23 d'agost
El 23 d'agost és el dos-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs. Queden 130 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
Món
79: el Vesubi comença a actuar-se, en la festivitat de Vulcà, el déu romà del foc.
406: Radagaiso és executat després de ser derrotat per les tropes romanes comandades per Estilicón.
476: Odoacro, cap de les tribus germnánicas és proclamat rex Italiae ("Rei d'Itàlia") per les seves tropes.
1305: Sir William Wallace és executat per alta traïció en Smithfield a Londres.
1328: Batalla de Cassel: tropes franceses impedeixen l'alçament dels grangers flamencs.
1514: La Batalla de Chaldiran finalitza amb la decisiva victòria del sultà Selim I, de l'imperi Otomà, sobre el Shah Ismail I.
1541: L'explorador francès Jacques Cartier ancora prop de Quebec City en el seu tercer viatge al Canadà.
1554: El Regidor Don Francisco Dávila funda a la ciutat de Santo Domingo el Mayorazgo de Dávila, en la persona del seu nebot Gaspar Dávila.
1572: Matança de Sant Bartolomé: alçament violent contra els Hugonotes a París.
1595: Miguel el Valent s'enfronta a l'exèrcit otomà en la Batalla de Calugareni.
1799: Napoleó salpa d'Egipte en direcció a França.
1812: Èxode Jujeño: retirada cap a Tucumán empresa per l'Exèrcit del Nord dins de la Guerra d'Independència de l'Argentina.
1813: Batalla de Grossbeeren: els prusianos rebutgen l'atac francès.
1839: El Regne Unit captura Hong Kong com a passada per preparar la guerra contra la dinastia Qing.
1866: Finalitza la Guerra austro-prusiana amb el Tractat de Praga.
1901: S'escala per primera veure l'Aiguille du Dru i Li petit Aiguille du Dru.
1904: Es patenten les primeres cadenes per a cotxe.
1914: En el marc de la Primera Guerra Mundial, Japó s'uneix al bàndol aliat i declara la guerra a l'Imperi alemany.
1922: A Lima (Perú) es funda la Federació Peruana de Futbol.
1923: A Vigo (Espanya), es funda el Real Club Cèltic de Vigo.
1927: A Estats Units, els anarquistes italians Nicola Sacco i Bartolomeo Vanzetti són executats en la cadira elèctrica.
1939: En el marc de la Segona Guerra Mundial, la Unió Soviètica i el Tercer Reich alemany signen el Pacte Ribbentrop-Mólotov.
1942: Segona Guerra Mundial: inici de la Batalla de Stalingrado.
1943: Segona Guerra Mundial: Kharkov és lliurada com a resultat de la Batalla de Kursk.
1944: Segona Guerra Mundial: els pobles de Romania deposen al dictador feixista Ion Antonescu i el doctor Petru Groza forma un govern de coalició. Per conveniència, el rei Miguel I de Romania es canvia de bàndol, posant-se de part dels insurrectes.
1944: Segona Guerra Mundial: Marsella és alliberada.
1944: En Warnsveld (Països Baixos) es registra la temperatura més alta en la Història d'aquest país: 38,6 °C (102 °F).
1948: Es funda el Consell Mundial d'Iglesias.
1953: Lloc de proves atòmiques en Semipalatinsk (Kazakhstan): la Unió Soviètica fa detonar en caiguda lliure a 600 m d'altura la seva cinquena bomba atòmica, que la CIA batejarà com Joe-5, de 28 kilotones. És la primera prova d'una RDS-4, la primera bomba nuclear «tàctica».
1966: El satèl·lit espacial nord-americà Lunar Orbiter, situat en la Lluna, pren la primera fotografia de la Terra, vista aquesta des de l'Espai.
1970: L'organització del sindicat de mexicans liderats per César Chávez, inicien la Saleu Bowl strike, la vaga de treballadors del camp més important dels Estats Units.
1973: A Estocolm (Suècia) ocorre l'assalt a un banc suec, les circumstàncies del qual donaran origen al terme "síndrome d'Estocolm".
1973: A Xile, Augusto Pinochet és nomenat "comandant en cap de l'exèrcit" pel president Salvador Allèn. L'11 de setembre (dues setmanes més tard) ho trairà, i imposarà una sagnant dictadura.
1977: A Estats Units, el governador de Massachusetts exonera simbòlicament a Nicola Sacco i Bartolomeo Vanzetti, executats 50 anys abans.
1980: A Managua en un acte de masses es dóna el tancament de la Croada Nacional d'Alfabetització impulsada pel govern revolucionari del FSLN que redujó l'analfabetisme a Nicaragua.
1982: Bachir Gemayel és triat com a president del Líban enmig d'una guerra civil.
1989: A Estònia, Lituània i Letònia té lloc la protesta coneguda com a Cadena Bàltica, demandant una major sobirania per a les Repúbliques bàltiques.
1990: Armènia s'independitza de la Unió Soviètica.
1996: El Congrés de la República del Perú aprova la llei d'interpretació autèntica de l'article 112 de la Constitució, que possibilita l'eventual postulació del president Alberto Fujimori a una nova reelecció en el 2000.
2006: Natascha Kampusch escapa de la casa del seu segrestador després de vuit anys segrestada.
2009: Stefanía Fernández, Miss Veneçuela 2008, obté el títol de Miss Univers 2009 en les Bahames.
2010: a Las Vegas (Estats Units), Ximena Navarrete, és coronada com Miss Univers 2010.
2011: a Líbia, els rebels que van organitzar de la Rebel·lió àrab a Líbia aconsegueixen prendre la capital del país, Trípoli
2011: a Virgínia, Estats Units es produeix un sisme de magnitud 5.8, a la 1:51 PM EDT (17:51 UTC).
Naixements
Món
1754: Luis XVI, rei francès (f. 1793).
1761: Gottlob Ernst Schulze, filòsof alemany (f. 1833).
1769: Georges Cuvier, naturalista francès (f. 1832).
1779: Manuel Crescencio García Rejón, polític, periodista i advocat mexicà (f. 1849).
1785: Oliver Hazard Perry, oficial naval nord-americà (f. 1819).
1836: María Enriqueta d'Àustria (f. 1902).
1849: William Ernest Henley, poeta i escriptor britànic (f. 1903).
1852: Clímaco Calderón, polític colombià, 15º President de Colòmbia (f. 1913).
1854: Moritz Moszkowski, compositor i pianista polonès (f. 1925).
1864: Eleutherios Venizelos, primer ministre grec (f. 1936).
1869: Edgar Lee Masters, poeta nord-americà (f. 1950).
1880: Aleksandr Grin, escriptor rus (f. 1932).
1892: Felipe Ferreiro, polític i escriptor uruguaià (f. 1963).
1900: Ernst Krenek, compositor austríac (f. 1991).
1903: William Primrose, violista escocès (f. 1982).
1905: Ernie Bushmiller, historietista nord-americà (f. 1982).
1905: Constant Lambert, compositor i director d'orquestra britànic (f. 1951).
1905: Cristino Mallo, escultor espanyol (f. 1989).
1905: Julio Martínez Santa-Olalla, arquéólogo espanyol (f. 1972).
1910: Giuseppe Meazza, futbolista italià (f. 1979).
1912: Gene Kelly, ballarí i actor nord-americà (f. 1996).
1913: Luis Felipe Ramón i Rivera, compositor i folklorista veneçolà (f. 1993).
1917: Tex Williams, guitarrista i compositor nord-americà (f. 1985).
1921: Kenneth Arrow, economista nord-americà.
1922: Patricio Phillips Peñafiel, polític xilè (f. 1997).
1923: Edgar Frank Codd, científic informàtic britànic (f. 2003).
1923: Héctor García Cobo, fotògraf mexicà (f. 2012).
1924: Ephraim Kishon, escriptor israelià (f. 2005).
1924: Robert Solow, economista nord-americà.
1925: Robert Mulligan, director de cinema nord-americà (f. 2008).
1925: Edgardo Boeninger, economista, enginyer i polític xilè (f. 2009).
1926: Clifford Geertz, antropòleg nord-americà (f. 2006).
1927: Dick Bruna, il·lustrador i historietista neerlandès.
1927: Ginamaría Hidalgo, cantant argentina (f. 2004).
1927: Martial Solal, pianista i compositor francès.
1930: Vera Milers, actriu nord-americana.
1930: Michel Rocard, polític francès.
1931: Hamilton O. Smith, microbiólogo nord-americà, Premi Nobel de Medicina en 1978.
1932: Houari Boumedienne, polític i militar algerià.
1933: Robert F. Curl, químic nord-americà, Premi Nobel de Química en 1996.
1933: Emparo Soler Lleial, actriu espanyola.
1934: Barbara Eden, actriu nord-americana.
1934: Sonny Jurgensen, futbolista nord-americà.
1936: Henry Lee Lucas, assassí en sèrie nord-americana (f. 2001).
1939: Evaristo Márquez, actor de cinema colombià.
1940: Carmen de la Maça, actriu espanyola.
1942: Susana Petxina de pelegrí, actriu brasilera.
1943: Raúl Cubas Grau, president de Paraguai entre 1998 i 1999.
1943: Pi Presti, a la baixa, arranjador, compositor, director i productor italià.
1945: Bob Peck, actor anglès (f. 1999).
1946: Keith Moon, baterista anglès (The Who).
1947: Terje Rypdal, guitarrista i compositor noruec (The Vanguards).
1949: Geoff Capis, strongman britànic.
1949: Shelley Long, actriu nord-americana.
1949: Rick Springfield, compositor, guitarrista i actor australià (Zoot).
1950: Jorge Desormeaux, economista xilè.
1951: Allan Bristow, jugador i entrenador de balocnesto nord-americà.
1951: Jimi Jamison, compositor i guitarrista nord-americà (Survivor)
1951: Akhmad Kadyrov, president txetxè.
1951: Reina Noor de Jordània.
1952: Vicky Leandros, cantant grega.
1952: Santillana, futbolista espanyol.
1953: Arturas Paulauskas, polític lituà.
1956: Cris Bruna, model, actriu, compositora i productora de televisió argentina.
1956: Skipp Sudduth, actor nord-americà.
1958: Julio Franco, beisbolista dominicà.
1960: Chris Potter, actor canadenc.
1961: Dean DeLeo, guitarrista nord-americà de Stone Temperi Pilots.
1961: Alexandre Desplat, compositor francès.
1961: Gary Mabbutt, futbolista anglès
1963: Chan-Wook Park, director de cinema coreà.
1963: Glória Pires, actriu brasilera.
1964: Johan Bruyneel, ciclista belga.
1964: Yoshikazu Taru, lluitador japonès.
1965: Roger Avary, cineasta canadenc.
1966: Alberto Acosta, futbolista argentí.
1966: Charley Boorman, actor i escriptor anglès.
1966: Rik Smits, jugador de bàsquet nord-americà.
1967: Cedella Marley, cantant jamaiquina.
1967: Kazumi Totaka, compositor japonès
1968: Cortez Kennedy, jugador de futbol americà nord-americà.
1969: Alexandra Moreno Piraquive, política colombiana.
1970: Lawrence Frank, entrenador de bàsquet nord-americà.
1970: Brad Mehldau, pianista i compositor nord-americà.
1970: Jay Mohr, actor i còmic nord-americà.
1970: River Phoenix, actor nord-americà (f. 1993).
1971: Demetrio Albertini, futbolista italià.
1971: Bone Crusher, raper nord-americà.
1972: Martin Grainger, futbolista britànic.
1972: Manuel Vidre, futbolista mexicà.
1973: Casey Blake, beisbolista nord-americà.
1974: Konstantin Novoselov, físic anglo-rus.
1974: Ray Park, actor escocès.
1974: Makoto Raiku, dibuixant de màniga japonès.
1975: Sean Marks, jugador de bàsquet neozelandès.
1976: Scott Caan, actor nord-americà.
1976: Pat Garrity, jugador de bàsquet nord-americà.
1977: Douglas Sequeira, futbolista costarricense.
1978: Kobe Bryant, jugador de bàsquet nord-americà.
1978: Julian Casablancas, vocalista nord-americà (The Strokes).
1980: Denny Bautista, beisbolista dominicà.
1980: Rex Grossman, jugador de futbol americà nord-americà.
1981: Carlos Cuéllar, futbolista espanyol.
1981: Carmen Luvana, actriu pornogràfica nord-americana.
1982: Natalie Coughlin, nedadora nord-americana.
1982: Emmanuel Osei, futbolista ghanés.
1982: Cristian Tudor, futbolista romanès (f. 2012).
1982: Trevor Wright, actor nord-americà.
1983: Joseph Bailey, lluitador nord-americà (f. 2010).
1983: Bruno Spengler, piloto d'automobilisme de velocitat canadenca.
1983: James Collins, futbolista galés.
1983: Ruta Gedmintas, actriu anglesa.
1983: Sun Ming Ming, jugador de bàsquet xinès.
1984: Glen Johnson, futbolista britànic.
1986: SkyBlu, cantant nord-americà (LMFAO).
1987: Nikki Gil, actriu i cantant filipina.
1988: Olga Govortsova, tennista bielorusa.
1988: Jeremy Lin, jugador de bàsquet nord-americà.
1996: David Gore, actor nord-americà.
Necrològiques
Països Catalans
2008 - Barcelona (Barcelonès): Maria Dolors Orriols i Monset, escriptora catalana.
Món
93: Cneo Julio Agrícola, general i polític romà (n. 40).
406: Radagaiso, rei godo.
634: Abu Bakr as-Siddiq, califa islàmic (n. 573).
818: Ali ibn Musa, imant islàmic (n. 765).
1305: William Wallace, libertador escocès (n. 1272).
1387: Olaf II de Dinamarca (n. 1370).
1498: Isabel d'Aragó i Castella, reina portuguesa entre 1497 i 1498 (n. 1470).
1507: Jean Molinet, escriptor francès (n. 1435).
1540: Guillaume Budé, humanista francès (n. 1467).
1591: Fra Luis de León, professor, teòleg i poeta espanyol (n. 1527).
1618: Gerbrand Bredero, escriptor holandès (n. 1585).
1628: George Villiers, aristòcrata anglès (n. 1592).
1806: Charles-Augustin de Coulomb, físic francès (n. 1736).
1813: Alexander Wilson, poeta, naturalista i il·lustrador nord-americà (n. 1766).
1819: Oliver Hazard Perry, almirall nord-americà (n. 1785).
1831: Ferenc Kazinczy, escriptor hongarès (n. 1759).
1838: Ferenc Kölcsey, poeta i polític hongarès (n. 1790).
1875: Andrés Ibarra, polític veneçolà (n. 1807).
1888: Philip Henry Gosse, historiador natural i divulgador científic britànic (n. 1810).
1892: Deodoro dóna Fonseca, polític brasiler (n. 1827).
1900: Kuroda Kiyotaka, 2º Primer Ministre de Japó (n. 1840).
1926: Rodolfo Valentino, actor italià (n. 1895).
1927: Nicola Sacco, anarquista italo-americà (n. 1891).
1927: Bartolomeo Vanzetti, assassí italià (n. 1888).
1933: Adolf Loos, arquitecte austríac (n. 1870).
1936: José Martínez de Velasco i Escolar, polític espanyol (n. 1875).
1937: Albert Roussel, músic francès (n. 1869).
1939: Eugène-Henri Gravelotte, espadista francès (n. 1876).
1945: Ludwig von Hofmann, pintor alemany (n. 1861).
1952: Géza Kiss, nedadora hongaresa (n. 1882).
1955: Reginald Tate, actor anglès (n. 1896).
1960: Oscar Hammerstein II, músic nord-americà (n. 1895).
1962: Hoot Gibson, actor nord-americà (n. 1892).
1966: Francis X. Bushman, actor nord-americà (n. 1883).
1966: Guillermo Gorostiza, futbolista espanyol (n. 1909).
1967: Georges Berger, piloto de carreres belga (n. 1918).
1967: Nathaniel Cartmell, atleta i entrenador de bàsquet nord-americà (n. 1883).
1977: Naum Gabo, escultor rus (n. 1890).
1980: Gerhard Hanappi, futbolista austríac (n. 1929).
1982: Stanford Moore, bioquímic nord-americà, Premi Nobel de Química en 1972 (n. 1913).
1987: Didier Pironi, piloto d'automobilisme francès (n. 1952).
1989: R. D. Laing, psiquiatre escocès (n. 1927).
1990: Sergio Magaña, dramaturg i escriptor mexicà (n. 1924).
1997: Eric Gairy, polític granadí.
1997: John Kendrew, químic britànic, Premi Nobel de Química en 1962.
1998: Elena Garro, escriptora mexicana (n. 1920).
2001: Peter Maas, novel·lista nord-americà (n. 1929).
2003: Enrique Sdrech, periodista argentí (n. 1928).
2005: Brock Peters, actor nord-americà (n. 1927).
2006: Maynard Ferguson, músic canadenc (n. 1928).
2006: Ed Warren, parapsicólogo nord-americà (n. 1926).
2010: Satoshi Kon, director de cinema japonès (n. 1963).3
2010: Carlos Mendo, periodista espanyol (n. 1933).4
2010: Klaus Pförtner, metge i empresari argentí (n. 1916).5
2010: George David Weiss, compositor nord-americà (n. 1921).6
2011: Jorge Matute Matute, sindicalista xilè (n. 1951).
2012: Jean-Luc Delarue, productor televisiu francès (n. 1964).
2012: Steve Van Buren, jugador de futbol americà nord-americà (n. 1920).
Celebracions
Països Catalans
Correfoc de Tordera
Món
Unesco: Dia Internacional del Record de la Tracta d'Esclaus i de la seva Abolició.
UN : Dia de l'Internauta, Dia do Internauta, Internaut's Day.
Unió Europea: Dia Europeu de Commemoració de les Víctimes de l'Estalinisme i el Nazisme.
Espanya: Venda de Baños (Palència): Festa patronal en honor a Santa Rosa de Lima.
Romania: Dia de l'Alliberament en 1944, celebrada sota el règim de Nicolae Ceauşescu (1967-1989).
Xile: Dia de la nespra.
Santoral catòlic.
sants Zaqueu de Jerusalem, bisbe; Sidoni d'Ais, sant llegendari; Rosa de Lima, religiosa; venerable Àngel del Pas (Perpinyà, 1540- Roma, 1596).