GRAN DICCIONARI ENCICLOPÈDIC DE LES TERRES DEL EBRE

[Steelman]

abadejo : bacallà
acochar-se : ajupir-se
afrontar : fer respecte o por una cosa, ruboritzar
agarrat : garrepa
agarrar : agafar
agranar : escombrar

alego : aviat, d'aquí no res. Ex.1 : "Alego arribaran i dinarem". Ex.2 : "Mos dixaran sense aigua a l'Ebre, alego!".

almassen : magatzem
allà-callà :de quan en quant,no molt sovint. Ex : "Allà-callà anem a comprar al mercat d'Amposta"
amanir :preparar,fer. Ex.1 : " Ja t'has amanit la bossa? "-> "Ja t'has preparat/fet la bossa? " . Ex.2 : " Amanix-te,que mo n'ham d'anar" -> "Prepara't/Arregla't que ens n'hem d'anar"
ambustero : mentider
amela : ametlla
amollar : 1.- deixar anar. En la terminologia de l'agricultura se sol dir : "Vaig a amollar l'aigua de la boquera" quan es pretén obrir la comporta que dóna aigua a un "quadro" procedent d'un canal o sèquia ; 2.- Amollar la tossina
amorsar : esmorzar
amprar : vol dir demanar una cosa per tornar-la després.Curiosament aquesta paraula no té un verb equivalent en castellà (seria "pedir prestado"), ni en català (ja que no té el mateix significat que "emprar"). En canvi en anglès sí que hi ha un equivalent : to borrow
anar sego/bufat/calent : anar borratxo
ancert : casualitat. Ex : "Quin ancert! T'anava a preguntar lo mateix! "
anclavar : clavar
andosiau : adéu si au
angle : 1.- aspecte, "pinta" . Ex : "Vaya angle que fas vestit així " o "Fa un mal angle quan va calent ". 2.- en l'angle : "sembla ser que...". Ex : "En l'angle, plourà "
anguany : aquest any,aquesta temporada,enguany
anquell/a : aquell/a
ans/antes/adés : abans ; antes s'utilitza per periodes més llargs de temps que adés, que és per a períodes molt curts.
anterra : 1.- al terra. Ex : "Li han caigut tot los papers anterra ". 2.- anterra la vaca
apanyar : arreglar,reparar
aparéixer/paréixer : semblar ; Ex : "M'apareix / Me pareix que l'hai vist esta tarde"
apo!! : indica desilusió, descontentament o sorpresa. Ex: "Apo!! Així se t'ha mort la tossina? "
arrar-se : equivocar-se
arreu : significa "qualsevol cosa" o "aleatòriament". Ex : "- Què vols pa dinar? - Arreu! " o "De quina classe vols los calcetins? - Arreu, los que t'apareguen bé "
arroplegar : recollir,agafar
asborronar-se : escandalitzar-se
ascarabicha : insecte de la familia dels escarbats
ascoufit : olor que fa un lloc tancat i amb humitat
ascrupol : fàstic
ascupinyar : escopir
ascurar : rentar els plats
asgarrar : estripar
asmusar : donar repelús una cosa
aspai : compte ; Ex : "Ves aspai quan crusigues la carretera"
aspavil : expresió que s'usa per donar pressa a algú. Ex : "Aspavil que farem tard"
aspenta : empenta
aspentejar : empènyer
asserenar-se : tranquilitzar-se . Ex : "Estàs massa nerviós.A vore si t'asserenes una mica"
astacar-se : 1.- enfonsar-se,quedar-se clavat en un mitja fangós o en la sorra de la platja ; 2.- Ficar la pota. Ex : "T'has astacat hasta'l fetge dient-li això"
astuviar : estalviar
auargina / auarginga : albergínia
au : prou. Ex : " N'hai pescat una i au "
aufendre : trobar una cosa desagradable,així com també una persona. Ex : "M'aufen l'aulor de la lejía"
aulor : olor
auliva : oliva
aurella : orella
avant/atràs : endavant / endarrera
ave... : equival a "A Maria...." i s'utilitza en entrar a la casa d'una altra persona
averiguat : mudat, arreglat. Ex : "On vas tan averiguat, ni que fos dumenge!!"




bac : caiguda. Ex : "Va pegar mal bac en la bicicleta! "
bades : de bades : gratis, sense pagar. Ex : "Ham entrat de bades al museu"
bajoca : mongeta tendra
baldana : botifarra d'arròs
balde : galleda (v. poal)
balejar : 1.- ventar l'arròs per tal de separar-lo del pallús ; 2.-repassar-se els voltants de la boca amb la llengua o amb la mà, per tal de treure's restes de menjar ( v. torcar-se les morrandes)
banyar-se : mullar-se ; Ex : "S'ha posat a ploure i m'hai banyat tot". Per a dir que t'has banyat en una piscina o al mar s'utilitza Pendre'l Bany més que banyar-se. Ex :" Ja hau anat a pendre'l bany anguany a la mar? "
baquejar : caure una persona o una cosa i rebatre's tota
barruntar : remenar, regirar
bassinada : cassolada
bigot : bigoti
birbar : treure les males herbes de l'arròs
bla/blana : tou/tova
blaferada : olor intensa i sobtada
bolla : 1.- restes d'excrements que queden al anus despres d'evacuar ; 2.- penjar la bolla
boquera : entrador d'aigua procedent d'un canal o sèquia i amb destí al camp d'arròs
borra : brutícia o quisca que s'acumula en un lloc, causada generalment per la pols
bossar : vomitar
boti : fantasma
bragues : calces. En munteller les calces són les mitges.
bròcul : 1.- bròquil ; 2.- També s'utilitza quan una persona té una gran tofa de pèl. Ex : "Vaya bròcul se li veu en este pentinat"
buay/uay : denota sorpresa ( agradable , pero a vegades hipòcrita ) i reacció davant una insistència obstinada. Ex : "Buay! Dixa estar al xiquet!"
bufa : 1.- pet,ventositat (v. chufa) ; 2.- borratxera. Ex : "Vaya bufa portava anit" ; 3.- globus ; 4.- bombolla de sabó
bufar-se : tirar-se un pet (v. petar-se)
bulto : aleatòriament. Ex : "Ha agarrat tres cartes a bulto"
burnada : conjunt que formen els testicles i el penis
butza : noia especialment grossa i voluminosa



cachel : 1.- cloïssa, berberetxo ; 2.- cony
caguera : ganes d'anar de ventre
calces : mitges
calcetí : mitjó
caleta : supositori
capçot/capot : persona que és una mica tossuda o encantada
carabassa : 1.- color taronja ; 2.- carbassa
caragol : cargol
carlota : pastanaga
carrucho : embolic al cabell
catiusques : botes d'aigua
cementeri : cementiri
ces : 1.- forat del cul ; 2.- boca de ces : tenir la boca petita, boca de pinyó ; 3.- besa'm lo ces
cha : expresió equivalent al "ché" en valencià. Ex : "Dixa'm estar,cha"
chabusquero : 1.- impermeable ; 2.- condó
chocolate bullit : xocolata desfeta
chona/clòchina/cachel/gall/figa/pichina/paparrussa/pastisset : 1.- cony,vagina ; 2.- chona s'utilitza també per a dir a algú "tonto", però carinyosament. Ex:"No sigues chona"
chufa : pet (v. bufa)
churretes : cuetes fetes amb el cabell
colgar : 1.- penjar el telèfon ; 2.- enterrar,quedar cobert d'alguna cosa . Ex : "Va caure al quadro i va quedar colgat de llac"
coll : onada
collar : arribar, abastar un objecte quan és llençat. Ex : " Llança esta pedra tot lo fort que pugues a vore hasta on colla"
contompel : cotó fluix
cordell : cordill
corder : ovella
correntilla : embranzida, "carrerilla"
corretja : cinturó
curiolet : insecte que en català s'anomena marieta
cossiet : test
cutimanya : insecte que viu als camps d'arròs i que pica entre els dits dels peus, produïnt un intens dolor



demajuana : garrafa
depòsit : dipòsit
destimbar : desfer-se coses que estaven apilades. Ex : " En traure este tronc se m'ha destimbat tota la llenya"
destorbar : fer-se malbé un aparell. Ex : "Se mos ha destorbat la tele"
diarrera : diarrea
dillums/dimach/dumenge : dilluns/dimarts/diumenge
dixar : deixar
doblària : amplada
doble/a : gruixut/gruixuda . Ex : "Té los braços molt dobles"




eigues?! / veigues?! : s'utilitza per a donar-se la raó a un mateix. L'equivalent en català seria "Ho veus?". Ex: "Eren les dotze quan van arribar, eigues?!" o "Veigues si cago?!" . Aquestasta última es sol dir quan algú et pregunta que fas i no tens ganes de contestar-li o quan és prou evident qué és el que fas.
enrulat : arrissat
escachillar/escarrichar : esquitxar
esgallar-se : obrir-se una cosa pel mig però desgarrant-se
espala : espatlla
espés : brut,marrano
espill : mirall



faca : 1.-tipus de ganivet ; 2.- facar : apunyalar
fachós : ridícul, estrambòtic
faena : feina
faigue : faci
fangucher : acumulació de fang
fart : golafre
fato :paraula molt genèrica que anomena qualsevol munt de coses,siguin el que siguin ( v. vianda ). Ex : " Tenim un munt de fato pa minjar a la nevera ". Últimament s'ha associat la paraula per anomenar les drogues genèricament . Ex : "Portes fato?"
fava/rata/muxarra/titola : polla,penis
fesols : mongetes seques
fil d'aram : filferro
flat : olor forta, generalment associada a l'olfacte dels gossos. Ex :"Lo gos ha trobat flat d'algún animal per aquí "
fregadora : fregona
frigol : troç de barra de gelat amb dues galetes a banda i banda. El nom prové de la coneguda marca de gelats que suposem va estar present als principis de vendre's gelats
frigola : farigola
fumeral : xemeneia



gallinassa : excrements de gallina barrejats amb palla que s'utilitzen com adob
gastar : fer servir. Ex : " Si no gastes lo coixí dixame'l a mi "
gitar-se : estirar-se,tombar-se,anar-se'n a dormir
gonia : portar molta pressa. Ex : "Que portes gonia que minges tan ràpid ? "
granera : escombra
guala : guatlla



jònec :Antigament era un atre nom que se li donava a un tossinet. Avui en dia encara s'aplica per a dir que una persona està com a tal : "Està gord com un jònec" o "Estic fart com un jònec"
juí : judici



llac : fang de color negre dels arrosars i canals especialment pestilent
llanut : xulo,cregut
llapor : tipus de planta que està als arrossars i sèquies.Serveix d'aliment a algunes aus aqüàtiques
llet de pot :llet condensada
llevar : treure. Ex : "Lleva't d'aquí que me fas nosa"
llima : 1.- llimona ; 2.- fotre's una llima
llimpiar : netejar
lloca : 1.- au en període de incubació. 2.- persona de poca empenta, fleuma
lo/los : el/els. Pronom que distingeix a la gent d'aquestes comarques, ja que és molt utilitzat. Ex : "Lo tio Joanet"




macador : mocador
maixella : part allunyada de la vora de l'aigua de la platja on de ser fons es passa a tenir l'aigua al turmell
mal/mala : indica que una cosa és gran o bé que és espectacular. Ex : "Ha fotut mal aiguat este matí" o "Té mala casa a la muntanya!"
man germana : ma germana
manisa : rajola
mano : germà,noi,colega . També s'utilitza molt en el parlar quotidià. Ex : "Au mano que xalaràs pel Caribe"
marcha!! : denota sorpresa o admiració davant algún fet. Ex: "Marcha!! Així anquells s'han comprat un cotxe nou?
marge : separacions i vores dels arrossars
massana : poma
matalap : matalàs
matutero : persona que caça o pesca de manera il.legal (furtiu)
meló de moro/meló de tot l'any : síndria / meló
menejar : moure
merenguera!! : s'acostuma a acompanyar amb la paraula xata ("Xata Merenguera!! ") i es diu quan passa una dona especialment atractiva
m'heu : m'ho. Ex : "L'altre dia m'heu contava"
mifa : au rapinyaire nocturna que en català s'anomena òliba
mija : mitja
minjar : menjar
miquelet : larva de yayo que habita en les aigües dels quadros
momos : ganyotes ( v. fer momos)
mongetes : crispetes
monyo : cabell. Al monyo com a pentinat se li diu pataca
morrandes : 1.- restes de menjar que queden a la part superior e inferior dels llavis o dels morros ; 2.- torca't les morrandes! : eixugat els morros!
mos : ens
munyica : canell



nano : cosa molt gran (no es refereix a nen). Ex : "Va pescar un peix que fea lo menos 2 metros. Vaya nano!!"
nasera : burilla del nas



oco : 1.-s'utilitza per avisar a algú que vagi amb compte. Ex : "Oco de caure per les escales"; 2.- oco baix




pàtxera : ocell de cames llargues que en català s'anomena "Esplugabous"
palometa : papallona
panís : blat de moro
paréixer/aparéixer : semblar. Ex : "M'apareix / Me pareix que l'hai vist esta tarde"
pataca : 1.- patata ; 2.- monyo
pedre : perdre
pendre'l bany : banyar-se
pepitarra/pipitarra : espècie de cuc de terra
perdut/dàtil/jínjol : entremaliat
perxar : empényer una embarcació (puntona) amb un pal (perxa) que toca al fons
pesteta : bitxo (espècia picant)
petar-se : tirar-se un pet (v. bufar-se)
picar : trucar per telèfon
pichinada : tonteria,xorrada
pigota : enfermetat anomenada en català varicela
poal/poval : galleda(v. balde)
poc suc : poca solta
pos : equivalent al doncs en català i que és el mot que més identifica i diferencia la gent de les comarques de l'Ebre. Se sol dir que els de Barcelona parlen en "doncs".
preventó/primentó/pramentó : pebrot
pronte : aviat
puntona : barca plana per sota i acabada en punta per ambdós costats, que antigament s'utilitzava per a moure's per les llacunes i canals



quadro : camp d'arròs



rabosa : guineu
rall : 1.- tipus de xarxa per a pescar ; 2.- tira'l rall
rafal : estructura per a fer ombra
rampa : construcció feta amb fustes i ferros que s'utilitza en època de festes a les places de bous per tal d'evitar que el bou t'agafi
rano : granota de dimensions considerables
rapitenc : beguda originaria de Sant Carlos de la Ràpita, consistent en vermut negre i sifó.
raser : lloc cobert o a on s'evita el vent i on hi toca el sol directament
rebordonit : classe d'arròs bord que surt a tots els camps d'arròs i que ha de ser arrencat quan es birba
regirar : remenar. Ex : " Regira l'arròs o se t'apegarà"
relonge : rellotge
rellissar : relliscar
rendilla : mosquits petits que no piquen
repassar : esvandir els plats després de rentar-los ( ascurar-los)
revolta : corba
rogle : 1.- superfície cultivada ; 2.- fer-se rogle
rodalicho : espiadimonis( en castellà libélula )
roig/roja : vermell/vermella. En cap cas s'utilitza "vermell"
romer : romaní



samaruc : 1.- capgròs (en castellà renacuajo) ; 2.- també s'aplica per dir que una persona està grassoneta
santet : enganxina
saquet : bossa de plàstic
sarabastall : terrabastall
sarpat /sarpada : agafar una cosa d'una revolada
sàssia/sàrssia : xarxa
seba : 1.- borratxera ; 2.- pegar seba
sec de la cama : canyella de la cama
sorrapa : marro del cafè
sostobar : 1.- moure una cosa que esta mig despresa deixant-la encara pitjor. Ex : "No sostobes les taches que se t'arrancaran"; 2.- sostoba't! : espavila't!, mou-te!



taban : tàbec
tabot : totxo
tacha : clau
tall : 1.- tall ; 2.- munt. Ex : "Quin tall de gent que va vindre ahir pel poble"
tamé : també
tamó : por
tat ? : veritat?, oi? . Ex : "Tat que vindreu lo dumenge? "
tau : una espècie de rata de considerables dimensions ( que pot arribar a medir 22-23 cm., sense contar la cua que pot ser d'uns 20 cm). Al poble d'Els Muntells també s'associa a una beguda alcohòlica. Si voleu més informació pulseu aquí.
templat : eixerit. Ex. : "Quin xic més templat"
tenca : 1.- peix anomenat en català "barb" ; 2.- pareix que t'haigues tragat una tenca : es diu a les persones amb la nou del coll molt pronunciada
tio maso : expresió per dir a algú que està encantat o despistat.
tito : 1.-gall d'indi ; 2.- tito de llavor : gall d'indi engreixat per a la cria
tomata : tomàquet
tora : elevació del terreny dins d'una zona inundable.Normalment és un camp d'arròs convertit en hort
torcar : eixugar
tovalla : tovallola



uay/buay : denota sorpresa ( agradable , pero a vegades hipòcrita ) i reacció davant una insistència obstinada. Ex : "Buay! Dixa estar al xiquet!"



vaiga !! : expressió equivalent a "vaja!!"
vaigue : vagi
venada /pega'l cap : dèria. Ex : "Li va donar la venada /Li va pega'l cap que volia anar a vore a sa padrina"
vianda : paraula molt genèrica que anomena qualsevol munt de coses,siguin el que siguin (v. fato). Ex : "Tenim l'almassen ple de vianda "
viatge : vegada. Ex : "Quants de viatges has anat a Barcelona?" (v. volta)
vidriola : guardiola
vinia : venia
vinvar : minvar
volta : vegada . Ex : "Ja vam anar una volta a Castelló" (v. viatge)
volta figuereta : tombarella
vore : veure
vos : us



xaic/xec/xic/ec/eic :Expressió que s'utilitza per cridar una persona o reclamar la seua atenció,sempre del gènere masculí. Si és del femení,es sol dir Xica, encara que en poblacions com La Cava s'utilitza el terme Eca
xalar : disfrutar,passar-s'ho ve
xalador : persona a qui li agrada passar-s'ho bé
xapadillo : forma de cuinar les anguiles, assecant-les primer al sol i després rostint-les
xocotet/xicotet : petitet,menudet
xoriço : fuet. Del xoriço vermell,aquí baix se'n diu xoriço roig



yayo : 1.- avi ; 2.- escarbat de considerables dimensions, que en el seu estat previ a la metamorfosi adopta la forma de miquelet