EPHEMERIDES COTTIDIANUS FORUM

[STV]

25 d'agost

El 25 d'agost és el dos-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs. Queden 128 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Resta del món

1540 - Gibraltar: Frustrat atac turc
1580 - Alcàntara (Extremadura), Espanya: Batalla d'Alcàntara, les tropes espanyoles vencen a les portugueses
1604 - Londres (Regne d'Anglaterra): signatura del Tractat de Londres de 1604 entre Anglaterra i el Regne d'Espanya que va posar fi a la Guerra anglo-espanyola de 1585-1604
1790 - França: Els eclesiàstics són exclossos de les funcions públiques.
1825 - Uruguai: declaració d'independència de l'Uruguai.
1830 - Bèlgica: Inici del procés d'independència.
1870 - Matrimoni de Richard Wagner i Cósima List.
1921 - Berlín (Alemanya): signatura del Tractat de Berlín de 1921.
1930 - Perú: un cop militar derroca al dictador Augusto Leguía
1944 - París (França): alliberament de la ciutat de París pels Aliats.
1991 - Bielorússia assolí la independència.
2004 - Rússia: la caiguda, probablement provocada, de dos avions comercials (a la regió de Tula i a Rostov), amb només dos minuts de diferència, causa la mort d'unes noranta persones.
2011 - Estats Units: Steve Jobs, l'home que va rescatar a Apple d'una fallida i la va convertir en l'empresa de referència, anuncia la seva dimissió al capdavant de la companyia.
2012 - La nau Voyager 1 s'allunya a la distància de 121 Unitats Astronòmiques, abandona el Sistema Solar i aconsegueix el Espai interestel·lar.

Naixements

Països Catalans

1894, Alberic, Ribera Alta: Leopold Magenti i Chelvi, compositor valencià (m. 1969).
1902, Sabadell: Lluís Creus i March, promotor de l'excursionisme i activista cultural català.
1915, Sabadell: Maria Teresa Gavarró i Castelltort, professora catalana.
1945, Sabadell: Antoni Taulé i Pujol, pintor català.

Resta del món

1530, Kolomenskoie, Rússia: Ivan IV, tsar de Rússia, conegut com el Temible.
1707, Madrid, Espanya: Lluís I el Ben Amat, rei d'Espanya l'any 1724.
1831, Santiago de Xile, Xile: Benjamín Vicuña Mackenna, historiador i polític xilè.
1842, Angers, França: Édouard Louis Trouessart, zoòleg francès.
1853, Bordeus: Oscar de Lagoanère compositor i director d'orquestra francès del Romanticisme.
1923, Bogotà, Colòmbia: Álvaro Mutis, periodista, escriptor i poeta colombià.
1911, província de Quảng Bình, Indoxina francesa: Vo Nguyen Giap, politic i militar vietnamita.
1912, Neunkirchen, Alemanya: Erich Honecker, polític alemany, president de l'Alemanya Democràtica.
1917, Elberon, Nova Jersey, Estats Units: Mel Ferrer, actor, director de cinema i productor estatunidenc.
1930, Edimburg, Escòcia: Sean Connery, actor escocès.
1938, Ashford, Kent, Anglaterra: Frederick Forsyth, periodista i novel·lista britànic.
1949, Haifa, Israel: Gene Simmons, vocalista i baixista de Kiss (grup de rock dur
1951, Walsall, Anglaterra: Rob Halford(o "Metal God") cantant i compositor de Judas Priest (un dels primers grups en fer heavy metal).
1952, Yes, Asia: Geoff Downes, teclista britànic de rock de la banda The Buggles. [cal citació]
1968, Clarkston, Escòcia: Stuart Murdoch, cantant escocès, líder de la banda Belle and Sebastian.
1987, Los Angeles, EUA: Blake Lively, actriu i model estatunidenca.

Necrològiques

Països Catalans

1936 - Martorell (Baix Llobregat): Jaume Ninet i Vallhonrat, fabricant de telers sabadellenc, conegut per haver proclamat la República Catalana a Sabadell el 1931.
2008 - Sabadell (Vallès Occidental): Montserrat Busqué i Barceló, pedagoga musical catalana.

Resta del món

79 - Estàbia: Plini el Vell, escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
1270 - Tunísia: Lluís IX de França, rei de França entre 1226 i 1270.
1776 - Edimburg, Escòcia: David Hume, filòsof empirista escocès.
1867 - Hampton Court (Surrey, Anglaterra): Michael Faraday, físic i químic anglès.
1900 - Weimar, Imperi Alemany: Friedrich Nietzsche, filòsof del pensament feble alemany.
1908 - Le Croisic (França): Antoine Henri Becquerel, físic francès, Premi Nobel de Física (n. 1852).
1936 - Sariñena: Elisa García Sáez, sindicalista, infermera i miliciana durant la guerra civil espanyola.
1967 - Montecito, Califòrnia, Estats Units: Paul Muni, actor estatunidenc d'origen austrohongarès.
1984 - Los Angeles (Califòrnia, EUA):Truman Capote, escriptor estatunidenc.
2012 - Columbus, Ohio, Estats Units: Neil Alden Armstrong, astronauta, pilot de proves, enginyer aeronàutic, professor d'universitat i aviador naval estatunidenc. Va ser la primera persona a trepitjar la Lluna (n. 1930).

Festes i commemoracions

La festa d'En Toca-Sons, Taradell (Osona).
La festa Major de Ripollet, Barcelona.

Santoral católic

sants Genís d'Arle i Genís de Roma, màrtirs; Genís de la Jara, eremita llegendari; Geronci d'Itàlica, bisbe; Sever d'Agde, abat; Gregori d'Utrecht, bisbe; Lluís IX de França, rei; Josep de Calassanç, prevere, fundador de les Escoles Pies. Translació de les relíquies de Sant Eleuteri de Tournai.

[Xavier]

2012 - La nau Voyager 1 s'allunya a la distància de 121 Unitats Astronòmiques, abandona el Sistema Solar i aconsegueix el Espai interestel·lar.

Aquesta és la evidència que necessitava. En Margallo diu mentides. Quan siguem independents no vagarem sols per l'espai insterestelar, ens hi trobarem la Voyager 1.

[STV]

26 d'agost

El 26 d'agost és el dos-cents trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-novè en els anys de traspàs. Queden 127 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1875, la Seu d'Urgell: els carlins hi són derrotats; acaba així la Tercera guerra carlina.
1936, Quart de Poblet, Horta Oest: És assassinat el polític conservador valencià Juan Bautista Valldecabres Rodrigo.
1968, Prada de Conflent: hi comencen les Diades de Cultura (duraran fins al 31), que l'estiu següent esdevindran la Universitat Catalana d'Estiu.

Resta del món

1680: Fedra, de Jean Racine, obre la Comédie-Française.
1800, Ferrol: Fracassa un desembarcament britànic.
1883, Krakatoa, Indonèsia: el volcà de l'illa sofreix una de les més grans explosions volcàniques conegudes; van desaparèixer volatilitzats dos terços de l'illa (Rakata).
1930, Varsòvia, Polònia: Es reforça la dictadura del Mariscal Józef Piłsudski

Naixements

Resta del món

1880, Roma, Regne d'Itàlia: Guillaume Apollinaire, poeta surrealista francès.
1910, Skopje, República de Macedònia, llavors Imperi Otomà: Mare Teresa de Calcuta, religiosa catòlica i Premi Nobel de la Pau de 1979.
1914, Brussel·les, Bèlgica: Julio Cortázar, escriptor i traductor argentí (m. 1984).
1927, Agullana: Maria Perxés Santomà, bibliotecària empordanesa.

Necrològiques

Països Catalans

1886 - Olot: servent de Déu Joaquim Masmitjà i de Puig.
1985, Benicàssim (la Plana Alta): Leopold Querol i Roso, pianista valencià (n. 1899).

Resta del món

1850, Claremont, Surrey (Anglaterra): Lluís Felip I de França, rei de França del 1830 al 1849.
1930 - Los Angeles, Califòrnia, EUA: Lon Chaney, actor de cinema estatunidenc.

Santoral católic

sants Melquisedec, rei i sacerdot; Adrià de Nicomèdia (fill de Probe), màrtir; Alexandre de Bergamo, màrtir; Valeri de Coserans, bisbe; Mercurial d'Osca, màrtir; Víctor de Cerezo màrtir; Geronci d'Itàlica, bisbe i màrtir (a Sevilla); Teresa Jornet i Ibars, fundadora de les Germanetes dels Ancians Desemparats; beat Fèlix Vivet i Trabal, màrtir; servent de Déu Joaquim Masmitjà i de Puig, prevere fundador de les Missioneres del Cor de Maria; sants Barlaam i Josafat (a l'Església ortodoxa; a la catòlica és el 27 de novembre); Irene d'Hongria, emperadriu (a l'Església Ortodoxa).

[STV]

27 d'agost

El 27 d'agost és el dos-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quarantè en els anys de traspàs. Queden 126 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1353 - Port del Comte (Sardenya): La flota de Bernat de Cabrera derrota els genovesos en la Batalla naval de Port del Comte. Això facilitarà la rendició de la ciutat de l'Alguer.
1936 - Un decret de la Generalitat organitza el territori de Catalunya en comarques.

Resta del món

1916 - Bucarest (Regne de Romania): se signa el Tractat de Bucarest de 1916 entre Romania i la Triple Entesa.
1936 - Cementiri de Pereiró, Vigo (Galícia): Són afusellats per les autoritats franquistes els membres del Comitè del Front Popular de Vigo: Emilio Martínez Garrido, José Antela Conde, Ignacio Seoane Fernández, Enrique Heraclio Botana Pérez i Antonio Bilbatúa Zubeldía.
1952 - Alemanya acorda amb Israel un rescabalament de 3.000 milions de francs com a reparació pel nazisme.
1953 - Es firma el Concordat del 1953 entre la Santa Seu i govern franquista.
1991 - Moldàvia es declara independent de la Unió Soviètica.

Naixements

Països Catalans

1895 - València: Enric Duran i Tortajada, poeta i dramaturg valencià (m. 1967).
1974 - Cocentaina, Comtat (País Valencià): Carolina Ferre, periodista valenciana.

Resta del món

1770 - Stuttgart, Prússia: Georg Wilhelm Friedrich Hegel, filòsof.
1845 - Pärnu, Imperi Rus: Fiódor Fiódorovitx Màrtens, diplomàtic i jurista rus (m. 1909).
1868 - Gentofte, Dinamarca: Erik Schmedes, tenor danès.
1890 - Filadèlfia, Estats Units: Man Ray, artista.
1909 - Valladolid: Alfonso María de Borbón y Pintó, militar espanyol (m. 1938).
1977 - Brasil: Anderson Luis de Souza conegut com a Deco, futbolista brasiler nacionalitzat portuguès.
1982 - Santander: Raúl Martín Del Campo, futbolista davanter càntabre.

Necrològiques

Països Catalans

2006: Anton Cañellas Balcells polític, advocat i Síndic de Greuges de Catalunya.
2009 - Badalona, Barcelonès: Isidor Cònsul i Giribet, editor i crític literari i escriptor català (n. 1948).
2014: Pere Pubill i Calaf, més conegut com Peret, creador de la rumba catalana.

Resta del món

1635 - Madrid, Regne de Castella: Lope de Vega, escriptor espanyol (n. 1562).
1964 - Florencio Varela, Buenos Aires, Argentina: Félix Scolati compositor, director d'orquestra i folklorista italià instal·lat a l'Argentina.
1965 - Roquebrune-Cap-Martin (França): Le Corbusier, arquitecte, urbanista, decorador i pintor considerat com un dels principals representants del Moviment Modern (n. 1887).
1978 - Irlanda: Robert Shaw, actor, guionista i escriptor anglès.
2007: Emma Penella actriu espanyola.
2009: Serguei Mikhalkov, dramaturg rus.

Santoral católic

santa Mònica d'Hipona, mare;
Sant Osi de Còrdova, pare de l'Església;
Sant Lliceri de Coserans, bisbe;
Sant Vidià d'Aliscans, màrtir;
Sant Cesari d'Arle;
Sant Amadeu d'Hautecombe, bisbe;
beat Gabriel-Marie Nicolas, franciscà cofundador de l'Orde de l'Anunciació de Santa Maria;
beata María del Pilar Izquierdo Albero, fundadora de l'Obra Missionera de Jesús i Maria (1945).

[STV]

28 d'agost

El 28 d'agost és el dos-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-unè en els anys de traspàs. Queden 125 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1285, Illes Formigues: la flota de Roger de Llúria derrota la dels francesos a la Batalla naval de les Formigues.
1985 - Everest: Toni Sors, Óscar Cadiach Puig i Carles Vallès Ocaña, juntament amb els xerpes Shambu Tamang, Ang Karma i Narayan Shrestra, van ser els primers catalans a posar-hi els peus.

Resta del món

1673 - El príncep de Montesacro ocupa definitivament les illes Alhucemas i les posa sota sobirania espanyola.
1850 - Richard Wagner estrena la seva òpera Lohengrin.
1929 - El dirigible alemany Graf Zeppelin completa la seva primera volta al món.
1963 - Martin Luther King, detractor pacifista del racisme als Estats Units, llegeix el seu històric discurs I Have a Dream (Tinc un somni), on condemna la segregació racial de certs col·lectius als Estats Units.

Naixements

Països Catalans

1810, Vic: Jaume Balmes, filòsof i teoleg (m. 1848).
1962, València: Francesc Camps i Ortiz, polític del Partit Popular, president de la Generalitat Valenciana de 2003 a 2011.
1990, Linyola (el Pla d'Urgell): Bojan Krkić i Pérez, jugador del A.S.. Roma.

Resta del món

1749, Frankfurt del Main (Alemanya): Johann Wolfgang von Goethe, escriptor alemany (m. 1832).
1947, Madrid (Espanya): Manuel Catalán Chana, polític i empresari valencià, alcalde de Benidorm (1983-1991).

Necrològiques

Països Catalans

1784 - Carmel, Califòrnia: Juníper Serra, frare franciscà mallorquí, que fundà la missió de l'Alta Califòrnia (n. 1713).
1854 - Barcelona: Santa Joaquima de Vedruna, fundadora.
1976 - Muxía, Galícia, Espanya: Josep Moreno i Gans, compositor valencià (n. 1897).

Resta del món

430 - Hipona, província romana d'Àfrica: Agustí d'Hipona, bisbe i Pare de l'Església.
1951 - Los Angeles, Califòrnia, Estats Units: Robert Walker, cronista de ràdio i actor estatunidenc.
1983 - Hondarribia (Guipúscoa): José Bergamín Gutiérrez, escriptor espanyol (n. 1895).
1995 - Stuttgart (Alemanya): Michael Ende, escriptor alemany de literatura fantàstica i infantil (n. 1929).
2007:
Boadilla del Monte, Comunitat de Madrid: Francisco Umbral escriptor espanyol.
Sevilla, Espanya: Antonio Puerta, jugador de futbol espanyol.

Santoral católic

sants Ezequies, rei; Agustí d'Hipona, bisbe, Doctor de l'Església; Pelagi d'Emona, màrtir (283); Moisès el Negre, eremita; santa Joaquima de Vedruna, fundadora de les Carmelites de la Caritat (al martirologi; se celebra el 22 de maig); beat Juníper Serra, franciscà; servent de Déu Antoni Lladós i Salud, Jaume Caballé i Bru, benedictins màrtirs (1936)

[STV]

29 d'agost

El 29 d'agost és el dos-cents quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-dosè en els anys de traspàs. Queden 124 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1642 - Perpinyà (el Rosselló): la ciutat, fins aleshores en mans dels terços castellans, és ocupada per les tropes franceses, després de quatre mesos de setge (guerra dels Segadors).
1881 - El Catllar: En la Festa Major d'aquesta població del Tarragonès és carregat el primer 4 de 9 sense folre de la història dels castells per part de la Colla Nova dels Xiquets de Valls, actual Colla Joves Xiquets de Valls.
1936 - Castelló de la Plana: És desembarcat al port i assassinat el diputat valencià Francisco Javier Bosch Marín (DRV) amb 55 persones més.

Resta del món

1939 - Berlín: El govern alemany llança un ultimàtum al de Varsòvia.

Naixements

Països Catalans

1884 - València: José Capuz Mamano, escultor valencià (m. 1964).
1931 - Alcoi, l'Alcoià: Rafael Sanus Abad, bisbe auxiliar emèrit de València i teòleg valencià (m. 2010).

Resta del món

1619 - Reims, França: Jean-Baptiste Colbert, economista i ministre de finances francès.
1923 - Cambridge: Richard Attenborough, actor, director i productor de cinema anglès.
1933 - Neuilly-sur-Seine, França: Ramses Shaffy, actor i cantant neerlandès.
1935 - Chicago, Illinois, Estats Units: William Friedkin, director de cinema, guionista i productor de cinema estatunidenc.
1936 - Coco Solo, Panamà: John McCain, polític estatunidenc.
1958 - Gary (Indiana): Michael Jackson, cantant, compositor, intèrpret, ballarí i músic en general de música pop.
1993 - Wolverhampton: Liam Payne, cantant i compositor britànic, de la banda One Direction.

Necrològiques

Països Catalans

2007 - Barcelona (Barcelonès): Rosalia Guilleumas i Brosa, filòloga i directora de l'Escola de Bibliologia, de la Biblioteca de Catalunya, del Servei de Biblioteques de la Diputació i de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona.

Resta del món

1442 - Casal de la Touche (Nantes): Joan V de Bretanya, duc de Bretanya entre 1439 i 1442.
2006, El Caire (Egipte) - Naguib Mahfuz, escriptor guardonat amb el Premi Nobel de Literatura.

Santoral católic

sants Sabina de Roma, verge i màrtir; Jeanne Jugan, fundadora de les Germanetes dels Pobres; beat Edmund Ignatius Rice, fundador dels Germans Cristians.

[STV]

30 d'agost

El 30 d'agost és el dos-cents quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-tresè en els anys de traspàs. Queden 123 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

2005 - Vilafranca del Penedès: Els Castellers de Vilafranca carreguen per primera vegada a la història el 2 de 9 amb folre durant la Diada de Sant Fèlix.
2008 - Vilafranca del Penedès: La Colla Joves dels Xiquets de Valls descarrega per primer cop en la seva història el 5 de 9 amb folre durant la Diada de Sant Fèlix.
2008 - Vilafranca del Penedès: La Colla Vella dels Xiquets de Valls intenta per primer cop en la història el 3 de 9 amb folre i l'agulla durant la Diada de Sant Fèlix.
2014 - Vilafranca del Penedès: Onze castells de gamma extra aixecats i per primera vegada en la història quatre colles aconsegueixen el P8fm en una mateixa diada castellera, tres carregats i un descarregat durant la Diada de Sant Fèlix.

Resta del món

1574: El Guru Ram Das esdevé el Quart Guru/Senyor Sikh.
1813: Massacre de Fort Mims (Alabama): els Bastons Vermells creek assalten la fortificació i assassinen 587 ocupants.

Naixements

Països Catalans

1878 - Olot (la Garrotxa): Guerau de Liost, pseudònim de Jaume Bofill i Mates, poeta català. (m. 1933)
1910 - Lleida (el Segrià): Màrius Torres, poeta català (m. 1942).
1936 - Barcelona: Esther Tusquets Guillén, escriptora i editora catalana en castellà.

Resta del món

1334 - Burgos, Castella i Lleó: Pere I de Castella, rei de Castella i Lleó (1350-1369) (m. 1369).
1883 - Utrecht (els Països Baixos): Christian Emil Marie Küpper conegut com a Theo van Doesburg, pintor, arquitecte i teòric de l'art neerlandès.
1886 - Gant (Bèlgica) - George Minne, escultor i dibuixant.
1898 - Nova York, Estats Units :Shirley Booth, actriu estatunidenca.
1951 - Irlanda :Dana Rosemary Scallon, cantant irlandesa (com Dana) i política.
1974 - Barakaldo (Euskadi): Javier Otxoa i Ricardo Otxoa ciclistes professionals.

Necrològiques

Països Catalans

2012 - Benalmádena, Espanya: Carlos Larrañaga, actor barceloní.
2014 - Barcelona: Manuel Pertegaz Ibáñez, dissenyador de moda català d'origen aragonès.

Resta del món

1463 - Viseu, Portugal: João Vicente, bisbe de Lamego i Viseu, i fundador dels Canonges Seculars de Sant Joan Evangelista.
1961 - Nova York, Estats Units : Charles Coburn, actor estatunidenc.
2003 - Los Angeles, California, Estats Units: Charles Bronson, actor de cinema estatunidenc.
2006
Beverly Hills, California, Estats Units: Glenn Ford, actor canadenco-estatunidenc.
El Caire, Egipte: Naguib Mahfuz, escriptor egipci guardonat el 1988 amb el Premi Nobel de Literatura (n. 1911).

Festes i commemoracions

Diada de Sant Fèlix, festa major de Vilafranca del Penedès i diada castellera
Dia per al record dels desapareguts

Santoral católic

sants Fèlix i Adaucte, màrtirs a Roma; Fèlix de Roma (patró de Vilafranca), cos sant; Gaudenci de Comenge, màrtir; Pelagi, Arseni i Silvà d'Arlanza, màrtirs (ca. 950); Margarida Ward, màrtir; Alexandre Nevski (només a l'Església Ortodoxa); beat Tomàs de Kempis, confessor; beata Maria Ràfols, fundadora de les Germanes de la Caritat de Santa Anna; Alfred Ildefons Schuster, bisbe de Milà; servent de Déu Pere Borguny i Castelló, laic màrtir.

[STV]

31 d'agost

El 31 d'agost és el dos-cents quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-quatrè en els anys de traspàs. Queden 122 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1995 - Vilafranca del Penedès: Els Castellers de Vilafranca carreguen per primera vegada al S.XX el pilar de 8 amb folre i manilles durant la Diada de Sant Ramon.

Resta del món

1803- Estats Units: Tractat de Hoe Buckintoopa entre els Estats Units i els choctaws.
1839 - Ratificació del Conveni de Vergara.
1916: En el context de la Primera Guerra Mundial, Bulgària envaeix Romania sense declaració de guerra.
1936 - la Corunya: És afusellat el diputat republicà gallec Manuel Guzmán García.
1957 - La Federació de Malaia (avui Malàisia) adquireix la seva independència del Regne Unit.
1991 - Kirguizistan: s'independitza de la Unió Soviètica.
2004 - Moscou (Rússia): una kamikaze fa deu morts i una cinquantena de ferits en un atemptat al metro.
2004 - Beerxeba (Israel): dos kamikazes de Hamàs hi fan esclatar sengles autobusos de línia i hi causen una vintena de morts i gairebé un centenar de ferits.
2004 - l'Iraq: l'anomenat Exèrcit d'Ansar al-Sunna hi assassina dotze treballadors nepalesos que havia segrestat a principis d'agost.

Naixements

Països Catalans

1777 - Reus (Baix Camp): Pròsper de Bofarull i Mascaró, arxiver i historiador català (m. 1859).
1913 - Albuixech (l'Horta Nord): Miguel Ambrosio Zaragoza, conegut com a Ambrós, dibuixant de còmics valencià i autor d'El Capitán Trueno, entre altres (m. 1992).
1944 - Esparreguera, Baix Llobregat: Anna Lizaran i Merlos, actriu catalana.

Resta del món

12 - Calígula, emperador de Roma.
1903 - Pagosa Springs, Colorado, Estats Units: Hugh Harman, director, productor, actor i guionista estatunidenc.
1870 - Chiaravalle, Ancona, Itàlia: Maria Montessori pedagoga, científica, metgessa, psiquiatra i filòsofa, i una devota catòlica, feminista i humanista italiana.

Necrològiques

Països Catalans

1240 - Cardona, Bages: Sant Ramon Nonat, religiós mercedari, cardenal. És venerat com a sant de l'església catòlica.

Resta del món

1247 - Conrad I de Masòvia, duc de Masòvia, fundador de l'Orde de Dobrin.
1724 - Madrid (Espanya) - Lluís I d'Espanya, rei d'Espanya, successor de Felip V.
1867 - París: Charles Baudelaire, poeta, crític i traductor francès (n. 1821).
1973 - Culver City (EUA): John Ford, director i productor cinematogràfic (n. 1894).
1997 - París (França): Diana Spencer, princesa de Gal·les.
2010 - París (França): Laurent Fignon, ciclista francès.

Festes i commemoracions

Festa Major i Romeria a Sant Ramon, municipi de la Segarra.
Santa Pola: Dia del pregó. Comencen les festes patronals i de moros i cristians en honor a la Maredéu de Lorito.

Santoral católlic

sants Josep d'Arimatea i Nicodem; Ramon Nonat, mercedari; sant Domènec del Val, nen màrtir; Llàtzer d'Ais, bisbe (no canonitzat), Osori Gutiérrez, comte.

[STV]

1 de setembre

L'1 de setembre és el dos-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs. Queden 121 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1300, Lleida: Jaume el Just hi funda l'Estudi General.
1931, Madrid, Espanya: El Consell de Ministres aprova la cessió del Castell de Bellver i el bosc que el rodeja a l'Ajuntament de Palma.

Resta del món

5509 aC: Dia de la creació del món (segons l'imperi Bizantí) i començament del seu calendari.
1340, Roma: El Senat Romà concedeix al poeta Petrarca la corona de llorer.
1870: Batalla de Sedan. resultant amb la captura de l'emperador Napoleó III i el seu exèrcit i va decidir a la pràctica la guerra francoprussiana a favor de Prússia i els seus aliats
1900, República Sud-africana: L'Imperi Britànic s'annexiona el Transvaal.
1923, Japó: Un terratrèmol destrueix les ciutats de Tòquio i Yokohama i causa unes 200.000 víctimes mortals.
1939: Inici de la Segona Guerra Mundial amb la invasió de Polònia per part del Tercer Reich.
1949, Xina: Mao Zedong proclama la República Popular de la Xina a la porta de la Ciutat Prohibida de Pequín.
2004, Beslan, Ossètia del Nord, Federació Russa: Presa d'ostatges de Beslan radicals txetxens segresten una escola, que serà assaltada per l'exèrcit rus al cap de dos dies, amb un balanç de gairebé mig miler de morts.

Naixements

Països Catalans

1854 - València: Lluís Tramoyeres i Blasco, historiador de l'art valencià (m. 1920).
1913 - Barcelona: Mary Santpere, actriu polifacètica catalana.
1923 - Sabadell: Oriol Casassas i Simó, pediatre català.

Resta del món

1453 - Montilla, Còrdova, Corona de Castella: Gonzalo Fernández de Córdoba, el Gran Capità, militar i noble al servei dels Reis Catòlics (m. 1515).
1653 - Nuremberg, Sacre Imperi Romanogermànic: Johann Pachelbel, compositor.
1901 - Baviera (Alemanya): Franz Biebl, compositor alemany.
1915 - Palma: Pere Quetglas Ferrer, "Xam" artista de les Illes Balears (m. 2001).
1938 - Copenhaguen, Dinamarca: Per Kirkeby pintor, escultor, realitzador de pel·lícules i escriptor danès.
1945 - Sivas, Turquia: Mustafa Balel, escriptor i traductor turc.
1946 - Douglas (illa de Man), Regne Unit: Barry Gibb, cantant, compositor i productor anglès, membre dels Bee Gees.

Necrològiques

Països Catalans

1010, Califat de Còrdova: Aeci, bisbe de Barcelona, mort durant les operacions militars catalanes contra els cordovesos.
1884, Sabadell: Feliu Vilarrúbias i Busquets, advocat i alcalde de Sabadell.
1970: Eduard Fontserè i Riba, meteoròleg, sismòleg, i astrònom català.
1985, Barcelona: Agustí Centelles, fotògraf. (n. 1909).
1993, Barcelona: Adolf Cabané i Pibernat, músic català que compongué l'himne del Centre d'Esports Sabadell i el del Futbol Club Barcelona (oficial en el període 1957-1974).
2005, Sant Tropetz, França: Antoni Clavé i Sanmartí, artista català.

Resta del món

1557, Saint-Malo: Jacques Cartier, navegant i explorador bretó, el primer gran explorador francès d'Amèrica del Nord (n. 1491).
1715, Versalles, Regne de França: Lluís XIV, el Rei Sol.
1728, Versalles: Jean-François Lalouette, músic francès del Barroc.

Santoral católic

sants Josuè i Gedeó, jutges d'Israel;
Anna (profetessa);
sant Daniel d'Arle, màrtir;
Gil l'Eremita, abat;
Gil de Castañeda, abat;
Llop de Sens, bisbe; [cal citació]
beats Josep Samsó i Elias, prevere i màrtir.

[STV]

2 de setembre

El 2 de setembre és el dos-cents quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-sisè en els anys de traspàs. Queden 120 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1450 - Barcelona: Creació de l'Estudi General.
1827 - Viella (la Vall d'Aran): el Conselh Generau d'Aran, que regia els destins de la vall des del segle XIII, s'hi reuneix per darrera vegada abans de l'època moderna.
1808 - Barcelona: Guerra del francès: Comença el Bloqueig de Barcelona intent de reconquesta de la ciutat de les tropes espanyoles. Acaba el 17 de desembre del mateix any amb victòria francesa.
1843 - Barcelona: s'hi esdevé la Jamància, una revolta popular contra el govern per la situació de gana i pobresa.
2004 - Barcelona: en el marc del Fòrum de les Cultures, s'hi comença a celebrar el Congrés de Moviments Humans i Immigració, que durarà fins al dia 5.

Resta del món

31 aC - August guanya a les forces de Marc Antoni i Cleòpatra a la decisiva Batalla d'Àccium.
1347 - Praga (Txèquia): Carles IV de Bohèmia i Blanca de Valois són coronats reis de Bohèmia.
1666 - Gran incendi de Londres.
1945
El Japó firma la rendició en la Segona Guerra Mundial.
El Vietnam declara la independència de França, que no serà reconeguda fins al 1954.
1945 - Cuirassat Missouri (Badia de Tòquio, Japó): les autoritats japoneses firmen la rendició del país davant dels aliats (Segona Guerra Mundial).
2002 - Strépy-Bracquegnies (Bèlgica): Obertura de l'ascensor naval de Strépy-Thieu, el més llarg del món.

Naixements

Països Catalans

1876, Verges, Baix Empordà: Francesc Cambó, polític català.
1980, Montgat, Maresme: Cristina Ares Cardete, política catalana.

Resta del món

1766, Filadèlfia, Pennsilvània, Estats Units: James Forten, empresari i abolicionista estatunidenc.
1896, Milà: Rosetta Pampanini, soprano italiana.
1947, Vilagarcía de Arousa, Espanya: Pepe Rubianes, actor galaicocatalà.
1964, Beirut, Líban: Keanu Reeves, actor anglocanadenc.
1966, Coatzacoalcos, Mèxic: Salma Hayek, actriu mexicana.

Necrològiques

Països Catalans

2004 - Barcelona: Joan Oró, bioquímic català.

Resta del món

1937 - Ginebra (Suïssa): Pierre de Coubertin reinstaurador dels Jocs Olímpics de l'era moderna.
1973 - Bournemouth (Anglaterra): John R.R. Tolkien, escriptor i filòleg anglès.

Santoral católic

sant Moisés, alliberador (segons els catòlics i siríacs); Eleazar, fill d'Aaron (Església ortodoxa, només); Pròsper de Tarragona, bisbe; Joan IV de Constantinoble, bisbe; Antoní de Pàmies, bisbe; Albert i Vit de Pontida monjos; Guillem de Roskilde, bisbe; beata Margarida de Lovaina, màrtir.

[STV]

3 de setembre

El 3 de setembre és el dos-cents quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-setè en els anys de traspàs. Queden 119 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1713, Terrassa, Principat de Catalunya: les tropes borbòniques, durant la Guerra de Successió, ocupen la vila, la incendien i la saquegen durant tres dies.
2012, Sant Pere de Torelló, Principat de Catalunya: s'aprova, en un ple extraordinari obert a la població, una moció de declaració d'independència de Catalunya

Resta del món

301: San Marino, un dels estats més petits del món, i la república encara en existència més antiga del món, és fundat per sant Marí el Diaca.
590, Estats Pontificis: Gregori I, impulsor del cant gregorià, és elegit Papa.
1189, Westminster, Londres, Regne d'Anglaterra: hi coronen Ricard I.
1260, Palestina: Els mongols són derrotats pels mamelucs a la batalla d'Ayn Jalut, fet que marcà l'inici del declivi de l'imperi Mongol, en el seu moment de màxima expansió.
1650, Regne d'Anglaterra: Les tropes d'Oliver Cromwell guanyen les tropes monàrquiques a la batalla de Dunbar.
1783, París, França: s'hi signa el tractat homònim que acaba la Guerra de la Independència dels Estats Units.
1792, Washington DC, Estats Units: Es col·loca la primera pedra de la Casa Blanca.
1939, Segona Guerra Mundial: El Regne Unit i França declaren la guerra a Alemanya, després que aquesta última envaeix Polònia.
1943, Cassibile: Giuseppe Castellano, plenipotenciari de Víctor Manuel III d'Itàlia, signa l'Armistici de Cassibile.
1976: el planeta Mart: la nau Viking 2 hi aterra i hi fa fotografies.
2004: Beslan, Ossètia del Nord, Federació Russa: l'exèrcit rus assalta l'escola segrestada per radicals txetxens des de feia dos dies, amb un balanç de gairebé mig miler de morts.
2006, Japó: La selecció espanyola de bàsquet, guanya la medalla d'or al Campionat del Món de bàsquet masculí.

Naixements

Països Catalans

1652 - Nàpols: Josep de Ribera, lo Spagnoletto, pintor i gravador valencià (n. 1591).
1885 - València: Rafael Benedito Vives, compositor i pedagog musical valencià (m. 1963).
1924 - Barcelona: Jordi Sarsanedas, escriptor català. (m. 2006)

Resta del món

1859 - Castras, Llenguadoc. Jean Jaurès, dirigent i polític francès (m. 1914).
1926 - Chiliomodi, Corint, Grècia: Irene Papas, actriu de cinema i teatre i cantant grega.
1956 - Londres, Anglaterra : Stephen Woolley, productor i director britànic.
1963 - Fareham, Hampshire, Anglaterra: Malcolm Gladwell escriptor canadenc.

Necrològiques

Països Catalans

1652 - Nàpols, Regne de Nàpols: Josep de Ribera, també conegut com lo Spagnoletto, pintor i gravador valencià del barroc (n. 1591).
1973 - Praga: Josep Moix i Regàs, secretari general del PSUC, alcalde de Sabadell, director general de Treball i ministre de Treball al govern espanyol.
1974 - Berga: Aurora Bertrana i Salazar, escriptora catalana.
2008 - Taradell, Osona: Joan Segarra i Iracheta, futbolista català, jugador del FC Barcelona.
2014 - Barcelona: Josep Lloveras i Feliu, pintor i escultor català.

Resta del món

1967 - Santa Monica, Califòrnia, Estats Units: James Dunn, actor estatunidenc.
1969 - Hanoi, Vietnam del Nord: Ho Chi Minh, líder polític i revolucionari vietnamita (n. 1890).
1980: Cos Cob, Greenwich (Connecticut), Estats Units: Barbara O'Neil, actriu estatunidenca.
1991 - La Quinta, Califòrnia: Frank Capra, director de cinema nord-americà d'origen italià, guanyador d'un Oscar (n. 1897).
1992 - Huntington (els EUA): Barbara McClintock, botànica i genetista nord-americana, guardonada amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 1983 (n. 1902).
2008: Michael Hammer, enginyer nord-americà conegut com un dels fundadors de la teoria de gestió de la reenginyeria de processos d'empresarials.
2013: Dick Ukeiwé, senador de Nova Caledònia.

Santoral católic

sants Gregori el Gran, papa; Nonnit de Girona, bisbe; sant Marí de San Marino, fundador de la República de San Marino; Remacle de Stavelot, abat i bisbe; beat Gerard de Tunc, fundador de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem i de l'Orde de Sant Llàtzer de Jerusalem; Església Ortodoxa: Tadeu d'Edessa, deixeble.

[Xavier]

2012, Sant Pere de Torelló, Principat de Catalunya: s'aprova, en un ple extraordinari obert a la població, una moció de declaració d'independència de Catalunya



He, he. Quines coses que tenen els meus veïns.

[STV]

4 de setembre

El 4 de setembre és el dos-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs. Queden 118 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1989, Inici d'emissions RTVV.
2004, Verdú, Urgell: s'hi inaugura el Museu de Joguets i Autòmats.

Resta del món

476, Imperi Romà: Ròmul August esdevé el darrer emperador de l'imperi Romà d'occident en ser deposat per Odoacre, el qual es proclama rei d'Itàlia. Es culmina el procés de caiguda de l'Imperi Romà.
1781, Los Angeles, Califòrnia, EUA: un grup de 44 colons espanyols funden la ciutat amb el nom de El Pueblo de Nuestra Señora la Reina de los Ángeles de Porciúncula.
1789, París, França: La família reial francesa ha d'abandonar el palau de Versalles.
1870, França: després de l'abdicació de Napoleó III, s'hi declara la Tercera República.
1888, Rochester (Nova York), EUA: George Eastman patenta la seva càmera amb la marca Kodak i la publicita amb la llegendària frase "You push the button, we do the rest" ("Vostè premi el botó, que nosaltres ja farem la resta").
1957, Unió Soviètica: l'Spútnik 1, primer satèl·lit artificial de la història, és posat en òrbita.
2014, Unió Europea: el Banc Central Europeu abaixa els tipus d'interès al 0,05% un mínim històric.

Naixements

Països Catalans

1896 - Rubí: Lluís Parcerisa i Serra, publicista i promotor musical català.
1924 - Burjassot, Horta: Vicent Andrés i Estellés, periodista i poeta valencià (m. 1993).
1932 - Castelló de la Plana, Plana Alta: Joan García Ripollés, conegut com a Ripollés, escultor valencià.
1949 - Alcoi: Francesc Moisès, actor, compositor i cantant valencià.

Resta del món

1905 - Londres, Anglaterra: Mary Renault, escriptora (m. 1983).
1906 - Stettin, Pomerània, Alemanya, (avui dia Szczecin, Polònia: Dita Parlo, actriu cinematogràfica (m.1971).
1961 - Neuilly-sur-Seine, França: Cédric Klapisch, director de cinema.
1970 - Vitòria, País Basc: Koldo Álvarez, futbolista i seleccionador andorrà.

Necrològiques

Països Catalans

1743 - illa fluvial Reinnach (el Rin, Breisach, Alsàcia, Alemanya: Carrasclet, militar català, mort lluitant per l'Arxiducat d'Àustria contra el Regne de França en la guerra de Successió austríaca.
1907 - Sagunt, Camp de Morvedre: Antoni Chabret i Fraga, historiador valencià (n. 1846).
2012: Lola Bosshard, pintora valenciana.
2013: Joaquim Díaz i Muntané, actor de cinema i actor i director de doblatge.

Resta del món

1164 - Pavia: Enric II de Leez, príncep-bisbe del principat de Lieja.
1965 - Lambaréné, Gabon: Albert Schweitzer, teòleg, pacifista, metge i músic alsacià, premi Nobel de la Pau.
2006: Steve Irwin, conegut com “el caçador de cocodrils”.

Festes i commemoracions

Festa major de Capçanes. S'inicien les festes de Moros i Cristians de Villena, Alt Vinalopó (País Valencià) fins al 9 de setembre.

Santoral católic

Sant Josep, patriarca;
Moisès, alliberador;
Papa Bonifaci I
Sant Fresald del Gavaldà, bisbe;
Santa Rosalia de Palerm, verge;
Servent de Déu Robert Schuman.

[STV]

5 de setembre

El 5 de setembre és el dos-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-novè en els anys de traspàs. Queden 117 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1229 - Salou (el Tarragonès): sota les ordres del rei Jaume I, en surt l'estol que conquerirà Mallorca.
1909 - Paterna (l'Horta de València): Gaspar Brunet i Joan Olivert aconsegueixen de fer envolar el primer avió als Països Catalans.
1976 - Barcelona: Joaquim Maria Puyal fa la primera emissió radiofònica d'un partit de futbol en català, des de la guerra del 1936.
2005 - Calvià (Mallorca): IB3 Televisió comença les seves emissions regulars.

Resta del món

1666 - Acaba el Gran incendi de Londres: Un gran foc crema a Londres durant tres dies. 10.000 edificis, àdhuc la Catedral de Saint Paul, es van destruir, però només es coneix que morissen 16 persones.
1800 - Malta: els britànics ocupen l'illa.
1905 - Japó i Rússia signan a Portsmouth (New Hampshire, Estats Units) un tractat de pau que posa fi a la Guerra Russo-Japonesa (1904-1905).
1972: Munic (Alemanya): el grup terrorista palestí Setembre Negre assassina 11 atletes de la delegació d'Israel que participaven en els Jocs Olímpics de Munic, (Alemanya), acció coneguda com la Massacre de Munic.
1977 - Merritt Island (Florida, Estats Units): llançament de la sonda espacial Voyager 1.
1987 - Amsterdam (Països Baixos): Inauguració de l'Homomonument dedicat als gais i lesbianes

Naixements

Països Catalans

1930 - Barcelona: Joaquim Molas i Batllori, escriptor, historiador i professor universitari català.

Resta del món

1568 - Stilo, Calàbria: Tommaso Campanella, poeta i filòsof italià (m. 1639).
1912 - Los Angeles, Estats Units: John Cage, compositor.
1939 - Queanbeyan, Nova Gal·les del Sud, Austràlia: George Lazenby, actor australià.
1942 - Munic, Alemanya: Werner Herzog, director, documentalista, actor i productor alemany.
1946 - Stone Town (Zanzíbar): Farrokh Pluto Bulsara, conegut com a Freddie Mercury, cantant britànic component de The Queen.

Necrològiques

Resta del món

1975: Dominick Elwes, pintor de retrats anglès.
1997, Calcuta, Índia: Mare Teresa de Calcuta, monja albanesa.
2010, Riccione, Itàlia: Shoya Tomizawa, motociclista japonès.

Festes i commemoracions

Festa major de Torredembarra.

Santoral católic

santa Madruina, llegendària abadessa de Sant Pere de les Puel·les; beata Teresa de Calcuta, verge i fundadora de les Missioneres de la Caritat; beata Maria Maddalena Starace, fundadora de les Filles de Maria; venerable Rosvita de Gandersheim, monja.

[STV]

6 de setembre

El 6 de setembre és el dos-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquantè en els anys de traspàs. Queden 116 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1339 - mar d'Alborán, davant Ceuta: un estol català manat per Gilabert de Cruïlles hi derrota una força naval marroquina.
1891 - Barcelona: Fundació de l'Orfeó Català per Lluís Millet i Amadeu Vives.

Resta del món

1522 - Sanlúcar de Barrameda (Cadis, Andalusia): Juan Sebastián Elcano i 17 supervivents de l'expedició de 265 hòmens empresa per Fernão de Magalhães hi arriben a bord del vaixell Victoria, després de ser els primers de circumnavegar la Terra.
1620 - Plymouth (Anglaterra): els anomenats pelegrins salpen a bord del vaixell Mayflower en direcció a Nord-amèrica.
1901 - Buffalo (estat de Nova York, USA): a l'exposició Pan-Americana, l'anarquista Leon Czolgosz fereix el president William McKinley, el qual morirà al cap de 8 dies.
1930 - Argentina: El general José Félix Uriburu derroca el president Hipólito Yrigoyen. Comença la denominada Dècada infame, en què l'Argentina queda immersa en la corrupció generalitzada del seu govern i la persecució de l'oposició.
1968 - Swazilàndia assoleix la independència del Regne Unit.
1972 - Munic (Baviera, Alemanya): cinc activistes del grup terrorista Setembre Negre segresta i després assassina 11 atletes i entrenadors israelians que participaven en els Jocs Olímpics (massacre de Munic).
1991 - La Unió Soviètica reconeix la independència dels estats bàltics: Estònia, Lituània i Letònia.

Naixements

Països Catalans

1644, Algemesí, Ribera Alta: Joan Baptista Cabanilles, organista i compositor de música barroca (m. 1712).
1937, Sant Mateu (Baix Maestrat): Sergio Aragonés Domenech, dibuixant de còmics valencià i mexicà.
1975, Barcelona: Oriol Ripol Fortuny, jugador de rugbi internacional.

Resta del món

1850, Viena: Mila Kupfer-Berger, soprano dramàtica austríaca.
1884, Seraing, Bèlgica: Julien Lahaut, sindicalista, comunista i polític belga.
1893, Saint Joseph, Missouri, Estats Units: Irving Bacon, actor estatunidenc.
1925, Oviedo, Astúries: Ángel González Muñiz, poeta espanyol (m. 2008).
1960, Londres, Anglaterra: Oliver Parker, director de cinema i guionista britànic.

Necrològiques

Països Catalans

1885 - Sant Martí de Provençals (Barcelona): Narcís Monturiol i Estarriol, inventor, intel·lectual i polític català, inventor del primer submarí tripulat i amb motor de combustió (n. 1819).
1951 - Barcelona: Manuel Folguera i Duran, polític i enginyer català.

Resta del món

1858 - Edo (Japó): Utagawa Hiroshige, dissenyador de xilografies japonès.
2007 - Mòdena (Itàlia): Luciano Pavarotti, tenor italià.

Santoral católic

sants Zacaries, profeta al temps de Darius; Onesífor, un dels Setanta deixebles; Eugeni de Capadòcia, bisbe; Donacià, Presidi, Mansuet, Germà i Fúscul d'Àfrica, màrtir; beat Bertran de Garrigues, prevere.

[STV]

7 de setembre

El 7 de setembre és el dos-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs. Queden 115 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1640 - Ceret (el Vallespir): els representants de França i Catalunya hi signen una aliança en contra Felip IV (guerra dels Segadors).

Resta del món

70 - Jerusalem: L'emperador Titus conquesta i destrueix la ciutat.
1822 - Brasil: el príncep-regent Pere I de Brasil i IV de Portugal va declarar-ne la independència.
1883 - Itàlia: Es funda el Genoa Cricket and Football Club.
1944 - El règim de Vichy instal·la govern en exili en Sigmaringen, Alemanya.
1946 - En Colòmbia, el conservador Mariano Ospina Pérez pren possessió de la presidència.
1961 - En Brasil, João Goulart assumeix la Presidència de la República sota el règim parlamentari. L'adopció del parlamentarisme posa fi a una greu crisi política, començada després de la renúncia de Jânio Quadros.
1977 - En Panamà són signats els Tractats Torrijos-Carter. Amb ells es posa fi a la presència colonial nord-americana en el Canal de Panamà.

Naixements

Països Catalans

1818 - Sabadell: Josep de Calassanç Duran i Mimó, industrial tèxtil i alcalde de Sabadell.
1875 - Sagunt, Camp de Morvedre: Francesc Mora i Berenguer, arquitecte valencià (m. 1961).
1899 - Benifaió, Ribera Alta: Regino Más i Marí, innovador artista faller valencià (m. 1968).
1966 - Barcelona: David Vegara i Figueras, economista, gestor públic i polític català.

Resta del món

1541 - Madrid: Hernando de Cabezón, organista i compositor del Renaixement.
1707 - Montbard, França: Georges-Louis Leclerc, naturalista, matemàtic, biòleg, cosmòleg i escriptor francès (m. 1788).
1829 - Darmstadt, Alemanya: Friedrich August Kekulé, químic alemany (m. 1896)
1832 - Cadis, Espanya: Emilio Castelar y Ripoll, darrer president de la Primera República Espanyola i darrer President del consell de Ministres.
1859 - Montevideo, Uruguai: Juan Campisteguy, president d'Uruguai (m. 1937)
1893 - Linz, Imperi Austrohongarès: Grete von Urbanitzky-Passini, escriptora i compositora austríaca.
1909 - Istanbul, Imperi otomà: Elia Kazan director de cinema i guionista (mort el 28 de setembre del 2003).
1913 - Lancashire, Regne Unit: Anthony Quayle, actor i productor anglès.

Necrològiques

Països Catalans

1919, Bulaternera: Édouard Rolland, diputat de Pirineus Orientals a l'Assemblea Nacional francesa (n. 1833).
2011, Sedaví (Horta Sud): Vicent Ruiz Monrabal, advocat i polític valencià (n. 1936).

Resta del món

1099: Majd al-Mulk, visir seljúcida.
1134: Alfons I d'Aragó, rei d'Aragó i fundador de la Confraria de Belchite i la Militia Christi de Monreal, ordes militars.
1994, Canes, França: Terence Young, guionista i director de cinema britànic

Festes i commemoracions

Festa de la fil·loxera a Sant Sadurní d'Anoia a la comarca de l'Alt Penedès
Inici de les Festes de Moros i Cristians de Mutxamel amb el Pregó de Festes.
Inici de les Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí.

Santoral católic

sants Paragori de Noli i companys màrtirs de Còrsega; Caríssima d'Albi, anacoreta; Doda de Metz, religiosa; Clodoald de Nogent, abat; Joan de Lodi, bisbe; beat Guido d'Arezzo, abat.

[STV]

8 de setembre

El 8 de setembre és el dos-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs. Queden 114 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1904, Roquetes, província de Tarragona: fundat per la Companyia de Jesús, hi comença a funcionar l'Observatori de l'Ebre.
1930, Andorra la Vella: en unes dependències de la Casa de la Vall s'hi inaugura una biblioteca que serà el precedent de la Biblioteca Nacional d'Andorra (inaugurada el 20 de desembre de 1974).
1996: El príncep Felip de Borbó assumeix el títol de Duc de Montblanc.

Resta del món

1636: Fundació de la Universitat Harvard.
1951, San Francisco, Califòrnia: Es signa el Tractat de San Francisco, entre les forces aliades i Japó.
2004, Utah, Estats Units: a causa d'un error del dispositiu de frenada, s'hi estavella la càpsula de la missió Genesis, destinada a recollir partícules procedents del Sol i transportar-les fins a la Terra per estudiar-les.

Naixements

Països Catalans

1666, Vinaròs: Eugeni Guilló Barceló, pintor del barroc valencià (m. 1731).
1824, Girona: Jaume Nunó, compositor de la música de l'himne nacional mexicà.
1848, València: Constantí Llombart, escriptor valencià i activista valencianista.
1862, València: Mariano Benlliure, escultor valencià (m. 1947).
1874, Manresa: Ignasi Domènech i Puigcercós, cuiner i gastrònom català.
1893, Sabadell, província de Barcelona: Jaume Ninet i Vallhonrat, fabricant de telers sabadellenc, conegut per haver proclamat la República Catalana a Sabadell el 1931.

Resta del món

1830, Malhana, Provença, França: Frederic Mistral, escriptor occità guardonat amb el Premi Nobel de Literatura.
1841, Nelahozeves, Bohèmia: Antonín Dvořák, compositor romàntic.

Necrològiques

Països Catalans

1017, Barcelona: Ramon Borrell, comte de Barcelona, Girona i Osona.
1555, València: Tomás de Villanueva, predicador, escriptor ascètic i religiós agustí (n. 1488).
1654, Cartagena de Indias, Imperi Espanyol: Sant Pere Claver, missioner català.
1886, Benicàssim, Plana Alta: Josep Benet Serra i Julià, monjo benedictí mataroní, antic bisbe de Perth i fundador de la congregació de les Oblates del Santíssim Redemptor.
1906, Godella, Horta Nord: Joaquín María Arnau Miramón, arquitecte valencià.
1925, Sabadell: Narcís Giralt i Sallarès, professor de teoria de teixits i pintor català.
1963, Madrid: Rafael Benedito Vives, compositor i pedagog musical valencià (78 anys).
1976, Barcelona: Joaquim Zamacois i Soler, compositor i professor de música català.
2004, Barcelona: Josep Maria Baget Herms, periodista català, crític televisiu i professor.

Resta del món

1100: Climent III, prelat italià, arquebisbe de Ravenna, elegit Papa en 1080 en oposició imperial al papa Gregori VII.
1645, Villanueva de los Infantes: Francisco de Quevedo, poeta i prosista del barroc espanyol.
1947, Brussel·les, Bèlgica: Victor Horta, arquitecte belga (46 anys).
1949, Garmisch-Partenkirchen, Alemanya: Richard Strauss, director d'orquestra i compositor alemany (85 anys).
2004, Madrid: Matías Prats Cañete, periodista espanyol.

Festes i commemoracions

Diada Nacional d'Andorra
Dia d'Astúries
Dia d'Extremadura
Dia Internacional de l'Alfabetització

Santoral catòlic

Naixement de la Mare de Déu;
Sant Sergi I;
Sants Adrià i Natàlia de Nicomèdia, màrtirs;
Sant Corbinià de Freising, bisbe;
Sant Pere de Chavanon, canonge;
Sant Tomàs de Villanueva, bisbe;
beata Sveva da Montefeltro, monja;
beat Alà de la Roca, dominic;
Dia de les marededéu trobades:[
Mare de Déu del Coll (Barcelona)
del Roure (Pruit)
Mare de Déu de Núria
del Claustre (Solsona i Guissona),
del Mont (Garrotxa),
del Tura (Olot)
del Tallat (Rocallaura),
Mare de Déu d'Er
de Meritxell (Andorra),
de la Fau (entre Agullana i Maçanet de Cabrenys),
de la Bovera (Guimerà),
de la Fontcalda (Gandesa),
de Palafolls,
de la Salut (Sant Feliu de Llobregat, Algemesí, Gràcia),
de les Sogues (Urgell),
de Passanant,
Mare de Déu del Montsant,
la Morera de Montsant,
de Font-romeu
del Refugi (Alaró),
de la Serra (Montblanc)

[STV]

9 de setembre

El 9 de setembre és el dos-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs. Queden 113 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1932, Madrid, Espanya: El parlament espanyol aprova l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
1979, Barcelona: Jaume Vallcorba hi funda l'editorial Quaderns Crema.
1997, Girona: Es constitueix el Centre de Recerca i Difusió de la Imatge.
2004, Barcelona: La Generalitat de Catalunya concedeix el Premi Nacional de Cultura de periodisme al diari electrònic VilaWeb.

Resta del món

1000, Batalla de Svolder.
1850, Califòrnia s'integra als Estats Units.
1930, Rosario (Argentina): és assassinat per la dictadura argentina l'anarquista català Joaquim Penina.
1980, Brussel·les: Bèlgica i els Països Baixos subscriuen el pacte de la Unió de la Llengua Neerlandesa.
2014, Apple: Keynote, presentación iPhone 6.

Naixements

Països Catalans

1863 - Badalona (Barcelonès): Enric Borràs i Oriol, actor de teatre català.
1902 - Reus (Baix Camp): Josep Iglésies i Fort, geògraf, historiador i escriptor català (m. 1986).
1911 - València (l'Horta): Manuel Sanchis i Guarner, filòleg, historiador i escriptor valencià (m. 1981).
1933 - Cullera (la Ribera Baixa): Rafael Talens Pelló, compositor i pedagog musical valencià.
1958 - Perafita (Osona): Ramon Besa i Camprubí, periodista català.

Resta del món

1585 - París: Armand Jean du Plessis de Richelieu, el cardenal Richelieu, cardenal, noble i home d’estat francès (m. 1642).
1737 - Bolonya: Luigi Galvani, fisiòleg italià.
1828 - Iàsnaia Poliana (Rússia): Lev Tolstoi, escriptor rus (m. 1910).
1852 - Parsonage, (Monton, Manchester, Lancashire, Regne Unit): John Henry Poynting, físic anglès.
1882 - Sevilla (Andalusia): Joaquín Turina, compositor espanyol (m. 1949).
1941 - Dawson (Geòrgia): Otis Redding, músic nord-americà (m. 1967).
1947: Stanisław Waśkiewicz, corredor polonès.
1978 - Antony (França): Céline Bara, actriu pornogràfica francesa.
1987 - Spijkenisse, Països Baixos: Afrojack, punxadiscos i productor musical neerlandès.

Necrològiques

Països Catalans

2004 - Sabadell: Josep Maria Plans i Molina, metge i polític català.
2014 - Barcelona: Montserrat Abelló i Soler, poetessa i traductora catalana.

Resta del món

1000 - Svolder: Olaf I de Noruega rei de Noruega des del 995.
1513 - Flodden, Anglaterra: Jaume IV d'Escòcia, rei d'Escòcia.
1898 - Valvins, França: Stéphane Mallarmé, poeta francès.
1901 Castell de Malromé (França): Henri de Toulouse-Lautrec, pintor francès (n. 1864).
1926 - Hamburg, Alemanya: Bernhard Schädel, filòleg, fonetista i dialectòleg que influí molt en els filòlegs catalans contemporanis.
1965 – West Hollywood, Califòrnia, Estats Units: Dorothy Dandridge, actriu estatunidenca.
1976 - Pequín, República Popular de la Xina: Mao Zedong, polític xinès, president del país (n. 1893).
1984 - Budapest, Hongria: Máté Péter, cantant, compositor i pianista hongarès (n. 1947).
2010 - Buenos Aires, Argentina: Bent Larsen, Gran Mestre d'escacs danès.

Festes i commemoracions

Finalitzen les festes de Moros i Cristians de Villena (Alt Vinalopó, País Valencià), iniciades el 4 de setembre.


Santoral católic

sant Pere Claver, prevere; Jacint de Roma, màrtir; beata Maria Toríbia, esposa de sant Isidre el Llaurador; servent de Déu Miquel Maura i Montaner, prevere, fundador de les Zeladores del Culte Eucarístic (1915).

[STV]

10 de setembre

El 10 de setembre és el dos-cents cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-quatrè en els anys de traspàs. Queden 112 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1229 - Inici de la Conquesta de Mallorca per les tropes de Jaume I amb el desembarcament a Santa Ponça.
2008 - Televisió de Catalunya duu a terme la "Nit blanca de TV3" per commemorar el 25è aniversari de la televisió.

Resta del món

1974 - Guinea Bissau assoleix la independència de Portugal.
2005 - Dia de la llibertat del programari per primer cop a Catalunya.

Naixements

Països Catalans

1877, Sueca, Ribera Baixa: Nicolau-Primitiu Gómez i Serrano, historiador i empresari valencià (m. 1971).
1852, Tarragona: Josep Yxart i de Moragas, crític literari català.
1891, Súria (Bages): Josep Rosas i Vilaseca, sindicalista sabadellenc.
1920, Barcelona: Miquel Arimany i Coma, escriptor i editor català.
1934, Sabadell: Feliu Formosa i Torres, escriptor i director escènic català.
1940, Barcelona: Joaquim Soler i Ferret, escriptor i crític literari català, membre del col·lectiu Ofèlia Dracs.
1946, Girona: Josep Casadevall, advocat andorrà president de la secció tercera del Tribunal Europeu de Drets Humans.

Resta del món

1447, Reggio de l'Emília: Paolo de San Leocadio, pintor renaixentista italià d'origen i valencià d'adopció considerat com un dels primers pintors que va portar el Quattrocento a la península Ibèrica (m. ca 1520).
1751, Cento, Emília-Romanya: Bartolomeo Campagnoli, violinista i compositor italià.
1753: John Soane, arquitecte anglès que despuntà en l'estil neoclàssic.
1914, Winchester (Indiana), Estats Units: Robert Wise, director, productor, escenògraf i muntador estatunidenc.
1969, Madrid: David Trueba, periodista, escriptor, director de cinema i col·laborador de premsa espanyol.

Necrològiques

Països Catalans

2000 - Abadia de Montserrat: Maur Maria Boix i Selva, Monjo de Montserrat, director de la revista Serra d'Or i responsable de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Resta del món

1898 - Ginebra (Suïssa): Isabel de Wittelsbach o Elisabet de Baviera, coneguda com a Sissi, emperadriu d'Àustria-Hongria, assassinada per l'anarquista italià Lucchesi.
2007 - Palm Springs (Califòrnia), Estats Units: Jane Wyman, actriu i directora estatunidenca.
2011 - Nova York (EUA): Cliff Robertson, actor, guionista, director i productor estatunidenc.
2014 - Santander: Emilio Botín, banquer, propietari i president del Banco Santanter.

Santoral católic

sants Nemesi d'Alexandria, màrtir; Pulquèria, emperadriu; Salvi d'Albi, bisbe; Teodard de Tongres, bisbe; Nicolau de Tolentino, frare; beats Lluís Eixarc i Bertran, Jacint Orfanell, Domènec Castellet, dominics màrtirs.

[STV]

11 de setembre

L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs. Queden 111 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

878, Marca Hispànica: Guifré el Pilós fou investit comte de Barcelona i de Girona.
1229: Les hosts comandades per Jaume I desembarquen a l'illa de Mallorca. L'endemà ocorre la batalla de Portopí.
1714, Barcelona: després de 14 mesos de setge, la ciutat cau en mans de les tropes borbòniques (guerra de Successió).
1901, Barcelona: Primera concentració per a commemorar l'onze de setembre davant el Monument a Rafael Casanova.
1976, Sant Boi de Llobregat: primera commemoració autoritzada de la Diada Nacional de Catalunya després de l'ocupació franquista de Catalunya convocada per l'Assemblea de Catalunya.
1977, Barcelona: aprofitant la Diada, s'hi fa una manifestació multitudinària de més d'un milió de persones sota el lema "Llibertat, amnistia i Estatut d'autonomia" (transició democràtica).
1995: Terra Lliure anuncia la seva autodissolució.
2002: El lloc web de la Generalitat de Catalunya adopta el domini .net
2002, Fossar de les Moreres de Barcelona: Lluís Maria Xirinacs en el marc d'un acte reivindicatiu, pronuncia un polèmic discurs en el qual declara: «Gandhi deia que el no-violent no pot tractar amb neutralitat les parts d'un conflicte violent: l'agressor és l'enemic, l'agredit és l'amic, encara que sigui violent. Jo he intentat tota la vida lluitar per la via no violenta. Però declaro aquí, i ho dic ben alt, per si hi ha cap policia o cap fiscal: em declaro enemic de l'estat espanyol i amic d'ETA i de Batasuna». Fet pel qual tres anys més tard, quan anava a renovar el seu DNI, seria detingut i empresonat.
2012, Barcelona: es realitza una massiva manifestació organitzada per l'Assemblea Nacional Catalana, en commemoració de l'11 de setembre de 1714 i demanant la independència. Les xifres d'assistents varien entre els dos milions de persones segons els organitzadors, un milió cinc-cents mil segons els Mossos d'Esquadra i sis-cents mil segons la delegació del Govern d'Espanya a Catalunya.
2013, Diferents llocs de Catalunya: té lloc la Via Catalana cap a la Independència, una cadena humana de 400 quilòmetres que uneix 86 municipis pel traçat de l'antiga Via Augusta, des del Pertús a Vinaròs. Segons la Conselleria d'Interior de la Generalitat de Catalunya, 1.600.000 persones van fer possible la Via Catalana, 500.000 solament a Barcelona.
2014, Barcelona: es concentren 1.800.000 persones a la Via Catalana 2014 per reivindicar el Referèndum d'autodeterminació de Catalunya i la independència de Catalunya.

Resta del món

1297, Stirling, Regne d'Escòcia: Batalla del pont de Stirling entre forces angleses i escoceses
1541, ciutat de Guatemala, Guatemala: un terratrèmol destrueix totalment la ciutat.
1810, Buenos Aires, Argentina: s'hi inaugura l'Acadèmia de Matemàtiques.
1852, Buenos Aires, Argentina: la ciutat se separa de la resta del país després d'una aliança entre antics unitaris i federals rosistes.
1919, Hondures: els marines envaeixen el país.
1926, Roma, Itàlia: vuit vianants resulten ferits en un atemptat contra Mussolini.
1929: Juan de la Cierva creua el Canal de la Mànega amb l'autogir, l'antecedent de l'helicòpter.
1930, Stromboli, illes Eòlies, Regne d'Itàlia: Erupció del volcà de l'illa.
1939, Normandia, França: hi desembarquen les primeres tropes britàniques, segona Guerra Mundial).
1941, Washington DC, Estats Units: el president Roosevelt ordena a l'Armada que dispari contra qualsevol vaixell alemany que navegui entre la costa oriental dels Estats Units i Islàndia, II Guerra Mundial).
1943, Venècia, Regne d'Itàlia: La Royal Air Force enfonsa el luxós transatlàntic italià Conte di Savoia (II Guerra Mundial).
1962, Anglaterra: The Beatles acaben de gravar Love Me Do, el seu primer disc senzill.
1973, Xile: les forces armades dirigides pel general Augusto Pinochet prenen el control del país; el president Salvador Allende mor defensant el Palacio de la Moneda.
1980, Xile: s'aprova en referèndum la nova constitució imposada pel règim de Pinochet.
1982, Mèxic: Miguel de Lamadrid és nomenat president del país.
1984, La Gomera, Canàries: vint persones, entre les quals hi ha el governador civil de Tenerife, moren en un incendi forestal.
1991, Cuba: l'URSS decideix de retirar les seves tropes de l'illa, calculades en onze mil homes.
1992, Pakistan i nord de l'Índia: tempestes monsòniques causen la mort de 2.500 persones.
2001, Estats Units: En els atemptats de l'11 de setembre de 2001 dos avions conduïts per segrestadors suïcides d'Al-Qaida s'estavellen un contra cadascuna de les Torres Bessones de Nova York i en causen la destrucció total; hi moren gairebé 3.000 persones; un tercer avió s'estavella contra el Pentàgon i un altre cau a l'oest de Pennsilvània, abans d'arribar a l'objectiu.
La Lluna
1967, lluna: la sonda Surveyor V envia des de la superfície del satèl·lit els resultats de les anàlisis químiques realitzades en el sòl de l'astre.

Naixements

Països Catalans

1869, l'Escala, Província de Girona: Víctor Català, escriptora catalana (m. 1966).
1871, Barcelona: Hermen Anglada i Camarasa, pintor català.
1907, Sabadell, Vallès Occidental: Dolors Viñas i Camps, pedagoga i periodista catalana.

Resta del món

1913, Caracas, Veneçuela: Jacinto Convit, metge i científic veneçolà.
1914, Kucanci, Croàcia: Patriarca Pavle, primat de l'Església Ortodoxa Sèrbia.
1917, Sarrat, Ilocos Norte, Filipines: Ferdinand Marcos, polític filipí, President de les Filipines.
1923, París, França: Betsy Drake, actriu i escriptora estatunidenca.
1940, Newark, EUA: Brian de Palma, director de cinema estatunidenc.
1945, Munic, Alemanya: Franz Beckenbauer, futbolista i entrenador alemany.
1945, Lares, Puerto Rico: José Feliciano, cantant porto-riqueny.
1956, Ciutat de Nova York, EUA: Tony Gilroy, director de cinema i guionista estatunidenc.
1980, Hamburg: Matt Zemlin, actor, productor, pianista, compositor i director.

Necrològiques

Països Catalans

1978, Barcelona (Barcelonès): Gustau Muñoz, activista socialista i independentista català, militant de la UJML.
1987, Barcelona: Fidela Renom i Soler, defensora de la dona treballadora i política catalana, la primera dona elegida regidora de l'Ajuntament de Sabadell.

Resta del món

1684, Roma, Itàlia: Beat Bonaventura Gran, frare franciscà.
1823, Londres, Anglaterra: David Ricardo, economista anglès del corrent de pensament clàssic.
1888, Asunción, Paraguai: Domingo Faustino Sarmiento, polític i escriptor argentí.
1971, Moscou, Rússia: Nikita Khrusxov, polític soviètic, Primer Ministre de la Unió Soviètica.
1973, Santiago de Xile: Salvador Allende, polític xilè, 29è President de Xile.
1987, Kingston, Jamaica: Peter Tosh, músic jamaicà.
2003, Estocolm, Suècia: Anna Lindh, política sueca.
2009, L'Havana, Cuba: Juan Almeida Bosque, polític i compositor cubà.
2009, Shimonita, Japó: Yoshito Usui, dibuixant de còmic manga i autor de Shin-chan.

Festes i commemoracions

Diada Nacional de Catalunya.

Santoral católic

sants Fèlix, Règula i Exuperanci de Zuric, màrtirs; Pafnuci d'Egipte, bisbe; Emilià de Vercelli, bisbe, segons una tradició, nascut a Llívia (516); Daniel de Bangor, abat; beat Bonaventura Gran, frare fundador de la Riformella; servent de Déu Sebastià Gili i Vives, prevere i fundador de les Agustines Germanes de l'Empar.