Com a ultima oportunitat, i per veure si això s’anima, a part d’aquesta d’ara, en les properes setmanes faré tres propostes mes de ruta, una de nova i dues que les repetirem ja que sembla que varen tenir un cert èxit ( tot i alguna crítica com sempre habitual i com sempre feta a esquenes per alguns que no han organitzat ni proposat mai res).
Com que seran posades al fòrum amb un cert temps d’antel•lació, tot es pot variar, canviar, modificar, posposar i fins i tot anul•lar i la seva intenció, a part de fer-les, es per començar d’estirar el carro per veure si mes gent s’anima.
Aprofito per dir que si algú no gosa proposar cap sortida per el motiu que sigui, o be perquè no sap per on començar o ni com fer-ho, només cal que digui on li sembla que es pot anar i entre tots ho farem tot.
[quote user="Cristina_tgn" post="152259"]Això d'acabar a Berga m'ha fet venir al cap que tinc pendent de tornar a fer una visita al Pi de les Tres Branques... diria jo que Mototurisme no hi ha anat mai.[/quote]
El Pi de les Tres Branques.
El Pi de les Tres Branques és un símbol de la unitat dels Països Catalans: El Principat de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. Tres branques que surten simètricament d'una soca única. És situat al bell mig del pla de Campllong, en el terme de Castellar del Riu, al Berguedà, a pocs quilòmetres de Berga. Jacint Verdaguer el va convertir en símbol dels Països Catalans amb el poema "Lo Pi de les Tres Branques" fent somiar al rei Jaume I, als peus de l'arbre, que seria rei de Principat de Catalunya, València i Mallorca. El propietari de l'arbre el va donar a la Unió Catalanista, i el dia 25 de setembre de 1904 es va celebrar al seu voltant la primera diada nacionalista. Des de principi de segle, la Diada Nacionalista al Pi de les Tres Branques es va celebrar cada any fins el 1924. La Dictadura de Primo de Rivera primer, la Guerra Civil i la Dictadura de Franco, després, en van impedir la celebració. El 1987 el Pi de les Tres Branques, molt deteriorat i assecat pel pas dels anys, va ser declarat arbre monumental per la Generalitat; també es va declarar arbre monumental l'anomenat Pi Jove, que es troba al mateix indret.
LO PI DE LES TRES BRANQUES
Jacint Verdaguer (1845-1902)
Per on baixa el Llobregat
dels Pirineus a la plana,
don Guillem de Mont-rodon
a trenc de dia davalla,
voltat de comtes i ducs
en ufanosa colcada.
De l'alta sella en l' arçó,
sobre arabesca gualdrapa,
seu en Jaume nostre rei;
no du més corona encara
que la de son cabell d'or
que algun àngel li ha deixada.
Lo tenia presoner
Narbona dins sa muralla:
al vencedor de Muret
Mont-rodon lo demanava;
Monfort no l'hi vol donar,
per gendre diu que se'l guarda.
Quan lo sant Pare en té esment,
que a corre-cuita, li mana,
torne son rei a Aragó
i al Pirineu la seva àliga
Catalunya, aixeca el front,
doble sol avui t'aguaita,
lo sol que et surt a orient
i el que t'ix a tramuntana.
Lo que et surt al Pirineu
te vol donar una ullada;
mes, infantó de sis anys,
no vol ésser vist encara,
ja el veuran a Lleida prou
davant la cort catalana.
Abans d'arribar a Berga
s'enfilen per la muntanya,
per entre Estela i Queralt
de Campllong envers la plana;
quan són al mig de Campllong
la nit fosca és arribada.
Lo Campllong té com un bres
dues serres per barana,
.per coberta un bosc de pins
verds tot l'any com l'esmeragda
Corona immensa de tots
és una hermosa pinassa,
pinetells semblen los pins
entorn de llur sobirana,
geganta dels Pirineus
que per sang té rius de saba.
Com una torre és son tronc
que s'esbadia en tres branques
com tres titans rabassuts
que sobre els núvols s'abracen,
per sostenir en lo cel
una cúpula de rama
que fa ombra a tot lo pla
com una nova muntanya.(...)
En dolça contemplació
lo sorprèn lo bes de l'alba;
al bes de l'alba i al seu
don Jaume se desvetllava;
-He somiat que era gran
i d'un bell país monarca,
d'un bell país com aqueix
entre la mar i la muntanya.
Com eix pi meravellós,
mon regne posà tres branques,
foren tres regnes en un,
ma corona els coronava.
Esbrinant somni tan dolç
lo sol li dóna a la cara
i esporuguida a ponent
la mitja lluna s'amaga.
Lo somni del rei infant
lo vell templari l'acaba
en extàtica oració,
espill de visió més clara.
Veu Catalunya la gran
fer-se més gran i més ampla,
robant als moros València,
prenent-los l'Illa Daurada.
Unides veu a les tres
com les tres cordes d'una arpa
com les tres nimfes d'eixa mar,
d'aqueix jardí les tres Gràcies.
Mes al veure desvetllar
lo lligador d'eixa garba,
profeta, al Conqueridor
sols li diu eixa paraula:
-Preguem, que sols Déu és gran,
los hòmens són ombra vana;
preguem que sia aqueix pi
l'arbre sagrat de la pàtria.
LLOC DE SORTIDA : La benzinera de La Gleva
HORA DE SORTIDA : A les 9 h. - queda clar que diu hora de sortida no de trobada :D
PUNT PER ESMORZAR : Bar restaurant La Corba, passat Campdevànol
La Gleva, coordenades : 42.00402, 2.24192
Sortida 67 de la C-17 direcció Ripoll
RUTA PROPOSADA :
LLoc de dinar:
Restaurant Santa Bàrbara
Plaça Santa Bàrbara 1, Sant Corneli -Cercs- Barcelona
Tef 93 824 82 09 // 93 824 81 79
17 € aprox. el menú
Vssssssss
007
