Varem sortir de Solsona, per fer una ruteta per carreteres de montanya del Pirineu.
La ruta va ser aquesta:
Ruta al Google Maps
La primera parada la varem fer al Coll de Jou..
Varem fer aquesta parada, per el Ra-Mon volia recollir un GC... pero alla no n´hi havia..
Varem pujar per la carretera del Port del Compte, on hi havia a les zones obagues encara una mica de neu als marges de la carretera. La carretera , molts ja la coneixeu, es molt divertida i amb molt bones vistes.
D´aqui varem baixar fins a Tuixent, on hi ha l´encreuament de carreteres que ensporta o bé cap al Bergueda, o bé cap al Alt Urgell.
Aquesta Carretera es preciosa i la vista a la població de Jossa es simplement preciosa.
A Jossa, precisament, varem parar al coll que porta el seu nom, per un altre GC que en Ra-mon tenia pre-localitzat
i..aquí si que el va trobar...
Les vistes sobre gossol i la seva vall, des d´aquest punt son mol maques..
Però les vistes no es redueixen tant sols sobre Gossols, sino amb tota una icona del muntanyisme com al Pedraforca.. El tenim alla al costadet..
Tot parlant amb en Panotxa...ens va explicar que a prop del mirador del Gressolet (el mirador del pedraforca), hi ha el refugi de Lluís Estasén,aixi que fins alli ens varem dirigir..
Es nota que en Panotxa és un enamorat de la montanya...
El refugi rep el nom a un important montanyista de principis del segle passat... en Panotxa ens va explicar tota l'història..
Pels que la volgueu saber mireu aquest enllaç a la Wikipedia
Varem anar amb les motos fins al parking del mirador, i alli amb la calor que feia, i nosaltres amb la roba de motoristes, carregant els cascos...ens varem enfilar fins al Refugi
Les vistes des del refugi son molt maques..pero despres de la suada, varem refrescar-nos i descansar ;)
A la baixada de nou cap al mirador, el Ra-mon, va buscar un altre GC...aquest també el va trobar..
Un cop a les motos, varem acabar la preciosa carretera fins a Guardiola de Bergueda.
Alli varem pujar cap a Castellar de N´Hug, i el coll de la Creueta.
El coll de la Creueta, a les obagues encara hi havia neu, poqueta, pero una mica.
Alli varem veure que era molt tard, per fer la ruta inicialment prevista, aixi que varem parar enmig d'un preciós prat.. a dinar.
Realment la llarga estona que varem estar estirats al prat dinant, parlant....va ser un gran moment.
Per cert, hi ha qui va aprofitar el moment i el indret...per fer-se la manicura.
Un bon dia de ruta amb dos bons amics, i en un país,que al despertar de la primavera...està preciós!
PD: Vaig grabar videos, quant els tingui editats, si han quedat presentables, ja els posare
