Una Mica D'explicacio De Per On Pasarem.....
- Kpeps
- Presentats
- Entrades: 8182
- Membre des de: dc. oct. 14, 2009 5:41 pm
- Ubicació: Manresa
Una Mica D'explicacio De Per On Pasarem.....
PARC DE L’AGULLA
La Sèquia de Manresa és una construcció d’uns 26 km, construida entre 1339 i 1383, que condueix l’aigua del Llobregat fins Manresa. L’aigua es pren a partir d’una resclosa a peus del castell de Balsareny, i es condueix pel canal tot travessant els termes de Sallent, Santpedor i Sant Fruitós de Bages, fins arribar finalment a aquest parc de l’Agulla, des d’on es distribueix per diversos canals secundaris.
La presa del llac es va construir el 1966 i va entrar en servei l’any 1974, després de ser revestit totalment amb lloses de formigó. El llac té una superfície de 64.000 m2 i una capacitat de 200.000 m3 que assegura una reserva per a Manresa per més d’una setmana.
Les principals funcions que té el llac de l’Agulla són: la reserva d’aigua en cas de produir-se una avaria al canal i en cas d’obres, la regulació diària del consum que s’aconsegueix en omplir-se a la nit i buidar-se durant el dia, i la seguretat per a l’ús de l’aigua. El llac està enllaçat directament amb la planta de tractament de Dipòsits Nous mitjançant una canonada. Alhora, el llac-reserva està envoltat per un parc de sis-cents vint-i-vuit arbres de vint espècies diferents i, a més, s’hi poden practicar algunes activitats esportives relacionades amb l’aigua.
Curiositats
Sense la seva construcció dificilment es podria entendre en primer lloc la solució de la sequera que va patir la ciutat al segle XIV i en segon terme l’abastiment d’aigua que va propiciar la moderna industrialització de Manresa.
Latitud: 41º 44' 54.7" N Longitud: 1º 50' 31.24" E
Latitud: 41.748527 N Longitud: 1.842012 E
Població: Manresa
voltarem per las muntanyes de Montserrat
Montserrat és un massís muntanyós de Catalunya força prominent que ha destacat en la tradició catalana gràcies a, d'entre altres motius, una geologia i topografia pròpies molt característiques, que han estat valorades estèticament de forma positiva. Situada a cavall de les comarques del Bages, l'Anoia i el Baix Llobregat, s'hi aixeca el Monestir de Montserrat, una abadia benedictina consagrada a la Mare de Déu de Montserrat, una marededéu trobada.
El nom prové de la paraula mont, muntanya, i serrat, cadena muntanyosa. Tant serrat com serralada provenen de serra (un seguit de muntanyes), i precisament aquesta paraula deriva del llatí serra, que és el nom de l'instrument per serrar (o xerrac), per la forma que tenen les muntanyes encadenades una al costat de l'altra, que fan pensar en dents de serra. Precisament en les representacions heràldiques, Montserrat apareix com un grapat de muntanyes d'or sobre camper de gules, amb una serra d'or tallant-les pel damunt. També és anomenada així l'illa de Montserrat situada al Carib, anomenada per Cristòfol Colom el 1493, la qual també té una serralada extensa de muntanyes.
Com a advocació mariana, Montserrat també és usat com a nom propi femení, habitualment abreujat Mont, Montse, Muntsa, Serrat o Rat. Fins al segle XIX també va ser un nom propi masculí.
Tambe pararem a Mura
El municipi de Mura té un territori trencat per serres i fondalades, amb boscos abundants de pins, alzines i roures, fonts nombroses i indrets pintorescos. La població s'agrupa majoritàriament en el poble de Mura, presidit per l'església de Sant Martí, romànica i ben restaurada, de la qual destaquen els absis per les seves arcuacions ornades amb capitells.
Mura forma un conjunt agradable de placetes i carrerons empedrats, i de cases de pedra, moltes de les quals han estat preparades per a vacances o estades de cap de setmana, a causa de l'interès de l'entorn i de les possibilitats que ofereix l'immediat parc natural. Prop de Mura, en un marc de masies escampades, destaca l'insòlit paratge del Puig de la Balma, amb edificis construïts dins d'una gran balma que acull un petit museu i un centre agroturístic.
Als afores del poble hi ha l'església de Santa Creu de Palou, d'estil romànic.
Termes municipals limítrofs:
I l’ultima parada la farem a L'estany
L'Estany és un poble, cap del municipi del mateix nom, administrativament adscrit a la del Bages, tot i que oficiosament adscrit a la comarca del Moianès [2][3] reivindicada[4] des de fa temps pels moianesencs. És al nord del centre de la comarca del Moianès, i a l'extrem nord-est de la del Bages, al límit amb Osona. Eclesiàsticament pertany al Bisbat de Vic i al partit judicial de Manresa, ciutat de la qual depèn des del punt de vista de l'administració d'hisenda.
La major part del terme municipal de l'Estany està formada per la plana on hi havia hagut l'estany que va donar nom al poble, que està arrecerat al nord pel serrat del Puig de la Caritat. S'alça a la vora d'on hi havia l'estany, ja desaparegut, que havia estat un bon lloc per a la caça des de temps prehistòrics. En èpoques de forta secada, les aigües de l'estany baixaven de nivell i creaven aiguamolls que constituïen un bon entorn per diverses aus, com els ànecs.
El 1554 l'abat Carles de Cardona manà construir la Mina per tal d'escórrer les aigües de l'estany. La intenció era evitar que l'aigua estancada fes proliferar insectes que escampessin epidèmies de paludisme. En aquells anys hom culpava l'aigua de l'estany de la insalubritat de la zona. L'estany fou finalment dessecat l'any 1570. La mina fou allargada l'any 1735, probablement perquè es mostrà insuficient.
Tot i així, l'antiga conca lacustre de l'estany encara es torna a entollar en èpoques de grans pluges, com per exemple l'any 1969, que es va omplir fins a vessar.[5]
A ponent de la conca de l'Estany hi ha una zona orogràficament molt accidentada, organitzada a partir de les valls que formen el torrent del Gomis i el Riu Sec, afluents de la Riera de Malrubí i, a través d'ella, del Llobregat. Al nord hi ha la conca de la Riera de l'Estany i a llevant, la de la de Postius, que aflueixen, totes dues, a la Riera d'Oló, afluent de la Gavarresa, també de la conca del Llobregat.
I en acavat pararem a dinar a Gaia
Gaià compta amb una gran varietat de temples religiosos. La majoria són construccions de l’Edat Mitjana entre els segles X i XII i d’estil romànic. Però també hi ha algunes construccions datades posteriorment, concretament de l’Edat Moderna. Aquestes però, són menys nombroses.
http://www.gaia.cat/turisme/llocs-i-rutes.php
Rectoria de Santa Maria de Gaià
Aquest edifici és important per la seva decoració. Aquest fa referència a elements vegetals i arquitectònics. La seva decoració i dimensions ens mostren el poder que tenia temps anteriors.
En aquesta rectoria hi vivia un nombre d'uns sis o set rectors de les rodalies que tenien el poder de diversos alous de Gaià.
El Comunidor de Gaià és un petit edifici en forma de porxo obert a quatre vents, cobert, on s'hi accedeix a través de sis simples esglaons. És una petita edificació del segle XVI d'uns nou metres quadrats amb una gran obertura a cada costat, des d'on s'observa una excel•lent vista de l'entorn. A l'interior, al centre, hi ha un pilar i, als costats, dues piques d'aigua beneïda.
El feien servir els sacerdots per comunir les tempestes i les pedregades; és a dir, per pregar, amb oracions litúrgiques, perquè no es fessin estralls. El comunidor de Gaià es va restaurar el 9 de febrer de 1997 i és un dels pocs edificis d'aquest tipus que es conserva a Catalunya.
La Sèquia de Manresa és una construcció d’uns 26 km, construida entre 1339 i 1383, que condueix l’aigua del Llobregat fins Manresa. L’aigua es pren a partir d’una resclosa a peus del castell de Balsareny, i es condueix pel canal tot travessant els termes de Sallent, Santpedor i Sant Fruitós de Bages, fins arribar finalment a aquest parc de l’Agulla, des d’on es distribueix per diversos canals secundaris.
La presa del llac es va construir el 1966 i va entrar en servei l’any 1974, després de ser revestit totalment amb lloses de formigó. El llac té una superfície de 64.000 m2 i una capacitat de 200.000 m3 que assegura una reserva per a Manresa per més d’una setmana.
Les principals funcions que té el llac de l’Agulla són: la reserva d’aigua en cas de produir-se una avaria al canal i en cas d’obres, la regulació diària del consum que s’aconsegueix en omplir-se a la nit i buidar-se durant el dia, i la seguretat per a l’ús de l’aigua. El llac està enllaçat directament amb la planta de tractament de Dipòsits Nous mitjançant una canonada. Alhora, el llac-reserva està envoltat per un parc de sis-cents vint-i-vuit arbres de vint espècies diferents i, a més, s’hi poden practicar algunes activitats esportives relacionades amb l’aigua.
Curiositats
Sense la seva construcció dificilment es podria entendre en primer lloc la solució de la sequera que va patir la ciutat al segle XIV i en segon terme l’abastiment d’aigua que va propiciar la moderna industrialització de Manresa.
Latitud: 41º 44' 54.7" N Longitud: 1º 50' 31.24" E
Latitud: 41.748527 N Longitud: 1.842012 E
Població: Manresa
voltarem per las muntanyes de Montserrat
Montserrat és un massís muntanyós de Catalunya força prominent que ha destacat en la tradició catalana gràcies a, d'entre altres motius, una geologia i topografia pròpies molt característiques, que han estat valorades estèticament de forma positiva. Situada a cavall de les comarques del Bages, l'Anoia i el Baix Llobregat, s'hi aixeca el Monestir de Montserrat, una abadia benedictina consagrada a la Mare de Déu de Montserrat, una marededéu trobada.
El nom prové de la paraula mont, muntanya, i serrat, cadena muntanyosa. Tant serrat com serralada provenen de serra (un seguit de muntanyes), i precisament aquesta paraula deriva del llatí serra, que és el nom de l'instrument per serrar (o xerrac), per la forma que tenen les muntanyes encadenades una al costat de l'altra, que fan pensar en dents de serra. Precisament en les representacions heràldiques, Montserrat apareix com un grapat de muntanyes d'or sobre camper de gules, amb una serra d'or tallant-les pel damunt. També és anomenada així l'illa de Montserrat situada al Carib, anomenada per Cristòfol Colom el 1493, la qual també té una serralada extensa de muntanyes.
Com a advocació mariana, Montserrat també és usat com a nom propi femení, habitualment abreujat Mont, Montse, Muntsa, Serrat o Rat. Fins al segle XIX també va ser un nom propi masculí.
Tambe pararem a Mura
El municipi de Mura té un territori trencat per serres i fondalades, amb boscos abundants de pins, alzines i roures, fonts nombroses i indrets pintorescos. La població s'agrupa majoritàriament en el poble de Mura, presidit per l'església de Sant Martí, romànica i ben restaurada, de la qual destaquen els absis per les seves arcuacions ornades amb capitells.
Mura forma un conjunt agradable de placetes i carrerons empedrats, i de cases de pedra, moltes de les quals han estat preparades per a vacances o estades de cap de setmana, a causa de l'interès de l'entorn i de les possibilitats que ofereix l'immediat parc natural. Prop de Mura, en un marc de masies escampades, destaca l'insòlit paratge del Puig de la Balma, amb edificis construïts dins d'una gran balma que acull un petit museu i un centre agroturístic.
Als afores del poble hi ha l'església de Santa Creu de Palou, d'estil romànic.
Termes municipals limítrofs:
I l’ultima parada la farem a L'estany
L'Estany és un poble, cap del municipi del mateix nom, administrativament adscrit a la del Bages, tot i que oficiosament adscrit a la comarca del Moianès [2][3] reivindicada[4] des de fa temps pels moianesencs. És al nord del centre de la comarca del Moianès, i a l'extrem nord-est de la del Bages, al límit amb Osona. Eclesiàsticament pertany al Bisbat de Vic i al partit judicial de Manresa, ciutat de la qual depèn des del punt de vista de l'administració d'hisenda.
La major part del terme municipal de l'Estany està formada per la plana on hi havia hagut l'estany que va donar nom al poble, que està arrecerat al nord pel serrat del Puig de la Caritat. S'alça a la vora d'on hi havia l'estany, ja desaparegut, que havia estat un bon lloc per a la caça des de temps prehistòrics. En èpoques de forta secada, les aigües de l'estany baixaven de nivell i creaven aiguamolls que constituïen un bon entorn per diverses aus, com els ànecs.
El 1554 l'abat Carles de Cardona manà construir la Mina per tal d'escórrer les aigües de l'estany. La intenció era evitar que l'aigua estancada fes proliferar insectes que escampessin epidèmies de paludisme. En aquells anys hom culpava l'aigua de l'estany de la insalubritat de la zona. L'estany fou finalment dessecat l'any 1570. La mina fou allargada l'any 1735, probablement perquè es mostrà insuficient.
Tot i així, l'antiga conca lacustre de l'estany encara es torna a entollar en èpoques de grans pluges, com per exemple l'any 1969, que es va omplir fins a vessar.[5]
A ponent de la conca de l'Estany hi ha una zona orogràficament molt accidentada, organitzada a partir de les valls que formen el torrent del Gomis i el Riu Sec, afluents de la Riera de Malrubí i, a través d'ella, del Llobregat. Al nord hi ha la conca de la Riera de l'Estany i a llevant, la de la de Postius, que aflueixen, totes dues, a la Riera d'Oló, afluent de la Gavarresa, també de la conca del Llobregat.
I en acavat pararem a dinar a Gaia
Gaià compta amb una gran varietat de temples religiosos. La majoria són construccions de l’Edat Mitjana entre els segles X i XII i d’estil romànic. Però també hi ha algunes construccions datades posteriorment, concretament de l’Edat Moderna. Aquestes però, són menys nombroses.
http://www.gaia.cat/turisme/llocs-i-rutes.php
Rectoria de Santa Maria de Gaià
Aquest edifici és important per la seva decoració. Aquest fa referència a elements vegetals i arquitectònics. La seva decoració i dimensions ens mostren el poder que tenia temps anteriors.
En aquesta rectoria hi vivia un nombre d'uns sis o set rectors de les rodalies que tenien el poder de diversos alous de Gaià.
El Comunidor de Gaià és un petit edifici en forma de porxo obert a quatre vents, cobert, on s'hi accedeix a través de sis simples esglaons. És una petita edificació del segle XVI d'uns nou metres quadrats amb una gran obertura a cada costat, des d'on s'observa una excel•lent vista de l'entorn. A l'interior, al centre, hi ha un pilar i, als costats, dues piques d'aigua beneïda.
El feien servir els sacerdots per comunir les tempestes i les pedregades; és a dir, per pregar, amb oracions litúrgiques, perquè no es fessin estralls. El comunidor de Gaià es va restaurar el 9 de febrer de 1997 i és un dels pocs edificis d'aquest tipus que es conserva a Catalunya.
Kpeps l’ha editat per darrera vegada el dia: dl. març 25, 2013 12:07 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
- Xavier
- Presentats
- Entrades: 4379
- Membre des de: dv. juny 18, 2010 4:47 pm
- Ubicació: Torelló (Osona)
- Paco64
- Presentats
- Entrades: 620
- Membre des de: dc. gen. 02, 2013 6:19 pm
- Ubicació: Barcelona
Re: Una Mica D'explicacio De Per On Pasarem.....
Muy currado, si señor!!
Asi da gusto.
:okcat
Asi da gusto.
:okcat
- Jaumeusart
- Presentats
- Entrades: 394
- Membre des de: dg. gen. 08, 2012 11:02 am
- Ubicació: les Masies de Voltregà
Re: Una Mica D'explicacio De Per On Pasarem.....
Bona esplcacio ja casi hem fet la ruta
Ens hoi veuerm
Ens hoi veuerm
- Joserra
- Presentats
- Entrades: 221
- Membre des de: dt. gen. 08, 2013 11:21 pm
- Ubicació: Barcelona
Re: Una Mica D'explicacio De Per On Pasarem.....
Bona explicwcio, i bones fotos
amb ganes de veure- :jajacat les en directe
amb ganes de veure- :jajacat les en directe
- Dodo
- Presentats
- Entrades: 1110
- Membre des de: dl. nov. 10, 2008 10:28 pm
- Ubicació: Montcal-Canet D'Adri
Re: Una Mica D'explicacio De Per On Pasarem.....
Ja tindrem temps de veura-ho tot??
De ben segur que el Kpeps ja ha fet la prèvia? :birracat
De ben segur que el Kpeps ja ha fet la prèvia? :birracat
Dodo l’ha editat per darrera vegada el dia: dl. març 25, 2013 3:13 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
- Kpeps
- Presentats
- Entrades: 8182
- Membre des de: dc. oct. 14, 2009 5:41 pm
- Ubicació: Manresa
Re: Una Mica D'explicacio De Per On Pasarem.....
[quote user="Dodo" post="232378"]Ja tindrem temps de veura-ho tot??
De ben segur que el Kpeps ja ha fet la prèvia? :birracat[/quote]
de veure-ho tot no se,a cop de pitu :okcat si tu sapiguesis...cada cop que la faig em perdo a un lloc o altre :b9 :b9 :b9 :b9
De ben segur que el Kpeps ja ha fet la prèvia? :birracat[/quote]
de veure-ho tot no se,a cop de pitu :okcat si tu sapiguesis...cada cop que la faig em perdo a un lloc o altre :b9 :b9 :b9 :b9
- Ricmel
- Presentats
- Entrades: 520
- Membre des de: dl. gen. 08, 2007 1:24 pm
- Ubicació: Girona
Re: Una Mica D'explicacio De Per On Pasarem.....
Quins llocs tant interessants! Molt ben triat i documentat Kpeps. :okcat
Aquesta no me l'hauria de predre. :jajacat
Aquesta no me l'hauria de predre. :jajacat
BMW R 1250 RT
BMW R 1200 RT
BMW R 1150 R
BMW R 65 monolever
Montesa Cota 247
Montesa Cota 74
Lambretta 175
Rieju 49 TT
BMW R 1200 RT
BMW R 1150 R
BMW R 65 monolever
Montesa Cota 247
Montesa Cota 74
Lambretta 175
Rieju 49 TT
- Albert
- Presentats
- Entrades: 7280
- Membre des de: dg. gen. 07, 2007 9:42 pm
- Ubicació: Tarragona
Re: Una Mica D'explicacio De Per On Pasarem.....
Holaaaa,
Merci Josep per tan acurada i detallada explicació !!!!
:okcat
Merci Josep per tan acurada i detallada explicació !!!!
:okcat
Sort,
- Kpeps
- Presentats
- Entrades: 8182
- Membre des de: dc. oct. 14, 2009 5:41 pm
- Ubicació: Manresa
Re: Una Mica D'explicacio De Per On Pasarem.....
si una cosa m'agrada de Mototurisme a part de la seva gent,es els indrets per on es pasa a les sortides,si ti fixes a part dels paisatges que sempre son macos,es que veus coses força curioses,per exemple,el comunidor de Gaia,que el coneixia fa temps,a la sortida de fa dos anys per terres Gironines que vem anar per uns camins,en vaig veure un de comunidor i aixi moltes mes coses,celebro que us hagi agradat :birracat
- ErnesTDM
- Presentats
- Entrades: 1312
- Membre des de: dg. abr. 04, 2010 10:49 pm
- Ubicació: Arenys de Munt
Re: Una Mica D'explicacio De Per On Pasarem.....
Respecta al nom de Montserrat, hi havia un mariner a Arenys que es deia Montserrat. Jo el vaig conèixer que ja era gran, va morir cap els principis dels '80. La curiositat d'aquest mariner era que no tenia mai fred, i sempre anava amb samarreta "imperi", inclòs a l'hivern, d'aqui el sobremon d'en "Samarretes". L'únic dia de l'any que es mudava i es posava americana era el dia del patró d'Arenys de Mar, Sant Zenon.
Perdoneu pel "rollu", però m'ha fet gràcia recordar aquest personatge.
Perdoneu pel "rollu", però m'ha fet gràcia recordar aquest personatge.
- Pirata
- Presentats
- Entrades: 271
- Membre des de: dv. des. 14, 2012 5:47 pm
- Ubicació: Santa Eulàlia de Ronçana
- Contacta:
Re: Una Mica D'explicacio De Per On Pasarem.....
Hey Kpeps molt interesant e instructiu tot el que ens fas saber. Aixi dona gust fer sortides.
Felicitats... t'as fotut una bona currada.
:okcat
Pirata l’ha editat per darrera vegada el dia: dv. març 29, 2013 9:57 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
- Kpeps
- Presentats
- Entrades: 8182
- Membre des de: dc. oct. 14, 2009 5:41 pm
- Ubicació: Manresa
Re: Una Mica D'explicacio De Per On Pasarem.....
[quote user="ErnesTDM" post="232515"]Respecta al nom de Montserrat, hi havia un mariner a Arenys que es deia Montserrat. Jo el vaig conèixer que ja era gran, va morir cap els principis dels '80. La curiositat d'aquest mariner era que no tenia mai fred, i sempre anava amb samarreta "imperi", inclòs a l'hivern, d'aqui el sobremon d'en "Samarretes". L'únic dia de l'any que es mudava i es posava americana era el dia del patró d'Arenys de Mar, Sant Zenon.
Perdoneu pel "rollu", però m'ha fet gràcia recordar aquest personatge.[/quote]
son anecdotes curioses dels pobles :birracat :birracat
Perdoneu pel "rollu", però m'ha fet gràcia recordar aquest personatge.[/quote]
son anecdotes curioses dels pobles :birracat :birracat
- MontseR
- Presentats
- Entrades: 511
- Membre des de: dt. març 27, 2012 1:03 pm
- Ubicació: Manresa
Re: Una Mica D'explicacio De Per On Pasarem.....
Molt bé Josep :okcat , una informació molt interessant, sempre és bo saber una mica d'història dels llocs tant macos que passem en la ruta amb moto :form , i amb aquesta explicació tan ben feta aprenem coses que no sabiem
Ens veiem :birracat
Ens veiem :birracat
A tota nació li correspon per naturalesa la seva sobirania. Ramon Llumà
- Vendetta
- Presentats
- Entrades: 2527
- Membre des de: dv. gen. 12, 2007 1:27 pm
Re: Una Mica D'explicacio De Per On Pasarem.....
Sense ánims de tocar els webs, sols lo just i necessari.. :b9 I sense excloure'm de felicitar-te per la feina.
No passareu per carretera?
La carretera quin asfalt tindrà? Quan es va construir?
D'on extraieren la pedra per fer el quitrà d'aquestes?
Jo com que no hi podrè vindre, és per viure-ho mès. :mrgreen:
No passareu per carretera?
La carretera quin asfalt tindrà? Quan es va construir?
D'on extraieren la pedra per fer el quitrà d'aquestes?
Jo com que no hi podrè vindre, és per viure-ho mès. :mrgreen:
- Kpeps
- Presentats
- Entrades: 8182
- Membre des de: dc. oct. 14, 2009 5:41 pm
- Ubicació: Manresa
Re: Una Mica D'explicacio De Per On Pasarem.....
[quote user="Vendetta" post="232612"]Sense ánims de tocar els webs, sols lo just i necessari.. :b9 I sense excloure'm de felicitar-te per la feina.
No passareu per carretera?
La carretera quin asfalt tindrà? Quan es va construir?
D'on extraieren la pedra per fer el quitrà d'aquestes?
Jo com que no hi podrè vindre, és per viure-ho mès. :mrgreen:[/quote]
res,home,res...tu demana que jo contesto :gathering per carretera no passarem,tot camins rurals,el Bages,ja saps.....ni llum ni electricitat...encara.......o sigui que asfalt res de res......amb lo que recaudem d'aquetsa sortida......asfalt no en posarem,pero un pabello nou pel Basquet Manresa aixo segur :b9 :b9 :b9 ah !!! si t'acaves apuntant...li fiques unes rodes de tacs a la Pan i triunfaras com el Rei Pere III :birracat :birracat :birracat
No passareu per carretera?
La carretera quin asfalt tindrà? Quan es va construir?
D'on extraieren la pedra per fer el quitrà d'aquestes?
Jo com que no hi podrè vindre, és per viure-ho mès. :mrgreen:[/quote]
res,home,res...tu demana que jo contesto :gathering per carretera no passarem,tot camins rurals,el Bages,ja saps.....ni llum ni electricitat...encara.......o sigui que asfalt res de res......amb lo que recaudem d'aquetsa sortida......asfalt no en posarem,pero un pabello nou pel Basquet Manresa aixo segur :b9 :b9 :b9 ah !!! si t'acaves apuntant...li fiques unes rodes de tacs a la Pan i triunfaras com el Rei Pere III :birracat :birracat :birracat