EPHEMERIDES COTTIDIANUS FORUM

[STV]

20 de febrer

El 20 de febrer és el cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 314 dies per a finalitzar l'any i 315 en els anys de traspàs.

Esdeveniments

Països Catalans

1274 - Vila-real: Jaume I concedeix la Carta de Població a la vila, fundada de nova planta.
1712 - Madrid: Es dicten instruccions secretes al corregidors del territori català: Pondrá el mayor cuydado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará las providencias más templadas y disimuladas para que se consiga el efecto, sin que se note el cuydado.
2003 - Barcelona: el president de la Generalitat, Pasqual Maragall nomena Josep Bargalló (fins aleshores conseller d'Ensenyament) Conseller en Cap (càrrec que a partir del 17 de març del 2005 s'anomenarà Conseller Primer) i Marta Cid, consellera d'Ensenyament.
2005 - Espanya: s'hi celebra el referèndum de ratificació de la Constitució Europea.
2012 - València: la manifestació d'estudiants al centre de València en protesta per les retallades en educació de la Generalitat Valenciana, és contestada amb una violència desproporcionada per part de la policia que acaba amb més de vint detinguts i setze ferits, alguns d'ells menors, i marca l'inici de la sèrie de les mobilitzacions massives al País Valencià coneguda com la Primavera Valenciana.

Món

1472: Noruega li lliura a Escòcia les Illes Shetland i les Órcadas com a pagament d'un dot.
1524: a Espanya, el rei Carlos I ordena estudiar la possibilitat d'unir el Mar del Sud (Oceà Pacífic) amb el Mar del Nord (Oceà Atlàntic) per l'istme de Panamà.
1547: Eduardo VI és coronat rei d'Anglaterra en l'Abadia de Westminster.
1724: a Londres s'estrena l'òpera Giulio Cessés de Georg Friedrich Händel.
1777: a Espanya, Carlos III prohibeix el ball a l'interior de les esglésies.
1790: a França, la Revolució francesa prohibeix els convents.
1790: en el Sacre Imperi Romano Germànic, Leopoldo II d'Àustria és triat com a nou emperador.
1798: al Vaticà, el mariscal francès Louis Alexandre Berthier (sota les ordres de Napoleó) destrona al papa italià Pío VI i ho envia a França.
1810: a Màntua (Itàlia) les tropes italianes executen a Andreas Hofer (patriota tirolés i capdavantera de la rebel·lió contra les tropes de Napoleó).
1813: en Salta (Argentina) les tropes del general Manuel Belgrano derroten als invasors realistes espanyols en la Batalla de Salta.
1827: en Rosário do Sul (Brasil) —en el marc de la Guerra del Brasil— l'Exèrcit Argentí derrota al de l'Imperi del Brasil en la Batalla del rierol Ituzaingó.
1835: la ciutat de Concepción (Xile) és destruïda per un terratrèmol.
1859: a Veneçuela, la Presa de la Caserna de Cor desencadena la Guerra Federal.
1862: a Madrid (Espanya), Ángel de Saavedra és nomenat director de la Real Acadèmia Espanyola de la Llengua.
1864: a Florida, en el marc de la Guerra Civil Nord-americana, es lliura la batalla d'Olustee, la més gran en aquest Estat.
1872: a Nova York s'inaugura el Museu Metropolità d'Art.
1903: a Espanya s'estrena l'obra L'escalinata d'un tron, de José d'Echegaray.
1907: a Sant Petersburg s'estrena l'òpera La ciutat invisible de Kitege, de Nikolai Rimski-Kórsakov.
1907: a Barcelona s'estrena l'obra La mare, de Santiago Rusiñol.
1909: a París, el periòdic Li Figaro publica El manifest futurista de Filippo Tommaso Marinetti.
1911: a Espanya la tonadillera Pastora Imperi contreu matrimoni amb el torero Rafael Gómez Ortega, El Gall.
1917: a Alemanya, l'Imperi alemany (II Reich) introdueix les monedes d'alumini i retira les de coure per aprofitar aquest metall amb finalitats bèl·liques.
1920: a Madrid es crea l'Institut Cajal per a investigacions biològiques.
1921: estrena de la pel·lícula Els quatre genets de l'Apocalipsi, de Rex Ingram.
1922: a Lituània, la Dieta de la ciutat de Vílnius és ocupada per tropes poloneses i es pronuncia a favor de la seva integració a Polònia.
1928: a Tòquio se celebren les primeres eleccions per sufragi universal.
1928: a l'Havana (Cuba) es clausura la VI Conferència Panamericana.
1928: a Estats Units, el senat acorda desbloquejar les propietats alemanyes embargades durant la Primera Guerra Mundial.
1933: en el teatre Serrano de Gandía se celebra un acte públic en pro de l'estatut valencià.
1935: Caroline Mikkelsen és la primera dona que posa peu en l'Antàrtida.
1937: a Japó obté la victòria electoral el partit liberal Minseitō.
1938: a Regne Unit es produeix la dimissió d'Anthony Eden, ministre d'Afers exteriors. Li succeirà Edward Halifax.
1938: a Argentina, el doctor Roberto Marcelino Ortiz és triat nou president.
1943: a Mèxic es forma el volcà Paricutín.
1944: en el transcurs de la Segona Guerra Mundial, l'aviació nord-americana inicia un bombardeig intensiu sobre les fàbriques d'armament alemanyes en l'anomenada operació «Setmana Gran».
1944: Estats Units envaeix l'illa Eniwetok.
1946: en ell s'estrena en el madrileny Teatre María Guerrero El cas de la dona asesinadita, de Miguel Mihura.
1947: en l'Índia es retiren les tropes britàniques; Lord Mountbatten assumeix el càrrec de Virrey de la colònia.
1949: a les illes de Cap Verd, l'esfondrament d'un mur ocasiona 232 morts i 50 ferits.
1953: a Londres, el quadre Dama amb ventall (de Francisco de Goya) és venut per 1400 lliures esterlines.
1955: a Madrid comença el Congrés Nacional de Moralitat i Família, presidit per l'arquebisbe de Sion.
1956: a Grècia, Constantinos Karamanlís venç en les eleccions celebrades.
1958: en Cap Canyar (Estats Units) el coet Atles esclata en la plataforma de llançament, la qual cosa suposa el cinquè fracàs de set intents de llançament.
1962: l'astronauta nord-americà John Glenn (del projecte Mercury) orbita 3 vegades la terra en 4 hores 55 minuts, sent el primer nord-americà a fer-ho.
1965: la sonda nord-americà Ranger VIII envia 7000 imatges abans de xocar contra la Lluna.
1969: Romania prohibeix les maniobres del Pacte de Varsòvia al seu territori.
1970: Xile signa un tractat comercial amb Cuba, malgrat la prohibició de l'Organització dels Estats Americans (OEA), manipulada per Estats Units.
1972: a El Salvador, Arturo Armando Molina assumeix com a president.
1976: la Real Acadèmia de la Llengua Basca aconsegueix el reconeixement institucional.
1977: a El Salvador, Carlos Humberto Romero és triat president.
1978: el govern espanyol s'alarma davant la possibilitat que l'Organització per a la Unitat Africana (OUA) qualifiqui a les illes Canàries com a «colònia europea».
1981: la Comunitat Econòmica Europea (CEE), malgrat les pressions nord-americanes en sentit contrari, decideix seguir ajudant al govern d'El Salvador.
1982: en el Mar Carib, l'Organització del Tractat de l'Atlántico Nord (OTAN) realitza les seves primeres maniobres navals.
1983: en l'estat federat d'Assam (Índia) succeeixen sagnants disturbis després de les eleccions.
1985: la Plaça Major de Madrid és declarada monument històric-artístic.
1986: a Sicília la policia deté a Michele Greco, cap màxim de la màfia, buscat des de 1982.
1987: a Salt Lake City esclata una bomba posada per Theodore Kaczynski, més conegut com Unabomber.
1989: en Ternhill (Anglaterra), una bomba de l'IRA destrueix una secció de les barraques de l'exèrcit britànic.
1990: en la URSS, el Soviet Suprem estudia el projecte de disgregació de les repúbliques de la URSS; així mateix, el ministre d'Exteriors soviètic, Eduard Shevardnadze, un dels representants més destacats de la perestroika, anuncia la seva dimissió.
1991: a Tirana (capital d'Albània), 100.000 persones es manifesten per la democratització del país. Derroquen una gegantesca estàtua de dictador Enver Hoxha.
1992: en Albertville (França) l'esquiadora espanyola Blanca Fernández Ochoa aconsegueix la medalla de bronze en l'eslàlom especial en els jocs Olímpics.
1997: Kim Novak rep en el Festival de Berlín l'Ós d'Or per tota la seva carrera cinematogràfica.
1998: els representants del Sinn Féin (braç polític de l'IRA) són temporalment expulsats de la taula de negociacions de pau sobre Irlanda del Nord.
1998: a Colòmbia es realitzen les primeres detencions de membres de les forces de seguretat per pertànyer a grups paramilitars.
1998: Estats Units finalitza les seves operacions en l'Antàrtida, després de 43 anys de presència a la zona.
1999: a Nigèria triomfa en les eleccions el Partit Democràtic del Poble de Nigèria (PDP), d'Olusegun Obasanjo.
2000: a Berlín, la pel·lícula Magnolia, de Paul Thomas Anderson, rep l'Ós d'Or en el Festival de Berlín.
2002: en Reqa Al-Gharbiya (Egipte), un incendi en un tren causa 370 morts i 65 ferits.
2002: la representació numèrica de les 20 hores i dos minuts del dia d'avui configura un curiós palíndrom de dotze xifres: 20:02.20.02.2002, que no es produïa des de 470 anys abans (23:51.21.12.1532) i no tornarà a repetir-se fins a passats 110 anys (21:12.21.12.2112). Aquest fénomeno es diu homidimea coincident.
2003: en West Warwick (Rhode Island, Estats Units) una bengala incendia el club, produint 100 morts i més de 300 ferits.
2003: una avaria deixa sense telèfon mòbil a 8,7 milions d'espanyols abonats a la companyia Vodafone.
2003: un jutge ordena la detenció de Carlos Fernández, president de la major organització empresarial de Veneçuela (Fedecámaras), per la seva actuació com a instigador de la vaga general contra el Govern d'Hugo Chávez.
2005: en aigües del riu Buriganga (Bangladés) naufraga un ferri, deixant més de 80 morts i un centenar de desapareguts.
2005: David Canal aconsegueix el rècord nacional dels 400 metres en pista coberta, establint una nova marca de 45,93 s.
2005: la selecció espanyola de futbol sala es proclama campiona d'Europa per tercera vegada en la seva història després de derrotar en la final a la selecció de Rússia per 2-1.
2005: Ruud Lubbers, Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats, dimiteix per les acusacions d'assetjament sexual.
2006: la justícia austríaca condemna a tres anys de presó a l'escriptor David Irving per negacionismo de l'Holocaust.
2007: en l'Estat de Nova Jersey (Estats Units) entra en vigor la Llei d'Unió Civil entre homosexuals.
2008: entre Barcelona i Madrid entra en funcionament el tren d'alta velocitat (AVE).
2012: a Perú, el Club Esportiu Universitat de Sant Martín de Porres decideix retirar-se de manera definitiva del futbol professional.
2013: a Quito (Equador) s'inaugura el nou Aeroport Internacional Mariscal Sucre en la localitat de Tababela, en substitució del seu homònim fundat en 1960.

Naixements

Països Catalans

1868 - Gràcia (Barcelona): Pompeu Fabra i Poch, filòleg català, principal impulsor de la reforma ortogràfica del 1913 (m. 1948).
1980 - Mollet del Vallès (Vallès Oriental): Neus Ballús, directora i guionista de cinema.

Món

1751: Johann Heinrich Voss, poeta alemany. (f. 1826).
1753: Louis Alexandre Berthier, mariscal francès (f. 1815).
1768: Maurice Mathieu, general francès (f. 1833).
1782: Friedrich Ernst Ludwig von Fischer, botànic alemany (f. 1854).
1815: Louis Li Chatelier, enginyer francès (f. 1873).
1819: Alfred Escher, polític suís, industrial dels ferrocarrils (f. 1882).
1844: Ludwig Boltzmann, físic austríac (f. 1906).
1849: Auguste Louis Maurice Levêque de Vilmorin, biòleg francès (f. 1918).
1874: Mary Garden, cantant escocesa (f. 1967).
1880: Jacques d'Adelswärd-Fersen, novel·lista i aristòcrata francès (f. 1923).
1888: Georges Bernanos, escriptor francès (f. 1948).
1889: Laureano Gómez, polític colombià (f. 1965).
1898: Enzo Ferrari, fabricador italià d'automòbils (f. 1988).
1898: Jimmy Yancey, pianista i compositor nord-americà de blues (f. 1951).
1900: Agustín Segura, pintor espanyol (f. 1988).
1901: Muhammad Naguib, polític i militar egipci (f. 1984).
1902: Ansel Adams, fotògraf nord-americà.
1904: Alekséi Kosygin, president soviètic.
1906: Gale Gordon, actor nord-americà de radi i televisió (f. 1995).
1912: Pierre Boulle, escriptor francès (f. 1994).
1917: Juan Vicente Torrealba, músic i compositor veneçolà.
1919: Luis Bedoya Reyes, polític peruà.
1920: Carmela Arias i Díaz de Rábago, financera espanyola (f. 2009).
1921: Conrado San Martín, actor espanyol.
1923: Forbes Burnham, polític guyanés (f. 1985).
1925: Robert Altman, cineasta nord-americà (f. 2006).
1926: Richard Matheson, escriptor nord-americà.
1926: Alfonso Sastre, escriptor i dramaturg espanyol.
1926: Ken Olsen, enginyer i empresari nord-americà (f. 2011).
1927: Roy Cohn, advocat nord-americà (f. 1986).
1927: Ibrahim Ferrer, cantant cubà (f. 2005).
1927: Sidney Poitier, actor nord-americà.
1932: Enrique Múgica Herzog, polític espanyol.
1932: Robert Ader, psiquiatre i acadèmic nord-americà (f. 2011).
1933: Manuel Alejandro, compositor, arranjador i productor musical espanyol.
1934: Ruben García, actor còmic uruguaià (f. 2013).
1934: Bobby Unser, piloto d'automobilisme nord-americà.
1937: Robert Huber, químic alemany, premi Nobel de Química en 1988.
1937: Roger Penske, pilot i amo d'equip d'automobilisme nord-americà.
1937: Nancy Wilson, cantant nord-americà.
1940: Jimmy Greaves, jugador britànic de futbol americà.
1942: Ernâni Lopes, polític i economista portuguès (f. 2010).
1943: Antonio Inoki, lluitador japonès.
1943: Mike Leigh, cineasta britànic.
1944: Willem van Hanegem, jugador neerlandès de futbol americà.
1945: Enrique Sánchez Abulí, historietista espanyol.
1946: Brenda Blethyn, actriu britànica.
1946: Riccardo Cocciante, músic italofrancés.
1947: Peter Strauss, actor nord-americà.
1948: Jennifer O'Neill, actriu nord-americana d'origen brasiler.
1950: Ismael Miranda, cantant porto-riqueny.
1950: Tony Wilson, periodista i empresari britànic (f. 2007).
1951: Gordon Brown, polític britànic.
1951: Anthony Davis, compositor i pianista nord-americà de jazz.
1952: Elsa Bornemann, escriptora argentina.
1953: Riccardo Chailly, director d'orquestra i músic italià.
1954: Patty Hearst, actriu nord-americana.
1954: Anthony Stewart Head, actor britànic.
1954: Billy Pontoni, músic colombià.
1960: Ennio Marchetto, actor còmic italià.
1962: Hilario Pi, periodista espanyol.
1963: Charles Barkley, baloncestista nord-americà.
1963: Ian Brown, cantant de la banda Stone Roses.
1964: Roberto Gañán Llambrega, vocalista i guitarrista, de la banda Ska-P.
1966: Cindy Crawford, model nord-americà.
1967: Kurt Cobain, cantant i guitarrista nord-americà, de la banda Nirvana (f. 1994).
1967: Katherine Soucie, actriu nord-americana de doblatge.
1967: Andrew Shue, actor nord-americà de televisió.
1967: Lili Taylor, actriu nord-americana.
1969: Siniša Mihajlović, futbolista serbi.
1969: Danis Tanovic, cineasta i guionista bosnià.
1972: Roxana Díaz, model i actriu veneçolana.
1975: Brian Littrell, cantant nord-americà, de la banda Backstreet Boys.
1976: Gail Kim, lluitadora canadenca.
1977: Bartosz Kizierowski, nedador polonès.
1977: Stephon Marbury, baloncestista nord-americà.
1978: Lauren Ambrose, actriu nord-americana.
1978: Jay Hernández, actor nord-americà.
1978: Julia Jentsch, actriu alemanya.
1979: Mariana Peñalva, actriu mexicana.
1980: Artur Boruc, futbolista polonès.
1980: Imanol Harinordoquy, rugbista francès.
1980: Serguéi Zuev, jugador rus de futbol sala.
1981: Tony Hibbert, futbolista britànic.
1981: Moisés Hurtado, futbolista espanyol.
1981: Chris Thile, músic nord-americà.
1984: Diego Mesaglio, actor argentí.
1985: Julia Volkova, cantant russa, exmiembro de la banda tATu.
1988: Rihanna, cantant barbadense.

Necrològiques

Països Catalans

2010 - Barcelona: Ricard Palmerola, radiofonista i actor de doblatge català.

Món

1194: Tancredo, rei sicilià (n. ca. 1138).
1431: Martín V papa italià entre 1417 i 1431 (n. ca. 1368).
1513: Juan, rei danès (n. 1455).
1524: Tecún Umán, últim capdavanter dels quichés (mayas).
1626: John Dowland, compositor britànic (n. 1563).
1685: Sofia Amelia de Brunswick-Lüneburg, reina de Dinamarca i de Noruega (n. 1628).
1773: Carlos Manuel III, aristòcrata francès, rei de Sardenya (n. 1701).
1790: José II d'Habsburgo, rei hongarès (n. 1741).
1810: Andreas Hofer, heroi tirolés (n. 1767).
1861: Eugène Scribe, escriptor francès (n. 1791).
1862: Francisco Balagtas, poeta filipí (n. 1788).
1871: Paul Kane, pintor irlandès-canadenc (n. 1810).
1889: José Antonio Barrenechea i Morales, jurista peruà (n. 1829).
1895: Frederick Douglass, escriptor abolicionista nord-americà (n. 1818).
1905: Henri Louis Frédéric de Saussure, naturalista i entomólogo suís (n. 1829).
1907: Henri Moissan, químic francès, premi Nobel de Química en 1906 (n. 1852).
1916: Klas Pontus Arnoldson, polític, periodista i pacifista suec, premi Nobel de la Pau en 1908 (n. 1844).
1920: Robert Peary, explorador nord-americà (n. 1856).
1920: Jacinta Marto, beata portuguesa (n. 1910).
1936: Max Schreck, actor alemany (n. 1879).
1941: George Minne, escultor belga.
1951: Cyril Maude, actor britànic (n. 1862).
1963: Ferenc Fricsay, director d'orquestra i músic hongarès (n. 1914).
1963: Jacob Gade, compositor danès (n. 1879).
1966: Chester Nimitz, militar nord-americà (n. 1885).
1968: Anthony Asquith, cineasta britànic (n. 1902).
1969: Ernest Ansermet, director d'orquestra i músic suís (n. 1883).
1972: Maria Goeppert-Mayer, física alemanya, premi Nobel de Física en 1963 (n. 1906).
1973: José Antonio Jonc Toral, polític espanyol (n. 1894).
1976: René Cassin, jurista francès, premi Nobel de la Pau en 1968 (n. 1887).
1988: Inocencio Burgos, polític espanyol (n. 1900).
1989: Julio César Chaves, historiador paraguaià (n. 1907).
1992: Roberto d'Aubuisson, polític dretà salvadorenc (n. 1944).
1992: Dick York, actor nord-americà (n. 1928).
1993: Ferruccio Lamborghini, constructor d'automòbils (n. 1916).
1996: Solomon Asch, psicòleg nord-americà (n. 1907).
1996: Tōru Takemitsu, compositor japonès (n. 1930).
2000: Jean Dotto, ciclista francès (n. 1928).
2001: Enrique Escudero de Castro, polític espanyol (n. 1940).
2003: Maurice Blanchot, escriptor i intel·lectual francès (n. 1907).
2005: Sandra Dee, actriu nord-americana (n. 1942).
2005: Hunter S. Thompson, escriptor nord-americà (n. 1937).
2006: Paul Marcinkus, bisbe nord-americà (n. 1922).
2007: Carl-Henning Pedersen, pintor danès (n. 1913).
2010: Alexander Haig, militar i polític nord-americà (n. 1924).
2011: Mario Garrido Montt, jurista xilè (n. 1927).
2011: Carmelo Artiles, professor i polític espanyol (n. 1945).
2011: Fernando Lamberg, escriptor xilè (n. 1928).
2012: Renato Dulbecco, virólogo italià (n. 1914).
2012: Sebhat Guebre-Egziabher, escriptor etíop (n. 1935).
2012: Lydia Lamaison, actriu argentina (n. 1914).
2012: Edgardo Gabriel Storni, arquebisbe argentí (n. 1936).
2012: Vitali Vorotnikov, polític rus (n. 1926).
2013: Antonio Roma, futbolista argentí, del club Boca Juniors (n. 1932).

Festes i commemoracions

Día Mundial de la Justicia Social

Santoral catòlic

sants Amada d'Assís, Eleuteri de Tournai, Euqueri d'Orleans; beat Maurici Proeta, agustí empordanès

[STV]

21 de febrer



La Mort de Chatterton. 1.856

El 21 de febrer és el cinquanta dosè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 313 dies per a finalitzar l'any i 314 en els anys de traspàs.

Esdeveniments

Països Catalans

1919 - Barcelona: El Sindicat Únic d'Aigua, Gas i Electricitat de la CNT inicia la vaga de La Canadenca
1957 - Barcelona: a la Universitat de Barcelona es fa la primera Assemblea Lliure d'Estudiants, reprimida per les autoritats franquistes amb diversos estudiants sancionats i detinguts.

Món

148 a. C.: en Antioquía (Turquia) succeeix un terratrèmol. Es desconeix la quantitat de morts.
1431: els anglesos inicien el judici contra Juana d'Arc.
1521: a Espanya, l'exèrcit comunero al comandament de Juan de Padilla assetja la ciutat de Torrelobatón i el seu castell.
1613: a Rússia, Miguel I és triat tsar pel parlament, amb la qual cosa s'inicia la dinastia dels Románov.
1714: a Espanya, les diferents forces marítimes passen a cridar-se Armada Real.
1804: a Gal·les fa la seva aparició la primera locomotora.
1807: a Espanya ―amb autorització del papa Pío VII―, s'acorda l'alienació de part dels béns de les esglésies per alleujar l'angoixant situació de la Hisenda pública.
1809: a Saragossa, la Junta capitula davant els francesos després de diversos mesos de setge i més de cinquanta mil morts.
1811: a Xile ―en el marc de la seva independència― es promulga el decret de lliure comerç, amb el qual es posa fi al monopoli que Espanya exercia sobre el comerç d'aquest país.
1819: Espanya ―mitjançant el Tractat d'Adams-Onís― cedeix a Estats Units els territoris d'Óregon i Florida.
1848: es publica el Manifest del Partit Comunista de Karl Marx i Friedrich Engels.
1858: a Grècia, la ciutat de Corinto és destruïda per un fort tremolor de terra.
1893: a Argentina, es funda l'Argentine Association Football League, la tercera lliga de futbol del món, després de la britànica i l'holandesa.
1901: a Suïssa, Albert Einstein es converteix en ciutadà de Zuric.
1903: a Budapest s'estrena l'òpera Moharozsa, de Jeno Hubay.
1904: en Manchuria, Alexei Kuropatkin (ministre rus de la guerra) és nomenat comandant en cap de l'Exèrcit de Terra.
1905: comença la batalla de Mukden entre russos i japonesos.
1907: a Berlín s'estrena l'òpera Romeo i Julieta, de Frederick Delius.
1910: a Espanya, el rei Alfonso XIII signatura un decret d'indult per a la majoria dels condemnats pels successos de la Setmana Tràgica de Barcelona.
1911: la Càmera dels Lores anglesa perd el seu dret de veto en els temes econòmics.
1913: a Berlín es constitueix la Societat Mèdica de Sexologia i Eugenèsia.
1914: en Linchuan (Xina), partides de bandolers saquegen aquesta ciutat i assassinen a més de mil persones.
1915: en Sant Francisco (Califòrnia) s'inaugura l'Exposició Universal amb la participació de 45 països, inclosos els que estan participant en la Primera Guerra Mundial.
1915: a Mèxic, el general Venustiano Carranza ordena la detenció de molts sacerdots nacionals i estrangers; aquests últims reben l'ordre d'abandonar el país.
1916: a França ―en el marc de la Primera Guerra Mundial― comença la Batalla de Verdún.
1918: en Palestina, l'Exèrcit Britànic s'apodera de la ciutat de Jericó.
1919: en la República Soviètica de Baviera (Alemanya), és assassinat el primer ministre Kurt Eisner.
1920: a Espanya, dimiteix el Govern de Manuel Allendesalazar Muñoz.
1921: comencen les rebel·lions obreres de Petrogrado (Sant Petersburg) i Moscou contra les mesures del comunisme de guerra.
1921: a Madrid, l'escultor espanyol Victorio Mascle exposa en el Palau de Biblioteques i Museus.
1922: el dirigible militar nord-americà Roma esclata en vol, amb el resultat de 43 morts.
1924: el general Miguel Primer de Rivera clausura l'Ateneu de Madrid i bandeja a Miguel d'Unamuno després de desposseir-li de la seva càtedra a la Universitat de Salamanca.
1925: a Espanya inicia les seves emissions Radio Ibèrica, que únicament transmet per a Espanya un diari parlat, donant notícies sense comentaris.
1927: a Berlín s'estrena l'opereta El zarevich, de Franz Lehár.
1929: el govern francès nega l'asil polític al polític soviètic León Trotski.
1931: a Espanya, el nombre d'obrers aturats en tot el país ascendeix a uns 150.000.
1934: a Nicaragua, la dictadura assassina a traïció als generals Augusto César Sandino, Francisco Estrada i Juan Pablo Umanzor.
1935: a Espanya, les reclamacions per danys causats per la Revolució d'Astúries, planificada per l'Aliança Obrera, sumen ja més de 3000.
1936: a Espanya, la Diputació Permanent de les Corts Espanyoles aprova el projecte d'amnistia redactat pel Govern i que afecta a tots els presos polítics.
1936: a Espanya es produeix el cessament del general Franco com a cap de l'Estat Major de l'Exèrcit, després de la qual cosa és traslladat a Canàries.
1939: en Newcastle (R. O.) és botat el cuirassat britànic King George V.
1942: a Uruguai es produeix un cop d'estat que suposa la continuació en la presidència del general Alfredo Baldomir.
1943: a Madrid (Espanya) s'inaugura l'Estadi Metropolità.
1943: a França ―en el marc de la Segona Guerra Mundial― les autoritats alemanyes suspenen la línia de demarcació entre les dues zones franceses.
1943: a Japó ―en el marc de la Segona Guerra Mundial― el general Tojo és nomenat cap de l'Estat Major Imperial.
1946: a Egipte els obrers realitzen una vaga general que és reprimida per la policia, que assassina a 12 manifestants.
1947: Edwin Land mostra per primera vegada una «càmera instantània», la Polaroid Land Camera.
1948: a Estats Units es crea la NASCAR (National Association for Estoc Car Acte Racing).
1949: S'aconsegueix un acord entre Estats Units i Nicaragua pel qual es donen per acabades les diferències existents amb Costa Rica, a causa de les activitats dels exiliats costarricenses.
1952: en Daca (Pakistan Oriental), la policia pakistanesa assassina a desenes d'estudiants i activistes polítics que reclamaven la igualtat de la seva llengua materna, el bengalí.
1952: en el Regne Unit, Winston Churchill decreta la desaparició del document d'identitat.
1953: Francis Crick i James Watson descobreixen l'estructura helicoïdal de la molècula d'ADN.
1957: la Real Acadèmia de la Llengua tria com a nou acadèmic a Camilo José Cela.
1958: en Ifni (el Marroc) s'inicia la segona fase de la invasió militar espanyola.
1960: en el balneari Vinya del Mar (Xile) s'inaugura el primer Festival Internacional de la Cançó de Vinya del Març
1960: a Cuba, Fidel Castro nacionalitza totes les empreses.
1963: a Líbia un terratrèmol destrueix la localitat de Barce (Al Marj), que comptava amb 3000 habitants, i causa la mort de més de 500.
1964: en el Teatre Regna Victòria de Madrid s'estrena Ens venen el pis, d'Alfonso Passo.
1965: a Nova York és assassinat l'activista afroamericà nord-americà Malcolm X.
1966: a França, el general De Gaulle anuncia que la flota francesa del Mediterrani quedarà deslligada del comandament de l'OTAN i que no s'emmagatzemaran armes atòmiques nord-americanes a les bases franceses.
1967: a Espanya, els sumaris pels fets de la Ciutat Universitària de Madrid passen a jurisdicció militar.
1970: en Wurenlingen (Suïssa), un avió de la companyia Swissair s'estavella prop de la central nuclear, amb un balanç de 47 morts.
1972: la nau soviètica Lluna 20 arriba a la Lluna.
Richard Nixon visita Xina, sent la primera visita oficial d'un president d'Estats Units a aquest país.
1973: avions caça de les forces aèries israelianes obliguen a un avió libio de passatgers a desviar-se de la seva ruta i a aterrar.
1974: al canal de Suez acaba la retirada dels últims soldats israelians.
1976: en Örnsköldsvik (Suècia) s'inauguren els Jocs Paralímpics d'Hivern.
1980: s'inaugura la desenvolupadora de videojocs HAL Laboratory.
1982: a Espanya, Manuel Fraga Iribarne és reelegit president d'Aliança Popular.
1982: a Guatemala és assassinat el candidat presidencial socialdemòcrata Guillermo Rodríguez.
1985: el govern nord-americà suspèn les relacions militars amb Nova Zelanda i deixa de considerar-ho com un país aliat.
1985: a Espanya, l'expresidenta argentina María Estela Martínez de Perón dimiteix de la presidència del Partit Justicialista argentí.
1986: a Espanya, Xerardo Fernández Albor és reelegit president de la Junta de Galícia.
1987: a Beirut oest, entren quatre mil soldats sirians després d'una setmana de durs combats per intentar un alto-el-foc de les milícies enfrontades.
1988: a Espanya, Julio Anguita és nomenat secretari general del PCE.
1988: a Estats Units el conegut teleevangelista Jimmy Swaggart és obligat a confessar per televisió els seus pecats sexuals, en fer-se públiques unes fotografies que van causar un gran escàndol.
1990: El ministre de l'Interior, José Luis Corcuera, i el president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, acorden les bases per al desplegament de la policia catalana.
1990: el coet europeu Ariane 5 explota després de ser llançat amb dos satèl·lits japonesos.
1990: a Rabat (el Marroc) es realitza la segona jornada del cim entre Felipe González i Hassan II.
1991: Txecoslovàquia ingressa en el Consell d'Europa i es converteix en el vintè cinquè membre d'aquest organisme.
1994: La pel·lícula En el nom del pare, realitzada per Jim Sheridan, rep l'Ós d'Or del Festival de Berlín.
1995: Un motí a la presó de Serkadji a Algèria se salda amb 96 presos i 4 vigilants morts.
1997: a Guatemala comença el desplegament de boines blaves de l'ONU per verificar la desmobilització de la guerrilla.
1997: El Fons Internacional de Desenvolupament Agrícola, compost per 160 països membres, acorda un refinançament per un total de 485 milions de dòlars per al següent trienni.
1999: en el Festival de Cinema de Berlín el director nord-americà Terrence Malick rep l'Ós d'Or per la seva pel·lícula La prima línia vermella.
1999: en òrbita al voltant de la Terra, la nau Soyuz T-29 s'acobla a l'estació MIR amb l'última tripulació del programa espacial que va a utilitzar-la, per falta de pressupost.
2003: durant un concert de la banda de rock Great White, unes 100 persones moren a causa d'un incendi.
2003: a Croàcia, el primer ministre Ivica Račan presenta la sol·licitud oficial perquè el seu país es converteixi en membre de la Unió Europea en 2007.
2003: el Govern palestí aprova una treva anual en la Intifada.
2004: es crea el primer partit polític exclusiu europeu: els verds d'Europa.
2004: a l'Iraq, dos membres de Creu Vermella visiten a l'expresident Saddam Hussein, per primera vegada des de la seva detenció.
2004: la pel·lícula Les invasions bàrbares, del canadenc Denys Arcand, resulta vencedora de la 29.ª edició dels premis César, acaparant els principals premis.
2005: la revista Nature publica el descobriment dels pangenes, un tipus de gens que controla la diferenciació de les cèl·lules mare i el moment en què aquesta es produeix.
2005: al País Basc, el lehendakari Juan José Ibarretxe dissol el Parlament Basc i convoca eleccions pel 17 d'abril.
2005: a Madrid, una ensulsiada en les obres d'ampliació de la línia 1 del Metre provoca la mort d'un treballador i ferides a altres set.
2005: a Israel, el Govern allibera a 500 presoners palestins.
2006: el grup energètic alemany E.ON llança una OPA sobre Endesa, primera elèctrica espanyola, cinc mesos després de l'oferta que va protagonitzar Gas Natural.
2006: el president palestí, Mahmud Abbas, encarrega a Hamás la formació del nou Govern.
2006: l'alcalde de Palència, Heliodoro Gallego, assumeix la presidència de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP).
2008: surt a la venda, en castellà, l'últim llibre de la saga d'Harry Potter, Harry Potter i les relíquies de la mort, de l'escriptora J. K. Rowling..

Naixements

Països Catalans

1955, Vilanova i la Geltrú (Garraf): Josep Piqué i Camps, polític català.

Món

711: Suzong, emperador xinès de la dinastia Tang.
1397: Duquessa Isabel, infanta portuguesa (f. 1471).
1413: Luis de Savoia, duc francès (f. 1465).
1591: Gérard Desargues, matemàtic francès (f. 1661).
1728: Pedro III, tsar rus, espòs de Catalina la Gran (f. 1762).
1779: Friedrich Karl von Savigny, jurista alemany (f. 1861).
1783: Catalina de Württemberg, noble alemanya (f. 1835).
1785: Karl August Varnhagen von Ense, compositor alemany (f. 1858).
1791: Carl Czerny, compositor i pianista austríac (f. 1857).
1794: Antonio López de Santa Anna, polític i militar mexicà, va anar en 11 ocasionis president de Mèxic (f. 1876).
1795: Francisco Manoel da Silva, compositor brasiler (f. 1865).
1797: Carmen Puch de Güemes, entitat argentina (f. 1822)
1801: John Henry Newman, cardenal anglès (f. 1890).
1815: Jean-Louis-Ernest Meissonier, pintor francès (f. 1891).
1817: José Zorrilla, dramaturg i poeta romàntic (f. 1893).
1830: Henry Wallis, pintor britànic.
1831: Henri Meilhac, autor i libretista francès (f. 1897).
1836: Léo Delibes, compositor francès (f. 1891).
1844: Charles-Marie Widor, compositor francès (f. 1937).
1851: Juan-María Nepomuceno Jordán d'Urriés i Ruiz d'Arana, noble espanyol (f. 1908).
1856: Hendrik Petrus Berlage, arquitecte i organista neerlandès (f. 1934).
1861: Torcuato Lucca de Tena i Álvarez Ossorio, periodista espanyol (f. 1929).
1861: Alfredo Zayas i Alfonso, poeta i polític cubà (f. 1934).
1870: Manuel Gómez-Moreno, arqueòleg i historiador espanyol (f. 1970).
1875: Jeanne Calment, ciutadana francesa que va viure 122 anys (f. 1997).
1880: Waldemar Bonsels, escriptor alemany (f. 1952).
1885: Sacha Guitry, actor i comediógrafo francès (f. 1957).
1893: Gunnar Malmquist, astrònom suec (f. 1982).
1893: Andrés Segòvia, músic espanyol (f. 1987).
1895: Henrik Dam, bioquímic i fisiólogo danès, Premi Nobel de Medicina en 1943 (f. 1976).
1903: Anaïs Nin, escriptora franc-nord-americana (f. 1977).
1903: Raymond Queneau, escriptor francès (f. 1976).
1904: Mariano Juaristi, Atano III, pilotari espanyol (f. 2001).
1907: W. H. Auden, poeta britànic (f. 1973).
1910: Douglas Bader, pilot britànic (f. 1982).
1915: Ann Sheridan, actriu nord-americana (f. 1967).
1917: Roberto Galán, presentador argentí (f. 2000).
1917: Juan Vallet de Goytisolo, jurista espanyol (f. 2011).
1921: Antonio María Javierre, cardenal espanyol (f. 2007).
1922: Pierre Hadot, filòsof francès (f. 2010).
1924: Robert Mugabe, primer ministre zimbabués.
1925: Sam Peckinpah, cineasta nord-americà (f. 1984).
1929: Roberto Gómez Bolaños, Chespirito, actor, escriptor i periodista mexicà.
1930: Arturo Fernández, actor espanyol.
1933: Bob Rafelson, cineasta nord-americà.
1933: Nina Simone, cantant nord-americà (f. 2003).
1934: Rue McClanahan, actriu nord-americana de les noies d'or (f. 2010).
1937: Harald V, Rei de Noruega.
1938: Karl Horst Hödicke, escultor alemany.
1940: Peter Gethin, piloto d'automobilisme britànic (f. 2011).
1942: Margarethe von Trotta, actor i cineasta alemany.
1943: David Geffen, productor discogràfic nord-americà.
1944: Zulma Faiad, actriu i vedette argentina.
1945: Peter Lee Lawrence, actor alemany (f. 1974).
1946: Anthony Daniels, actor britànic, famós per interpretar a C-3PO.
1946: Alan Rickman, actor britànic.
1946: Lorenzo Santamaría, músic espanyol.
1949: Jerry Harrison, músic nord-americà, de la banda Talking Heads.
1949: Enrique Wolff, futbolista argentí
1951: Vince Welnick, cantant nord-americà, de la banda Grateful Dead (f. 2006).
1952: Pedro Aicart Iniesta, futbolista bolivià (f. 2013).
1953: Carlos Calvo, actor argentí.
1953: William Petersen, actor nord-americà.
1955: Kelsey Grammer, actor, cineasta i guionista nord-americà.
1958: Jack Coleman, actor i guionista nord-americà.
1958: Mary Chapin Carpenter, cantant de country nord-americà.
1959: José María Cano, cantautor espanyol, de la banda Mecano.
1961: Christopher Atkins, actor nord-americà.
1962: Ricardo Lagos Weber, polític xilè.
1962: Chuck Palahniuk, escriptor nord-americà.
1962: David Foster Wallace, novel·lista nord-americà (f. 2008).
1963: William Baldwin, actor nord-americà.
1964: Mark I. Kelly, astronauta nord-americà.
1967: Leroy Burrell, atleta nord-americà.
1968: Patrick Gallagher, actor canadenc.
1969: James Dean Bradfield, músic galés, de la banda Manic Street Preachers.
1969: Tony Meola, futbolista nord-americà.
1969: Eric Wilson, músic nord-americà, de la banda Sublim.
1973: Pablo Olivares, músic argentí.
1974: Roberto Heras, ciclista espanyol.
1974: Iván Camp Ramos, futbolista espanyol.
1977: Steve Francis, jugador de bàsquet nord-americà.
1979: Pascal Chimbonda, futbolista francès.
1979: Carlito, lluitador professional nord-americà.
1979: Jennifer Love Hewitt, actriu nord-americana.
1979: Bryan Lee O'Malley, historietista canadenc.
1979: Kazuhiro Nakamura, yudoca i lluitador d'arts marcials d'origen japonès.
1980: Tiziano Ferro, cantant italià.
1982: Victor Attis, estadista i polític paraguaià.
1984: David Odonkor, futbolista alemany.
1985: Adel Kolahkaj, futbolista iranià.
1986: Charlotte Church, cantant britànica.
1987: Ellen Page, actriu canadenca.
1987: Ashley Greene, actriu i model nord-americà.
1989: Corbin Bleu, cantant i actor nord-americà.
1989: Kristin Herrera, actriu nord-americana.
1996: Sophie Turner, actriu britànica.

Necrològiques

Països Catalans

1912, Barcelona (Barcelonès): Agustí Rius i Borrell, mestre i pedagog català.
2010, Barcelona Barcelonès): Odette Pinto, periodista radiofònica.
2012, Castellar del Vallès (Vallès Occidental): Eufemio Garcia primer pacient a Catalunya que fa vida normal amb una assistència ventricular mecànica de llarga durada.

Món

1437: Jacobo I, rei escocès (n. 1394).
1513: Julio II, papa italià (n. 1443).
1666: Armant de Borbó-Conti, príncep italià (n. 1629).
1677: Baruch Spinoza, filòsof holandès (n. 1632).
1730: Benedicto XIII, papa italià (n. 1649).
1814: Andréi Voronijin, arquitecte rus (n. 1759).
1833: Josefa Estimar i Borbó, pedagoga i escriptora espanyola (n. 1749).
1846: Ninkō, emperador japonès (n. 1800).
1862: Justinus Kerner, poeta alemany (n. 1786).
1894: Gustave Caillebotte, pintor francès (n. 1848).
1897: Elies Rogent, arquitecte espanyol (n. 1821).
1901: George Francis FitzGerald, físic irlandès (n. 1851).
1911: Isidro Nonell, pintor espanyol (n. 1873).
1918: Eduardo Torroja i Caballé, matemàtic espanyol (n. 1847).
1924: Mateo Inurria, escultor espanyol (n. 1867).
1926: Heike Kamerlingh Onnes, físic holandès, Premi Nobel de Física en 1913 (n. 1853).
1933: Alfredo Rodríguez Ballón, aviador peruà (n. 1908).
1934: Augusto C. Sandino, general i heroi nacional nicaragüenc (n. 1895).
1938: Carlos de Faig González, aviador espanyol (n. 1902).
1941: Frederick Grant Banting, metge canadenc, Premi Nobel de Medicina en 1923 (n. 1891).
1941: Rafael Guerra, Guerrita, torero espanyol (n. 1862).
1945: Eric Liddell, atleta escocès (n. 1902).
1958: Duncan Edwards, futbolista anglès (n. 1936).
1960: Jacques Becker, cineasta francès (n. 1906).
1962: Julio Rei Pastor, matemàtic espanyol (n. 1888).
1964: Luis Martín-Santos, escriptor i psiquiatre espanyol (n. 1924).
1965: Malcolm X, activista nord-americà (n. 1925).
1967: Ramón Iribarren Cavanilles, enginyer espanyol (n. 1900).
1976: Domingo Mercant, militar i polític argentí (n. 1898).
1980: Alfred Andersch, escriptor alemany (n. 1914).
1984: Mijaíl Shólojov, escriptor soviètic, Premi Nobel de Literatura en 1966 (n. 1905).
1984: Fernando Rebla, compositor espanyol (n. 1898).
1984: Emilio Rodríguez Fangs, ciclista espanyol (n. 1923).
1985: Louis Hayward, actor britànic (n. 1909).
1991: Margot Fonteyn, ballarina britànica (n. 1919).
1991: Andrés Mejuto, actor espanyol (n. 1909).
1993: Jean Lecanuet, polític francès (n. 1920).
1993: Inge Lehmann, científica danesa (n. 1888).
1996: Morton Gould, compositor nord-americà (n. 1913).
2000: Jilma Fusta, escultora del Crist de l'Havana (n. 1915).
2000: Fernando Benítez, escriptor i periodista mexicà (n. 1912).
2000: Antonio Díaz-Miguel, baloncestista i entrenador espanyol (n. 1933).
2002: Georges Vedel, professor de dret francès (n. 1910).
2003: Pierre Jahan, fotògraf i il·lustrador francès (n. 1909).
2003: Karel Kosík, filòsof txec (n. 1926).
2003: Kevin O'Shea, baloncestista nord-americà (n. 1925).
2003: Bill Susman, productor de cinema i activista nord-americà (n. 1915).
2003: Dick White, funcionari d'Intel·ligència britànic (n. 1906).
2004: John Charles, futbolista galés (n. 1931).
2004: Guido Molinari, artista abstracte canadenc (n. 1933).
2005: Guillermo Cabrera Infant, escriptor cubà (n. 1929).
2008: Ana González, actriu xilena (n. 1915).
2011: Odón Alonso Ordás, director d'orquestra i compositor espanyol (n. 1925).
2012: Manuel Franco dóna Costa d'Oliveira Falcão, bisbe portuguès (n. 1922).
2013: Mariano Cívic, cantant porto-riqueny (n. 1951).
2013: Adrián Martel, actor argentí (n. 1948).
2013: Masahiro Kanagawa, assassí en sèrie japonès

Festes i commemoracions

Festa de la Llum a Manresa
Festa Local de Navarcles, al Bages
Dia internacional de la llengua materna (UNESCO)

Santoral catòlic

sants Eustaci d'Antioquia, bisbe; Pere Damià, cardenal; Valeri d'Astorga, abat; Germà de Grandval, abat; beats Pipí de Landen i John Henry Newman; venerable Elionor de Provença, reina i monja; servent de Déu Papa Benet XIII.

[STV]

22 de febrer

El 22 de febrer és el cinquanta tresè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 312 dies per a finalitzar l'any i 313 en els anys de traspàs.

Esdeveniments

Països Catalans

1923 - Barcelona: Albert Einstein visita la ciutat, convidat pel científic Esteban Terradas i Illa, com part dels cursos monografics d'Alts Estudis i d'Intercanvi organitzats per la Mancomunitat de Catalunya i dirigits per Rafael de Campalans.
1931 - Barcelona: Francesc Macià torna de Bèlgica, on s'havia exiliat a causa dels fets de Prats de Molló.

Món

186 a. C.: a la província de Gansu (centro-nord-oest de Xina) es registra un terratrèmol de 7 graus en l'escala sismológica de Richter, que deixa un saldo de 760 morts.1
1495: a Nàpols, el rei Carlos VIII de França entra a la ciutat per reclamar el tron.
1530: a Roma, el papa Clement VII corona a Carlos I (rei d'Espanya) com a emperador del Sacre Imperi Romano Germànic.
1632: Galileu Galilei publica el seu Diàleg sobre els dos principals sistemes del món.
1651: en el mar del Nord, una marea ciclònica inunda la costa d'Alemanya. Moren més de 15 000 persones.
1689: Guillermo III i la seva esposa, María II, accepten l'oferiment del tron anglès.
1744: en el marc de la Guerra de Successió Austríaca es lliura la Batalla de Tolón.
1746: a la província de Sonora-Sinaloa, els apatxes saquegen la hisenda de Tehuachi, pertanyent al governador Agustín de Vildósola.
1797: en Pembrokeshire (Gal·les) els francesos comencen la seva malmesa última invasió a Gran Bretanya.
1813: les Corts espanyoles abolen el Tribunal del Sant Ofici en les colònies americanes.
1819: mitjançant el tractat d'Adams-Onís, Espanya li ven a Estats Units l'estat de Florida per cinc milions de dòlars nord-americans.
1822: S'instal·la en Arizpe, Sonora, la Diputació Provincial de Sonora i Sinaloa.
1847: en el marc de la Primera intervenció nord-americana a Mèxic, es lliura la Batalla de Bona Vista: 5.000 soldats nord-americans espanten a 15.000 mexicans.
1855: en State College (Pennsilvània) es funda la Universitat Estatal de Pennsilvània amb el nom d'Escola Superior de Grangers de Pennsilvània.
1857: a Munic s'inventa la salchicha Weißwurst.
1857: a Londres neix Robert Baden Powell, creador del moviment Scout.
1882: en els Balcans, es torna a fundar el regne de Sèrbia.
1900: a Venècia, Ermanno Wolf-Ferrari estrena la seva òpera Ceneréntola.
1900: a Síria es registren disturbis antibritánicos.
1900: a la Plaça de Sant Pere (Vaticà) el papa lliura la seva benedicció a més de 15.000 pelegrins italians.
1900: en el marc de la Guerra anglo-bóer, el general bóer Piet Cronje, rebutja l'exigència de rendició incondicional que li demana el general britànic Horatio Kitchener. Es registra la batalla de Wynne’s Hill.
1900: Estats Units pren l'arxipèlag d'Hawái.
1904: en la continent antàrtic, Argentina estableix la Base Orcadas, primera base permanent en el continent.
1904: Regne Unit ven a Argentina una estació meteorològica a les Illes Orcadas del Sud (que havia fundat l'escocès William Speirs Bruce un any abans), a 1502 km al sud-est de la ciutat argentina d'Ushuaia. En 1908, Regne Unit reclama per força la possessió de les illes (amb l'estació inclosa), però Argentina manté la seva base amb personal científic argentí.
1905: en el Teatre Real de la Moneda de Brussel·les, Isaac Albéniz triomfa amb l'òpera Llavor Jiménez.
1905: la ciutat de Sevilla clareja coberta amb un insòlit mantell de neu, fruit de l'ona de fred que assota la Península Ibèrica.
1911: al carrer de Carretes (a Madrid) es genera un gran escàndol per passejar-se dues dones amb faldilla-pantalons.
1913: a Mèxic assassinen al president Francisco I. Madero i el vicepresident José María Pi Suárez.
1915: en el marc de la Primera Guerra Mundial, Alemanya estableix unilateralment la guerra submarina irrestricta.
1916: en el marc de la Primera Guerra Mundial, les forces russes es baten en retirada a la regió dels llacs Masurianos davant l'ofensiva alemanya del general Paul von Hindenburg.
1916: en el marc de la Primera Guerra Mundial, Alemanya declara la guerra submarina total en aigües britàniques, en resposta a les mesures de bloqueig del Regne Unit.
1917: en el Reichstag, els liberals d'esquerra, els socialdemòcrates i els nacional liberals exigeixen que s'adopti el sistema de governs parlamentaris.
1921: en la URSS es crea el Gosplán amb la finalitat de duplicar la producció industrial.
1922: a la presó francesa de Versalles és guillotinat Henri Desiré Landrú, acusat de l'assassinat de deu dones.
1922: l'Imperi britànic declara unilateralment la independència d'Egipte.
1922: s'enfonsa el paquebote britànic Egypt, que assegurava el correu entre l'Imperi britànic i l'Índia.
1924: en EE. UU., el president Calvin Coolidge és el primer a parlar per radi des de la Casa Blanca.
1925: l'Assemblea Nacional francesa vota la supressió de la seva ambaixada al Vaticà.
1928: el pilot australià Bert Hinckler, amb una avioneta dotada d'un motor d'automòbil, cobreix en 16 dies els 16.000 km que separen Londres de Port Darwin (Austràlia).
1928: a Barcelona s'estrena la pel·lícula El Quixot de la Manxa, dirigida per Lau Lauritzen.
1929: important victòria del boxador espanyol Paulino Uzcudun sobre Cayo O. Christner, a Nova York.
1929: a Veneçuela, el general Arévalo Cedeno desencadena una revolució.
1932: Adolf Hitler es presenta com a candidat a la presidència de la República Alemanya pel Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors.
1936: a Sevilla es produeixen greus inundacions.
1938: Alemanya i Itàlia accepten la proposta britànica sobre la retirada de voluntaris en la Guerra Civil Espanyola. D'altra banda, les forces nacionalistes de Yagüe i Varela prenen la ciutat de Terol, després de dos dies de lluita, i fan presoners a 14.500 republicans.
1940: en el Tibet és entronitzat el nou Dalai Lama, Tensing Gyatso, que compta amb cinc anys d'edat.
1942: en el marc de la Segona Guerra Mundial, el president Franklin D. Roosevelt ordena al general Douglas MacArthur que surti de Filipines a causa de la caiguda de les defenses nord-americanes.
1943: a Alemanya els nazis executen als membres de la Rosa Blanca.
1944: Segona Guerra Mundial: avions nord-americans bombardegen per error les ciutats holandeses de Nimega, Arnhem, Enschede i Déventer. Només en Nimega moren 800 homes, dones i nens.
1948: a Txecoslovàquia succeeix la revolució comunista.
1948: a Mèxic, el torero Carlos Arruza s'acomiada dels ruedos.
1951: a Espanya, Camilo José Cela publica la novel·la El rusc.
1954: a Espanya s'estrena la pel·lícula Hi ha un camí a la dreta, dirigida per Francisco Rovira Beleta i protagonitzada per Francisco Rabal i Julia Martínez.
1955: en el Lloc de proves de Nevada, Estats Units detona la seva bomba atòmica Moth (‘arna’), de 2 kton, la segona de les 14 de l'operació Teapot. És la bomba n.º 53 de les 1127 que Estats Units va detonar entre 1945 i 1992.
1958: Egipte i Síria s'uneixen per formar la República Àrab Unida.
1958: Estats Units decideix facilitar a Regne Unit 60 coets Thor amb ogiva nuclear.
1961: en una fàbrica del madrileny Puente de Vallecas es produeix un incendi en el qual moren 23 persones.
1962: entra en funcionament la primera part del conducte petrolífer del COMECON.
1966: el govern indi declara 7 dels seus 16 estats com a zones de fam.
1966: a Uganda, el primer ministre Milton Obote assumeix plens poders.
1966: el programa espacial soviètic llança la nau modificada Vostok en la missió Cosmos 110.
1967: a Indonèsia, el president Ahmet Sukarno renuncia a tots els seus poders, cedint-los al general Suharto.
1967: a les escoles navarreses s'autoritza l'ensenyament del basc.
1969: 25.000 miners asturians es declaren en vaga.
1969: en el XXX aniversari de la mort d'Antonio Machado es reuneixen en el cementiri de Collioure nombrosos poetes i escriptors espanyols en l'exili.
1971: a Estats Units una falsa alarma atòmica provoca el pànic.
1971: a Montevideo és posat en llibertat el cònsol general de Brasil, després de 205 dies de segrest pels tupamaros.
1972: es rescata amb vida a 26 miners soterrats per una explosió en Hunosa, produïda el dia anterior.
1972: la banda terrorista Exèrcit Republicà Irlandès detona un cotxe bomba en les barraques d'Aldershot; 7 morts i 19 ferits.
1974: en Lahore (Pakistan) es reuneixen 37 països i 22 presidents de l'Organització de la Conferència Islàmica. Es reconeix l'estat de Bangladés.
1974: en EE. UU., un tal Samuel Byck tracta de segrestar un avió per estavellar-ho a la Casa Blanca i així matar al president Nixon.
1976: el govern nord-americà reconeix haver realitzat experiments entre 1945 i 1947 amb humans per estudiar l'efecte de les radiacions ionizantes en els qui fabriquen bombes atòmiques.
1977: a Espanya, el Registre d'Associacions Polítiques nega la inscripció del Partit Comunista d'Espanya.
1979: l'illa de Saint Lucia s'independitza de l'Imperi britànic.
1980: Leonid Brézhnev, amb el consentiment de Jimmy Carter, condiciona la retirada soviètica d'Afganistan a la no ingerència estrangera.
1983: a Alger finalitza la reunió del Consell Nacional Palestí, amb la reelecció de Yasir Arafat com a president de l'OLP.
1983: José María Ruiz-Mateos declara en una roda de presa que «Rumasa no necessita diners de l'estat per subsistir».
1983: en el teatre Eugene O’Neill de Nova York, l'obra de teatre Moose Murders (amb Holland Taylor i June Gable) s'estrena i es tanca en la mateixa nit. Es considera l'obra més lletja de la història.
1985: a Barcelona s'estrena la pel·lícula Els crits del silenci, dirigida per Roland Joffé.
1986: a Filipines comença la Revolució del Poder Popular que enderrocarà al dictador Ferdinand Marcos.
1987: en Llevin (França), l'atleta José Luis González aconsegueix la medalla d'or en els 3000 m en els Europeus en pista coberta.
1987: a Argentina entra en vigor la Llei de Punt Final, amb el que es posa fi a les denúncies contra els militars de la dictadura (per genocidi i venda de bebès).
1989: Arnaldo Forlani és triat nou secretari de la Democràcia Cristiana italiana.
1991: Estats Units dóna a l'Iraq un ultimàtum perquè es retiri de Kuwait, sota l'amenaça d'una ofensiva immediata, en el que va venir a cridar-se la Guerra del Golf Pèrsic.
1993: l'ONU aprova la creació d'un Tribunal Penal Internacional per a la Exiugoslàvia.
1994: en EE. UU., Aldrich Estimis i la seva esposa són condemnats per espiar per a la URSS.
1994: el Sínode de l'Església anglicana aprova els nous cànons per a l'ordenació de dones.
1995: a Espanya, el Senat aprova els Estatuts d'Autonomia de Ceuta i Melilla, amb el que queda tancat el mapa autonòmic espanyol.
1995: en EE. UU. es desclassifica el programa del satèl·lit de reconeixement Corona, que va estar en vigència entre 1959 i 1972.
1997: en Roslin (Escòcia), un grup de científics anuncia que una ovella adulta Dolly ha estat clonada amb èxit.
1998: el Secretari General de l'ONU, Kofi Annan, aconsegueix un acord amb el president iraquià, Saddam Husein, pel qual es paralitza un possible atac nord-americà.
1998: a Colòmbia, el president Ernesto Samper realitza una sorprenent oferta de dimissió per millorar les relacions del seu país amb Estats Units.
1998: a Londres, els ministres de Finances i de Treball dels set països més industrialitzats del món i Rússia (G-8) aproven un pla d'acció per impulsar la creació d'ocupació.
1999: a Brussel·les, uns 40.000 agricultors protesten per la reducció d'ajudes després de la reforma de la Política Agrícola Comuna.
2000: a Espanya el portaveu del grup socialista al Parlament Basc, Fernando Buesa, i el seu escorta moren en el segon atemptat d'ETA després de la ruptura de la treva.
2000: a Barcelona i Tarragona, la policia espanyola deté a set persones per la seva relació amb les activitats presumptament il·lícites de l'associació Energia Universal i Humana, una de les «sectes prohibides i perilloses de la Unió Europea».
2001: al Vaticà, el grup catòlic Heralds de l'Evangeli és aprovat com a ordre religiosa.
2001: a Sant Sebastià (Espanya), José Ángel Santos i Josu Leonet, emprats de l'empresa Elektra, moren en un atemptat amb cotxe bomba perpetrat per ETA.
2001: per decret legislatiu és reconeguda oficialment l'Oració a la Bandera Salvadorenca com a símbol patrio d'El Salvador.
2002: les autoritats britàniques autoritzen el naixement d'un bebè proveta, genèticament seleccionat, per intentar salvar la vida del seu germà malalt.
2002: a Angola, el guerriller Jonas Savimbi mor en una emboscada militar.
2003: l'Acadèmia francesa de cinema concedeix set Premis César al pianista, de Roman Polański, mentre Pedro Almodóvar recull el guardó a la millor pel·lícula europea per Parli amb ella.
2003: a Sevilla (Espanya) l'atleta espanyol Alberto García bat el rècord d'Europa dels 3.000 metres llisos en pista coberta (7 m, 32,98 s).
2004: a Haití, els rebels liderats pel comandant insurrecte Guy Phillipe, prenen Cap-Haïtien, la segona ciutat del país.
2004: en diversos punts de Colòmbia, els enfrontaments entre soldats de l'exèrcit, guerrillers i paramilitars es cobren la vida de mig centenar de persones.
2005: a Xina, el govern anuncia la construcció de ressò-edificis amb els quals espera estalviar un 65% d'energia i ajudar, així, al compliment del Protocol de Kyoto.
2005: el Parlament Europeu aprova per majoria la imposició de sancions criminals per frenar els abocaments d'hidrocarburs.
2005: Roberto Bolaño guanya el Premi Salambó amb la seva obra pòstuma 2666.
2006: en Samarra (l'Iraq), atemptat amb bomba en la Gran Mesquita Daurada.
2006: en Tonbridge (Kent, RU) sis homes roben 53 milions de lliures (uns 78 milions d'euros) d'un dipòsit de l'empresa de seguretat Securitas.
2006: a Bilbao, la banda terrorista ETA fa esclatar una bomba en una empresa sense causar víctima, però sí danys materials.
2011: a Nova Zelanda, un terratrèmol de 6,3 graus en l'escala de Richter assota la ciutat de Christchurch deixant un saldo de diversos morts i ferits.
2012: en l'Estació d'Once (Buenos Aires) succeeix un accident ferroviari que deixa 51 morts i 703 ferits.

Naixements

Món

1040: Rashi, rabino francès (f. 1105).
1403: Carlos VII, rei francès (f. 1461).
1440: Ladislao el Pòstum, rei bohemi i hongarès (f. 1457).
1732: George Washington, polític i president nord-americà (f. 1799).
1741: José Esteve Bonet, escultor espanyol (f. 1802).
1857: Robert Baden Powell, creador del moviment scout
1788: Arthur Schopenhauer, filòsof alemany (f. 1860).
1796: Lambert Adolphe Jacques Quételet, astrònom i matemàtic belga (f. 1874).
1817: Niels Wilhelm Gade, compositor danès (f. 1890).
1819: James Russell Lowell, poeta i assagista nord-americà (f. 1891).
1824: Pierre Janssen, astrònom francès (f. 1907).
1837: Pedro Varela, president uruguaià (f. 1906).
1840: August Bebel, polític alemany (f. 1913).
1843: Vescomte de Taunay, noble, escriptor, enginyer militar, polític, sociòleg, historiador, músic i artista plàstic brasiler (f. 1899).
1857: Heinrich Rudolf Hertz, físic alemany (f. 1894).
1857: Robert Baden-Powell, actor, pintor, músic, militar, escultor i escriptor britànic (f. 1941).
1863: Pedro Morals Pi, músic i pintor colombià (f. 1926).
1864: Magdalena Cruells i Comes, religiosa espanyola (f. 1943).
1864: Jules Renard, escriptor francès (f. 1910).
1870: Alejandro Pérez Lugín, novel·lista espanyol (f. 1926).
1879: Johannes Nicolaus Brønsted, químic i físic danès (f. 1947).
1882: Eric Gill, tipógrafo i escultor britànic (f. 1940).
1883: Marguerite Clark, actriu nord-americana (f. 1940).
1886: Hugo Ball, escriptor i poeta dadaísta alemany (f. 1927).
1887: M. N. Roy, revolucionari, activista i teòric bengalí (f. 1956).
1887: Ksawery Tartakower, ajedrecista franc-polonès (f. 1956).
1889: Olave Saint Claire Soames, personalitat britànica.
1890: Leonor Serrano Pablo, jurista i escriptora espanyola (f. 1942).
1892: José Fernández Nonídez, genètic espanyol (f. 1947).
1892: Jan Wils, arquitecte neerlandès (f. 1972).
1892: Edna St. Vincent Millay, escriptora nord-americana (f. 1950).
1893: Peadar O'Donnell, polític i escriptor irlandès (f. 1986).
1895: Víctor Raúl Hagi de la Torre, polític peruà (f. 1979).
1898: Anton de Kom, soldat i activista de Surinam (f. 1945).
1900: Luis Buñuel, cineasta espanyol (f. 1983).
1903: Ain-Ervin Mere, nazi estoniano (f. 1969).
1903: Frank P. Ramsey, matemàtic i filòsof britànic (f. 1930).
1903: César González Ruano, escriptor i periodista espanyol (f. 1965).
1905: Luis Sandrini, actor argentí (f. 1980).
1907: Robert Young, actor nord-americà (f. 1998).
1907: Sheldon Leonard, actor nord-americà (f. 1997).
1908: Ròmul Betancourt, polític i periodista veneçolà (f. 1981).
1908: John Mills, actor britànic (f. 2005).
1909: Rafael Agustín Gumucio, polític xilè (f. 1996).
1910: Baltasar Llop, escultor espanyol (f. 1993).
1914: Renato Dulbecco, virólogo nord-americà d'origen italià, premi nobel de medicina en 1975 (f. 2012).
1917: Jane Bowles, escriptora nord-americana (f. 1973).
1918: Robert Wadlow, personalitat nord-americana (f. 1940).
1921: Jean-Bédel Bokassa, emperador centrafricà (f. 1996).
1921: Giulietta Masina, actriu italiana (f. 1994).
1922: Jesús Iglesias, pilot argentí de Fórmula 1 (f. 2005).
1922: Jesús Fueyo Álvarez, escriptor i assagista espanyol (f. 1993).
1923: Jaime Escudero Etxebarria, futbolista espanyol.
1925: Edward Gorey, dibuixant nord-americà (f. 2000).
1925: Rupert Riedl, zoòleg austríac (f. 2005).
1926: Miguel León-Portilla, historiador i arqueòleg espanyol.
1926: Kenneth Williams, actor britànic (f. 1988).
1927: Luis Sánchez Olivares, Diamant Negre, torero veneçolà.
1929: James Hong, actor nord-americà.
1930: Alfredo Sadel, cantant veneçolà (f. 1989).
1932: Edward Ted Kennedy, polític nord-americà (f. 2009).
1932: Guillermo Nimo, àrbitre i comentarista esportiu argentí (f. 2013).
1933: Bobby Smith, futbolista britànic (f. 2010).
1934: Blasco Peñaherrera Padilla, polític, advocat i periodista equatorià.
1936: John Michael Bishop, inmunobiólogo nord-americà, premi nobel de medicina en 1989.
1938: Claudio García Satur, actor argentí.
1941: Hipòlit Mejía, polític dominicà.
1943: Terry Eagleton, crític literari britànic.
1943: Horst Köhler, president alemany.
1944: Jonathan Demme, cineasta nord-americà.
1944: Tom Okker, tennista neerlandès.
1945: María del Carmen Aguilar, musicóloga i pedagoga argentina.
1946: Cristina Alberdi, advocada i política espanyola.
1948: Joaquín Luqui, locutor de radi espanyol (f. 2005).
1949: Niki Lauda, pilot austríac de Fórmula 1.
1950: Julius Erving, baloncestista nord-americà.
1950: Lenny Kuhr, cantant neerlandesa.
1950: Miou-Miou, actriu francesa.
1950: Genesis P-Orridge, artista, músic i escriptor britànic.
1950: Julie Walters, actriu britànica.
1952: Bill Frist, polític nord-americà.
1955: David Axelrod, consultor polític nord-americà.
1958: Jesús Álvarez Cervantes, periodista espanyol.
1959: Mijaíl Naumóvich Gurévich, ajedrecista soviètic.
1959: Kyle MacLachlan, actor nord-americà.
1961: Akira Takasaki, guitarrista japonès, de la banda Loudness.
1962: Steve Irwin, ecologista i estel televisiu australià (f. 2006).
1963: Pedro Jaro, futbolista espanyol.
1963: Vijay Singh, golfista fiyiano.
1964: Gigi Fernández, tennista porto-riquenya.
1965: Chris Dudley, baloncestista nord-americà.
1965: Kieren Fallon, genet irlandès.
1966: Rachel Dratch, actriu i comediant nord-americà.
1966: Aiden Shaw, actor porno britànic.
1967: Jorge Bosch, actor espanyol.
1967: Alf Poier, comediant austríac.
1968: Shawn Graham, polític canadenc.
1968: Bradley Nowell, músic nord-americà, de la banda Sublim (f. 1996).
1968: Jeri Ryan, actriu nord-americana
1969: Joaquín Cortés, ballarí i coreògraf espanyol.
1969: Hans Klok, actor i il·lusionista neerlandès.
1969: Brian Laudrup, futbolista danès.
1971: Llegeixi Salonga, cantant i actriu filipina.
1972: Michael Chang, tennista nord-americà.
1972: Rolando Villazón, cantant mexicà.
1973: Juninho Paulista, futbolista brasiler.
1973: Daniel Löble, baterista suís, de la banda Helloween.
1973:balmore castaneda,
1974: James Blunt, cantant britànic.
1975: Drew Barrymore, actriu nord-americana.
1975: Fele Martínez, actor espanyol.
1977: Hakan Yakin, futbolista suís.
1979: Brett Emerton, futbolista australià.
1981: Fredson Camara, futbolista brasiler.
1982: Jenna Haze, actriu porno nord-americana.
1983: Penny Flame, actriu pornogràfica nord-americana.
1983: Adrián Navarro, actor argentí.
1984: Branislav Ivanović, futbolista serbi.
1984: Giorgos Printezis, baloncestista grec.
1985: Hameur Bouazza, futbolista algerià.
1985: Larissa Riquelme, model i actriu paraguaiana.
1986: Rajon Rondo, baloncestista nord-americà.
1986: Matias Exequiel Cancemi, cantant i actor argentí.
1988: Ximena Navarrete, model mexicana.

Necrològiques

Països Catalans

1985, Barcelona: Salvador Espriu, escriptor català (n. 1913).

Món

970: García Sánchez I, rei navarrès entre 925 i 970 (n. 919).
1111: Roger Borsa, rei sicilià.
1371: David II, rei escocès (n. 1324).
1512: Américo Vespucio, navegant italià (n. 1454).
1523: Rodrigo Díaz de Vivari i Mendoza, fill primogènit del Cardenal Mendoza (n. 1466).
1550: Michimalonco, toqui mapuche (n. ca.1500).
1556: Humayun, segon emperador mogol (n. 1508).
1627: Olivier van Noort, navegant neerlandès (n. 1558).
1674: Jean Chapelain, escriptor francès (n. 1595).
1690: Charles Li Brun, pintor francès (n. 1619).
1727: Francesco Gasparini, compositor italià (n. 1661).
1731: Frederik Ruysch, metge i anatomista neerlandès (n. 1638).
1756: Pehr Löfling, naturalista i botànic suec (n. 1729).
1797: Baró de Münchhausen, escriptor alemany (n. 1720).
1799: Heshen, infame oficial xinès de la cort de la Dinastia Qing (n. 1750).
1810: Charles Brockden Brown, escriptor nord-americà (n. 1771).
1845: Enrique Gil i Carrasco, escriptor romàntic espanyol (n. 1815).
1875: Camille Corot, pintor francès (n. 1796).
1875: Charles Lyell, geólogo britànic (n. 1797).
1891: Luis Hernández-Pinzón Álvarez, almirall espanyol (n. 1816).
1892: José Velarde, poeta espanyol (n. 1848).
1903: Hugo Wolf, compositor austríac (n. 1860).
1904: Leslie Stephen, escriptor i crític britànic (n. 1832).
1913: Francisco I. Madero, empresari, polític i president mexicà entre 1911 i 1913 (n. 1873).
1913: José María Pi Suárez, polític mexicà (n. 1869).
1913: Ferdinand de Saussure, lingüista suís (n. 1857).
1923: Théophile Delcassé, polític francès (n. 1852).
1930: Mabel Normand, actriu nord-americana (n. 1895).
1938: Miguel Llobet, compositor espanyol (n. 1878).
1939: Antonio Machado, poeta espanyol (n. 1875).
1942: Stefan Zweig, escriptor austríac (n. 1881).
1942: Vera Timanova, pianista russa (n. 1855).
1943: Christoph Probst, lluitador de la resistència alemanya (n. 1919).
1943: Hans Scholl, integrant del moviment Rosa Blanca (n. 1918).
1943: Sophie Scholl, dirigent i activista antinazi del moviment Rosa Blanca (n. 1921).
1944: Kasturba Gandhi, esposa de Mahatma Gandhi (n. 1869).
1945: Osip Brik, escriptor rus (n. 1888).
1958: Abul Kalam Azad, líder del moviment d'independència d'Índia (n. 1888).
1960: Samuel Alfred Mitchell, astrònom canadenc (n. 1874).
1961: Nick LaRocca, músic nord-americà de jazz (n. 1889).
1963: Manuel Moreno Barranco, escriptor espanyol (n. 1932).
1968: Peter Arno, dibuixant nord-americà (n. 1904).
1973: Katina Paxinou, actriu grega (n. 1900).
1974: Samuel Byck, autor material d'un atemptat en contra de Richard Nixon (n. 1930).
1976: Angela Baddeley, actriu britànica (n. 1904).
1976: Florence Ballard, cantant nord-americà de la banda The Supremes (n. 1943).
1980: Oskar Kokoschka, artista austríac (n. 1886).
1983: Sir Adrian Boult, director d'orquestra i músic britànic (n. 1889).
1983: Romain Maes, ciclista belga (n. 1913).
1985: Salvador Espriu, poeta espanyol (n. 1913).
1987: Andy Warhol, artista nord-americà de pop-art (n. 1928).
1988: Carlos Lemos, actor espanyol (n. 1909).
1989: Sándor Márai, escriptor hongarès (n. 1900).
1992: Sudirman Arshad, cantant malayo (n.1954).
1995: Ed Flanders, actor nord-americà (n. 1934).
1998: José María d'Areilza, polític espanyol (n. 1909).
1999: Menno Oosting, tennista neerlandès (n. 1964).
2000: Fernando Buesa, polític espanyol (n. 1946).
2002: Chuck Jones, animador, director i productor nord-americà (n. 1912).
2002: Daniel Pearl, periodista nord-americà (n. 1963).
2002: Jonás Savimbi, guerriller angolès, capdavanter de la guerrilla UNITA (n. 1934).
2003: Alberto Ramón Vilanova, psicòleg argentí (n. 1942).
2004: Roque Máspoli, futbolista uruguaià (n. 1917).
2005: Simone Simon, actriu francesa (n. 1910).
2006: Hilde Domin, poeta alemanya (n. 1909).
2007: Dennis Johnson, baloncestista i entrenador nord-americà (n. 1954).
2007: Ian Wallace, baterista anglès que va tocar amb nombrosos artistes de primera línia. Va integrar el grup rock King Crimson els anys 1971 i 1972 (n. 1946).
2011: Joan Colomines, escriptor i polític espanyol (n. 1922).
2012: Marie Colvin, reportera nord-americana de guerra (n. 1956).
2013: Mariano Cívic, cantant porto-riqueny de salsa romàntica (n. 1954).

Festes i commemoracions

Dia del Pensament Scout.

Santoral catòlic

Sants al Martirologi romà (2011): Càtedra de Sant Pere; Pàpies de Hieràpolis, bisbe (130); Pascasi de Viena del Delfinat, bisbe (312); Maximià de Ravenna, bisbe (556); Margarida de Cortona, terciària i mística (1297).
Beats: Elisabet de França i Castella, princesa (1270); Diego Carvalho, monjo i màrtir (1624); Émilie d'Oultremont, fundadora de les Germanes de Maria Reparadora (1878).
Sants: Abili d'Alexandria, patriarca (ca. 98); Aristó de Salamina, un dels 72 deixebles (s. I); Telassi, Limneu i Baradat, monjos (s. V); Màrtirs d'Aràbia sota Galeri Maximià; Elwin (s. VI); Ingar de Trégor, eremita (s. VI); Atanasi de Nicomèdia, abat (ca. 818); Joan el Saxó, abat d'Athelingay i màrtir (895); Rainier de Beaulieu, monjo (ca. 967).
Beats: Angelo Portasole, bisbe d'Iglesias (1334); Giovanna Maria Bonomo, abadessa (1670).
Venerables: Marhold d'Indersdorf, germà llec agustí (1172).
Servents de Déu: Francesc Sagrera i Riera, escolapi.
A l'Orde del Cister: sant Pere Damià.

[STV]

23 de febrer




Dryadus. 1.950
El 23 de febrer és el cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 311 dies per a finalitzar l'any i 312 en els anys de traspàs.

Esdeveniments

Països Catalans

1923 - Barcelona: Albert Einstein imparteix tres conferències sobre la seva teoria de la relativitat a la Diputació.
1983 - Olesa de Montserrat (el Baix Llobregat): un incendi destrueix el Gran Teatre de la Passió.
1987 - Barcelona: fundació de l'organització política Iniciativa per Catalunya.
2004 - Gregori López Raimundo, Maria Salvo Iborra i Agustí de Semir són investits Doctors Honoris Causa per la Universitat Politècnica de Catalunya

Món

4 a. C.: a Xina es registra un cometa («un estel com un arbust»).
1455: Johannes Gutenberg imprimeix la primera Bíblia en una impremta.
1475: a València apareix el llibre Comprehensorium, la primera obra editada a Espanya seguint les tècniques de Gutenberg.
1660: a Suècia, Carlos XI és proclamat rei.
1732: a Londres s'estrena l'obra Orlando de Georg Friedrich Händel.
1765: a Anglaterra, el químic i físic Henry Cavendish descobreix l'hidrogen, al que denomina «aire inflamable» i amb això, determina la composició de l'atmosfera.
1775: a París s'estrena El barber de Sevilla, de Pierre-Augustin de Beaumarchais.
1813: a les Províncies Unides del Riu de la Plata comença a generalitzar-se l'ús de l'escarapela, que havia estat creada oficialment el 18 d'aquest mateix mes a sol·licitud de Manuel Belgrano.
1820: a Argentina, Francisco Ramírez, Estanislao López i Manuel de Sarratea signen el Tractat del Pilar
1822: a la ciutat de Santiago de Xile és executat el líder de la guerrilla realista, Vicente Benavides.
1836: en Sant Antonio (Texas) comença la Batalla de l'Àlber.
1854: se signa el Tractat de Bloemfontein, pel qual s'aprova la independència de l'estat sud-africà d'Orange.
1863: se celebra a l'església de Sant Lucas de Jerez de la Frontera el matrimoni entre Don Álvaro Dávila i Pérez de Grandallana, Marquès de Villamarta-Dávila, de Mirabal i Conde de Villafuente Bermeja amb Donya Francisca de Caracciolo d'Ágreda i Balleras, del Senyoriu Divisero del Solar de Tejada.
1886: Charles Martin Hall descobreix el sistema per obtenir alumini, un metall que fins llavors es considerava semiprecioso, atès que es desconeixia la forma d'aïllar-ho dels seus components.
1887: entre Cannes i la ciutat italiana de la Spezia es registra un terratrèmol que produeix greus danys materials i nombroses víctimes.
1893: Rudolf Dièsel rep la patent del motor diésel.
1895: a Cuba s'inicia la guerra d'Independència cubana amb el «Crit de Baire».
1901: a la província argentina de Chubut es funda el poble Comodoro Rivadavia.
1901: es produeix l'enfonsament del vapor britànic City of the Rio de Janeiro, sinistre en el qual moren 130 persones.
1903: a Cuba, Estats Units guanya el control de la Badia de Guantánamo «en perpetuïtat».
1904: a Panamà, Estats Units guanya el control del Canal de Panamà per 10 milions de dòlars.
1904: Japó i Corea signen un tractat d'aliança pel qual Coreja es converteix en protectorat de l'imperi nipó.
1905: l'advocat Paul Harris posa les bases del Club Rotary International.
1912: comença la guerra entre Itàlia i Turquia, amb el bombardeig de Beirut per part de les forces italianes.
1912: a Suïssa s'inicien les obres del túnel del Jungfrau (a 3457 m d'altura).
1913: a Santander, Espanya, es funda el Real Racing Club de Santander.
1914: el Consell de Konigsberg acorda que les restes del filòsof Immanuel Kant siguin enterrats en un mausoleu de la catedral d'aquesta ciutat.
1914: en Montecarlo s'estrena l'òpera Cleòpatra, de Jules Massenet.
1915: en el marc de la Primera Guerra Mundial, tropes britàniques ocupen l'Àfrica Sudoccidental alemany.
1918: en la URSS es funda l'Exèrcit Rojo.
1919: a Itàlia, Benito Mussolini funda el Partit Nacional Feixista.
1920: a Anglaterra, es produeix la primera transmissió per ràdio: un concert emès des de Chelmsford.
1923: el parlament alemany aprova un decret-llei contra els especuladors.
1925: a Argentina, Alfonsina Storni publica Ocre.
1926: la corona de l'emperadriu Catalina II de Rússia, posada en venda pel Govern soviètic, és adquirida per uns joiers francesos.
1928: la reforma del Codi Penal d'Espanya agreuja les sancions per a delictes de frau i especifica els de estafa i xantatge.
1928: a Mèxic es produeix una gran manifestació estudiantil contra la intervenció d'EE. UU. a Nicaragua.
1930: la transcripció gràfica de les ones sonores, posada a punt pels francesos Lauste, Laudet i l'americà Llegeix De Forest, suposa un nou progrés al cinema parlat.
1934: a Bèlgica, Leopoldo III es converteix en rei dels belgues.
1937: en el marc de la Guerra Civil Espanyola conclou la batalla del Jarama, amb un contraatac republicà dirigit pel general Miaja, que va ser detingut.
1937: el Kuomintang rebutja, al seu congrés de Nanquín, tota col·laboració amb els comunistes.
1938: el boxador nord-americà Joe Louis es proclama de nou campió mundial dels pesos pesats a Nova York, en derrotar per KO en el tercer assalt a Nathan Mann.
1944: en l'atolón Enewetak (illes Marshall), en el marc de la campanya del Pacífic (en la Segona Guerra Mundial), acaba la batalla d'Eniwetok entre Estats Units i Japó (des del 17 de febrer).
1945: fotografia presa de l'izamiento de la bandera nord-americana per Joe Rosenthal en la batalla d'Iwo Jima
1946: una manifestació antibritánica reuneix a 300000 vaguistes a Bombai.
1947: Werner Heisenberg declara que la URSS, en finalitzar la guerra, ha contractat a físics nuclears alemanys.
1948: una explosió al barri jueu de Jerusalem causa 49 morts i 100 ferits.
1950: el Partit Laborista s'alça victoriós en les eleccions generals de Gran Bretanya.
1952: el Consell de l'OTAN aprova un pla de rearmament de més 300.000 milions de dòlars.
1958: a Cuba, els rebels liderats per Fidel Castro segresten a l'automobilista argentí Juan Manuel Fangio, cinc vegades campió del món. Ho alliberaran 28 hores més tard.
1958: a Argentina, el polític Arturo Frondizi és triat president (va guanyar les eleccions gràcies al suport del peronisme, que es trobava proscrit per la «Revolució libertadora»).
1959: es produeix la primera reunió del Tribunal Europeu de Drets Humans.
1959: Landelino Lavilla obté el nombre un en les oposicions a lletrats del Consell d'Estat.
1962: els delegats de 12 països europeus aproven, a París, la creació de l'Organització Europea per a la Investigació Espacial (ESRO).
1970: el governador general britànic proclama a Georgetown el naixement de la República de Guyana, amb Sir Edward Luckhoo com a president.
1974: es revolten a la província argentina de Còrdova més de 10.000 policies que detenen a les autoritats civils per «marxistes infiltrats».
1975: El Vaticà crida l'atenció a Hans Küng, professor de teologia a la universitat de Tubinga, per les seves controvertides tesis.
1980: l'aiatol·là Ruhollah Jomeini estableix que el parlament iranià serà el que decideixi la destinació dels ostatges de l'ambaixada americana.
1981: a Espanya, el tinent coronel Antonio Tejero realitza un intent fallit de cop d'estat (conegut com 23-F).
1982: en el nord de Síria es produeixen durs enfrontaments entre l'Organització dels Germans Musulmans i les forces governamentals del president Hafez al-Rostiu.
1982: a Dinamarca, el 52% de la població recolza en el referèndum la sortida del seu país de la CEE.
1983: a Espanya el ministre Miguel Boyer expropia Rumasa a José María Ruiz-Mateos.
1984: a Sant Sebastià (Espanya), la banda terrorista ETA assassina al senador socialista i parlamentari basc Enrique Casas.
1985: la banda terrorista ETA allibera a l'industrial Ángel Urteaga, previ pagament d'un rescat de 150 milions de pessetes, després de 38 dies de segrest.
1987: en l'Observatori Les Campanes (a Xile), Ian Shelton i Oscar Duhalde descobreixen la supernova SN1987A.
1988: a Israel, Chaim Herzog és triat president.
1988: a Madrid, el XXII Congrés del PCE tria a Julio Anguita com a nou secretari general, en substitució de Gerardo Iglesias.
1989: a Aragó, el PP i el PARELL signen el pacte de formació d'un Govern de coalició en la Comunitat Autònoma Aragonesa.
1989: a Algèria, s'aprova a través d'un referèndum, una reforma constitucional que acabarà amb el partit únic.
1989: a Japó es produeixen multitudinaris funerals pel recentment mort emperador Hirohito.
1990: el Soviet Suprem de la República bàltica d'Estònia adopta el multipartidisme.
1990: a l'hospital Gregorio Marañón (de Madrid), el cardiòleg nord-americà Charles I. Mullins corregeix per vegada primera a Europa, i sense necessitat de cirurgia, una malformació congènita de cor a una nena de 4 anys.
1991: a Tailàndia, el general Sunthorn Kongsompong lidera un sagnant cop d'estat destituint al primer ministre Chatichai Choonhavan.
1993: els països de l'OEA signen la Declaració de Cartagena d'Índies, en la qual s'insta a educar als pobles per a la democràcia.
1994: la Duma russa concedeix l'amnistia a Valentín Pavlov i a tots els encausats en el cop d'estat d'agost de 1991, que va allunyar del poder a Mijaíl Gorbachov.
1997: científics escocesos anuncien que han aconseguit desenvolupar una ovella clònica a la qual donen el nom de Dolly.
1998: Netscape Communications Corporation anuncia la creació de mozilla.org per coordinar el desenvolupament del navegador web de codi obert de Mozilla.
1998: la península de Florida (Estats Units) viu el pitjor temporal de la seva història.
1998: l'Ajuntament d'Ámsterdam inaugura les primeres tres «narco-sales» europees, centres on poden acudir els drogoaddictes sense llar.
1999: el líder rebel kurd Abdullah Öcalan és acusat de traïció a Ankara (Turquia).
1999: una allau de neu soterrada a 50 persones en els Alps austríacs, de les quals 38 resulten mortes.
1999: el guitarrista mexicà Carlos Santana aconsegueix vuit premis Grammy, igualant el rècord que posseïa Michael Jackson, aconseguit en 1983.
2002: l'espanyol Johann Mühlegg aconsegueix el seu tercer or olímpic després d'imposar-se en els 50 km de fons clàssic.
2002: Íngrid Betancourt és segrestada per les FARC durant un míting (romandrà segrestada durant 2323 dies).
2003: l'Acadèmia Britànica de Cinema concedeix dos Premis BAFTA (millor guion original i millor pel·lícula de parla no anglesa) a Pedro Almodóvar per Parli amb ella.
2004: l'escriptora colombiana Laura Restrepo guanya el premi Alfaguara de Novel·la amb la seva novel·la Deliri.
2004: una explosió causa sis morts en la central d'Investigació Espacial d'Índia, en Sriharikota.
2005: un equip de científics de la Universitat de Cardiff descobreix una galàxia formada per matèria fosca, situada a 50 milions d'anys llum.
2005: a Espanya, el Ministeri de Sanitat aprova els primers quatre projectes d'investigació sobre cèl·lules mare.
2005: es confirmen, per vegada primera, els efectes predits per la teoria de la relativitat d'Albert Einstein per a les rodalies dels forats negres.
2006: a Espanya surt a la venda Harry Potter i el misteri del príncep (sisè llibre de la saga).
2006: en Kent una banda armada perpetra el major robatori de la història del Regne Unit, després d'apropiar-se de més de 73 milions d'euros d'una empresa de seguretat.
2006: en Shanghái, Inditex (la multinacional espanyola que presideix Amancio Ortega), desembarca a Xina amb la inauguració d'una tenda Zara.
2009: Penélope Cruz es converteix en la primera actriu espanyola a aconseguir un premi Óscar
2011: a Líbia es produeixen aixecaments massius de les ciutats contra el govern de Gadafi, els aixecaments es duen a terme en Misurata, Zawiya, Nalut, Zintan, Gharyan, Yafren, Surman, Zuwara, Subrata, Jadu i Kikla.
2012: a Espanya el ple del Consell General del Poder Judicial, ha ratificat, amb el suport de 20 dels seus 21 membres, l'expulsió de la carrera judicial del jutge Baltasar Garzón.

Naixements

Països Catalans

1896, la Vall d'Uixó, Plana Baixa: Honori Garcia i Garcia, notari, historiador i publicista valencià (m. 1953).
1926, València: Fernando Vizcaíno Casas, advocat, escriptor i periodista valencià (m. 2003).

Món

1417: Pablo II, papa italià (f. 1471).
1443: Matías Corvino, rei d'Hongria i Croàcia (f. 1490).
1583: Jean-Baptiste Morin, científic francès (f. 1656).
1633: Samuel Pepys, parlamentari i cronista britànic (f. 1703).
1689: Samuel Bellamy, pirata britànic (f. 1717).
1646: Tokugawa Tsunayoshi, shogun japonès (f. 1709).
1648: Arabella Churchill, dona de Jaime II d'Anglaterra (f. 1730).
1680: Jean-Baptiste Li Moyne de Bienville, explorador francès i governador de Louisiana (f. 1767).
1685: Georg Friedrich Händel, compositor britànic d'origen alemany (f. 1759).
1723: Richard Price, filòsof britànic (f. 1791).
1744: Mayer Amschel Rothschild, banquer alemany (f. 1812).
1807: Florencio Varela, polític i periodista argentí (f. 1848).
1840: Carl Menger, economista austríac (f. 1921).
1842: Eduard von Hartmann, filòsof alemany (f. 1906).
1846: Luigi Denza, compositor italià (f. 1922).
1850: César Ritz, hostelero suís (f. 1918).
1866: Antonio d'Orleans i Borbó, noble espanyol (f. 1930).
1866: José Joaquín Casas Castañeda, polític colombià (f. 1950).
1868: William Edward Burghardt Du Bois, activista, escriptor, historiador i sociòleg nord-americà (f. 1963).
1874: Konstantin Päts, president estonio (f. 1956).
1871: George Thomas Moore, botànic nord-americà (f. 1956).
1878: Kazimir Malevich, pintor ucraïnès (f. 1935).
1883: Karl Jaspers, psiquiatre i filòsof alemany (f. 1969).
1889: Victor Fleming, cineasta nord-americà (f. 1949).
1889: Musidora, actriu i directora francesa (f. 1957).
1898: Enrique Lafuente Ferrari, historiador d'art espanyol (f. 1985).
1899: Erich Kästner, escriptor alemany (f. 1974).
1899: Norman Taurog, cineasta nord-americà (f. 1981).
1901: La Bella Dorita, cantant i ballarina de cabaré espanyola (f. 2001).
1901: Edgar Ende, pintor alemany (f. 1965).
1904: Terence Fisher, cineasta britànic (f. 1980).
1904: Leopold Trepper, espia soviètic (f. 1982).
1908: William McMahon, primer ministre i polític australià (f. 1988).
1913: Salvador Artigas, futbolista i entrenador espanyol (f. 1997).
1915: Paul Tibbets, pilot i militar nord-americà (f. 2007).
1918: Richard G. Butler, activista nazi nord-americà (f. 2004).
1920: Aurora Bernárdez, traductora i escriptora argentina.
1923: Rafael Addiego Bruno, magistrat i president uruguaià.
1923: Yiannis Grivas, polític i primer ministre grec.
1924: Allan McLeod Cormack, científic sud-africà, premi Nobel en Medicina en 1979.
1924: Claude Sautet, cineasta i guionista francès (f. 2000).
1927: Mirtha Legrand, actriu i conductora de televisió argentina.
1927: Silvia Legrand, actriu argentina.
1927: Régine Crespin, soprano francesa (f. 2007).
1928: Vasili Lazarev, cosmonauta soviètic (f. 1990).
1929: Allunyo II, patriarca moscovita (f. 2008).
1931: Tom Wesselmann, artista nord-americà (f. 2004).
1932: Majel Barrett Roddenberry, actriu nord-americana (f. 2008).
1934: Augusto Algueró, director d'orquestra i compositor espanyol (f. 2011).
1934: Limita Cristall, actriu argentí-nord-americana (El gran chaparral).
1936: Federico Luppi, actor argentí.
1938: Paul Morrissey, director nord-americà.
1938: Diane Varsi, actriu nord-americana (f. 1992).
1940: Peter Fonda, actor nord-americà.
1941: Alla Tarán, violinista i pedagoga ucraïnès-cubana.
1942: Dioncounda Traoré, president de Mali.
1942: Ben Grussendorf, polític nord-americà (f. 2011).
1944: Johnny Winter, músic nord-americà.
1945: Allan Boesak, activista sud-africana.
1947: Pia Kjærsgaard, polític danès.
1948: Manolo Clares, futbolista espanyol.
1949: Marc Garneau, astronauta canadenc.
1951: Patricia Richardson, actriu nord-americana.
1952: Brad Whitford, guitarrista nord-americà, de la banda Aerosmith.
1953: Satoru Nakajima, pilot japonès de Fórmula 1.
1954: Víktor Yushchenko, primer ministre ucraïnès.
1954: Rosendo Comprat, músic espanyol de rock.
1955: Howard Jones, cantant britànic.
1955: Flip Saunders, entrenador nord-americà de bàsquet.
1958: David Sylvian, músic britànic, de les bandes Japan i Nine Horses.
1960: Luisa Martín, actriu espanyola.
1960: Naruhito, príncep japonès.
1962: Michael Wilton, músic nord-americà de la banda Queensrÿche.
1963: Radosław Sikorski, periodista i polític polonès.
1964: John Norum, guitarrista noruec de la banda Europe.
1965: Michael Dell, empresari nord-americà.
1965: Mikel Erentxun, cantant espanyol d'origen veneçolà.
1965: Helena Sukova, tennista txeca.
1965: Sylvie Guillem, ballarina i coreògrafa.
1967: Chris Vrenna, músic nord-americà de les bandes Nine Inch Nails i Tweaker.
1968: Vicenta N'Dongo, actriu catalana.
1969: Marc Wauters, ciclista belga.
1970: Marie-Josée Croze, actriu canadenca.
1970: Niecy Nash, actriu nord-americana.
1971: Joe-Max Moore, futbolista nord-americà.
1974: Leko, DJ nord-americà.
1975: Paola Barrientos, actriu argentina.
1975: Natalia Verbeke, actriu argentina.
1976: Kelly Macdonald, actriu britànica.
1978: Resident (Calli 13), músic porto-riqueny de la banda Calli 13.
1978: René Pérez Joglar, cantant porto-riqueny de la banda Calli 13.
1978: Jo Joyner, actriu britànica.
1978: Jairo Carrillo, Enginyer en sistemes i Investigador equatorià.
1981: Gareth Barry, futbolista britànic.
1982: Adam Hann-Byrd, actor nord-americà.
1982: Karan Singh, polític indi.
1983: Mesuro, futbolista egipci.
1983: Emily Blunt, actriu britànica.
1983: Aziz Ansari, còmic nord-americà.
1984: Goizeder Azua, Miss Internacional 2003
1986: Ona Svensson, cantant sueca.
1986: Skylar Grey, cantant nord-americà.
1986: Kazuya Kamenashi, cantant japonès de la banda Kat-Tun.
1988: Nicolás Gaitán, futbolista argentí.
1992: Kyriakos Papadopoulos, futbolista grec.
1994: Dakota Fanning, actriu nord-americana.
2012: Estela de Suècia, princesa sueca.

Necrològiques

Països Catalans

1900 - Reus: Lluís Quer i Cugat, escriptor i economista.
1935 - Mallorca: Llorenç Bisbal (N. 1876), cappare del socialisme mallorquí.
1938 - Gènova: Joan Costa i Deu, periodista i escriptor català.
2008 - Barcelona (Barcelonès): Josep Palau i Fabre, escriptor, poeta i crític d'art català.

Món

155: Policarpo d'Esmirna, bisbe d'Esmirna (n. 69).
943: Herberto II, comte de Vermandois (n. 884).
1011: Willigis, arquebisbe de Magúncia (n. 940).
1072: Pedro Damián, teòleg (n. 1007).
1100: Zhezong, emperador xinès entre 1085 i 1100 (n. 1076).
1270: Santa Isabel de França, filla de Luis VIII de França (n. 1225).
1447: Eugenio IV, papa italià (n. 1383).
1447: Hunfredo de Gloucester, aristòcrata anglès (n. 1390).
1464; Zhengtong, emperador xinès (n. 1427).
1526: Diego Colón, aristòcrata espanyol (n. 1476).
1546: Francisco de Borbó, aristòcrata espanyol (n. 1519).
1554: Henry Grey, estadista i aristòcrata britànic (n. c. 1515).
1603: Andrea Cesalpino, filòsof, botànic i físic italià (n. 1519).
1669: Leo Aitzema, historiador alemany (n. 1600).
1704: Georg Muffat, compositor francès (n. 1653).
1766: Stanislaw Leszczynski, rei polonès (n. 1677).
1781: George Taylor, polític nord-americà signant de la Declaració d'Independència (n. 1716).
1792: Joshua Reynolds, pintor britànic (n. 1723).
1795: Carlos José Gutiérrez dels Rius, polític, músic i literat espanyol (n. 1742).
1821: John Keats, poeta britànic (n. 1795).
1822: Vicente Benavides, militar xilè (n. 1777).
1848: John Quincy Adams, sisè president nord-americà (n. 1767).
1855: Carl Friedrich Gauss, matemàtic, astrònom i físic alemany (n. 1777).
1859: Zygmunt Krasiński, poeta polonès (n. 1812).
1879: Albrecht Graf von Roon, militar prusiano (n. 1803).
1896: Justo Arosemena, escriptor i polític colombià (n. 1817).
1897: Woldemar Bargiel, compositor alemany (n. 1828).
1908: Johannes Friedrich August von Esmarch, cirurgià alemany (n. 1823).
1922: Albert Victor Bäcklund, físic suec (n. 1845).
1930; Horst Wessel, ideòleg nazi (n. 1907).
1931: Nellie Melba, cantant d'òpera australiana (n. 1861).
1932: Julieta Lanteri, feminista i política argentina (n. 1873).
1934: Edward Elgar, compositor britànic (n. 1857).
1935: Dionisio Pérez Gutiérrez, escriptor i gastrónomo espanyol (n. 1872).
1944: Leo Hendrik Baekeland, químic nord-americà (n. 1863).
1945: Reginald Barker, cineasta nord-americà (n. 1886).
1948: John Robert Gregg, inventor irlandès (n. 1866).
1953: Atilio Narancio, polític i dirigent del futbol uruguaià (n. 1883).
1955: Paul Claudel, dramaturg francès (n. 1868).
1958: Carlos Sáenz de Tejada, pintor espanyol (n. 1897).
1965: Stan Llorer, el Flac, actor còmic nord-americà (n. 1890).
1966: Melchor Fernández Almagro, historiador espanyol (n. 1893).
1967: Pepe Arias, actor còmic argentí (n. 1900).
1969: Saud d'Aràbia, rei àrab (n. 1902).
1973: Dickinson W. Richards, metge nord-americà, premi Nobel de Medicina en 1956 (n. 1895).
1974: Harry Ruby, compositor nord-americà (n. 1895).
1976: L. S. Lowry, artista britànic (n. 1887).
1983: Herbert Howells, compositor britànic (n. 1892).
1985: Risieri Frondizi, filòsof i antropòleg argentí (n. 1910).
1987: José Afonso, cantant portuguès (n. 1929).
1990: José Napoleó Duarte, polític salvadorenc (n. 1925).
1990: James Gavin, general i ambaixador nord-americà (n. 1907).
1995: Ángel d'Echenique, periodista espanyol (n. 1916).
1995: James Herriot, escriptor britànic (n. 1916).
1997: Tony Williams, baterista nord-americà (n. 1945).
2000: Ofra Haza, cantant israelià (n. 1957).
2000: Stanley Matthews, futbolista britànic (n. 1915).
2001: Robert Enrico, cineasta francès (n. 1931).
2003: Manuel Alonso Olea, advocat espanyol (n. 1924).
2003: Shlomo Argov, diplomàtic israelià (n.1929).
2003: Christopher Hill, historiador britànic (n. 1912).
2003: Robert King Merton, sociòleg nord-americà (n. 1910).
2004: Carl Anderson, cantant i actor nord-americà (n. 1945).
2004: Antonio Garrigues Díaz-Cañabate, advocat, diplomàtic i polític espanyol (n. 1904).
2004: Don Cornell, cantant nord-americà (n. 1919).
2006: Telmo Zarraonaindía, Zarra, futbolista espanyol (n. 1921).
2006: Benno Besson, actor i director suís (n. 1922).
2007: Pascal Yoadimnadji, polític i primer ministre chadiano entre 2005 i 2007 (n. 1950).
2008: Janez Drnovšek, polític eslovè (n. 1950).
2011: Jean Lartéguy, escriptor i periodista francès (n. 1920).


Santoral catòlic

Sants al Martirologi romà (2011): Policarp d'Esmirna, bisbe (156); Primià d'Ancona, bisbe màrtir (304); Sirè de Sirmium, màrtir (307); Milburga de Much Wenlock (ca. 722); Willigis de Magúncia, bisbe (1011); Joan Theristis el Segador, monjo (1127).
Beats: Nicolas Tabouillot, prevere màrtir (1795); Rafaela de Ybarra, fundadora de la congregació de les Germanes dels Sants Àngels Custodis (1900); Giuseppina Vannini, fundadora de les Filles de Sant Camil (1911); Wincenty Stefan Frelichowski, prevere màrtir (1945).
Sants: Cels de Trèveris, bisbe (151); Marta d'Astorga, verge i màrtir (252); 72 Màrtirs de Sirmium (ca. 303); Romana de Todi, eremita (335); Florenci de Sevilla, bisbe (485); Veterí de Gennes, deixeble de Sant Martí (s. V); Zebí de Syrein, eremita (s. V); Dositeu de Gaza, monjo (530); Fèlix de Brescia, bisbe (ca. 650); Boswell de Melross, prior (ca. 664); Earcongotha de Kent, princesa i monja (s. VII); Egfrid de Mèrcia, prevere (s. VII); Policarp d'Arle, bisbe (s. VII); Mildgytha de Minster, monja (ca. 676); Medrald de Vendôme, abat (ca. 850); Llàtzer el Pintor, monjo (867); Ordoni d'Astorga, bisbe (1066); Miló de Benevent, bisbe (1076).
Beats: Jurmin de Northúmbria, príncep (s. VII); Odó de Cappenberg, comte i prior (1171); Nicolau de Prússia, prior a San Niccolo del Boschetto (1456); Ludwig Mzyk, monjo i màrtir (1942).
Venerables: Paula Delpuig i Gelabert, religiosa vedruna.

[STV]

24 de febrer




Apotheosis of Louis XIV. 1.677
El 24 de febrer és el cinquanta cinquè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 310 dies per a finalitzar l'any i 311 en els anys de traspàs.

Esdeveniments

Països Catalans

1462 - Barcelona: Complot de Sant Maties.
1937 - Palma: Les autoritats franquistes afusellen a la tàpia del cementiri els republicans mallorquins Emili Darder, aleshores batle de la ciutat de Palma, Antoni Maria Ques Ventanyol, Alexandre Jaume Rosselló, aleshores diputats, i Antoni Mateu Ferrer aleshores batle d'Inca.

Món

1208: a Assís (Itàlia), Francisco d'Assís diu haver escoltat directament a Jesucrist ordenant-li que comencés la seva missió.
1503: en la costa de Veraguas (Panamà), Cristóbal Colón funda Santa María de Betlem, el primer llogaret espanyol en territori continental americà. Un mes després, els seus homes segresten a diversos indígenes i el 16 d'abril són tirats del lloc (que encara avui segueix deshabitat) i tornen a Espanya.
1524: el papa Clement VII concedeix a la Inquisició d'Aragó poder jurisdiccional sobre la sodomía, comporti o no herejía.
1525: en la batalla de Pavía, les tropes imperials de Carlos I vencen a les franceses de Francisco I, amb el que es posa fi a la Guerra dels Quatre Anys.
1527: a Hongria, després de la defunció de Luis II, el seu cunyat Fernando i la seva esposa Ana d'Hongria són coronats reis d'Hongria i de Bohèmia.
1582: al Vaticà, Gregorio XIII anuncia el calendari gregorià.
1607: en el Palau Ducal (Màntua) s'estrena l'òpera L'Orfeo de Claudio Monteverdi.
1647: al costat del riu Quillén, a l'actual província de Cautín (Xile), els invasors espanyols es reuneixen amb els indígenes mapuches al segon Parlament de Quilín.
1711: a Londres s'estrena l'òpera Rinaldo de Georg Friedrich Händel.
1777: mor José I de Portugal
1808: José Bonaparte institueix l'Ordre de les Dues Sicilias.
1821: a Mèxic es proclama el Pla d'Iguala, en vies de consolidar la independència, política proclamat per Agustín d'Iturbide el 24 de febrer a la ciutat d'Iguala de la Independència, Guerrero.
1848: a França, després de la revolta de 1848, la família real borbònica fuig i mai torna a regnar en aquest país.
1859: fundació a València, Espanya, de la Reial Societat Valenciana d'Agricultura i Esports.
1868: a Estats Units, Andrew Johnson es converteix en el primer president sotmès al procés d'impeachment (destitució).
1881: a Xile es funda el fort Recabarren, per continuar amb l'Ocupació de l'Araucanía. Aquest fort es convertirà amb el temps a l'actual ciutat de Temuco.
1891: a Brasil es promulga una Constitució Federal.
1895: en Baire (localitat del departament oriental cubà) succeeix el Crit de Baire. S'inicia la segona guerra d'independència de Cuba, denominada per José Martí com la «Guerra Necessària».
1896: el físic francès Henri Becquerel anuncia el descobriment d'una radiació emesa per l'urani.
1905: el ministre d'Agricultura rus, Alexei Yermolov, sotmet davant el tsar Nicolás II la idea d'una Constitució.
1905: s'obre el túnel del Simplón que uneix Itàlia i Suïssa.
1908: el bisbe de Barcelona publica una pastoral contra el projecte de l'ajuntament de crear escoles «bisexuales i neutres».
1909: en la localitat britànica de Brighton, es presenta per primera vegada al públic el cinema en color.
1909: en el teatre Galdós de Las Palmas s'estrena el drama L'esfinx, primera producció dramàtica de Miguel d'Unamuno.
1911: a Alemanya, el Reichstag aprova l'increment gradual dels efectius militars fins a aconseguir els 515 000 homes en 1915.
1911: a París es produeix la dimissió del primer ministre francès Aristide Briand, al que succeeix Ernest Monis, que rep el suport de radicals i radicalsocialistas.
1913: a Perú es constitueix un nou Govern, presidit per Federico Lluna i Peralta.
1914: el primer ministre britànic Winston Churchill aconsegueix crèdits suplementaris per a l'armada.
1917: en Petrogrado (capital tsarista de Rússia), una revolta esdevé en una rebel·lió militar que obliga al tsar Nicolás II a abdicar. Comença així la Revolució Russa.
1917: el servei d'intel·ligència britànic intercepta un telegrama d'Arthur Zimmermann, secretari d'estat d'Afers exteriors alemany, en el qual demana a Mèxic entrar en guerra contra Estats Units.
1918: Estònia declara la seva independència.
1920: a Munic, Adolf Hitler canvia el nom del Partit Obrer Alemany a Partit Nacionalsocialista Obrer Alemany (NSDAP) i proclama el programa de vint-i-cinc punts que ho regirà fins a la seva prohibició.
1922: Alemanya concedeix l'extradició de Lluís Nicolau, assassí del president del Consell espanyol Eduardo Dato.
1925: a Granada (Espanya) s'inaugura el tramvia a Serra Nevada (amb 14 túnels i 21 ponts en els seus 20 km de recorregut), que permet la comunicació entre molts pobles de la província.
1926: entre Buenos Aires i Montevideo s'estableix una línia aèria regular per a transport de passatgers.
1932: les Corts de la Segona República Espanyola aproven la llei del divorci.
1932: en Daytona International Speedway, Malcolm Campbell aconsegueix un nou rècord de velocitat sobre terra en aconseguir els 408,714 km/h amb un Napier-Campbell.
1933: les Corts espanyoles ratifiquen la confiança al govern per 173 vots contra 130 en el debat dels successos de Cases Velles.
1933: la reunió extraordinària de la Societat de Nacions delibera sobre el conflicte xinès-japonès i amonesta a Japó pel seu procedir.
1937: la Unió Soviètica prohibeix l'enviament de voluntaris a la Guerra Civil Espanyola.
1938: a la fàbrica Du Pont d'Arlington (Nova Jersey) es procedeix a iniciar la fabricació del primer producte de nylon destinat a la venda: un raspall de dents.
1942: l'ambaixador alemany Franz von Papin sofreix un atemptat a Ankara.
1945: a Egipte, el primer ministre Ahmed Maher Pasha és assassinat al parlament després de llegir un decret.
1946: a Argentina, Juan Domingo Perón és triat president. Evita es converteix així en Primera Dama.
1949: a la illa de Rodas se signa l'armistici que posa fi a la primera guerra àrab-israeliana.
1949: a Estats Units es llança el primer coet de dues etapes, que ascendeix fins a una altura de 392 km.
1950: a Barcelona mor afusellat l'anarquista Manuel Sabater.
1955: a Bagdad (l'Iraq) s'estableix l'Organització del Tractat Central (Pacte de Bagdad), aliança militar entre l'Iraq i Turquia, al que s'adherirà més tard Gran Bretanya, Pakistan i Iran.
1955: a Barcelona s'inaugura el XXIX Saló de la Moda Espanyola.
1957: al Caire (capital d'Egipte) té lloc la conferència dels caps d'estat d'Aràbia Saudita, Egipte, Jordània i Síria.
1958: en la selva de la Serra Mestra (Cuba), Ràdio Rebel ―la difusora dels rebels liderats per Fidel Castro― comença a transmetre (fins a l'actualitat).
1958: a Londres, el filòsof Bertrand Russell llança la Campanya per al Desarmament Nuclear.
1960: a Barcelona es refonen les companyies de transport urbà.
1966: a Ghana, el general Joseph A. Ankrah encapçala un cop d'estat, aprofitant que el president Kwame Nkrumah es troba de viatge per Àsia.
1966: en el marc de la guerra de Vietnam, el fotògraf japonès Kyoichi Sawada registra la imatge (que guanyarà un premi World Press) d'un blindat M113 amb soldats nord-americans arrossegant el cos d'un soldat del Vietcong fins a matar-ho.
1967: la fundació Juan March adquireix el Cantar de mio Cid (el manuscrit més valuós de la Biblioteca Nacional) en 10 milions de pessetes.
1968: el Ministeri de Defensa nord-americana suspèn els vols de previsió realitzats per avions carregats amb bombes atòmiques.
1968: en el transcurs de la Guerra de Vietnam, forces nord-americanes efectuen el primer bombardeig al port fluvial d'Hanói.
1968: és fundat el canal Multimedios Televisió.
1973: el dictador argentí, general Alejandro Agustín Lanusse, arriba a Madrid en una visita oficial al dictador espanyol Francisco Franco.
1974: en Lahore, 36 països islàmics reunits decideixen atorgar ajuda als països en vies de desenvolupament.
1975: la banda britànica Led Zeppelin publica l'àlbum Physical Grafiti.
1976: a Cuba entra en vigor la constitució, aprovada un any abans pel Comitè Central del Partit Comunista de Cuba.
1976: a Madrid, l'Organització Mundial del Turisme instal·la la seva seu central.
1978: Enrique Fuentes Quintana, vicepresident segon i ministre d'Assumptes Econòmics d'Espanya, presenta la seva dimissió, circumstància que aprofita Adolfo Suárez per realitzar altres canvis en el Gabinet format fa un any.
1981: el tinent coronel Antonio Tejero, després de mantenir segrestat al Govern i als diputats espanyols durant gairebé 20 hores, es lliura a les forces governamentals. És detingut, també, el general Jaime Milans del Bosch i altres col·laboradors en el fallit cop d'estat.
1981: al nord del golf de Corinto (Grècia) un violent sisme causa 16 morts i 400 ferits.
1981: en el Festival de Cinema de Berlín, la pel·lícula De pressa, de pressa (de l'espanyol Carlos Saura) obté l'Ós d'Or.
1983: el govern espanyol aprova el projecte d'incompatibilitats per als alts càrrecs.
1984: Brunei s'independitza del Regne Unit.
1985: a Cardedeu (Barcelona) acaba el primer congrés del «moviment verd» espanyol.
1987: el cardenal-arquebisbe de Madrid-Alcalá, Ángel Suquía, és triat president de la Conferència Episcopal Espanyola.
1988: a Madrid, l'ETA segresta a l'empresari Emiliano Revilla.
1989: l'aiatol·là Ruhollah Jomeini ofereix 3 milions de dòlars de recompensa per la mort de l'autor dels versos satànics, Salman Rushdie.
1989: a Algèria, una àmplia majoria aprova la nova Constitució que dóna pas al pluripartidismo.
1989: a Espanya, el Consell de Ministres aprova la plena incorporació de la dona a totes les armes, cossos i escales de les Forces Armades, encara que no té obligació de complir el servei militar.
1990: en les eleccions parlamentàries de Lituània aconsegueix una aclaparant majoria el moviment independentista Sajudis.
1991: Estats Units inicia una ofensiva terrestre contra l'Iraq, dins de la trucada Guerra del Golf Pèrsic, amb el major atac registrat des de la Segona Guerra Mundial.
1994: el govern de Nicaragua i els caps «recontras» acorden el desarmament dels rebels.
1997: neix el tennista argentí Alan Ibar.
1998: el FBI i la policia d'Estats Units destapen una xarxa dedicada a la venda d'òrgans humans procedents de presos xinesos executats al seu país.
1998: l'Assemblea Nacional de Poder Popular (Parlament) tria per unanimitat a Fidel Castro com a president del Consell d'Estat, el màxim òrgan de poder a Cuba.
1999: Madonna i Céline Dion són les triumfadors de la 41.º edició dels premis Grammy.
2000: un grup d'investigadors espanyols del CSIC i de la UNED aconsegueixen que rates parapléjicas tornin a caminar.
2003: l'ultranacionalista serbi Vojislav Šišelj es lliura al Tribunal Penal de l'Haia per respondre per crims de guerra i contra la humanitat.
2003: l'escriptor i periodista mexicà Xavier Velasco aconsegueix el premi Alfaguara de novel·la amb l'obra Diable guardià.
2003: el músic Robert Trujillo ocupa el lloc de baixista en la banda de thrash metall Metallica.
2004: un grup d'arqueòlegs iraquià anuncia que filtracions d'aigua procedents d'un canal artificial construït per Saddam Hussein posen en perill les mil·lenàries ruïnes de l'antiga Babilònia.
2005: la insurrecció iraquiana assassina a 15 policies en Tikrit.
2005: en São Paulo (Brasil), els prínceps d'Astúries inauguren la major seu de l'Institut Cervantes a Iberoamèrica.
2005: els químics Laura Gagliardi (Universitat de Palerm) i Björn Roos (Universitat de Lund) publiquen en la revista Nature el descobriment d'un nou tipus d'enllaç químic que està format per 10 electrons, l'equivalent a cinc enllaços covalents.
2006: Espanya decideix obrir ambaixades permanents a Nova Zelanda, Sudan, Trinidad i Tobago i Iemen.
2006: l'escriptor italià Claudio Magris és investit doctor honoris causa per la Universitat Complutense de Madrid.
2011: a Estats Units, el transbordador espacial Discovery és llançat en la seva última missió, la STS-133.
2012: a la ciutat colombiana de Bucaramanga a les 8:43 del matí es registra un fort terratrèmol, amb una magnitud de 5,6 graus en l'escala de Richter.

Naixements

Països Catalans

1815 - Cameles (el Rosselló): Andreu Toront, inventor de la tenora moderna.
1971 - Barcelona: Pedro Martínez de la Rosa, pilot de Fórmula 1.

Món

1103: Toba, emperador japonès (f. 1156).
1304: Ibn Battuta, explorador àrab (f. 1368).
1463: Giovanni Pico della Mirandola, filòsof italià (f. 1494).
1500: Carlos d'Habsburgo, rei espanyol i emperador d'Alemanya (f. 1558).
1519: Francisco I de Lorena, duc francès (f. 1563).
1536: Clemente VIII, papa romà des de 1592 (f. 1605).
1545: Juan d'Àustria, militar espanyol (f. 1578).
1557: Matías d'Habsburgo, emperador del Sacre Imperi Romano Germànic (f. 1619).
1597: Vincent Voiture, escriptor francès (f. 1648).
1619: Charles Li Brun, pintor francès (f. 1690).
1645: Johann Ambrosius Bach, músic alemany (f. 1695).
1709: Jacques de Vaucanson, inventor francès (f. 1782).
1722: John Burgoyne, general i dramaturg britànic (f. 1792).
1767: José Matías Delgado, eclesiàstic i polític salvadorenc (f. 1832).
1774: Adolfo d'Hannover, aristòcrata i militar britànic (f. 1850).
1785: Manuel Rodríguez, guerriller xilè (f. 1818).
1786: Wilhelm Grimm, lingüista i mitólogo alemany (f. 1859).
1818: Francisco Jareño i Alarcón, arquitecte espanyol (f. 1892).
1830: Narcís Serra, poeta i dramaturg espanyol (f. 1877).
1831: Leo von Caprivi, canceller alemany (f. 1899).
1832: Juan Clemente Zenea, poeta i periodista cubà (f. 1871).
1836: Winslow Homer, pintor naturalista mexicà (f. 1910).
1837: Rosalía de Castro, poetisa espanyola (f. 1885).
1852: Francisco Javier Ugarte Pagés, polític espanyol (f. 1919).
1863: Franz von Stuck, escultor alemany.
1864: José Pardo i Barreda, polític i president peruà (f. 1947).
1866: Piotr Lébedev, físic rus (f. 1912).
1874: Honus Wagner, beisbolista nord-americà (f. 1955).
1885: Modest López Otero, arquitecte espanyol (f. 1962).
1885: Chester Nimitz, militar nord-americà (f. 1966).
1885: Stanisław Ignacy Witkiewicz, escriptor, fotògraf, filòsof i pintor polonès (f. 1939).
1897: Hernán Figueroa Anguita, polític xilè (f. 1985).
1897: Yang Xiufeng, polític xinès (f. 1983).
1898: Kurt Tank, enginyer aeronàutic i pilot de proves alemany (f. 1983).
1909: August Derleth, escriptor nord-americà (f. 1971).
1912: André Greck, escultor francès nascut a Algèria.
1914: Zachary Scott, actor nord-americà (f. 1965).
1921: Abe Vigoda, actor nord-americà.
1922: Richard Hamilton, pintor britànic (f. 2011).
1922: Steven Hill, actor nord-americà.
1923: Fred Steiner, compositor nord-americà (f. 2011).
1924: Bartolomé Escandell, historiador espanyol (f. 2012).
1929: Luis Carandell, escriptor i periodista espanyol (f. 2002).
1931: Eladia Blázquez, cantant i compositora argentina (f. 2005).
1931: Dominic Chianese, actor nord-americà.
1932: Michel Legrand, compositor francès.
1932: Renata Scotto, soprano italiana.
1933: Judah Folkman, biòleg i mèdic oncólogo nord-americà (f. 2008).
1934: Bettino Craxi, primer ministre italià (f. 2000).
1934: Frank Braña, actor espanyol (f. 2012).
1936: Luis Aguilé, cantant i humorista argentí (f. 2009).
1936: Guillermo O'Donnell, politòleg argentí (f. 2011).
1938: James Farentino, actor nord-americà (f. 2012).
1938: Phil Knight, empresari nord-americà, fundador de Nike.
1938: Llibertat Leblanc, actriu argentina.
1940: Denis Law, futbolista escocès.
1942: Joseph Lieberman, polític nord-americà.
1943: Pablo Milanès, compositor cubà.
1943: Jorge Hugo Fernández, futbolista argentí.
1944: Nicky Hopkins, músic britànic (f. 1994).
1946: Ratomir Dujković, entrenador de futbol serbi.
1946: Grigory Margulis, matemàtic rus.
1947: Edward James Olmos, actor nord-americà.
1949: Enrique Rojas, psiquiatre espanyol.
1950: Miguel Arias Cañete, polític espanyol.
1950: Daniel Txopitea, pintor i escultor espanyol (f. 1997).
1951: Helen Shaver, actriu canadenca.
1955: Steve Jobs, fundador d'Apple Computer (f. 2011).
1955: Alain Prost, pilot francès de Fórmula 1.
1956: Hevzi Nuhiu, escultor albanès.
1957: Rafael Gordillo, futbolista espanyol.
1959: Beth Broderick, actriu nord-americana.
1959: Alexander Belostenny, baloncestista soviètic (f. 2010).
1964: Todd Field, cineasta nord-americà.
1965: Kristin Davis, actriu nord-americana.
1966: Alain Mabanckou, escriptor congolès.
1966: Billy Zane, actor nord-americà.
1967: Fernando Tejero, actor espanyol.
1969: Alejandro González, baterista nord-americà de la banda mexicana Mannà.
1970: Luciano Galende, presentador de televisió i periodista argentí.
1971: Leda Battisti, cantautora italiana.
1972: Sergio Temps, pianista argentí.
1973: Chris Fehn, baterista nord-americà de la banda Slipknot.
1973: Fernando Hernández, jugador d'handbol espanyol.
1974: Txad Hugo, músic nord-americà de la banda The Neptunes.
1976: Eric Griffin, guitarrista nord-americà de la banda Wednesday 13.
1976: Bradley McGee, ciclista australià.
1976: Matt Skiba, cantant i guitarrista nord-americà de la banda Alkaline Trio.
1977: Floyd Mayweather, Jr., boxador nord-americà.
1977: Acció Sánchez, músic espanyol.
1977: Alberto Valdivia Baselli, escriptor peruà.
1978: John Nolan, guitarrista i vocalista nord-americà de la banda Taking Back Sunday.
1978: Shinya, músic japonès de la banda Dir en Grey.
1979: Ainhoa Arbizu, periodista espanyola.
1980: Anton Maiden, cantant suec (f. 2003).
1981: Lleyton Hewitt, tennista australià.
1981: Mauro Rosers, futbolista argentí.
1981: Estafa Bernhard, piloto d'automobilisme alemany.
1982: Klára Koukalová, tennista txeca.
1984: Clivio Piccione, piloto d'automobilisme monegasco.
1985: William Kvist, futbolista danès.
1987: Mayuko Iwasa, actriu i cantant japonesa.
1987: Chieko Kawabe, model, actriu i cantant japonesa.

Necrològiques

Països Catalans

1874, Barcelona: Anselm Clavé, músic i polític català, fundador dels Cors de Clavé.
1937, Palma: Emili Darder, batle de Palma és afusellat juntament amb Alexandre Jaume diputat socialista, Antoni Mateu, batle d'Inca i Antoni Maria Ques, diputat socialista.

Món

616: Ethelberto, rei de Kent (n. h.560)
1588: Johann Weyer, metge i demonólogo neerlandès (n. 1515 o 1516).
1695: Johann Ambrosius Bach, músic alemany (n. 1645).
1777: José I, rei portuguès (n. 1714).
1799: Georg Christoph Lichtenberg, científic i escriptor alemany (n. 1742).
1810: Henry Cavendish, científic britànic (n. 1731).
1815: Robert Fulton, enginyer i inventor nord-americà (n. 1765).
1825: Thomas Bowdler, metge i ajedrecista britànic (n. 1754).
1856: Nikolai Ivanovich Lobachevski, matemàtic rus (n. 1792).
1894: Canó Berea Rodríguez, director d'orquestra, violinista i compositor espanyol (n. 1836).
1911: Jules Joseph Lefebvre, pintor francès (n. 1834).
1925: Hjalmar Branting, polític suec, premi Nobel de la Pau en 1921 (n. 1860).
1929: André Messager, director d'orquestra i compositor francès (n. 1853).
1938: Thomas Gann, arqueòleg alemany (n. 1867).
1948: Alfredo Baldomir, militar, polític i president uruguaià entre 1938 i 1942 (n. 1884).
1953: Gerd von Rundstedt, militar alemany (n. 1875).
1960: Antonio Vallejo-Nágera, psiquiatre espanyol (n. 1889).
1964: Alexander Archipenko, escultor rus, nacionalitzat nord-americà (n. 1887).
1967: Franz Waxman, compositor alemany (n. 1906).
1973: Manolo Caragol, cantaor de flamenc espanyol (n. 1909).
1975: Nikolái Bulganin, president soviètic entre 1955 i 1958 (n. 1895).
1983: Agapito Marazuela, músic espanyol (n. 1891).
1988: Antonio Prohías, caricaturista cubà (n. 1921).
1990: Sandro Pertini, polític italià (n. 1896).
1991: Héctor Rial, futbolista hispà-argentí (n. 1928).
1992: Valentino Bompiani, editor italià (n. 1898).
1993: Bobby Moore, futbolista britànic (n. 1941).
1993: Hernando Viñes, pintor espanyol (n. 1904).
1994: Jean Sablon, cantant francès (n. 1906).
1994: Dinah Shore, cantant nord-americà (n. 1917).
2001: Claude Elwood Shannon, enginyer electricista i matemàtic nord-americà (n. 1916).
2002: Leo Ornstein, compositor i pianista rus (n. 1893).
2003: Antoni Torres, futbolista espanyol (n. 1943).
2006: Don Knotts, actor nord-americà (n. 1924).
2006: Dennis Weaver, actor nord-americà (n. 1924).
2006: Carlos Martínez Sotomayor, advocat, diplomàtic i polític xilè (n. 1929).
2007: Bruce Bennett, actor i cantant nord-americà (n. 1906).
2007: Leroy Jenkins, violinista nord-americà (n. 1932).
2008: Rui Torres, conductor de televisió mexicà (Art Attack).
2012: Jorge Swett, muralista, pintor, advocat i escriptor guayaquileño (n. 1926).

Festes i commemoracions

Mèxic: Dia de la bandera.
Romania i República de Moldàvia: Dragobete, dia dels enamorats.

Santoral catòlic

Eveci de Nicomèdia, màrtir (303)
Modest de Trèveris, bisbe (486)
Etelbert de Kent, rei (616).
sant Maties apòstol (fins al 1969)
Sants Montà, Luci, Flavià i companys màrtirs de Cartago (260);
Beats: Constanzio Servoli de Fabriano, dominic (1481);
Marco de' Marconi, monjo (1510);
Tommaso Maria Fusco, prevere fundador de la Companyia de l'Apostolat Catòlic de la Preciosíssima Sang (1891);
Josepa Naval i Girbés, laica (1893);
Florentina Nicol Goñi, fundadora de les Germanes Dominiques del Santíssim Rosari (1940).
Pere Palatí de Nicomèdia, màrtir (303);
Modest d'Agde, monjo (303);
Sergi de Capadòcia, monjo i màrtir (304);

[STV]

25 de febrer




El Generalife.
El 25 de febrer és el cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 309 dies per a finalitzar l'any i 310 en els anys de traspàs.

Esdeveniments

Països Catalans

1018 - Barcelona: Berenguer Ramon I és nomenat comte de Barcelona, a la mort del seu pare Ramon Borrell.
1951 - Barcelona: Aldarulls a la ciutat arran de la pujada de tarifes del tramvia. Considerats la primera mobilització antifranquista, el govern va haver de cedir i abaixar el preu del bitllet.
1983 - Madrid: el Parlament espanyol aprova l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears.

Món

52 a. C.: Pompeyo és triat cònsol únic de Roma.
1119: a Espanya, Alfonso I el Batallador conquista Tudela.
1281: a Espanya, Alfonso X el Sabio publica les primeres Ordenances Marítimes de Castella.
1551: en Salvador de Badia s'estableix la primera diòcesi brasilera.
1554: a Xile, el líder mapuche Lautaro ataca la ciutat de Concepción.
1669: el jesuïta austríac Johann Eberhard Graf Neidhardt és destinat a Roma com a ambaixador extraordinari, després que la reina Mariana d'Àustria aprovés la demanda d'expulsió exigida per Juan José d'Àustria.
1830: a Argentina es lliura la Batalla d'Oncativo o Llacuna Llarga, on l'exèrcit dels federals, dirigits per Facundo Quiroga, és derrotat pel de els unitaris sota el comandament de José María Paz.
1832: Polònia queda sotmesa a l'Imperi rus.
1848: a França els revolucionaris proclamen la república.
1856: a París (França) se celebra un congrés per tractar de posar fi a la guerra de Crimea.
1869: a Espanya, Francisco Serrano és nomenat president del govern.
1874: a Espanya, les tropes carlistas aconsegueixen la victòria en la Batalla de Somorrostro.
1902: a Estats Units, Hubert Cecil Booth funda la Vacuum Cleaner Co Ltd per fabricar aspiradores.
1903: a Vigo (Espanya) moren dues persones durant les festes de carnestoltes.
1905: entre Suïssa i Itàlia conclouen les obres del túnel del Simplón.
1905: la Comissió Hull dicta la seva fallada sobre l'incident del Doggerbank.
1906: Miguel d'Unamuno dóna una conferència en el teatre de la Zarzuela, titulada La crisi del patriotisme.
1907: es presenta a la Ciutat Comtal l'Orquestra Filharmònica de Barcelona, fundada per José Lassalle.
1908: es publica a Espanya un Llibre Vermell relatiu als assumptes del Marroc.
1908: a Espanya, un estudi estadístic destaca que durant l'any anterior van emigrar 82.606 espanyols, d'edats compreses entre els 15 i els 35 anys.
1910: el Dalái Lama fuig del Tibet i es refugia en l'Índia enfront de les amenaces xineses.
1918: Estimat Nervo publica el seu llibre de poemes Plenitud.
1919: André Tardieu, representant de França en la conferència de pau, presenta les principals reivindicacions franceses i proposa establir la frontera francoalemana en el Rin.
1919: Japó sol·licita oficials alemanys per a l'organització del seu exèrcit; en signar-se el contracte, es lliuren en mà 5.000 marcs, i 1.200 marcs cada mes.
1921: Geòrgia es converteix en república soviètica després d'una violenta intervenció bolchevique.
1922: a Japó, la Dieta rebutja la llei sobre el vot femení.
1922: A França és guillotinat Henri Desiré Landru, acusat de l'assassinat de vuit dones.
1925: a Nova York (Estats Units). Columbia Records fa el primer enregistrament musical elèctrica. El seu intèrpret va ser el pianista i cantant nord-americà Art Gillham.
1925: a Turquia, els kurds es revolten contra el Govern de Mustafa Kemal Atatürk.
1927: l'aviador italià De Pinedo arriba a Badia (Brasil) després de realitzar la travessia de l'oceà Atlàntic.
1927: a Varsòvia se signa un acord de circulació entre la ciutat lliure de Dantzig i Polònia.
1930: Camille Chautemps perd la votació de confiança al Parlament francès i presenta la seva dimissió.
1930: a Alemanya, la totalitat dels caps polítics i funcionaris del NSDAP han de jurar el seu càrrec a Adolf Hitler.
1935: Louis Lumière presenta en l'Acadèmia de Ciències de París una seqüència de cinema en relleu.
1940: unitats de les forces aèries canadenques aterren a Gran Bretanya.
1941: en Ámsterdam els treballadors es declaren en vaga per protestar contra les mesures antisemites adoptades pels ocupants alemanys.
1943: les tropes alemanyes d'Àfrica del Nord posen fi a la seva ofensiva.
1943: T. S. Eliot publica els seus Quatre quartets.
1944: a Buenos Aires dimiteix el dictador Pedro Pablo Ramírez; després d'una reunió militar, el vicedictador Edelmiro Julián Farrell accepta el poder.
1946: a Espanya, el general Alfredo Kindelán, fervent partidari de la monarquia, és bandejat a Canàries.
1947: Thomas Mann publica Doktor Faustus.
1947: el Consell Aliat de Control va proclamar oficialment la dissolució de l'Estat Lliure de Prusia acabant fins a avui amb l'existència de l'estat.
1948: a Txecoslovàquia succeeix una revolució comunista.
1950: a Argentina neix Néstor Carlos Kirchner
1951: a Txecoslovàquia, les emissores de radi anuncien el descobriment d'un complot contra el Govern, els instigadors del qual serien Gustav Húsak i Vlado Clementis.
1952: a Estats Units es confirma la pena de mort al matrimoni Rosenberg.
1953: Charles de Gaulle rebutja públicament el tractat sobre la Comunitat Defensiva Europea.
1956: en la Unió Soviètica, Nikita Jrushchov pronuncia el Discurs secret durant el XX Congrés del PCUS, la qual cosa dóna inici a la desestalinización.
1957: formació del Vuitè Govern nacional d'Espanya (1957-1962), presidit per Francisco Franco.
1959: a Rhodèsia es proclama l'estat d'emergència i es dissolen els estats nacionalistes africans.
1963: en el Casón del Bon Retir de Madrid s'inaugura l'exposició Oro del Perú.
1965: a Madrid, més de 5000 universitaris es manifesten; s'obren expedients als professors que recolzen el moviment estudiantil.
1968: a Xipre, l'arquebisbe Makarios III és triat president.
1977: a Algèria se celebren les primeres eleccions parlamentàries.
1978: A Argentina, es registra la segona major tragèdia ferroviària del país: 55 morts
1979: a Viena, l'atleta Antonio Páez es proclama campió d'Europa dels 800 m.
1980: a Surinam, els militars prenen el poder després d'un cop d'estat.
1980: a Kabul els disturbis contra la presència soviètica causen 500 morts.
1980: en el festival de Berlín, l'estrena de la pel·lícula El crim de Conca, dirigida per Pilar Miró, causa un gran escàndol.
1981: a Espanya, Leopoldo Calvo-Sotelo és triat president del Govern pel Congrés dels Diputats.
1981: a Espanya els generals Jaime Milans del Bosch, capità general de València, i Alfonso Armada i Comyn, segon cap de l'Alt Estat Major, són acusats de participar en el cop d'estat del dia 23.
1983: a Guinea Equatorial es funda el Partit del Progrés, d'ideologia demòcrata cristiana.
1984: a Madrid se celebra una gran manifestació a favor de la llibertat d'ensenyament i en contra de la llei d'educació socialista (LODE).
1986: a Filipines, el dictador Ferdinand Marcos fuig del país.
1989: arriba a Pequín el president nord-americà, George Bush, per consolidar les relacions entre ambdós països i recolzar les reformes iniciades per Deng Xiaoping.
1990: a Nicaragua, Violeta Chamorro (de la U) venç en les eleccions.
1991: es dissol l'estructura militar del Pacte de Varsòvia.
1991: a l'Iraq el Govern ordena a les seves tropes abandonar Kuwait.
1992: a la ciutat de Joyalí (a Azerbaidjan), en el marc de la guerra de Nagorno Karabaj, forces armades d'Armènia i Rússia maten a centenars de civils azerbaiyanos. (Massacre de Jochalí).
1992: en Algorta (Biscaia), la banda terrorista ETA assassina a un guàrdia civil.
1993: a Catalunya es fa oficial l'himne de "Els segadores" (Els segadors)
1994: en el Temple dels Patriarques d'Hebron (Cisjordània), l'extremista jueu Baruch Goldstein assassina a 29 palestins.
1998: a Estats Units, el Pentàgon sofreix el major atac de pirates informàtics.
1998: els dubtes sobre el suport que pot prestar Japó per a la recuperació financera de la zona provoquen noves pèrdues generalitzades en les borses de sud-est asiàtic.
1998: Bob Dylan, Luis Miguel i Elton John són els triumfadors en el lliurament dels Premis Grammy de la Música.
1998: les dues grans empreses de l'aviació civil, la nipona Japan Airlines (JAL) i la nord-americana American Airlines (AA), aconsegueixen un acord que els permet oferir de manera conjunta les seves rutes a banda i banda de l'Oceà Pacífic.
1999: l'ONU presenta l'informe sobre les matances de civils a Guatemala, on s'acusa directament al Govern.
2000: a Filipines moren 32 persones per l'explosió de dues bombes col·locades en un ferri.
2001: els Campionats d'Espanya d'Atletisme es clausuren amb cinc rècords nacionals.
2001: L'esquiador espanyol d'origen alemany Johann Mühlegg aconsegueix la medalla d'or en la marató de 50 quilòmetres dels Campionats del Món d'esquí nòrdic.
2003: a Caracas succeeixen explosions en l'ambaixada d'Espanya i en el consolat Colombià. L'Estat responsabilitza a militars retirats involucrats en el cop de 2002.
2003: jura el càrrec a Seül el nou president sud-coreà Roh Moo-hyun, successor de Kim Dae Yung.
2003: Corea del Nord reactiva la central nuclear de Yongbyon, on manté 8.000 barres de plutoni amb les quals podrien construir-se sis bombes atòmiques.
2004: un grup d'arqueòlegs espanyols anuncia la troballa d'un important jaciment, ric en restes fòssils de dinosaures, en la localitat de Riodeva, a Terol.
2005: moren nou cascos blaus de Bangladés en una emboscada al nord-oest de la República Democràtica del Congo.
2006: a Madrid, l'Associació de Víctimes del Terrorisme convoca una multitudinària manifestació en contra del diàleg del Govern amb ETA.

Naixements

Països Catalans

1861, Barcelona: Santiago Rusiñol, pintor, escriptor, col·leccionista, periodista i dramaturg català.
1871, Barcelona: Marçal Ballús i Bertran, odontòleg i pioner de la cinematografia a Catalunya.
1971, Badalona, Barcelonès: Antoni Pinilla Miranda, futbolista.

Món

1643: Ahmed II, sultà otomà (f. 1695).
1670: María Winkelmann-Kirch, astrònoma alemanya (f. 1720).
1682: Giovanni Battista Morgagni, anatomista italià (f. 1771).
1707: Carlo Goldoni, dramaturg italià (f. 1793).
1714: René Nicolás Carlos Agustín de Maupeou, canceller francès (f. 1792).
1778: José de Sant Martín, militar argentí, libertador de Xile i Perú (f. 1850).
1790: Juan Álvarez Mendizábal, polític espanyol (f. 1853).
1816: Matías Ramón Mella, patriota dominicà, un dels tres pares de la pàtria (f. 1864).
1827: Juan Escutia, Un dels nens herois mexicans, mort en la batalla de Chapultepec (f. 1847).
1831: Dióscoro Pobla, pintor espanyol (f. 1901).
1836: Paulina de Metternich, aristòcrata alemany (f. 1921).
1841: Pierre Auguste Renoir, pintor impressionista francès (f. 1919).
1842: Karl May, escriptor alemany (f. 1912).
1855: Cesário Verd, poeta portuguès (f. 1886).
1866: Benedetto Croce, filòsof i historiador italià (f. 1952).
1870: Georges Cirot, historiador francès (f. 1946).
1873: Enrico Caruso, tenor italià (f. 1921).
1874: Aristide Baghetti, actor italià (f. 1955).
1877: Manuel González García, prelat espanyol (f. 1940).
1878: Acácio Lli, artista portuguès (f. 1956).
1887: Ewald Mataré, escultor alemany (f. 1965).
1888: John Foster Dulles, polític nord-americà (f. 1959).
1890: Vyacheslav Molotov, polític soviètic (f. 1986).
1894: Meher Bava, líder espiritual indi (f. 1969).
1896: Fernando de Castro Rodríguez, metge i científic espanyol (f. 1967).
1896: Anada Coix, cantant nord-americà (f. 1967).
1901: Zeppo Marx, actor nord-americà (f. 1979).
1906: Domingo Ortega, torero espanyol (f. 1988).
1908: Frank G. Slaughter, escriptor nord-americà (f. 2001).
1914: Arkady Ostrovsky, compositor rus (f. 1967).
1915: Justiniano Casas Peláez físic espanyol (f. 1998).
1916: José Cibrián, actor argentí (f. 2002).
1917: Anthony Burgess, escriptor i músic britànic (f. 1993).
1918: Bobby Riggs, tennista nord-americà (f. 1995).
1918: Miguel Gallastegui, pilotari basc.
1923: Gene Vance, baloncestista nord-americà (f. 2012).
1924: Víctor Massuh, professor i assagista argentí (f. 2008).
1928: Herman Puig, cineasta i fotògraf cubà.
1932: Tony Brooks, piloto de Fórmula 1 britànic.
1937: Sever Sarduy, escriptor cubà (f. 1993).
1940: Jesús López Cobos, director d'orquestra i músic espanyol.
1941: Sandy Bull, músic nord-americà de música folk (f. 2001).
1943: George Harrison, músic britànic (The Beatles) (f. 2001).
1944: François Cevert, piloto d'automobilisme francès.
1946: Jean Todt, copilot de ral·li i director d'equip d'automobilisme francès.
1947: Lee Evans, atleta nord-americà.
1947: Carlos Ospina Ovalle, militar colombià.
1948: Aldo Busi, escriptor italià.
1948: Eduardo Aninat, economista xilè.
1948: Francisco Villar García-Moreno, polític espanyol (f. 2011).
1949: Ric Flair, lluitador professional nord-americà.
1949: Amin Maalouf, escriptor libanès.
1950: Xosé Cuíña, polític espanyol (f. 2007).
1950: Francisco Fernández Ochoa, esquiador espanyol (f. 2006).
1950: Neil Jordan, director de cinema irlandès.
1950: Néstor Carlos Kirchner, advocat, polític i president argentí (f. 2010).
1951: Stanislao Marí, músic ítalo-veneçolà.
1951: Don Quarrie, atleta jamaicà.
1953: José María Aznar, polític i president espanyol.
1953: Daniel Sada, escriptor mexicà (f. 2011).
1953: Martin Kippenberger, escultor alemany (f. 1997).
1954: Gerardo Pelusso, entrenador de futbol uruguaià.
1954: João Carqueijeiro, escultor angolès.
1955: Enric Miralles, arquitecte espanyol (f. 2000).
1958: Kurt Rambis, baloncestista nord-americà.
1960: Adriana Vega, actriu espanyola.
1962: Birgit Fischer, kayakista alemany.
1965: Brian Baker, guitarrista i baixista nord-americà (Minor Threat, Bad Religion).
1965: Carrot Top, comediant nord-americà.
1966: Alexis Denisof, actor nord-americà.
1966: Téa Leoni, actriu nord-americana.
1968: Evridiki, cantant xipriota.
1970: Beatriz Rico, actriu espanyola.
1971: Kaskade, DJ i productor d'origen nord-americà
1971: Sean Astin, actor nord-americà.
1971: Daniel Powter, músic canadenc.
1973: Julio José Iglesias, cantant espanyol.
1973: Normann Stadler, triatleta alemany.
1976: Rashida Jones, actriu, escriptora i model nord-americà.
1976: Chris Pitman, tecladista nord-americà (Guns N' Roses).
1977: Sarah Jezebel Deva, cantant britànica (Cradle of Filth).
1977: Josh Wolff, futbolista nord-americà.
1980: Antonio Burks, baloncestista nord-americà.
1981: Park Ji-Sung, futbolista sud-coreà.
1982: Maria Kanellis, lluitadora professional nord-americana.
1982: Bert McCracken, cantant nord-americà (The Used).
1983: Eduardo da Silva, futbolista croat.
1984: Lovefoxxx, cantant brasilera (CSS).
1985: Joakim Noah, baloncestista nord-americà.
1986: Justin Berfield, actor nord-americà.
1986: James i Oliver Phelps, actors anglesos.
1986: Danny Saucedo, cantant suec.
1997: Isabelle Fuhrman, actriu nord-americana

Necrològiques

Països Catalans

1926, Palma: Joan Alcover i Maspons, escriptor i polític mallorquí.
1937, Sabadell: Marçal Ballús i Bertran, odontòleg i pioner de la cinematografia a Catalunya.

Món

1643: Ahmed II, sultà otomà (f. 1695).
1670: María Winkelmann-Kirch, astrònoma alemanya (f. 1720).
1682: Giovanni Battista Morgagni, anatomista italià (f. 1771).
1707: Carlo Goldoni, dramaturg italià (f. 1793).
1714: René Nicolás Carlos Agustín de Maupeou, canceller francès (f. 1792).
1778: José de Sant Martín, militar argentí, libertador de Xile i Perú (f. 1850).
1790: Juan Álvarez Mendizábal, polític espanyol (f. 1853).
1816: Matías Ramón Mella, patriota dominicà, un dels tres pares de la pàtria (f. 1864).
1827: Juan Escutia, Un dels nens herois mexicans, mort en la batalla de Chapultepec (f. 1847).
1831: Dióscoro Pobla, pintor espanyol (f. 1901).
1836: Paulina de Metternich, aristòcrata alemany (f. 1921).
1841: Pierre Auguste Renoir, pintor impressionista francès (f. 1919).
1842: Karl May, escriptor alemany (f. 1912).
1855: Cesário Verd, poeta portuguès (f. 1886).
1861: Santiago Rusiñol, pintor espanyol (f. 1931).
1866: Benedetto Croce, filòsof i historiador italià (f. 1952).
1870: Georges Cirot, historiador francès (f. 1946).
1873: Enrico Caruso, tenor italià (f. 1921).
1874: Aristide Baghetti, actor italià (f. 1955).
1877: Manuel González García, prelat espanyol (f. 1940).
1878: Acácio Lli, artista portuguès (f. 1956).
1887: Ewald Mataré, escultor alemany (f. 1965).
1888: John Foster Dulles, polític nord-americà (f. 1959).
1890: Vyacheslav Molotov, polític soviètic (f. 1986).
1894: Meher Bava, líder espiritual indi (f. 1969).
1896: Fernando de Castro Rodríguez, metge i científic espanyol (f. 1967).
1896: Anada Coix, cantant nord-americà (f. 1967).
1901: Zeppo Marx, actor nord-americà (f. 1979).
1906: Domingo Ortega, torero espanyol (f. 1988).
1908: Frank G. Slaughter, escriptor nord-americà (f. 2001).
1914: Arkady Ostrovsky, compositor rus (f. 1967).
1915: Justiniano Casas Peláez físic espanyol (f. 1998).
1916: José Cibrián, actor argentí (f. 2002).
1917: Anthony Burgess, escriptor i músic britànic (f. 1993).
1918: Bobby Riggs, tennista nord-americà (f. 1995).
1918: Miguel Gallastegui, pilotari basc.
1923: Gene Vance, baloncestista nord-americà (f. 2012).
1924: Víctor Massuh, professor i assagista argentí (f. 2008).
1928: Herman Puig, cineasta i fotògraf cubà.
1932: Tony Brooks, piloto de Fórmula 1 britànic.
1937: Sever Sarduy, escriptor cubà (f. 1993).
1940: Jesús López Cobos, director d'orquestra i músic espanyol.
1941: Sandy Bull, músic nord-americà de música folk (f. 2001).
1943: George Harrison, músic britànic (The Beatles) (f. 2001).
1944: François Cevert, piloto d'automobilisme francès.
1946: Jean Todt, copilot de ral·li i director d'equip d'automobilisme francès.
1947: Lee Evans, atleta nord-americà.
1947: Carlos Ospina Ovalle, militar colombià.
1948: Aldo Busi, escriptor italià.
1948: Eduardo Aninat, economista xilè.
1948: Francisco Villar García-Moreno, polític espanyol (f. 2011).
1949: Ric Flair, lluitador professional nord-americà.
1949: Amin Maalouf, escriptor libanès.
1950: Xosé Cuíña, polític espanyol (f. 2007).
1950: Francisco Fernández Ochoa, esquiador espanyol (f. 2006).
1950: Neil Jordan, director de cinema irlandès.
1950: Néstor Carlos Kirchner, advocat, polític i president argentí (f. 2010).
1951: Stanislao Marí, músic ítalo-veneçolà.
1951: Don Quarrie, atleta jamaicà.
1953: José María Aznar, polític i president espanyol.
1953: Daniel Sada, escriptor mexicà (f. 2011).
1953: Martin Kippenberger, escultor alemany (f. 1997).
1954: Gerardo Pelusso, entrenador de futbol uruguaià.
1954: João Carqueijeiro, escultor angolès.
1955: Enric Miralles, arquitecte espanyol (f. 2000).
1958: Kurt Rambis, baloncestista nord-americà.
1960: Adriana Vega, actriu espanyola.
1962: Birgit Fischer, kayakista alemany.
1965: Brian Baker, guitarrista i baixista nord-americà (Minor Threat, Bad Religion).
1965: Carrot Top, comediant nord-americà.
1966: Alexis Denisof, actor nord-americà.
1966: Téa Leoni, actriu nord-americana.
1968: Evridiki, cantant xipriota.
1970: Beatriz Rico, actriu espanyola.
1971: Kaskade, DJ i productor d'origen nord-americà
1971: Sean Astin, actor nord-americà.
1971: Daniel Powter, músic canadenc.
1973: Julio José Iglesias, cantant espanyol.
1973: Normann Stadler, triatleta alemany.
1976: Rashida Jones, actriu, escriptora i model nord-americà.
1976: Chris Pitman, tecladista nord-americà (Guns N' Roses).
1977: Sarah Jezebel Deva, cantant britànica (Cradle of Filth).
1977: Josh Wolff, futbolista nord-americà.
1980: Antonio Burks, baloncestista nord-americà.
1981: Park Ji-Sung, futbolista sud-coreà.
1982: Maria Kanellis, lluitadora professional nord-americana.
1982: Bert McCracken, cantant nord-americà (The Used).
1983: Eduardo da Silva, futbolista croat.
1984: Lovefoxxx, cantant brasilera (CSS).
1985: Joakim Noah, baloncestista nord-americà.
1986: Justin Berfield, actor nord-americà.
1986: James i Oliver Phelps, actors anglesos.
1986: Danny Saucedo, cantant suec.
1997: Isabelle Fuhrman, actriu nord-americana

Santoral catòlic

Sants al Martirologi romà (2011): Nèstor de Magidus, màrtir (ca. 250); Cesari de Nazianze, metge (368); Adeltruda de Maubeuge, abadessa (696); Valpurga de Heidenheim abadessa (779); Gerland d'Agrigent, bisbe (1100); Llorenç Bai Xiaoman, màrtir (1856); Turibio Romo, prevere màrtir (1928); Luigi Versiglia i Callisto Caravario, màrtirs (1930).
Beats: Avertà de Lucca, monjo (ca. 1386); Sebastián Aparicio, germà llec (1600); Dídac Yuki Ruosetsu, Miquel Soan, màrtirs a Osaka (1636); Maria Adeodata Pisani, abadessa benedictina (1855); Domenico Lentini, prevere (1828); Maria Ludovica de Angelis, monja (1962).
Sants: Ananies i companys màrtirs de Fenícia (298); Sirenat el Jardiner, màrtir (ca. 300); Concord de Saintes, bisbe (ca. 510); Norgant de Trégor (s. VI); Eteri d'Ambrun, bisbe (s. VII); Maeldon de Trégor, eremita (s. VII); traslació de les relíquies de Juliana de Nicomèdia a Nàpols; a Troyes: Víctor de Sankt Gallen, eremita (995).
Beats: Adelelm I d'Engelberg, abat (1131); Adam d'Ebrach, abat (1169); Cecília de Ferrara, dominica (1511).
Venerables: Robert d'Arbrissel, fundador de l'Orde de Fontevrault (1116).

[JosepM]

Perdona company, però les necrològiques del dia 25 de febrer estan malament: hi ha una còpia dels naixements. :oops:

Per cert que en els naixements hi falta la meva dona. :roll:

Salutacions,

Josep M.

[Merce]

Santiago Rusiñol, aquest home va ser tant interessant escribint com pintant...

Les seves pintures amb colors vius (la majoria patis i jardins) son sensacionals.... ep!! per mi.

[STV]

26 de febrer




The Third-Class Carraige. 1.863

El 26 de febrer és el cinquanta setè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 308 dies per a finalitzar l'any i 309 en els anys de traspàs.

Esdeveniments

Països Catalans

1826 - Vic, (Osona): Santa Joaquima de Vedruna funda la Congregació de les Germanes Carmelites de la Caritat.

Món

747 a. C. (dimecres): Nabonasar es converteix en rei d'Assíria. L'astrònom grec-egipci Claudio Ptolomeo (100-170 d. C.) va triar aquesta data (registrada pels egipcis) com a començament de l'era Nabonassar.
1266: a Itàlia es produeix la batalla de Benevent en la qual es van enfrontar els sicilians de Manfredo d'Honhenstaufen amb els francesos de Carlos I d'Anjou, que sortirien victoriosos.
1498: a Alcalá d'Henares (Espanya) el cardenal Gonzalo Jiménez de Cisneros col·loca la primera pedra de la Universitat Complutense.
1554: a Xile, el cap araucano Lautaro venç en la Batalla de Marihueñu a les tropes de Francisco de Villagra (tinent general de la governació des de 1547 i cap de la campanya espanyola contra els araucanos).
1561: a la vora del rierol Sutó ―en la regió muntanyenca de Chiquitos (Bolívia)― el conqueridor espanyol Ñuflo de Chaves funda la ciutat de Santa Creu de la Serra.
1658: se signa la Pau de Roskilde entre Suècia i Dinamarca, per la qual es posa fi a la guerra dels Belt.
1815: a França, Napoleó Bonaparte s'escapoleix de la illa d'Elba, donant inici al Govern de cent dies.
1817: a Xile, apareix La Gaseta del Suprem Govern de Xile, primera publicació xilena després de la independència.
1869: a Cuba, l'Assemblea Patriòtica de Camagüey declara abolida l'esclavitud.
1871: després de la guerra franc-prusiana, se signen els preliminars de la pau entre França i el nou Imperi alemany.
1901: a Espanya, dimiteix el govern de Marcelo Azcárraga, després dels sagnants xocs entre forces armades i el poble madrileny amb motiu de l'enterrament del poeta Ramón de Campoamor.
1902: a Sevilla prossegueixen les pluges i les aigües del Guadalquivir aconsegueixen cinc metres per sobre del seu nivell habitual.
1904: a Espanya, el Congrés dels Diputats aprova el projecte de llei sobre el servei militar obligatori.
1909: les Corts espanyoles aproven un projecte de llei per a la creació d'un Teatre Nacional amb subvenció de l'Estat.
1909: l'Imperi austrohúngaro i l'Imperi otomà arriben a un acord sobre Bòsnia i Hercegovina.
1910: en el Teatre de la Comèdia de Madrid s'estrena La difunta, de Miguel d'Unamuno.
1913: el Congrés dels Estats Units aprova les despeses de l'Armada, que preveu la construcció de noves unitats.
1914: la nau bessona del RMS Titanic, l'HMHS Britannic és botat de la drassana d'Harland & Wolf.
1916: a França, el mariscal Joseph Joffre posa a Philippe Pétain al capdavant del Segon Exèrcit francès.
1924: a Alemanya s'obre el procés contra Adolf Hitler i Erich Ludendorff a conseqüència del Putsch de Munic.
1925: a Espanya, s'obre la causa contra Fernando dels Rius, catedràtic espanyol de la Universitat de Granada.
1927: a Nova York, el púgil espanyol Paulino Uzcudun venç per punts al danès Hansen.
1930: en la República Dominicana s'estén el moviment revolucionari i els rebels es fan amos del nord i centre del país.
1932: a Espanya entra en vigor la Llei del Divorci.
1936: a Alemanya, Adolf Hitler implementa un nou vehicle, pràctic i de baix cost: l'Escarabat, de la fàbrica Volkswagen (‘vehicle del poble’).
1936: a Japó es realitza un frustrat cop d'estat en el qual són assassinats Okada (cap del Govern) i diversos ministres.
1940: en el marc de la Segona Guerra Mundial, el destructor britànic Cossak aborda al buc-tanc alemany Altmark i allibera als 300 presoners anglesos que transportava.
1944: a Finlàndia, els soviètics realitzen un atac aeri sobre la població civil de la ciutat d'Hèlsinki.
1945: forces soviètiques ataquen Pomerania i arriben al mar Bàltic.
1946: a Mèxic, el president Miguel Alemany Valdés crea l'acord presidencial pel qual sorgeix la Comissió del Papaloapan.
1947: a Mèxic, el Congrés de la Unió aprova la Comissió del Papaloapan, juntament amb la Comissió de Tesechoacán.
1948: en l'Espanya franquista es constitueix el Consell del Regne, establert per la llei de Successió a la Prefectura de l'Estat.
1949: a Paraguai és deposat el president el general Raimundo Rolón.
1951: a Estats Units es ratifica la XXIII esmena de la Constitució, que prohibeix a un president mantenir-se en el càrrec més de dos mandats consecutius.
1952: a Barcelona s'estrena la pel·lícula Lola la piconera, protagonitzada per Juanita Reina.
1954: a Moscou, el líder xinès Mao Zedong manté converses amb dirigents comunistes.
1956: a Mèxic, D. F. s'inaugura el palau esportiu Sorra Mèxic, amb capacitat per 18 500 persones assegudes.
1958: a Espanya, el Ministeri de Foment ordena que tots els vehicles motoritzats han d'estar proveïts, en carretera, de mirall retrovisor.
1960: a Anglaterra, l'aristòcrata Margaret Rose, germana de la reina Isabel II, dóna a conèixer el seu compromís amb el «fotògraf de la cort», Anthony Armstrong-Jones.
1961: al Marroc, el príncep hereu Muley Hassan és nomenat rei del Marroc en morir el seu pare, Mohammed V.
1963: a Munic, serveis especials francesos rapten a l'excoronel Antoine Argoud, dirigent de l'OAS.
1976: Espanya es retira de l'envaïda Sàhara Occidental.
1977: a Estats Units, la nau espacial Space Shuttle és transportada en el dors d'un Boeing 747 modificat.
1978: a Colòmbia, el partit liberal venç les eleccions generals, amb Julio César Turbay com a candidat a la presidència.
1978: a Senegal és reelegit el president Léopold Sédar Senghor.
1978: a Xina s'inaugura el V Congrés Popular Nacional.
1980: a Espanya conclou el judici per la matança d'Atocha.
1981: a Espanya, Leopoldo Calvo-Sotelo pren possessió de la presidència.
1983: l'ajedrecista rus Boris Spassky venç al seu compatriota Anatoli Kárpov i s'adjudica el Torneig de Linares.
1984: eleccions al Parlament basc, en les quals el Partit Nacionalista Basc (PNB) obté el 41,69% dels vots, seguit del Partit Socialista Obrer Español (PSOE), amb el 23,22%.
1985: el grup de thrash metall Metallica grava el disc Master of puppets.
1986: el cineasta espanyol Jaime Chávarri estrena la pel·lícula El riu d'or.
1986: a Japó s'estrena el vaig animar Dragon Ball.
1987: José Antonio Ardanza és reelegit lehendakari del Govern basc per majoria absoluta en la primera votació del Parlament.
1989: en Sindelfingen (República Federal d'Alemanya), el britànic Colin Jackson aconsegueix el rècord mundial dels 60 metres barres, amb un crono de 7,41 s.
1989: la policia xinesa impedeix a l'astrofísic dissident Fang Lizhi reunir-se amb el president nord-americà George Bush, durant la visita d'aquest últim a Pequín.
1989: en Whistler Mountain (Canadà), el luxemburguès Marc Girardelli s'adjudica la seva tercera Copa del món d'esquí alpí.
1990: a Nicaragua, els sandinistes són derrotats en les eleccions generals.
1990: a Europa central, almenys 79 persones perden la vida a causa dels huracans.
1991: a Estats Units, Tim Berners-Lee presenta el navegador per a Internet.
1991: forces nord-americanes i kuwaitíes entren a Kuwait City, abandonada per les invasores tropes iraquianes.
1991: el Partit Nacionalista de Bangladés guanya les primeres eleccions lliures en aquest país després de catorze anys de Govern militar.
1991: a les illes Canàries, la policia espanyola decomissa dues tones de cocaïna en un vaixell en alta mar, procedent de Colòmbia i amb destinació final a Galícia i la seva xarxa de narcotràfic.
1992: a la ciutat de Joyalí (a Azerbaidjan), en el marc de la guerra de Nagorno Karabaj, forces armades d'Armènia i Rússia maten a centenars de civils azerbaiyanos. (Massacre de Jochalí).
1992: a Irlanda, el Tribunal Suprem permet a una noia, que va quedar embarassada a causa d'una violació, que viatgi fos del país per interrompre el seu embaràs.
1993: a Nova York es produeix una explosió a les Torres Bessones.
1995: a Brussel·les, el G-7 acorda els principis comuns que conduiran a la creació a escala mundial de la «societat de la informació».
1998: a Espanya, el Tribunal Suprem condemna a l'expresident de Banesto, Mario Conde, a 4,5 anys de presó per un delicte d'apropiació indeguda, mentre l'Audiència Nacional de Madrid, condemna a l'exdirector de la Guàrdia Civil, Luis Roldán, a 28 anys de presó per malversació de cabals públics, estafa, suborn i cinc delictes contra la Hisenda Pública.
2001: els ministres d'Exteriors dels quinze països membres de la Unió Europea subscriuen el Tractat niçard, acordat al desembre de 2000, per permetre l'adaptació de les institucions comunitàries a l'ampliació prevista de l'organització.
2001: el ministre d'Interior espanyol, Jaime Major Orella, abandona el ministeri d'Interior per presentar la seva candidatura a lehendakari.
2002: ACNUR i l'ONG Save the Children denuncien que almenys seixanta cooperants van abusar sexualment de menors mentre desenvolupaven labors humanitàries a Libèria, Guinea i Sierra Leone.
2003: a les muntanyes colombianes s'estavella un avió militar amb 26 ocupants.
2004: a Estats Units, el govern elimina una prohibició de viatges a Líbia que va durar 23 anys.
2004: Europa i Rússia arriben a un acord per llançar coets Soyuz des de la base espacial de l'Agència Espacial Europea situada en Kourou (Guayana francesa).
2004: s'inaugura a Valladolid una exposició per commemorar el cinquè centenari de la mort d'Isabel la Catòlica.
2004: a Espanya, tots els partits democràtics, excepte el PP, recolzen una manifestació contra ETA a Barcelona.
2005: a Barcelona (Espanya) els Mossos d'esquadra detenen a Rafaelle Amato, cap d'un dels clans de la Camorra italiana.
2005: a Taiwan s'incendia un gratacel; moren quatre persones.
2006: en Caquetá (Colòmbia) les FARC ataquen un autobús de civils; moren nou passatgers.
2006: en un penal d'alta seguretat a Afganistan s'amotinen 1500 presos talibans i d'Al-Qaeda.
2006: a Bilbao, la policia espanyola deté a un membre dels GRAPO buscat per l'assassinat d'una empresària a Saragossa el 6 de febrer.
2006: al costat d'una sucursal bancària a Vitòria (Espanya) esclata una bomba casolana i causa ferides lleus a dues persones.
2006: en un mercadillo als afores del Caire —situat sobre l'antiga Heliópolis— es descobreix un temple solar amb diverses estàtues monumentals, una de les quals podria pertànyer a Ramsés II.
2009: després d'una sèrie de polèmiques amb els seus habitants, el govern de Xile decideix reconstruir Chaitén, ciutat devastada per una erupció volcànica, en Santa Bàrbara, 12 km al nord.
2010: a Colòmbia, la Cort Constitucional declara inexequible la llei de referend reeleccionista, la qual pretenia habilitar al llavors president Álvaro Uribe Vélez a un eventual tercer mandat consecutiu.
2013: en l'aeroport internacional de la ciutat de Toluca de Lerdo (Mèxic), la policia deté a Elba Esther Gordillo (líder nacional del SNTE), pel delicte d'operació amb recursos de procedència il·lícita.

Naixements

Països Catalans

1942 - Barcelona (el Barcelonès): Guillermina Motta cantautora catalana.
1948 - València (l'Horta): Rodolf Sirera Turó, traductor, guionista i dramaturg valencià.

Món

1361: Wenceslao de Luxemburg, rei bohemi (f. 1419).
1517: Antonio Agustín, eclesiàstic espanyol (f. 1586).
1564: Christopher Marlowe, dramaturg anglès (f. 1593).
1671: Anthony Ashley Cooper, polític, filòsof i escriptor anglès (f. 1713).
1715: Claude-Adrien Helvétius, filòsof francès (f. 1771).
1774: William Farquhar, primer resident de la colònia de Singapur (f. 1839).
1786: François Arago, matemàtic, físic, astrònom i polític francès (f. 1853).
1791: Domingo Cullen, polític espanyol, governador a Argentina (f. 1839).
1799: Émile Clapeyron, enginyer i físic francès (f. 1864).
1801: Alejandro Mon i Menéndez, polític espanyol (f. 1882).
1802: Victor Hugo, escriptor francès (f. 1885).
1808: Honore Daumier, pintor i caricaturista francès (f. 1879).
1821: Félix Ziem, pintor francès (f. 1911).
1824: Carlos Calvo, jurista, diplomàtic i historiador argentí (f. 1906).
1829: Levi Strauss, empresari nord-americà (f. 1902).
1846: Buffalo Bill, showman nord-americà (f. 1917).
1852: John Harvey Kellogg, metge nord-americà (f. 1943).
1856: Paul-François Choppin, escultor francès (f. 1937).
1857: Émile Coué, psicòleg i farmacólogo francès (f. 1926).
1861: Fernando I, rei búlgar (f. 1948).
1861: Nadezhda Krúpskaya, revolucionària russa (f. 1939).
1866: Herbert Henry Dow, químic industrial nord-americà (f. 1930).
1876: Agustín Pedro Justo, militar argentí, president de la Dècada Infame (f. 1943).
1880: Nicolaas Wilhelmus Posthumus, economista neerlandès (f. 1960).
1883: Eugenio Bell, pintor espanyol (f. 1963).
1883: Pierre Mac Orlan, escriptor francès (f. 1970).
1893: Guillermo Fernández-Shaw Iturralde, lletrista espanyol (f. 1965).
1893: Roberto José Tavella, religiós, escriptor i docent argentí (f. 1963).
1900: Jean Negulesco, cineasta nord-americà d'origen romanès (f. 1993).
1903: Agustín de Foxá, escriptor, periodista i diplomàtic espanyol (f. 1959).
1903: Giulio Natta, químic italià, premi Nobel de Química en 1963 (f. 1979).
1904: Manuel Lozano Guillén, anarquista i militar espanyol (f. 1945).
1908: Tex Avery, animador i cineasta nord-americà (f. 1980).
1908: Leela Majumdar, escriptora bengalí (f. 2007).
1912: Dane Clark, actor nord-americà (f. 1998).
1915: Raúl Anguiano, pintor, muralista i gravador mexicà (f. 2006).
1916: Jackie Gleason, actor nord-americà (f. 1987).
1918: Theodore Sturgeon, escriptor nord-americà (f. 1985).
1918: Víctor Licandro, periodista, polític i militar uruguaià (f. 2011).
1919: Mason Adams, actor nord-americà (f. 2005).
1920: Henri Crolla, guitarrista italià (f. 1960).
1920: Tony Randall, actor nord-americà (f. 2004).
1921: Eulalio Ferrer, empresari i publicista mexicà d'origen espanyol (f. 2009).
1921: Betty Hutton, actriu nord-americana (f. 2007).
1922: Víctor González Maertens, empresari i polític xilè (f. 2012).
1922: Karl Aage Præst, futbolista danès (f. 2011).
1925: Iván Yampolski, militar soviètic (f. 1983).
1926: Miroslava Stern, actriu mexicana (f. 1955).
1926: Gabino Díaz Merchán, arquebisbe espanyol.
1927: Manuel Conde Pumpido, magistrat espanyol.
1928: Fats Dómino, músic nord-americà.
1928: Ariel Sharón, primer ministre israelià (f. 2014).
1931: Robert Novak, comentador polític conservador nord-americà (f. 2009).
1932: Johnny Cash, cantant nord-americà de música country (f. 2003).
1937: Eduardo Rierol, pintor i escultor espanyol.
1937: Alejandra Meyer, actriu mexicana (f. 2007).
1941: Guillermina Motta, cantant espanyola.
1943: Dante Ferretti, director d'art italià.
1945: Bob Hite, músic canadenc, de la banda Canned Heat (f. 1981).
1945: Marta Kristen, actriu noruega.
1945: Tina Sáinz, actriu espanyola.
1946: Ahmed H. Zewail, químic egipci, premi Nobel de Química en 1999.
1947: Sandie Shaw, cantant britànica.
1949: Emma Kirkby, soprano britànica.
1950: Jonathan Cain, músic nord-americà, dels bandes Journey i Bad English.
1950: Helen Clark, primera ministra neozelandès.
1951: Lee Atwater, polític nord-americà (f. 1991).
1953: Michael Bolton, cantant nord-americà.
1954: Recep Tayyip Erdoğan, primer ministre turc.
1955: Eusebio Unzué, entrenador de ciclistes espanyol.
1958: Michel Houellebecq, escriptor francès.
1959: Rolando Blackman, baloncestista panameny.
1962: Greg Germann, actor nord-americà.
1963: Nacho Cano, músic espanyol, de la banda Mecano.
1963: Fabián Gianola, actor i comediant argentí.
1964: Mark Dacascos, actor i artista marcial nord-americà.
1967: Currie Graham, actor canadenc.
1967: Paulo Pires, model i actor portuguès.
1968: Tim Commerford, baixista nord-americà, de la banda Rage Against the Machine.
1969: Ander Garitano, futbolista i entrenador espanyol.
1971: Erykah Badu, cantant nord-americà.
1971: Max Martin, compositor suec.
1971: Hélène Segués, cantant francesa.
1973: Ole Gunnar Solskjær, futbolista noruec.
1973: André Tanneberger, disc jockey alemany.
1973: Jenny Thompson, nedadora nord-americana.
1974: Sébastien Loeb, pilot francès de ralís.
1974: Carolina Gómez, actriu, presentadora i model colombiana.
1976: Ky-Mani Marley, músic jamaicà.
1978: Tom Beck, actor i cantant alemany.
1978: Abdoulaye Diagne-Faye, futbolista senegalès.
1979: Shalim Ortiz, cantant i actor porto-riqueny.
1979: Corinne Bailey Rau, cantant britànica.
1983: Pepe (Képler Laveran Llima Ferreira), futbolista brasiler.
1984: Emmanuel Adebayor, futbolista togolés.
1984: Natalia Lafourcade, cantant mexicana.
1985: Fernando Llorente, futbolista espanyol.
1985: Miki Fujimoto, cantant i idol japonesa.
1986: Crystal Kay, cantant japonesa.
1986: Leila Lopes, model angolesa.
1991: CL, cantant sud-coreana.
1993: Jesé Rodríguez, futbolista espanyol

Necrològiques

Països Catalans

1889 - Olesa de Montserrat (el Baix Llobregat): Paula Montal, religiosa catalana, fundadora de les Escolàpies (n. 1799).
1989 - Barcelona: Antonio Jácome Pumar, fundador dels Germans Missioners dels Malalts Pobres.

Món

420: Porfirio de Gaza, anacoreta grec (n. 352).
1154: Rogelio II de Sicília, rei sicilià (n. 1093).
1561: Jorge de Montemayor, escriptor portuguès (n. ca. 1520).
1577: Erik XIV, rei suec (n. 1533).
1638: Claude Gaspard Bachet de Méziriac, matemàtic francès (n. 1581).
1770: Giuseppe Tartini, compositor i violinista italià (n. 1692).
1792: José Cadalso, escriptor espanyol (n. 1741).
1811: Mateo de Toro i Zambrano, militar, polític xilè, president de la Primera Junta (n. 1727).
1815: Agustín de Pedrayes, matemàtic espanyol (n. 1744).
1821: Joseph de Maistre, teòric polític saboyano (n. 1753).
1849: Mariano Rivera Paz, polític guatemalenc (n. 1804).
1861: Tares Shevchenko, poeta i pintor ucraïnès (n. 1814).
1878: Juan María Gutiérrez, escriptor i polític argentí (n. 1809).
1883: Miguel Ângelo Lupi, pintor portuguès (n. 1826).
1913: Felix Draeseke, compositor alemany (n. 1835).
1921: Carl Menger, economista austríac (n. 1840).
1930: Rafael Merry del Val, cardenal espanyol (n. 1865).
1931: Otto Wallach, químic alemany, premi Nobel de Química en 1910 (n. 1847).
1943: Theodor Eicke, general alemany nazi de les SS (n. 1892).
1959: Francisco d'Alvear, aristòcrata espanyol (n. 1869).
1961: Miguel Nicolás Lira, escriptor, funcionari públic i mestre mexicà (n. 1905).
1961: Mohammed V, rei marroquí (n. 1909).
1966: Gino Severini, pintor italià (n. 1883).
1969: Levi Eshkol, polític i primer ministre israelià (n. 1895).
1969: Karl Jaspers, psiquiatre i filòsof alemany (n. 1883).
1970: Ángel María de Rosa, escultor argentí (n. 1888).
1971: Fernandel (Fernand Joseph Desiré Constandin), actor francès (n. 1903).
1974: Ignacio Agustí, escriptor i periodista espanyol (n. 1913).
1981: Robert Aickman, escriptor britànic (n. 1914).
1982: Paco Martínez Soria, actor espanyol (n. 1902).
1982: Gábor Szabó, guitarrista hongarès (n. 1936).
1985: Tjalling Koopmans, economista nord-americà d'origen neerlandès (n. 1910).
1989: Pablo Palitos, actor argentí d'origen espanyol (n. 1906).
1991: El Torete (Ángel Franco), famós delinqüent espanyol.
1994: Bill Hicks, comediant nord-americà (n. 1961).
1996: Mieczyslaw Vainberg, compositor soviètic d'origen polonès (n. 1919).
1998: Theodore Schultz, economista nord-americà (n. 1902).
2001: Arturo Uslar Pietri, escriptor veneçolà (n. 1906).
2003: Jaime Ramírez Banda, futbolista xilè (n. 1931).
2004: Boris Trajkovski, president macedonio (n. 1956).
2005: Francisco d'Assís Cabrero, arquitecte espanyol (n. 1912).
2005: Jef Raskin, matemàtic i informàtic nord-americà (n. 1943).
2005: Enrique Ortúzar, jurista i polític xilè (n. 1914).
2010: Francisco Cabrera Santos, polític veneçolà (n. 1946).
2010: Nujabes, compositor i DJ japonès (n. 1974).
2012: Arpad Fekete, futbolista hongarès (n. 1921).
2012: Antonio Pérez Sánchez, empresari espanyol (n. 1918).
2013: Dóna-li Robertson, actor nord-americà (n. 1923).

Santoral catòlic

Sants al Martirologi romà (2011): Alexandre d'Alexandria bisbe (328); Faustinià de Bolonya, bisbe (s. IV); Agrícola de Nevers, bisbe (ca. 594); Porfiri de Gaza bisbe (421); Víctor d'Arcis-sur-Aube, eremita (ca. s. VII); Andreu de Florència, bisbe (s. IX); Paula Montal i Fornés, fundadora de les escolàpies (1889).
Beats: Robert Drury, prevere i màrtir (1607); Pietat de la Creu Ortiz, fundadora de la Congregació de Salesianes del Sagrat Cor de Jesús (1916).
Sants: Hilari de Magúncia, bisbe (s. II-III); Pàpias, Diodor, Conó i Claudià de Pamfília, màrtirs (ca. 250); Nèstor de Magidos, màrtir (251); Dionís d'Augsburg, bisbe i màrtir (s. III); Fortunat, Fèlix i 27 companys màrtirs; Auspici de Toul, bisbe (s. V); Irene de Gaza (490); Amand de Comodoliac, eremita (s. VI); Coulfinid d'Aleth-St Malo, bisbe (s. VI); Tadek de Faou, abat i màrtir (s. VI=; Euladi de Nevers, bisbe (580); Aril de Nevers, bisbe (594); Lleó de Saint-Bertin, abat (1163). A Narbona: traslació de les restes dels Sants Just i Pastor.
Beats: Ottokar de Tegernsee, monjo (771); Onen de St-Méen, monjo (s. X).
Venerables: Edigna de Puch, eremita (1109); Mechtilda de Sponheim (1154) i Gerlinda de Sponheim, recloses (s. XII); Ulric d'Obermarchtal, prebost (1187).

[STV]

27 de febrer

El bany del cavall. 1.909

El 27 de febrer és el cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 307 dies per a finalitzar l'any i 308 en els anys de traspàs.

Esdeveniments

Països Catalans

1670 - Arles (el Vallespir): els Angelets de la Terra s'apoderen de la vila (Revolta del Vallespir).
1793 - València: s'hi esdevé una revolta contra els francesos de la ciutat.

Món

720 a. C.: a Xina, Confucio registra el primer d'una llista de 36 eclipsis solars.
380: l'emperador Teodosio I dicta l'Edicte de Tessalònica on es decreta el catolicisme com la religió oficial de l'Imperi romà.
1560: el Duc de Chatelherault, actuant com a Governador d'Escòcia i en el marc de la Reforma Escocesa, signatura amb els anglesos el Tractat de Berwick per actuar conjuntament en l'expulsió dels francesos d'Escòcia.
1594: Enrique IV és coronat com a Rei de França.
1767: pragmàtica sanció de Carlos III d'Espanya pel que s'expulsa als jesuïtes de tots els dominis de la Monarquia espanyola.
1782: durant el lloc britànic contra Gibraltar, una magrana aconsegueix a l'escriptor José Cadalso i li causa la mort.
1801: Espanya declara a Portugal la Guerra de les Taronges.
1807: el mariner Alejandro Malaspina adona al virrey de Buenos Aires d'haver practicat un reconeixement de la Terra del Foc i de la costa patagónica i explorat els rius Santa Creu i Gallecs.
1811: en la Banda Oriental (actual Uruguai) un grup de revolucionaris decideixen emprendre les primeres accions contra la Corona d'Espanya que tindran lloc l'endemà amb l'episodi conegut com el Crit d'Asencio.
1812: en el llogaret de Rosario (Argentina), el general i advocat Manuel Belgrano, hissa per primera vegada la bandera argentina.
1829: la Gran Colòmbia derrota als exèrcits invasors del Perú en la Batalla del Portete de Tarqui
1843: a Guinea Equatorial una expedició espanyola realitza l'ocupació efectiva de la illa de Fernando Poo (Bioko).
1844: la República Dominicana guanya la seva independència d'Haití. El general Pedro Santana és designat president. És la primera vegada que s'utilitza aquest nom per referir-se a la mitja illa.
1853: a Espanya s'inaugura la primera locomotora, a la qual es va denominar Espanyola.
1855: l'Istme de Panamà s'erigeix en Estat federal mitjançant un acte addicional a la Constitució de Panamà.
1864: en Tabasco (Mèxic), els nacionals expulsen a les tropes invasores franceses en la Batalla de Jahuactal.
1874: en Sant Lorenzo (Cuba), un grup d'espanyols assassina al general Gespes (capdavanter independentista de Cuba) en la seva finca, on s'havia refugiat després de ser destituït per la Càmera com a president. En el seu lloc es nomena a Salvador Cisneros Betancourt.
1879: a República Dominicana, Cesáreo Guillermo i Bastardo inicia el seu segon mandat com a president.
1879: Xile ocupa la ciutat boliviana d'Antofagasta.
1880: en Arica (Xile), en el marc de la Guerra del Pacífic, es lliura un combat naval. En ell mor el comandant Manuel Thompson.
1881: a Sud-àfrica, les tropes britàniques derroten als bóeres.
1900: a Alemanya es funda el FC Bayern de Munic.
1900: a Londres, la Conferència dels Sindicats Socialistes funda el Partit Laborista britànic.
1901: en Transvaal (Sud-àfrica) fracassa la Conferència de Paz.
1904: en el llac Baikal els russos conclouen l'estesa d'una via fèrria sobre el gel.
1905: l'escriptor rus Màxim Gorki és alliberat sota fiança i exiliat a Riga.
1908: a Espanya es crea l'Institut Nacional de Previsió.
1909: a Espanya dimiteix el general Primer de Rivera, ministre de la Guerra.
1912: el governador britànic de Sudan, Herbert Kitchener, inaugura el ferrocarril entre Khartum i El-Obeid, de 375 km de longitud.
1916: a Barcelona (Espanya) s'inaugura la plaça de toros anomenada "la Monumental", amb capacitat per 23 000 espectadors.
1916: a Mallorca (illes Balears) es funda el Real Club Esportiu Mallorca.
1917: en Petrogrado (Sant Petersburg) es produeix una insurrecció popular que segueix a les manifestacions de protesta contra la gana, la carestia i els reclutaments forçosos.
1918: en la Unió Soviètica, León Trotsky crea l'Exèrcit Rojo.
1919: a San Salvador (capital d'El Salvador) un incendi destrueix el Palau Municipal.
1919: a Finlàndia, la Dieta proclama la instauració de la República.
1920: en la República de Weimar s'estrena El Gabinet del doctor Caligari, de Robert Wiene, mostra cinematogràfica de l'expressionisme alemany.
1924: a Barcelona, una nevada causa diverses morts; se suspèn el servei de tramvies, i s'interrompen les comunicacions telefòniques i telegràfiques interurbanes.
1933: a Berlín s'incendia el parlament (Edifici del Reichstag).
1937: a Espanya, la dictadura de Franco restableix la Marxa de Granaders com a himne nacional i, estableix com a oficials, el Cara al sol, Oriamendi i l'Himne de la Legió.
1939: França i Anglaterra reconeixen com a legítima a la dictadura del general Franco. Des del començament de la Guerra civil espanyola es comptabilitzen a Catalunya 1,3 milions de refugiats. Solament a Barcelona existien 0,5 milions. A partir de l'1 de març podran evacuar-se diàriament unes 5000 persones.
1940: es descobreix l'isòtop carboni-14
1940: a Barcelona s'estrena la pel·lícula La Dolores, protagonitzada per Conchita Piquer.
1940: a Madrid es publica el primer nombre de la Revesteixi Setmana.
1941: a Londres, la Cambra dels comuns expressa de manera unànime la seva confiança en Winston Churchill.
1942: Batalla del mar de Java: important victòria japonesa que condemna la defensa de les Índies Orientals Holandeses.
1942: Anglaterra retorna a Veneçuela l'Illa d'Ànecs, reconeixent la jurisdicció del golf de Paria.
1942: el mariscal Philippe Pétain garanteix a Estats Units que la flota francesa no caurà en mans alemanyes.
1942: incursió dels comandos aliats en Bruneval (França).
1943: Bastia (Còrsega) és ocupada pels aliats.
1943: en empreses alemanyes comencen a detenir-se i deportar-se als empleats jueus.
1945: a Filipines, el general nord-americà MacArthur nomena al president titella Sergio Osmeña.
1945: Argentina li declara la guerra a l'eix en el marc de la Segona Guerra Mundial
1946: el Govern francès tanca les fronteres amb Espanya.
1950: es constitueix en el Regne Unit el segon Govern laborista de Clement Attlee.
1952: a Santiago de Xile es funda la Universitat Tècnica de l'Estat de Xile, avui Universitat de Santiago de Xile.
1954: el president egipci Muhammad Naguib recupera el poder, del que havia estat despullat pel Consell Militar de la Revolució dirigit per Gamal Abdel Nasser, qui continua com a president del Consell de Ministres.
1962: en l'Índia, el Partit del Congrés guanya les eleccions generals, i aconsegueix 354 dels 494 escons del Parlament.
1965: amb l'aprovació del President Lyndon B. Johnson, l'aviació i artilleria nord-americana inicien l'escalada en la guerra contra Vietnam del Nord.
1965: el Ministeri d'Informació espanyol retira el carnet de corresponsal estranger a l'enviat del diari francès Le Monde, per la seva informació sobre els disturbis universitaris.
1967: Antigua i Barbuda decreten la seva bandera nacional.
1971: en Cali (Colòmbia), a causa de greus disturbis, es declara l'estat de lloc en tot el territori nacional.
1971: en la costa oriental de Brasil, una marea viva i les inundacions provocades per ella ocasionen 50 víctimes mortals.
1973: a la ciutat nord-americana de Wounded Knee (Dakota del Sud) una revolta armada de 200 indis pren a 11 blancs com a ostatges.
1973: el boxador espanyol Pedro Carrasco es retira de l'esport.
1974: a Veneçuela, Les Tetas de María Guevara (a la illa Margarita) són declarades parc nacional.5
1974: a Etiòpia es realitza una revolta militar contra el Govern, que presenta la seva dimissió a l'emperador Haile Selassie.
1974: dimiteix el Govern francès de Pierre Messmer.
1974: a la Província de Còrdova (Argentina), succeeix el Navarrazo: el cap policial deposa al govern constitucional de Ricardo Obregón Cano amb l'anuència del Govern nacional.
1976: en el Sahara Occidental, el Front Polisario proclama la República Àrab Sahrauí Democràtica.
1979: a Bogotà (Colòmbia), guerrillers del M-19 (Moviment 19 d'Abril) assalten i ocupen l'ambaixada de República Dominicana durant una recepció diplomàtica per celebrar la festa nacional d'aquest país.
1980: a Bogotà (Colòmbia), guerrillers del M-19 (Moviment 19 d'Abril) assalten i ocupen l'ambaixada de República Dominicana durant una recepció diplomàtica per celebrar la festa nacional d'aquest país.
1981: en totes les capitals espanyoles es realitzen manifestacions multitudinàries en suport del sistema democràtic i en rebuig de l'intent de cop d'Estat del 23 de febrer.
1983: al País Basc, els parlamentaris del partit Herri Batasuna perden tots els drets al Parlament basc al no acudir a prendre possessió dels seus càrrecs.
1985: a Àustria, la policia descobreix una àmplia xarxa de tràfic de fetus per a la seva utilització en la indústria cosmètica.
1988: a Cantàbria i Astúries es registren forts nevades, amb incomunicació de nombrosos pobles.
1989: a Caracas (Veneçuela) s'inicien una sèrie de manifestacions i saquejos ―coneguts com el Caracazo―, després de la implantació d'un paquet de mesures econòmiques pel Govern del socialdemòcrata Carlos Andrés Pérez amb supervisió del FMI (Fons Monetari Internacional). Se suspenen la garanties constitucionals, es declara un toc de queda i s'encarrega la repressió a l'exèrcit. Hi ha milers de morts, encara sense xifra exacta
1991: el president Bush anuncia la fi de les hostilitats en la Guerra del Golf i commina a l'Iraq al fet que accepti les dotze resolucions del Consell de Seguretat de l'ONU.
1995: Luis Roldán és conduït amb avió des de Bangkok (Tailàndia) a Madrid (Espanya), via Roma, pel grup policial especial encarregat de la seva recerca, després de 305 dies de fugida per diversos continents.
1999: en Port Madero (Buenos Aires), el músic argentí Charly García realitza el recital de major convocatòria en la història d'aquest país en convocar a 0,6 milions d'espectadors durant el festival Buenos Aires Viu 3".
2001: és inaugurada en Autlán de Navarro, Jalisco, en el marc del "Carnestoltes Autlán" 2001 la plaça "Carlos Santana" en honor al músic autlense; a més de col·locar una estàtua d'ell en la "Rotonda dels Músics Autlenses".
2004: a Espanya, Juan Costa (ministre de Ciència i Tecnologia), anuncia la instal·lació en aquest país del major superordenador d'Europa.
2010: a Xile a les 3:34 (hora local), un fort terratrèmol d'una magnitud de 8,8 graus, sacseja el país. La tragèdia produeix prop de 530 morts, milions de damnificats i nombrosos danys materials.
2010: a Japó, un terratrèmol de 7,3 graus en l'escala de Richter a les 5:30 (hora local) sacseja el sud del país afectant a les illes d'Okinawa, Amami i Tokara.
2010: a Argentina, un sisme d'una magnitud de 6,1 en l'escala de Richter, amb epicentre a 15 km de la ciutat de Salta, produeix dos morts, alguns ferits i lleus danys materials.
2012: a Iemen, Abd Rabbuh Mansur al-Hadi assumeix la presidència acabant amb el govern autocràtic d'Ali Abdullah Saleh que va durar 33 anys en aquest país.

Naixements

Països Catalans

1863 - València: Joaquim Sorolla i Bastida, pintor valencià (m. 1923).

Món

720 a. C.: a Xina, Confucio registra el primer d'una llista de 36 eclipsis solars.
380: l'emperador Teodosio I dicta l'Edicte de Tessalònica on es decreta el catolicisme com la religió oficial de l'Imperi romà.
1560: el Duc de Chatelherault, actuant com a Governador d'Escòcia i en el marc de la Reforma Escocesa, signatura amb els anglesos el Tractat de Berwick per actuar conjuntament en l'expulsió dels francesos d'Escòcia.
1594: Enrique IV és coronat com a Rei de França.
1767: pragmàtica sanció de Carlos III d'Espanya pel que s'expulsa als jesuïtes de tots els dominis de la Monarquia espanyola.
1782: durant el lloc britànic contra Gibraltar, una magrana aconsegueix a l'escriptor José Cadalso i li causa la mort.
1801: Espanya declara a Portugal la Guerra de les Taronges.
1807: el mariner Alejandro Malaspina adona al virrey de Buenos Aires d'haver practicat un reconeixement de la Terra del Foc i de la costa patagónica i explorat els rius Santa Creu i Gallecs.
1811: en la Banda Oriental (actual Uruguai) un grup de revolucionaris decideixen emprendre les primeres accions contra la Corona d'Espanya que tindran lloc l'endemà amb l'episodi conegut com el Crit d'Asencio.
1812: en el llogaret de Rosario (Argentina), el general i advocat Manuel Belgrano, hissa per primera vegada la bandera argentina.
1829: la Gran Colòmbia derrota als exèrcits invasors del Perú en la Batalla del Portete de Tarqui
1843: a Guinea Equatorial una expedició espanyola realitza l'ocupació efectiva de la illa de Fernando Poo (Bioko).
1844: la República Dominicana guanya la seva independència d'Haití. El general Pedro Santana és designat president. És la primera vegada que s'utilitza aquest nom per referir-se a la mitja illa.
1853: a Espanya s'inaugura la primera locomotora, a la qual es va denominar Espanyola.
1855: l'Istme de Panamà s'erigeix en Estat federal mitjançant un acte addicional a la Constitució de Panamà.
1864: en Tabasco (Mèxic), els nacionals expulsen a les tropes invasores franceses en la Batalla de Jahuactal.
1874: en Sant Lorenzo (Cuba), un grup d'espanyols assassina al general Gespes (capdavanter independentista de Cuba) en la seva finca, on s'havia refugiat després de ser destituït per la Càmera com a president. En el seu lloc es nomena a Salvador Cisneros Betancourt.
1879: a República Dominicana, Cesáreo Guillermo i Bastardo inicia el seu segon mandat com a president.
1879: Xile ocupa la ciutat boliviana d'Antofagasta.
1880: en Arica (Xile), en el marc de la Guerra del Pacífic, es lliura un combat naval. En ell mor el comandant Manuel Thompson.
1881: a Sud-àfrica, les tropes britàniques derroten als bóeres.
1900: a Alemanya es funda el FC Bayern de Munic.
1900: a Londres, la Conferència dels Sindicats Socialistes funda el Partit Laborista britànic.
1901: en Transvaal (Sud-àfrica) fracassa la Conferència de Paz.
1904: en el llac Baikal els russos conclouen l'estesa d'una via fèrria sobre el gel.
1905: l'escriptor rus Màxim Gorki és alliberat sota fiança i exiliat a Riga.
1908: a Espanya es crea l'Institut Nacional de Previsió.
1909: a Espanya dimiteix el general Primer de Rivera, ministre de la Guerra.
1912: el governador britànic de Sudan, Herbert Kitchener, inaugura el ferrocarril entre Khartum i El-Obeid, de 375 km de longitud.
1916: a Barcelona (Espanya) s'inaugura la plaça de toros anomenada "la Monumental", amb capacitat per 23 000 espectadors.
1916: a Mallorca (illes Balears) es funda el Real Club Esportiu Mallorca.
1917: en Petrogrado (Sant Petersburg) es produeix una insurrecció popular que segueix a les manifestacions de protesta contra la gana, la carestia i els reclutaments forçosos.
1918: en la Unió Soviètica, León Trotsky crea l'Exèrcit Rojo.
1919: a San Salvador (capital d'El Salvador) un incendi destrueix el Palau Municipal.
1919: a Finlàndia, la Dieta proclama la instauració de la República.
1920: en la República de Weimar s'estrena El Gabinet del doctor Caligari, de Robert Wiene, mostra cinematogràfica de l'expressionisme alemany.
1924: a Barcelona, una nevada causa diverses morts; se suspèn el servei de tramvies, i s'interrompen les comunicacions telefòniques i telegràfiques interurbanes.
1933: a Berlín s'incendia el parlament (Edifici del Reichstag).
1937: a Espanya, la dictadura de Franco restableix la Marxa de Granaders com a himne nacional i, estableix com a oficials, el Cara al sol, Oriamendi i l'Himne de la Legió.
1939: França i Anglaterra reconeixen com a legítima a la dictadura del general Franco. Des del començament de la Guerra civil espanyola es comptabilitzen a Catalunya 1,3 milions de refugiats. Solament a Barcelona existien 0,5 milions. A partir de l'1 de març podran evacuar-se diàriament unes 5000 persones.
1940: es descobreix l'isòtop carboni-14
1940: a Barcelona s'estrena la pel·lícula La Dolores, protagonitzada per Conchita Piquer.
1940: a Madrid es publica el primer nombre de la Revesteixi Setmana.
1941: a Londres, la Cambra dels comuns expressa de manera unànime la seva confiança en Winston Churchill.
1942: Batalla del mar de Java: important victòria japonesa que condemna la defensa de les Índies Orientals Holandeses.
1942: Anglaterra retorna a Veneçuela l'Illa d'Ànecs, reconeixent la jurisdicció del golf de Paria.
1942: el mariscal Philippe Pétain garanteix a Estats Units que la flota francesa no caurà en mans alemanyes.
1942: incursió dels comandos aliats en Bruneval (França).
1943: Bastia (Còrsega) és ocupada pels aliats.
1943: en empreses alemanyes comencen a detenir-se i deportar-se als empleats jueus.
1945: a Filipines, el general nord-americà MacArthur nomena al president titella Sergio Osmeña.
1945: Argentina li declara la guerra a l'eix en el marc de la Segona Guerra Mundial
1946: el Govern francès tanca les fronteres amb Espanya.
1950: es constitueix en el Regne Unit el segon Govern laborista de Clement Attlee.
1952: a Santiago de Xile es funda la Universitat Tècnica de l'Estat de Xile, avui Universitat de Santiago de Xile.
1954: el president egipci Muhammad Naguib recupera el poder, del que havia estat despullat pel Consell Militar de la Revolució dirigit per Gamal Abdel Nasser, qui continua com a president del Consell de Ministres.
1962: en l'Índia, el Partit del Congrés guanya les eleccions generals, i aconsegueix 354 dels 494 escons del Parlament.
1965: amb l'aprovació del President Lyndon B. Johnson, l'aviació i artilleria nord-americana inicien l'escalada en la guerra contra Vietnam del Nord.
1965: el Ministeri d'Informació espanyol retira el carnet de corresponsal estranger a l'enviat del diari francès Le Monde, per la seva informació sobre els disturbis universitaris.
1967: Antigua i Barbuda decreten la seva bandera nacional.
1971: en Cali (Colòmbia), a causa de greus disturbis, es declara l'estat de lloc en tot el territori nacional.
1971: en la costa oriental de Brasil, una marea viva i les inundacions provocades per ella ocasionen 50 víctimes mortals.
1973: a la ciutat nord-americana de Wounded Knee (Dakota del Sud) una revolta armada de 200 indis pren a 11 blancs com a ostatges.
1973: el boxador espanyol Pedro Carrasco es retira de l'esport.
1974: a Veneçuela, Les Tetas de María Guevara (a la illa Margarita) són declarades parc nacional.5
1974: a Etiòpia es realitza una revolta militar contra el Govern, que presenta la seva dimissió a l'emperador Haile Selassie.
1974: dimiteix el Govern francès de Pierre Messmer.
1974: a la Província de Còrdova (Argentina), succeeix el Navarrazo: el cap policial deposa al govern constitucional de Ricardo Obregón Cano amb l'anuència del Govern nacional.
1976: en el Sahara Occidental, el Front Polisario proclama la República Àrab Sahrauí Democràtica.
1979: a Bogotà (Colòmbia), guerrillers del M-19 (Moviment 19 d'Abril) assalten i ocupen l'ambaixada de República Dominicana durant una recepció diplomàtica per celebrar la festa nacional d'aquest país.
1980: a Bogotà (Colòmbia), guerrillers del M-19 (Moviment 19 d'Abril) assalten i ocupen l'ambaixada de República Dominicana durant una recepció diplomàtica per celebrar la festa nacional d'aquest país.
1981: en totes les capitals espanyoles es realitzen manifestacions multitudinàries en suport del sistema democràtic i en rebuig de l'intent de cop d'Estat del 23 de febrer.
1983: al País Basc, els parlamentaris del partit Herri Batasuna perden tots els drets al Parlament basc al no acudir a prendre possessió dels seus càrrecs.
1985: a Àustria, la policia descobreix una àmplia xarxa de tràfic de fetus per a la seva utilització en la indústria cosmètica.
1988: a Cantàbria i Astúries es registren forts nevades, amb incomunicació de nombrosos pobles.
1989: a Caracas (Veneçuela) s'inicien una sèrie de manifestacions i saquejos ―coneguts com el Caracazo―, després de la implantació d'un paquet de mesures econòmiques pel Govern del socialdemòcrata Carlos Andrés Pérez amb supervisió del FMI (Fons Monetari Internacional). Se suspenen la garanties constitucionals, es declara un toc de queda i s'encarrega la repressió a l'exèrcit. Hi ha milers de morts, encara sense xifra exacta
1991: el president Bush anuncia la fi de les hostilitats en la Guerra del Golf i commina a l'Iraq al fet que accepti les dotze resolucions del Consell de Seguretat de l'ONU.
1995: Luis Roldán és conduït amb avió des de Bangkok (Tailàndia) a Madrid (Espanya), via Roma, pel grup policial especial encarregat de la seva recerca, després de 305 dies de fugida per diversos continents.
1999: en Port Madero (Buenos Aires), el músic argentí Charly García realitza el recital de major convocatòria en la història d'aquest país en convocar a 0,6 milions d'espectadors durant el festival Buenos Aires Viu 3".
2001: és inaugurada en Autlán de Navarro, Jalisco, en el marc del "Carnestoltes Autlán" 2001 la plaça "Carlos Santana" en honor al músic autlense; a més de col·locar una estàtua d'ell en la "Rotonda dels Músics Autlenses".
2004: a Espanya, Juan Costa (ministre de Ciència i Tecnologia), anuncia la instal·lació en aquest país del major superordenador d'Europa.
2010: a Xile a les 3:34 (hora local), un fort terratrèmol d'una magnitud de 8,8 graus, sacseja el país. La tragèdia produeix prop de 530 morts, milions de damnificats i nombrosos danys materials.
2010: a Japó, un terratrèmol de 7,3 graus en l'escala de Richter a les 5:30 (hora local) sacseja el sud del país afectant a les illes d'Okinawa, Amami i Tokara.
2010: a Argentina, un sisme d'una magnitud de 6,1 en l'escala de Richter, amb epicentre a 15 km de la ciutat de Salta, produeix dos morts, alguns ferits i lleus danys materials.
2012: a Iemen, Abd Rabbuh Mansur al-Hadi assumeix la presidència acabant amb el govern autocràtic d'Ali Abdullah Saleh que va durar 33 anys en aquest país.

Necrològiques

Països Catalans

1641, Barcelona: Pau Claris, polític i eclesiàstic, President de la Generalitat de Catalunya.
1871, Barcelona: beat Josep Tous i Soler, caputxí i fundador de les Caputxines de la Mare del Diví Pastor-
1888, València: Ciril Amorós i Pastor, advocat i polític valencià (n. 1830).
1934, Barcelona: Josep Llimona i Bruguera, escultor, considerat un dels millors representants de l'escultura modernista catalana.
1944, Buenos Aires: Salvador Ribé i Garcia, alcalde de Sabadell durant la República.
1952, Barcelona: Fructuós Gelabert i Badiella, director, guionista, operador de càmera i productor cinematogràfic.

Món

1706: John Evelyn, escriptor i jardiner anglès (n. 1620).
1775: Domingo María Ripoll, poeta espanyol.
1784: Conde de Saint Germain, noble francès (n. 1710).
1800: María Adelaida de França, noble francesa.
1827: Simón de Rojas, botànic espanyol.
1844: Domingo Nieto, militar, polític i president peruà (n.1803).
1854: Félicité Robert de Lamennais, filòsof i teòleg francès.
1887: Alexander Borodin, compositor rus.
1894: Dámaso Zabalza, compositor i pianista espanyol.
1924: Fortunato Anzoátegui, empresari i diplomàtic uruguaià (n. 1876).
1928: Juan Vázquez de Mella, polític i escriptor espanyol.
1934: José Llimona, escultor espanyol.
1936: Ivan Petrovich Pavlov, fisiólogo rus, Premi Nobel de Medicina en 1904.
1939: Nadezhda Krúpskaya, revolucionària russa, esposa de Lenin.
1943: Kostis Palamas, poeta grec.
1955: Fructuós Gelabert, cineasta i fotògraf espanyol.
1962: Gastone Gambara, militar italià (n. 1890).
1968: Manuel Giménez Fernández, ministre de la II República espanyola.
1970: Salvador Reyes, escriptor i periodista xilè.
1971: Daniel Llorente Federico, bisbe espanyol (n. 1887).
1977: John Dickson Carr, escriptor nord-americà.
1985: Henry Cabot Lodge, Jr., polític nord-americà.
1989: Konrad Lorenz, naturalista austríac.
1993: Lillian Gish, actriu nord-americana.
1994: Antonio de Senillosa, escriptor i polític espanyol.
1998: George H. Hitchings, metge nord-americà, Premi Nobel de Medicina en 1988 (n. 1905).
1998: J.T. Walsh, actor nord-americà.
2001: José García Nieto, escriptor i poeta espanyol
2003: José María Codón, advocat i assagista espanyol (n. 1913).
2003: Wolfgang Larrazábal, militar veneçolà (n. 1911).
2004: Paul Sweezy, economista nord-americà.
2011: Moacyr Scliar, escriptor brasiler (n. 1937).
2011: Amparo Muñoz, actriu i model espanyola (n. 1954).
2011: Pepín Martín Vázquez, torero espanyol (n. 1927).
2013: María Asquerino, actriu espanyola (n. 1925).
2013: Stéphane Hessel, diplomàtic, escriptor, i militant polític francès (n. 1917).
2013: Dóna-li Robertson, actor nord-americà (n. 1923).
2013: Adolfo Zaldívar, polític, advocat i catedràtic xilè.

Festes i commemoracions

Dia Internacional de l'Idioma Matern.
Dia Internacional de l'ós polar

Santoral catòlic

Sants al Martirologi romà (2011): Honorina de Normandia, màrtir (s. I o IV); Besas d'Alexandria, soldat màrtir (s. III); Julià i Eunus d'Alexandria, màrtirs (s. III); Baldomer de Lió, sotsdiaca (655); Basili i Procopi de Decàpolis, monjos (741); Gregori d'Armènia, monjo (ca. 1005); Lluc de Messina, abat (1149); Anne Heigham Line, màrtir (1601); Gabriel de la Dolorosa, passionista (1862).
Beats: William Richardson, prevere màrtir (1603); Francinaina Cirer, verge paüla (1855); Marie de Jésus Deluil Martiny, fundadora (1884); Karoline Brader, missionera i fundadora (1943).
Sants: Teodosi de Barcelona, bisbe fictici de Barcelona; Nèstor, bisbe màrtir; Alnot de Stowe, màrtir (700); Herefrid de Lincolnshire, bisbe.
Beats: Emmanuel de Cremona, bisbe (1198).
Venerables: Markward de Prüm, abat (853); Johann Schwingshackl, prevere màrtir (1945).
Servents de Déu: Guillem Rovirosa i Albet, laic.

[STV]

28 de febrer

La visita del obispo.

El 28 de febrer és el cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 306 dies per a finalitzar l'any i 307 en els anys de traspàs.

Esdeveniments

Països Catalans

1465 - Calaf (l'Anoia): Batalla de Calaf o de Prats de Rei durant la Guerra Civil Catalana.
1789 - Barcelona: Aladarulls i motins coneguts com el Rebomboris del pa.
1808 - Barcelona: les tropes franceses hi ocupen per sorpresa la Ciutadella i el castell de Montjuïc.

Món

92 a. C.: a Xipre, Síria, Israel i Egipte es registra un terratrèmol de 7,1 graus en l'escala sismológica de Richter, que genera un tsunami.
364: Valentiniano I és nomenat emperador romà.
380: a Saragossa, un concili condemna per primera vegada el priscilianismo.
380: a Tessalònica (Grècia) l'emperador romà Teodosio I decreta l'Edicte de Tessalònica (també conegut com Cunctos Populos).
1443: a Nàpols (Itàlia), Alfonso V d'Aragó reuneix Estats Generals, en els quals fa reconèixer a Fernando de Calàbria com el seu successor.
1525: a Mèxic, el militar espanyol Hernán Cortés fa executar a Cuauhtémoc, últim emperador asteca.
1571: a Espanya, Felipe II decreta l'organització de l'exèrcit espanyol.
1574: a la ciutat de Mèxic es realitza el primer acte de fe.
1707: a Espanya, el rei escriu una Real Cèdula que incorpora a la Corona els béns confiscats als moriscs granadins.
1780: a Iran, un terratrèmol de 7,4 graus en l'escala sismológica de Richter causa 200 000 morts i grans danys materials. Veure Principals terratrèmols entre el segle X i el XIX.
1788: a Veneçuela es funda el llogaret de Sant Fernando d'Apuri.
1789: a Espanya, un decret del rei permet el tràfic d'esclaus africans a Cuba.
1792: el comte d'Aranda és nomenat primer ministre del gabinet de Carlos IV, on substitueix al comte de Floridablanca.
1811: en la Banda Oriental (actual Uruguai), el patriota Venancio Benavides llança el Crit d'Asencio, iniciant la Revolució oriental.
1814: l'exèrcit de Simón Bolívar venç a les forces de l'espanyol José Tomás Boves en la Primera Batalla de Sant Mateu.
1827: a Estats Units, la Baltimore & Ohio Railroad es converteix en la primera companyia ferroviària d'aquest país que ofereix transport comercial de persones i mercaderies.
1844: en el Teatre de la Creu (Madrid) s'estrena l'obra teatral Don Juan Tenorio, de José Zorrilla
1848: a França es proclama oficialment la segona Segona República.
1870: Bulgària aconsegueix el nivell de protectorat segons un decret del Sultà Abd-ul-Aziz de l'Imperi otomà.
1900: Segona Guerra Bóer: 118 dies del «lloc de Ladysmith».
1904: a Lisboa, Portugal es funda el Sport Lisboa i Benfica.
1922: Egipte s'independitza del Regne Unit.
1935: Wallace Carothers crea el nailon.
1940: en el Madison Square Garden (Nova York) es transmet per televisió el primer partit de básquet (Fordham University vs. University of Pittsburgh.
1941: a Santafé de Bogotà (Colòmbia) es funda el club de futbol Santa
Fe 1942: en l'Estret de Sonda, el cuirassat USS Houston (CA-30) s'enfonsa en la Batalla de l'Estret de la Sonda amb 693 membres.
1955: s'inaugura la línia ferroviària Hanói-Pequín-Moscou-Berlín.
1958: constitució del Parlament Europeu sota la presidència de Robert Schumann.
1959: S'inaugura a República Dominicana la primera planta de television privada, denominada Radi HIN Television (Rahintel)
1964: a Istanbul, Turquia Turgut Erenerol és nomenat segon Patriarca de l'Església Ortodoxa Turca sota el nom d'Eftim II.
1971: a Caracas, Veneçuela es crea el Grup Teatral Rajatabla.
1974: Estats Units i Egipte restableixen relacions diplomàtiques després de set anys.
1975: a Londres, Regne Unit, un tren de metre colida amb un mur a l'estació Moorgate en l'accident de metre de Londres el mes greu.
1980: a Espanya s'aprova en referèndum l'accés d'Andalusia a l'autonomia mitjançant el procediment de l'article 151 de la Constitució espanyola.
1986: a Estocolm és assassinat Olof Palme, l'ex primer ministre suec.
1990: en la URSS és reconeguda la propietat privada i la seva transmissió en herència als descendents.
1993: en Waco, Texas, agents del Bureau of Alcohol, Tobacco and Firearms s'incorporen al setge de l'església davidiana per intentar arrestar al seu líder David Koresh. Quatre agents i cinc membres davidianos moren en el primer tiroteig del setge.
1997: dos assaltants de banc (Larry Eugene Phillips, Jr. i Emil Matasareanu) fortament armats amb entre altres AK-47, s'enfronten amb la polícia en les portes d'una sucursal del banc Bank of America en el que es va donar a cridar Tiroteig de North Hollywood
1998: a Kosovo —en el marc de la Guerra de Kosovo— la policia sèrbia comença l'ofensiva contra l'Exèrcit d'Alliberament Kosovar.
2002: La Convenció Europea inicia els treballs de redacció de la Constitució Europea.
2002: La pesseta, moneda espanyola, deixa de ser de curs legal.
2007: a Perú s'estavella un helicòpter, que mata a 3 persones i deixa ferides a altres 3.
2013: En Ciutat del Vaticà, renuncia el papa Benedicto XVI sent el primer pontífex a fer-ho en l'era contemporània i la cambra en la història de l'església catòlica.

Naixements

Països Catalans

1921, Paterna (l'Horta Oest): Antoni Ferrandis Monrabal, actor valencià (m. 2000).
1942, Algemesí (la Ribera Alta): Bernat Adam Ferrero, compositor, director d'orquestra i musicòleg valencià.
1985, Palma (Mallorca): Víctor Casadesús, futbolista.

Món

1155: Enrique el Jove, duc de Normandia i comte d'Anjou (f. 1183).
1261: Margarita d'Escòcia, reina de Noruega (f. 1283).
1462: Juana la Beltraneja, filla del rei Enrique IV de Castella i de la seva esposa Juana de Portugal (f. 1530).
1533: Michel de Montaigne, escriptor francès (f. 1592).
1552: Joost Bürgi, rellotger suís (f. 1632).
1606: William Davenant, poeta i dramaturg anglès (f. 1668).
1675: Guillaume Delisle, cartógrafo francès (f. 1726).
1683: René Antoine Ferchault de Réaumur, científic francès (f. 1757).
1704: Louis Godin, astronomo francès (f. 1760).
1714: Gioachino Conti, castrato italià.
1712: Louis-Joseph de Montcalm, militar francès (f. 1759).
1761: José María Espanya, militar i patriota veneçolà (f. 1799).
1777: Ángel Augusto de Monestir, escultor, militar i polític argentí (f. 1817).
1820: Sir John Tenniel, dibuixant anglès.
1823: Ernest Renan, escriptor francès.
1829: Antonio Guzmán Blanco, polític i president veneçolà (f. 1899).
1833: Alfred von Schlieffen, militar alemany (f. 1913).
1838: Maurice Lévy, enginyer francès (f. 1910).
1840: Henri Duveyrier, explorador francès (f. 1892).
1841: Adrien Albert Marie de Mun, polític francès (f. 1914).
1871: Manuel Díaz Rodríguez, escriptor veneçolà.
1878: Pierre Fatou, matemàtic francès (f. 1929).
1878: Artur Kapp, compositor estonio (f. 1952).
1882: Geraldine Farrar, cantant i actriu nord-americana (f. 1967).
1882: Pádraic O Conaire, escriptor irlandès (f. 1928).
1882: José Vasconcelos Calderón, escriptor i polític mexicà (f. 1959).
1886: José Gutiérrez Solana, pintor espanyol.
1894: Ben Hecht, guionista nord-americà (f. 1964).
1895: Marcel Pagnol, novel·lista, guionista i director de cinema francès (f. 1974).
1896: Philip Showalter Hench, Premi Nobel de Fisiologia o Medicina en 1950.
1900: Wolfram Hirth, pilot i enginyer aeronàutic alemany.
1901: Linus Pauling, físic i químic nord-americà, premi Nobel de Química en 1954 i premi Nobel de la Pau en 1962.
1902: Marcela Paz, escriptora xilena.
1903: Vincente Minnelli, cineasta nord-americà (f. 1986).
1906: Bugsy Siegel, gángster nord-americà (f. 1947).
1907: Milton Caniff, historietista nord-americà.
1907: Raúl Soulés Va baldar, metge i polític veneçolà (f. 1976).
1908: William Coldstream, pintor britànic.
1909: Stephen Spender, poeta britànic.
1912: Clara Petacci, amant de Benito Mussolini.
1915: Salvador Ananía, odontòleg i polític argentí (f. 1995).
1915: Peter Medawar, científic brasiler Premi Nobel de Física (f. 1987).
1915: Zero Mostel, actor nord-americà (f. 1977).
1917: Ernesto Alonso, cineasta mexicà (f. 2007).
1921: Pierre Clostermann, pilot francès de la Segona Guerra Mundial.
1923: Charles Durning, actor nord-americà (f. 2012).
1925: Odón Alonso Ordás, compositor i director d'orquestra espanyol. (f. 2011)
1926: Svetlana Alliluyeva, escriptora soviètica, filla de Stalin.
1928: Stanley Baker, actor i productor galés (f. 1976).
1928: Rex Mossop, jugador de rugbi australià (f. 2011).
1928: Sylvia Del Villard, actriu, coreògrafa i ballarina portorriqueña.
1929: Frank Gehry, arquitecte nord-americà.
1930: Leon Neil Cooper, físic nord-americà, Premi Nobel de Física en 1972.
1930: Gavin MacLeod, actor nord-americà.
1931: Dean Smith, entrenador de bàsquet nord-americà.
1939: Daniel C. Tsui, físic xinès-nord-americà, Premi Nobel de Física en 1998.
1940: Mario Andretti, piloto d'automobilisme nord-americà.
1942: Brian Jones, músic britànic (The Rolling Stones) (f. 1969).
1942: Dino Zoff, futbolista italià.
1943: Octavio Ocampo, pintor mexicà.
1944: Kelly Bishop, actriu nord-americana.
1944: Sepp Maier, futbolista alemany.
1945: Bubba Smith, actor i jugador nord-americà de futbol americà (f. 2011).
1946: Robin Cook, polític britànic (f. 2005).
1946: Mirtha Ibarra, guionista, dramaturga i actriu cubana.
1947: Stephanie Beacham, actriu britànica.
1948: Steven Chu, científic nord-americà, Premi Nobel de Física en 1997.
1948: Mike Figgis, director de cinema britànic.
1948: Bernadette Peters, actriu i cantant nord-americà.
1948: Mercedes Ruehl, actriu nord-americana.
1950: Imanol Uribe, cineasta espanyol d'origen salvadorenc.
1953: Ingo Hoffmann, pilot brasiler.
1953: Paul Krugman, economista nord-americà.
1955: Gilbert Gottfried, còmic nord-americà.
1956: Adrian Dantley, baloncestista nord-americà..
1957: Ainsley Harriott, cuiner britànic.
1957: John Turturro, actor nord-americà.
1958: María Casal, actriu espanyola.
1960: Dorothy Stratten, model canadenc (f. 1980).
1961: Rau Dawn Chong, actriu canadenca.
1962: Kitarō Kōsaka, animador i director de cinema japonès.
1963: Claudio Chiappucci, ciclista italià.
1964: Djamolidine Abdoujaparov, ciclista uzbeco.
1964: Pierre Hantaï, director d'orquestra i clavecinista francès.
1966: Paulo Futre, futbolista portuguès.
1969: Robert Sean Leonard, actor nord-americà.
1970: Daniel Handler, escriptor nord-americà (Lemony Snicket).
1970: Noureddine Morceli, atleta algerià.
1971: Junya Nakano, compositor japonès.
1972: Rory Cochrane, actor nord-americà.
1973: Nicolas Minassian, piloto de carreres francès.
1974: Lee Carsley, futbolista irlandès.
1976: Ali Larter, actriu nord-americana.
1978: Jamaal Tinsley, baloncestista nord-americà.
1978: Mariano Zabaleta, tennista argentí.
1979: Sébastien Bourdais, piloto d'automobilisme francès.
1979: Ivo Karlović, tennista croat.
1979: Sander van Doorn, DJ i productor musical holandès de música tràngol i house.
1980: Piotr Gizeh, futbolista polonès.
1980: Tayshaun Prince, baloncestista nord-americà.
1980: Christian Poulsen, futbolista danès.
1981: Florent Serra, tennista francès.
1982: Martín Galmarini, futbolista argentí, actualment juga en el Club Atlètic Tigre
1982: Natalia Vodianova, model russa.
1984: Karolína Kurková, model txeca.
1985: Diego, futbolista brasiler.
1985: Fefe Dobson, cantant canadenc.
1985: Jelena Janković, tennista sèrbia.
1987: Kerrea Gilbert, futbolista anglès.
1988: Markéta Irglová, cantautora i actriu txeca.
1989: Zhang Li Yin, cantant i artista xinesa.
1993: Emmelie de Forest, cantant danesa guanyadora del Festival Eurovision 2013.

Necrològiques

Món

1155: Enrique el Jove, duc de Normandia i comte d'Anjou (f. 1183).
1261: Margarita d'Escòcia, reina de Noruega (f. 1283).
1462: Juana la Beltraneja, filla del rei Enrique IV de Castella i de la seva esposa Juana de Portugal (f. 1530).
1533: Michel de Montaigne, escriptor francès (f. 1592).
1552: Joost Bürgi, rellotger suís (f. 1632).
1606: William Davenant, poeta i dramaturg anglès (f. 1668).
1675: Guillaume Delisle, cartógrafo francès (f. 1726).
1683: René Antoine Ferchault de Réaumur, científic francès (f. 1757).
1704: Louis Godin, astronomo francès (f. 1760).
1714: Gioachino Conti, castrato italià.
1712: Louis-Joseph de Montcalm, militar francès (f. 1759).
1761: José María Espanya, militar i patriota veneçolà (f. 1799).
1777: Ángel Augusto de Monestir, escultor, militar i polític argentí (f. 1817).
1820: Sir John Tenniel, dibuixant anglès.
1823: Ernest Renan, escriptor francès.
1829: Antonio Guzmán Blanco, polític i president veneçolà (f. 1899).
1833: Alfred von Schlieffen, militar alemany (f. 1913).
1838: Maurice Lévy, enginyer francès (f. 1910).
1840: Henri Duveyrier, explorador francès (f. 1892).
1841: Adrien Albert Marie de Mun, polític francès (f. 1914).
1871: Manuel Díaz Rodríguez, escriptor veneçolà.
1878: Pierre Fatou, matemàtic francès (f. 1929).
1878: Artur Kapp, compositor estonio (f. 1952).
1882: Geraldine Farrar, cantant i actriu nord-americana (f. 1967).
1882: Pádraic O Conaire, escriptor irlandès (f. 1928).
1882: José Vasconcelos Calderón, escriptor i polític mexicà (f. 1959).
1886: José Gutiérrez Solana, pintor espanyol.
1894: Ben Hecht, guionista nord-americà (f. 1964).
1895: Marcel Pagnol, novel·lista, guionista i director de cinema francès (f. 1974).
1896: Philip Showalter Hench, Premi Nobel de Fisiologia o Medicina en 1950.
1900: Wolfram Hirth, pilot i enginyer aeronàutic alemany.
1901: Linus Pauling, físic i químic nord-americà, premi Nobel de Química en 1954 i premi Nobel de la Pau en 1962.
1902: Marcela Paz, escriptora xilena.
1903: Vincente Minnelli, cineasta nord-americà (f. 1986).
1906: Bugsy Siegel, gángster nord-americà (f. 1947).
1907: Milton Caniff, historietista nord-americà.
1907: Raúl Soulés Va baldar, metge i polític veneçolà (f. 1976).
1908: William Coldstream, pintor britànic.
1909: Stephen Spender, poeta britànic.
1912: Clara Petacci, amant de Benito Mussolini.
1915: Salvador Ananía, odontòleg i polític argentí (f. 1995).
1915: Peter Medawar, científic brasiler Premi Nobel de Física (f. 1987).
1915: Zero Mostel, actor nord-americà (f. 1977).
1917: Ernesto Alonso, cineasta mexicà (f. 2007).
1921: Pierre Clostermann, pilot francès de la Segona Guerra Mundial.
1921: Antonio Ferrandis, actor espanyol.
1923: Charles Durning, actor nord-americà (f. 2012).
1925: Odón Alonso Ordás, compositor i director d'orquestra espanyol. (f. 2011)
1926: Svetlana Alliluyeva, escriptora soviètica, filla de Stalin.
1928: Stanley Baker, actor i productor galés (f. 1976).
1928: Rex Mossop, jugador de rugbi australià (f. 2011).
1928: Sylvia Del Villard, actriu, coreògrafa i ballarina portorriqueña.
1929: Frank Gehry, arquitecte nord-americà.
1930: Leon Neil Cooper, físic nord-americà, Premi Nobel de Física en 1972.
1930: Gavin MacLeod, actor nord-americà.
1931: Dean Smith, entrenador de bàsquet nord-americà.
1939: Daniel C. Tsui, físic xinès-nord-americà, Premi Nobel de Física en 1998.
1940: Mario Andretti, piloto d'automobilisme nord-americà.
1942: Brian Jones, músic britànic (The Rolling Stones) (f. 1969).
1942: Dino Zoff, futbolista italià.
1943: Octavio Ocampo, pintor mexicà.
1944: Kelly Bishop, actriu nord-americana.
1944: Sepp Maier, futbolista alemany.
1945: Bubba Smith, actor i jugador nord-americà de futbol americà (f. 2011).
1946: Robin Cook, polític britànic (f. 2005).
1946: Mirtha Ibarra, guionista, dramaturga i actriu cubana.
1947: Stephanie Beacham, actriu britànica.
1948: Steven Chu, científic nord-americà, Premi Nobel de Física en 1997.
1948: Mike Figgis, director de cinema britànic.
1948: Bernadette Peters, actriu i cantant nord-americà.
1948: Mercedes Ruehl, actriu nord-americana.
1950: Imanol Uribe, cineasta espanyol d'origen salvadorenc.
1953: Ingo Hoffmann, pilot brasiler.
1953: Paul Krugman, economista nord-americà.
1955: Gilbert Gottfried, còmic nord-americà.
1956: Adrian Dantley, baloncestista nord-americà..
1957: Ainsley Harriott, cuiner britànic.
1957: John Turturro, actor nord-americà.
1958: María Casal, actriu espanyola.
1960: Dorothy Stratten, model canadenc (f. 1980).
1961: Rau Dawn Chong, actriu canadenca.
1962: Kitarō Kōsaka, animador i director de cinema japonès.
1963: Claudio Chiappucci, ciclista italià.
1964: Djamolidine Abdoujaparov, ciclista uzbeco.
1964: Pierre Hantaï, director d'orquestra i clavecinista francès.
1966: Paulo Futre, futbolista portuguès.
1969: Robert Sean Leonard, actor nord-americà.
1970: Daniel Handler, escriptor nord-americà (Lemony Snicket).
1970: Noureddine Morceli, atleta algerià.
1971: Junya Nakano, compositor japonès.
1972: Rory Cochrane, actor nord-americà.
1973: Nicolas Minassian, piloto de carreres francès.
1974: Lee Carsley, futbolista irlandès.
1976: Ali Larter, actriu nord-americana.
1978: Jamaal Tinsley, baloncestista nord-americà.
1978: Mariano Zabaleta, tennista argentí.
1979: Sébastien Bourdais, piloto d'automobilisme francès.
1979: Ivo Karlović, tennista croat.
1979: Sander van Doorn, DJ i productor musical holandès de música tràngol i house.
1980: Piotr Gizeh, futbolista polonès.
1980: Tayshaun Prince, baloncestista nord-americà.
1980: Christian Poulsen, futbolista danès.
1981: Florent Serra, tennista francès.
1982: Martín Galmarini, futbolista argentí, actualment juga en el Club Atlètic Tigre
1982: Natalia Vodianova, model russa.
1984: Karolína Kurková, model txeca.
1985: Diego, futbolista brasiler.
1985: Fefe Dobson, cantant canadenc.
1985: Jelena Janković, tennista sèrbia.
1987: Kerrea Gilbert, futbolista anglès.
1988: Markéta Irglová, cantautora i actriu txeca.
1989: Zhang Li Yin, cantant i artista xinesa.
1993: Emmelie de Forest, cantant danesa guanyadora del Festival Eurovision 2013.


Santoral catòlic

Sants al Martirologi romà (2011): Màrtirs d'Alexandria (262); Marana i Cira, màrtirs (s. V); Romà de Condat (464) i Lupicí de Condat (480), abats.
Beats: Pau Uchibori Sakuemon, samurai màrtir, Gaspar Kisaiemon, Maria Màe i companys màrtirs d'Unzen (Nagasaki) (1627); Ciríaco María Sancha y Hervás, cardenal (1909); Daniel Brottier, monjo (1936); Timotheus Trojanowski, prevere màrtir (1942).
Sants: Múnia de Barcelona, màrtir llegendària; Silvana, màrtir (304); Macari, Rufí, Just i Teòfil, màrtirs; Proteri d'Alexandria, bisbe i màrtir; Romà de Reims, bisbe (535); Sirina de Pèrsia, màrtir (559); Ruel·lí de Tréguier, bisbe (650); Cecilina de Nantias, eremita (s. VI-VII); Gherman de Dobrogea, monjo. Els anys que no són de traspàs: Osvald de Worcester, bisbe (992).
Venerables: Teodulf de Trèveris, eremita (511); Elisabet de Pomerània, monja (1392);Jean-Claude Colin, fundador de la Societat de Maria o pares maristes.

[STV]

1 de març

Portrait of a Young Woman.

L'1 de març és el seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-unè en els anys de traspàs. Queden 305 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1951 - Barcelona: hi comença la "Vaga de tramvies", com a resposta a l'increment del preu del tramvia que el govern espanyol havia aprovat el 19 de desembre de l'any anterior.
1974 - El Pardo (Comunitat de Madrid, Espanya): el consell de ministres presidit per Franco confirma la pena de mort per a Puig Antich i Heinz Ches (el nom real del qual era Georg Michael Welzel): els executen l'endemà a Barcelona i Tarragona, respectivament.
1983 - les Illes Balears: hi entra en vigor l'Estatut d'autonomia.
1991 - Madrid: el Tribunal Constitucional no posa objeccions a l'exigència del coneixement del català als funcionaris de la Generalitat de Catalunya.
1993 - els Països Catalans: el preu del litre de gasolina súper arriba a les 100 pessetes.
2005 - Calvià (Mallorca): hi comença a emetre la Radiotelevisió de Balears IB3.
2007 - les Illes Balears: es publica i entra en vigor el nou Estatut d'autonomia.

Món

138: a la província Gansu (Xina, 35.8, 103.5) succeeix un terratrèmol de 6,8 graus en l'escala sismológica de Richter (intensitat d'IX en l'escala de Mercalli). Es desconeix el nombre de víctimes.
317: en Campus Ardiensis (actual província d'Haskovo, Bulgària) l'emperador serbi Constantino I (272-337) venç a l'emperador serbi Licinio (250-325) i li ordena que executi a l'emperador romà Valente.
710: Rodrigo, rei visigot, és ungido monarca a Espanya després de la mort de Witiza.
1476: Fernando II venç en Toro als partidaris del nomenament real de Juana la Beltraneja.
1493: la caravel·la La Pinta atraca en el port de Baiona (província de Pontevedra) (Espanya) de retorn d'Amèrica. Es va donar la primícia de l'èxit de l'expedició de Cristóbal Colón.
1565: Estácio de Sá funda la ciutat brasilera de Rio de Janeiro.
1711: surt el primer nombre de The Spectator, primera publicació periodística diària a Anglaterra.
1712: s'obre al públic la Biblioteca Nacional de Madrid.
1783: a Filadèlfia (Calàbria) a la 1:40 succeeix el quart terratrèmol (d'una sèrie de cinc, en 50 dies) amb una intensitat benvolguda de 5,9 graus en l'escala de Richter. El següent i últim terratrèmol serà el 28 de març. En total, els cinc terratrèmols deixaran un saldo d'unes 50 000 víctimes.
1799: l'esquadra combinada de russos i turcs pren Corfú i algunes illes més del Mar Jònic als francesos.
1806: Maximiliano José I, rei de Baviera, institueix l'ordre de Maximiliano José.
1808: Napoleó Bonaparte crea l'anomenada "noblesa imperial", formada per generals de l'Exèrcit.
1815: a Espanya s'estableix el primer sistema de diligències, que uneix Reus i Barcelona en onze hores i mitjana.
1815: Napoleó torna a França del seu exili a la Illa d'Elba. S'inicia el període conegut com els Cent Dies.
1854: es redacta el Pla d'Ayutla a Mèxic, que critica el conservadorisme del president Antonio López de Santa Anna i demana la creació d'un Congrés Constituent que redefineixi la vida nacional. Aquesta declaració conduirà a un pronunciament i a la creació d'un Govern provisional.
1867: l'estat de Nebraska passa a formar part de la Unió nord-americana.
1870: amb l'assassinat del President paraguaià Francisco Solano López finalitza la Guerra de la Triple Aliança formada per Argentina, Brasil i Uruguai contra el Paraguai.
1871: Napoleó III és deposat com a emperador de França.
1872: el Parc Nacional de Yellowstone es converteix al primer parc nacional del món.
1879: entra en funcionament a Espanya el primer tramvia de vapor entre Barcelona i Sant Andreu.
1879: Bolívia declara la guerra a Xile, s'inicia la Guerra del Pacífic.
1893: l'Institut Nacional de Meteorologia elabora el primer "mapa del temps" espanyol i els corresponent butlletins meteorològics diaris.
1896: el físic francès Henri Becquerel, descobreix una propietat nova de la matèria: la radioactivitat.
1896: les tropes etíops de Menelik II aixafen a l'exèrcit colonial italià en la batalla d'Adua, la qual cosa va marcar la fi de l'imperialisme italià a Àfrica.
1900: una esquadra britànica és equipada amb telegrafia sense fils.
1900: estrena a Barcelona de l'obra teatral El pati, dels Germans Álvarez Quintero.
1901: Entra en servei el primer tram parcial de ferrocarril elevat d'Elberfeld (actual Wuppertal), a Alemanya.
1903: Neix el periòdic La Veritat (Múrcia).
1910: Presentat en l'Institut Nacional de Previsió (Madrid) el projecte d'assegurances per a obrers.
1912: Albert Berry salta d'un aeroplano per provar el primer paracaigudes.
1914: La República de Xina entra en la Unió Postal Universal.
1915: Es forma a Anglaterra un batalló de dones.
1917: Introducció del calendari gregorià en l'Imperi otomà.
1919: Els coreans es manifesten en favor de la independència nacional i els japonesos, ocupants del país, maten a 7.000 persones i detenen a altres 200.000 com a mesura d'escarment.
1919: a Itàlia es funden les primeres agrupacions de combat dels feixistes.
1920: es dissol el Parlament japonès.
1923: les autoritats d'ocupació franc-belgues amenacen amb la pena de mort a els qui sabotegin els mitjans de transport en la Conca del Ruhr.
1924: descobriment de les Tablillas de Glozel.
1924: els comunistes xinesos són admesos en el Kuomintang.
1925: el Directori espanyol acorda crear l'Adreça de Proveïments.
1933: s'inauguren els habitatges de la Casa Bloc de Barcelona.
1934: en Manchuria és coronat l'emperador de Manchukuo, Puyi, que fins ara era el president.
1935: en nom de la Societat de Nacions, el baró d'Aloisi transfereix oficialment el territori del Sarre a Alemanya.
1935: intent de cop d'Estat a Grècia sota l'adreça d'expresident del Consell, Eleftherios Venizelos.
1935: es fa oficial l'annexió del Sarre a Alemanya.
1936: Lluís Companys torna a Barcelona per fer-se càrrec del Govern de la Generalitat.
1937: els ambaixadors d'Itàlia i Alemanya presenten les seves cartes credencials a Franco, a Salamanca.
1937: calorosa recepció a Moscou a Rafael Alberti i María Teresa León.
1939: per dimissió de Manuel Azaña, Diego Martínez Barri ha passat, en virtut del precepte constitucional, a ocupar la presidència de la II República Espanyola.
1940: el president català Lluís Companys organitza a França el Consell Nacional de Catalunya.
1940: inauguració en el Palau de Chaillot (París) del Saló dels Independents.
1940: inauguració oficial de la Borsa de Madrid.
1940: el Govern espanyol dicta la llei per a la repressió de la maçoneria, el comunisme i altres moviments "que sembrin idees dissolvents contra la religió, la Pàtria i l'harmonia social".
1941: Bulgària s'adhereix al Pacte Tripartit.
1943: el general Alfredo Baldomir lliura la presidència de la República de l'Uruguai a Juan José d'Amézaga, i entra en vigor la nova Constitució, aprovada en plebiscit el 29 de novembre de 1942.
1943: la RAF britànica bombardeja sistemàticament les línies de ferrocarril europees.
1943: a Moscou es funda la Unió de Patriotes Polonesos.
1946: la monarquia triomfa per àmplia majoria en el plebiscit celebrat a Grècia. Jorge II anuncia el seu retorn a Atenes.
1947: el Fons Monetari Internacional (FMI) inicia les seves operacions.
1947: la ciutat de Trinitat (Bolívia) desapareix sota les aigües, pel desbordament del riu Mamoré.
1947: Tomás Berreta assumeix la presidència d'Uruguai.
1948: en l'Índia es retiren les últimes tropes invasores britàniques.
1948: a Vietnam, el comboi Saigon-Dalat és atacat pel Vietminh amb el resultat de 150 morts.
1948: Estats Units anuncia eleccions parlamentàries a Corea del Sud.
1950: el president xilè González Videla forma un nou Govern, amb representants dels partits radical, conservador, falangista i demòcrata.
1950: a Finlàndia el president Juho Kusti Paasikivi inicia el seu segon mandat.
1953: s'inicia la Volta Aèria a Espanya, de 3 dies de durada i un recorregut de 2140 km.
1954: en l'atolón Bikini (a les illes Marshall), Estats Units ―en el marc de l'operació Castle― detona la bomba d'hidrogen Bravo, de 15 Mt (megatones). La pluja radioactiva contamina a la tripulació del pesquer japonès Drac Afortunat 5 (dels quals morirà un d'ells sis mesos més tard) i als propis soldats nord-americans. Aquesta va ser la bomba més potent que fabricarà Estats Units. En comparació, la soviètica Bomba del Tsar (la més potent de la Història, de 1961) serà de 50 Mt, i la Little Boy sobre la ciutat d'Hiroshima, Japon, en 1945 va ser de 0,016 Mt.
1954: a Sudan, després de la sessió inaugural del primer Parlament, es produeixen desordres entre autonomistes i partidaris de l'annexió a Egipte, que ocasionen 100 morts.
1954: el governador anglès proclama l'estat d'excepció pels successos de Sudan.
1954: a Estats Units, quatre nacionalistes porto-riquenys disparen contra cinc membres de la Càmera de Representants.
1955: en el Lloc de proves de Nevada, Estats Units detona la seva bomba atòmica Tesla, de 7 kton, la tercera de les 14 de l'operació Teapot. És la bomba n.º 54 de les 1127 que Estats Units va detonar entre 1945 i 1992.
1958: a Grècia dimiteix el gabinet de Konstantinos Karamanlis.
1958: a Cuba, el dictador Batista rebutja una crida dels bisbes catòlics per establir un Govern d'unió nacional.
1958: a Uruguai, Carlos Fischer es fa càrrec de la presidència del Consell Nacional.
1958: en el golf d'İzmit ―a uns 100 km a l'est d'Istanbul (Turquia) s'enfonsa el buc de passatgers turc Üsküdar. Moren almenys 300 persones.
1959: l'arquebisbe Makarios, lluitador per la independència de Xipre, retorna al país després de 3 anys de desterrament.
1962: en l'oest de França és desmantellada una xarxa de la banda terrorista OAS.
1966: la sonda soviètica Venera 3 impacta en Venus, sent la primera nau a impactar en la superfície d'un altre planeta.
1967: a Equador es funda el canal de televisió Ecuavisa.
1966: la Unió Soviètica llança la sonda lunar Cosmos 111, que fracassarà en el seu objectiu de realitzar un alunizaje suau.
1970: a Àustria, el Partit Socialista aconsegueix una àmplia victòria en les eleccions legislatives.
1972: a Madrid (Espanya) s'inaugura l'III Festival Internacional de teatre.
1973: es regula mitjançant una llei la utilització mèdica dels rajos X en la República Federal d'Alemanya.
1973: a Nicaragua, circula la primera edició del diari La Premsa -fundat en 1926- després del terratrèmol de Managua del 23 de desembre de l'any anterior, que va danyar el seu edifici en el centre de la capital, amb els titulars històrics En 30 segons sol Hiroshima i Managua i Un assaig del Judici Final, amb els quals compara la destrucció de Managua amb la d'Hiroshima i Nagasaki, Japó, per les bombes atòmiques en 1945.
1974: a Estats Units, set dels més íntims col·laboradors del president Richard Nixon, són acusats de participar en el "escàndol Watergate".
1976: enfront de Noruega s'enfonsa la plataforma petrolífera Deep Sigui Driller i moren sis persones.
1979: a Espanya, la Unió de Centre Democràtic (UCD) guanya les primeres eleccions legislatives celebrades després de la promulgació de la Constitució, amb el 34,3 % dels vots.
1979: a Espanya, la banda terrorista ETA allibera a Luis Abaitua (director de l'empresa Michelin).
1980: la sonda espacial Voyager 1 descobreix el satèl·lit Jano, que orbita entorn de Saturn.
1983: en la Comunitat de Madrid entra en vigor l'Estatut d'autonomia.
1984: en el Golf Pèrsic, en el marc de la Guerra Iran-l'Iraq, les forces navals i aèries de l'Iraq destrueixen set vaixells iranians.
1985: a Uruguai es restaura la democràcia amb l'assumpció de Julio María Sanguinetti com a president.
1986: a Mèxic, el Club de Futbol Monterrey guanya el seu primer campionat en la Primera Divisió de Mèxic.
1986: a Espanya, Gerardo Fernández Albor assumeix com a president de la Junta de Galícia.
1986: Barcelona presenta oficialment la seva candidatura olímpica.
1987: una reunió d'experts de l'ONU confirma a Nova York que per sobre de l'Antàrtida s'està obrint un forat en la capa d'ozó.
1988: en Renania del Nord-Westfàlia (Alemanya) s'inicia un experiment amb metadona, que se subministra gratuïtament als heroïnòmans.
1990: es crea la Universitat Ramón Llull, primera universitat privada de Catalunya.
1990: en l'Antàrtida, la Base Antàrtica Juan Carlos I, és ampliada amb quatre mòduls més.
1991: el rei de Tailàndia, Bhumibol Adulyadej, aprova la reforma constitucional, primer pas cap a la substitució del poder marcial instaurat al país després del recent cop d'estat.
1991: en les conques hulleras de la Unió Soviètica, 28.000 miners fan vaga per obtenir majors sous.
1992: a Bòsnia i Hercegovina, prop del 64 % de la població es pronuncia en referèndum a favor d'independitzar-se de Iugoslàvia.
1992: en la República de Montenegro, el 60 % dels ciutadans voten en referèndum a favor de la formació amb Sèrbia d'una nova Iugoslàvia.
1994: a Estats Units, la banda de grunge Nirvana realitza el seu últim recital.
1994: neix l'Europa dels Quinze. Suècia, Àustria i Finlàndia s'incorporen com a nous socis de la Unió Europea.
1994: a França entra en vigor un nou Codi Penal, que substitueix al napoleònic de 1810.
1995: l'Organització de les Nacions Unides posen fi a la seva fallida missió de pau de dos anys a Somàlia.
1998: a Cartagena (Colòmbia) es reuneixen 500 representants d'entitats governamentals i internacionals relacionades amb els drets dels nens per tractar sobre la violència familiar, la guerra, el treball i l'explotació sexual que sofreixen milions de nens a Llatinoamèrica.
1998: el socialdemòcrata Gerhard Schröder venç en les eleccions regionals de Baixa Saxònia i es postula com a màxim rival d'Helmut Kohl en la lluita per la cancelleria federal per a les eleccions del 27 de setembre.
1998: a Colòmbia, una brigada mòbil de 120 soldats sofreix una emboscada de les FARC (Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia), on oficialment perden la vida 10 militars.
1999: entra en vigor el Tractat d'Ottawa sobre prohibició de mines terrestres, després de ser ratificat per 65 països.
1999: "Nova Europa" és el nom del moviment polític nascut en el Regne Unit a la calor del debat sobre la moneda única europea. Els seus membres es qualifiquen de proeuropeos, però contarios a perdre la lliura esterlina.
2000: Rússia accepta la presència internacional per investigar els crims a Txetxènia.
2001: a Afganistan, els talibans destrueixen les estàtues mil·lenàries de Buda.
2002: el Govern belga, format per liberals, socialistes i verds, aprova un projecte de llei que preveu el tancament escalonat de totes les seves centrals nuclears.
2002: llançament del satèl·lit europeu d'observació terrestre Envisat.
2003: l'Iraq compleix les exigències de l'ONU i comença a destruir els seus míssils Al Samud 2.
2003: la policia de Pakistan i el FBI capturen en Rawalpindi a Jalid Sheikh Mohamed, home de confiança d'Osama Bin Laden considerat un dels 'cervells' dels atemptats de l'11-S.
2004: el Consell de Govern provisional iraquià pacta una "Llei per a l'Administració de l'Estat iraquià durant el Període Transitori".
2004: científics espanyols demostren que l'oxidació que provoca l'èxtasi (MDMA) en les molècules de la membrana neuronal és la causa del dany cerebral que s'origina en els addictes.
2004: un equip d'astrònoms francesos i suïssos localitza, amb els telescopis europeus VTL, la galàxia més llunyana que es coneix: l'Abell 1835 ANAR1916, que es troba a 13 230 milions d'anys llum.
2004: la revista National Geographic publica la fi dels treballs del primer mapa unificat de la perillositat sísmica d'Europa i el Mediterrani.
2004: la Fundació Nacional de Ciències dels Estats Units informa sobre el descobriment de les restes fossilitzades de dues espècies desconegudes fins ara de dinosaures, un carnívor i un altre herbívor, en l'Antàrtida.
2004: a Madrid es registra la temperatura més baixa en un dia de març dels últims 105 anys: -5 °C, en El Retir.
2004: un informe de la FAO conclou que la inanició amenaça la vida de més de 800 milions de persones en 36 països, 23 d'ells africans.
2004: es publica la primera prova que les alteracions de la insulina cerebral estan relacionades amb la malaltia d'Alzheimer.
2005: a Uruguai, Tabaré Vázquez assumeix la Presidència de la República, sent el primer govern d'esquerra en la història del país.
2006: Wikipedia en anglès edita el seu article número 1.000.000. El seu contingut versa sobre l'estació Jordanhill (en anglès - Jordanhill railway station).
2007: el Ministeri de l'Interior espanyol decideix aplicar la presó atenuada al pres etarra Iñaki de Juana Chaos atenent al seu greu estat de salut, després de 114 dies de vaga de gana.
2008: es deslliga una Crisi diplomàtica de Colòmbia amb Equador i Veneçuela després de la mort d'àlies Raúl Reyes, membre del secretariat de guerrilla colombiana de les Farc.

Naixements

Països Catalans

1870, Barcelona: Eduard Fontserè i Riba, meteoròleg i sismòleg català (m. 1970).
1897, Palma, Mallorca: Llorenç Villalonga, escriptor en català.
1973, Silla (l'Horta Sud): Andrés Valero Castells, compositor, pedagog musical i director d'orquestra valencià.

Món

40: Marco Valerio Marcial, poeta llatí (f. 102).
757: Hisham I, segon emir independent d'Al-Andalus (f. 796).
1105: Alfonso VII, rei de Galícia (1111-1157), de León (1126-1157) i de Castella (1127-1157) (f. 1157).
1389: Antonino de Florència, arquebisbe i sant italià (f. 1459).
1444: Sandro Botticelli,f pintor italià (f. 1510).
1456: Vladislao II, rei de Bohèmia i d'Hongria (f. 1516).
1547: Rudolph Goclenius, filòsof alemany (f. 1628).
1585: Jean de Saint-Bonnet, mariscal francès (f. 1636).
1597: Jean-Charles de la Faille, matemàtic belga (f. 1652).
1683: Carolina de Brandenburg-Ansbach, regna consort britànica (f. 1737).
1768: Pedro Coudrin, sacerdot francès (f. 1837).
1769: François Séverin Marceau-Desgraviers, general francès (f. 1796).
1781: Javiera Carrera, filla d'Ignacio de la Carrera (f. 1862).
1792: Rudecindo Alvarado, militar argentí (f. 1872).
1798: María Clementina d'Àustria, noble austríaca (f. 1881).
1804: Franz Hanfstaengl, pintor alemany (f. 1877).
1807: Wilford Woodruff, capdavanter religiós nord-americà (f. 1898).
1810: Frédéric Chopin, compositor polonès (f. 1849).
1812: Augustus Pugin, arquitecte britànic (f. 1852).
1835: Rosendo García-Ramos i Bretillard, científic i arqueòleg espanyol (f. 1913).
1837: William Dean Howells, escriptor nord-americà (f. 1920).
1842: Nikolaos Gyzis, pintor grec (f. 1901)
1842: Fermín Salvochea, anarquista espanyol (f. 1907).
1848: Augustus Saint-Gaudens, escultor irlandès (f. 1907).
1852: Théophile Delcassé, home d'estat francès (f. 1923).
1858: Georg Simmel, filòsof, sociòleg i assagista alemany (f. 1918).
1859: Charles Lummis, escriptor i explorador nord-americà (f. 1928).
1863: Alexandre Golovin, pintor rus (f. 1930).
1863: Fiódor Sologub, poeta i novel·lista rus (f. 1927).
1868: Sofia Chotek, aristòcrata alemanya (f. 1914).
1868: Achille Paroche, tirador francès (f. 1933).
1876: Henri de Baillet-Latour, noble i dirigent esportiu belga (f. 1942).
1879: Robert Daniel Carmichael, matemàtic nord-americà (f. 1967).
1880: Giles Lytton Strachey escriptor britànic (f. 1932).
1883: Fumio Asakura, escultor japonès (f. 1964).
1886: Oskar Kokoschka, artista austríac (f. 1980).
1890: Benito Quinquela Martín, pintor argentí (f. 1977).
1892: Ryunosuke Akutagawa, escriptor japonès (f. 1927).
1893: Mercedes d'Acosta, poetisa i guionista nord-americà (f. 1968).
1896: Dmitri Mitropoulos, compositor grec (f. 1960).
1899: Alfredo Mario Ferreiro, escriptor uruguaià (f. 1959).
1899: Erich von dem Bach-Zelewski, oficial nazi (f. 1972).
1902: Carlos de Faig González, aviador espanyol (f. 1938).
1904: Glenn Miller, compositor nord-americà (f. 1944).
1909: Rosa Graña Garland, dissenyadora peruana (f. 2003).
1910: Mapy Cortés, actriu i ballarina porto-riquenya (f. 1998).
1910: Juan de Déu Guevara, químic peruà (f. 2000).
1910: David Niven, actor britànic (f. 1983).
1910: Archer John Porter Martin, químic britànic, premi nobel de química en 1952 (f. 2002).
1911: Rina Ketty, cantant franc-italiana (f. 1996).
1914: Ralph Ellison, escriptor nord-americà (f. 1994).
1914: Carlos Moyano Llerena, advocat i economista argentí (f. 2005).
1917: Robert Lowell, poeta nord-americà (f. 1977).
1918: Roger Delgado, actor anglès (f. 1973).
1918: João Goulart, polític brasiler (f. 1976).
1920: Howard Nemerov, poeta nord-americà (f. 1991).
1921: Jack Clayton, director de cinema anglès (f. 1995).
1921: Terence Cardinal Cooke, arquebisbe catòlic nord-americà (f. 1983).
1921: Richard Wilbur, poeta nord-americà.
1922: Néstor Luján, periodista i gastrónomo espanyol (f. 1995).
1922: Isaac Rabin, militar, polític i primer ministre israelià (1974-1977 i 1992-1995), premi nobel de la pau en 1994.
1922: Fred Scolari, jugador de bàsquet nord-americà (f. 2002).
1924: Deke Slayton, astronauta nord-americà (f. 1993).
1925: Martín Chirino, escultor espanyol (f. 1976).
1927: Vinicio Adames, músic veneçolà.
1927: Harry Belafonte, cantant i actor nord-americà.
1927: Robert Bork, jutge i catedràtic nord-americà (f. 2012).
1927: Salvador Pániker, pensador i escriptor espanyol.
1928: Jacques Rivette, director francès.
1929: Georgi Markov, dissident búlgar (f. 1978).
1929: José Ángel Sánchez Asiaín, banquer espanyol.
1930: Ricardo González, boxador argentí.
1930: Gastone Nencini, ciclista italià.
1931: Juan Iglesias Marcelo, polític espanyol.
1934: Joan Hackett, actriu nord-americana (f. 1983).
1935: Robert Conrad, actor nord-americà.
1936: Jean-Edern Hallier, autor francès (f. 1997).
1939: Leo Brouwer, músic cubà.
1942: Jerry Fisher, cantant nord-americà (Blood, Sweat & Tears).
1943: Felipe Alcaraz, polític espanyol.
1943: Gil Amelio, empresari nord-americà.
1943: Ana María Giunta, actriu argentina.
1943: José Ángel Iribar, futbolista espanyol.
1943: Rashid Sunyaev, físic rus.
1944: Roger Daltrey, cantant britànic (The Who).
1945: Dirk Benedict, actor nord-americà.
1945: Uriarte, futbolista espanyol.
1946: Gerry Boulet, autor, intèrpret i compositor canadenc.
1946: Wilver Calle Girón, militar peruà.
1947: Alan Thicke, actor i lletrista canadenc.
1948: Burning Spear, músic i cantant jamaicà.
1949: Ángel Gabilondo Pujol, filòsof i polític espanyol.
1952: Martin O'Neill, entrenador britànic.
1952: Norberto Díaz, actor argentí (f. 2010).
1952: Brian Winters, jugador de bàsquet i entrenador nord-americà.
1953: José Figueres, tennista espanyol.
1954: Catherine Bach, actriu nord-americana.
1954: Carles Benavent, músic espanyol.
1954: Lorraine Hunt Lieberson, soprano nord-americana (f. 2006).
1954: Ron Howard, cineasta, productor, guionista i actor nord-americà.
1955: Clara Sánchez, escriptora espanyola.
1956: Tim Daly, actor nord-americà.
1956: Dalia Grybauskaitė, polític lituà.
1958: Aníbal Ibarra, polític argentí.
1958: Nik Kershaw, compositor i guitarrista anglès.
1958: Bertrand Piccard, psiquiatre suís.
1959: Nick Griffin, polític anglès.
1962: Russell Coutts, navegant neozelandès.
1963: Rob Affuso, bateria nord-americana (Skid Row).
1963: Thomas Anders, cantant alemany (Modern Talking).
1964: Paul Li Guen, futbolista i entrenador francès.
1964: Luis Medina Cantalejo, àrbitre de futbol espanyol.
1965: Robert Huffman, lluitador professional nord-americà.
1966: Zack Snyder, director, guionista i productor nord-americà.
1967: George Eads, actor nord-americà.
1967: Abu Nidal, terrorista palestí.
1967: Aron Winter, futbolista neerlandès.
1969: Javier Bardem, actor espanyol.
1970: Manuel García, cantautor xilè.
1971: Tyler Hamilton, ciclista nord-americà.
1973: Jack Davenport, actor britànic.
1973: Ryan Peake, guitarrista canadenc (Nickelback).
1973: Carlo Resoort, DJ neerlandès.
1973: Chris Webber, baloncestista nord-americà.
1974: Mark-Paul Gosselaar, actor nord-americà.
1977: Esther Cañadas, model espanyola.
1978: Jensen Ackles, actor nord-americà.
1978: Donovan Patton, actor nord-americà.
1979: Éowyn, cantant nord-americà.
1979: Magüi Serna, tennista espanyola.
1980: Gennaro Bracigliano, futbolista francès.
1980: Djimi Traoré, futbolista malí.
1980: Kase-O, MC espanyol.
1981: Will Power, piloto d'automobilisme australià.
1982: Juan Manuel Ortiz, futbolista espanyol.
1983: Daniel Carvalho, futbolista brasiler.
1983: Davey Richards, lluitador nord-americà.
1984: Naima Mora, model nord-americà.
1985: Andreas Ottl, futbolista alemany.
1986: Big I Langston, lluitador professional nord-americà.
1986: Jonathan Spector, futbolista nord-americà.
1987: Sammie, cantant nord-americà.
1987: Ke$ha, cantant i compositora nord-americana.
1989: Daniella Monet, actriu nord-americana.
1989: Carlos Vetlla, futbolista mexicà.
1990: Harry Eden, actor anglès.
1993: Josh McEachran, futbolista britànic.
1994: Justin Bieber, cantant canadenc.
1996: Ye Shiwen, nedadora xinesa.

Necrològiques

Països Catalans

1057, Sant Quirze de Besora: Ermessenda de Carcassona, comtessa de Barcelona, Girona i Osona (n. 972/977).
1925, París, França: Ramon Pichot, pintor català (n. 1871).
1990, Barcelona: Carlos Pérez de Rozas y Sáenz de Tejada, fotògraf i periodista català (n. 1920).
2009, Barcelona: Pepe Rubianes, humorista (n. 1947).

Món

589: Sant David, patró de Gal·les (n. 500).
965: León VIII, Papa de l'Església catòlica.
1131: Rei Esteban II d'Hongria (n. 1101).
1233: Conde Tomás I de Savoia (n. 1178).
1383: Amadeo VI de Savoia (n. 1334).
1510: Francisco d'Almeida, soldat i explorador portuguès (n. 1450).
1536: Bernardo Accolti, poeta italià (n. 1465).
1620: Thomas Campion, poeta i compositor anglès (n. 1567).
1633: George Herbert, poeta, orador i sacerdot anglès (n. 1593).
1643: Girolamo Frescobaldi, compositor italià (n. 1583).
1697: Francesco Redi, físic italià (n. 1626).
1768: Hermann Samuel Reimarus, filòsof i escriptor alemany (n. 1694).
1773: Luigi Vanvitelli, arquitecte italià (n. 1700).
1777: Georg Christoph Wagenseil, compositor austríac (n. 1715).
1792: Leopoldo II d'Àustria, emperador del Sacre Imperi Romano (n. 1747).
1793: Ramón Bayeu, pintor espanyol (n. 1746).
1833: Maurice Mathieu, general francès (n. 1768).
1838: Johann Friedrich Adam, botànic rus (n. 1780).
1841: Claude-Victor Perrin, mariscal francès (n. 1764).
1862: Peter Barlow, matemàtic anglès (n. 1776).
1870: Francisco Solano López, president paraguaià (n. 1824).
1875: Tristan Corbière, poeta francès (n. 1845).
1882: Theodor Kullak, pianista i compositor alemany (n. 1818).
1884: Isaac Todhunter, matemàtic anglès (n. 1820).
1895: Pauline Musters, nana holandesa (n. 1876).
1904: Augusto González de Linares, geólogo espanyol (n. 1845).
1906: José María de Pereda, novel·lista espanyol (n. 1833).
1907: August Manns, director d'orquestra alemany (n. 1825).
1910: José Domingo d'Obaldía, polític i president panameny entre 1908 i 1910 (n. 1845).
1911: Jacobus Henricus van't Hoff, químic neerlandès, Premi Nobel de Química en 1901 (n. 1852).
1912: Piotr Lébedev, físic rus (n. 1866).
1914: Gilbert Elliot-Murray-Kynynmound, 4º Comte de Minto, Governador de Canadà (n. 1845).
1914: Jorge Newbery, aviador, esportista i home de ciència argentí (n. 1875).
1920: Joseph Trumpeldor, activista siónista rus (n. 1880).
1921: Nicolás I de Montenegro (n. 1841).
1922: Pichichi (Rafael Moreno Aranzadi), futbolista espanyol (n. 1892).
1924: Louis Perree, esgrimista francès (n. 1871).
1932: Lliurat Rivera, polític i periodista mexicà (n. 1864).
1936: Mijaíl Kuzmin, escriptor rus (n. 1871).
1938: Gabriele D'Annunzio, poeta i polític italià (n. 1863).
1940: Anton Hansen Tammsaare, escriptor estonio (n. 1878).
1941: Lucien Merignac, esgrimista francès (n. 1873).
1943: Alexandre Yersin, metge i bacteriólogo suís (n. 1863).
1945: Michael Strank, marine nord-americà (n. 1919).
1952: Mariano Aixa, escriptor mexicà (n. 1873).
1952: Gregory La Cava, director de cinema nord-americà (n. 1892).
1958: Giacomo Balla, pintor italià (n. 1871).
1958: Carlos Vetllo, director mexicà de cinema (n. 1909).
1966: Fritz Houtermans, físic alemany (n. 1903).
1974: Bobby Timmons, pianista de jazz nord-americà (n. 1935).
1976: Jean Martinon, directror d'orquestra i compositor francès (n. 1910).
1980: Dixie Dean, futbolista anglès (n. 1907).
1980: Wilhelmina Cooper, model neerlandesa (n. 1939).
1983: Arthur Koestler, periodista i escriptor anglo-hongarès (n. 1905).
1984: Jackie Coogan, actor nord-americà (n. 1914).
1988: Joe Besser, actor i humorista nord-americà (n. 1907).
1991: Edwin H. Land, científic i magnat nord-americà (n. 1909).
1994: Modest Frare, polític espanyol (n. 1935).
1995: Georges J.F. Köhler, biòleg alemany, Premi Nobel de Medicina en 1984 (n. 1946).
1995: César Rodríguez, futbolista espanyol (n. 1920).
2000: Begoña Palacios, actriu mexicana (n. 1941).
2003: Nadine Conner, cantant i actriu nord-americana (n. 1907).
2005: Peter Malkin, espia israelià (n. 1927).
2006: Harry Browne, polític i escriptor nord-americà (n. 1933).
2006: José Luis Castejón Garrués, polític espanyol (n. 1950).
2006: Peter Osgood, futbolista anglès (n. 1947).
2007: Manuel Bento, futbolista portuguès.
2008: Raúl Reyes, guerriller colombià (n. 1948).
2010: Luis Ernesto Videla, empresari xilè (n. 1960).
2012: Quique Camoiras, actor i còmic espanyol (n. 1928).
2012: Lucio Dalla, cantautor italià (n. 1943).
2013: Bonnie Franklin, actriu nord-americana (n. 1944).
2013: Santos Inzaurralde, poeta i polític uruguaià (n. 1925).
2013: Ludwig Zausinger, futbolista alemany (n. 1929).

Festes i commemoracions

Diada de les Illes Balears
Entre les bruixes, la matinada d'aquest dia és la festa de la llar.

Santoral catòlic

sants David de Gal·les; Eudòcia i Antonina, Fèlix III, papa; Lleó de Carentan, bisbe; Rossend de Celanova, abat i bisbe; beat Cristòfor de Taggia, predicador; al luteranisme: George Herbert, prevere.

[STV]

2 de març




Saint Germain, París.

El 2 de març és el seixata-unè dia de l'any del calendari gregorià i el sixanta-dosè en els anys de traspàs. Queden 304 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1821 - Alcoi (l'Alcoià): s'hi esdevé una revolta obrera de caràcter luddista.

Món

986: en l'actual França, Luis V es converteix en rei dels francs.
1332: en l'actual Espanya, Àlaba és incorporada a Castella.
1498: Basc dóna Gamma arriba a Moçambic.
1561: a Argentina, Pedro del Castillo funda el llogaret Mendoza del Nou Valle de La Rioja (actual ciutat de Mendoza).
1657: a l'actual ciutat de Tòquio (Japó) succeeix el Gran incendi de Meireki.
1807: a Estats Units, el Congrés aprova un acta que «prohibeix la importació d'esclaus per qualsevol port o lloc dins de la jurisdicció dels Estats Units».
1811: a Veneçuela es constitueix el Primer Congrés, un any després del moviment revolucionari de 1810.
1815: s'inicia a França el període conegut com a Imperi dels Cent Dies, en què Napoleó, alliberat de la illa d'Elba, reprèn el poder.
1821: a Mèxic, l'exèrcit realista comandat per Agustín d'Iturbide, jura el Pla d'Iguala.
1822: a Uruguai, la capitulació del cabdill Fructuoso Rivera acaba de consolidar la dominació portuguesa sobre el territori uruguaià. Ja el 31 de juliol de 1821 un congrés reunit pel general portuguès Lecor havia votat la incorporació de la «Banda Oriental» a Portugal (amb el nom de Regne Cisplatino).
1836: l'estat de Texas declara la seva independència de Mèxic.
1855: a Rússia, Alejandro II es converteix en tsar.
1861: Estats Units crea Nevada i Dakota.
1865: s'estableix el sistema de comunicació telegràfica i les seves tarifes a París, França.
1867: Estats Units aprova la Llei de Reconstrucció perquè votin els negres lliures i el sud quedi controlat per un règim militar.
1884: a la ciutat de la Plata (Argentina) es funda el diari El Dia.
1891: Espanya celebra les primeres eleccions per sufragi d'homes (recentment en 1931 tindran sufragi universal).
1903: a Barcelona s'estrena La barraca, de Blasco Ibáñez.
1906: el rei d'Espanya inaugura les obres del canal de Catalunya i Aragó.
1906: a La Corunya (Espanya) es funda el Real Club Esportiu de La Corunya.
1907: a Bèlgica, la Càmera es pronuncia per la «annexió» del Congo.
1907: a Budapest s'estrena l'òpera Monna Vanna, d'Emil Ábrányi.
1908: a Londres es desenvolupa una conferència internacional sobre la reducció d'armaments.
1908: a París, Gabriel Lippmann presenta davant l'Acadèmia de Ciències el seu nou procediment de fotografia en relleu.
1909: l'ambaixador rus i els representants de Gran Bretanya, França, Itàlia i Alemanya aconsellen a Sèrbia renunciar a les seves reivindicacions territorials.
1911: a Washington (Estats Units), el Senat aprova un crèdit per afrontar les despeses de fortificació del Canal de Panamà.
1912: a Espanya es declara obligatòria la lectura del Quixot a les escoles públiques.
1913: a Madrid, molts catòlics realitzen un míting de protesta contra el projecte del Govern de declarar no obligatòria a les escoles l'ensenyament de la religió catòlica.
1915: a Uruguai, Feliciano Veiés és triat president.
1916: a Nova York, el poeta espanyol Juan Ramón Jiménez es casa amb Zenobia Camprubí Aymar.
1916: després de violents combats, les forces aliades recuperen el fort de Douaumont (França), en el Front occidental.
1917: a Estats Units, el Congrés aprova la llei Jones per a Puerto Rico.
1917: es proclama la llei espanyola trucada de Protecció a les Indústries, per la qual es crea el Banc de Crèdit Industrial.
1919: s'inaugura a Moscou el primer Congrés de la Internacional Comunista (Komintern).
1923: s'estrena a Viena l'opereta Madame de Pompadour, del compositor Leo Fall.
1925: introducció de la nova moneda austríaca, el shilling (xíling).
1925: en Sant Blas (Panamà) els aborígens es revolten i destitueixen a les autoritats en 6 ciutats.
1925: a Barcelona (Catalunya), el compositor austríac Richard Strauss comença a dirigir la Banda Municipal de Barcelona.
1928: a Espanya, el rei Alfonso XIII destitueix a Miguel d'Unamuno de la seva càtedra a la Universitat de Salamanca.
1930: en el seu article «El vertigen de l'èxit», Stalin ordena posar fre a la col·lectivització de les terres.
1930: a França, André Tardieu, cap de l'oposició (republicà d'esquerres), forma nou Govern.
1933: presentació del programa de Renovació Espanyola, primer partit monàrquic que es va constituir en la Segona República.
1936: s'inicia a Casp la redacció d'un avantprojecte d'estatut autonòmic per a Aragó.
1936: s'estrena a Barcelona la pel·lícula El gat montés, dirigida per Rosario Pi.
1937: el Consell Feixista italià insta a realitzar un esforç en el rearmament del país.
1937: a Barcelona, la màxima ració de pa és de 250 g per persona.
1938: tercer procés de Moscou, anomenat «procés al bloc de dretans i trotskistas», contra 21 acusats, entre els quals figuren eminents veterans del moviment revolucionari com Bujarin i Rakovski.
1939: al Vaticà, Pío XII és triat papa.
1940: a Espanya, la dictadura franquista dicta la Llei de Repressió, que persegueix a la maçoneria i al comunisme.
1940: a Anglaterra se celebra la tradicional regata Oxford-Cambridge. Aquest últim equip s'alça amb la victòria.
1941: des de Romania, tropes alemanyes nazis entren a Bulgària.
1943: a Espanya, la dictadura franquista es promulga la Llei de Rebel·lió Militar, per la qual tots els delictes polítics seran jutjats en Consell de guerra.
1944: a Espanya es crea el Document Nacional d'Identitat.
1944: Gran Bretanya suspèn l'enviament de béns militars a Turquia.
1945: creació de la Lliga Àrab.
1946: Ho Chi Minh és triat president de Vietnam del Nord.
1949: primer vol sense escales al voltant del món d'un bombarder nord-americà B-50, que va partir de Fort Worth.
1950: s'inaugura oficialment el tren Talgo amb una travessia des de Madrid a Valladolid.
1951: en la primera etapa de la repoblació forestal a Espanya han estat plantats a Jaén 224.000 pins.
1952: a Santander (Espanya), el teatre María Lisarda queda totalment destruït per un incendi.
1955: grans inundacions causen 200 morts i deixen a 44.000 persones sense llar a Austràlia. En Nova Gal·les del Sud, 300.000 ovelles pereixen ofegades.
1956: el Marroc s'independitza de França.
1956: últim viatge del tren que uneix Girona i Palamós.
1957: Ghana i Costa d'Or s'independitzen de l'imperi britànic.
1958: Wernher von Braun declara que Estats Units porta un retard de diversos anys respecte a la Unió Soviètica en el camp espacial.
1959: a Bolívia es realitzen violentes manifestacions antiestadounidenses.
1959: en un estudi d'enregistrament a Manhattan (Nova York), el trompetista de jazz Milers Davis grava Kind of blue amb el pianista Bill Evans (1929-1980) i el saxofonista John Train Coltrane (1926-1967).
1960: primera emissió, d'assaig, des d'Espanya a través d'Eurovisió.
1962: Wilt Chamberlain marco 100 punts en un partit de la NBA (Màxima anotació en la història).
1963: Xina anuncia la retirada de totes les seves tropes de les discutides zones frontereres amb l'Índia.
1963: 29 nens soterrats en esfondrar-se la techumbre d'un col·legi a Sevilla.
1965: s'inicien a Barcelona, Bilbao, Madrid i altres ciutats espanyoles manifestacions universitàries a favor de la llibertat sindical i la supressió del SEU.
1966: a Estats Units, el president Lyndon Johnson demana al FBI que redobli la vigilància davant l'alarmant creixement de la toxicomania entre els joves.
1966: en Ámsterdam, la princesa Beatriz d'Holanda contreu matrimoni amb el diplomàtic alemany Claus von Amsberg.
1969: sobre la ciutat de Tolosa de Llenguadoc (França), l'avió supersònic Concorde realitza la seva primera prova de vol.
1969: a Xile, els democristianos d'Eduardo Frei Ruiz-Tagle, malgrat vèncer les eleccions parlamentàries, perden la majoria absoluta.
1970: Rhodèsia es declara com a república, trencant els seus últims vincles amb l'Imperi britànic.
1971: Bangladés s'independitza d'Índia.
1972: Estats Units llança la sonda Pioneer 10 amb un missatge per a la hipotètica vida intel·ligent extraterrestre.
1973: a Sudan, un comando palestí executa a tres diplomàtics àrabs, segrestats la vespra.
1974: a Espanya, la dictadura franquista executa a l'anarquista català Puig Antich.
1978: en el cementiri de Vevey (Suïssa), vàndals roben el taüt de Charlie Chaplin.
1983: aprovació de l'Estatut d'Autonomia de Castella i Lleó.
1983: a Espanya, el Congrés dels Diputats ―de majoria socialista― aprova l'expropiació de Rumasa decretada pel Govern.
1985: a Pakistan, el president Mohamed Zia Ulk Haq anuncia el restabliment de la Constitució, derogada després d'un cop d'estat.
1987: a Estats Units, l'empresa Chrysler Corporation compra American Motors.
1989: dotze nacions de la Comunitat Europea acorden la prohibició de la producció de tots els clorofluorocarburs (CFC) abans de la finalització del segle XX.
1990: el canceller alemany Helmut Kohl accepta que no es modifiqui la frontera alemanya amb Polònia.
1991: l'Exèrcit Popular d'Alliberament de Colòmbia lliura les armes.
1991: 450 albanesos fugen a Itàlia en un buc mercant. En les setmanes següents, milers més segueixen el seu exemple.
1992: Moldàvia ingressa en l'Organització de les Nacions Unides.
1994: la reina d'Espanya rep el premi Wiesenthal de Drets Humans pel seu compromís continu en favor de la tolerància i de la lluita contra l'antisemitisme i el racisme.
1998: la informació enviada per la sonda espacial Galileu indica que Europa (lluna de Júpiter) té un oceà líquid sota una gruixuda capa de gel.
1999: Estats Units li demana a Juan Antonio Samaranch que s'acabin els suborns del Comitè Olímpic Internacional.
2000: a Londres (Regne Unit), l'exdictador xilè Augusto Pinochet ―acusat de genocidi― és alliberat després de 503 dies de detenció.
2001: el govern espanyol aprova per decret-llei una reforma laboral que és rebutjada pels partits d'oposició i les centrals sindicals.
2003: Jacques Chirac es converteix en el primer cap d'Estat francès que visita Algèria des de la independència d'aquest país.
2003: a Itàlia, la reconstituïda banda terrorista Brigades Rojas assassinen a un policia.
2003: en el ral·li de Turquia, Carlos Sainz aconsegueix la victòria parcial número 25 de la seva carrera en el mundial.
2003: l'Alinghi suís arrabassa al Nova Zelanda la prestigiosa Copa de l'Amèrica de vela.
2004: a Espanya, el noticiero Monitor surt de l'aire de les freqüències de Grup Radio Centre, a causa de la fallada de la Cort Internacional de París a favor d'Infored i del periodista José Gutiérrez Vivó, per incompliment de contracte de la radioemisora al periodista.
2004: el coet Ariane 5 allibera la sonda europea Rosetta perquè iniciï el seu viatge de 10 anys cap al cometa Churyumov-Gerasimenko.
2005: a Bagdad mor assassinat un membre del tribunal encarregat de jutjar a Sadam Husein.
2005: en Saqqara (Egipte) un equip d'arqueòlegs australians descobreix una mòmia del 600 a. C. en un sorprenent estat de conservació.
2006: a Algèria, el Govern d'Abdelaziz Buteflika anuncia l'alliberament de 2000 islamistes per promoure la reconciliació nacional.
2006: un estudi realitzat per l'Agència Nacional de l'Oceà i de l'Atmosfera (NOAA) revela que cada any l'Antàrtida perd, aproximadament, un volum de 152 km³ (com una galleda de 5336 m de costat) de gel des de 2002.
2006: als voltants de la badia Prudhoe (Alaska), a uns 1000 km d'Anchorage, un oleoducte vessa més d'un milió de litres de petroli en un àrea coberta per la tundra.

Naixements

Països Catalans

1859 - Vilanova i la Geltrú: Gaspar Miró i Lleó, pintor (m. 1930).

Món

986: en l'actual França, Luis V es converteix en rei dels francs.
1332: en l'actual Espanya, Àlaba és incorporada a Castella.
1498: Basc dóna Gamma arriba a Moçambic.
1561: a Argentina, Pedro del Castillo funda el llogaret Mendoza del Nou Valle de La Rioja (actual ciutat de Mendoza).
1657: a l'actual ciutat de Tòquio (Japó) succeeix el Gran incendi de Meireki.
1807: a Estats Units, el Congrés aprova un acta que «prohibeix la importació d'esclaus per qualsevol port o lloc dins de la jurisdicció dels Estats Units».
1811: a Veneçuela es constitueix el Primer Congrés, un any després del moviment revolucionari de 1810.
1815: s'inicia a França el període conegut com a Imperi dels Cent Dies, en què Napoleó, alliberat de la illa d'Elba, reprèn el poder.
1821: a Alacant (Espanya), més de mil obrers en atur armats ataquen les fàbriques tèxtils d'Alcoi i destrueixen les seves màquines.
1821: a Mèxic, l'exèrcit realista comandat per Agustín d'Iturbide, jura el Pla d'Iguala.
1822: a Uruguai, la capitulació del cabdill Fructuoso Rivera acaba de consolidar la dominació portuguesa sobre el territori uruguaià. Ja el 31 de juliol de 1821 un congrés reunit pel general portuguès Lecor havia votat la incorporació de la «Banda Oriental» a Portugal (amb el nom de Regne Cisplatino).
1836: l'estat de Texas declara la seva independència de Mèxic.
1855: a Rússia, Alejandro II es converteix en tsar.
1861: Estats Units crea Nevada i Dakota.
1865: s'estableix el sistema de comunicació telegràfica i les seves tarifes a París, França.
1867: Estats Units aprova la Llei de Reconstrucció perquè votin els negres lliures i el sud quedi controlat per un règim militar.
1884: a la ciutat de la Plata (Argentina) es funda el diari El Dia.
1891: Espanya celebra les primeres eleccions per sufragi d'homes (recentment en 1931 tindran sufragi universal).
1903: a Barcelona s'estrena La barraca, de Blasco Ibáñez.
1906: el rei d'Espanya inaugura les obres del canal de Catalunya i Aragó.
1906: a La Corunya (Espanya) es funda el Real Club Esportiu de La Corunya.
1907: a Bèlgica, la Càmera es pronuncia per la «annexió» del Congo.
1907: a Budapest s'estrena l'òpera Monna Vanna, d'Emil Ábrányi.
1908: a Londres es desenvolupa una conferència internacional sobre la reducció d'armaments.
1908: a París, Gabriel Lippmann presenta davant l'Acadèmia de Ciències el seu nou procediment de fotografia en relleu.
1909: l'ambaixador rus i els representants de Gran Bretanya, França, Itàlia i Alemanya aconsellen a Sèrbia renunciar a les seves reivindicacions territorials.
1911: a Washington (Estats Units), el Senat aprova un crèdit per afrontar les despeses de fortificació del Canal de Panamà.
1912: a Espanya es declara obligatòria la lectura del Quixot a les escoles públiques.
1913: a Madrid, molts catòlics realitzen un míting de protesta contra el projecte del Govern de declarar no obligatòria a les escoles l'ensenyament de la religió catòlica.
1915: a Uruguai, Feliciano Veiés és triat president.
1916: a Nova York, el poeta espanyol Juan Ramón Jiménez es casa amb Zenobia Camprubí Aymar.
1916: després de violents combats, les forces aliades recuperen el fort de Douaumont (França), en el Front occidental.
1917: a Estats Units, el Congrés aprova la llei Jones per a Puerto Rico.
1917: es proclama la llei espanyola trucada de Protecció a les Indústries, per la qual es crea el Banc de Crèdit Industrial.
1919: s'inaugura a Moscou el primer Congrés de la Internacional Comunista (Komintern).
1923: s'estrena a Viena l'opereta Madame de Pompadour, del compositor Leo Fall.
1925: introducció de la nova moneda austríaca, el shilling (xíling).
1925: en Sant Blas (Panamà) els aborígens es revolten i destitueixen a les autoritats en 6 ciutats.
1925: a Barcelona (Catalunya), el compositor austríac Richard Strauss comença a dirigir la Banda Municipal de Barcelona.
1928: a Espanya, el rei Alfonso XIII destitueix a Miguel d'Unamuno de la seva càtedra a la Universitat de Salamanca.
1930: en el seu article «El vertigen de l'èxit», Stalin ordena posar fre a la col·lectivització de les terres.
1930: a França, André Tardieu, cap de l'oposició (republicà d'esquerres), forma nou Govern.
1933: presentació del programa de Renovació Espanyola, primer partit monàrquic que es va constituir en la Segona República.
1936: s'inicia a Casp la redacció d'un avantprojecte d'estatut autonòmic per a Aragó.
1936: s'estrena a Barcelona la pel·lícula El gat montés, dirigida per Rosario Pi.
1937: el Consell Feixista italià insta a realitzar un esforç en el rearmament del país.
1937: a Barcelona, la màxima ració de pa és de 250 g per persona.
1938: tercer procés de Moscou, anomenat «procés al bloc de dretans i trotskistas», contra 21 acusats, entre els quals figuren eminents veterans del moviment revolucionari com Bujarin i Rakovski.
1939: al Vaticà, Pío XII és triat papa.
1940: a Espanya, la dictadura franquista dicta la Llei de Repressió, que persegueix a la maçoneria i al comunisme.
1940: a Anglaterra se celebra la tradicional regata Oxford-Cambridge. Aquest últim equip s'alça amb la victòria.
1941: des de Romania, tropes alemanyes nazis entren a Bulgària.
1943: a Espanya, la dictadura franquista es promulga la Llei de Rebel·lió Militar, per la qual tots els delictes polítics seran jutjats en Consell de guerra.
1944: a Espanya es crea el Document Nacional d'Identitat.
1944: Gran Bretanya suspèn l'enviament de béns militars a Turquia.
1945: creació de la Lliga Àrab.
1946: Ho Chi Minh és triat president de Vietnam del Nord.
1949: primer vol sense escales al voltant del món d'un bombarder nord-americà B-50, que va partir de Fort Worth.
1950: s'inaugura oficialment el tren Talgo amb una travessia des de Madrid a Valladolid.
1951: en la primera etapa de la repoblació forestal a Espanya han estat plantats a Jaén 224.000 pins.
1952: a Santander (Espanya), el teatre María Lisarda queda totalment destruït per un incendi.
1955: grans inundacions causen 200 morts i deixen a 44.000 persones sense llar a Austràlia. En Nova Gal·les del Sud, 300.000 ovelles pereixen ofegades.
1956: el Marroc s'independitza de França.
1956: últim viatge del tren que uneix Girona i Palamós.
1957: Ghana i Costa d'Or s'independitzen de l'imperi britànic.
1958: Wernher von Braun declara que Estats Units porta un retard de diversos anys respecte a la Unió Soviètica en el camp espacial.
1959: a Bolívia es realitzen violentes manifestacions antiestadounidenses.
1959: en un estudi d'enregistrament a Manhattan (Nova York), el trompetista de jazz Milers Davis grava Kind of blue amb el pianista Bill Evans (1929-1980) i el saxofonista John Train Coltrane (1926-1967).
1960: primera emissió, d'assaig, des d'Espanya a través d'Eurovisió.
1962: Wilt Chamberlain marco 100 punts en un partit de la NBA (Màxima anotació en la història).
1963: Xina anuncia la retirada de totes les seves tropes de les discutides zones frontereres amb l'Índia.
1963: 29 nens soterrats en esfondrar-se la techumbre d'un col·legi a Sevilla.
1965: s'inicien a Barcelona, Bilbao, Madrid i altres ciutats espanyoles manifestacions universitàries a favor de la llibertat sindical i la supressió del SEU.
1966: a Estats Units, el president Lyndon Johnson demana al FBI que redobli la vigilància davant l'alarmant creixement de la toxicomania entre els joves.
1966: en Ámsterdam, la princesa Beatriz d'Holanda contreu matrimoni amb el diplomàtic alemany Claus von Amsberg.
1969: sobre la ciutat de Tolosa de Llenguadoc (França), l'avió supersònic Concorde realitza la seva primera prova de vol.
1969: a Xile, els democristianos d'Eduardo Frei Ruiz-Tagle, malgrat vèncer les eleccions parlamentàries, perden la majoria absoluta.
1970: Rhodèsia es declara com a república, trencant els seus últims vincles amb l'Imperi britànic.
1971: Bangladés s'independitza d'Índia.
1972: Estats Units llança la sonda Pioneer 10 amb un missatge per a la hipotètica vida intel·ligent extraterrestre.
1973: a Sudan, un comando palestí executa a tres diplomàtics àrabs, segrestats la vespra.
1974: a Espanya, la dictadura franquista executa a l'anarquista català Puig Antich.
1978: en el cementiri de Vevey (Suïssa), vàndals roben el taüt de Charlie Chaplin.
1983: aprovació de l'Estatut d'Autonomia de Castella i Lleó.
1983: a Espanya, el Congrés dels Diputats ―de majoria socialista― aprova l'expropiació de Rumasa decretada pel Govern.
1985: a Pakistan, el president Mohamed Zia Ulk Haq anuncia el restabliment de la Constitució, derogada després d'un cop d'estat.
1987: a Estats Units, l'empresa Chrysler Corporation compra American Motors.
1989: dotze nacions de la Comunitat Europea acorden la prohibició de la producció de tots els clorofluorocarburs (CFC) abans de la finalització del segle XX.
1990: el canceller alemany Helmut Kohl accepta que no es modifiqui la frontera alemanya amb Polònia.
1991: l'Exèrcit Popular d'Alliberament de Colòmbia lliura les armes.
1991: 450 albanesos fugen a Itàlia en un buc mercant. En les setmanes següents, milers més segueixen el seu exemple.
1992: Moldàvia ingressa en l'Organització de les Nacions Unides.
1994: la reina d'Espanya rep el premi Wiesenthal de Drets Humans pel seu compromís continu en favor de la tolerància i de la lluita contra l'antisemitisme i el racisme.
1998: la informació enviada per la sonda espacial Galileu indica que Europa (lluna de Júpiter) té un oceà líquid sota una gruixuda capa de gel.
1999: Estats Units li demana a Juan Antonio Samaranch que s'acabin els suborns del Comitè Olímpic Internacional.
2000: a Londres (Regne Unit), l'exdictador xilè Augusto Pinochet ―acusat de genocidi― és alliberat després de 503 dies de detenció.
2001: el govern espanyol aprova per decret-llei una reforma laboral que és rebutjada pels partits d'oposició i les centrals sindicals.
2003: Jacques Chirac es converteix en el primer cap d'Estat francès que visita Algèria des de la independència d'aquest país.
2003: a Itàlia, la reconstituïda banda terrorista Brigades Rojas assassinen a un policia.
2003: en el ral·li de Turquia, Carlos Sainz aconsegueix la victòria parcial número 25 de la seva carrera en el mundial.
2003: l'Alinghi suís arrabassa al Nova Zelanda la prestigiosa Copa de l'Amèrica de vela.
2004: a Espanya, el noticiero Monitor surt de l'aire de les freqüències de Grup Radio Centre, a causa de la fallada de la Cort Internacional de París a favor d'Infored i del periodista José Gutiérrez Vivó, per incompliment de contracte de la radioemisora al periodista.
2004: el coet Ariane 5 allibera la sonda europea Rosetta perquè iniciï el seu viatge de 10 anys cap al cometa Churyumov-Gerasimenko.
2005: a Bagdad mor assassinat un membre del tribunal encarregat de jutjar a Sadam Husein.
2005: en Saqqara (Egipte) un equip d'arqueòlegs australians descobreix una mòmia del 600 a. C. en un sorprenent estat de conservació.
2006: a Algèria, el Govern d'Abdelaziz Buteflika anuncia l'alliberament de 2000 islamistes per promoure la reconciliació nacional.
2006: un estudi realitzat per l'Agència Nacional de l'Oceà i de l'Atmosfera (NOAA) revela que cada any l'Antàrtida perd, aproximadament, un volum de 152 km³ (com una galleda de 5336 m de costat) de gel des de 2002.
2006: als voltants de la badia Prudhoe (Alaska), a uns 1000 km d'Anchorage, un oleoducte vessa més d'un milió de litres de petroli en un àrea coberta per la tundra.

Necrològiques

Països Catalans

1974, Barcelona: Salvador Puig i Antich, militant anarquista a qui les autoritats franquistes apliquen la pena de mort (25 anys).

Món

986: Lotario, Rei de França occidental.
1282: Benvingut Scotivoli, bisbe i sant italià.
1572: Mem de Sá, governador portuguès de Brasil.
1589: Alejandro Farnesio, cardenal italià.
1619: Ana de Dinamarca, regna consort de Jacobo VI d'Escòcia.
1724: Joaquín Churriguera, arquitecte espanyol mestre major de la Catedral Nova de Salamanca.
1755: Louis de Rouvroy, duc de Saint-Simon, escriptor francès.
1783: Francisco Salzillo, escultor barroc espanyol.
1791: John Wesley, pastor anglicà i teòleg cristià britànic.
1793: Carl Gustaf Pilo, pintor i artista suec.
1797: Horace Walpole, IV comte d'Orford i polític britànic.
1829: Josefa Ortiz de Domínguez, heroïna de la independència de Mèxic.
1835: Francisco I, emperador d'Àustria.
1840: Heinrich Olbers, metge i astrònom alemany.
1855: Nicolás I, tsar de Rússia.
1872: Henry Bataille, poeta francès.
1895: Berthe Morisot, pintor francès.
1895: Ismail Pachá, virrey d'Egipte.
1897: Guillermo Prieto, escriptor mexicà.
1916: Isabel de Wied, reina romanesa.
1919: Melchora Aquino, revolucionària filipina.
1923: Rui Barbosa, un dels fundadors de la República de Brasil i autor de la seva Constitució.
1927: Marie Lipsius La Mara, historiadora de la música i escriptora alemanya (n. 1837).
1930: D. H. Lawrence, novel·lista britànic.
1932: Ángela de la Creu, religiosa i santa espanyola.
1938: Gabriele d'Annunzio, escriptor i polític italià.
1939: Howard Carter, egiptòleg britànic, descobridor de la tomba de Tutankamón
1940: Ricardo Miró, poeta panameny.
1942: Charlie Christian, guitarrista nord-americà de jazz.
1945: Emily Carr, escriptora canadenca.
1950: Alberto Gerchunoff, escriptor i periodista argentí.
1953: Jim Lightbody, atleta nord-americà.
1962: Charles-Jean de la Vallée Poussin, matemàtic belga.
1967: Azorín (José Martínez Ruiz), escriptor espanyol (n. 1873).
1973: José Rojas Moreno, diplomàtic espanyol (n. 1893).
1975: Milagros Leal, actriu espanyola.
1975: Salvador Mestres, historietista i il·lustrador espanyol (n. 1910).
1981: Enrique Pérez Comendador, escultor espanyol.
1982: Philip K. Dick, escriptor de ciència ficció nord-americana.
1987: Randolph Scott, actor nord-americà.
1991: Serge Gainsbourg, cantant francès.
1992: Sandy Dennis, actriu nord-americana.
1997: Bloodshed, raper nord-americà (n. 1975).
1997: Vicente Parra, actor espanyol (n. 1931).
1999: Dusty Springfield, cantant britànica (n. 1939).
2001: François Abadie, polític francès.
2003: Hank Ballard, cantant i compositor nord-americà de blues.
2004: Alberto Miralles, director de teatre i escriptor espanyol (n. 1940).
2004: Mercedes McCambridge, actriu nord-americana (n. 1918).
2005: Martin Denny, compositor i cantant nord-americà.
2007: Henri Troyat, escriptor francès.
2008: Jeff Healey, músic canadenc (n. 1966).
2009: João Bernardo Petxina de pelegrí, president de Guinea Bissau.
2009: Joaquín Gutiérrez Cano, polític i diplomàtic espanyol (n. 1920).
2010: Jesús Antonio Sam López, polític i advocat mexicà (n. 1935).
2011: Enrique Curiel, polític i politòleg espanyol (n. 1947).
2011: Luis Martínez Villicaña, polític mexicà (n. 1939).
2011: Thor Vilhjálmsson, escriptor islandès (n. 1925).
2012: Rafael Quirós, futbolista peruà (n. 1910).

Santoral catòlic

sants Joan Maró, patriarca libanès; Agnès de Praga, franciscana; beats Carles I de Flandes, comte; santa Àngela de la Creu, verge, fundadora de les Germanes de la Companyia de la Creu; a l'Església Luterana Evangèlica d'Amèrica: John Wesley, fundador del metodisme..

[STV]

3 de març

Euphorisme

El 3 de març és el seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-tretzè en els anys de traspàs. Queden 303 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Món

1478: a Espanya, els Reis Catòlics publiquen una pragmàtica per impulsar la indústria naval en els seus regnes.
1522: les tropes reals entren a València, on el cap de la revolta de les Germanías, Vicente Peris, és executat.
1547: a Saragossa (Espanya) s'inicien les obres del temple La Seu.
1613: comença a regnar a Rússia la dinastia dels Romanov, en la persona del jove Miguel.
1803: s'inicia l'últim parlament entre espanyols i mapuches, el Parlament de Negrete.
1806: El general Francisco de Miranda enarbora per primera vegada la bandera tricolor.
1816: la boliviana Juana Azurduy de Padilla, al capdavant de 200 homes, derrota a les tropes espanyoles, per la qual cosa va ser nomenada tinent coronel.
1845: la Florida entra a formar part dels Estats Units.
1875: s'estrena, en l'Òpera-Comique de París, l'òpera Carmen del compositor Georges Bizet.
1878: se signa el Tractat de Sant Stefano, que posa fi a la guerra rus-turca.
1879: a Espanya succeeix la primera crisi total de Govern del regnat d'Alfonso XII.
1879: a Espanya, Antonio Cánovas del Castillo és substituït com a President del Consell de Ministres d'Espanya per Arsenio Martínez-Campos Antón.
1886: se signa el segon Tractat de Bucarest, pel qual conclou el conflicte entre Sèrbia i Bulgària.
1891: a Madrid s'inaugura l'edifici del Banc d'Espanya.
1899: Francisco Silvela és encarregat per primera vegada de formar Govern a Espanya.
1903: a Múrcia surt a la venda per primera vegada el diari La Veritat, que es distribueix a les regions murciana, valenciana i castellà-manxega.
1903: nova llei d'immigració a Estats Units, per la qual s'instaura una taxa d'entrada.
1904: a Espanya, promulgació de la llei que estableix el descans dominical.
1904: Guillermo II grava el primer document polític sonor en un cilindre Edison.
1904: a Estats Units, la Guàrdia Nacional intervé en Springfield per posar fi a un pogrom contra la població negra.
1905: Fritz Schaudinn descobreix l'espiroqueta Treponema pallidum, agent causant de la sífilis.
1906: a Espanya, comença l'enderrocament de les muralles de Cadis, amb la fi primordial de pal·liar la crisi obrera.
1906: a Alemanya, Albert Hoffa, un pioner de la moderna ortopèdia, promociona les residències de lisiados per a nens minusvàlids.
1910: aconsegueix el títol de pilot d'aviació la baronessa de Laroche, primera dona que va morir víctima d'un accident aeri.
1910: es coneixen els primers èxits en el tractament de la sífilis amb "Salvarsán", medicament desenvolupat pel serólogo Paul Ehrlich i el seu col·laborador japonès Sahachiro Hata.
1911: en intentar elevar-se des de l'hipòdrom de Madrid, l'aviador Moruravais cau sobre el públic causant moltes víctimes.
1915: es crea el National Advisory Committee for Aeronautics (NACA). Es tracta de l'organització predecessora de l'agència espacial nord-americana, NASA.
1916: Portugal declara la guerra a Alemanya en el marc de la Primera Guerra Mundial.
1918: se signa el Tractat de Brest-Litovsk, pel qual es posa fi a les hostilitats entre Rússia i Alemanya.
1919: el Govern de Polònia demana a Alemanya la reconstitució de les fronteres poloneses de 1722.
1923: a Nova York apareix el primer nombre de la revista Estafi.
1924: tractat de pau entre Turquia i Alemanya.
1928: acord hispà-francès sobre Tànger.
1931: es constitueix a Espanya el partit Centre Constitucional, format per Cambó i el duc de Maura, entre uns altres.
1933: un terratrèmol, seguit d'un sisme submarí, al sud de Yokohama causa la mort de 3.000 persones.
1935: es funda la Universitat Autònoma de Guadalajara, sent aquesta la primera universitat privada de Mèxic.
1939: estrena als Estats Units de la pel·lícula La diligència, de John Ford, model en el gènere del western.
1940: l'exèrcit vermell ocupa Vyborg, a Finlàndia.
1941: se celebra a Barcelona l'I Saló de la Moda Espanyola.
1941: les forces britàniques ocupen la Cirenaica (Líbia).
1942: Atac aeri britànic contra les factories Renault (França).
1942: Incursió britànica contra la base Diego Suárez (Madagascar).
1943: Gandhi cessa en la seva vaga de gana, signe de protesta contra la presència britànica en l'Índia.
1943: Batalla naval entre japonesos i nord-americans en l'arxipèlag Bismarck.
1943: Elvira Dávila Ortiz, pionera de la infermeria i dels bancs de sang a Colòmbia, es gradua d'infermera amb una tesi Laureada, la qual revoluciona les Transfusions de Sang i Plasma.
1943: Es recorda la prohibició de celebrar a Espanya les festes de Carnestoltes.
1944: ofensiva soviètica a Ucraïna durant la Segona Guerra Mundial.
1945: Finlàndia declara la guerra a Alemanya.
1947: Bulganin és nomenat per Stalin ministre de Defensa de la URSS.
1952: s'aprova la Constitució actual de Puerto Rico.
1961: al Marroc, Hassan II és coronat rei.
1962: a la base McMurdo, en l'Antàrtida, es posa en funcionament la primera central nuclear nord-americana.
1963: L'excoronel Gardes, destacat membre de l'OAS francesa, és expulsat d'Espanya.
1963: El president de la junta militar de Govern a Perú, general Ricardo Pérez Godoy, és destituït pels seus companys i en el seu lloc nomenen al general Nicolás Lindley López.
1964: s'inaugura a Bilbao la III Fira Tècnica de la màquina eina.
1965: inauguració a Bilbao de la I Fira de la Indústria Elèctrica i Maquinària d'Elevació i Transports.
1969: a Estats Units, llançament de l'Apol·lo 9, per provar el mòdul lunar.
1969: a Estats Units, Sirhan Bishara Sirhan admet davant un tribunal a Los Angeles que ell va assassinar a Robert F. Kennedy.
1971: llançament del segon satèl·lit xinès Xina 2.
1971: l'Església i el Govern polonesos restableixen les relacions, interrompudes durant vuit anys.
1971: sanció governativa al cineasta espanyol Juan Antonio Bardem.
1972: Gregorio López-Bravo declara que "els sahrauís triaran lliurement la seva destinació".
1972: llançament de la sonda soviètica Cosmos 482 cap a Venus, que va fallar per explosió en òrbita del coet que devia propulsarla.
1973: la Unitat Popular obté el 43,39% dels sufragis en les eleccions legislatives de Xile; l'oposició conserva la majoria.
1975: atemptat a Espanya contra el monument de la Creu dels Caiguts.
1976: a Espanya, la policia al comandament de Fraga assassina a 5 treballadors a Vitòria, en disparar per dissoldre una assemblea de milers de persones (obrers) en una església (Successos de Vitòria (1976)).
1978: el boxador espanyol Alfredo Evangelista es proclama campió d'Europa del pes pesat.
1982: s'edita a París El meu últim sospir, autobiografia de Buñuel.
1985: Un terratrèmol afecta a la zona central de Xile, amb una magnitud de 8,0º en l'escala sismológica de Richter.
1985: L'atleta espanyol José Luis González guanya la medalla d'or en els 1.500 metres, en el Campionat d'Europa d'Atletisme en pista coberta disputat a Atenes.
1986: Francisco Rico ingressa en la Real Acadèmia Espanyola.
1986: Metallica llança Master Of Puppets
1987: premi en el Festival de Cinema de Berlín per a l'any de les llums, de Fernando Trueba.
1989: partits i sindicats arriben a un acord per posar fi a la guerra civil que assola Sudan des de fa gairebé sis anys.
1990: a Espanya, Telecinco comença a emetre de forma regular.
1991: l'Iraq accepta les condicions de rendició: restitució de la sobirania kuwaití i acatamiento de les sancions de l'ONU, amb el que es posa fi oficialment a la Guerra del Golf Pèrsic.
1994: Apareix el primer nombre del diari italià La Voce.
1994: La Santa Seu i Jordània estableixen relacions diplomàtiques.
1996: el Partit Popular, encapçalat per José María Aznar, gana per un estret marge les eleccions generals.
1997: La Sky Tower inaugura el seu primer viatge.
1997: A Mèxic es va realitzar els canvis en la presidència de Grup Televisa amb Emilio Azcárraga Jean.
1998: Es llança Ray of Light 7th àlbum de la "Reina del Pop" que va vendre més de 32 milions al voltant del món.
1998: El president de Microsoft, Bill Gates, protagonitza un acarament amb els representants de les empreses que li acusen d'exercir pràctiques monopolísticas davant el Comitè de Justícia del Senat nord-americà.
1998: Un criminal de guerra nazi, acusat de la mort de més de 70.000 persones entre 1942 i 1943, és detingut a Stuttgart (Alemanya).
2000: El Ministeri de Sanitat espanyol dóna permís als científics per a la realització de quatre experiments genètics en pacients.
2000: L'expresident i dictador xilè Augusto Pinochet torna al seu país després de 503 dies de detenció a Londres.
2001: En l'Estadi Asteca es realitza l'esdeveniment Units per la pau concerto presentat pel grup Mannà i Jaguars en les cadenes de Televisa i TV Asteca.
2004: John Kerry es converteix en el candidat demòcrata a les eleccions presidencials d'Estats Units.
2005: a les Muntanyes de Toledo (Espanya) es detecta una població de linx ibèric que es creia extint des de fa quinze anys.
2006: Se celebra per primera vegada el Clàssic Mundial de Beisbol, guanyant Japó.
2006: Un grup armat sunnita assalta un poble proper a Bagdad i assassina a 19 civils xiïtes.
2006: conclou sense acord la reunió d'urgència entre la Unió Europea i Iran per intentar frenar la crisi nuclear.

Naixements

Països Catalans

1955, Sueca, Ribera Baixa: Josep Franco i Martínez, escriptor, mestre i traductor valencià.
1963, Barcelona: Manel Lucas i Giralt

Món

1455: Juan II, rei portuguès (f. 1495).
1506: Luis de Portugal, infant de Portugal (f. 1555).
1520: Flacio Illirico, teòleg i reformador croat (f. 1575).
1583: Edward Herbert de Cherbury, escriptor i diplomàtic anglès (f. 1648).
1589: Gisbertus Voetius, teòleg holandès (f. 1676).
1606: Edmund Waller, poeta anglès (f. 1687).
1652: Thomas Otway, dramaturg anglès (f. 1685).
1756: William Godwin, escriptor anglès (f. 1836).
1793: William Macready, actor anglès (f. 1873).
1800: Heinrich Georg Bronn, geólogo i paleontòleg alemany (f. 1862).
1802: Adolphe Nourrit, tenor francès (f. 1839).
1819: Gustave de Molinari, economista belga (f. 1912).
1831: George Pullman, inventor nord-americà (f. 1897).
1839: Jamsetji Tata, industrial indi (f. 1904).
1841: John Murray, oceanógrafo escocès (f. 1914).
1845: Georg Cantor, matemàtic alemany d'origen rus (f. 1918).
1847: Alexander Graham Bell, inventor i físic britànic, nacionalitzat nord-americà (f. 1922).
1854: Juliusz Tsarębski, pianista i compositor polonès (f. 1885).
1861: Bonifacio Byrne, poeta cubà (f. 1936).
1863: Arthur Machen, escriptor, periodista i actor britànic (f. 1947).
1866: Ernesto de la Cárcova pintor argentí (f. 1927).
1868: Émile Chartier, filòsof i periodista francès (f. 1951).
1869: Henry Joseph Wood, director d'orquestra (f. 1944).
1871: Maurice Garin, ciclista francès (f. 1957).
1879: George Wilkinson, jugador de waterpolo anglès (f. 1946).
1880: Iōsuke Matsuoka, diplomàtic i polític japonès (f. 1946).
1882: Carlo Ponzi, criminal italià (f. 1949).
1883: Cyril Burt, pedagog anglès (f. 1971).
1886: José Isbert, actor espanyol (f. 1966).
1886: Holger Wederkinch, escultor danès (f. 1959).
1889: Victoria Kent, política espanyola (f. 1987).
1890: Norman Bethune, doctor i humanista canadenc (f. 1939).
1890: Edmund Lowe, actor nord-americà (f. 1971).
1891: Damaskinos d'Atenes, arquebisbe de Grècia (f. 1949).
1891: Federico Moreno Torroba, compositor espanyol (f. 1982).
1893: Beatrice Wood, artista i ceramista nord-americà (f. 1998).
1895: Ragnar Frisch, economista noruec, Premi Nobel d'Economia en 1969 (f. 1973).
1898: Emil Artin, matemàtic alemany (f. 1962).
1899: Ignacio Morones Prieto, metge i polític mexicà (f. 1974).
1901: Claude Choules, últim veterà britànic de la Primera Guerra Mundial (f. 2011).
1904: Gabriel Arias-Salgado, polític espanyol (n. 1962).
1906: Artur Lundkvist, escriptor suec (f. 1991).
1911: Jean Harlow, actriu nord-americana (f. 1937).
1913: Harold J. Stone, actor nord-americà (f. 2005).
1914: Asger Jorn, pintor danès (f. 1973).
1916: Paul Halmos, matemàtic hongarès (f. 2006).
1918: Nan Huai-Chin, mestre espiritual xinès (f. 2012).
1918: Arthur Kornberg, metge i bioquímic nord-americà, Premi Nobel de Fisiologia o Medicina en 1959 (f. 2007).
1920: James Doohan, actor canadenc (f. 2005).
1920: Ronald Searle, caricaturista britànic (f. 2011).
1922: Maurice Biraud, actor francès (f. 1982).
1922: Nándor Hidegkuti, futbolista hongarès (f. 2002).
1923: Barney Martin, actor nord-americà (f. 2005).
1924: Tomiichi Murayama, Primer Ministre de Japó
1926: Lys Assia, cantant suïssa.
1927: Pierre Aubert, polític suís.
1928: Pierre Michelot, baixista francès (Play Bach Trio) (f. 2005).
1930: Alfredo Alcón, actor argentí.
1930: Heiner Geißler, polític alemany.
1930: Ion Iliescu, polític romanès.
1932: Gabriel Ferraté Pascual, enginyer espanyol.
1933: Alfredo Landa, actor espanyol (f. 2013).
1933: Marco Antonio Muñiz, cantant i compositor mexicà.
1933: Lee Radziwill, dissenyador nord-americà.
1934: Helenita Vargas, cantant colombiana (f. 2011).
1935: Malcolm Anderson, tennista australià.
1935: Michael Walzer, filòsof nord-americà.
1937: Bobby Driscoll, actor nord-americà (f. 1968).
1940: Germán Castro Caycedo, escriptor i periodista colombià.
1940: Perry Ellis, dissenyador de moda nord-americana (f. 1986).
1940: Jean-Paul Proust, Primera Ministre de Mònaco (f. 2010).
1945: George Miller, director de cinema australià.
1946: Jorge Assís, escriptor i polític argentí.
1947: Hugo Fernández Faingold, polític uruguaià.
1947: Jennifer Warnes, cantant i compositor nord-americà.
1948: Snowy White, músic britànic (Thin Lizzy, Pink Floyd).
1948: César Castillo, payador xilè.
1951: Lindsay Cooper, compositora anglesa (f. 2013).
1952: Rudy Fernández, actor filipí (f. 2008).
1953: Zico, futbolista brasiler.
1954: Édouard Lock, coreògraf canadenc.
1954: Jorge José Emiliano dos Santos, àrbitre de futbol brasiler (f. 1995).
1955: Jorge Vergara, empresari mexicà.
1956: Zbigniew Boniek, futbolista polonès.
1958: Marc Silvestri, historietista nord-americà.
1958: Miranda Richardson, actriu anglesa.
1958: Marcos Valcárcel, historiador i escriptor espanyol (f. 2010).
1960: Eva Almunia, política espanyola.
1961: Perry McCarthy, piloto de carreres anglès.
1962: Jackie Joyner-Kersee, atleta nord-americà.
1963: Martín Fiz, atleta espanyol.
1964: Raúl Alcalá, ciclista mexicà.
1964: Laura Harring, actriu mexicana.
1965: Oscar Alberto Dertycia, futbolista argentí.
1965: Dragan Stojković, futbolista serbi.
1966: Tone-Loc, raper i actor nord-americà.
1966: Fernando Colunga, actor mexicà.
1966: Estafa Tolkki, guitarrista finlandès (Stratovarius).
1968: Brian Coix, físic anglès.
1968: Aitor Garmendia, ciclista espanyol.
1970: Julie Bowen, actriu nord-americana.
1972: Darren Anderton, futbolista anglès.
1973: Romans Vainsteins, ciclista letó.
1973: Victoria Zdrok, model ucrainesa.
1974: Ada Colau, activista social espanyola.
1974: David Faustino, actor nord-americà.
1977: Ronan Keating, cantant irlandès.
1981: Lil' Flip, raper nord-americà.
1981: Justin Gabriel, lluitador sud-africà.
1981: Emmanuel Pappoe, futbolista ghanés.
1981: Yu Ri Sung, cantant i actriu sud-coreana (Fi.K.L).
1982: Jessica Biel, actriu nord-americana.
1983: Igor Antón, ciclista espanyol.
1984: Javier Arizmendi, futbolista espanyol.
1984: Santonio Holmes, jugador de futbol americà nord-americà.
1986: Stacie Orrico, cantant nord-americà.
1987: Jesús Padilla, futbolista mexicà.
1988: Bella Heathcote, actriu australiana.
1988: Jan Arie van der Heijden, futbolista holandès.
1990: Emmanuel Rivière, futbolista francès.
1993: Nicole Gibbs, jugadora de tennis nord-americà.

Necrològiques

Països Catalans

1176, castell de Colltort, Sant Feliu de Pallerols (la Garrotxa: Ramon Folc III de Cardona vescomte de Cardona, assassinat a traïció per Guillem de Berguedà (segons altres fonts l'any anterior; n. 1151).
1459, València: Ausiàs March, poeta valencià (n. cap al 1397).
1969, Albaida (la Vall d'Albaida: Josep Segrelles i Albert, pintor valencià (n. 1885).
2013, València: José Sancho, actor valencià. (n. 1944).

Món

1111: Bohemundo de Tàrent, príncep de Tàrent (n. 1058).
1554: Juan Federico I de Sajonia (n. 1503).
1603: Antonio de Villacastín, aparellador de l'obra del Monestir de l'Escorial (n. 1512).
1605: Clemente VIII, papa catòlic entre 1592 i 1605 (n. 1536).
1703: Robert Hooke, físic britànic (n. 1635).
1706: Johann Pachelbel, organista i compositor alemany (n. 1653).
1707: Aurangzeb, últim gran emperador mogol (n. 1618).
1765: William Stukeley, arqueòleg anglès (n. 1687).
1766: Nicola Porpora, compositor italià (n. 1686).
1792: Robert Adam, arquitecte escocès (n. 1728).
1808: Johan Christian Fabricius, entomólogo danès (n. 1745).
1824: Giovanni Viotti, violinista i compositor italià (n. 1755).
1850: Oliver Cowdery, capdavanter religiós nord-americà (n. 1806).
1854: Giovanni Battista Rubini, tenor italià (n. 1794).
1857: Guillermo Brown, almirall argentí (n. 1777).
1920: Theodor Philipsen, pintor danès (n. 1840).
1927: Mijaíl Petróvich Artsibáshev, escriptor rus (n. 1878).
1932: Eugen d'Albert, pianista i compositor alemany nascut a Escòcia (n. 1864).
1939: Edmund Beecher Wilson, zoòleg nord-americà (n. 1856).
1953: James J. Jeffries, boxador nord-americà (n. 1875).
1958: Wilhelm Zaisser, polític alemany (n. 1893).
1959: Lou Costello, actor nord-americà (n. 1906).
1961: Paul Wittgenstein, pianista austríac (n. 1887).
1966: William Frawley, actor nord-americà (n. 1887).
1966: Alice Pearce, actriu nord-americana (n. 1917).
1975: Óscar Bonilla, militar i polític xilè (n. 1918).
1976: Francisco González de la Vega, jurista mexicà (n. 1901).
1982: Georges Perec, escriptor francès (n. 1936).
1983: Arthur Koestler, escriptor austro-hongarès (n. 1905).
1983: Hergé, historietista belga (n. 1907).
1987: Danny Kaye, actor nord-americà (n. 1913).
1988: Henryk Szeryng, violinista polonès (n. 1918).
1988: Sewall Green Wright, biòleg nord-americà (n. 1889).
1988: Lois Wilson, actriu nord-americana (n. 1894).
1991: Arthur Murray, ballarí i coreògraf nord-americà (n. 1895).
1991: William Penney, matemàtic anglès (n. 1909).
1992: Lella Lombardi, piloto d'automobilisme italiana (n. 1941).
1993: Carlos Marcello, gánster nord-americà (n. 1910).
1993: Carlos Montoya, guitarrista espanyol (n. 1903).
1993: Albert Sabin, virólogo polonès, nacionalitzat nord-americà (n. 1906).
1995: Howard W. Hunter, capdavanter religiós nord-americà (n. 1907).
1997: Basc José Taborda Ribas, escriptor, professor i lingüista brasiler (n. 1909).
1996: Marguerite Dures, escriptora francesa (n. 1914).
1999: Gerhard Herzberg, químic alemany, Premi Nobel de Química en 1971 (n. 1904).
2001: Eugene Sledge, escriptor nord-americà (n. 1923).
2003: Horst Buchholz, actor alemany (n. 1933).
2003: Luis Marden, fotògraf nord-americà (n. 1913).
2003: Goffredo Petrassi, compositor italià (n. 1904).
2003: Peter Smithson, arquitecte anglès (n. 1923).
2005: Rinus Michels, futbolista i entrenador holandès (n. 1928).
2006: Ivor Cutler, poeta escocès (n. 1923).
2008: Giuseppe vaig donar Stefano, tenor italià (n. 1921).
2008: Norman Smith, cantant i productor anglès (n. 1923).
2011: Aldo Clementi, compositor italià (n. 1925).
2011: Irena Kwiatkowska, actriu polonesa (n. 1912).
2012: Ralph McQuarrie, dissenyador i il·lustrador nord-americà (n. 1929).
2012: Ronnie Montrose, guitarrista nord-americà (Montrose i Gamma) (n. 1947).
2013: Tony Ronald, cantant i productor musical neerlandès (n. 1941).
2013: Luis Cubilla, futbolista i entrenador uruguaià (n. 1940)

Festes i commemoracions

Festa Local de Sant Cugat del Vallès
Diada Nacional de Bulgària.

Santoral catòlic

sants Medir; Celdoni i Ermenter (o Celoni i Emeteri); Cunegunda de Luxemburg, emperadriu; Caterina Drexel, fundadora de les Germanes del Santíssim Sagrament; a l'Església Episcopaliana: John Wesley, fundador del metodisme.

[STV]

4 de març

El 4 de març és el seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-quatrè en els anys de traspàs. Queden 302 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1979 - Barcelona: Són detinguts Jaume Martínez i Vendrell, Lluís Montserrat i Sangrà, Joan Mateu i Martínez, M. Teresa Sol i Cifuentes i Manuel Viusà sota l'acusació de participar en l'atemptat contra Josep Maria Bultó i formar part d'EPOCA.
2001 - Andorra: s'hi celebren eleccions parlamentàries: les guanya Marc Forné per majoria absoluta, encapçalant la Unió Liberal.

Món

1152 - Frankfurt (Hessen, Alemanya): després que l'emperador Conrad III el nomenés successor, l'assemblea de prínceps elegeix Frederic I Barba-roja emperador romanogermànic; serà coronat a Aquisgrà.
1665 - Àsia: la Companyia Anglesa de les Índies Occidentals ocupa diverses colònies de la Companyia Holandesa: això desencadena la Segona guerra anglo-holandesa.
1681 - Londres (Anglaterra): Carles II atorga una carta de drets a William Penn per al territori que esdevindrà Pennsilvània.
1789 - Nova York (EUA): el primer Congrés dels Estats Units hi proclama la nova Constitució. George Washington és elegit primer President dels Estats Units.
1790 - França: hi entra en vigor la divisió de l'estat en 83 departaments.
1791 - Vermont (EUA): aquest territori esdevé el catorzè estat de la Unió.
1837 - Illinois (EUA): aquest estat atorga a Chicago la categoria de ciutat.
1877 - Washington (EUA): Emile Berliner hi inventa el micròfon.
1881 - el Regne Unit: Arthur Conan Doyle hi publica A Study in Scarlet, la primera narració de Sherlock Holmes.
1904 - Corea: l'exèrcit japonès en fa fugir les tropes russes cap a la Manxúria (Guerra russo-japonesa).
1919 - Moscou (Rússia): S'inaugura la III Internacional.
1941 - les illes Lofoten: l'exèrcit britànic hi comença l'Operació Claymore (II Guerra Mundial).
1954 - Boston (Massachusetts, EUA): l'hospital Peter Bent Brigham anuncia que ha fet el primer trasplantament de ronyó amb èxit.
1975 - Londres (el Regne Unit): la reina Isabel II nomena cavaller Charles Chaplin.
1994 - Vitòria (Àlaba, el País Basc): l'Ajuntament de la ciutat obre el primer registre a l'Estat Espanyol de parelles de fet (heterosexuals i homosexuals).
1999 - els Estats Units: s'hi publica un llibre que relata l'afer de Bill Clinton amb Monica Lewinsky.
2006 - Rafael Nadal guanya el torneig de Dubai.
2009 - la Haia (Països Baixos): La Cort Penal Internacional emet una ordre d'arrest contra el president de Sudan, Omar Hassan al-Bashir, per crims contra la humanitat practicats en Darfur.

Naixements

Països Catalans

1913, València: Artur Llàcer Pla, compositor valencià.
1922, Barcelona: Xavier Turull i Creixell, compositor i violinista català (m. 2000).

Món

1678, Venècia (Itàlia): Antonio Vivaldi, compositor italià (m. 1741).
1903, Santoña (Cantàbria, Espanya): Luis Carrero Blanco, polític i militar espanyol (m. 1973).
1935, Thisted (Dinamarca): Bent Larsen, Gran Mestre d'escacs danès (m. 2010).
1962, Reykjavík (Islàndia): Friðrik Erlingsson, músic i escriptor islandès.
1992, Palm Springs (Califòrnia, EUA): Jazmin Grace Rotolo filla del príncep Albert II de Mònaco.

Necrològiques

Països Catalans

2007, Barcelona: Josep Maria Huertas Claveria, periodista (n. 1939 a Barcelona)

Món

303 o 304, Nicomèdia: Adrià de Nicomèdia, màrtir cristià .
1842, Filadèlfia, Pennsilvània, Estats Units: James Forten, empresari i important abolicionista estatunidenc.
1852, Moscou, Rússia: Nikolaj Gogol, escriptor ucraïnès en llengua russa (n. 1809).
1931, Viena: Emil Ernst August Tietze, geòleg.
1941, Ginebra, Suïssa: Ludwig Quidde, historiador i pacifista alemany, premi Nobel de la Pau de 1927 (n. 1858).
1952, Eastbourne, Sussex, Anglaterra: Charles Scott Sherrington, fisiòleg anglès, premi Nobel de Medicina de 1932 (n. 1857).
1963, Rutherford (Nova Jersey), EUA: William Carlos Williams, poeta estatunidenc (n. 1883).
1994, Durango, estat de Durango, Mèxic: John Candy, actor còmic canadenc (n. 1950).
2008: George Herbert Walter, primer ministre d'Antigua i Barbuda (n. 1928)

Santoral catòlic

Onomàstica: sants Luci I papa; Casimir de Polònia, príncep; Eteri de Barcelona i Eugeni de València, segons una llegenda, primers bisbes de Barcelona i València, però inexistents; Adrià de Nicomèdia (també celebrat el 8 de setembre); sant Pere I de Cava, abat i fundador de la Congregació Benedictina de Cava de' Tirreni o Orde dels Cavencs; beat Humbert III de Savoia; venerable Ramon Balcells i Masó, prevere i màrtir (1937).

[STV]

5 de març

Abraham and the Three Angels.

El 5 de març és el seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-cinquè en els anys de traspàs. Queden 301 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1916, Palma, Mallorca: s'hi funda l'Alfonso XIII, que més endavant esdevindrà el RCD Mallorca.

Món

1766, Nova Orleans, Louisiana espanyola: Antonio de Ulloa hi arriba com a primer governador espanyol de la colònia.
1793, Lieja, Valònia, Bèlgica: els austríacs ocupen la ciutat després de derrotar els francesos (Guerres de la Revolució Francesa).
1821, Estats Units: per segona vegada, investeixen James Monroe president.
1842, Texas, Mèxic: mig miler d'efectius de l'exèrcit mexicà liderats per Rafael Vásquez ocupen San Antonio (Texas) i creuen el Río Bravo, però se n'hauran de retirar al cap de pocs dies.
1848, París, França: nomenen Louis Antoine Garnier-Pagès ministre de Finances.
1849, Estats Units: investeixen Zachary Taylor president.
1860, Itàlia: els ciutadans de Parma, la Toscana, Mòdena i la Romanya (els Estats Pontificis excepte el Laci) accepten en referèndum d'unir-se al regne de Sardenya.
1917, Estats Units: per segona vegada, investeixen Woodrow Wilson president.
1918, Rússia: les autoritats comunistes traslladen la capital del país de Petrograd a Moscou.
1933, Estats Units: el president Roosevelt hi declara un festiu bancari: tanca tots els bancs del país i congela totes les transaccions financeres (la Gran Depressió) || Alemanya: s'hi celebren eleccions legislatives: els nazis hi obtenen el 44% dels vots.
1936, Eastleigh, Hampshire, Anglaterra: S'hi envola el primer avió Spitfire.
1940, la Unió Soviètica: membres del politburó soviètic signen una ordre per a l'assassinat de 40.000 polonesos, massacre de Katyn).
1958, Cap Canyaveral, Florida, EUA: S'enlaira la nau espacial Explorer II, que no arriba a òrbita.
1960, Estats Units: llicencien de l'Armada Elvis Presley.
1970: Entra en vigor el Tractat de no proliferació d'armes nuclears després de ser ratificat per 43 estats.
1978, Vandenberg (comtat de Santa Barbara, Califòrnia, EUA: hi enlairen la nau espacial Landsat 3, destinada a obtenir imatges de la Terra des de l'espai.
1979, Júpiter: hi esdevé la màxima aproximació al planeta de la sonda estatunidenca Voyager 1.
1982, Venus: hi arriba la sonda soviètica Venera-14.

Naixements

Països Catalans

1938, Badalona, Barcelonès: Jordi Dauder i Guardiola, actor català.
1943, València,Horta de València: Manuel Ángel Conejero, filòleg en llengua anglesa, actor i dramaturg valencià.
1967, Alacant, Alacantí: José Bordalás Jiménez, futbolista i entrenador valencià.

Món

1133, Le Mans, Sarthe, País del Loira, Regne d'Anglaterra: Enric II d'Anglaterra (m. 1189).
1324, Dunfermline, Fife, Escòcia: David II d'Escòcia (m. 1371).
1512, Rupelmonde, Flandes: Gerardus Mercator, cartògraf flamenc (m. 1594).
1575, Eton (Buckinghamshire), Anglaterra: William Oughtred,[5]matemàtic anglès (segons algunes fonts n. 1574; m. 1660).
1658, Sent Micolau de la Grava, la Gascunya, Occitània: Antoine Laumet de la Mothe Cadillac, explorador francès, fundador de Detroit (per això els automòbils Cadillac en prengueren el nom; m. 1730).
1693, Basilea, Suïssa: Johann Jakob Wettstein, teòleg suís (m. 1754).
1696, Venècia, República de Venècia: Giovanni Battista Tiepolo, pintor italià (m. 1770).
1734, Iznang, Moos, Baden-Württemberg, Sacre Imperi Romanogermànic: Franz Anton Mesmer, desenvolupador de la hipnosi (m. 1815).
1748:
Göteborg, Suècia: Jonas Carlsson Dryander, botànic suec (m. 1810)
Swalwell, comtat de Durham, Anglaterra: William Shield, compositor anglès (m. 1829).
1958, Manchester, Anglaterra: Andy Gibb, cantant i compositor de música pop (m. 1988).

Necrològiques

Món

1605, Ciutat del Vaticà, Estats Pontificis: Ippolito Aldobrandini, que regnà com a papa amb el nom de Climent VIII (n. 1536).
1815, Iznang, Moos, Baden-Württemberg: Franz Anton Mesmer, desenvolupador de la hipnosi (n. 1734).
1827:
Como, Llombardia: Alessandro Volta, físic italià (n. 1745).
París, França: Pierre-Simon Laplace, matemàtic francès (n. 1749).
1926, Tolosa de Llenguadoc, Llenguadoc, Occitània: Clément Ader, enginyer occità (n. 1841).
1928: Fredrik Svenonius, geòleg suec.
1940, Hong Kong, Regne Unit: Cai Yuanpei, pedagog i intel·lectual xinès (n. 1868).
1944, Drancy, Seine-Saint-Denis, Illa de França, França: Max Jacob, pintor, poeta i escriptor bretó en llengua francesa, després de ser-hi deportat pel règim nazi (n. 1876).
1953:
Moscou, URSS: Serguei Prokófiev, compositor rus, d'origen ucraïnès (n. 1891)
Moscou: Ioseb Visarionovitx Djugaixvili, conegut com a Ióssif Stalin, polític soviètic d'origen georgià, cap de l'estat des de 1924 (n. 1879).
1955, Saratov, URSS: Antanas Merkys, polític lituà, president del país, on fou deportat per la Unió Soviètica (n. 1887).
1963:
El Caire: Ahmad Lutfi al-Sayyid, escriptor i polític egipci.
Camden (Tennessee), EUA: Virginia Patterson Hensley, coneguda com a Patsy Cline, Lloyd Estel Copas conegut com Cowboy Copas i Harold Franklin Hawkins conegut com Hawkshaw Hawkins, cantants de country, morts en accident d'aviació (n. respect. el 1932, 1913 i 1921).
1967, Mont-real, Quebec: Georges Vanier, polític quebequès, governador general del Canadà (n. 1888).
1981, Belfast: Frank Maguire, diputat republicà independent, fet que va provocar que Bobby Sands, pres de l'IRA Provisional i líder de la Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord, fos escollit membre del Parlament britànic 31 dies més tard.
2013, Caracas, Veneçuela: Hugo Chávez, controvertit polític i militar veneçolà, president de Veneçuela des del 2 de febrer de 1999 fins a la seva mort (n. 1954).

Santoral católic

Onomàstica: Mare de Déu d'Àfrica, festa major de Ceuta; Focas de Sinope, màrtir, màrtir; Eusebi de Cremona, bisbe; Virgili d'Arle, bisbe; sant Joan Josep de la Creu, franciscà; Oliva de Brèscia, verge i màrtir; Luperci d'Eusa, bisbe i màrtir.

[STV]

6 de març

Crucifixión. 1.540

El 6 de març és el sixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el sixanta-sisè en els anys de traspàs. Queden 300 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1523 - Palma (Mallorca): després de la capitulació de la ciutat, les forces reialistes empresonen Joanot Colom al castell de Bellver el qual, com a cap de les Germanies de Mallorca, havia dirigit la resistència de la ciutat; fou mort el 3 de juny.
1926 - Barcelona: Per ordre governamental és destituïda la Junta del Col·legi d'Advocats de Barcelona pel fet de publicar una llista en català.
1998 - Badalona (Barcelonès): Neixen els Castellers de Badalona.

Món

1447 - Roma (Estats Pontificis): Nicolau V esdevé Papa.
1460 - Alcaçovas (Portugal): es signa el Tractat d'Alcaçovas pel que Portugal cedeix les Illes Canàries a Castella com a intercanvi pels ajuts a l'Oest d'Àfrica.
1853 - Venècia (Itàlia): s'estrena l'òpera "La Traviata" de Giuseppe Verdi.
1957 - Ghana assoleix la independència. Va deixar de ser la Costa d'Or, una de les colònies britàniques És el primer país de l'Àfrica subsahariana que assoleix la independència.
1869 - Rússia: Dmitri Mendeléiev presenta la seva primera taula periòdica a la Societat Química de Rússia.
1899 - Bayer registra l'aspirina com una marca comercial.
1983 - Alemanya: en les Eleccions federals alemanyes els ecologistes alemanys obtenen per primer cop representació en el Bundestag.
1992 - El virus d'ordinador 'Michelangelo' comença a infectar màquines.
1997 - Londres: roben el quadre Tete de Femme de Picasso de la London gallery, i és recuperat una setmana després.
2004 - Xina: la Xina reconeix el dret a la propietat privada.

Naixements

Països Catalans

1492, València: Joan Lluís Vives i March, humanista i filòsof.
1959, Alcoi: Francisco José Carrasco Hidalgo, conegut com a Lobo Carrasco, jugador de futbol valencià.

Món

1405, Toro: Joan II de Castella, príncep d'Astúries (1405-1406) i rei de Castella i Lleó (1406-1454).
1475, Caprese (Itàlia): Miquel Àngel, escultor, pintor, poeta i arquitecte renaixentista.
1927, Aracataca: Gabriel García Márquez, escriptor i periodista colombià.
1972, Nova Jersey: Shaquille O'Neal, jugador de bàsquet.
1977, Guadix: Paquillo Fernández, atleta espanyol.

Necrològiques

Països Catalans

1963, Bellaterra, Vallès Occidental: Joan Vila Puig, pintor paisatgista català.

Món

1919: Gialdino Gialdini, compositor italià.
1967, Miami Beach, Florida, Estats Units: Nelson Eddy, cantant d'òpera i actor estatunidenc,
1986, Santa Fe (Nou Mèxic), EUA: Georgia O'Keefe, pintora estatunidenca.
1994:
Tiblisi o Kutaïsi, Geòrgia: Tenguiz Abuladze, director de cinema georgià.
Nova York, Estats Units: Melina Merkuri, actriu, cantant i política grega.
2004, Madrid, Espanya: Fernando Lázaro Carreter, filòleg espanyol.
2006, Nova York, Estats Units: Dana Reeve, actriu i cantant, es va fer famosa per defensar fins a la seva mort el seu marit, l'actor Christopher Reeve conegut pel paper de Superman.
2007, Madrid, Espanya: José Luís Coll, humorista espanyol.

Santoral católic

Sants Basili de Bolonya, bisbe; Ciril de Constantinoble, bisbe; Evagri de Constantinoble, bisbe; Oleguer de Barcelona, bisbe de Barcelona i de Tarragona; Fridolí de Säckingen, abat; santa Coleta de Corbie, reformadora clarissa, fundadora de les clarisses coletines (o clarisses descalces) i dels franciscans coletins; beat Jordà de Pisa.

[STV]

7 de març

Dignity and Impudence.

El 7 de març és el seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià, el seixanta-setè els anys de traspàs. Queden 299 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

2009: Manifestació a Brussel·les de 10Mil en Xarxa per l'Autodeterminació.

Món

1876, Boston, Massachusetts, EUA: Alexander Graham Bell patenta el telèfon.
1936, Berlín, Tercer Reich: Adolf Hitler ordena ocupar les zones desmilitaritzades de la Renània.
1938, mar Mediterrània, Batalla del cap de Palos enfront del cap de Palos: l'almirall republicà Ubieta, enfront dels creuers Libertad i Méndez Núñez i cinc destructors, enfonsa el creuer Baleares del bàndol nacional, guerra Civil Espanyola).
1966, Palomares (Almeria), Andalusia, Espanya: l'aleshores ministre espanyol Manuel Fraga es banya a mar en la zona on havia caigut una bomba H estatunidenca - després de l'accident nuclear de Palomares - per demostrar que no hi havia perill de radioactivitat.
1972, Madrid, Espanya: la Conferència Episcopal espanyola elegeix com a president el cardenal Vicent Enrique i Tarancón.
1989, Iran: aquest país trenca relacions diplomàtiques amb el Regne Unit a causa de la publicació de la novel·la "Versicles satànics", de Salman Rushdie.
1991: El Congrés dels Diputats espanyol aprova la creació de l'Institut Cervantes.
1996, Ramallah, Cisjordània: s'hi constitueix el primer parlament palestí escollit democràticament.
2009: Llançament de la Missió Kepler, una missió de la NASA a la recerca d'exoplanetes.

Naixements

Països Catalans

1610, Barcelona: Miquel Parets i Alaver , assaonador i cronista.
1927, Barcelona: Josep Maria Espinàs i Massip, escriptor, periodista i editor català.

Món

1802: Edwin Landseer, pintor británico (m. 1873).
1942, Copenhaguen: Erik Clausen, actor, guionista i director de cinema danès.
1962, Sevilla, Espanya: Gustau Muñoz, activista socialista i independentista català.
1980, Watchung, Nova Jersey, EUA: Laura Prepon, actriu estatunidenca.

Necrològiques

Països Catalans

1880, València: Vicent Boix i Ricarte, escriptor en català i en castellà i historiador valencià.
1955, Barcelona: Lluís Carreras i Mas, clergue, escriptor, periodista català.
1962, Madrid, Espanya: Juan Calvo Domenech, actor valencià.
2002, Deià: Mati Klarwein, pintor.

Món

1274, monestir de Fossanova, Priverno, Campània, Itàlia: Sant Tomàs d'Aquino, filòsof cristià.
1724, Ciutat del Vaticà, Roma: Michelangelo dei Conti, papa que regnà amb el nom d'Innocenci XIII.
1908, l'Havana, Cuba: Manuel Curros Enríquez, escriptor en gallec.
1931, Davos, cantó dels Grisons, Suïssa: Theo van Doesburg, pintor holandès.
1932, París, França: Aristide Briand, polític francès.
1999, Hertfordshire, Kent, Anglaterra: Stanley Kubrick, director de cinema.

Santoral catòlic

Sants: Perpètua i Felicitat, màrtirs; Pau el Simple, eremita; Basili, Eugeni, Agatodor, Elpidi, Eteri, Capitó i Efraïm del Quersonès, bisbes i màrtirs; Ardó d'Aniana, abat; venerable Maria Clotilde de França, reina.

[Steelman]

7 de març

El 7 de març és el seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià, el seixanta-setè els anys de traspàs. Queden 299 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

2009: Manifestació a Brussel·les de 10Mil en Xarxa per l'Autodeterminació.

5 anys!!!!!!!!!! Sembla ahir!!
[BBvideo 560,340][/BBvideo]

[STV]

8 de març

La bailaora Josefa Vargas.

El 8 de març és el seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-vuitè en els anys de traspàs. Queden 298 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1983, Illes Balears: s'hi fan les primeres eleccions al Parlament.

Món

415 (o el 15 de març): a Alexandria (Egipte), sant Cirilo d'Alexandria (370-444) envia una torba de cristians fanàtics a lapidar a la filòsofa, astrònoma i escriptora egipci-romana Hipatia (n. 355).
1126: a Espanya, Alfonso VII és proclamat rei de Castella i de León, després de la mort de la seva mare Urraca.
1545: a Paraguai els esclavistes ordinaris envien pres a Espanya al conqueridor Álvar Núñez Cap de Vaca.
1576: Diego García de Palacio va ser el primer a donar notícia de Copán, almenys per escrit a la seva majestat el rei Felipe II d'Espanya, en els seus Relats de Copán.
1576: en Flandes, després d'estar tres dies insepulto per falta de fons, és enterrat el governador Luis de Requesens.
1610: a Madrid (Espanya) el rei Felipe III disposa que s'estableixi la Inquisició catòlica a Cartagena d'Índies (Colòmbia).
1678: rendició de Gant, defensada heroicament per 500 espanyols enfront de 40 000 francesos.
1780: declaració russa relativa a la neutralitat armada, per limitar la intrusió de la marina britànica en els mars europeus.
1799: a París (França), un incendi ―pel que sembla, intencionat― destrueix el Teatre Odèon.
1801: a Alexandria (Egipte), els britànics destrueixen l'expedició francesa dirigida per Napoleó.
1820: Fernando VII, jura la Constitució espanyola de 1812 i suprimeix la Inquisició.
1836: a Espanya, Mendizábal disposa el seu tercer Decret, pel qual s'eliminaven les corporacions religioses de clergues regulars.
1839: a Madrid s'inaugura l'Escola Normal Central de Mestres.
1844: a Alacant es produeix un alçament liberal conegut com a Rebel·lió de Boné, que González Bravo reprimirà amb duresa. Moririen afusellats el líder Pantaleón Boné i la resta de militars revoltats, que seran coneguts com els Màrtirs de la Llibertat.
1856: a Madrid es col·loca la primera pedra del Teatre de la Zarzuela.
1861: en les Tullerías, Pablo Sarasate dóna el seu primer concert als 17 anys d'edat, davant Napoleó III i la seva cort.
1862: Vespres de la batalla naval dels ironclads, navilis blindats de la Guerra de Secessió nord-americana. El dia 8, el cuirassat confederat Merrimac es va presentar en la rada d'Hampton-Roads destruint quatre bucs de guerra convencionals. L'endemà els del nord contratacaron amb el cuirassat Monitor (mig submarí, més petit i més ràpid).
1900: en l'Exposició Universal de París s'incendia el Théatre Français.
1900: les dones alemanyes dirigeixen una sèrie de peticions al Reichstag per exigir l'accés a la universitat i la possibilitat de presentar-se a oposicions.
1904: a Alemanya, el Bundesrat decideix aixecar la prohibició d'exercir el ministeri als jesuïtes.
1907: a Àustria, els landstag decideixen establir el vot general i obligatori.
1909: al Vaticà, el papa Pío X anul·la la prohibició de matrimonis mixts a Hongria.
1910: a Espanya, el rei Alfonso XIII autoritza que les dones espanyoles realitzin estudis superiors.
1910: a Itàlia, Marinetti publica el Manifesto della letteratura futurista (‘Manifest de la literatura futurista’). L'any anterior havia publicat en Li Figaro el manifest fundacional del futurisme.
1914: a Alemanya, Suècia i Rússia es commemora per primera vegada, de manera oficial, el Dia Internacional de la Dona Treballadora.
1914: en Quillota es funda l'Institut Rafael Ariztía, per la Congregació dels Germans Maristas
1914: a Espanya es realitzen eleccions de diputats, pròdigues en protestes, motins, morts i ferits. El Tribunal Suprem anul·la 25 actes.
1917: a Rússia, les dones realitzen una vaga demanant pa i pau.
1917: a Sant Petersburg (Rússia) es produeix una manifestació obrera que els cosacos no volen reprimir, per la qual cosa es considera un antecedent de la Revolució Russa (a l'octubre d'aquest any). Es va celebrar una sèrie de mítings i manifestacions amb motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora que progressivament van aconseguir un fort to polític i econòmic
1918: la gran caserna general de les forces alemanyes es trasllada a Spa (Bèlgica).
1921: a la sortida del Congrés dels Diputats (a Madrid) és assassinat el president del Govern, Eduardo Dato.
1921: a la ciutat d'Itá (Paraguai) es crea el club Olimpia.
1922: a Espanya cau el Govern Maura-Cambó, que és substituït pel de José Sánchez Guerra.
1922: a Xina se celebra per primera vegada el Dia Internacional de la Dona Treballadora.
1923: a la Universitat Central de Madrid, el físic Albert Einstein és investit doctor honoris causa.
1923: en la Unió Soviètica, Lenin es veu obligat a abandonar definitivament el poder a causa de la seva malaltia.
1927: a Hongria, la «nova moral» decreta confiscar les fotografies de noies que mostrin els genolls.
1928: el Consell de la Societat de Nacions fa una crida a Espanya i Brasil perquè no es retirin de la institució.
1928: a Itàlia, Benito Mussolini envia una carta al Parlament, en la qual nega la sobirania de la Càmera.
1933: a Àustria, el canceller Engelbert Dollfuss s'erigeix en dictador per evitar l'absorció del seu país per part de l'Alemanya nazi.
1933: en el Teatre Beatriz de Madrid, Federico García Lorca estrena el seu drama Noces de sang.
1936: a Espanya se celebra per primera vegada el Dia Internacional de la Dona Treballadora.
1937: a Espanya, comença la Batalla de Guadalajara.
1940: en la República Dominicana assumeix la presidència Manuel Jesús Troncoso de la Petxina.
1941: en el nord dels Països Baixos, el Govern proclama la llei marcial, a causa dels continus desordres.
1942: els japonesos entren a Yangon (capital de Birmània), com a part de la campanya de Birmània.
1942: finalitza la Campanya de les Índies Orientals Neerlandeses en capitular les forces armades neerlandeses de Java.
1943: des de Roma, Juan de Borbó i Battenberg, hereu del tron espanyol, escriu una carta al general Franco en la qual expressa el seu desig d'una ràpida tornada a la monarquia, simbolitzada en la seva persona.
1945: a Iugoslàvia, el dictador Josip Broz Tito forma govern.
1948: a Estats Units, el Tribunal Suprem declara anticonstitucional l'ensenyament de la religió a les escoles estatals.
1950: a Alemanya, el canceller Konrad Adenauer proposa una unió francoalemana.
1954: a Espanya, el tinent general Francisco Franco Salgado-Araujo és nomenat nou cap de la casa militar del dictador Francisco Franco.
1957: Egipte reobre el Canal de Suez.
1957: a Roma s'inaugura la Primera Setmana de Cinema Español amb la pel·lícula Tard de toros.
1959: a Mèxic es publiquen els poemes Lliberteu sota paraula, d'Octavio Paz.
1960: a Espanya s'aprova el projecte del túnel del Guadarrama.
1962: en el Teatre Goya de Madrid s'estrena La camisa, de Lauro Olmo.
1962: en Palestina, la regió de Gaza obté una relativa autonomia d'Egipte.
1963: a Síria, un cop militar porta al poder a un Consell Nacional format per generals.
1963: en Montjuïc (Barcelona), moren nou persones per un despreniment de terra que va aixafar les barraques on vivien.
1965: en el marc de la Guerra de Vietnam, arriben a Vietnam les primeres tropes nord-americanes.
1968: a Espanya, l'INI (Institut Nacional d'Indústria) pansa a dependre del Ministeri d'Indústria.
1969: al Canal de Suez israelians i egipcis realitzen duels aeris i trets d'artilleria.
1970: a Xipre es realitza un atemptat frustrat contra el president, l'arquebisbe Makarios.
1971: a Nova York, Cassius Clay és derrotat pel campió del món de boxa dels pesos pesats, Joe Frazier.
1974: a París inaugura l'aeroport Xerris de Gaulle.
1976: torna a Espanya l'antic secretari de la FAI, Diego Abad de Santillán.
1977: l'ONU va proclamar el 8 de març com a Dia Internacional pels Drets de la Dona i la Pau Internacional.
1978: les tropes somalis abandonen el desert de l'Ogadén.
1979: Xina retira les seves tropes de Vietnam.
1981: a Buenos Aires (Argentina), la Justícia decreta la fallida de 35 empreses del grup Sasetru i dicta captures per a diversos empresaris.
1984: a Mauritània, Mohamed Khouna Ould Haidalla destitueix a Maaouya Ould Sid'Ahmed Taya.
1984: a Espanya és investit nou president de la Junta d'Andalusia José Rodríguez de la Borbolla.
1986: a Santiago de Xile es realitza una multitudinària manifestació de dones contra el dictador Augusto Pinochet, amb 101 detingudes i moltíssimes ferides.
1986: a l'Iraq, Yihad Islàmica exigeix l'alliberament de dos presos, a canvi dels quatre periodistes francesos segrestats.
1987: en Mondragón (Guipúscoa) és enterrat Domingo Iturbe Abasolo, Txomin, màxim dirigent d'ETA.
1990: a Colòmbia, el Moviment 19 d'Abril lliura les armes en el seu campament de Santo Domingo. Acaba així un dels pocs processos de pau reeixits en aquest país.
1990: en la República Federal Alemanya, el Bundestag (assemblea legislativa) accepta les fronteres existents amb Polònia.
1993: a França el premi César a la millor pel·lícula estrangera és vençut per Talons llunyans, de Pedro Almodóvar.
1998: amb motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora, coincident aquest any amb el cincuentenario de la Declaració Universal dels Drets Humans, les dones de gairebé tots els països surten al carrer en multitudinàries manifestacions.
1998: a Colòmbia, se celebren eleccions després d'una ofensiva guerrillera que va causar almenys 200 morts en la setmana prèvia als comicis. La victòria és per a Ernesto Samper, que obté una còmoda majoria en el Senat.
1999: a Equador, en plena crisi econòmica, el Govern decideix tancar tots els bancs.
2000: comença la seva marxa el diari en xarxa Lliberteu Digital.
2001: a Santiago de Xile, la Sala Primera de la Cort d'Apel·lacions confirma el processament contra l'exdictador Augusto Pinochet.
2001: en Cap Canyar (Florida), el transbordador espacial Discovery parteix rumb a l'Estació Espacial Internacional (ISS) amb tres tripulants a bord per substituir a l'Expedició Un.
2003: en la República Txeca, 17 persones moren en un accident d'autocar.
2003: Interpol cursa una ordre internacional de detenció contra l'expresident peruà Alberto Fujimori.
2004: a l'Iraq, el nou Consell signa una nova constitució.
2004: en una presó nord-americana (a l'Iraq) mor per causes naturals Abú Abbas, líder del Front d'Alliberament Palestí (FLP).
2005: a Fuenlabrada (Madrid), un jove marroquí és acusat de col·laborar amb els terroristes de l'11-M.
2005: Cinc guàrdies civils moren atropellats, quan desmuntaven un control antiterrorista en l'autovia de Burgos, per un camió de gran tonatge, el conductor del qual es va dormir.
2005: a Espanya, Ricardo Blázquez Pérez, bisbe de Bilbao, substitueix al cardenal Rouco Varela al capdavant de la Conferència Episcopal Espanyola.
2005: un grup d'arqueòlegs descarta que el faraó Tutankamón fos assassinat, després d'estudiar la mòmia amb moderns escàners.
2005: a Madrid, el príncep d'Astúries inaugura el Cim Internacional sobre Democràcia, Terrorisme i Seguretat.
2006: Wikipedia en espanyol aconsegueix la xifra de 100.000 articles.
2006: a Israel, la victòria d'Hamás en les legislatives palestines i l'hospitalització d'Ariel Sharon marquen l'arrencada de la campanya electoral en aquest país.
2006: l'OIEA deixa en mans del Consell de Seguretat de l'ONU la gestió de la crisi nuclear amb Iran.
2006: a Espanya, el Senat aprova sense esmenes la reforma de l'Estatut valencià, pactada pel PP i el PSOE.
2006: a València, un jutjat descobreix quatre milions d'euros en comptes bancaris de societats suposadament relacionades amb l'ex primera ministra pakistanesa, Benazir Bhutto.
2006: en Santoña, la banda terrorista ETA col·loca una bomba a la seu de Falange Espanyola sense causar danys de consideració.
2011: se celebra el centenari del Dia Internacional de la Dona.

Naixements

Països Catalans

1841, Barcelona: Valentí Almirall, polític i escriptor català.
1897, Palafrugell, Baix Empordà: Josep Pla, escriptor i periodista català (m. 1981).
1901, la Guàrdia Lada (Segarra): Ramon Balcells i Basomba, metge sabadellenc.
1942, València: Manolo Valdés, pintor i escultor valencià.

Món

1286: Juan III, aristòcrata bretón.
1293: Beatriz de Castella, reina portuguesa.
1495: Juan de Déu, religiós i sant espanyol.
1560: Carlo Gesualdo, compositor italià.
1712: John Fothergill, metge britànic.
1714: Carl Philipp Emanuel Bach, músic i compositor alemany.
1736: Luc Siméon Auguste Dagobert, militar i aristòcrata francès (f. 1794).
1745: José de Mazarredo, marí espanyol.
1748: Guillermo V d'Orange-Nassau, aristòcrata neerlandès.
1761: Jan Potocki, científic, historiador i novel·lista polonès.
1803: Juan Manuel de Manzanedo, comerciant i banquer espanyol.
1807: Juan Bautista Thorne, marí i militar argentí-nord-americà (f. 1885).
1805: Antonio María Esquivel, pintor espanyol.
1815: Juan María Acebal i Gutiérrez, escriptor asturià.
1822: Ignacy Łukasiewicz, inventor polonès.
1827: Wilhelm Bleek, lingüista alemany (f. 1875).
1847: Cesáreo Guillermo i Bastardo, president dominicà.
1859: Kenneth Grahame, escriptor britànic.
1859: Manuel García Prieto, polític espanyol.
1872: Anna Held, actriu polonesa.
1876: Franco Alfano, compositor i pianista italià.
1879: Otto Hahn, químic alemany.
1879: Ernesto Laroche, pintor uruguaià (f. 1940).
1886: Edward Calvin Kendall, químic nord-americà, premi Nobel de Medicina en 1950.
1891: Sam Jaffe, actor nord-americà.
1892: Mississippi John Hurt, guitarrista i cantant de blues nord-americà.
1892: Juana d'Ibarbourou, poetisa uruguaiana.
1907: Constantinos Karamanlís, polític grec.
1910: Claire Trevor, actriu nord-americana (f. 2000).
1911: Alan Hovhaness, compositor nord-americà.
1911: María Bonica (Maria Gomes d'Oliveira), forajida brasilera (f. 1938).
1915: Tapio Rautavaara, atleta, cantant i actor finlandès.
1916: Jeanette Campbell, nedadora argentina (f. 2003).
1917: Ernst von Glasersfeld, filòsof alemany (f. 2010).
1921: Cyd Charisse, ballarina i actriu nord-americana (f. 2008).
1922: Shigeru Mizuki, mangaka japonès.
1923: José María Forqué, director i productor espanyol de cinema.
1924: Anthony Car, escultor britànic.
1925: Marta Lynch, escriptora argentina (f. 1985).
1926: Josefina Aldecoa, escriptora i pedagoga espanyola (f. 2011).
1926: Francisco Rabal, actor espanyol (f. 2001).
1927: Hugo Avendaño, baríton i actor mexicà (f. 1998).
1931: Neil Postman, crític cultural nord-americà.
1933: Fernando González Bernáldez, ecólogo espanyol (f. 1992).
1933: Lucca Ronconi actor, director de teatre i d'òpera italià d'origen tunecino.
1934: Martí Vergés, futbolista espanyol.
1935: José Segú, ciclista espanyol (f. 2010).
1936: Gábor Szabó, guitarrista hongarès.
1936: Mariano Torralba, escriptor i periodista espanyol.
1937: Juvénal Habyarimana, president ruandés entre 1973 i 1994 (f. 1994).
1939: Robert Tear, tenor britànic (f. 2011).
1940: Manuel Núñez Encabo, jurista i polític espanyol.
1941: Palito Ortega, cantant i polític argentí.
1942: Ann Packer, atleta britànica.
1943: Lynn Redgrave, actriu nord-americana d'origen britànic (f. 2010).
1944: Pepe Romero, guitarrista espanyol.
1945: Micky Dolenz, actor i músic nord-americà, de la banda The Monkees.
1945: Anselm Kiefer, pintor alemany.
1946: José Manuel Lara Bosch, editor espanyol.
1947: Florentino Pérez, empresari i dirigent futbolístic espanyol.
1947: Carole Bayer Sager, cantautora nord-americana.
1947: Michael Hart, escriptor i filántropo nord-americà (f. 2011).
1949: Teófilo Cubillas, futbolista peruà.
1949: Hugo Sotil, futbolista peruà.
1953: Armando José Sequera, escriptor veneçolà.
1954: Bob Brozman, guitarrista nord-americà (f. 2013).
1955: Carmen Santos, escriptora espanyola.
1956: Laurie Cunningham, futbolista britànic.
1957: Clive Burr, baterista britànic, de la banda Iron Maiden.
1957: Cynthia Rothrock, actriu i artista marcial nord-americà.
1957: Mitsuko Horie, cantant i seiyū japonesa.
1958: Gary Numan, músic britànic.
1959: Aidan Quinn, actor nord-americà.
1961: Camryn Manheim, actriu nord-americana.
1964: Silvia Marsó, actriu espanyola.
1967: Udo Quellmalz, yudoca alemany.
1968: Michael Bartels, piloto d'automobilisme alemany.
1971: Gabriela Fredes, periodista i economista mexicana.
1971: Wilmer López, futbolista costarricense.
1973: Anneke van Giersbergen, cantant neerlandès, de la banda The Gathering.
1974: Carlos Baute, cantant veneçolà.
1975: Jenny Cavallo, actriu xilena.
1976: Gaz Coombes, músic britànic, de la banda Supergrass.
1976: Freddie Prinze, Jr., actor nord-americà.
1977: James Van Der Beek, actor nord-americà.
1977: Johann Vogel, futbolista suís.
1979: Michael Beauchamp, futbolista australià.
1979: Tom Chaplin, cantant britànic, de la banda Keane.
1979: Carolina Varleta, actriu xilena.
1979: Jasmine You, baixista japonès, de la banda Versailles (f. 2009).
1981: Jessica Jaymes, actriu porno nord-americana.
1982: David Lorenzo Magariño, escriptor espanyol.
1982: Kat Von D, tatuadora mexicana.
1984: Sasha Vujačić, baloncestista eslovè.
1985: Ewa Sonnet, cantant i model polonesa.
1991: Devon Werkheiser, actor nord-americà.
1992: Charlie Ray, actriu nord-americana.
1992: Cedric Mabwati, futbolista congolès.

Necrològiques

Països Catalans

1723, Alacant: Isidre Escorihuela, mestre de capella i compositor valencià.
1941, Madrid: Josep Serrano i Simeón, compositor|valencià, autor de l'Himne de l'Exposició actualment himne oficial del País Valencià (n. 1873).

Món

415: Hipatia d'Alexandria, filòsofa, astrònoma i escriptora egipci-romana (n. 355).
1126: Urraca, aristòcrata castellana.
1441: Margarita de Borgoña Dampierre, aristòcrata francesa, filla de Felipe II de Borgoña.
1550: Juan de Déu, religiós espanyol fundador de l'Ordre Hospitalària de Sant Joan de Déu.
1702: Guillermo III d'Orange, rei britànic.
1824: Jean Jacques Régis de Cambacérès, advocat i polític francès.
1844: Jean Baptiste Bernadotte, mariscal francès, rei de Suècia i Noruega.
1869: Hector Berlioz, compositor francès.
1874: Millard Fillmore, polític nord-americà, 13.º president.
1888: Guillermo I, emperador alemany.
1889: John Ericsson, enginyer i inventor suec.
1898: Frascuelo (Salvador Sánchez Povedano), torero espanyol.
1917: Ferdinand von Zeppelin, inventor alemany.
1920: Rafael Obligat, poeta i escriptor argentí.
1921: Eduardo Dato Iradier, polític espanyol.
1923: Johannes Diderik van der Waals, físic neerlandès, premi Nobel de Física en 1910.
1927: Manuel Gondra, polític paraguaià.
1930: William Howard Taft, polític nord-americà, 27.º president.
1930: Gabriel Miró, escriptor espanyol.
1935: Hachikō, gos japonès que va ser la inspiració de la pel·lícula Sempre al teu costat, Hachiko (n. 1923).
1941: Sherwood Anderson, narrador i escriptor nord-americà.
1942: José Raúl Capablanca, ajedrecista cubà.
1957: Othmar Schoeck, director d'orquestra i compositor suís.
1961: Thomas Beecham, director d'orquestra i músic britànic.
1962: Adrián Recinos, historiador guatemalenc (n. 1886).
1971: Harold Lloyd, actor còmic nord-americà.
1973: Benjamí d'A dalt i Castro, cardenal espanyol (n. 1886).
1975: George Stevens, cineasta nord-americà.
1982: Walter Plunkett, dissenyador nord-americà de vestuari de cinema (n. 1912).
1983: Chabuca Granda, compositora i cantant peruana (n. 1920).
1983: William Walton, compositor britànic.
1987: Manuel Viola, pintor espanyol.
1988: Henryk Szeryng, violinista polonès.
1993: Billy Eckstine, cantant nord-americà de jazz.
1995: Ingo Schwichtenberg, baterista alemany, de la banda Helloween.
1997: Niel Steenbergen, artista neerlandès (n. 1911).
1998: Carlos Palenque, cantant, presentador de televisió i polític bolivià (n. 1944).
1999: Adolfo Bioy Casessis, escriptor argentí, premi Cervantes en 1990.
1999: Joe DiMaggio, beisbolista nord-americà (n. 1914).
2001: Ninette de Valois, ballarina britànica (n. 1898).
2003: Karen Morley, actriu nord-americana (n. 1909).
2003: Juan José Vega, historiador, catedràtic universitari i periodista peruà (n. 1932).
2005: César Lattes, físic brasiler (n. 1924).
2006: Jorge Eielson, poeta peruà de la Generació del Cinquanta (n. 1924).
2010: Salvador Cardenal, cantautor nicaragüenc (n. 1960).
2011: Mike Starr, baixista nord-americà, de la banda Alice in Chains (n. 1966).
2012: Luz Méndez de la Vega, escriptora, periodista, actriu i poetisa guatemalenca (n. 1919).
2013: Peter Banks, guitarrista britànic, de la banda Yes (n. 1947).

Festes i commemoracions

Dia Internacional de la Dona.

Santoral catòlic

Onomàstica: sants Joan de Déu, fundador de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu (OH); Veremon d'Irache, abat; Julià de Toledo i Asturi Serrà, bisbes de Toledo; Joan Ögmundsson, bisbe de Hólar; Apol·loni i Filemó d'Arsinoe, màrtirs egipcis; beat Faustino Míguez, prevere i fundador de les Filles de la Divina Pastora; serventa de Déu Sebastiana Lladó i Sala, fundadora de les Germanes Missioneres dels Sagrats Cors.