Cant del Rossinyol: http://www.carmepla.com/cat/wp-content/ ... sinyol.mp3 Cant de la Merla: http://www.carmepla.com/cat/wp-content/ ... /merla.mp3Les merles del meu hort l’han endevinat i avui em anat a cercar espàrrecs en un cop de moto. Avui tocava fer això i deleitarnos amb una bona truita tocada pel verd dels espàrregs, macarrons “de diumenge” (encara que avui és dilluns, però la Pasqua Granada a Mataró és festiu) i una bona espatlleta de xai a la brasa, com mana la tradició, el tot ben regat amb un vi del Priorat.
Ara és el millor temps, estimats amics, d'anar pel món. Els enciams tenen un fil llunyà de frescor de neu; la carn a la brasa és sanguinolenta i blava; la dent, aguda, i el paladar, emolat i abundant. El cel, alt i gloriós, fuig tothora, l'aire és suau. El sol és tebi i el vent petit porta una ramiola de fonoll, de romaní d'esparreguera. En els recs hi ha una cueta d'aigua, surten els créixens de les vores, s'afinen els espàrrecs. En els horts, les faveres treuen l'ull i l'orella de llebre esverada. Els ametllers són de color de rosa. Les pomeres tenen un borrissol de carmí, tornassolat. Els detalls de les herbes es dibuixen amb una tendresa perfilada i dóna gust d'abandonar-se al somni de resseguir la cal•ligrafia de les plantes. El mar, llunyà, verd i blau, poblat de formes vagues, va passant. Tot és infinitament més consolador que assistir a les representacions d'aquest món, a la vana demència ornitològica, gòtica i geperuda, del material humà.
Ningú no podria dubtar que el rossinyol canta molt millor que la merla. El rossinyol es manté en una posició de sublimitat imbatible. La merla és sorprenent i la seva presència musical no té res a veure ni amb la sublimitat ni amb la grandesa. Potser són ocells que es complementen. En el món hi ha d'haver de tot, sembla. El cant del rossinyol tindrà sempre molts i distingits admiradors. La merla en té molts menys, però la seva lliçó no és pas desdenyable: potser és més eficaç i observant-les ens ajuden a preveure el temps que farà demà. L'empirisme del cant de la merla és potser més alliçonador que la contundència del cant del rossinyol. Si fes pagar entrada per ésser escoltat, produiria un espectacle inoblidable, d'una qualitat enlluernadora. La merla és més habitual, més lligada als dies d'entre setmana, als dies feiners, d'una quotidianitat corrent. Arravatats pel cant del rossinyol, sempre és possible la perpetració d'alguna insensatesa, encara que sigui inconscient. Amb el cant de la merla hi ha menys misteri. Romp la seva fraseologia, retorç el seu cant, surt amb un ciri trencat, posa molta palla a l'esquella, torna a la qualitat, l'abandona de seguida, baixa d'un roure, corre per l'herba cautelosament i fugitiva, entra i surt, contempla la pluja, s'escalfa al sol, xiula, calla, s'engresca, és un espectador de la vida. El rossinyol és sublim. La merla i el merlot són d'una grandiositat còmica i ridícula.
Perdoneu-me aquesta arrencada, però és que no he dormit patint per si les merles s’havien equivocat i m’ha sortit aquesta espècie de disquisició ornitològico-naturalista...
V'sss!:shock: Tota aquesta historia ve de aquí:
http://mototurisme.cat/foros/viewtopic.php?t=3584
Si el coneixes sabràs quines rutes m'agraden