, polític argentí.
1922: Butros Butros-Ghali, diplomàtic egipci.
1923: Carlos Seco Serrano, historiador espanyol.
1926: Juan Antonio Vallejo-Nágera, escriptor i psiquiatre espanyol.
1927: Narcís Yepes, músic espanyol.
1930: Elisabeth Frink, escultora i pintora anglesa (f. 1993).
1930: Edward Higgins White II, astronauta nord-americà.
1931: Adriano González León, escriptor veneçolà.
1931: Mariano Rubio, economista espanyol (f. 1999).
1933: Fred Haise, astronauta nord-americà.
1935: Hussein I, rei jordà.
1936: Carey Bell, músic nord-americà de blues.
1936: Antonio Gades, ballarí i coreògraf espanyol.
1936: Josefina Molina, directora de cinema i teatre, i actriu espanyola.
1936: Gus Ignolin, ciclista francès (f. 2011).
1939: Wendy Carlos, compositora nord-americana.
1940: Oscar Karadima, sociòleg xilè.
1943: Peter Norton, informàtic nord-americà, CEO de Norton Corp.
1945: Stella Obasanjo, primera dama nigeriana.
1945: Enrique Corretja Ríos, polític xilè.
1948: Carlos de Gal·les, príncep britànic.
1949: James Young, guitarrista nord-americà, de la banda Styx.
1951: Zhang Yimou, cineasta xinès.
1953: Dominique de Villepin, primer ministre francès.
1954: Bernard Hinault, ciclista francès.
1954: Condoleezza Rice, secretària d'Estat i política nord-americana.
1954: Eliseo Salazar, automobilista xilè.
1954: Yanni, músic grec.
1956: Alec John Such, baixista nord-americà, de la banda Bon Jovi.
1956: Avi Cohen, futbolista israelià (f. 2010).
1959: Paul McGann, actor britànic.
1961: Antonio Flores, compositor i cantant espanyol (f. 1995).
1961: Carlos Pacheco, dibuixant d'historietes.
1961: D.B. Sweeney, actor nord-americà.
1962: Satomi Kōrogi, seiyū japonesa.
1962: Laura San Giacomo, actriu nord-americana.
1964: Patrick Warburton, actor nord-americà.
1966: Petra Rossner, ciclista alemanya.
1968: Janine Lindemulder, actriu porno nord-americana.
1970: David Wesley, baloncestista nord-americà.
1971: Adam Gilchrist, jugador de críquet australià.
1971: Marco Leonardi, actor ítalo-australià.
1972: Matthew Bloom, lluitador professional nord-americà.
1972: Josh Duhamel, actor nord-americà.
1972: Edyta Górniak, cantant polonesa.
1975: Travis Barker, músic nord-americà de rock, de la banda Blink-182.
1976: Ramón Delgado, tennista paraguaià.
1977: Obie Trice, raper nord-americà.
1979: Jean-Alain Boumsong, futbolista francès.
1979: Olga Kurylenko: actriu i model francesa nascuda a Ucraïna.
1979: Tobin Esperanci, músic nord-americà, de la banda Papa Roach.
1980: Carlos Cabezas, baloncestista espanyol.
1981: José Alberto Benítez, ciclista espanyol.
1983: Lil Boosie, raper nord-americà.
1984: Marija Šerifović, cantant sèrbia.
1985: Elena Gómez Servera, gimnasta espanyola.


Necrològiques

Món

565: Justiniano I, emperador bizantí.
1263: Alejandro Nevski, heroi nacional i sant rus.
1687: Nell Gwyn, actriu de teatre britànica.
1716: Gottfried Leibniz, filòsof i matemàtic alemany.
1746: Georg Steller, botànic alemany.
1813: Antonio de Capmany, escriptor, historiador i polític espanyol (n. 1742).
1817: Policarpa Salavarrieta, heroïna colombiana.
1825: Jean Paul, escriptor alemany.
1831: Georg Wilhelm Friedrich Hegel, filòsof alemany.
1831: Ignace Joseph Pleyel, compositor i fabricador de pianos austríac (n. 1757).
1844: Flora Tristán, filòsofa feminista socialista francesa.
1866: Miguel I de Portugal, rei portuguès.
1896: Italo Campanini, tenor italià (n. 1845).
1908: Guangxu, emperador xinès de la Dinastia Qing.
1909: Ramón Falcón, militar, torturador i policia argentí.
1910: León Tolstói, novel·lista rus.
1915: Theodor Leschetizki, pianista i compositor polonès (n. 1830).
1915: Booker T. Washington, educador nord-americà.
1929: Kamala, nena abandonada per ser autista, suposadament criada per llops (n. 1912).
1938: Lorenzo Siegerist, arquitecte suís (n. 1862).
1946: Manuel de Falla, músic espanyol.
1968: Ramón Menéndez Pidal, filòleg i historiador espanyol.
1969: Ignacio Aldecoa, novel·lista espanyol.
1972: Elisa Griensen, patriota mexicana.
1977: Bhaktivedanta Swami, religiós indi, fundador dels hare krishna (n. 1896).
1977: Tetango Pouchi, cantant marfileño (n. 1947).
1978: Segismundo de Prusia, aristòcrata prusiano (n. 1896).
1985: Emir Rodríguez Monegal, crític literari uruguaià.
1990: Malcolm Muggeridge, escriptor britànic.
1992: Ernst Happel, futbolista i entrenador austríac.
1992: Gregorio Prieto, pintor espanyol.
1997: Eddie Arcaro, genet nord-americà.
2001: Juan Carlos Lorenzo, futbolista i entrenador de futbol argentí.
2001: Charlotte Coleman, actriu britànica (n. 1968).
2004: Octavio Arizmendi Posada, polític colombià (n. 1934).
2004: Daniel Gil, dissenyador gràfic espanyol.
2007: Bertha Fry, supercentenaria nord-americà.
2010: Allunyo Garsa Tamez, empresari mexicà (n. 1933).
2011: Josep Pernau, periodista espanyol (n. 1930).
2011: Álvaro Caruncho, pintor espanyol (n. 1948).
2011: Adelma Gómez, pedagoga i organista argentina (n. 1934).

Festes i commemoracions

Día Mundial de la Diabetes

Santoral catòlic

sants Ruf d'Avinyó, bisbe; Serapió d'Alger, màrtir; Gregori Palamàs; Justinià I i Teodora (esposa de Justinià I) (només a l'Església Ortodoxa Grega); Sidoni de Saint-Saëns, abat; venerable Didier de la Cour, fundador de la Congregació de Sant Vitó i Sant Hidulf; Trahamunda de Poio, monja llegendària.

[STV]

15 de novembre

Gray line with black, blue, and yellow. 1.923

El 15 de novembre és el tres-cents dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vintè en els anys de traspàs. Queden 46 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1998 - Vilafranca del Penedès: els Castellers de Vilafranca carreguen el primer 3 de 10 amb folre i manilles de la història.
2004 - Brussel·les (Bèlgica): el Govern d'Andorra hi signa l'acord de cooperació amb la Unió Europea tancat el 30 d'abril.

Món

655: a Bretanya (França), Oswiu de Northumbria derrota i mata a Pengi de Mercia en la Batalla de Winwaed.
1532: en les rodalies de Cajamarca (Perú), els conqueridors espanyols liderats per Hernando de Soto es troben per primera vegada amb el capdavanter inca Atahualpa.
1533: a Perú, Francisco Pizarro arriba a Cuzco.
1537: a Granada (Espanya) s'inaugura la Universitat Literària, creada per Carlos V.
1555: en l'oceà Pacífic, a 60 km al noreste del Callao (el port de Lima) es genera un potent terratrèmol de 8,4 graus de l'escala sismológica de Richter, amb epicentre a 30 km de profunditat.
1573: a Argentina, Juan de Garay funda la ciutat de Santa Fe de la Vera Cruz.
1814: a Espanya, es produeix la batalla de Valmaseda.
1822: a Equador, té lloc la primera vaga d'obrers de la qual es té constància.
1827: a Colòmbia, 70 km al noreste de Popayán i 100 km al sud-est de Cali, a les 20:00 hora local, es produeix un terratrèmol que deixa un saldo de 250 víctimes. El 16 de novembre a les 17:45 hora local es produirà un altre terratrèmol molt més letal, a uns 150 km de distància.
1863: Christian IX de Dinamarca ascendeix al tron.
1870: a Colòmbia es funda el Banc de Bogotà com a primera institució financera del país.
1889: a Brasil, el mariscal Deodoro dóna Fonseca proclama la república.
1893: a Basilea, Suïssa, es funda el Fussballclub Basel.
1906: Marie Curie va donar la seva primera lliçó en la Sorbona de París (França).
1920: en Ginebra (Suïssa) es reuneix per primera vegada la Societat de Nacions.
1922: en Guayaquil (Equador) es produeix una vaga general posteriorment aixafada sagnantment per la policia.
1935: a Filipines, Manuel L. Quezon és nomenat el segon president d'aquest país.
1940: en Monagas (Veneçuela) es funda la població de Punta de Mata.
1941: en el marc de l'holocaust nazi, Heinrich Himmler (cap de les SS) ordena l'arrest i deportació a camps de concentració de tots els homosexuals coneguts d'Alemanya, amb excepció d'uns pocs oficials i jerarcas nazis.
1942: en el marc de la Segona Guerra Mundial, l'avió alemany Heinkel He 219 realitza el seu primer vol.
1942: a la illa Guadalcanal acaba la batalla naval de Guadalcanal amb una victòria decisiva per als aliats.
1943: en el marc de l'Holocaust nazi, Heinrich Himmler ordena que els gitanos siguin llocs al mateix nivell que els jueus i deportats a camps de concentració.
1945: La poeta, pedagoga i diplomàtica xilena Gabriela Mistral va rebre el premi Nobel de la Literatura, convertint-se en la primera llatinoamericana a obtenir aquest guardó.
1949: en l'Índia, Nathuram Godse i Naraian Apte són executats per l'assassinat de Majatma Gandhi.
1960: EE. UU. llança un míssil Polaris de prova.
1966: al programa Gemini (d'EE. UU.), el Gemini 12 amara en l'oceà Atlàntic.
1966: a Espanya inicia operacions el canal de televisió TVE 2.
1966: Es funda la Confederació de Futbol d'Oceania, el màxim ens futbolístic oceànic.
1969: en el mar de Barentz, el submarí soviètic K-19 xoca amb el segon submarí nord-americà USS Gat (1968-1996).
1969: a Washington, D. C., uns 500.000 manifestants es reuneixen pacíficament contra la guerra de Vietnam, en la «Marxa contra la Mort».
1971: Intel presenta el primer microprocessador de xip, l'Intel 4004.
1971: a Espanya comença a funcionar el «telèfon de l'esperança» per atendre a persones amb problemes.
1971: llançament del satèl·lit artificial Explorer 45.
1974: Espanya posa en òrbita l'Intasat, el seu primer satèl·lit artificial.
1979: en un vol des de Chicago a Washington, un paquet de l'anarcoprimitivista Unabomber comença a fumejar, forçant a l'avió a realitzar un aterratge d'emergència.
1984: als afores de Santiago de Xile es funda oficialment la comuna de Peñalolén.
1985: a la Universitat de Míchigan explota una bomba casolana de l'Unabomber; fereix a un assistent científic.
1988: el Consell Nacional Palestí declara l'Estat de Palestina.
1988: col·lisió entre un F-18 i un C-130, ambdós espanyols, a la Base Aèria de Saragossa.
1990: l'escriptor argentí Adolfo Bioy Casessis guanya el Premi Cervantes.
1992: a la ciutat de la Plata, l'odontòleg Ricardo Barreda assassina a la seva dona, a les seves dues filles i a la seva sogra.
1995: a Espanya s'aprova en el Senat per unanimitat l'abolició de la pena de mort en temps de guerra.
1995: la Unesco aprova el Dia Mundial del Llibre i dels Drets d'Autor.
1999: Xina obre el seu mercat al comerç mundial, amb el desig d'ingressar en l'Organització Mundial del Comerç.
1999: a Perú, la companyia d'aviació Faucett es va a la fallida i deixa d'operar.
2001: surt a la venda la primera videoconsola produïda per Microsoft, la XBOX.
2001: Microsoft Game Studios i Bungie Studios publiquen el videojoc Halo: Combat Evolved, primer videojoc de la Saga.
2003: en Creu de l'Eix (Argentina) s'inaugura el museu en record de l'ex president Arturo Umberto Illia, en el que va anar el seu habitatge particular.
2007: en Bangladés, l'huracà Sidr produeix danys en els Sundarbans (la selva de manglars més gran del món) i mata a unes 5000 persones.
2010: l'editorial Crítica publica en espanyol el llibre The grand design (El gran disseny), de Stephen Hawking i Leonard Mlodinow.

Naixements

Països Catalans

1839, Gandia, la Safor: José María Úbeda Montés, compositor i organista valencià (m. 1909).
1901, València: Felip Mateu i Llopis, bibliotecari i historiador valencià (m. 1998).
1995, La Roca del Vallès, Josep Bigas, soci del FCBarcelona i jugador de futbol.

Món

968: Romano III, emperador bizantí
1316: Juan I, rei francès.
1397: Nicolás V, papa catòlic italià.
1498: Leonor d'Àustria, reina de Portugal i França (f. 1558).
1511: Johannes Secundus, poeta neerlandès.
1607: Madeleine de Scudéry, escriptora francesa.
1660: Hermann von der Hardt, historiador alemany.
1708: William Pitt el Vell, polític britànic.
1738: William Herschel, astrònom alemany.
1747: Eugenio Larruga, economista i escriptor espanyol (f. 1803).
1757: Heinrich Christian Friedrich Schumacher, cirurgià danès (f. 1830).
1776: José Joaquín Fernández de Lizardi, escriptor mexicà (f. 1827).
1849: James O'Neill, actor nord-americà d'origen irlandès.
1862: Gerhart Hauptmann, dramaturg alemany, premi Nobel de Literatura en 1912.
1874: Dimitrios Golemis, atleta grec.
1874: August Krogh, fisiólogo danès, premi Nobel de Medicina en 1920.
1879: Lewis Stone, actor nord-americà.
1886: René Guénon, filòsof francès.
1887: Geòrgia O'Keeffe, pintora nord-americana.
1887: Marianne Moore, escriptora i poeta nord-americà.
1890: Richmal Crompton, escriptora britànica.
1891: Averell Harriman, polític nord-americà.
1891: Erwin Rommel, militar alemany.
1895: Olga Nikolaievna Románova, duquessa russa.
1897: Aneurin Bevan, polític britànic (f. 1960).
1897: Sacheverell Sitwell, escriptor britànic.
1898: Sylvan Goldman, magnat nord-americà (f. 1984).
1905: Annunzio Paolo Mantovani, compositor italià.
1906: Curtis LeMay, general nord-americà.
1907: Claus von Stauffenberg, militar alemany.
1913: Guy Green, cineasta nord-americà.
1915: Billo Frómeta, músic, compositor i arranjador dominicà.
1915: Miguel Aceves Mejía, actor i músic mexicà.
1920: Gesualdo Bufalino, escriptor italià.
1922: Carlos Julio Pereyra, polític uruguaià.
1922: Francesco Rosi, cineasta italià.
1929: Ed Asner, actor nord-americà.
1930: J. G. Ballard, escriptor britànic.
1931: John Kerr, actor i advocat nord-americà (f. 2013).
1931: Mwai Kibaki, president de Kenya.
1931: Pascal Lissouba, president de la República del Congo.
1932: Petula Clark, cantant britànica.
1937: Yaphet Kotto, actor nord-americà.
1937: Fernando Schwartz, presentador i escriptor espanyol.
1939: Dinorah Varsi, pianista uruguaiana de música clàssica (f. 2013).
1940: Sam Waterston, actor nord-americà.
1940: Roberto Cavalli, dissenyador de modes italià.
1941: Casimiro Hernández Calvo, polític espanyol.
1942: Daniel Barenboim, director d'orquestra i pianista argentí.
1945: Roger Donaldson, cineasta australià.
1945: Anni-Frid Lyngstad, cantant sueca, de la banda ABBA.
1946: Carmen Romero López, política espanyola.
1947: Bill Richardson, polític nord-americà.
1950: Joseba Azkarraga, polític espanyol.
1951: Beverly D'Angelo, actriu i cantant nord-americà.
1952: Randy Savage, lluitador professional nord-americà (f. 2011).
1953: Eduardo Darnauchans, músic uruguaià.
1954: Aleksander Kwaśniewski, polític polonès.
1955: Juan Bustamante Arenas, polític peruà.
1955: Georgina Born, música britànica, de la banda Henry Cow.
1957: Paco Mir, cineasta espanyol.
1958: Diane Pretty, malalta d'esclerosi lateral amiotrófica (ELA) i activista britànica per l'eutanàsia (f. 2002).
1964: Germán Vilella, bateria nord-americana, de la banda Els Rodríguez.
1967: I-40 (Earl Stephens), raper nord-americà.
1967: François Ozon, cineasta francès.
1967: Gustavo Poyet, futbolista uruguaià.
1968: Ol' Dirty Bastard, raper nord-americà, de la banda Wu-Tang Clan (f. 2004).
1970: Patrick Mboma, futbolista camerunès.
1972: Jonny Lee Miller, actor britànic.
1973: Sydney Tamiia Poitier, actriu nord-americana.
1973: Albert Portes, tennista espanyol.
1974: Txad Kroeger, cantant canadenc.
1975: Christian Martinoli, periodista d'esports mexicà.
1976: Virginie Ledoyen, actriu francesa.
1977: Sean Murray, actor nord-americà.
1977: Patrícia Tàpia, cantant espanyola, de les bandes Mägo d'Oz i Bürdel King.
1979: José Miguel González Rei "Josemi", futbolista espanyol.
1979: Brett Lancaster, ciclista australià.
1979: Albert Rivera, advocat i polític espanyol.
1980: Ace Young, cantant i escriptor nord-americà.
1981: Lorena Ochoa, golfista mexicana.
1982: Jenifer Bartoli, cantant francesa.
1983: Fernando Verdasco, tennista espanyol.
1986: Sania Mirza, tennista índia.
1987: Sergio Llull, jugador de bàsquet espanyol.
1988: Zena Grey, actriu nord-americana.
1988: B.o.B., raper nord-americà
1990: Kanata Fong, actor i model japonès.
1991: Shailene Woodley, actriu nord-americana.
1993: Saaya Irie, actriu i cantant japonesa.

Necrològiques

Món

655: Pengi, rei de Mercia, antic regne anglès.
687: Ervigio, rei visigot.
1101: Elvira de Toro, filla de Fernando I de León i senyora de Toro.
1280: Alberto Magne, teòleg bavarès i sant catòlic (n. 1193).
1579: Ferenc Dávid, reformador religiós hongarès (n. 1510).
1607: Juan de Castellanos, poeta, cronista i sacerdot espanyol.
1630: Johannes Kepler, astrònom i matemàtic alemany.
1670: Comenio, escriptor txec.
1691: Aelbert Cuyp, pintor neerlandès (n. 1620).
1706: Tsangyang Gyatso, 6.º dalái llepi (n. 1683).
1787: Christoph Willibald Gluck, compositor alemany (n. 1714).
1795: Charles-Amédée-Philippe van Lloo, pintor francès (n. 1719).
1819: Daniel Rutherford, químic i físic escocès (n. 1749).
1848: Pellegrino Rossi, economista, polític i jurista italià.
1853: María II, reina de Portugal (n. 1819).
1856: Madhusudan Gupta, mèdic bengalí, el primer indi que va realitzar una autòpsia (n. 1800).
1863: Federico d'Oldemburgo, monarca de Dinamarca com Federico VII.
1908: Cixi, emperadora xinesa (n. 1835).
1916: Henryk Sienkiewicz, escriptor polonès, premi Nobel de Literatura en 1905.
1917: Émile Durkheim, sociòleg francès (n. 1858).
1919: Alfred Werner, químic suís, premi Nobel de Química en 1913.
1944: Cayetano Santos Godino (el Petiso Orejudo), nen assassino en sèrie argentí (n. 1896).
1948: Mahatma Gandhi, advocat, pensador i polític indi.
1949: Nathuram Godse (n. 1910) i Narayan Apte (n. 1911), assassins de Mahatma Gandhi (1869-1848).
1953: Jorge de Lima, escriptor, traductor, pintor, polític i metge brasiler (n. 1893).
1954: Lionel Barrymore, actor nord-americà.
1955: Lloyd Bacon, actor i cineasta nord-americà (n. 1889).
1958: Tyrone Power, actor nord-americà.
1959: Charles Wilson, físic britànic, premi Nobel de Física en 1927.
1963: Fritz Reiner, director d'orquestra i músic hongarès (n. 1888).
1969: Ignacio Aldecoa, escriptor espanyol.
1969: Joaquín Romero Murube, poeta i assagista espanyol.
1970: Eduardo Víctor Haedo, polític, pintor i periodista uruguaià (n. 1901).
1971: Edie Sedgwick, actriu i model nord-americà (n. 1943).
1976: Jean Gabin, actor francès.
1977: Carlota Grimaldi, princesa monegasca.
1978: Margaret Pixeu, antropòloga nord-americana.
1991: Eduardo León, advocat xilè.
1996: Alger Hiss, funcionari i espia nord-americà.
1998: Stokely Carmichael, activista trinitense de drets civils (n. 1941).
2001: Alberto Ullastres, polític espanyol.
2002: Myra Hindley, assassina britànica (n. 1942).
2003: Dorothy Loudon, actriu nord-americana (n. 1933).
2003: Antonio Tormo, cantautor argentí (n. 1913).
2004: Rafael Peralta, infant de marina nord-americana.
2005: Adrian Rogers, líder baptista nord-americà (n. 1931).
2006: Ana Carolina Reston, model brasilera víctima de l'anorèxia (n. 1986).
2010: Larry Evans, gran mestre i periodista d'escacs nord-americans (n. 1932).

Santoral católic

sant Desideri de Caors, bisbe; sants Aureli, Suacri, Escutari, Armentari i Benigne del Velai, bisbes de Lo Puèi de Velai, que hi són venerats localment; Fèlix de Nola, bisbe; Albert el Gran, bisbe i Doctor de l'Església; Leopold III, marcgravi d'Àustria; Maclovi d'Aleth, bisbe; Roque González i Alonso Rodríguez Olmedo, jesuïtes màrtirs; José Pignatelli, jesuïta; beata Maria de la Passió, fundadora de les Franciscanes Missioneres de Maria; venerables Magdalena Rialp, monja (1710).

[STV]

16 de novembre

Composition.

El 16 de novembre és el tres-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-unè en els anys de traspàs. Queden 45 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1354 - l'Alguer (Sardenya): Pere III el Cerimoniós conquereix definitivament la ciutat.
2003 - Catalunya: s'hi celebren eleccions al Parlament; CiU guanya amb 46 escons, seguida del PSC (42), ERC (23), PP (15) i ICV (9).
2004 - La Viquipèdia en català arriba a 10.000 articles!
2005 - Brussel·les: El President de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, i de la Generalitat Valenciana, Francesc Camps, parlen oficialment per primera vegada en català al Comitè de les Regions d'Europa, gràcies a l'acord signat el mateix dia amb l'ambaixador espanyol a la UE.
2005 - Girona: El bisbe de Girona, Carles Soler, denúncia en un comunicat, amb el suport del Consell presbiterial que les emissions de l'emissora de ràdio de la COPE, denigren el poble Catalunya.
2008 - Terrassa: Els Minyons de Terrassa carreguen el primer 3 de 9 amb folre i l'agulla de la història. En aquesta mateixa actuació els Castellers de Sants descarreguen el 2 de 7 aixecat per sota, castell inèdit des de 1877.
2010 - Mallorca: El Cant de la Sibil·la de Mallorca és declarat patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat pel Comitè Intergovernamental per la Salvaguarda de la UNESCO reunit a Nairobi (Kenya).

Món

1904 - Londres (Anglaterra): John A. Fleming patenta el díode d'incandescència o vàlvula termoiònica que havia inventat basant-se en l'efecte Edison, que William J. Hammer, un dels enginyers d'Edison, havia descobert el 1883; aquest fet es considera l'inici de l'electrònica.
2004 - Washington (els Estats Units): George Bush nomena Condoleezza Rice, fins aleshores consellera de seguretat nacional, nova secretària d'estat en substitució de Colin Powell que havia dimitit el dia abans.

Naixements

Països Catalans

1775, Morella (els Ports): Joaquim Oliet i Cruella, pintor valencià del neoclàssic (m. 1849).
1959, València (l'Horta): Manuel Mata Gómez, polític i advocat valencià.
1974, Terrassa (Vallès Occidental): Mònica Van Campen, actriu i model catalana.

Món

1922, Azinhaga (Portugal): José Saramago, escriptor portuguès, premi Nobel de literatura.
1937: Gerardo Chávez, pintor peruá.
1951, Washington, Estats Units: Miguel Sandoval, actor estatunidenc.

Necrològiques

Països Catalans

1613 - València: Andreu Rei d'Artieda, militar, advocat, poeta i dramaturg valencià (n. 1549).
2004 - Barcelona: Joan Ramon Mainat, periodista i productor televisiu català.
2006 - Barcelona: Joaquim Xicoy i Bassegoda, advocat i polític català d'UDC que fou president del Parlament de Catalunya i Conseller de Justícia del Govern de la Generalitat de Catalunya.
2006 - Barcelona: Jordi Sarsanedas i Vives, escriptor i i activista cultural.

Món

1932 - Laren (Països Baixos): Carry van Bruggen, escriptora.

Festes i commemoracions

Dia Internacional per a la Tolerància
Dia Mundial en Record de les Víctimes dels accidents de Trànsit

Santoral catòlic

sant Euqueri de Lió, bisbe; Gertrudis de Hefta, abadessa; Alfric d'Abingdon, bisbe de Canterbury; Santa Margarida d'Escòcia, reina; Otmar de Sankt Gallen, abat; Agnès d'Assís, verge; Giuseppe Moscati, laic, metge.
Dia Internacional per a la Tolerància
Dia Mundial en Record de les Víctimes dels accidents de Trànsit

[STV]

17 de novembre

Bia, The Illegitimate Daughter of Cosimo I de' Medici. 1.542

El 17 de novembre és el tres-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs. Queden 44 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1708 - Dénia (la Marina Alta): les tropes filipistes ocupen la vila (guerra de Successió).
1974 - Monestir de Montserrat (Monistrol de Montserrat, el Bages): activistes catalanistes encapçalats per Jordi Pujol hi funden Convergència Democràtica de Catalunya.
2008 - Ja són 151 les lleis que obliguen a etiquetar en castellà enfront de només una que ho fa pel català.

Món

284: Diocleciano és proclamat emperador romà pels seus soldats.
1292 (O. S.): a Escòcia, Juan de Balliol es converteix en rei d'Escòcia.
1499: a Espanya, Vicente Yáñez Pinzón surt del port de Pals de la Frontera, amb quatre caravel·les, amb les quals arribaria a Brasil.
1502: al Caire (Egipte) es registra un terratrèmol.
1511: en Yunnan (Xina) es registra un terratrèmol de 5,8 graus en l'escala sismológica de Richter (magnitud de més de 7) que deixa un saldo de «alguns» morts.
1511: Espanya i Anglaterra s'alien contra França.
1556: en Rossano (Cosenza, Itàlia) es registra un terratrèmol de 5,1 graus en l'escala sismológica de Richter.
1557: a Xile, el marí espanyol Juan Ladrillero salpa de Valdivia aconseguint l'illa Desolació i entrant a l'Estret de Magallanes.
1558: a Londres (Anglaterra) mor la reina María I i és succeïda per la seva mitja germana Isabel I.
1566: a Espanya, Felipe II promulga una sèrie de rigoroses mesures contra els moriscs de Granada que afecta a l'ús de l'idioma àrab i als seus costums musulmans.
1570: en Ferrara (Itàlia) a les 19:10 hora local es registra un terratrèmol de 5,5 graus en l'escala sismológica de Richter (intensitat 8) que deixa un saldo de 70 a 2000 morts.
1603: a Londres, l'explorador, escriptor i cortesano Walter Raleigh va a judici per traïció.
1617: a Veracruz (Mèxic), el virrey Diego Fernández de Còrdova mana a fundar el llogaret de Còrdova.
1659: Espanya i França signen la pau als Pirineus.
1796: a Itàlia —en el marc de les Guerres napoleòniques— es lliura la batalla del pont d'Arcole, que els francesos derroten als austríacs.
1800: a Washington, D. C. (Estats Units) es reuneix per primera vegada el Congrés.
1811: a Santiago de Xile, José Miguel Carrera jura com a president de la Junta executiva de govern.
1812: batalla de Krasnoi, en les Guerres napoléonicas.
1820: en l'Antàrtida, el capità Nathaniel Palmer és el primer nord-americà que veu aquest continent. (La Península Palmer rebrà el seu nom).
1831: Equador i Veneçuela se separen de la Gran Colòmbia.
1855: en les actuals Zàmbia-Zimbabue (Àfrica), l'explorador britànic David Livingstone és el primer europeu que veu les cataractes Victoria.
1858: es modifica el dia juliano zero.
1858: en Grenoble (França) acaba una inundació que va començar el 2 de novembre. Malgrat els quantiosos danys, moren poques persones.
1863: en Knoxville (Tennessee) —en el marc de la Guerra Civil Nord-americana— les forces confederades (liderades pel general James Longstreet) comencen el lloc de Knoxville.
1869: a Egipte s'inaugura el Canal de Suez, que uneix el mar Mediterrani amb el Mar Roig.
1876: a Moscou (Rússia), s'estrena la Marxa eslava de Piotr Ílich Chaikovski.
1878: a Itàlia succeeix el primer intent d'assassinat contra Umberto I.
1903: en la URSS, el Partit Comunista es divideix en mencheviques (‘minoria’) i bolcheviques (‘majoria’).
1905: Japó i Corea signen el Tractat d'Eulsa.
1910: en Denver (Estats Units) un pilot anomenat Ralph Johnstone (n. 1886) és la segona persona que mor en un accident d'aviació (el primer havia estat el tinent nord-americà Thomas Selfridge, que va morir el 17 de setembre de 1908.
1911: a la Universitat Howard (universitat exclusiva per a negres), a Washington (capital d'Estats Units) en ple apartheid es crea la fraternitat Omega Psi Phi, el primer grup d'estudiants negres.
1919: a Londres (Anglaterra), el rei Jorge V proclama el Dia de l'Armistici (més tard anomenat Dia de la Remembranza). La idea havia estat suggerida per Edward George Honey.
1922: l'ex sultà otomà Mehmed VI s'exilia a Itàlia.
1933: Estats Units reconeix a la Unió Soviètica (creada en 1917).
1936: a la província de Davao del Sud (Filipines) es crea el municipi de Malita.
1939: en el Protectorat de Bohèmia i Moravia (dominat pels nazis alemanys), nou estudiants txecs com a represàlia per les demostracions antinazis generades per la mort de Jan Opletal van ser afusellats. A més, el Govern tanca totes les universitats txeques i més de 1200 estudiants txecs són enviats a camps de concentració. Des d'aquest succés, diversos països —especialment la República Txeca— celebren el Dia de l'Estudiant.
1941: en el marc de la Segona Guerra Mundial, el cònsol nord-americà a Japó telegrafia els plans japonesos de l'atac a Pearl Harbor, però és ignorat.
1947: a Estats Units, el Screen Actors Guild (sindicat d'actors cinematogràfics) implementa un jurament anticomunista.
1947: a Estats Units, tres físics (John Bardeen, Walter Brattain i William Shockley) descobreixen el transistor, element fonamental per a la revolució de l'electrònica al segle XX.
1950: a Nova York l'ONU reconeix la independència de Líbia.
1950: Tenzin Gyatso (15), el catorzè Dalái Lama és entronitzat com a rei absolut de Tibet.
1953: a Irlanda, són evacuats al continent els últims habitants de les illes Blasket (comtat de Kerry).
1956: a Europa Occidental comença el racionament de la gasolina a causa del boicot petrolier dels països àrabs.
1962: a Washington, D. C. (capital d'Estats Units), el president John F. Kennedy inaugura l'Aeroport Internacional Dulles.
1966: a la frontera d'Àustria i Itàlia s'inaugura el pas alpí de Brénnero, el pont més alt d'Europa.
1967: a Washington D. C. —en el marc de la Guerra de Vietnam— el president Lyndon B. Johnson diu a la nació que, a pesar que falta molt per fer, «Estem infligint danys molts més grans que els que ens estan fent a nosaltres: estem progressant!».
1968: a Grècia, Alexandros Panagoulis és condemnat a mort per l'intent d'assassinat contra el dictador Gueorguios Papadópulos.
1969: a Hèlsinki —en el marc de la Guerra Freda— negociadors nord-americanes i soviètics es reuneixen per començar les negociacions SALT I per limitar el nombre d'armes nuclears d'ambdós costats.
1970: en el Mare Imbrium (Mar de les Pluges) la Lluna aluniza l'estació soviètica no tripulada Lunojod 1 (llançada des de la nau Lluna 17, en òrbita al voltant de la Lluna). És el primer robot amb control remot que aterra a un altre planeta.
1970: a Estats Units —en el marc de la Guerra de Vietnam— el tinent William Calley va a judici per haver ordenat la massacre de La meva Lai (16 de març de 1968). Segons l'informe de l'exèrcit, després d'haver trobat només 3 armes havien afusellat a 90 vietcong civils i 30 vietcong no civils, però segons un altre informe havien violat i assassinat a 504 dones, nens i ancians. Calley rebrà 3 anys d'arrest domiciliari i serà amnistiat pel president Nixon.
1970: a Estats Units, Douglas Engelbart patenta el primer ratolí de computadora.
1972: a Argentina, torna l'ex president Juan Domingo Perón després de 17 anys d'exili on només va romandre un mes, ja que la volta definitiva, per al seu tercer mandat com a president, es produirà el 20 de juny de 1973.
1973: a Orlando (Florida) —en el marc de l'escàndol Watergate— el president Richard Nixon menteix davant 400 periodistes d'Associated Press: «No sóc un pocavergonya». Finalment serà descobert, la qual cosa ho obliga a renunciar a la presidència del país.
1973: a Atenes (Grècia) es realitza l'Aixecament del Politècnic d'Atenes contra la dictadura de la Junta Militar Grega (1967-1974). El govern envia a la policia i l'exèrcit i tot acaba en una massacre de civils.
1974: a Portugal es funda l'Aliança Operário-Camponesa (aliança de treballadors i camperols) com a front del PCP (m-l) (Partit Comunista Portuguès [marxista-leninista]), separats del Partit Comunista Portuguès.
1975: Steve Harris crea la banda Iron Maiden.
1979: en Brisbane (Austràlia) s'acaba la primera etapa del tren elèctric suburbà, entre Ferny Grove i Darra (Queensland).
1982: a Las Vegas (Estats Units) mor el boxador sud-coreà Duk Koo Kim (23) per la commoció cerebral provocada pel seu contrincant, el nord-americà Ray Boom Boom Mancini (21) en una baralla de boxa de 14 rounds, que es va dur a terme quatre dies abans. Això porta a reformar les lleis d'aquest esport. La mare del sud-coreà se suïcidarà al març de 1983, i l'àrbitre de la trobada (Richard Green) l'1 de juliol de 1983.
1983: a Mèxic es forma en la clandestinitat l'EZLN (Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional).
1989: a Praga el Govern envia a la policia a reprimir durament les manifestacions estudiantils. Comença la Revolució de Vellut, que farà caure al govern comunista el 29 de desembre.
1991: a Macedònia s'aprova la nova Constitució, per la qual queda proclamat l'Estat independent, democràtic i social.
1993: a Sud-àfrica acaba el domini de la minoria blanca (apartheid) amb la signatura d'una Constitució interina.
1997: En Luxor (Egipte), 6 militants islamistes maten a 62 persones en la sortida del temple de la faraona Hatshepsut (massacre de Luxor).
1997: a Espanya, l'escriptor Francisco Llindar aconsegueix el Premi Nacional de les Lletres.
2000: en Log pod Mangartom, Eslovènia succeeix un catastròfic lliscament de terra, que mata a 7 persones i causa danys valorats en milions de SIT (tólares eslovens).
2000: des de Japó, el president peruà Alberto Fujimori renuncia a la presidència, amb el que acaba més d'una dècada del seu govern.
2003: la cantant nord-americana Britney Spears (de 21 anys) rep el seu estel en el Passeig de la Fama d'Hollywood, sent la cantant més jove a rebre-la.
2004: a Estats Units, l'empresa Kmart anuncia la seva compra de l'empresa Sears, Roebuck and Co. per 11 000 milions de dòlars nord-americans (USD). La nova empresa es dirà Sears Holdings Corporation.
2006: a Estats Units surt a la venda la Play Station 3.
2007: Javier Zanetti supera el rècord de Roberto Ayala convertint-se en el jugador amb més presències en la Selecció de futbol d'Argentina.
2009: prop de Somàlia, els pirates somalis alliberen l'atunero basc Alakrana després de 47 dies de captivitat.

Naixements

Món

9: Tito Flavio Vespasiano, emperador romano (f. 79).
1453: Alfonso de Castilla, infante de Castilla (f. 1468)
1502: Atahualpa, último emperador inca.
1503: Bronzino, pintor italiano (f. 1572).
1576: Roque González de Santa Cruz, santo, misionero y religioso paraguayo (f. 1628).
1587: Joost van den Vondel, dramaturgo y poeta nerlandés (f. 1679).
1612: Dorgon, príncipe manchuriano (f. 1650).
1685: Pierre Gaultier de Varennes, comerciante y explorador francocanadiense (f. 1749).
1717: Jean d'Alembert, matemático francés.
1729: María Antonieta de España, reina sarda (f. 1785).
1749: Nicolas Appert, inventor francés (f. 1841).
1755: Luis XVIII, rey francés entre 1814 y 1824 (f. 1824).
1765: Etienne Jacques Joseph MacDonald, militar francés (f. 1840).
1790: August Möbius, matemático alemán (f. 1868).
1799: Titian Peale, naturalista, entomólogo y fotógrafo estadounidense (f. 1885).
1816: August Wilhelm Ambros, compositor austriaco (f. 1876).
1834: Eugenio Madrid Ruiz, abogado y político español.
1854: Louis Hubert Lyautey, militar francés (f. 1934).
1857: Joseph Babiński, neurólogo franco-polaco (f. 1932).
1866: Voltairine de Cleyre, escritora anarquista y feminista estadounidense (f. 1912).
1866: Lola Mora, escultora argentina (f. 1936).
1876: August Sander, fotógrafo alemán (f. 1964).
1877: Frank Calder, periodista británico, primer presidente de la Liga Nacional de Hóckey (f. 1943).
1878: Grace Abbott, trabajador social estadounidense (f. 1939).
1878: Lise Meitner, física austriaca (f. 1968).
1887: Bernard Law Montgomery, comandante británico (f. 1976).
1889: Carolina Muzzilli, activista socialista argentina (f. 1917).
1890: Gregorio Modrego, sacerdote español (f. 1972).
1891: Frank Fay, actor estadounidense (f. 1961).
1892: Max Deutsch, compositor austriaco-francés.
1893: Alain Gerbault, navegante francés.
1894: Richard Nikolaus Graf Coudenhove-Kalergi, político austriaco (f. 1972).
1895: Mijail Bajtín, crítico literario y lingüista ruso.
1895: Gregorio López y Fuentes, escritor mexicano (f. 1966).
1896: Lev Vygotski, psicólogo ruso (f. 1934).
1899: James Cagney, actor estadounidense.
1900: Enrique Pérez Comendador, escultor español (f. 1981).
1901: Lee Strasberg, director, profesor de teatro, actor y productor austriaco (f. 1982).
1901: Walter Hallstein, político alemán (f. 1982).
1902: Eugene Wigner, físico húngaro, Premio Nobel de Física en 1963 (f. 1995).
1904: Isamu Noguchi, escultor estadounidense (f. 1988).
1905: Astrid de Suecia, reina consorte belga (f. 1935).
1905: Mischa Auer, actor estadounidense.
1906: Betty Bronson, actriz estadounidense (f. 1971).
1906: Sōichirō Honda, empresario japonés (f. 1992).
1907: Israel Regardie, ocultista británico, secretario de Aleister Crowley.
1910: Venturita Núñez, torero español.
1913: Ramón Mendezona Roldán, periodista español.
1919: Luis Martínez de Irujo y Artázcoz, noble español (f. 1972).
1921: Albert Bertelsen, pintor danés.
1922: Stanley Cohen, bioquímico estadounidense, Premio Nobel de Medicina en 1986.
1923: Hubertus Brandenburg, obispo católico de Estocolmo (f. 2009).
1923: Aristides Pereira, primer presidente de Cabo Verde.
1925: Rock Hudson, actor estadounidense (f. 1985).
1925: Charles Mackerras, director de orquesta y músico australiano (f. 2010).
1928: Arman, pintor y escultor francés.
1928: Rance Howard, actor estadounidense.
1930: Bob Mathias, atleta y político estadounidense (f. 2006).
1934: Fenella Fielding, actriz británica.
1934: Jim Inhofe, político estadounidense, senador de Oklahoma.
1935: Toni Sailer, esquiador de esquí alpino austriaco (f. 2009).
1937: Peter Cook, comediante británico (f. 1995).
1937: Manuel Félix López, político ecuatoriano (f. 2004).
1937: Pilar Salarrullana, escritora y política española (f. 2009).
1938: Gordon Lightfoot, cantante canadiense.
1942: Martin Scorsese, cineasta estadounidense.
1943: Lauren Hutton, actriz estadounidense.
1943: Juan José Palacios "Tele", músico español, de la banda Triana (f. 2002).
1944: Gene Clark, cantante estadounidense, de la banda The Byrds.
1944: Danny DeVito, actor estadounidense.
1944: Rem Koolhaas, arquitecto neerlandés.
1944: Lorne Michaels, productor canadiense de televisión.
1944: Arturo Puig, actor argentino.
1945: Elvin Hayes, baloncestista estadounidense.
1945: Roland Joffé, cineasta anglofrancés.
1946: Martin Barre, guitarrista británico, de la banda Jethro Tull.
1948: Howard Dean, político demócrata estadounidense.
1949: John Boehner, político estadounidense.
1949: Nguyén Tan Dung, primer ministro vietnamita desde 2006.
1950: Jorge Sassi, actor argentino.
1951: Dean Paul Martin, cantante y actor estadounidense (f. 1987).
1951: Stephen Root, actor estadounidense.
1955: Yolanda King, activista estadounidense.
1958: Mary Elizabeth Mastrantonio, actriz estadounidense.
1958: Mariana Ingold, compositora, teclista y cantante uruguaya.
1959: Juan Carlos Pérez Rojo, futbolista español.
1960: Kirk Fogg, actor, escritor, cantante y presentador de televisión estadounidense.
1960: RuPaul, drag queen estadounidense.
1963: Patxi Salinas, futbolista español.
1964: Moisés Villanueva de la Luz, político mexicano (f. 2011).
1965: Amanda Brown, música canadiense, de la banda The Go-Betweens.
1966: Jeff Buckley, guitarrista y cantante estadounidense (f. 1997).
1966: Richard Fortus, guitarrista estadounidense, de la banda Guns N' Roses.
1966: Daisy Fuentes, modelo y actriz cubana.
1966: Sophie Marceau, actriz francesa.
1968: Amber Michaels, actriz porno estadounidense.
1968: Alberto Urdiales, balonmanista español.
1969: Jean-Michel Saive, jugador de tenis de mesa belga.
1969: Ryotaro Okiayu, seiyū japonés.
1969: Cecilia Dopazo, actriz argentina.
1970: Paul Allender, guitarrista británico de Cradle of Filth.
1970: Andy Kusnetzoff, presentador de televisión argentino.
1971: Michael Adams, ajedrecista británico.
1972: José Ángel Barrueco, escritor español.
1972: Leonard Roberts, actor estadounidense.
1972: Joanne Goode, jugadora de bádminton británica.
1973: Andreas Vintersorg Hedlund, vocalista, guitarrista y tecladista sueco (Vintersorg).
1973: Bernd Schneider, futbolista alemán.
1974: Leslie Bibb, actriz estadounidense.
1974: Melvin Méndez Acevedo, yudoca puertorriqueño.
1974: Óscar Peñas García, yudoca español.
1974: Zharick León, actriz colombiana.
1974: Berto Romero, humorista español.
1975: Lord Infamous, rapero estadounidense.
1975: Jerome James, baloncestista estadounidense.
1976: Diane Neal, actriz estadounidense.
1978: Zoë Bell, actriz y doble neozelandesa.
1978: Rachel McAdams, actriz canadiense.
1980: Brad Bradley, luchador profesional estadounidense.
1980: Isaac Hanson, cantante y guitarrista estadounidense (Hanson).
1981: Sarah Harding, cantante británico (Girls Aloud).
1982: Leonel Ríos, futbolista argentino.
1983: Harry Lloyd, actor británico.
1983: Christopher Paolini, novelista estadounidense.
1986: Luís Carlos Almeida da Cunha, «Nani», futbolista portugués.
1990: Shanica Knowles, actriz estadounidense.
1993: Ariadna Castellano, actriz española.
1994: Raquel Castro, actriz estadounidense.

Necrològiques

Països Catalans

2011 - Barcelona (Catalunya): Enric Garriga i Trullols, activista català i occitanista.

Món

375: Valentiniano I, emperador romano.
474: León II, emperador bizantino.
594: Gregorio de Tours, obispo e historiador francés (n. c. 539).
1231: Isabel de Hungría, reina húngara.
1494: Giovanni Pico della Mirandola, filósofo italiano (n. 1463).
1558: María Tudor, reina inglesa.
1558: Reginald Pole, cardenal y arzobispo de Canterbury (n. 1500).
1600: Kuki Yoshitaka, comandante naval japonés (n. 1542).
1628: Roque González de Santa Cruz, misionero paraguayo.
1708: Ludolf Backhuysen, pintor neerlandés (n. 1631).
1720: Jack el Calicó, capitán pirata (n. 1682).
1746: José de Peralta Barnuevo, obispo peruano (n. 1669).
1747: Alain-René Lesage, escritor francés (n. 1668).
1757: María Josefa de Austria, archiduquesa austriaca.
1780: Bernardo Bellotto, pintor italiano (n. 1720).
1771: Tobias Smollett, escritor británico.
1796: Catalina la Grande, zarina rusa (n. 1729).
1818: Carlota de Mecklenburgo-Strelitz, noble alemana, reina consorte del Reino Unido (n. 1744).
1842: John Varley, pintor y astrólogo británico.
1852: Carl August von Eschenmayer, médico y filósofo alemán (n. 1768).
1858: Robert Owen, socialista utópico y cooperativista británico (n. 1771).
1875: Hilario Ascasubi, poeta argentino.
1917: Auguste Rodin, escultor francés (n. 1840).
1928: Juan José Muñoz de Madariaga, ingeniero español (n. 1846).
1929: Herman Hollerith, estadístico estadounidense, inventor de la máquina tabuladora (n. 1860).
1932: Leónidas Plaza Gutiérrez, presidente de Ecuador (n. 1865).
1936: Ernestine Schumann-Heink, cantante de ópera (contralto) estadounidense de origen austriaco (n. 1861).
1938: Ante Trumbić, político croata (n. 1864).
1940: Eric Gill, tipógrafo y escultor británico (n. 1882).
1940: Raymond Pearl, biólogo estadounidense (n. 1879).
1941: Ernst Udet, militar alemán.
1942: Manuel Hugué, escritor y pintor español.
1947: Victor Serge, anarquista, novelista e historiador ruso (n. 1890).
1950: Virginia Fábregas, actriz de teatro mexicana.
1954: Yitzhak Lamdan, poeta y columnista israelí de origen ruso (n. 1899).
1955: James P. Johnson, pianista y compositor estadounidense (n. 1894).
1959: Héitor Villa-Lobos, compositor brasileño (n. 1887).
1968: Mervyn Peake, escritor británico (n. 1911).
1971: Gladys Cooper, actriz británica.
1973: Mirra Alfassa (La Madre), gurú francesa, compañera espiritual de Sri Aurobindo (n. 1878).
1974: Clive Brook, actor británico.
1979: John Glascock, bajista británico de la banda Jethro Tull (n. 1951).
1982: Eduard Tubin, compositor estonio (n. 1905).
1986: Georges Besse, ejecutivo automovilístico francés (n. 1927).
1986: José María Ruiz Gallardón, político español (n. 1927).
1990: Robert Hofstadter, físico estadounidense, Premio Nobel de Física en 1961 (n. 1915).
1998: Fernando Quiñones, escritor español (n. 1930).
1998: Esther Rolle, actriz estadounidense (n. 1920).
1999: Carlos Eduardo Troconis, músico venezolano, líder del grupo Dermis Tatú.
1999: Enrique Urquijo, músico español líder del grupo Los Secretos.
2000: Louis Eugène Félix Néel, físico francés, Premio Nobel de Física en 1970 (n. 1904).
2002: Abba Eban, político y diplomático israelí (n. 1915).
2005: Marek Perepeczko, actor polaco (n. 1942).
2006: Ruth Brown, cantante y música estadounidense de blues (n. 1928).
2006: Ferenc Puskás, futbolista hispano-húngaro (n. 1927).
2006: Flo Sandon, cantante italiana (n. 1924).
2007: Oleg Gazenko, científico ruso.
2007: Gregorio López Raimundo, político español.
2009: Ana María Pérez González, supercentenaria mexicana (n. 1890).
2009: Javier Velasco Yeregui, sacerdote y teólogo español (n. 1964).
2010: Isabelle Caro, modelo francesa (n. 1982).
2012: Armand Desmet, ciclista belga (n. 1931).


Festes i commemoracions

Món

Dia Internacional dels Estudiants.
Dia Mundial del Nen Prematur.
Dia Mundial de la Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica o EPOC

Santoral catòlic

sants Elisabet d'Hongria, reina; Gregori Taumaturg, bisbe; Iscle de Còrdova i Victòria de Còrdova, màrtirs; Eugeni ardiaca; Gregori de Tours, bisbe; Llàtzer de Constantinoble, monjo; Hug de Lincoln, bisbe; Juan del Castillo, màrtir; beata Salomé de Galítsia, reina; beat Joan Agustí, dominic.

[STV]

18 de novembre

El 18 de novembre és el tres-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs. Queden 43 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1058, Barcelona: Consagració de la catedral de Barcelona.
2004, Brussel·les, Bèlgica: Javier Solana, en nom de la Unió Europea, fa saber als vint-i-cinc governs estatals que català i valencià són la mateixa llengua.
2005: La Viquipèdia en català arriba a 20.000 articles, amb l'article Diputat.

Món

656: comença el VII Concili de Toledo.
871 (any nou del 258 H): en Wasit (l'Iraq) es registra un terratrèmol que deixa un saldo de 20 000 víctimes. (Possiblement es tracti del mateix terratrèmol que es va registrar com succeït el 22 de juny del 872).
1096: a Espanya, Pedro I, rei de Navarra i Aragó, conquesta Huesca.
1226: prop de la ciutat kurda d'Halabja, uns 240 km al noreste de Bagdad (l'Iraq) a les 6:00 (hora local) es registra un terratrèmol de 6,3 graus en l'escala sismológica de Richter (magnitud de 9) amb epicentre a una profunditat de 9 km. En aquest lloc Saddam Husein i el general Ali Hassan al-Mayid («Alí el Químic») realitzaran en 1988 l'atac químic a Halabja, amb més de 5000 víctimes civils.
1421: a Holanda, entre la nit del 18 i la matinada del 19, una torrencial tempesta trenca un dic en Wieldrecht. Unes 72 llogarets són empassades per les aigües i moren entre 2.000 i 10.000 persones. Tota Holanda i Zelanda queden sota l'aigua. (Inundació del Dia de Santa Isabel).
1434: a Espanya, Juan II de Castella, en agraïment als serveis prestats, fa donació de la vila de Rute (Còrdova) a la seva doncel Ramiro Yáñez de Barnuevo i Sotomayor.
1517: a Espanya, Carlos I arriba a Valladolid, on aviat es faran patents les rivalitats entre la noblesa flamenca i l'espanyola.
1541: en la Capella Sixtina, Miguel Ángel finalitza el fresc El Judici Final.
1667: en Shamakhi (Azerbaidjan) es registra un terratrèmol que deixa un saldo de 80 000 víctimes.
1727: en Tabriz (Iran) es registra un terratrèmol de 7,2 graus en l'escala sismológica de Richter (magnitud de 10) amb epicentre a 15 km de profunditat, que deixa un saldo de 77 000 víctimes. (Possiblement es tracti del mateix terratrèmol que es va registrar com succeït el 26 d'abril de 1721).
1738: signatura del Tractat de Viena de 1738, amb el qual acaba la trucada Guerra de Successió de Polònia.
1755: a Boston (Estats Units) es registra un terratrèmol que no deixa víctimes. Vegeu Terratrèmols anteriors el segle XX.
1809: durant la Guerra de la Independència Espanyola l'exèrcit espanyol organitzat per la Junta Central és derrotat en la Batalla d'Ocaña, a Ocaña.
1818: a Paraguai el govern de José Gaspar Rodríguez de França divideix la República en sis departaments electorals i implanta el vot secret.
1820: s'independitza la ciutat de Loja a Equador.
1829: en Anhui (Xina) es registra un terratrèmol de 5,5 graus en l'escala sismológica de Richter (intensitat de 7), que deixa un saldo de «molts» morts.
1846: a Espanya s'estableix en Villaviciosa d'Odón l'Escola d'Enginyers de Montes.
1852: a Xile es funda la ciutat de San Javier de Loncomilla.
1901 (diumenge): en el centre de la Ciutat de Mèxic, a les tres del matí, la policia realitza una razzia al Carrer de la Pau (avui carrer Ezequiel Montes) arresta a 41 homes ―22 vestits d'home i 19 de dona― i els porta a la presó Belén. S'allibera a un d'ells, don Ignacio de la Torre, que era el gendre del president Porfirio Díaz. (El Ball dels 41 maric*nes).
1903: Panamà i Estats Units signen un tractat per a la construcció del Canal de Panamà.
1910: en Pobla, Mèxic trenta policies al comandament del general Miguel Cabrera, pretenen penetrar per força a la casa dels germans Serdán. L'endemà passat inicia la Revolució mexicana.
1918: Letònia declara la seva independència.
1928: Walt Disney crea el primer curtmetratge de Mickey Mouse.
1928: a Montevideo (Uruguai) s'inaugura l'Hospital Saint Bois.
1945: a Ciutat de Mèxic, Mèxic es rep amb desfilada militar a l'Esquadró 201 al seu retorn de la Segona Guerra Mundial.
1952: la Unesco admet a Espanya, que ingressarà el 30 de gener de 1953.
1966: a Estats Units, l'escriptor Jack Kerouac es casa amb la seva núvia Stella.
1972: a Argentina es produeix la cèlebre abraçada entre l'ex-president Juan Domingo Perón i el seu otrora acérrimo rival polític Ricardo Balbín.
1976: a Espanya, les Corts aproven la Llei de Reforma Política.
1976: l'Assemblea General de les Nacions Unides urgeix novament als governs d'Espanya i Gran Bretanya al fet que iniciïn negociacions sobre el problema de Gibraltar.
1978: en Jonestown (Guyana) moren més de 900 membres de la secta El Temple del Poble, dirigida pel reverend Jim Jones, en un fet que és conegut com la Tragèdia de Jonestown.
1982: a Espanya es constitueixen les noves Corts Generals.
1985: en Pobla (Mèxic) s'inaugura l'Aeroport Internacional de Pobla.
1985. a Colòmbia (Bogota) Neix l'important jurista Diego Sarment.
1987: a Londres (Regne Unit), un incendi danya l'estació de metro de King's Cross-Saint Pancras.
1990: l'astrònom Eric Elst descobreix l'asteroide (10093) Diésel.
1993: a Espanya, la Llei de Seguretat Ciutadana és declarada inconstitucional, la qual cosa provoca la dimissió del ministre de l'interior, José Luis Corcuera.
2000: l'actor nord-americà Michael Douglas es casa amb l'actriu britànica Catherine Zeta Jones (1969-).
2001: a Estats Units es dissol la parella de lluitadors professionals Brothers of Destruction (formada per Undertaker i Kane).
2004: Rússia ratifica el Protocol de Kyoto
2004: a Veneçuela és assassinat en atemptat terrorista amb cotxe bomba, el fiscal veneçolà Danilo Anderson.
2004: a la regió del Maule (Xile) s'esfondra el pont Loncomilla, estructura amb menys de 10 anys d'antiguitat. El fet provocarà una crisi política que culminarà amb la renúncia del ministre d'Obres Públiques, Javier Etcheberry.
2006: a Estats Units, l'actriu nord-americana Katie Holmes es casa amb l'actor nord-americà Tom Cruise amb rituals de la secta cienciología.
2007: la Wikipedia en espanyol publica el seu article número 300 000.

Naixements

Paísos Catalans

1840, València: Antonio Muñoz Degrain, pintor valencià del corrent eclèctic (m. 1924).
1862, València: Francesc Martí Grajales, periodista, assagista i erudit valencià (m. 1920).

Món

1522: Lamoral Conde d'Egmont, general flamenc.
1538: Toribio de Mogrovejo, bisbe espanyol a Lima.
1647: Pierre Bayle, filòsof i escriptor francès.
1727: Philibert Commerson, naturalista francès.
1768: José Marchena i Ruiz de Cueto, escriptor i polític espanyol.
1786: Carl Maria von Weber, compositor alemany.
1787: Louis Daguerre, pintor, fotògraf i físic francès.
1804: Alfonso La Marmora, militar i polític italià.
1809: Manuel Blanco Romasanta, psicópata criminal espanyol.
1810: Rosteix Gray, botànic nord-americà.
1822: Eduardo Huelin Reissig, industrial espanyol.
1832: Adolf Erik Nordenskjöld, explorador, geògraf i geólogo suec.
1836: Màxim Gómez Báez, militar dominicà, figura de la independència de Cuba.
1836: Cessés Lombroso, metge i criminòleg italià.
1836: W. S. Gilbert, libretista i dramaturg anglès.
1851: Raffaele Garofalo, jurista i criminòleg italià (f. 1934).
1860: Ignacy Paderewski, pianista, compositor i president polonès.
1861: Odón de Bon, naturista espanyol (f. 1945).
1871: Robert Hugh Benson, sacerdota anglès (f. 1914).
1871: Amadeo Vives, compositor espanyol.
1874: Clarence Day, escriptor nord-americà (f. 1935).
1876: Walter Allward, escultor canadenc (f. 1955).
1882: Amelita Galli-Curci, soprano ítalo-nord-americana.
1882: Jacques Maritain, filòsof francès.
1885: José Kentenich, sacerdot alemany, fundador de Schönstatt.
1892: D. I. Stevenson, novel·lista escocesa.
1894: Manuel Aznar, periodista, polític i diplomàtic espanyol.
1897: Patrick Maynard Stuart Blackett, físic britànic.
1898: Joris Ivens, realitzador holandès (f. 1989).
1899: Eugene Ormandy, director d'orquestra i músic hongarès-nord-americà.
1901: George Gallup, matemàtic estadístic nord-americà.
1904: Guido Santórsola, músic, compositor, director d'orquestra i professor brasiler nascut a Itàlia i radicat a Uruguai (f. 1994).
1906: Klaus Mann, escriptor alemany.
1906: George Wald, bioquímic nord-americà, Premi Nobel de Fisiologia i Medicina en 1967.
1906: Alec Issigonis, enginyer britànic-grec.
1907: Compay Segundo, músic i compositor cubà (f. 2003).
1908: Imogene Coca, actriu nord-americana.
1909: Johnny Mercer, lletrista nord-americà (f. 1976).
1911: Attilio Bertolucci, poeta i guionista italià (f. 2000).
1917: Pedro Infant, actor i cantant mexicà (f. 1957).
1918: Sergio Poblete, militar xilè (f. 2011).
1919: Jocelyn Brando, actriu nord-americana.
1919: André Mahé, ciclista francès (f. 2010).
1920: Laureano López Va rodar, polític espanyol (f. 2000).
1922: Luis Somoza Debayle, president nicaragüenc.
1923: Alan Shepard, astronauta nord-americà.
1926: Estanislao Bàssora, futbolista espanyol (f. 2012).
1927: Hank Ballard, músic nord-americà.
1928: Alberto Monreal Luque, polític espanyol.
1930: J. G. Ballard, escriptor i guionista britànic (f. 2009).
1932: Nasif Estéfano, piloto de carreres argentí.
1933: José Antonio Fernández Ordóñez, enginyer espanyol (f. 2000).
1934: Vassilis Vassilikos, escriptor i diplomàtic grec.
1935: Rudolf Bahro, polític i filòsof ecosocialista alemany.
1936: Don Cherry, trompetista nord-americà de jazz.
1939: Margaret Atwood, escriptora canadenca.
1939: Brenda Vaccaro, actriu nord-americana.
1940: Qaboos ibn Sa'aneu Al 'Bu Sa'aneu, sultà d'Oman.
1941: David Hemmings, actor anglès (f. 2003).
1942: Limita Evans, actriu nord-americana.
1942: Mónica Randall, actriu i presentadora de televisió espanyola.
1943: Osamu Dezaki, cineasta japonès de vaig animar (f. 2011).
1943: Manuel António Pina, escriptor i periodista portuguès (f. 2012).
1943: Daniel Rabinovich, humorista i músic argentí dels Luthiers.
1944: Carlos Lorca, diputat xilè.
1946: Alan Dean Foster, escriptor nord-americà.
1947: José Alonso, actor mexicà.
1947: José Luis Bermejo, polític espanyol.
1948: Andrea Marcovicci, actriu i cantant nord-americà.
1952: Delroy Lindo, actor britànic.
1953: Alan Moore, autor de còmics britànic.
1953: Kevin Nealon, comediant nord-americà.
1953: César Miguel Rondón, periodista i escriptor veneçolà.
1958: Daniel Brailovsky, exfutbolista i entrenador argentí.
1960: Elizabeth Perkins, actriu nord-americana.
1960: Kim Wilde, cantant britànica de pop.
1961: Juan Carlos Cremata, director de cinema cubà.
1962: Kirk Hammett, guitarrista nord-americà de la banda Metallica.
1963: Len Bias, baloncestista nord-americà.
1963: Peter Schmeichel, futbolista danès.
1966: Jorge Camacho Cordó, poeta espanyol.
1968: Owen Wilson, actor nord-americà.
1969: Sam Cassell, baloncestista nord-americà.
1970: Johan Liiva, vocalista suec de la banda Arch Enemy.
1970: Mike Epps, actor nord-americà.
1970: Lorna Paz, actriu colombiana.
1970: Peta Wilson, actriu australiana.
1973: Darko Kovačević, futbolista serbi.
1974: Chloë Sevigny, actriu nord-americana.
1975: David Ortiz, beisbolista dominicà.
1975: Jason Williams, baloncestista nord-americà.
1975: Dirk Müller, piloto d'automobilisme alemany.
1976: Shagrath, cantant noruec de la banda Dimmu Borgir.
1977: Fabolous, raper nord-americà.
1980: Dustin Kensrue, músic nord-americà de la banda Thrice.
1981: Christina Vidal, actriu nord-americana.
1982: Ferdinando València, actor mexicà.
1984: Johnny Christ, músic nord-americà de la banda Avenged Sevenfold.
1992: Nathan Kress, actor nord-americà.
1992: Queralt Casas, jugadora de bàsquet espanyola.

Necrològiques

Països Catalans

2004, Altafulla (el Tarragonès): Miquel Porter i Moix, crític i historiador del cinema català, cineasta, cantant (un dels Setze Jutges), sindicalista i rector de la Universitat Catalana d'Estiu.
2009, Manresa: Jaume Melendres i Inglès, autor dramàtic i director d'escena.

Món

1566: Francisco de Mendoza i Bobadilla, cardenal espanyol (n. 1508).
1830: Adam Weishaupt, teòleg alemany (n. 1748).
1844: José Rondeau, militar argentí.
1847: Philemon Thomas, polític nord-americà.
1868: José Tadeo Monagas, militar, polític i president veneçolà en tres ocasions.
1886: Chester A. Arthur, president nord-americà (1981-1985).
1887: Gustav Fechner, físic alemany.
1896: Pablo Gonzalvo Pérez, pintor espanyol.
1910: Aquil·les Serdán, polític revolucionari mexicà (n. 1876).
1922: Marcel Proust, escriptor francès (n. 1871).
1926: Bartolomé Maura i Montaner, pintor espanyol (n. 1844).
1929: Mauritz Stiller, cineasta suec (n. 1883).
1941: Émile Nelligan, poeta canadenc (n. 1879).
1941: Walther Nernst, físic i químic alemany, Premi Nobel de Química en 1920 (n. 1874).
1944: Enzo Sereni, escriptor italià sionista assassinat pels nazis (n. 1905).
1952: Paul Éluard, poeta francès.
1953: Ruth Crawford Seeger, compositor nord-americà (n. 1901).
1955: Arthur Honegger, compositor suís.
1957: Alberto Álvarez de Cienfuegos Cobos, escriptor espanyol (n. 1885).
1958: Francisco Pagaza, futbolista espanyol (n. 1895).
1962: Niels Bohr, físic danès.
1973: Alois Hába, compositor txec.
1976: Man Ray, artista nord-americà (n. 1890).
1978: Lennie Tristano, pianista nord-americà de jazz (n. 1919).
1978: Jim Jones, religiós nord-americà.
1981: Fredric Wertham, psiquiatre germà-nord-americà.
1982: Pedro Mossos, pintor espanyol.
1983: Osvaldo Fresedo, tanguero argentí.
1985: Lon Nol, militar i president camboyano (n. 1913).
1986: Rodolfo Baró Castro, historiador salvadorenc (n. 1909).
1986: Gia Carangi, model nord-americà (n. 1960).
1987: Jacques Anquetil, ciclista francès.
1989: Hendrik de Vries, pintor i escriptor holandès (n. 1896).
1994: Cab Calloway, cantant nord-americà.
1998: Aniceto Utset, ciclista espanyol (n. 1932).
1999: Paul Bowles, escriptor i compositor nord-americà (n. 1910).
2002: James Coburn, actor nord-americà.
2003: Michael Kamen, compositor nord-americà.
2005: Harold J. Stone, actor nord-americà (n. 1911).
2005: Laura Hidalgo, actriu argentina (n. 1927).
2008: Manuel Castro Ruiz, Arquebisbe de Yucatán (n. 1918).
2010: Freddy Beras-Goico, presentador de televisió, productor, comediant, locutor i filántropo dominicà (n. 1940).
2010: Alfonso Canales, poeta i crític literari espanyol (n. 1923).
2010: Brian Marsden, astrònom britànic (n. 1937).
2010: Abraham Serfaty, polític marroquí (n. 1926).
2010: Samuel Kunz, militar rus col·laborador dels nazis (n. 1921).
2011: Jorge Rueda, fotògraf espanyol (n. 1943).
2011: Walt Hazzard, baloncestista i entrenador nord-americà (n. 1942).
2011: Daniel Sada, escriptor mexicà (n. 1953).

Festes i commemoracions

Festa major petita de Lloret de Mar (Sant Romà).

Santoral catòlic

sants Noè, patriarca; Romà de Cesarea màrtir; Odó de Cluny, abat; Rose-Philippine Duchesne, religiosa; venerable Josep de Sant Benet, monjo; servents de Déu Bonaventura Codina i Augeroles, bisbe; Sant Benigno Rosario Grech, prevere.

[STV]

19 de novembre

El 19 de novembre és el tres-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs. Queden 42 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

2004, Madrid, Espanya: María Teresa Fernández de la Vega, vicepresidenta primera i portaveu del govern espanyol, reconeix la unitat lingüística de la llengua catalana anomenant-la com la "llengua que es coneix com a valencià a la Comunitat Valenciana, i que com a tal figura al seu Estatut d'Autonomia, i que es coneix amb la denominació de català a la comunitat científica i universitària".

Món

880 (14/10/4 de l'any Gangyo): en Hagiwara (zona aquest de la Prefectura de Shimane, Japó) es registra un terratrèmol de 7 graus de l'escala sismológica de Richter i una magnitud de 6,3 a 6,5.
936: a Còrdova (Espanya), Abd al-Rahman III inicia la construcció de la Medina Azahara.
1177 (27/10 del primer any de Jisho): en la Prefectura de Nara (Japó) a les 2:00 (hora local) es registra un terratrèmol de 6,3 graus de l'escala sismológica de Richter.
1404: als Països Baixos succeeix la primera inundació del dia de santa Isabel, especialment catastròfica en Flandes, Holanda i Zelanda (regions que s'havien inundat greument 29 anys abans, el 8 d'octubre de 1375).
1421: als Països Baixos, entre la nit del 18 i la matinada del 19, una torrencial tempesta trenca un dic en Wieldrecht. Unes 72 llogarets són empassades per les aigües i moren entre 2000 i 10 000 persones. Tota Holanda i Zelanda queden sota l'aigua. (Segona inundació del dia de santa Isabel).
1423: Alfonso V d'Aragó torna a Catalunya després de la revolta de Nàpols, saquejant Marsella en el viatge de tornada.
1493: Cristóbal Colón entra a Puerto Rico en el seu segon viatge.
1499: en Messina (Itàlia) es registra un terratrèmol de 4,6 graus de l'escala sismológica de Richter.
1523: en Transilvania (Romania) es registra un terratrèmol de 5,3 graus de l'escala sismológica de Richter i una intensitat de 8, amb epicentre gairebé en la superfície.
1542: en Gansu (Xina) es registra un terratrèmol de 5,5 graus de l'escala sismológica de Richter, i intensitat 7.
1564: Miguel López de Legazpi surt de Mèxic al comandament d'una expedició per conquistar i colonitzar les Filipines.
1755: en Mequinez (Fes, el Marroc) es registra un terratrèmol amb una intensitat de 10, que deixa un saldo de 3000 morts.
1803: a Haití acaba el domini francès, en entrar les tropes haitianas del general Jacques Dessalines en Cap Francais.
1809: en la batalla d'Ocaña els francesos derroten als espanyols.
1810: les Corts de Cadis aproven el tractat d'aliança amb Anglaterra del 14 de gener de 1809.
1819: a Madrid s'inaugura el Museu del Prado, sota l'adreça del José Gabriel de Silva-Bazán i Waldstein, marquès de Santa Creu de Mudela.
1829: en Shandong i Yidu (Xina) a les 2:00 (hora local) es registra un terratrèmol de 6,3 graus de l'escala sismológica de Richter i una intensitat de 8, que deixa un saldo de 117 morts.
1837: a Cuba s'inaugura el primer ferrocarril, l'Havana-Bejucal, sent el primer a Iberoamèrica.
1850: a Madrid s'inaugura el Teatre Real.
1854: en Sant Fernando (Cadis) té lloc la benedicció de l'Església-Panteó de Marins Il·lustres.
1859: comença la Guerra d'Àfrica entre Espanya i el Marroc.
1875: a Catalunya, el general Arsenio Martínez-Campos acaba amb últims focus de resistència carlista.
1880: a Equador es crea la província del Carchi.
1882: a Argentina, Dard Rocha funda la ciutat de la Plata.
1879: a Madrid, Alfonso XII contreu segones nupcias amb l'aristòcrata austríaca María Cristina d'Habsburgo-Lorena.
1905: a Berlín s'inaugura el primer servei públic d'autobusos.
1909: en el camp militar de Châlons (França) l'aviador Hubert Latham aconsegueix la plusmarca d'altura en volar a 410 metres.
1931: Adolf Windaus fa públic que ha estat possible la fabricació de la vitamina D1 en forma de cristalls purs.
1933: a Espanya se celebra per primera vegada el sufragi universal en les Eleccions Generals que donaran la victòria als partits de dretes.
1936: a Espanya, Buenaventura Durruti és ferit de gravetat per una bala en el pit. Morirà l'endemà.
1937: a Espanya, el Govern decreta la creació del Consell Nacional del Moviment.
1942: en la batalla de Stalingrado, ofensiva russa en el Volga durant la Segona Guerra Mundial.
1945: Charles De Gaulle és reelegit president de la República Francesa.
1951: en la superfície del lloc de proves nuclears de Nevada, Estats Units fa detonar la bomba atòmica Sugar, d'1,2 kilotones. És la penúltima de l'Operació Buster-Jangle, que durant un mes va exposar de manera no voluntària a uns 6500 soldats d'infanteria a set explosions atòmiques amb propòsits d'entrenament.
1969: en l'estadi Maracaná de Rio de Janeiro (Brasil), Vaig pelar marca el seu mil·lèsim gol.
1982: a Nova Delhi (Índia) comencen els IX Jocs Asiàtics.
1983: les forces armades iranianes emprenen una ofensiva contra el Kurdistan iraquià.
1984: en la localitat de Sant Joan Ixhuatepec (Estat de Mèxic) una sèrie facis explotar en les instal·lacions de Petrolis Mexicans deixa al voltant de 500 i 600 morts carbonizados i varis milers de ferits, igual que l'evacuació d'unes 200.000 persones del nord de la vall de Mèxic.
1984: en Fabero (León) l'explosió d'una bassa de grisú acaba amb la vida de 8 miners en l'explotació de Combustibles del Rio.
1985: en Ginebra, Suïssa el president nord-americà, Ronald Reagan, i el cap de Govern soviètic, Mijaíl Gorbachov, es reuneixen per reiniciar les negociacions sobre el desarmament nuclear. * 1990: l'OTAN i el Pacte de Varsòvia signen la pau.
1991: El cantant de pop llatí, compositor i productor musical mexicà Luis Miguel, llança al mercat el seu primer àlbum de boleros títulado Romanç.
1991: El cantautor salvadorenc Álvaro Torres, llança al mercat la seva producció musical títulada Gens es compara amb tu.
1992: el president rus Borís Yeltsin anuncia a Seül la decisió de Rússia de paralitzar la fabricació de submarins nuclears.
1994: comencen els V Jocs Sud-americans València 1994
1997: a Colòmbia s'inaugura el Viaducte César Gaviria Trujillo, que connecta Pereira amb Dosquebradas.
2002: en les costes de Galícia (Espanya) enfonsament del buc petrolier Prestige que es va iniciar el 13 de novembre.
2004: Microsoft en associació amb Bungie llança Halo 2.
2006: Amèrica: es llança al mercat la consola Wii de la companyia japonesa de videojocs Nintendo.
2007: Espanya: la cantant Amaia Montero anuncia la seva retirada del grup de pop espanyol L'Orella de Van Gogh.
2012: La Cort Internacional de Justícia de l'Haia dóna a conèixer la seva fallada sobre el litigi territorial entre Colòmbia i Nicaragua.

Naixements

Païssos Catalans

1870, València: Vicent Lleó i Balbastre, compositor valencià de sarsuela (m. 1922).
1912, Barcelona. Joan Sales i Vallès, escriptor, editor i traductor. Autor de la novel·la sobre la guerra civil Incerta glòria (1956). (m. 1983).

Món

880 (14/10/4 de l'any Gangyo): en Hagiwara (zona aquest de la Prefectura de Shimane, Japó) es registra un terratrèmol de 7 graus de l'escala sismológica de Richter i una magnitud de 6,3 a 6,5.
936: a Còrdova (Espanya), Abd al-Rahman III inicia la construcció de la Medina Azahara.
1177 (27/10 del primer any de Jisho): en la Prefectura de Nara (Japó) a les 2:00 (hora local) es registra un terratrèmol de 6,3 graus de l'escala sismológica de Richter.
1404: als Països Baixos succeeix la primera inundació del dia de santa Isabel, especialment catastròfica en Flandes, Holanda i Zelanda (regions que s'havien inundat greument 29 anys abans, el 8 d'octubre de 1375).
1421: als Països Baixos, entre la nit del 18 i la matinada del 19, una torrencial tempesta trenca un dic en Wieldrecht. Unes 72 llogarets són empassades per les aigües i moren entre 2000 i 10 000 persones. Tota Holanda i Zelanda queden sota l'aigua. (Segona inundació del dia de santa Isabel).
1423: Alfonso V d'Aragó torna a Catalunya després de la revolta de Nàpols, saquejant Marsella en el viatge de tornada.
1493: Cristóbal Colón entra a Puerto Rico en el seu segon viatge.
1499: en Messina (Itàlia) es registra un terratrèmol de 4,6 graus de l'escala sismológica de Richter.
1523: en Transilvania (Romania) es registra un terratrèmol de 5,3 graus de l'escala sismológica de Richter i una intensitat de 8, amb epicentre gairebé en la superfície.
1542: en Gansu (Xina) es registra un terratrèmol de 5,5 graus de l'escala sismológica de Richter, i intensitat 7.
1564: Miguel López de Legazpi surt de Mèxic al comandament d'una expedició per conquistar i colonitzar les Filipines.
1755: en Mequinez (Fes, el Marroc) es registra un terratrèmol amb una intensitat de 10, que deixa un saldo de 3000 morts.
1803: a Haití acaba el domini francès, en entrar les tropes haitianas del general Jacques Dessalines en Cap Francais.
1809: en la batalla d'Ocaña els francesos derroten als espanyols.
1810: les Corts de Cadis aproven el tractat d'aliança amb Anglaterra del 14 de gener de 1809.
1819: a Madrid s'inaugura el Museu del Prado, sota l'adreça del José Gabriel de Silva-Bazán i Waldstein, marquès de Santa Creu de Mudela.
1829: en Shandong i Yidu (Xina) a les 2:00 (hora local) es registra un terratrèmol de 6,3 graus de l'escala sismológica de Richter i una intensitat de 8, que deixa un saldo de 117 morts.
1837: a Cuba s'inaugura el primer ferrocarril, l'Havana-Bejucal, sent el primer a Iberoamèrica.
1850: a Madrid s'inaugura el Teatre Real.
1854: en Sant Fernando (Cadis) té lloc la benedicció de l'Església-Panteó de Marins Il·lustres.
1859: comença la Guerra d'Àfrica entre Espanya i el Marroc.
1875: a Catalunya, el general Arsenio Martínez-Campos acaba amb últims focus de resistència carlista.
1880: a Equador es crea la província del Carchi.
1882: a Argentina, Dard Rocha funda la ciutat de la Plata.
1879: a Madrid, Alfonso XII contreu segones nupcias amb l'aristòcrata austríaca María Cristina d'Habsburgo-Lorena.
1905: a Berlín s'inaugura el primer servei públic d'autobusos.
1909: en el camp militar de Châlons (França) l'aviador Hubert Latham aconsegueix la plusmarca d'altura en volar a 410 metres.
1931: Adolf Windaus fa públic que ha estat possible la fabricació de la vitamina D1 en forma de cristalls purs.
1933: a Espanya se celebra per primera vegada el sufragi universal en les Eleccions Generals que donaran la victòria als partits de dretes.
1936: a Espanya, Buenaventura Durruti és ferit de gravetat per una bala en el pit. Morirà l'endemà.
1937: a Espanya, el Govern decreta la creació del Consell Nacional del Moviment.
1942: en la batalla de Stalingrado, ofensiva russa en el Volga durant la Segona Guerra Mundial.
1945: Charles De Gaulle és reelegit president de la República Francesa.
1951: en la superfície del lloc de proves nuclears de Nevada, Estats Units fa detonar la bomba atòmica Sugar, d'1,2 kilotones. És la penúltima de l'Operació Buster-Jangle, que durant un mes va exposar de manera no voluntària a uns 6500 soldats d'infanteria a set explosions atòmiques amb propòsits d'entrenament.
1969: en l'estadi Maracaná de Rio de Janeiro (Brasil), Vaig pelar marca el seu mil·lèsim gol.
1982: a Nova Delhi (Índia) comencen els IX Jocs Asiàtics.
1983: les forces armades iranianes emprenen una ofensiva contra el Kurdistan iraquià.
1984: en la localitat de Sant Joan Ixhuatepec (Estat de Mèxic) una sèrie facis explotar en les instal·lacions de Petrolis Mexicans deixa al voltant de 500 i 600 morts carbonizados i varis milers de ferits, igual que l'evacuació d'unes 200.000 persones del nord de la vall de Mèxic.
1984: en Fabero (León) l'explosió d'una bassa de grisú acaba amb la vida de 8 miners en l'explotació de Combustibles del Rio.
1985: en Ginebra, Suïssa el president nord-americà, Ronald Reagan, i el cap de Govern soviètic, Mijaíl Gorbachov, es reuneixen per reiniciar les negociacions sobre el desarmament nuclear. * 1990: l'OTAN i el Pacte de Varsòvia signen la pau.
1991: El cantant de pop llatí, compositor i productor musical mexicà Luis Miguel, llança al mercat el seu primer àlbum de boleros títulado Romanç.
1991: El cantautor salvadorenc Álvaro Torres, llança al mercat la seva producció musical títulada Gens es compara amb tu.
1992: el president rus Borís Yeltsin anuncia a Seül la decisió de Rússia de paralitzar la fabricació de submarins nuclears.
1994: comencen els V Jocs Sud-americans València 1994
1997: a Colòmbia s'inaugura el Viaducte César Gaviria Trujillo, que connecta Pereira amb Dosquebradas.
2002: en les costes de Galícia (Espanya) enfonsament del buc petrolier Prestige que es va iniciar el 13 de novembre.
2004: Microsoft en associació amb Bungie llança Halo 2.
2006: Amèrica: es llança al mercat la consola Wii de la companyia japonesa de videojocs Nintendo.
2007: Espanya: la cantant Amaia Montero anuncia la seva retirada del grup de pop espanyol L'Orella de Van Gogh.
2012: La Cort Internacional de Justícia de l'Haia dóna a conèixer la seva fallada sobre el litigi territorial entre Colòmbia i Nicaragua.


Necrològiques

Països Catalans

1616, San Ignacio del Zape, Virregnat de Nova Espanya: Joan Font i Maduixer, prevere i missioner jesuïta català, mort màrtir a Mèxic. Ha estat proclamat Servent de Déu per l'Església catòlica.
1814, Roma : Ignasi Lacaba i Vila, cirurgià i catedràtic d'aquesta disciplina a Madrid.

Món

235: Ponciano, papa romà entre el 230 i el 235, màrtir i sant catòlic.
1299: Matilde d'Hackeborn, monja mística cisterciense germana (n. 1241).
1316: Juan I el Pòstum (5 dies d'edat), rei francès i navarrès (n. 1316).
1557: Bona Sforza de Milà, regna consort de Polònia.
1630: Johann Hermann Schein, compositor alemany.
1659: Guillén de Lampart, immigrant irlandès, precursor de la independència mexicana.
1672: John Wilkins, bisbe britànic.
1798: Theobald Wolfe Tone, polític i revolucionari irlandès.
1828: Franz Schubert, compositor austríac.
1850: Richard Johnson, polític nord-americà (n. 1780).
1855: Mihály Vörösmarty, escriptor i poeta hongarès (n. 1800).
1909: Luis Beláustegui, polític argentí (n. 1842).
1911: Ramón Càceres, militar i polític dominicà, president entre 1905 i 1911.
1923: Jacinto Octavio Picón, escriptor, pintor, crític d'art i periodista espanyol.
1931: Xu Zhimo, poeta i escriptor xinès.
1935: Silverio Izaguirre, futbolista espanyol (n. 1897).
1936: Buenaventura Durruti, anarquista espanyol.
1938: Lev Shestov, filòsof ucraïnès.
1943: Froylán Turcios, escriptor i polític hondureny.
1949: James Ensor, pintor belga.
1952: Pedro Dulanto, advocat i polític peruà (n. 1889).
1963: Carmen Amaya, balladora espanyola.
1967: João Guimarãés Rosa, escriptor brasiler.
1970: María Yudina, pianista soviètica.
1984: Martín Marculeta, futbolista espanyol (n. 1907).
1988: Christina Onassis, magnat grega.
1989: Félix Orte, futbolista argentí (n. 1956).
1993: Dorothy Revier, actriu nord-americana (n. 1904).
1995: José Martín Colmenarejo, ciclista espanyol (n. 1936).
1998: Alan J. Pakula, cineasta nord-americà.
2000: Robert Escarpit, periodista i escriptor francès (n. 1918).
2001: Julio Fuentes Serrano (46), periodista espanyol (n. 1954).
2004: Fred H. Hali, Sr., supercentenario nord-americà (n. 1890).
2004: Manuel Zapata Olivella, escriptor afrocolombiano (n. 1920).
2006: Francis Girod, cineasta francès (n. 1944).
2007: Soledad Ortega Spottorno, intel·lectual espanyol (n. 1917).
2008: Anabel Ochoa, sexóloga, escriptora i locutora espanyola (n. 1955).
2010: «75 Cents» (Ladislav Demeterffy), cantant croat (n. 1933).
2012: Jorge Rossi, presentador de televisió argentí (n. 1954).

Festes i commemoracions


Món

Dia Internacional de l'Home.
Dia Mundial del Sanejament
Diada nacional de Mònaco

Santoral catòlic

Abdies, profeta; sant Barlaam d'Antioquia, màrtir; servent de Déu Joan Font i Maduixer, jesuïta màrtir. A l'Església d'Anglaterra: santa Matilde de Hefta.

[STV]

20 de novembre

The Young Bull.

El 20 de novembre és el tres-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs. Queden 41 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1490 - València: s'hi publica la primera edició de "Tirant lo Blanc".
1932 - Barcelona: s'hi publica el "Diccionari general de la llengua catalana", dirigit per Pompeu Fabra.
1964 - Sants, Barcelona: funden Comissions Obreres a l'església de Sant Medir.
2005 - Els Castellers de Sants, descarreguen per primer cop el 2 de 8 amb folre al barri de Gràcia.
2007 - Artur Mas pronuncia la conferència El catalanisme, energia i esperança per a un país millor i exposa les línies per l'anomenada refundació del catalanisme.

Món

284: a Roma, Diocleciano és triat emperador.
762: a Xina —en el marc de la Rebel·lió d'An Lushan (entre 756 i 763)— An Lushan conquista Luoyang, capital de la Xina imperial.
1114: en Urfa (nord de la Mesopotamia), actual Turquia, es registra un terratrèmol d'intensitat 9.
1194: Palerm (Sicília) és conquistada per l'emperador germànic Enrique VI.
1248: als Països Baixos, una marea ciclònica supera les dunes costaneres en Callantsoog (Donin Helder), inundant parts del nord d'Holanda, Frisia i Groninga.
1407: Juan sense Por, duc de Borgoña, i Juan de Valois, duc de Berry, ordenen l'assassinat de Luis de Valois, que moriria tres dies després.
1461: en L’Áqüila (centre d'Itàlia) es registra un terratrèmol (possiblement el mateix terratrèmol que el 27 de novembre).
1500: a Cadis (Espanya) arriben encadenats Cristóbal Colón i els seus germans, els qui havien estat arrestats pel governador de les Índies Francisco de Bobadilla.
1542: a Espanya es promulguen les Lleis Noves, inspirades per fra Bartolomé de les Cases.
1588: a 20 km a l'oest de Firuzabad (en el centre-sud d'Iran), es registra un terratrèmol.
1642: en Jiangsu (Xina) es registra un terratrèmol de 5 graus de l'escala sismológica de Richter (intensitat 6).
1664: en Heraclión (Creta) es registra un terratrèmol que sacseja tota Grècia.
1695: a Brasil és executat Zumbi, l'últim dels líders del Quilombo dos Palmares.
1700: en Narva, el rei Carlos XII de Suècia derrota a l'armada del tsar Pedro I de Rússia (batalla de Narva).
1776: a la província de Buenos Aires (Argentina) es funda la capella de Magdalena (que serà la base per a la fundació d'un llogaret en aquest lloc).
1789: Nova Jersey es converteix en el primer estat d'Estats Units que ratifica la Constitució.
1820: 3700 km a l'oest de la costa d'Antofagasta (Xile), un catxalot de 80 tones ataca el vaixell Essex i ho enfonsa. Quan tres mesos més tard recullen als vuit supervivents, en dos pots, havien menjat a set companys, per sobreviure. L'escriptor Herman Melville es va inspirar en aquest fet per escriure en 1851 la seva novel·la insígnia Moby-Dick.
1822: en Valparaíso (Xile), a les 6:30 (hora local) es registra un terratrèmol de 8,5 graus de l'escala sismológica de Richter i intensitat d'11, que aixeca la costa entre Copiapó i Valdivia, genera un tsunami i deixa un saldo de «molts» morts.
1845: a Argentina, a la vora del riu Paraná, a 20 km al nord-oest de Sant Pere (província de Buenos Aires), forces argentines al comandament del general Lucio Norberto Mansilla van interrompre l'atac de les forces angleses i franceses (Batalla de la Volta d'Obligat). Aquest dia se celebra en aquest país el Dia de la Sobirania Nacional.
1861: en EE. UU., Kentucky s'uneix al govern confederat.
1902: en el Cafè de Madrid (a París), Henri Desgrange i el periodista Géo Lefèvre somien amb la creació del Tour de França.
1910: a Mèxic, Francisco I. Madero publica el Pla de Sant Luis Potosí, on denúncia al president Porfirio Díaz, i es proclama president. Comença la Revolució mexicana que intenta enderrocar el govern.
1917: en el marc de la Primera Guerra Mundial comença la batalla de Cambrai: Regne Unit fa replegar a les posicions alemanyes, que posteriorment contraatacan.
1917: Ucraïna: es converteix en una república.
1923: a Alemanya, el rentenmark reemplaça al papiermark com a moneda oficial. Un rentenmark equival a un trilió de papiermark.
1936: Buenaventura Durruti, sindicalista i revolucionari anarquista ibèric, mor en la defensa de Madrid, per causes no gaire clares. A més, a la presó d'Alacant és afusellat José Antonio Primer de Rivera (fundador de la Falange Espanyola).
1936: Es va fundar la companyia aèria Pluna Línies Aèries Uruguaianes a Uruguai
1940: Segona Guerra Mundial: Hongria, Romania i Eslovàquia s'alien amb les Forces de l'Eix.
1943: Segona Guerra Mundial: Batalla de Tarawa Comença la (Operació Galvanic). Els Marines desembarquen en l'atolón de Tarawa a les Illes Gilbert i sofreixen sota l'intens foc de les forces japoneses atrinxerades.
1945: II Guerra Mundial: Comencen els Judicis de Núremberg contra l'ex cúpula nazi.
1947: en l'abadia de Westminster (a Londres) la princesa Isabel es casa amb el tinent Philip Mountbatten.
1952: a Txecoslovàquia comencen els judicis de Slánský, una sèrie de judicis contra estalinistes i antisemites.
1952: A Mèxic s'inaugura l'Estadi Olímpic Universitari.
1953: el pilot nord-americà Scott Crossfield aconsegueix per primera vegada el doble de la velocitat del so.
1959: l'Assemblea General de les Nacions Unides aprova la Declaració dels Drets del Nen.
1962: a Cuba acaba la Crisi dels míssils, quan la Unió Soviètica accedeix a retirar els míssils de Cuba i el president dels Estats Units John F. Kennedy es compromet a no atacar a la nació del Carib.
1969: en el marc de la Guerra de Vietnam, el periòdic Cleveland Plain Dealer publica fotografies explícites sobre la massacre de My Lai a Vietnam, on tropes nord-americanes maten a diversos centenars de civils dones i nens.
1970: a Paraguai es funda el Club Atlètic 3 de Febrer.
1976: a les muntanyes prop de Sant Joan Cotzal (Guatemala), l'exèrcit assassina al sacerdot tercermundista nord-americà Guillermo Woods (1931-1976) i a altres quatre nord-americans en una avioneta.1
1979: prop de 200 musulmans sunitas es rebel·len en la Kaaba de la Meca durant el pelegrinatge, prenent a 6000 ostatges. El govern saudita rep l'ajuda de forces franceses.
1983: es calcula que prop de 100 milions de persones veuen en directe el controvertit telefilm El dia després, on es descriuen els efectes d'una guerra nuclear a Estats Units.
1984: es funda la SETI, el servei de recerca d'intel·ligència extraterrestre.
1985: surt a la venda la versió 1.0 de Microsoft Windows.
1985: a la illa de Cuba l'huracà Kate arrasa diversos municipis.
1989: a Praga (Txecoslovàquia) comença la Revolució de Vellut, on es reuneix prop de mig milió de persones demanant la democràcia.
1989: És assassinat Josu Muguruza durant un sopar el dia anterior a prendre possessió com a diputat d'Herri Batasuna.
1992: en una capella privada del Castell de Windsor (a Anglaterra), un incendi dura 15 hores, provocant seriosos danys a la zona nord-oest de l'edifici.
1993: prop d'Ohrid (República de Macedònia) s'estavella un Avioimpex Yak 42D. Moren els vuit membres de la tripulació i 115 dels 116 passatgers. L'únic supervivent va morir uns pocs dies després.
1994: a Zàmbia, el govern d'Angola i els rebels de la UNITA signen el Protocol de Lusaka, acabant amb 19 anys de guerra civil.
1998: l'Estació Espacial Internacional llançat a l'espai a Zaryá (el seu primer mòdul).
2003: a Istanbul (Turquia) esclaten diverses bombes, destruint la central del banc HSBC i el consolat britànic.
2004: a Xile comença el cim de l'APEC.
2007: es publiquen dos articles en les revistes Science i Cell on dos grups independents anuncien que han aconseguit generar cèl·lules mare a partir de fibroblastos humans. Est és considerat un dels avanços més importants en aquest camp d'estudi.
2010: a Mèxic es funda el Partit Comunista de Mèxic.
2011: a Espanya se celebren les Eleccions generals d'Espanya de 2011, guanyant-les el Partit Popular amb Mariano Rajoy al capdavant per majoria absoluta, mentre el PSOE sofreix la major derrota electoral de la seva història.

Naixements

Països Catalans

1652, Cardona: Manuel Mariano Ribera, religiós mercedari i cronista.
1934, València: Paco Ibáñez, cantant valencià en castellà.

Món

270: Maximino Daya, emperador romano (f. 313).
1562: Bernardo de Balbuena, poeta español.
1602: Otto von Guericke, físico alemán.
1621: Avvakum, obispo y escritor ruso (f. 1682).
1625: Paulus Potter, pintor holandés (f. 1654).
1657: Felipe Próspero de Austria, Príncipe de Asturias tercer hijo y primer varón Felipe IV de España y Mariana de Austria (f. 1661)
1660: Daniel Ernst Jablonski, teólogo alemán (f. 1741).
1750: Tipu Sultan, legislador hindú (f. 1799).
1758: Grimod de La Reynière gástrónomo francés (f. 1838).
1760: José Félix de Restrepo, educador y magistrado colombiano (f. 1832).
1761: Pío VIII (1829-1830).
1762: Pierre André Latreille, entomólogo francés (f. 1833).
1765: Thomas Fremantle, almirante británico (f. 1819).
1788: Félix Varela, sacerdote, maestro, escritor, filósofo y político cubano (f. 1853).
1797: María de los Remedios de Escalada, personalidad argentina (f. 1823).
1820: Antonio Aguilar y Vela, astrónomo español.
1839: Christian Wilberg, pintor alemán (f. 1882).
1841: Victor d'Hondt, matemático belga (f. 1901).
1841: Wilfrid Laurier, 7.º primer ministro de Canadá (f. 1919).
1850: Alfredo Vicenti, periodista, médico y poeta español.
1851: Margarita Teresa de Saboya (f. 1926).
1858: Selma Lagerlöf, escritora sueca, Premio Nobel de Literatura en 1909.
1860: José Figueroa Alcorta, político argentino, presidente entre 1906 y 1910 (f. 1931).
1862: Georges Palante, filósofo anarcoindividualista francés (f. 1925).
1866: Kenesaw Mountain Landis, juez estadounidense (f. 1944).
1873: Ramón S. Castillo, político argentino (f. 1944).
1880: Ricard Opisso, dibujante español (f. 1966).
1886: Karl R. von Frisch, zoólogo austríaco (f. 1982).
1889: Edwin Hubble, astrónomo estadounidense (f. 1953).
1891: Agapito Marazuela, músico español (f. 1983).
1892: Tótila Albert Schneider, escultor chileno.
1900: Chester Gould, dibujante de cómics, creador de Dick Tracy (f. 1985).
1902: Giampiero Combi, futbolista italiano (f. 1956).
1903: Alexandra Danílova, bailarina rusa (f. 1997).
1903: Ishtiaq Hussain Qureshi, historiador pakistaní (f. 1981).
1907: Henri-Georges Clouzot, cineasta francés (f. 1977).
1911: Jorge Rojas, poeta colombiano (f. 1995).
1912: Otto de Habsburgo, noble austríaco (f. 2011).
1913: Judy Canova, actriz estadounidense (f. 1983).
1914: Emilio Pucci, diseñador italiano (f. 1992).
1914: José Revueltas, escritor y activista político mexicano.
1915: Kon Ichikawa, cineasta japonés.
1915: Jorge Mayer, arzobispo argentino (f. 2010).
1915: Silverio Pérez, torero español (f. 2006).
1917: Bobby Locke, golfista sudafricano (f. 1987).
1921: Jim Garrison, fiscal estadounidense del asesinato de John F. Kennedy (f. 1992).
1921: Dan Frazer, actor estadounidense (f. 2011).
1921: Phyllis Thaxter, actriz estadounidense.
1923: Nadine Gordimer, escritora sudafricana, Premio Nobel de Literatura en 1991.
1924: Benoît Mandelbrot, matemático polaco (f. 2010).
1925: Robert F. Kennedy, político estadounidense.
1925: Maia Plisetskaya, bailarina rusa.
1926: Andrew Victor Schally, Premio Nobel de Fisiología o Medicina en 1977.
1927: Estelle Parsons, actriz estadounidense.
1928: Aleksey Batalov, actor ruso.
1928: John Disley, atleta galés.
1931: Josep Fontana, historiador español.
1932: Richard Dawson, actor británico.
1934: Enrique Macaya Márquez, periodista deportivo argentino.
1936: Don DeLillo, escritor estadounidense.
1937: René Kollo, tenor alemán.
1937: Ruth Laredo, pianista estadounidense (f. 2005).
1937: Eero Mäntyranta, esquiador finés.
1937: Viktoria Tókareva, escritora y guionista rusa.
1938: Antonio Giménez-Rico, cineasta español.
1939: Dick Smothers, cómico estadounidense.
1940: Wendy Doniger O’Flaherty, indóloga estadounidense.
1940: Bob Einstein, actor estadounidense.
1941: Gary Karr, contrabajista clásico y docente estadounidense.
1941: Haseena Moin, escritora pakistaní.
1942: Joe Biden, político estadounidense.
1942: Norman Greenbaum, cantante estadounidense.
1942: Meredith Monk, compositor, director, vocalista y coreógrafo estadounidense.
1943: Veronica Hamel, actriz estadounidense.
1944: Louie Dampier, baloncestista estadounidense.
1945: Nanette Workman, actriz canadiense.
1946: Duane Allman, guitarrista estadounidense (Allman Brothers Band) (f. 1971).
1947: Joe Walsh, músico estadounidense.
1948: Barbara Hendricks, soprano estadounidense.
1948: Richard Masur, actor estadounidense.
1949: Thelma Drake, político estadounidense.
1951: León Gieco, músico argentino.
1951: David Walters, político estadounidense.
1952: John Van Boxmeer, jugador de hockey sobre hielo.
1954: Berit Andnor, político sueco.
1954: Steve Dahl, personalidad de radio estadounidense.
1956: Bo Derek, actriz estadounidense.
1956: Mark Gastineau, jugador estadounidense de fútbol americano.
1957: Stefan Bellof, piloto alemán de Fórmula 1.
1958: Rickson Gracie, artista marcial brasileño.
1959: Sean Young, actriz estadounidense.
1961: Tim Harvey, piloto de carreras británico.
1961: Dave Watson, futbolista inglés.
1963: Ming-Na Wen, actriz de Macao.
1963: Timothy Gowers, matemático británico.
1965: Mike D (Michael Diamond), músico estadounidense (Beastie Boys).
1965: Sen Dog, rapero afrocubano (Cypress Hill).
1965: Yoshiki Hayashi, músico japonés, creador de X Japan.
1965: Jimmy Vasser, piloto y dueño de equipo de automovilismo estadounidense.
1966: Kevin Gilbert, músico estadounidense (f. 1996).
1967: Teoman, cantante turco.
1967: Chris Childs, baloncestista estadounidense.
1967: Luzan Quintero, pintora mexicana.
1969: Callie Thorne, actor estadounidense.
1969: Yasunori Sakurazawa, músico japonés.
1970: Matt Blunt, político estadounidense.
1970: Delia González, boxeadora estadounidense.
1971: Joel McHale, actor estadounidense.
1972: Sheema Kalbasi, poeta iraní.
1974: Jason Faunt, actor estadounidense.
1974: Carlos Ignacio Fernández Lobbe, jugador de rugby argentino.
1975: Dierks Bentley, cantante estadounidense.
1975: J. D. Drew, beisbolista estadounidense.
1975: Davey Havok, cantante estadounidense de la banda AFI.
1975: Tímea Vágvölgyi, actriz pornográfica húngara.
1976: Dominique Dawes, gimnasta estadounidense.
1976: Paola Rojas, periodista mexicana.
1976: Theodoros Velkos, jugador de bádminton.
1977: Rudy Charles, referí de lucha libre profesional.
1977: Josh Turner, cantante estadounidense.
1978: Ryan Leslie, cantante estadounidense.
1978: Freya Lin, cantante taiwanesa.
1978: Fran Perea, actor y cantante español.
1978: Nadine Velázquez, actriz y modelo estadounidense.
1980: James Chambers, futbolista inglés.
1981: Carlos Boozer, baloncestista estadounidense.
1981: Juan Gabriel Arroyave Duque, locutor Colombiano.
1981: Kimberley Walsh, cantante inglés (Girls Aloud).
1982: Margo Stilley, actriz estadounidense.
1984: Justin Hoyte, futbolista inglés.
1984: Ferdinando Monfardini, piloto de carreras italiano.
1985: Juan Cruz Álvarez, piloto de carreras argentino.
1986: Jared Followill, bajista estadounidense (Kings of Leon).
1986: Aaron Yan, actor y cantante taiwanés.
1986: Oliver Sykes, cantante inglés (Bring Me The Horizon).
1989: Cody Linley, actor estadounidense.
2000: Connie Talbot, cantante inglesa.

Necrològiques

Països Catalans

1936, Alacant: José Antonio Primo de Rivera, polític ultradretà espanyol, fundador de Falange Española.

Món

870: Edmundo de Anglia (14), rey y mártir cristiano inglés.
1212: San Félix de Valois, religioso francés y cofundador de la Orden de la Santísima Trinidad.
1316: Juan I (5 días de edad), rey parisino (envenenado).
1437: Thomas Langley, cardenal y canciller (n. 1363).
1518: Pierre de La Rue, compositor flamenco.
1529: Karl von Miltitz, nuncio papal.
1598: Alonso de Cabrera, predicador español.
1612: John Harington, escritor inglés (n. 1561).
1651: Mikołaj Potocki (56 años), noble polaco (n. 1595).
1662: Archiduque Leopoldo Guillermo de Austria, gobernador de Flandes (n. 1614).
1695: Zumbi dos Palmares, esclavo brasileño (n. 1655).
1704: Charles Plumier, botánico francés (n. 1646).
1737: Carolina de Brandeburgo-Ansbach, reina consorte británica de Jorge II de Inglaterra (n. 1683).
1758: Johan Helmich Roman, compositor sueco (n. 1694).
1764: Christian Goldbach, matemático prusiano (n. 1690).
1778: Francesco Cetti, científico jesuita italiano (n. 1726).
1820: Juan Escóiquiz, escritor, preceptor y canónigo español (n. 1747).
1847: Guillermo II de Hesse-Kassel, miembro de la familia real de Dinamarca (n. 1777).
1856: Farkas Bolyai (81), matemático húngaro (n. 1775).
1870: Donato Mármol, militar cubano (n. 1843).
1882: Henry Draper, médico y astrónomo estadounidense (n. 1837).
1894: Antón Rubinstein, pianista y compositor ruso (n. 1829).
1908: Georgy Voronoi, matemático ruso (n. 1868).
1910: León Tolstói, novelista y anarquista ruso (n. 1828).
1918: Samuel Liddell MacGregor Mathers, ocultista y mago inglés.
1925: Alejandra de Dinamarca, reina consorte británica de Eduardo VII (n. 1844).
1934: Joel Lehtonen, escritor finés (n. 1881).
1934: Willem de Sitter, científico holandés (n. 1872).
1935: John Jellicoe, almirante británico (n. 1859).
1936: Buenaventura Durruti, sindicalista, revolucionario y anarquista español (n. 1896).
1936: Antonio Rivera Ramírez, político español (n. 1916).
1938: Enzo Matsunaga, escritor japonés (n. 1895).
1945: Francis Aston, físico y químico inglés, premio Nobel de Química en 1922 (n. 1877).
1947: Wolfgang Borchert, actor y escritor alemán (n. 1921).
1950: Francesco Cilea, compositor italiano (n. 1866).
1952: Benedetto Croce, filósofo e historiador italiano (n. 1866).
1954: Clyde Vernon Cessna, pionero de la aviación (Cessna) (n. 1879).
1959: Alfonso López Pumarejo, presidente colombiano (n. 1886).
1960: Ángel Ayala, sacerdote español (n. 1867).
1972: Luis Alberto Despontín, jurista argentino (n. 1897).
1973: Allan Sherman, cómico estadounidense (n. 1924).
1975: Francisco Franco, militar español, dictador entre 1936 y 1975 (n. 1892).
1976: Trofim Denisovich Lysenko, biólogo soviético (n. 1898).
1978: Giorgio de Chirico, pintor italiano (n. 1888).
1978: Eduard Junyent, historiador y arqueólogo español (n. 1901).
1983: Marcel Dalio, actor francés (n. 1900).
1984: Santiago Brouard, pediatra y político español (n. 1919).
1986: Roberto Parada, actor chileno (n. 1909)
1989: Josu Muguruza, diputado español (n. 1958).
1995: Serguéi Grinkov, patinador ruso (n. 1967).
1998: Galina Starovoitova, político ruso (n. 1946).
1999: Amintore Fanfani, político italiano (n. 1908).
2000: Kalle Päätalo, escritor finlandés (n. 1919).
2003: Robert Addie, actor británico (n. 1960).
2003: Loris Azzaro, diseñador de moda francés (n. 1933).
2003: David Dacko, primer presidente de la República Central Africana (n. 1930).
2003: Eugene Kleiner, empresario estadounidense (n. 1923).
2003: Jim Siedow, actor estadounidense (n. 1920).
2003: Kerem Yilmazer, actor turco (n. 1945).
2004: Hector Cedeño Paredes, maestro de Estudiantinas andinas y compositor de himnos Colombiano.
2005: Manouchehr Atashi, poeta iraní (n. 1931).
2005: Sheldon Gardner, psicólogo estadounidense (n. 1934).
2005: James King, tenor estadounidense (n. 1925).
2005: Chris Whitley, músico estadounidense (n. 1960).
2006: Robert Altman, cineasta estadounidense (n. 1925).
2006: Zoia Ceauşescu, matemático rumano (n. 1950).
2007: Ian Smith, político racista rodesiano (zimbabuense), primer ministro (n. 1919).
2009: Antonio De Nigris, Futbolista Mexicano (n. 1978).
2010: Chalmers Johnson, escritor y profesor universitario estadounidense (n. 1931).
2011: Karl Aage Præst, futbolista danés (n. 1922).
2011: Álvaro Lara, futbolista chileno (n. 1984).
2011: Javier Pradera, escritor y analista político español (n. 1934).
2012: Amílcar Visentini, misionero italiano en Uruguay, Salesiano de Don Bosco (n. 1942).


Festes i commemoracions

Festa Local de Sant Iscle de Vallalta a la comarca del Maresme.
Dia Universal de l'Infant.

Santoral catòlic

sants Basili d'Antioquia, Crispí d'Écija, bisbe; Procle de Constantinoble, bisbe; Edmon d'Ànglia de l'Est, rei i màrtir; beates Montserrat Llimona i Planes (Molíns de Rei, 1860 - Paterna, 1936), Isabel Ferrer i Sabrià (Vilanova i la Geltrú, 1852 - Paterna, 1936), Josefa Mongoche i Homs (Ulldecona, 1859 - Paterna, 1036), Teresa Jiménez i Baldoví (Sant Martí de Provençals, 1885 - Paterna, 1936) i Gertrudis Suris i Brusola (Barcelona, 1899 - Paterna, 1936), màrtirs.

[STV]

21 de novembre

The Lovers. 1.928

El 21 de novembre és el tres-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs. Queden 40 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1993 - Terrassa: Els Minyons de Terrassa carreguen per primer cop a la història del món casteller el 2 de 9 amb folre i manilles. Aquesta fita marca l'inici de la segona època d'or de la història dels castells, que els cronistes anomenaran "Època de platí".

Món

164 a. C.: Judes Macabeo reconstrueix el Temple de Jerusalem. Aquest esdeveniment es commemora per la festivitat de Jánuca.
235: a Roma (Itàlia), Antero és triat papa, en reemplaçament del recentment mort Pontiano. Durant les persecucions de l'emperador Maximino el Tracio serà martiritzat.
1272: a Anglaterra, després de la mort del rei Enrique III (el 16 de novembre), el seu fill, l'Eduardo I es converteix en rei.
1386: a Geòrgia, Tamerlán captura i saqueja la capital, Tbilissi, i presa com a ostatge al rei Bagrat V.
1561: en l'actual Bolívia, la mina de Potosí és elevada al rang de Vila Imperial de Potosí, i s'eximeix de la ciutat de la Plata.
1620 (11 de novembre, segons l'antic calendari juliano): en el cap Cod (a l'actual regió nord-americana de Massachusetts) els «Pares pelegrins» (colons) a bord del Mayflower, que escapen de la persecució religiosa a Anglaterra, funden la Colònia de Plymouth i signen el Pacte del Mayflower (actualment considerat el fonament de la Constitució d'Estats Units, de 1787).
1783: a París, el físic i químic Jean-François Pilâtre de Rozier i François Laurent fan el primer vol amb globus aerostático.
1789: Carolina del Nord és admesa com el dotzè estat dels Estats Units.
1791: a França, el coronel Napoleó Bonaparte és promogut a General i designat comandant en cap de l'Exèrcit de la República Francesa.
1839: a Xile se li concedeix al port de Tongoy l'estatus de port de comerç.
1877: a Nova York (Estats Units), Thomas Edison anuncia la creació del fonògraf, instrument per gravar i reproduir sons.
1894: en Port Arthur (Manchuria), soldats japonesos perpetren la massacre de Port Arthur (assassinen a més de 60 000 civils xinesos). Aquesta conquesta resultarà decisiva per a la victòria japonesa en la Primera Guerra Sinó-Japonesa.
1905: el físic alemany Albert Einstein publica en la revista Annalen der Physik el seu article científic «La inèrcia d'un cos, depèn del seu contingut energètic?», on revela la relació entre l'energia i la massa d'un cos. Això ho portarà a descobrir la fórmula d'equivalència entre massa i energia (I = mc²).
1910: en el cuirassat Mines Geraes, estacionat a Rio de Janeiro (en aquesta època cabdal de Brasil), un mariner és condemnat a ser assotat amb 250 fuetades (la màxima pena eren 25 fuetades) davant els seus companys. Això deslliga la Revolta del fuet, després de la qual el Govern empresonarà o assassinarà a desenes de mariners ja rendits amb la garantia d'una amnistia.
1916: en el mar Egeo ―en el marc de la Primera Guerra Mundial― s'enfonsa el Britannic (buc germano del Titanic) després de fer esclatar una mina marina. Moren 29 persones.
1918: a la ciutat de Lviv (Leópolis, situada a l'oest d'Ucraïna) ―en el marc de la Guerra polonès-ucraïnesa― soldats polonesos perpetren un pogrom: en tres dies assassinaran a uns 270 cristians i a uns 50 jueus ucraïnesos.
1918: la bandera d'Estònia, prèviament utilitzada pels activistes independentistes, és formalment adoptada com la bandera nacional de la República d'Estònia.
1920: durant un partit de futbol gaèlic en Croke Park (a Dublín, capital d'Irlanda) ―en el marc de la Guerra d'independència― soldats de la Corona britànica maten a tirs a diversos futbolistes i membres del públic present (Domingo Sagnant).
1927: en l'estat de Colorit (Estats Units), un esquadró de rangers metrallen als miners en vaga (Massacre de Columbine). Moren set i desenes són ferits.
1945: el sindicat United Acte Workers realitza una vaga en 92 fàbriques d'automòbils de l'empresa General Motors en 50 ciutats d'Estats Units, exigint un augment de salari del 30 %.
1953: a Londres (Regne Unit), autoritats del Museu d'Història Natural anuncien que l'Home de Piltdown, un de les famoses "baules perdudes", era un frau.
1958: a Veneçuela es crea la Universitat d'Orient.
1959: a Nova York, la ràdio WABC-AM tira al disyóquey Alan Freed (37) ―qui va popularitzar el terme «rock and roll»― per haver participat en l'escàndol de la payola (haver acceptat suborns per difondre un músic en particular).
1962: a Xina, l'Exèrcit Popular d'Alliberament Xinès declara un cessament al foc unilateral en la Guerra Sinó-Índia.
1964: al Vaticà finalitza la tercera sessió del Concili Vaticà II de l'Església catòlica.
1964: entre els districtes de Staten Island i Brooklyn (ciutat de Nova York) s'inaugura el pont de Verrazano-Narrows (la secció central del qual mesura 1298 m); en aquest moment va ser el pont penjant més llarg del món.
1967: en el marc de la Guerra de Vietnam, el general nord-americà William Westmoreland afirma davant periodistes: «Estic absolutament segur que encara que en 1965 l'enemic estava guanyant, avui està indubtablement perdent». (Estats Units acceptaria que havia perdut la guerra en 1973).
1969: a Estats Units, el president Richard Nixon i el primer ministre japonès Eisaku Satō acorden la devolució a Japó d'Okinawa, mantenint Estats Units els drets a les bases militars (encara que sense armament nuclear).
1969: a Estats Units s'estableix el primer enllaç d'ARPANET, antecessora de la xarxa internet, realitzada entre la UCLA i la Universitat Stanford.
1974: a Birmingham (Anglaterra) exploten dos pubs; moren 21 persones. Són acusats falsament sis joves (Hugh Callaghan, Patrick Hill, Gerard Hunter, Richard McIlkenny, William Power i John Walker), que els mitjans van denominar els Sis de Birmingham. Després d'un infame cas de muntatge judicial, el 15 d'agost de 1975 seran condemnats a cadena perpètua. Recentment 16 anys després (el 14 de març de 1991) la justícia britànica reconeixerà la seva innocència i els alliberarà.
1981: a Buenos Aires —en el marc de la sagnant Dictadura militar (1976-1983)—, el dictador Roberto Viola delega la presidència per qüestions de salut en el ministre de l'Interior, el general Tomás Lien
1995: finalitza la conferència de Dayton, que va posar fi a la guerra dels Balcans.
2000: a Espanya, la banda terrorista ETA assassina a l'exministre socialista Ernest Lluch.
2001: a Buenos Aires (Argentina), queda en llibertat l'expresident Carlos Menem, pres per càrrecs d'associació il·lícita.
2002: l'OTAN convida a Estònia, Letònia, Lituània, Bulgària, Romania, Eslovàquia i Eslovènia a convertir-se en membres.
2002: a Jerusalem, un terrorista d'Hamás fa esclatar en un autobús una bomba que porta adossada al seu cos. Moren onze persones.
2004: l'illa de Dominica és arrasada pel terratrèmol més destructiu de la seva història. Els majors danys es van verificar en la meitat nord de la illa, especialment el poble de Portsmouth.
2006: en els suburbis de Beirut (Líban) és assassinat el ministre d'Indústria Pierre Gemayel, de tendències fortament antisirias.
2006: Ian Thorpe, nedador olímpic australià, anuncia la seva retirada.
2009: en una mina de carbó en Heilongjiang (Xina) ocorre l'explosió minera, en la qual perden la vida104 persones.

Naixements

Països Catalans

1852, Vila-real (la Plana Baixa): Francesc Tàrrega, compositor i guitarrista valencià (m. 1909).

Món

1643: René Robert Cavelier de La Salle, explorador francès (f. 1687).
1651: Tomás Vicente Tosca, matemàtic, cartógrafo i teòleg espanyol (f. 1723).
1694: Voltaire, escriptor i filòsof francès (f. 1778).
1761: Dorotea Jordan, actriu irlandesa, amant del rei Guillermo IV (n. 1816).
1768: Friedrich Schleiermacher, teòleg alemany (f. 1834).
1774: Domingo French, militar argentí (f. 1825).
1818: Lewis Henry Morgan, advocat, antropòleg, etnólogo i escriptor nord-americà (f. 1881).
1835: Hetty Green, empresari nord-americà (f. 1916).
1840: Victoria de Sajonia, reina alemanya (f. 1901).
1848: José Tartiere, empresari espanyol (f. 1927).
1851: Désiré-Joseph Mercier, arquebisbe belga (f. 1926).
1853: Hussein Kamel, sultà egipci (f. 1917).
1854: Papa Benedicto XV (f. 1922).
1861: Tom Horn, assassí en sèrie nord-americana (f. 1903).
1870: Alexander Berkman, activista i escriptor nord-americà (f. 1936).
1870: Sigfrid Edström, empresari suec (f. 1964).
1877: Sigfrid Karg-Elert, compositor alemany (f. 1933).
1878: Gustav Radbruch, polític alemany (f. 1949).
1880: Juan Veltroni, arquitecte italià (f. 1942).
1882: Harold Lowe, oficial galés del buc Titanic (f. 1944).
1884: César Miranda, polític i escriptor uruguaià (f. 1960).
1885: Pedro Gual Villalbí, economista i polític espanyol (f. 1968).
1897: Mollie Steimer anarquista nord-americà d'origen rus (f. 1980).
1898: René Magritte, pintor belga (f. 1967).
1899: Jobyna Ralston, actriu nord-americana (f. 1967).
1901: Francisco Pedrera Burgos, humanista, hebraísta i historiador espanyol (f. 1978).
1902: Isaac Bashevis Singer, escriptor polonès, premi Nobel de Literatura en 1978 (f. 1991).
1902: Mijaíl Súslov, polític soviètic (f. 1982).
1904: Coleman Hawkins, saxofonista nord-americà de jazz (f. 1969).
1912: Eleanor Powell, actriu i ballarina nord-americana (f. 1982).
1914: Henri Laborit, físic i filòsof francès (f. 1995).
1919: Steve Brodie, actor nord-americà (f. 1992).
1920: Stan Musial, beisbolista nord-americà (f. 2013).
1921: Pepe Luis Vázquez, torero espanyol.
1922: María Casessis, actriu espanyola (f. 1996).
1923: Veliko Kadiyévich, general iugoslau.
1924: Víctor Martínez, advocat i polític argentí.
1924: Christopher Tolkien, escriptor britànic.
1925: Xie Jin, cineasta xinès (f. 2008).
1926: Odd Børretzen, cantant i escriptor noruec (f. 2012).
1926: William Wakefield Baum, arquebisbe nord-americà.
1927: Andrés Donoso, enginyer xilè (f. 2005).
1929: Marilyn French, escriptora nord-americana (f. 2009).
1930: Alfonso Calderón, poeta, novel·lista, assagista i crític xilè (f. 2009).
1931: Lewis Binford, arqueòleg nord-americà (f. 2011).
1932: Beryl Bainbridge, escriptor britànic (f. 2010).
1935: Fairuz, cantant i actriu libanesa.
1936: Juan “El Gall” Calderón, periodista i locutor hispà-mexicà (f. 2011).
1937: Ingrid Pitt, actriu polonesa (f. 2010).
1938: Catalina Speroni, actriu argentina (f. 2010).
1939: Budd Dwyer, polític nord-americà (f. 1987).
1940: Dr. John, músic nord-americà.
1940: Freddy Beras-Goico, presentador de televisió i comediant dominicà (f. 2010).
1941: Julio Anguita, polític espanyol.
1941: Idil Biret, pianista turc.
1942: Heidemarie Wieczorek-Zeul, política alemanya.
1943: Jacques Laffite, piloto d'automobilisme francès.
1944: Richard Durbin, polític nord-americà.
1944: Earl Monroe, baloncestista nord-americà.
1944: Harold Ramis, actor i cineasta nord-americà.
1945: Goldie Hawn, actriu nord-americana.
1946: Emma Cohen, actriu espanyola.
1948: Alphonse Mouzon, jazzista nord-americà.
1948: Michel Suleiman, polític libanès, 16.º president.
1954: Carmen Avendaño, activista gallega en contra del narcotràfic.
1955: Cedric Maxwell, baloncestista nord-americà.
1956: José Ramón de la Bruna, periodista espanyol.
1956: Cherry Jones, actriu nord-americana.
1958: David Reivers, actor nord-americà.
1962: Steven Curtis Chapman, músic nord-americà.
1963: Nicollette Sheridan, actriu anglo-nord-americana.
1964: Shane Douglas, lluitador professional nord-americà.
1964: Olden Polynice, baloncestista haitiano.
1965: Björk, cantant, compositora i actriu islandesa, de la banda The Sugarcubes.
1965: Reggie Lewis, baloncestista nord-americà (f. 1993).
1965: Alexander Siddig, actor britànic.
1966: Troy Aikman, exjugador nord-americà de futbol americà.
1966: Evgeny Bareev, ajedrecista rus.
1967: Ken Block, piloto d'automobilisme nord-americà.
1967: Toshihiko Koga, yudoca japonès.
1968: Alex James, baixista britànic, de la banda Blur.
1968: Antonio Tarver, boxador nord-americà.
1969: Ken Griffey, Jr., beisbolista nord-americà.
1970: Carolina Escobar, periodista i presentadora xilena.
1972: David Tua, boxador samoano.
1973: Inés Sastre, model i actriu espanyola.
1975: Chris Moneymaker, jugador nord-americà de pòquer.
1976: Dasha, actriu porno txeca.
1977: Bruno Berner, futbolista suís.
1977: Tobias Sammet, vocalista alemany, de la banda Edguy.
1978: Lucía Jiménez, actriu i cantant espanyola.
1979: Vincenzo Iaquinta, futbolista italià.
1979: Stromile Swift, baloncestista nord-americà.
1980: Leonardo González, futbolista costarricense.
1980: Tim Lambesis, vocalista nord-americà, de la banda As I Lay Dying.
1981: Jonny Magallón, futbolista mexicà.
1982: Pablo Salazar, futbolista costarricense.
1983: Brie Bella, lluitadora nord-americana.
1983: Nikki Bella, lluitadora nord-americana.
1984: Álvaro Bautista, pilot espanyol de motociclisme.
1984: Hope Dworaczyk, model nord-americà.
1984: Jena Malone, actriu nord-americana.
1985: Jesús Navas, futbolista espanyol.
1985: Carly Rau Jepsen, cantant canadenc.
1988: Alexander Robinson, futbolista costarricense.
1989: Darvin Chávez, futbolista mexicà.
1989: Fabian Delph, futbolista britànic.
1992: Conor Maynard, cantant britànica.


Necrològiques

Països Catalans

1736, Barcelona: Manuel Mariano Ribera, religiós mercedari i cronista cardoní.
2000, Barcelona: Ernest Lluch, economista i ex-ministre espanyol de sanitat, víctima d'assassinat, reivindicat per ETA

Món

496: Gelasio I, papa italià.
615: Columbano de Luxeuil, missioner irlandès (n. 543).
1011: Reizei emperador japonès (n. 950).
1150: García Ramírez, rei navarrès (n. 1150).
1361: Felipe I de Borgoña (n. 1346).
1555: Georgius Agricola, minerólogo alemany (n. 1494).
1579: Thomas Gresham, mercader i financer anglès (n. 1519).
1652: Jan Brożek, matemàtic i físic polonès (n. 1585).
1695: Henry Purcell, compositor britànic (n. 1659).
1730: François de Troy, pintor francès (n. 1645).
1775: John Hill, botànic britànic (n. 1719).
1782: Jacques de Vaucanson, inventor francès (n. 1709).
1811: Heinrich von Kleist, poeta alemany (n. 1777).
1829: José Félix Vogat, militar argentí d'origen paraguaià (n. 1777).
1844: Ivan Krylov, escriptor rus (n. 1769).
1853: Rufino Corb, polític, estadista i periodista colombià (n. 1801).
1859: Yoshida Shōin, intel·lectual japonès (n. 1830).
1861: Enrique Lacordaire, bisbe i activista francès (n. 1802).
1874: Mariano Fortuny, pintor espanyol (n. 1838).
1881: Ami Boué, geólogo austríac (n. 1794).
1899: Garret Hobart, polític i vicepresident nord-americà (n. 1844).
1907: Paula Modersohn-Becker, pintor alemany (n. 1876).
1908: Carl Friedrich Schmidt, geólogo i botànic bàltic alemany (n. 1832).
1909: Peder Severin Krøyer, pintor noruec (n. 1851).
1911: Escolàstic Rubio Gómez, polític espanyol (n. 1846).
1912: Màxim Tajes, president uruguaià (n. 1852).
1916: Francisco José I, emperador austríac (n. 1830).
1922: Ricardo Flores Magón, anarquista mexicà (n. 1873).
1938: Leopold Godowsky, pianista i compositor nord-americà (n. 1870).
1942: Barry Hertzog, general i primer ministre sud-africà (n. 1866).
1945: Robert Benchley, actor i critico nord-americà (n. 1889).
1945: Saúl Montes Bradley, publicista argentí (n. 1907).
1946: Eduardo Marquina, escriptor espanyol (n. 1879).
1958: Mel Ott, beisbolista nord-americà (n. 1909).
1959: Max Baer, boxador nord-americà (n. 1909).
1963: Robert Franklin Stroud, criminal i ornitólogo nord-americà (n. 1890).
1969: Mutesa II de Buganda, president ugandés entre 1963 i 1966 (n. 1924).
1970: Chandrasekhara Raman, físic indi, premi Nobel de Física en 1930 (n. 1888).
1974: Frank Martin, compositor suís (n. 1890).
1975: Luis Felipe Vivanco, poeta espanyol (n. 1907).
1979: Asja Lācis, directora de teatre letona (n. 1891).
1980: Sara García, actriu mexicana (n. 1895).
1981: Harry von Zell, actor nord-americà (n. 1906).
1986: Jerry Colonna, còmic i cantant nord-americà (n. 1904).
1988: Carl Hubbell, beisbolista nord-americà (n. 1903).
1992: Severino Gazzelloni, flautista italià (n. 1919).
1992: Kaysone Phomvihane, president laosiano (n. 1920).
1993: Bill Bixby, actor nord-americà (n. 1934).
1994: Santiago Chalar, poeta, cantautor i traumatòleg uruguaià (n. 1938).
1994: Willem Jacob Luyten, astrònom neerlandès (n. 1899).
1995: Peter Grant, mánager britànic de bandes musicals.
1996: Abdus Salam, físic pakistanès, premi Nobel de Física en 1979 (n. 1926).
1999: Quentin Crisp, escriptor britànic (n. 1908).
1999: Horaci Gómez Bolaños, actor i guionista mexicà (n. 1930).
2002: Norihito, aristòcrata japonès (n. 1954).
2006: Hassan Gouled Aptidon, polític somali-yibutiano, primer president de Djibouti (n. 1916).
2006: Pierre Amine Gemayel, polític i ministre libanès (n. 1972).
2006: José María Jover, historiador espanyol (n. 1920).
2006: Robert Lockwood Jr., guitarrista nord-americà de blues (n. 1915).
2007: Fernando Fernán Gómez, escriptor, actor i director espanyol (n. 1921).
2010: Rosaura Andreu, actriu i presentadora de televisió cubana (n. 1922).
2010: Silverio Cavazos, polític mexicà (n. 1968).
2010: David Nolan, polític i activista nord-americà (n. 1943).
2011: Anne McCaffrey, escriptora nord-americana (n. 1926).
2012: Deborah Raffin, actriu nord-americana (n. 1953).

Festes i commemoracions

Dia Mundial de l'Espina Bífida
Dia Mundial de la Televisió
Dia Mundial del Vestit

Santoral catòlic

Sants i onomàstiques: sants Epenet de Cartago, un dels Setanta deixebles; Ruf de Roma, company de Pau; Ruf de Tortosa, bisbe llegendari; Gelasi I, papa; beat Nicolau Giustiniani, benedictí; beat Romeu de Llívia, dominic.

[STV]

22 de novembre

El 22 de novembre és el tres-cents vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-setè en els anys de traspàs. Queden 39 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1998 - Terrassa: Els Minyons de Terrassa descarreguen el primer 3 de 10 amb folre i manilles de la història.
1998 - Terrassa: Els Castellers de Barcelona carreguen per primer cop en la seva història un castell de nou pisos; el 4 de 9 amb folre.

Món

1462: a Espanya es publica la primera constància escrita de l'arribada dels gitanos a Andalusia.
1497: en el sud d'Àfrica, el navegant portuguès Basc dóna Gamma doblega el Cap de Bona Esperança.
1504: a Madrid, Fernando el Catòlic atorga la condició de vila a Colmenar Vell.
1559: a Espanya, el rei Felipe II publica una pragmàtica per la qual prohibeix als espanyols estudiar a l'estranger.
1574: el navegant Juan Fernández, durant un viatge del Callao a Valparaíso, descobreix l'arxipèlag que porta el seu nom, a causa de la desviació que li va produir una tempestat.
1822: el Congrés de Verona (Itàlia) decideix l'enviament a Espanya dels Cent Mil Fills de Sant Luis.
1824: Costa Rica, Guatemala, Hondures, Nicaragua i El Salvador i promulguen la Constitució que uneix als cinc països en una Federació Centroamericana.
1861: a 80 km a l'oest de Rosario (província de Santa Fe), abans de la mitjanit, les tropes porteñas unitàries enviades pel general Bartolomé Mitre passen a degollament a 300 soldats federals argentins en la matança de la Canyada de Gómez. Entre els supervivents es troben José Hernández, Rafael Hérnández i Leandro N. Alem.
1873: s'enfonsa el transatlàntic francès Ville du Havre en la seva travessia cap a Nova York i moren 226 persones.
1915: l'exèrcit otomà derrota al britànic, manat pel general Townsend.
1918: en aplicació del Tractat de Brest-Litovsk, Rússia suspèn les hostilitats contra Alemanya.
1922: el Parlament italià li dóna plens poders a Benito Mussolini, el primer ministre del nou Govern de coalició.
1932: s'inaugura una autopista de 126 km entre Milà i Torí (Itàlia).
1934: l'enginyer i pilot Ramón Torres, primer aviador espanyol que creua el Desert del Sahara, comença el seu vol a Àfrica.
1943: Líban obté la independència.
1948: Vietnam sol·licita la seva admissió en l'Organització de les Nacions Unides.
1952: a Veneçuela s'inaugura la primera planta televisiva del país, la Televisora Nacional en la seva freqüència YVKA-TV 5, banda VHF.
1955: a Sibèria, el Govern de la Unió Soviètica fa esclatar una potent bomba d'hidrogen.
1955: en la CGT (Confederació General del Treball) a Buenos Aires, militars de l'Exèrcit Argentí segresten el cadàver embalsamat d'Eva Perón (1919-1953). Ho retornaran en 1973.
1956: a Melbourne s'inauguren els XVI Jocs Olímpics d'estiu.
1963: en Dallas (Texas) és assassinat John Fitzgerald Kennedy, 35.º president dels EE. UU.
1963: el grup britànic The Beatles treu a la venda el seu segon disc anomenat With the Beatles
1964: a Algèria es funda el MPAIAC (Moviment per l'Autodeterminació i Independència de l'Arxipèlag Canari).
1968: el grup britànic The Beatles treuen a la venda el seu disc homònim The Beatles.
1975: a Espanya, Juan Carlos de Borbó és proclamat rei.
1977: British Airways inaugura els vols regulars del Concorde, entre Londres i Nova York.
1978: les Corts espanyoles aproven l'Estatut d'Autonomia de Galícia.
1985: Julio Car Baroja rep el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles.
1990: Margaret Thatcher dimiteix com a primera ministra del Regne Unit. Li succeeix John Major.
1995: a Israel, Simón Peres assumeix la prefectura del Govern i el càrrec de ministre de Defensa, després de l'assassinat d'Isaac Rabin.
2001: a Perú, Valentín Paniagua Corazao es converteix en President de Transició de la República del Perú, després de la renúncia d'Alberto Fujimori des de Japó.
2010: a Penh (Cambodja) un «devessall humà» provoca més de 330 morts durant la Festa de l'Aigua.

Naixements

Països Catalans

1880, Sabadell (el Vallès Occidental): Josep Renom i Costa, arquitecte.
1901, Sagunt (el Camp de Morvedre): Joaquín Rodrigo Vidre, compositor i pianista valencià (m. 1999).
1913, Manresa (Bages): Joaquim Amat i Piniella, escriptor (m. 1974).
1984, Tarragona (Tarragonès): Joan Olivé i Márquez, pilot català de motociclisme.

Món

1428: Ricardo Neville, aristòcrata anglès (f. 1471).
1458: Jacob Obrecht, compositor neerlandès (f. 1505).
1515: María de Guisa, reina escocesa (f. 1560).
1533: Alfonso II d'Est, aristòcrata italià (f. 1597).
1535: Juan VI de Nassau-Dillenburg, aristòcrata neerlandès (f. 1606).
1602: Isabel de Borbó, regna consort espanyola (f. 1644).
1643: René Robert Cavelier de La Salle, explorador francès (f. 1687).
1766: Camilo Torres Tenorio, polític i advocat colombià (f. 1816).
1767: Andreas Hofer, nacionalista tirolés (f. 1810).
1786: Estanislao López, militar argentí (f. 1838).
1803: José María d'Heredia, poeta cubà-francès (f. 1905).
1808: Thomas Cook, empresari britànic (f. 1892).
1819: George Eliot, escriptora britànica (f. 1880).
1833: Cecilio Pujazón i García, militar i astrònom espanyol (f. 1891).
1841: Manuel Aguirre, escultor espanyol.
1852: Paul d'Estournelles, diplomàtic francès, premi Nobel de la Pau en 1909 (f. 1924).
1857: George Gissing, escriptor britànic (f. 1903).
1859: Fusajirō Yamauchi, fundador i primer president de Nintendo (f. 1940).
1859: Cecilia Grierson, primera metgessa argentina (f. 1934).
1860: Cecilio Pla, pintor espanyol (f. 1934).
1869: André Gide, escriptor francès, premi Nobel de Literatura en 1947.
1873: Matteo Bartoli, lingüista italià (f. 1943).
1874: Cristóbal de Castro, escriptor espanyol (f. 1953).
1875: Pablo Podestá, artista uruguaià (f. 1923).
1875: Tomás Berreta, president uruguaià (f. 1947).
1877: Endre Ady, poeta hongarès.
1877: Hans Gamper, empresari espanyol, fundador del Futbol Club Barcelona.
1881: İsmail Enver, militar turc.
1890: Charles de Gaulle, militar i estadista francès.
1891: Joaquín Planells Riera, militar i polític espanyol (f. 1969).
1897: Paul Oswald Ahnert, astrònom alemany.
1898: Gabriel González Videla, polític xilè, president entre 1946 i 1952.
1899: Hoagy Carmichael, compositor nord-americà.
1901: José Leandro Andrade, futbolista uruguaià.
1902: Jacques Leclerc, general francès durant la Segona Guerra Mundial.
1904: Louis Eugène Félix Néel, físic francès, premi Nobel de Física en 1970.
1907: Guido Masetti, futbolista italià (f. 1993).
1911: George Albert Pla, professor, botànic, liquenólogo i micólogo cubà (f. 2003).
1913: Benjamin Britten, compositor i pianista britànic.
1916: Dr. Tangalanga (Julio Victorio Derizio), comediant argentí.
1917: Andrew Fielding Huxley, biofísic britànic, premi Nobel de Fisiologia i Medicina en 1963.
1917: Jean-Étienne Marie compositor francès.
1918: Blas Piñar, polític espanyol.
1919: Carlos Manuel Rodríguez Santiago, teòleg i laic catòlic porto-riqueny.
1921: Rodney Dangerfield, actor i comediant nord-americà.
1922: Raimundo Pérez Lezama, portera espanyol de futbol (f. 2007).
1923: Arthur Hiller, cineasta canadenc.
1924: Geraldine Page, actriu nord-americana.
1932: Fernando Guillén, actor espanyol (f. 2013).
1932: Robert Vaughn, actor nord-americà.
1934: Aldyr García Schlee, escriptor, periodista, traductor, dissenyador gràfic i professor brasiler, creador de la samarreta oficial de la selecció de futbol de Brasil.
1935: Esperanza Roy, actriu espanyola.
1940: Terry Gilliam, actor, cineasta i il·lustrador nord-americà.
1940: Roy Thomas, guionista i editor nord-americà.
1940: Alberto Fouillioux, futbolista franc-xilè.
1942: Frank Duval, compositor alemany.
1943: Billie Jean King, tennista nord-americà.
1944: La Tigressa de l'Orient, cantant peruana.
1944: Miguel García-Posada, poeta, assagista i professor espanyol (f. 2012).
1945: Kari Tapio, cantant finlandès (f. 2010).
1946: Aston Barrett, músic jamaicà, de la banda The Wailers.
1947: Alfredo Cristiani, president salvadorenc.
1947: Mario Fernández Baeza, advocat xilè.
1948: Radomir Antić, entrenador serbi.
1948: Diego Rapoport, tecladista i compositor argentí de jazz i rock (f. 2011).
1950: Paloma San Basilio, cantant espanyola.
1950: Steven Van Zandt, guitarrista nord-americà, de la banda I Street Band.
1950: Tina Weymouth, cantant nord-americà, de la banda Talking Heads.
1951: Kent Nagano, director d'orquestra i músic nord-americà.
1951: Carlos Watson, exfutbolista costarricense.
1955: James Edwards, jugador de bàsquet nord-americà.
1956: Lawrence Gowan, cantant canadenc (Styx).
1958: Jamie Lee Curtis, actriu nord-americana.
1959: Fabio Parra, ciclista colombià.
1960: Léos Carax, cineasta francès.
1960: Jorge Villalmanzo, escriptor espanyol (f. 2012).
1961: Mariel Hemingway, actriu nord-americana.
1961: Glenda Umaña, perodista costarricense.
1961: Randal L. Schwartz, informàtic nord-americà.
1962: Víktor Pelevin, escriptor rus.
1962: Sumi Jo, cantant d'òpera sud-coreana.
1965: Mads Mikkelsen, actor danès.
1967: Boris Becker, tennista alemany.
1967: Mark Ruffalo, actor nord-americà.
1968: Rasmus Lerdorf, programador groenlandès.
1975: Aiko, cantant japonesa.
1976: Torsten Frings, futbolista alemany.
1976: Ville Valo, cantant i compositor finlandès, capdavanter de la banda HIM.
1977: Celia Blanco, actriu porno espanyola.
1977: Marger Sealey, cantautora i actriu veneçolana.
1978: Karen O, cantant coreana, de la banda Yeah Yeah Yeahs.
1979: Raúl Arévalo, actor espanyol.
1980: Shawn Fanning, creador de Napster.
1981: Seweryn Gancarczyk, futbolista polonès.
1981: Papi Sow, baloncestista senegalès.
1981: Stefan Mücke, piloto d'automobilisme alemany.
1982: Mathieu Bodmer, futbolista francès.
1982: Steve Angello, DJ grec-suec.
1983: Corey Beaulieu, guitarrista nord-americà, de la banda Trivium.
1984: Scarlett Johansson, actriu nord-americana.
1984: Davide Chiumiento, futbolista suís.
1984: Tomasz Zahorski, futbolista polonès.
1985: Asamoah Gyan, futbolista ghanés.
1985: Tomás González Sepúlveda, gimnasta xilè.
1985: Asamoah Gyan, futbolista ghanés.
1986: Oscar Pistorius, atleta sud-africà.
1988: Jamie Campbell Bower, actor britànic.

Necrològiques

Països Catalans

1929 - Barcelona: Jaume Ferran i Clua, metge i bacteriòleg català, inventor, el 1884, de la primera vacuna antibacteriana de la Història (contra el còlera).
2009 - Girona: Feliu Matamala i Teixidor, llibreter i activista cultural, premiat amb la Creu de Sant Jordi 2009.

Món

1594: Martin Frobisher, navegant anglès.
1617: Ahmed I, sultà otomà.
1816: Girvan Yudha Bikram Shah, rei nepalès.
1861: Paula Albarrasí de Sarment, dona argentina, mare del president Sarment.
1868: Manuel Moreno López, polític espanyol (f. 1815).
1875: Henry Wilson, vicepresident nord-americà.
1898: Enrique de les Brunes i Fossi, polític espanyol, governador a Filipines.
1900: Arthur Seymour Sullivan, compositor britànic.
1902: Friedrich Krupp, industrial alemany.
1908: Claude Taffanel, músic francès.
1916: Jack London, escriptor nord-americà.
1919: Francisco Pascasio Moreno, científic i explorador argentí.
1920: Manuel Pérez i Curis, poeta uruguaià.
1921: Émile Boutroux, filòsof francès (n. 1845).
1937: Philip Laszlo, pintor britànic.
1944: Joseph Caillaux, polític francès.
1944: Arthur Eddington, astrònom i físic britànic.
1953: Eugene O'Neill, dramaturg nord-americà, premi Nobel de Literatura en 1936.
1955: Shemp Howard, actor i comediant nord-americà, dels Tres Chiflados.
1963: Aldous Huxley, escriptor britànic.
1963: John F. Kennedy, president nord-americà.
1963: Clive Staples Lewis, escriptor irlandès.
1980: Mae West, actriu nord-americana.
1981: Hans Adolf Krebs, científic britànic d'origen alemany, premi Nobel de Medicina en 1953.
1982: Max Deutsch, compositor austríac-francès.
1985: Epifanio Méndez Fleitas, escriptor, músic i polític paraguaià.
1985: María Savina, remeiera mexicana.
1988: Luis Barragán, arquitecte mexicà.
1989: Rene Moawad, polític libanès.
1991: Tadashi Imai, cineasta japonès.
1992: Roberto Mouras, automobilista argentí (n. 1948).
1993: Anthony Burgess, escriptor i compositor britànic (n. 1917).
1993: James Stern, escriptor irlandès.
1996: María Casessis, actriu hispà-francesa.
1996: Garrett Birkhoff, matemàtic nord-americà.
1997: Michael Hutchence, músic australià de rock.
1998: Erich Fried, poeta i traductor austríac.
2000: Emil Zátopek, atleta txecoslovac.
2001: Mary Kay, empresària nord-americana.
2001: Luis Santaló, matemàtic espanyol.
2002: Beatriz de Borbó, infanta espanyola.
2002: Juan Grijalbo, editor espanyol.
2006: Rafael Alfonzo Ravard, militar i empresari veneçolà (n. 1919).
2007: Maurice Béjart, ballarí i coreófrago francès.
2008: Verity Lambert, productora britànica de televisió (n. 1935).
2010: Frank Fenner (95), científic i metge australià (n. 1914).
2010: Latif Masij, cristià pakistanès assassinat (n. 1988).
2010: Urbà Navarrete, cardenal espanyol (n. 1920).
2011: Paul Motian, músic nord-americà de jazz (n. 1931).
2011: Miguel González Avelar, polític i advocat mexicà (n. 1937).
2011: Elisabeth d'Hohenberg, aristòcrata luxemburguesa (n. 1922).
2011: Carlos Jonguitud Barris, polític mexicà (n. 1924).
2011: Sena Jurinac, soprano austríaca (n. 1921).
2011: Lynn Margulis, biòloga nord-americana (n. 1938).
2011: Danielle Mitterrand, dona francesa, esposa de l'expresident Francois Mitterrand (n. 1924).
2012: Héctor Camacho, boxador portorriqueño (n. 1962).
2012: Pablo Pérez-Mínguez, fotògraf espanyol (n. 1946).

Festes i commemoracions

Día Internacional de la Música.

Santoral católic

sants Filemó de Gaza, màrtir; Cecília de Roma, verge i màrtir; Benigne de Milà, bisbe; Trigídia d'Oña, abadessa; servent de Déu Magí Català i Guasch, franciscà.

[STV]

23 de novembre

Noche en el puerto de Marsella.

El 23 de novembre és el tres-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs. Queden 38 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1969, el Vendrell: Els Nens del Vendrell descarreguen a la plaça Vella del Vendrell per primera vegada al s. XX el Pilar de 7 amb folre.
1983, Alacant: les Corts aproven la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià.
2004, Saragossa, Aragó: Jesús Moncada i Estruga esdevé el primer escriptor en llengua catalana guardonat amb el Premio de las Letras Aragonesas.

Món

1248, conquesta de Sevilla per les tropes castellanes del rei Ferran III el Sant.
1808, Navarra: Els espanyols perden la Batalla de Tudela, enfrontament bèl·lic de la Guerra del Francès.
2003, Geòrgia: el president Eduard Xevardnadze abandona el país després d'una revolta provocada pel frau en les eleccions celebrades el 2 de novembre.

Naixements

Països Catalans

1863, Banyuls de la Marenda: François Bassères, metge militar rossellonès
1922, Sueca, Ribera Baixa: Joan Fuster i Ortells, assagista valencià (†1992).

Món

912: Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic, duc de Saxònia, rei d'Alemanya, rei d'Itàlia i emperador (†973).
1221, Toledo, Regne de Castella: Alfons X el Savi, rei de Castella (†1284).
1608, Lisboa: Francisco Manuel de Melo militar i autor polifacètic representant de la literatura barroca peninsular (†1666).
1803, Hampton (Connecticut), Estats Units: Theodore Dwight Weld. Activista a favor dels drets dels afroamericans i abolicionisme estatunidenc.
1837: Johannes Diderik van der Waals, físic holandès, Premi Nobel de Física en 1910 († 1923)
1859: Billy el Nen, bandit estatunidenc (†1881).
1861: Konstantin Korovin, pintor rus (f. 1939).
1888: Harpo Marx, còmic estatunidenc (†1964).
1891, Sant Petersburg, Imperi Rus: Aleksandr Ródtxenko, pintor avantguardista (†1956).
1898, Springfield (Massachusetts): Rachel Fuller Brown, química estatunidenca codescobridora de la nistatina
1921, Regne d'Itàlia: Fred Buscaglione, cantant (†1960).
1922, Vilalba, província de Lugo, Espanya: Manuel Fraga Iribarne, polític i diplomàtic espanyol d'extensa carrera, tant durant el franquisme, com durant la transició i l'època democràtica posterior († 2012).
1966, París, França: Vincent Cassel , actor, director i productor de cinema francès.
1992, Nashville, Tennessee, Estats Units: Miley Cyrus, actriu i cantant.

Necrològiques

Països Catalans

2007, Barcelona: Paco Candel, escriptor i periodista valencià (n. 1925).
2011: Montserrat Figueras i Garcia, soprano catalana especialitzada en música antiga.

Món

693 o 695, Sint-Truiden, Lotaríngia: Trudo, sacerdot catòlic i fundador d'una abadia.
1905, Innsbruck, Imperi Austrohongarès: Otto Stolz, matemàtic
1942, Dublín, Irlanda: Peadar Kearney, escriptor, compositor i poeta irlandès (n. 1883).
1990, Great Missenden, Buckinghamshire, (Anglaterra): Roald Dahl, novel·lista, escriptor de contes i guionista gal·lès. (n. 1916).
2006:
Anita O'Day, cantant de jazz estatunidenca (n. 1919).
Londres, Anglaterra: Aleksandr Litvinenko, ex agent del KGB (n. 1962).

Festes i commemoracions

Dia de la Xicoira segons el calendari republicà francès.

Santoral catòlic

sant Amfíloc, màrtir; Climent I, papa; Gregori II d'Agrigent, bisbe; Columbà, abat; Felicitas de Roma, màrtir; Lucrècia de Mèrida, màrtir; Trudó, abat; Vulfetruda de Nivelles, abadessa; Alexandre Nevski (ortodoxos); beata Margarida de Savoia (1390-1464).

[STV]

24 de novembre

Le baiser. 1.892

El 24 de novembre és el tres-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-novè en els anys de traspàs. Queden 37 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1993 - Turquia: Sergi Barjuan Esclusa debuta amb el F.C. Barcelona a l'estadi Ali Sami Yen contra el Galatasaray.
2003 - Barcelona: practiquen l'eutanàsia a Floquet de Neu per estalviar-li el patiment del càncer.
2005 - Roma (el Laci, Itàlia): després que el Tribunal d'Arbitratge de l'Esport (TAS) anul·lés la votació de Fresno, celebrada el 26 de novembre del 2004, l'assemblea de la FIRS hi repeteix la votació sobre l'admissió definitiva de la Federació Catalana de Patinatge: el resutat torna a ser un rebuig de l'admissió.
Barcelona: s'hi celebra la Primera Conferència Mediterrània de Nacions sense Estat, amb la participació de la Cabília, Còrsega, el Kurdistan, els Països Catalans, Palestina, el Sàhara Occidental, Sardenya i Sicília.

Món

1859 - Londres (Anglaterra): Darwin hi publica L'origen de les espècies.
2004 - Irlanda: el govern demana l'oficialitat del gaèlic a la UE.

Naixements

Països Catalans

1620, Riudoms, Principat de Catalunya: Beat Bonaventura Gran, frare franciscà que fou proclamat beat per l'Església catòlica (m. 1684).
1900, València, l'Horta: Maximilià Thous i Llorens, escriptor i polític valencià (m. 1957).

Món

1826, Florència: Carlo Collodi, periodista i escriptor de literatura infantil italià, autor de Les aventures de Pinotxo (m. 1890).
1864: Henri de Toulouse-Lautrec, pintor francés.
1873, Istanbul: Julius Martov revolucionari socialista rus líder de la fracció menxevic.
1913, Dublín, Irlanda: Geraldine Fitzgerald, actriu irlandesa.
1981, Gacko, Bòsnia i Hercegovina: Vule Avdalović, jugador de bàsquet.

Necrològiques

Món

1957 - ciutat de Mèxic (Mèxic): Diego Rivera, pintor mexicà (n. 1886).
1991 - Londres (Anglaterra): Farrokh Pluto Bulsara, conegut com a Freddie Mercury, cantant britànic component de Queen (n. 1946).

Festes i commemoracions

Festa del beat Bonaventura a Riudoms i Vinyols (el Baix Camp)

Santoral catòlic

sants Andreu Dung Lac i els seus 116 companys màrtirs; Crisògon d'Aquileia, Flora i Maria de Còrdova; venerable Gabriel Taborin, fundador dels Germans de la Sagrada Família de Belley.

[STV]

25 de novembre

The Muses.

El 25 de novembre és el tres-cents vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trentè en els anys de traspàs. Queden 36 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1905 - Barcelona: amb el pretext de la publicació d'un acudit crític, militars espanyols assalten i saquegen la seu del setmanari satíric ¡Cu-Cut! i el diari La Veu de Catalunya; el govern espanyol suspèn les garanties constitucionals a la ciutat i impulsa la Llei de Jurisdiccions (Fets del ¡Cu-Cut!).
1939 - Paterna: És afusellat per les tropes franquistes el dirigent socialista valencià Manuel Molina Conejero.
2005 - París: la UNESCO declara la Patum de Berga Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat.

Món

1491 - Granada (al-Andalus): l'exèrcit castellà hi comença el setge que posarà fi al regne de Granada, el darrer regne musulmà a la Península Ibèrica.
1936 - Berlín (Alemanya): Alemanya i el Japó hi signen un pacte de col·laboració per defensar-se d'un possible atac soviètic (Pacte Anti-Comintern), just un mes després que Hitler i Mussolini proclamessin l'eix Roma-Berlín.
1975 - Surinam: aquest país s'independitza dels Països Baixos.
2005 - Rafah (la franja de Gaza, Palestina): Mahmoud Abbas hi inaugura oficialment el post fronterer amb Egipte que Israel va tancar el 7 de setembre del 2005, un cop acabada la retirada de la franja de Gaza després de 38 anys d'ocupació.

Naixements

Món

1562, Madrid, Regne de Castella: Lope de Vega, escriptor espanyol (m. 1635).
1870, Granville, Normandia, França: Maurice Denis, pintor, teòric i crític d'art francès, integrant del moviment artístic els nabís (m. 1943).
1915, Valparaíso, Xile: Augusto Pinochet, militar, polític i dictador xilè.
1941, Pakistan: Riaz Ahmed Gohar Shahi, sufí, autor, líder espiritual.
1954: Teodor II d'Alexandria, Patriarca Ortodox d'Alexandria
1982, Prien am Chiemsee, Romania: Maximilian Nicu: futbolista romanès.

Necrològiques

Països Catalans

1958, València: Ramon Stolz Viciano, pintor muralista valencià (n. 1903).

Món

1723, Montpeller, França: David Augustin de Brueys, teòleg i dramaturg en francès.
1903, Sukarrieta, Biscaia, País Basc: Sabino Arana, pare del nacionalisme basc (n. 1865).
1960, Ojo de Agua (província de Salcedo, República Dominicana: Les germanes Mirabal, en un accident de trànsit provocat per agents de Trujillo (n. 1924, 1927 i 1935).
1981, Hollywood Hills, Califòrnia, Estats Units : Jack Albertson , actor estatunidenc.
1982, Chatsworth Califòrnia, Estats Units: Hugh Harman, director, productor, actor i guionista estatunidenc.

Festes i commemoracions

Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra la Dona, instituït per les Nacions Unides el 19 d'octubre de 1999 en recordança de les germanes Mirabal
Dia internacional de la persona obesa
Festa major de la Palma d'Ebre (la Ribera d'Ebre), Torroella de Montgrí (el Baix Empordà), Vinyols (el Baix Camp); Fira del Gos Caçador a Arbeca (les Garrigues), Fira de la Llonganissa i el Pito a Vila-real (la Plana Baixa).
Fira del bestiar d'Ademús (el Racó)

Santoral catòlic

Santa Caterina d'Alexandria, màrtir; Moisès de Roma, màrtir; Pere I d'Alexandria, patriarca; Garcia d'Arlanza, abat; venerable Bartolomeo Ferrari; sant Climent d'Ohrid (Església ortodoxa).

[STV]

26 de novembre

El 26 de novembre és el tres-cents trentè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-unè en els anys de traspàs. Queden 35 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1876 - Barcelona: s'hi funda l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, que el 1890 es fusionarà amb l'Associació Catalana d'Excursions per constituir el Centre Excursionista de Catalunya.
1996: La Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pública congrega milers d'estudiants a tot Catalunya (25.000 a Barcelona).
2000 - Vilanova i la Geltrú: Els Castellers de Barcelona carreguen el seu primer pilar de 7 amb folre.
2004 - Fresno (Califòrnia, EUA): tot i fer-ho provisonalment el 27 de març, l'assemblea de la Federació Internacional de Patinatge no accepta la Federació Catalana de Patinatge com a membre de ple dret i per tant no reconeix internacionalment la selecció catalana d'hoquei patins.
2009 - Catalunya: Dotze diaris catalans publiquen un editorial conjunt sota el títol La dignitat de Catalunya vers el Tribunal Constitucional i la sentència de l'Estatut de Catalunya. Els diaris publicants són: El Periódico, La Vanguardia, Avui, El Punt, Diari de Girona, Diari de Tarragona, Segre, La Mañana, Regió 7, El 9 Nou, Diari de Sabadell i Diari de Terrassa. Diferents mitjans de comunicació privats i altres persones s'adhereixen posteriorment a la iniciativa.

Món

1778 - Maui: James Cook esdevé el primer europeu que arriba a l'illa.
1812 - Bielorússia: Batalla del Berèzina
1939 - Mainila, URSS, és atacada essent usat com a casus belli i donant un pretext per a la invasió de Finlàndia en el marc de la 2a guerra mundial. Vegeu incident de Mainila.
1942 - S'estrena la pel·lícula Casablanca a Hollywood (EUA).
1992 - Madrid, Espanya: S'aprova la llei 30/1992, instrument regulador de totes les administracions públiques espanyoles.
2008 - Diversos atemptats islamistes a Mumbai (Índia) durant tres dies causen 183 víctimes i desenes de ferits.

Naixements

Països Catalans

1952, Barcelona: Paco Flores, entrenador i futbolista català.

Món

1938, Brownsville (Tennessee), EUA: Tina Turner, cantant estatunidenca.
1981, Sussex, Anglaterra: Natasha Bedingfield, cantant anglesa.
1990, Pristina, República Federal de Iugoslàvia: Rita Ora, cantant, compositora i actriu kosovar.

Necrològiques

Països Catalans

1508 - Xàtiva (La Costera): Hug Roger III de Pallars Sobirà, aristòcrata català.
1901 - París (França): Antoni Gisbert i Pérez, pintor valencià (n. 1834).

Món

1504 - Medina del Campo (Espanya): Isabel I de Castella, la Catòlica, reina de Castella i reina consort d'Aragó.


Santor caltòlic

sants Sirici I, papa; Conrad de Constança, bisbe; Silvestre Guzzolini, anacoreta i fundador dels Silvestrins; Lleonard de Porto Maurizio, frare; beat Ramon Llull, serventa de Déu Elisabet I de Castella, reina.

[STV]

28 de novembre

Ancient of Days.

El 28 de novembre és el tres-cents trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-tresè en els anys de traspàs. Queden 33 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1705, Barcelona: L'arxiduc Carles d'Àustria hi jura els privilegis de la Corona d'Aragó i n'esdevé rei amb el nom de Carles III.
1715, Mallorca i Eivissa: Felip V de Castella n'aboleix el govern polític i administratiu propi amb un dels Decrets de Nova Planta.
1794, Figueres: Dominique Catherine de Pérignon capturà la ciutat després de la Batalla del Roure.
1976, l'Espluga de Francolí, Conca de Barberà: S'hi celebra el primer congrés de la Unió de Pagesos.
2010: Surt el primer número del diari Ara.
2010: Jornada de les eleccions al Parlament de Catalunya.

Món

1095: Urbà II proclama, en el concili de Clermont, la Primera Croada.
1493: Cristóbal Colón descobreix Jamaica i Puerto Rico, a més de circunnavegar bona part de Cuba.
1779: El coronel espanyol Matías Gálvez i Gallardo ataca als anglesos del territori nicaragüenc de Mosquitia.
1814: Fernando VII d'Espanya crea l'Ordre Militar de Sant Hermenegildo.
1814: a Londres, el periòdic The Times es converteix en el primer del món a imprimir-se amb una màquina de vapor.
1821: Es dóna la proclamació de la Independència de Panamà i la seva unió voluntària a la Gran Colòmbia.
1838: a Espanya es donen per finalitzades les obres de construcció de la Catedral de Cadis.
1840: a la província de Còrdova ―en el marc de les guerres civils argentines― l'exèrcit federal (al comandament de l'expresident uruguaià Manuel Oribe) venç a l'exèrcit unitari (al comandament de Juan Lavalle) en la batalla de Quebracho Herrado.
1848: Berna és reconeguda com a capital única de la Confederació Helvètica.
1885: la vídua d'Alfonso XII, María Cristina d'Habsburgo-Lorena, jura fidelitat a l'hereu de la Corona i a la Constitució.
1911: a Mèxic, Emiliano Zapata proclama el Pla d'Ayala, en el qual es revindica els drets dels camperols.
1912: Albània s'independitza de l'Imperi otomà.
1925: a Barcelona, la Lliga d'Acció Catòlica de la Dona protesta per la col·locació de l'esbós escultòric d'una estàtua a la plaça Catalunya.
1930: José Ortega i Gasset publica La rebel·lió de les masses.
1936: en Paracuellos de Jarama (Madrid), el dramaturg Pedro Muñoz Seca és afusellat (Matances de Paracuellos).
1939: en Arenaza, és fundat el Club Esportiu i Social Arenaza.
1942: a Boston moren abrasades prop de 500 persones en incendiar-se una sala de festes.
1943: Winston Churchill, Franklin D. Roosevelt i Iósif Stalin celebren una conferència a Teheran.
1951: a Síria, un cop d'estat dóna el poder al coronel Chichakli.
1954: a Uruguai se celebren eleccions generals. Novament guanya el Partit Colorit, que obté la majoria en el Consell Nacional de Govern.
1958: en un lapse de cinc dies s'ha proclamat la república en 6 països africans: Mali, Mauritània, Senegal, Txad, Gabon i Congo-Brazzaville.
1960: Mauritània aconsegueix la independència de França.
1963: les Corts espanyoles aproven l'Estatut d'Autonomia per a Fernando Poo i Riu Muni.
1964: es llança la sonda nord-americana Mariner 4.
1965: El president nord-americà Lyndon B. Johnson designa aquesta jornada "dia de l'oració nacional", en memòria de les víctimes de la Guerra de Vietnam.
1965: llançament del satèl·lit nord-americà d'estudi ionosférico DME.
1967: El FNL proclama la independència de la República Popular de Iemen del Sud, amb l'aprovació de les autoritats britàniques.
1971: Finalitza l'erupció del volcà Teneguía de la Palma (Canàries).
1971: a Uruguai se celebren eleccions generals. En simultània es realitza un plebiscit per la reelecció presidencial de Jorge Pacheco Areco, que fracassa. Resulta electe el seu candidat "suplent" Juan María Bordaberry, enmig d'acusacions de frau per part del candidat opositor Wilson Ferreira Aldunate.
1973: El territori colombià de Casanare, mitjançant la llei 19 de 1973, se separa del departament de Boyacá i es converteix en intendència nacional.
1982: A Uruguai se celebren eleccions internes, iniciant-se un procés que, dos anys després, posaria fi a la dictadura cívic-militar.
1983: L'escriptor espanyol Francisco Ayala és guardonat amb el Premi Nacional de Narrativa.
1990: Finalitza el mandat de Margaret Thatcher com a Primera Ministra del Regne Unit.
2000: El CA Boca Juniors, d'Argentina, es proclama Campió Intercontinental per segona vegada en la seva història en derrotar al Reial Madrid CF d'Espanya per 2 a 1 amb dos punts de Martín Palerm, en l'Estadi Nacional de Tòquio, Japó.
2005: Espanya i Portugal: La tempesta tropical Delta travessa l'Oceà Atlàntic, afectant a Madeira (Portugal) i Canàries (Espanya), on provoca corts elèctrics de més d'una setmana de durada.
2010: CiU guanya les Eleccions al Parlament de Catalunya després de dues legislatures de tripartit.
2012: a Equador l'equip de futbol Barcelona SC es consagra campió de la temporada 2012 després de 15 anys de sequera.

Naixements

Països Catalans

1742, Sabadell (Vallès Occidental): Francesc Joncar i Querol, sacerdot, mestre de capella i compositor català.
1844, València (l'Horta): Josep Aixa Íñigo, escultor valencià (m. 1920).
1895, València (l'Horta): Josep Iturbi Bàguena, pianista, compositor i director d'orquestra valencià (m. 1980).
1931, Riudoms (Baix Camp): Joan Guinjoan Gispert, compositor de música contemporània català.
1960, Bétera (Camp de Túria): Vicent Partal i Montesinos, periodista valencià.

Món

1118: Manuel I Comneno.
1628: John Bunyan, escriptor anglès conegut per la seva obra El progrés del pelegrí.
1632: Jean-Baptiste Lully, compositor francès.
1757: William Blake, poeta i pintor britànic.
1774: Francisco de Paula i Marín, botànic espanyol (f. 1837).
1805: John Lloyd Stephens, explorador, escriptor i diplomàtic nord-americà.
1820: Friedrich Engels, filòsof i revolucionari alemany.
1829: Antón Rubinstein, pianista i compositor rus.
1837: John Wesley Hyatt, inventor nord-americà.
1856: Belisario Porras, polític i escriptor panameny (f. 1947).
1857: Alfonso XII, rei d'Espanya (1874-1885).
1874: Emilio Torres Regna, «Bombita», torero espanyol.
1880: Aleksandr Blok, poeta rus.
1881: Stefan Zweig, escriptor austríac.
1895: Juan Artola, futbolista espanyol (f. 1937).
1901: Óscar Diego Gestido, general, polític i president d'Uruguai.
1904: Nancy Mitford, novel·lista i biògrafa britànica.
1907: Rose Bampton, cantant d'òpera nord-americana.
1907: Alberto Moravia, escriptor italià.
1908: Claude Lévi-Strauss, antropòleg i lingüista belga-francès.
1909: David Miller, director de cinema nord-americà.
1916: Ramón J. Velásquez, expresident veneçolà.
1918: Kiko Ledgard, presentador i actor peruà (f. 1995).
1923: Gloria Grahame, actriu nord-americana.
1923: Emilio Rodríguez Fangs, ciclista espanyol (f. 1984).
1925: József Bozsik, futbolista hongarès.
1927: Joan Ponç, pintor espanyol (f. 1984).
1929: Berry Gordy, empresari musical nord-americà.
1929: Eliecer Ortega, comerciant, polític i alcalde xilè.
1930: Carlos Figueroa Serrano, advocat i polític xilè.
1931: Hope Lange, actriu nord-americana.
1932: Gat Barbieri, saxofonista de jazz argentí.
1935: Jorge Lafforgue, escriptor, crític literari i professor argentí.
1936: Gary Hart, polític nord-americà.
1936: Celin Romero, guitarrista espanyol.
1938: José Antonio González Caviedes, polític espanyol (f. 1996).
1940: Javier Sádaba, filòsof espanyol.
1941: Laura Antonelli, actriu italiana.
1943: Randy Newman, compositor nord-americà.
1946: Joe Dante, director i productor de cinema nord-americà.
1947: Michel Berger, cantautor francès.
1949: José Manuel de la Sota, polític cordovès
1949: Alexander Godunov, ballarí rus.
1949: Paul Shaffer, director d'orquestra canadenca.
1950: Ed Harris, actor i director de cinema nord-americà.
1950: Russell Alan Hulse, astrofísic nord-americà, Premi Nobel de Física en 1993.
1951: Barbara Morgan, astronauta nord-americà.
1952: S. Epatha Merkerson, actriu nord-americana.
1955: Alessandro Altobelli, futbolista italià.
1957: Gaspar Llamazares, polític espanyol.
1959: Judd Nelson, actor nord-americà.
1960: Víctor Fernández, entrenador de futbol espanyol.
1961: Martin Clunes, actor britànic.
1961: Alfonso Cuarón, guionista i director de cinema mexicà.
1961: Ramón García, presentador de televisió i de radi espanyol.
1962: Davey Boy Smith, lluitador professional britànic.
1962: Matt Cameron, baterista nord-americà (Soundgarden i Pearl Jam).
1962: Jon Stewart, comediant nord-americà.
1964: Roy Tarpley, baloncestista nord-americà.
1965: Erwin Mortier, autor belga.
1967: José Guillermo Del Solar, futbolista peruà.
1967: Dubravko Pavličić, futbolista croat. (f. 2012)
1969: Lexington Steele, actor porno nord-americà.
1968: Ken Kitamura (Ken), guitarrista de L'ArcenCiel.
1970: Álex López Morón, tennista espanyol.
1971: Rob Conway, lluitador professional nord-americà.
1971: Fenriz, cantant i baterista noruec (Darkthrone).
1972: Paulo Figueiredo, futbolista angolès.
1973: Jade Puget, guitarrista nord-americà de rock alternatiu (AFI).
1974: apl.de.ap, cantant nord-americà (Black Eyed Peas).
1974: Styles P, raper afroamericà.
1975: Juan Martín Díaz, jugador de pádel argentí-espanyol.
1975: Sigurd Wongraven, músic noruec (Satyricon).
1976: Juana Acosta, actriu colombiana nacionalitzada espanyola.
1976: Lucía Puenzo, directora de cinema argentina.
1976: Aitor Oci Carrión, futbolista espanyol.
1977: Fabio Grosso, futbolista italià.
1978: Mayré Martínez, cantant veneçolana guanyadora de Latin American Idol.
1978: Mehdi Nafti, futbolista tunecino.
1979: Chamillionaire, raper nord-americà.
1979: Daniel Henney, model i actor nord-americà amb nacionalitat sud-coreana.
1982: Leandro Barbosa, baloncestista brasiler.
1983: Nelson Haedo Valdez, futbolista paraguaià.
1984: Andrew Bogut, baloncestista australià
1984: Trey Songz, cantant nord-americà.
1984: Mary Elizabeth Winstead, actriu nord-americana.
1985: Álvaro Pereira "Palito", futbolista uruguaià.
1988: Adrián Rodríguez, actor i cantant espanyol.
1990: Diego González, actor i cantant mexicà.
1992: Adam Hicks, actor nord-americà.
1992: Gabriel Graciani, futbolista argentí.

Necrològiques

Països Catalans

1947, València, l'Horta: Miquel Duran de València, escriptor i activista cultural valencià (n. 1883).

Món

741: Papa Gregorio III
1680: Gian Lorenzo Bernini, artista italià.
1794: Friedrich Wilhelm von Steuben, militar nord-americà nascut en Prusia (n. 1730).
1841: Manuel de Sales, destacat educador i patriota xilè.
1859: Washington Irving, escriptor nord-americà.
1870: Frédéric Bazille, pintor francès.
1878: Orson Hyde, capdavanter religiós nord-americà.
1889: Richard Volkmann, cirurgià i escriptor alemany (n. 1830).
1907: Stanisław Wyspiański, dramaturg polonès.
1921: `Abdu'l-Bahá, capdavanter religiós persa.
1939: José Agustín Pérez del Polze, sacerdot i físic espanyol (n. 1875).
1945: Dwight Davis, tennista i polític nord-americà.
1947: Jacques Leclerc, militar francès.
1952: Elena Petrovich Niegos, reina d'Itàlia.
1954: Enrico Fermi, físic italo-nord-americà, Premi Nobel de Física en 1938.
1960: Richard Nathaniel Wright, escriptor nord-americà.
1962: Guillermina dels Països Baixos.
1966: José Isbert, actor espanyol.
1968: Enid Blyton, escriptora anglesa.
1972: Ángel Tacuarita Brandazza, militant social argentí assassinat per l'Exèrcit (n. 1949).
1972: Sibylla de Sajonia-Coburgo-Gotha (n. 1908).
1974: Miguel Odriozola, genetista i sindicalista espanyol (n. 1903).
1976: Rosalind Russell, actriu nord-americana (n. 1907).
1985: John McNally, jugador de futbol americà nord-americà (n. 1903).
1987: Pablo Pérez Zañartu, enginyer i polític xilè (n. 1915).
1990: Francisco Godia, pilot espanyol de Fórmula 1 (n. 1921).
1992: Sidney Nolan, pintor australià (n. 1917).
1993: Roberto García-Peña, periodista i advocat colombià (n. 1910).
1993: Garry Moore, còmic nord-americà (n. 1915).
1994: Vicente Enrique i Tarancón, cardenal espanyol (n. 1907).
1994: Jeffrey Dahmer, assassí en sèrie nord-americana (n. 1960).
1994: Venancio Pérez, futbolista espanyol (n. 1921).
1994: Jerry Rubin, activista social nord-americà (n. 1938).
2000: Alfonso de Grazia,reconegut actor Argentí de teatre,cinema i televisió (n. 1932)
2004: Raúl Troncoso, polític xilè (n. 1935).
2006: Max Merkel, futbolista i entrenador austríac (n. 1918).
2010: Samuel Cohen, físic nord-americà (n. 1921).
2010: Leslie Nielsen, actor canadenc (n. 1926).
2011: Patrice O’Neal, actor i comediant nord-americà. (n. 1969)

Santoral catòlic

sants Sòstenes de Corint, un dels Setanta deixebles; Basili, Andreu, Gregori, Auxenci i companys màrtirs de Constantinoble; Honest de Nimes, prevere; Jaume de la Marca, franciscà; venerable Tomàs Carnicer, dominic (1373), venerat com a beat a l'Orde de Sant Domènec.

[STV]

29 de novembre

El 29 de novembre és el tres-cents trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-quatrè en els anys de traspàs. Queden 32 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1291, Monteagudo de las Vicarías, Castella: El rei Jaume el Just signa la concòrdia de Monteagudo que fa la pau amb Sanç IV de Castella.
1899, Barcelona: al gimnàs Solé, un grup d'esportistes encapçalats per Joan Gamper funden el Futbol Club Barcelona.
1917, Josep Puig i Cadafalch es converteix en el president de la Mancomunitat de Catalunya després de la mort de Enric Prat de la Riba
1925, ciutat de València: inauguració de l'Estadi de Vallejo, camp de futbol del Llevant UE.
2004, monestir de Montserrat (Monistrol de Montserrat, Bages: el fons documental de la biblioteca del monestir esdevé accessible des d'Internet.
Resta del món
1947, seu de les Nacions Unides, Nova York: l'Assemblea General vota favorablement la partició de Palestina entre àrabs i jueus.
1977, seu de les Nacions Unides, Nova York: les Nacions Unides trien aquesta data com a Dia internacional de solidaritat amb Palestina.
1980, Observatori Palomar, Califòrnia, EUA: Es descobreix l'asteroide (4688) 1980 WF.

Naixements

Països Catalans

1886, València, País Valencià: Francisco Javier Goerlich Lleó, arquitecte valencià.
1899, Sabadell (Vallès Occidental): Joan Oliver i Sallarès, Pere Quart, poeta, dramaturg i escriptor català.
1943, València, País Valencià: Josep Vicent Marquès i González, escriptor i sociòleg valencià (m. 2008).

Món

1797, Bèrgam, Itàlia: Gaetano Donizetti, compositor d'òpera.
1811, Boston, Estats Units: Wendell Phillips. Abolista i defensor dels drets civils estatunidenc.
1848, Lancaster (Lancashire), Anglaterra: John A. Fleming, físic i enginyer elèctric anglès.
1946, San Antonio de los Baños, Cuba: Silvio Rodríguez, cantant cubà.
1930, Catània, Itàlia: Candido Cannavò, periodista i escriptor italià, fou director de La Gazzetta dello Sport.
1925, París, França: Jean-Martin Charcot, neuròleg francès.
1950, Quebec:Marie Laberge, dramaturga, novel·lista, actriu i directora de cinema quebequesa.
1954, Minneapolis, Minnesota, EUA): Joel Coen, director i guionista estatunidenc.
1973, Cardiff, Gal·les: Ryan Giggs, futbolista gal·lès.

Necrològiques

Països Catalans

1915 - Sant Andreu de la Barca: Gaietà Juanico i Riera, rector de la parròquia, molt estimat i popular.

Món

1901 - Madrid (Espanya): Francesc Pi i Margall, president de la Primera República Espanyola i President del consell de Ministres.
1924 - Brussel·les (Bèlgica): Giacomo Puccini, compositor italià.
2001 - Los Angeles (EUA): George Harrison, músic anglès, cantant i guitarra de The Beatles.
2008 - Copenhaguen (Dinamarca): Jørn Utzon, arquitecte danès.
2008 - Buenos Aires (Argentina): Ulises Dumont, actor argentí.

Festes i commemoracions

Festa Local de La Roca del Vallès a la comarca del Vallès Oriental.
Festa Local de Sant Sadurní d'Anoia a la comarca de l'Alt Penedès.
Dia internacional de solidaritat amb Palestina.

Santoral catòlic

sants Damas I papa; Sadurní de Tolosa, màrtir; beat Frederic de Ratisbona, agustí; beata Maria Magdalena de l'Encarnació, fundadora de les monges Adoratrius Perpètues del Santíssim Sagrament; Tiridates III d'Armènia, rei, i Askhen i Hosroviduht, reina i princesa d'Armènia (només a l'Església Apostòlica Armènia).

[STV]

30 de novembre

La Charité. 1.878

El 30 de novembre és el tres-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs. Queden 31 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1920, Barcelona: És assassinat a la sortida de casa seva Francesc Layret, advocat laboralista i cap del Partit Republicà Català.
1932, Barcelona: s'hi publica el "Diccionari general de la llengua catalana", dirigit per Pompeu Fabra.
1977, Reus (el Baix Camp): Els Joglars estrenen La Torna al Teatre Bartrina, que serà prohibida al cap de dos dies.
2000, París (França): la UNESCO declara la ciutat de Tarragona i el Palmeral d'Elx Patrimoni de la Humanitat.
2003, Barcelona: S'hi publica el primer número d'El Punt Barcelona.
2004, Barcelona: Tanca la sala X del carrer d'Aragó 197 (antic cinema Roma), la darrera que funcionava a la ciutat.

Món

1840, París: Les restes de Napoleó Bonaparte són retornades de l'illa de Santa Helena, on morí a l'exili, a París.
1853: Sinope, Imperi otomà: Batalla de Sinope entre l'Imperi Rus i l'Imperi otomà.
1939, Finlàndia: les tropes soviètiques envaeixen el país.
1966: Les Barbados: aquestes illes s'independitzen de l'imperi Britànic.
1967: El Iemen s'independitza de l'imperi Britànic.

Naixements

Països Catalans

1872, Barcelona (Barcelonès): Isidre Nonell i Monturiol, pintor i dibuixant català.
1928, Castelló de la Plana, Plana Alta: Germà Colón i Domènech, lingüista valencià, especialitzat en filologia romànica i la lexicologia catalana.
1940, València, Horta de València: Francesc Jarque Bayo, fotògraf valencià.

Món

1825: William-Adolphe Bouguereau, pintor francés (f. 1905).
1835, Florida, EUA: Mark Twain, escriptor estatunidenc.
1873, Nový Jičin: Božena Benešová, escriptora txeca.
1877, Buenos Aires, Argentina: Miguel Andrés Camino, periodista i poeta argentí.
1965, Indianapolis, Indiana, EUA: Ryan Murphy , guionista , director i productor de cinema i televisió estatunidenc.
1979, Vancouver (Canadà): Severn Cullis-Suzuki, activista medioambiental, oradora, tertuliana de televisió i escriptora.
1985:
Tòquio, Japó: Aoi Miyazaki, actriu japonesa.
Camarillo, EUA: Kaley Cuoco, actriu estatunidenca.

Necrològiques

Països Catalans

1920, Barcelona: Francesc Layret i Foix, polític i advocat laboralista, assassinat per pistolers del Sindicat Lliure.

Món

1900, París, França: Oscar Wilde, escriptor i dramaturg anglo-irlandés.
1936, Praga: Božena Benešová, escriptora txeca

Festes i commemoracions

Festa Local d'Òrrius a la comarca del Maresme
Festa Local de Sant Andreu de Llavaneres a la comarca del Maresme
Festa de la parròquia de Montmajor (Berguedà)

Santoral catòlic

sants Andreu apòstol; Tugdal de Treguier, monjo; Galgà Guidotti, eremita; venerable Gabriel Macià, caputxí; sant Vakhtang I Gorgasal (només a l'Església Ortodoxa de Geòrgia)

[STV]

1 de desembre

Portrait of S. and L. 1.925.

L'1 de desembre és el tres-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs. Queden 30 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1307, Corona d'Aragó: Jaume el Just ordena la persecució dels templers.
1973, Barcelona: Lluís Maria Xirinacs i Damians inicia una vaga de fam davant de la presó model per reclamar l'amnistia dels presos polítics que durarà 42 dies.
1994, Osona, Vic: Comença el desplegament dels Mossos d'Esquadra a Catalunya. El cos català substitueix a la comarca el Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil en les funcions d'ordre públic i seguretat ciutadana.
2005, Madrid: Cinc militants de les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya s'encadenen a les 11 del matí, a la seu central de la cadena COPE, acompanyats per 6 militants més amb el suport dels diputats d'ERC Joan Puig i Joan Tardà.
2007, Barcelona: Més de 200.000 persones es manifesten pel dret a decidir.
2011, Berga, creació de l'acció independentista catalana Dóna la cara per la Independència

Món

1640, Portugal: Comença la revolució contra la ocupació espanyola i proclamen rei Joan IV de Portugal, després de seixanta anys d'ocupació espanyola.
1918, Alba Iulia: Es proclama la unió de Transsilvània al Regne de Romania.
1919, Londres, Regne Unit: Nancy Astor, primera dona a la Cambra dels Comuns del Regne Unit.
1991, Ucraïna: Se celebra el referèndum per a aprovar la independència d'Ucraïna.

Naixements

Països Catalans

1916, Roda de Ter, Província de Barcelona: Francesc Ribas i Sanglas, futbolista català.

Món

1884: Karl Schmidt-Rottluff, pintor alemany.
1935, Ciutat de Nova York, Estats Units: Woody Allen, cineasta estatunidenc.
1957, Corpus Christi (Texas): Patrick Bissell, ballarí estatunidenc
1977, Agoura Hills, Califòrnia, EUA: Brad Delson, músic estatunidenc, guitarrista de Linkin Park.

Necrològiques

Països Catalans

2008, Barcelona: Joan Baptista Humet, cantautor català (n. 1950).

Món

1866, Londres, Anglaterra: George Everest, geògraf i topògraf gal·lès, responsable general de la topografia de l'Índia (n. 1866).
1936, Madrid (Espanya): Hans Beimler, polític i milicià comunista alemany, militant de les Brigades Internacionals.

Festes i commemoracions

Celebració de Sant Eloi, patró dels orfebres, argenters, joiers, metal·lúrgics i ferradors.
Celebració del dia mundial de la lluita contra la sida.

Santoral catòlic

Sant Eloi de Noyon, bisbe (641-660); Hilari del Gavaldà, bisbe; sants Edmon Campion i Robert Southwell, preveres i beats Roger Filcock, Robert Middleton i companys, màrtirs (jesuïtes), sant Naüm, profeta (s. VII aC), santa Natàlia de Nicomèdia màrtir, esposa de sant Adrià; beat Charles de Foucauld, eremita i màrtir.

[STV]

2 de desembre

Chahut.

El 2 de desembre és el tres-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs. Queden 29 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1307 - Barcelona: Jaume II el Just ordena la persecució de l'orde dels Templers a la Corona d'Aragó i l'expropiació de tots els seus béns.
1977 - Barcelona: l'autoritat militar fa empresonar Albert Boadella, director d'Els Joglars, en considerar que La Torna, estrenada feia dos dies, no s'ajusta al permís concedit.

Món

362: en Nicea, Izmit (Turquia) es registra un terratrèmol de 6,8 graus en l'escala sismológica de Richter (intensitat de 10).
805: en Sistán (Iran) es registra un terratrèmol de 7 graus en l'escala sismológica de Richter.
1023: en la mesquita de Còrdova (Espanya) és triat com a nou califa Abderramán V (germà del difunt Muhammad II al-Mahdi), qui pren el títol del-Mustazhir bi-llah (‘el que implora el socors d'Al·là’).
1058: a Mossul (l'Iraq) es registra un terratrèmol amb una intensitat de 9 graus en l'escala sismológica de Richter, que deixa un saldo de «molts morts».
1562: en La Vega Vella, República Dominicana es registra un fort terratrèmol causant una ensulsiada.
1611 (28/10/16, any de Keicho): en Sanriku, en la costa oriental de la illa d'Hokkaido a les 14:00 (hora local) es registra un terratrèmol de 8,1 graus en l'escala sismológica de Richter, i un tsunami, que deixen un saldo de 5000 morts.
1617: a Madrid s'inicien les obres de la Plaça major.
1804: a París, en presència del papa catòlic Pío VII, Napoleó Bonaparte, fins llavors Primer Cònsol de la República Francesa, s'autocorona com a emperador de França.
1805: en Slavkov o Brna les tropes franceses de Napoleó derroten a les aliades d'Àustria i Rússia en la Batalla d'Austerlitz.
1811: a Xile, el general republicà José Miguel Carrera dissol el Congrés i proclama la dictadura.
1852: a França, gràcies a un cop d'estat es restaura la monarquia amb el regnat de Luis Bonaparte o Napoleó III.
1859: la ciutat de Shamakhi ―antiga capital d'Azerbaidjan en la serralada caucàsica― és esborrada del mapa per un terratrèmol; deixa un saldo d'un nombre indeterminat de milers de morts. La destrucció de la ciutat provoca que el centre governamental sigui transferit una altra vegada a Bakú.
1873: en Pal Sec (Cuba) ―en el marc de la Guerra dels Deu Anys―, les tropes cubanes, acabdillades per Màxim Gómez, vencen a l'exèrcit espanyol.
1875: a Espanya, Antonio Cánovas del Castillo és nomenat president del Consell de Ministres.
1897: Espanya concedeix l'autonomia a Puerto Rico (però mesos després serà envaït per Estats Units, fins a l'actualitat).
1901: King Camp Gillette patenta la primera màquina d'afaitar de fulles d'un sol ús.
1902: Creació de l'Organització Panamericana de la Salut, sota el nom d'Oficina Sanitària Internacional, per la I Primera Convenció Sanitària Internacional celebrada a Washington D. C.
1906: signatura de l'acta delimitatoria de fronteres entre Espanya i Portugal.
1913: a Roma, Itàlia, el papa Sant Pío X crea la Província Eclesiàstica de Nicaragua, que fins llavors era una sola diòcesi amb seu en León, creant l'Arquidiócesis de Managua, les Diòcesis de León i Granada i el Vicariato Apostòlic de Bluefields.
1915: Albert Einstein publica la teoria general de la relativitat.
1925: a Espanya, el dictador Miguel Primer de Rivera reemplaça al Directori Militar.
1927: en la Unió Soviètica, León Trotski és expulsat del Partit Comunista de la Unió Soviètica.
1931: a El Salvador, un «directori cívic» enderroca i substitueix al president constitucional Arturo Araujo. Es dóna inici a una successió de governs militars que es perllongarà fins a 1979.
1939: a Nova York comença a operar l'Aeroport LaGuardia.
1952: a Veneçuela, Marcos Pérez Jiménez, comandant de l'exèrcit, no reconeix els resultats electorals, perpetrant així un cop d'estat i donant inici a una dictadura militar.
1954: el Senat dels Estats Units vota una «moció de censura» per detenir les activitats del senador republicà Joseph McCarthy (1908-1957), principal artífex de la caça de bruixes.
1956: arriba a les costes de Cuba el iot "Granma", amb 82 revolucionaris cubans a bord, liderats per Fidel Castro, per emprendre la lluita armada contra el govern de Fulgencio Batista des de les muntanyes d'Orient.
1963: a Espanya, el Govern crea el Tribunal d'Ordre Públic, instància judicial especial per a la repressió de delictes polítics.
1968: l'ONU condemna la política de "apartheid" del govern sud-africà.
1971: en Mart aterra la sonda Mars 3, el primer vehicle humà que aconsegueix aquest planeta.
1971: sis emirats del Golf Pèrsic constitueixen la Federació d'Emirats Àrabs.
1979: a Argentina, és utilitzat per última vegada l'estadi "Gasómetro" del Club Atlètic Sant Lorenzo d'Almagro per esdevenir un partit de futbol.
1980: a El Salvador, vuit dones són violades i assassinades pels esquadrons de la mort.
1982: a Madrid, Pedro Laín Entralgo és triat director de la Real Acadèmia Espanyola.
1982: a Utah (Estats Units),es realitza la primera implantació d'un cor artificial permanent.
1982: a Espanya, Felipe González Márquez és triat com a president del Govern.
1983: en els EUA el cantant Michael Jackson estrena el video clip de la cançó Thriller pertanyent a l'àlbum homònim. El video clip aconsegueix tal impacte a nivell mundial que l'any 2009 va ser Declarat Patrimoni Històric pel Congrés d'EUA
1987: Espanya i el Regne Unit arriben a un acord a Londres sobre l'ús conjunt de l'aeroport de Gibraltar.
1990: en l'Alemanya reunificada es realitzen les primeres eleccions.
1992: a Japó surt a la venda el videojoc Final Fantasy V.
1993: a Colòmbia, el bloc de recerca de la policia dóna de baixa a Pablo Escobar, màxim líder del Cartell de Medellín.
1996: a Doha, el Consell Olímpic d'Àsia dóna a conèixer la nova bandera oficial de l'organització.
1999: la Unesco li atorga a Sant Cristóbal de la Llacuna (Canàries) el títol de Patrimoni Cultural de la Humanitat.
2000: en la sala Metre de Chicago, el grup estadounidende The Smashing Pumpkins dóna el seu últim concert.
2002: a Veneçuela, l'empresa petroliera PDVSA inicia un atur patronal, que inclourà un paralització d'activitats de la indústria petroliera, intentant forçar la sortida del president Hugo Chávez.
2005: a Europa es llança la consola Xbox 360.
2006: Erreway comença la seva primera gira per Espanya en el Palau Sant Jordi de Barcelona.
2006: a Japó es llança la consola Wii de Nintendo.
2006: a Colòmbia s'inaugura el Parc Nacional del Chicamocha (PaNaChi).
2007: a Veneçuela, el president Hugo Chávez organitza unes eleccions consultives sobre un referèndum constitucional.
2007: a Argentina, el Club Atlètic Lanús es consagra per primera vegada campió nacional de futbol.
2008: Va ser llançat mundial ment Circus el sisè àlbum d'estudi de la "Princesa del Pop" Britney Spears, un dels mes reeixits de la seva carrera.
2009: en els Unió dels Emirats Àrabs s'inaugura el gratacel Torre Jalifa (Burj Dubái), el de major altura mai construït (828 m), després de sis anys d'obres.
2010: la FIFA atorga la XXI edició de la Copa Mundial de Futbol a Rússia la qual es dugués a terme del 8 de juny al 8 de juliol de 2018. Així mateix va atorgar la XXII edició de la Copa Mundial de Futbol a Catar la qual es durà a terme del 10 de juny al 10 de juliol de 2022. Serà la primera vegada que el mundial se celebri a Europa Oriental i en el Mig Orient.

Naixements

Països Catalans

1753 - Alacant: Francisco Javier Balmis, metge militar i cirurgià honorari de Carles IV.
1940 - Xàtiva: Raimon, cantant valencià.

Món

1825: Pedro II, emperador brasiler (f. 1891).
1846: René Waldeck-Rousseau, polític francès (f. 1904).
1859: Georges Pierre Seurat, pintor francès (f. 1891).
1885: George Richards Minot, metge nord-americà, Premi Nobel de Medicina en 1934 (f. 1950).
1891: Otto Dix, pintor alemany (f. 1969).
1892: Leo Ornstein, compositor rus (f. 2002).
1895: Harriet Cohen, pianista britànica (f. 1967).
1895: Georges Dandelot, compositor francès (f. 1975).
1897: Iván Bagramián, comandant soviètic (f. 1982).
1899: John Barbirolli, director d'orquestra britànic (f. 1970).
1901: Raimundo Orsi, futbolista argentí nacionalitzat italià (f. 1986).
1902: Milagros Leal, actriu espanyola (f. 1975).
1905: Osvaldo Pugliese, pianista i compositor argentí (f. 1995).
1906: Peter Carl Goldmark, enginyer hongarès-nord-americà (f. 1967).
1912: Conrado Menéndez Díaz, escriptor i advocat mexicà (f. 1987).
1914: Ray Walston, actor nord-americà (f. 2001).
1917: Claude Strebelle, arquitecte belga (f. 2010).
1919: Ruy Barbosa Popolizio, agrònom xilè.
1923: Maria Calles, cantant d'òpera grec-nord-americana (f. 1977).
1924: William Craig, polític norirlandés (f. 2011).
1924: Cyril Ornadel, compositor britànic (f. 2011).
1925: Alexander Haig, militar nord-americà (f. 2010).
1925: Julie Harris, actriu nord-americana (f. 2013).
1927: Ralph Beard, baloncestista nord-americà (f. 2007).
1928: Jörg Demus, pianista austríac.
1928: Italo Pizzolante, poeta i músic veneçolà (f. 2011).
1930: Gary Becker, economista nord-americà.
1931: Masaaki Hatsumi, fundador del Bujinkan Dojo.
1931: Wynton Kelly, pianista nord-americà de jazz (f. 1971).
1933: Michael Larrabee, atleta nord-americà (f. 2003).
1935: Lucrecia Capello, actriu argentina.
1938: Luis Artime, futbolista argentí.
1939: Harry Reid, polític nord-americà.
1941: Yamid Amat, periodista colombià.
1941: Tom McGuinness, guitarrista britànic de rock, de la banda Manfred Mann.
1942: Marisa Medina, actriu espanyola (f. 2012).
1943: Carlos Castro, músic i docent argentí (f. 2010).
1943: Elisa Ramírez, actriu espanyola.
1944: Ibrahim Rugova, primer president de Kosovo (f. 2006).
1945: Penelope Spheeris, directora de cinema, guionista i productora nord-americana.
1946: Gianni Versace, dissenyador de moda italià (f. 1997).
1948: Jorge Wagensberg, professor, investigador i escriptor espanyol.
1949: Adolfo Aguilar Zínser, polític mexicà (f. 2005).
1950: Oblit García Valdés, poetisa espanyola.
1951: Isabel Tenaille, periodista de televisió espanyola.
1952: Alejandro Lora, cantant mexicà del grup El Tri.
1953: Daniel Schachter, compositor clàssic electroacústico argentí.
1954: Donen Butler, actor i guionista nord-americà.
1956: Steven Bauer, actor nord-americà.
1957: Dagfinn Høybråtingues, polític noruec.
1958: Juan Ramón Lucas, periodista espanyol.
1958: George Saunders, escriptor nord-americà.
1960: Nicholas Razzle Dingley baterista britànic, de la banda Hanoi Rocks (f. 1984).
1960: Rick Savage, baixista britànic, de la banda Def Leppard.
1966: Joan Puigcercós, polític espanyol.
1966: Jinsei Shinzaki, lluitador professional japonès.
1968: Lucy Liu, actriu nord-americana d'origen xinès.
1968: Nate Mendel, baixista nord-americà, de la banda Foo Fighters.
1968: Rena Sofer, actriu nord-americana («Lois Cerullo» en general Hospital).
1968: Chris Wedge, animador nord-americà.
1971: Wilson Jermaine Heredia, actor nord-americà.
1971: Francesco Tendal, futbolista italià.
1971: Mini Yoshizaki, mangaka japonès
1973: Monica Seles, tennista iugoslau-nord-americà.
1973: Jan Ullrich, ciclista alemany.
1977: Siyabonga Nomvethe, futbolista sudáfricano.
1977: Denise Dumas, actriu, model i conductora argentina.
1978: Jason Collins, baloncestista nord-americà.
1978: Jarron Collins, baloncestista nord-americà.
1978: Nelly Furtado, cantant i compositora canadenca.
1978: Fonsi Nieto, piloto de motociclisme espanyol.
1978: David Rivas, futbolista espanyol.
1978: Christopher Wolstenholme, baixista britànic, de la banda Muse.
1979: Michael McIndoe, futbolista escocès.
1979: Yvonne Catterfeld, actriu i cantant alemanya.
1980: Diego Martínez, futbolista paraguaià.
1981: Britney Spears, reeixida cantant, ballarina i actriu nord-americana. Coneguda mundialment com la "Princesa del Pop"
1981: Vladímir Yefimkin, ciclista rus.
1981: Aleksandr Yefimkin, ciclista rus.
1981: Florència de Saracho, actriu mexicana.
1983: Aaron Rodgers, jugador nord-americà de futbol americà.
1983: Chris Burke, futbolista escocès.
1983: Ana Lucía Domínguez, actriu i model colombiana.
1985: Alberto de la Bella, futbolista espanyol.
1985: Dorell Wright, baloncestista nord-americà.
1986: Ronald Vargas, futbolista veneçolà.
1987: Mariana Torres, actriu mexicana.
1988: Alfred Enoch, actor britànic.
1990: Emmanuel Agyemang-Badu, futbolista ghanés.

Necrològiques

Països Catalans

1925 - Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà): Juli Garreta i Arboix, compositor de sardanes.
1938 - Sant Sebastià de Montmajor (Vallès Oriental): Joan Vila i Cinca, pintor català.

Món

1463: Alberto VI, aristòcrata austríac (n. 1418).
1515: Gonzalo Fernández de Còrdova, militar espanyol (n. 1453).
1547: Hernán Cortés, militar espanyol, conqueridor de Mèxic (n. 1485).
1594: Gerardus Mercator, cartógrafo i geògraf flamenc (n. 1512).
1723: Felipe II d'Orleans, aristòcrata francès (n. 1674).
1781: Marquès de l'Ancorada (Zenón de Somodevilla), polític espanyol (n. 1702).
1794: Johann Gottlob Leidenfrost, metge i teòleg alemany (n. 1751).
1814: Donatien Alphonse François de Sade, Marquès de Sade, escriptor francès (n. 1740).
1815: Jan Potocki, científic, historiador i novel·lista polonès (n. 1761).
1895: Rafael Romero Fangs, pintor espanyol (n. 1832).
1916: Francesco Paolo Tosti, compositor italià de cançons (n. 1846).
1918: Edmond Rostand, dramaturg francès (n. 1868).
1923: Tomás Bretón Hernández, compositor espanyol (n. 1850).
1924: Carlos Greene Ramirez, militar mexicà (n. 1879).
1931: Vincent d'Indy, compositor i professor de música francès (n. 1851).
1932: Amadeo Vives, compositor espanyol de sarsueles (n. 1871).
1937: José Mengis i Solá, astrònom espanyol (n. 1868).
1945: Saturnino Martín Cirerer, general espanyol i un dels Últims de Filipines (n. 1866).
1949: Albert Ammons, pianista nord-americà (n. 1907).
1950: Dinu Lipatti, pianista i compositor romanès (n. 1917).
1957: Harrison Ford, actor nord-americà del cinema mut (n. 1884).
1969: José María Arguedas, escriptor, antropòleg i etnólogo peruà (n. 1911).
1980: Romain Gary, escriptor i diplomàtic francès d'origen lituà (n. 1914).
1981: Frank Hunter, tennista britànic (n. 1894).
1982: Antulio Sanjuan Ribes, actor de teatre i poeta espanyol (n. 1902).
1986: Desi Arnaz, actor i cantant cubà-nord-americà (n. 1917).
1990: Aaron Copland, compositor nord-americà (n. 1900).
1993: Pablo Escobar, narcotraficant colombià (n. 1949).
1994: Charlie Byrd, músic de jazz nord-americà (n. 1925).
1995: Ángel Crespo, poeta, assagista, traductor i crític d'art espanyol (n. 1926).
2000: Alfonso Barrantes Lingán, polític peruà (n. 1927).
2000: Eduardo Figueroa Geisse, economista xilè (n. 1916).
2001: José Chávez Morat, artista plàstic mexicà (n. 1909).
2002: Iván Illich, pedagog austríac (n. 1926).
2004: Alicia Markova, ballarina britànica (n. 1910).
2006: Mariska Veres, cantant neerlandesa, de la banda Shocking Blue (n. 1947).
2008: Carlos Abascal, advocat i polític mexicà (n. 1949).
2008: Odetta, cantant nord-americà (n. 1930).
2010: Michele Giordano, cardenal italià (n. 1930).
2010: Ernâni Lopes, economista i polític portuguès (n. 1942).
2011: Juan Carlos Adrianza, actor, còmic, animador, cantant i locutor veneçolà (n. 1983).

Festes i commemoracions

Dia contra l'esclavatge

Santoral catòlic

sants Habacuc, profeta; Silveri I, papa; Blanca de Castella i d'Anglaterra; beats Joan de Ruisbroek, canonge i prevere; Maria Àngela Astorc, verge; sant Stefan Dusan, tsar de Sèrbia (només a l'Església Ortodoxa).