Ara si, ara m’ha quedat molt clar. El resum que havies fet potser no donava la magnitud real de la profunditat del teu pensament.Siono1000 ha escrit:Les seves paraules son ordres. 8)Albert ha escrit:Holaaaa,
M'agrada com t'expliques, però potser no he acabat d'entendre en fons de la questió. podries explaiarte una mica mes, jo que soc una mica bastant justet segurament que ho entendria millor.Siono1000 ha escrit:Mentres sigui provisionalment provisinal cap problema.
Els problemes començen quant es definitivament provisional o definitivament definitiu. 8)
La certesa absoluta en aquest mon provisional es igual que ser perfecte en el mon tant imperfecte en el que vivim...una raresa. Lligan el fil podriem assegurar que el normal es ser NO NORMAL, al menys jo no conec cap persona humana a la que pogues calificar de "NORMAL". ( ho poso entre comentes per que el NORMAL es ser NO NORMAL).
No sé si m'enteneu... :roll: :D 8)
Salut.
gràcies.
8) 8) :!:
Com que veig que potser…i només potser, no en vaig explicar bé, ara ampliaré una mica més l’explicació i ho faré d’una manera que sigui de fàcil entendre, vaja que fins hi tot els que es pensen que ho han entès s’adonin que potser...i només potser, no ho han entès. :D
Tot el “tema” ve a conte d’aquella generalització que tots diguem d’una manera natural: “Totes les generalitzacions son falses” i ens quedem tant amples creient que hem dit una frase categòrica sense contradicció possible i es clar, cal adonar-nos que aquesta generalització porta “un roc a la faixa”. Si totes son falses...doncs aquesta també ho deu ser...no?.
Així partint de la base de que totes son falses, fins hi tot la que diu que totes son falses, ens obre un ventall de possibilitats tremenda, potser...i només potser, totes son verdaderes menys aquesta, o...totes son falses menys aquesta, o...algunes son verdaderes i algunes falses, o...directament no sabem, ni sabrem, quines son verdaderes i quines son falses. Al final es com tot, ni han de verdaderes i de falses però no sabem quines son. Com que no es sap quines son diguem que cada un pot decidir les que per ell son falses o verdaderes, a part d’això com que en aquest mon tot canvia, nosaltres també depenent del moment de les nostres vides, podem canviar de parer i algo donat des de sempre com a veritat com per art d’encanteri passar a ser fals.
- “ En aquest mon imperfecte, la perfecció no deixa de ser una imperfecció”.
- Si tot es imperfecte, el perfecte es ser imperfecte.
- Si tot es No normal, el normal es ser No normal. O sigui que el “Normal” es anormal.
- Si la vida te dos parts, abans de la moto i després de la moto. Com li vols explicar a un que no ha evolucionat a l’estadi superior de la vida de que la seva vida esta capada, que mai podrà viure-la amb plenitud sense moto, si ell n’està molt cofoi de la seva vida i creu (el pobre) que es plena del tot i igual, amb la seva limitació, més feliç que la nostra. O sigui que la ignorància no es un impediment per la felicitat. O si?
- Un minut sempre serà un minut i si, hi ha unes màquines que ens fan creure que tots els minuts duren el mateix i tots ens ho creguem, però...tots sabem que hi ha minuts que duren molt més que altres. A tu un minut es fa etern mentre a un altre li dura segons i és el mateix minut per els dos. Tot es relatiu, personal i subjectiu.
Jo soc imparcial...ja ja ja
Jo soc objectiu...ja ja ja
Podríem anar ampliant el “tema” fins l’infinit per arribar a una clara conclusió:
Provisional ?
Provisionalment provisional ?
Provisionalment definitiu ?
Definitivament definitiu ?
Provisionalment definitiu ?
Definitivament provisional ?
Definitiu ?
Provisionalment provisional definitivament ?
Definitivament definitiu provisionalment ?
Provisionalment definitiu provisionalment ?
Definitivament provisional definitivament ?
...i anar fent. No hi ha certesa absoluta de rés, per no saber, no sabem ni si demà serem vius per poder seguir amb les xorrades de sempre.
“No hi ha veritats absolutes”. Cada un de nosaltres te la seva veritat que va canviant amb ell.
Tot això que he escrit era el que pensava fa uns moments quant ho escrivia, però potser...i només potser, ara ja penso diferent. En aquests moments que han passat he perdut milions de cèl•lules i n’he creat milions de noves, ja no soc el mateix de fa un moment i el mon que m’envolta tampoc. Tot canvia a gran velocitat i nosaltres fem veure que no ens adonem. Ens tanquem a les nostres rutines diàries per crear-nos unes falses esperances de seguretat, que ens fan creure que dominem el nostre mon personal i no el dominem... però ens ajuda a no tornar-nos bojos...més bojos.
M’agrada dir que això és filosofia de Bar a partir de les 3 de la matinada, espero que ningú és molesti ni s’ho prengui seriosament, solsament és una diarrea-pseudomentaloide que no porta absolutament a cap lloc.
Ara ja he cobert el cupo de ximpleries de tot el mes, o sigui que no n’espereu cap més fins l’Abril, o l’altre, o l’altre.
Salut i he quedat descansat...avui.:roll:
:roll:Per sort, en aquest mon canviant, de cèl•lules que moren i d’altres que neixen, de veritats que ara ho son i ara ho deixen de ser... o eren veritats que no ho son i ara ja ho son?. Es igual, en qualsevol cas es pot dir que hem tingut tots la sort de viure aquest moment de genialitat en la teva persona sense que els canvis que s’han produït en tu hagin afectat la teva percepció sobre la provisionalitat definitiva de totes les coses.
Potser només hi tinc una cosa a posar en dubte: “Tot es relatiu, personal i subjectiu”. Efectivament tot sembla així, però tot allò que es mesurable no entra dintre d’aquesta norma. Aquest minut que se’ns pot fer tant llarg o curt com tu vulguis, no deixa de ser el mateix minut per tothom. Tema a banda es la percepció que cada un nosaltres hagi pogut tenir d’aquell mateix minut, aquesta percepció si que es relativa, personal i subjectiva, però no el minut en si mateix.
Tampoc pus estar d’acord amb la teva afirmació: “Ara ja he cobert el cupo de ximpleries de tot el mes, o sigui que no n’espereu cap més fins l’Abril, o l’altre, o l’altre.” I per demostrar-ho només cal que tornis a llegir la teva pròpia explicació. Si que es veritat que has omplert força la quota de ximpleries que t’imposes per cada mes, però:
Es una quota definitiva?
Es una quota provisional?
Es una quota definitiva provisionalment?
Es una quota provisionalment definitiva?
En resum, i per no avorrir a ningú, sembla que aquesta quota es totalment aleatòria i modificable, o no?
O ara no i demà potser si?
Bé, en tot cas, moltes gràcies per la teva paciència amb mi, per esclarir allò que en la meva ignorància no vaig veure prou clar d’entrada, per entendre que la meva perfecta imperfecció no deixa de ser com la de tothom. Gràcies.
....o no?
:shock: :shock: :shock: :!:
De moment el petó es per la Irene, que t’inspira constantment... o aguanta les teves inspiracions? En tot cas penso que s’ho mereix!!
