EPHEMERIDES COTTIDIANUS FORUM

Espai per humor i altres temes

Moderador: Airald

Respon
Avatar de l’usuari
STV
Presentats
Entrades: 2424
Membre des de: dl. oct. 26, 2009 4:05 pm
Ubicació: SANT FOST DE CAMPCENTELLES * ESTEVE

Re: EPHEMERIDES COTTIDIANUS FORUM

Entrada Autor: STV » ds. oct. 05, 2013 10:41 am

5 d'octubre

Imatge

Venice. Entrance to the Cannaregio.
El 5 d'octubre és el dos-cents setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-novè en els anys de traspàs. Queden 87 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1966 - Guinea Equatorial: per 20.000 pessetes, el primatòleg Jordi Sabater Pi hi compra Floquet de Neu, quan aquest tenia entre dos i tres anys.

Món

539 a. C.: l'Imperi babilònic cau davant Ciro II el Gran de Pèrsia.
610: Heraclio és coronat emperador de l'Imperi bizantí.
1550: a Xile, el conqueridor espanyol Pedro de Valdivia funda la ciutat de Concepció del Nou Extrem en la badia del mateix nom, a uns 500 km al sud de la capital Santiago.
1665: a Alemanya es funda la Universitat de Kiel.
1743: a Xile es funda la ciutat de Rancagua.
1762: a Filipines, els anglesos ocupen la ciutat de Manila.
1793: a França, el Govern abole oficialment el cristianisme.
1872: Domingo F. Sarment, funda l'Escola Naval Argentina
1906: a la província de Buenos Aires (Argentina) es funda el poble de Darregueira.
1908: a Bulgària, el tsar Fernando I proclama la independència del país. L'emperador Francisco José I signatura l'annexió de Bòsnia i Hercegovina a l'Imperi austrohúngaro.
1910: a Portugal, després del triomf de la revolució del 5 d'octubre és enderrocat el rei Manuel II i s'estableix la república.
1914: en el marc de la Primera Guerra Mundial, el sergent francès Frantz i el seu mecànic Quenault aconsegueixen el primer enderrocament aeri de la història.
1928: a Madrid (Espanya), la Real Acadèmia Espanyola presenta la nova gramàtica de l'idioma espanyol.
1933: a Alemanya, el Partit Nazi estableix el control absolut de la premsa.
1933: a Cuba, s'estabilitza el cop d'estat del dictador Fulgencio Batista.
1934: a Astúries (Espanya) té lloc una revolució en la qual la classe obrera presa el poder durant quinze dies fent front al Govern de la República.
1938: a Txecoslovàquia es planifica la disgregació de la nació.
1941: a Alemanya es desintegra el 2.º Grup Panzer.
1957: a Xile, comença les seves transmissions UCV Televisió, primer canal de televisió del país.
1962: a Londres (Regne Unit), The Beatles edita el seu primer single, Love em do. El mateix arribaria al lloc 17.º de les llistes i marcaria l'inici de l'ascens per al grup britànic.
1962: mentre es buscava lloc per a un observatori europeu, Bèlgica, Alemanya, França, Holanda i Suècia signen la convenció d'AIXÒ, que marcaria la fundació de l'Observatori Europeu del Sud
1968: a Estats Units, el cantant José Feliciano, durant la Sèrie Mundial de Beisbol, és el primer a cantar de manera estilitzada l'himne nacional.
1969: a Londres (RU), Monty Python emet el seu primer capítol de la sèrie Monty Python’s Flying Circus en la cadena BBC.
1983: és descobert l'asteroide 9007 James Bond.
1988: a Xile es realitza el plebiscit nacional, pel qual el poble rebutja la continuïtat i permanència en el poder d'Augusto Pinochet fins a 1997. A l'any següent es convoquen eleccions per triar un nou president i un nou Congrés Nacional.
1991: Linus Torvalds anuncia per primera vegada (en comp.us.minix) sobre el sistema informàtic Linux.
1994: a Suïssa, 48 persones pertanyents a la secta Ordre del Temple Solar se suicidian col·lectivament.
1995: a Bòsnia, l'enviat nord-americà Richard Holbrooke pacta un alt al foc entre els fronts.
2011: a Espanya, la Duquessa d'Alba i Alfonso Díez es casen.

Naixements

Països Catalans

1319 - Balaguer, la Noguera: Pere el Cerimoniós, sobirà de la Corona d'Aragó (m. 1387).

Món

1520: Alessandro Farnese, cardenal italià.
1658: María de Mòdena, regna consort anglesa.
1703: Jonathan Edwards, teòleg i missioner nord-americà.
1712: Francesco Guardi, pintor italià.
1713: Denis Diderot, escriptor francès, impulsor de l'Enciclopèdia.
1781: Bernard Bozen, matemàtic txec.
1829: Chester A. Arthur, polític i president nord-americà entre 1881 i 1885 (m. 1886).
1848: Guido von List, escriptor alemany.
1864: Louis Lumière, inventor francès, creador del cinematògraf.
1873: Agustín Parrado García, bisbe espanyol (m. 1949).
1882: Robert Hutchings Goddard, inventor nord-americà.
1887: René Cassin, jutge francès, Premi Nobel de la Pau en 1968.
1889: Teresa de la Parra, escriptora veneçolana.
1895: Walter Bedell Smith, general nord-americà (m. 1961).
1896: Raimundo Fernández-Cuesta, polític espanyol (m. 1992).
1898: José Camón Aznar, historiador i pensador espanyol (m. 1979).
1901: John Alton, director de cinema nord-americà.
1902: Larry Fini, actor i comediant nord-americà.
1903: M. King Hubbert, geògraf i físic nord-americà.
1908: Joshua Logan, productor de cinema i escriptor nord-americà.
1916: Stetson Kennedy, escriptor i activista nord-americà (m. 2011).
1917: Demetrio Zorita Alonso, militar i aviador espanyol (m. 1956).
1919: Donald Pleasence, actor anglès (m. 1995).
1922: José Froilán González, piloto de Fórmula 1 argentí.
1922: Ricardo Lavié, actor argentí (m. 2010).
1922: Jock Stein, futbolista i entrenador escocès.
1924: José Donoso, escriptor xilè.
1925: Emiliano Aguirre, paleontòleg espanyol.
1925: Julio Rodríguez Reyes, cantant portorriqueño (Els Panchos).
1926: Mariano Ozores, actor i humorista espanyol.
1930: Miguel Báez i Espuny "El Litri", torero espanyol.
1931: Fernando Siro, actor argentí (m. 2006).
1931: Ismael Rivera, sonero i cantant porto-riqueny.
1936: Vaclav Havel, escriptor i president txec (m. 2011).
1937: Orlando Barone, periodista argentí.
1939: Marie Laforêt, actriu i cantant francesa d'origen armeni.
1939: A. R. Penck, escultor i pintor alemany.
1941: Eduardo Duhalde, president argentí entre 2002 i 2003.
1945: Carlos Castro, activista LGBT, transformista, cronista social i periodista portuguès (assassinat en 2011).
1947: Brian Johnson, vocalista britànic d'AC/DC.
1949; Klaus Ludwig, piloto d'automobilisme alemany.
1950: Eddie Clarke, guitarrista anglès (Motörhead).
1950: Jeff Conaway, actor nord-americà (m. 2011).
1950: Edward P. Jones, escriptor nord-americà.
1951: Karen Allen, actriu nord-americana.
1951: Bob Geldof, músic i activista polític irlandès.
1952: Clive Barker, escriptor anglès.
1955: Ángela Molina, actriu espanyola.
1957: Bernie Mac, actor i comediant nord-americà (m. 2008)
1958: Viviane Senna, empresària brasilera.
1959: Ernesto Laguardia, actor i presentador mexicà.
1960: Daniel Baldwin, actor nord-americà.
1960: Careca, futbolista brasiler.
1962: Michael Andretti, piloto d'automobilisme nord-americà.
1964: Keiji Fujiwara, actor de veu japonès.
1966: Xabier Carbayeda, ciclista espanyol.
1967: Johnny Gioeli,cantant nord-americà d'Heavy MetalHard Rock
1967: Guy Pearce, actor britànic.
1968: Fabián Estay, futbolista xilè.
1970: Josie Bissett, actriu nord-americana.
1971: Ale Sergi, cantant argentí i integrant del grup Miranda!.
1972: Grant Hill, jugador de bàsquet nord-americà.
1974: Colin Meloy, cantant nord-americà (The Decemberists).
1974: Valerie Vernon, actriu nord-americana.
1975: Parminder Nagra, actriu britànica d'origen indi.
1975: Kate Winslet, actriu britànica.
1977: Ángel Martín, còmic, guionista, actor i presentador de televisió espanyol.
1978: James Valentine, guitarrista nord-americà, de la banda Maroon 5.
1978: Gustavo Biscayzacú, futbolista uruguaià.
1979: Vincenzo Grella, futbolista australià.
1979: Patricia Conde, còmica, guionista, actriu i presentadora de televisió espanyola.
1980: Conchita, cantant espanyola d'origen finlandès.
1980: Paul Thomas, baixista nord-americà, de la banda Good Charlotte.
1981 Tito el Bambino, cantant porto-riqueny
1983: Nicky Hilton, socialite (dona social), model professional i dissenyadora nord-americana.
1983: Noot Seear, model i actriu canadenca.
1983: Juan Manuel Vargas, futbolista peruà.
1984: Kenwyne Jones, futbolista trinitario.
1984: Glenn McMillan,actor brasiler.
1985: Nicola Roberts, cantant anglesa, de la banda Girls Aloud.
1987: Javier Vila, piloto de GP2 espanyol.
1988: Florència Alcain, psicòloga i cantant uruguaiana
1989: Naoto, a la baixa japonès de la banda Exist Traci.
1990: Federico Delbonis, tennista argentí.
1992: Mercedes Lambre, actriu i cantant argentina
2001: Ricardo Leal Jr.


Necrològiques

Països Catalans

1946, Altea (la Marina Baixa): Francesc Martínez i Martínez, historiador valencià (n. 1866).
2007, València: Matilde Salvador i Segarra, compositora i pintora valenciana (n. 1918).

Món

989: Enrique III, duc carintio.
1056: Enrique III el Negre, emperador del Sacre Imperi Romano Germànic.
1214: Alfonso VIII de Castella, rei castellà.
1565: Lodovico Ferrari, matemàtic italià.
1606: Philippe Desportes, poeta francès.
1793: José del Castillo, pintor espanyol (n. 1737).
1815: Juan Hipòlit Vieytes, economista i periodista argentí.
1816: Camilo Torres Tenorio, advocat i polític colombià.
1837: Hortensia de Beauharnais, reina d'Holanda i mare de Napoleó III.
1851: Marie Jules César Lelorgne de Savigny, botànic francès.
1871: Aleksandr Afanásiev, escriptor i folclorista rus.
1880: Jacques Offenbach, compositor alemany.
1918: Roland Garros, aviador francès.
1933: Renée Adorée, actriu francesa.
1938: Maria Faustyna Kowalska, monja catòlica polonesa.
1940: Silvestre Revoltes, músic mexicà.
1957: José Leandro Andrade, futbolista uruguaià.
1974: Miguel Enríquez, polític xilè, secretari general del Moviment d'Esquerra Revolucionària.
1976: Barbara Nichols, actriu nord-americana.
1976: Lars Onsager, químic noruec, Premi Nobel de Química en 1968.
1981: Gloria Grahame, actriu nord-americana.
1981: Booker Little, trompetista nord-americà de jazz.
1983: Earl Tupper, inventor nord-americà, fundador de la companyia Tupperware.
1984: Leonard Rossiter, actor anglès.
1986: Diego Angulo Íñiguez, historiador d'arete espanyol (n. 1901).
1986: James Wilkinson, matemàtic britànic.
1992: Enrique Kicho Díaz, contrabajista i bandoneonista de tango argentí (n. 1918).
1992: Eddie Kendricks, cantant i compositor nord-americà (The Temptations).
1993: Jim Holton, futbolista escocès.
1996: Seymour Cray, empresari nord-americà.
1997: Federico Gall, periodista espanyol (n. 1930).
2002: José Botella Llusiá, investigador i ginecòleg espanyol (n. 1912).
2003: Neil Postman, crític cultural nord-americà.
2004: Rodney Dangerfield, actor i comediant nord-americà (n. 1921).
2004: Maurice Wilkins, físic neozelandès, codescubridor de l'estructura de l'ADN.
2005: Álvaro Domecq Díez, ramader, rejoneador i empresari espanyol (n. 1917).
2007: Fernando Roses Pfingsthorn, director d'orquestra i músic xilè.
2010: Roy Ward Baker, director de cinema britànic (n. 1916).
2010: Bernard Clavel, escriptor francès (n. 1923).
2010: Jorge Presno, advocat i polític uruguaià (n. 1929).
2011: Niver Arboleda, futbolista colombià (n. 1967).
2011: Steve Jobs, fundador d'Apple. Informàtic i empresari nord-americà (n. 1955).
2012: Luis Gómez Llorente, polític i filòsof espanyol (n. 1939).

Festes i commemoracions

Dia Mundial dels Docents

Santoral catòlic

sants Maure i Plàcid de Subiaco; Froilà de Lugo, bisbe; Atilà de Zamora, bisbe; Pere d'Imola, cavaller hospitaler; venerable Joan Collell i Cuatrecasas, prevere i fundador de les Serventes del Sagrat Cor; venerable Juan Bautista González, frare i fundador dels mercedaris descalços; beat Eribau d'Urgell, bisbe.
URBI ET ORBI. I Jesús digué els seus deixebles: "JUDEA IS NOT ROMA". Paraula de adéu .

Avatar de l’usuari
STV
Presentats
Entrades: 2424
Membre des de: dl. oct. 26, 2009 4:05 pm
Ubicació: SANT FOST DE CAMPCENTELLES * ESTEVE

Re: EPHEMERIDES COTTIDIANUS FORUM

Entrada Autor: STV » dg. oct. 06, 2013 11:31 am

6 d'octubre


El 6 d'octubre és el dos-cents setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitantè els anys de traspàs. Queden 86 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1869, la Bisbal d'Empordà: Revolta federalista i republicana coneguda com el foc de la Bisbal.
1934: Lluís Companys proclama l'Estat Català durant els fets del sis d'octubre.
1977, Alacant: Miquel Grau, militant del MCPV, rep un cop al cap mentre penjava uns cartells de la Diada del País Valencià. Moriria uns quants dies més tard.
2012, Barcelona: Lady Gaga, L'artista va portar la seva gira The Born This Way Ball Tour al Palau Sant Jordi. Conseguint fer Sold-Out.

Món

105 a. C.: Pitjor desastre militar de la història de Roma: batalla d'Arausio, dos exèrcits de la República derrotats per cimbrios i teutones. Baixes superiors a 100.000 homes (12 legions, tropes auxiliars etc).
69 a. C.: batalla de Tigranocerta, entre Roma i el rei Tigranes el Gran.
69 a. C.: Tercera Guerra Mitridática; novament l'excel·lent estrateg i tàctic romà Lúculo derrota a Tigranes el Gran del Regne d'Armènia en la batalla d'Artaxata.
404: L'emperadriu bizantina Eudoxia té el seu setè i últim embaràs, que acaba en avortament. Ella moriria a causa d'una infecció poc després.
1406: la República de Pisa és absorbida per Florència.
1600: L'obra de Jacopo Peri Euridice, s'estrena a Florència. És l'obra que indica l'inici del període barroc.
1750: Denis Diderot redacta el Prospectum, projecte en què es basaria la posterior Enciclopèdia.
1762: Guerra dels Set Anys: Final de la Batalla de Manila entre Gran Bretanya i Espanya, el resultat de la qual significa l'ocupació britànica de Manila durant la resta de la guerra.
1789 Revolució francesa: Luis XVI torna a París des de Versalles després d'enfrontar-se a les dones parisenques el dia abans.
1810: a Bolívia, en Oruro es redacta l'aixecament de 6 d'octubre encapçalat pel Dr. Tomas Barron contra el domini espanyol
1833: a Espanya, l'infant Carlos María Isidro de Borbó és coronat com Carlos V d'Espanya, data que es considera el començament de la Primera Guerra Carlista.
1849: execució dels 13 Màrtirs de Llaureu després de la guerra d'independència hongaresa.
1852: a Espanya, es crea per Real Ordre el Cos de Telègrafs.
1866: a Estats Units tira a caminar el primer automòbil.
1889: l'inventor nord-americà Thomas Edison mostra la seva primera pel·lícula.
1908: l'imperi austro-hongarès s'annexiona Bòsnia i Hercegovina.
1910: Eleftherios Venizelos és triat primer ministre de Greciapor primera vegada.
1920: Rússia i Polònia signen la pau a Riga, que desplaça la frontera polonesa amb Rússia a l'Est.
1923: Les forces vencedores de la Primera Guerra Mundial es retiren d'Istanbul.
1927: a Nova York es projecta El cantant de jazz, la primera pel·lícula del cinema sonor.
1928: Chiang Kai-Shek és el nou president de la República de Xina.
1942: Segona Guerra Mundial: L'ofensiva d'octubre de Matanikau en Guadalcanal comença amb l'atac de les forces marine dels Estats Units a l'exèrcit imperial japonésa el llarg del riu Matanikau.
1948: en Ashgabat (Turkmenistan, en l'ex-Unió Soviètica) succeeix un terratrèmol de 7,3 graus en l'escala de Richter que deixa un saldo d'entre 110.000 (segons informe de 1988) i 178.000 víctimes (segons informe de 2007).
1956: a Espanya, va ser inaugurat Pueblonuevo del Guadiana per Francisco Franco, la construcció del qual havia començat en l'any 1948 com a conseqüència del Pla Badajoz.
1973: Síria i Egipte ataquen Israel. Comença la guerra del Yom Kippur.
1975: a Roma (Itàlia), a les 20:20, un grup de mercenaris feixistes italians pagats per la dictadura d'Augusto Pinochet crivella a l'exiliat exvicepresidente democràtic de Xile, Bernardo Leighton (1909-1995), deixant-ho amb greus ferides; la seva esposa Anita Freixe (1915-2011) quedarà parapléjica.
1976: a Barbados, terroristes anticastristas atempten amb bombes contra un vol de Cubana d'Aviació, que cau a la platja (amb prou feines desenganxat), provocant la mort de tots els ocupants (73 persones).
1978: a Iran, el sah Mohammad Resa Pahlevi lliura el poder als militars.
1979: el Papa Juan Pablo II es covierte en el primer pontífex que visita la Casa Blanca.
1981: al Caire, el president egipci Anwar Sadat és assassinat en una desfilada militar.
1983: a Espanya, el Congrés dels Diputats aprova el projecte de llei de despenalització parcial de l'avortament.
1987: Fiji es converteix en república.
1990: llançament de la sonda Ulysses amb la finalitat d'estudiar el Sol.
1992: llançament del satèl·lit suec d'observació d'aurores boreals, Freja.
1993: Durant l'alcaldia de Ciutat Victoria, l'alcalde Gustavo Cárdenas llança per primera vegada l'himne d'aquest municipi.
1994: a Saragossa s'inaugura l'Auditori de Saragossa, considerat el millor d'Espanya per les seves característiques acústiques.
1999: a Nicòsia, Xipre, s'inaugura L'Estadi de l'Associació Gimnàstica de Tots els Xipriotes.
2000: a Buenos Aires, Carlos Chacho Álvarez, renúncia al seu càrrec de vicepresident de la República Argentina.
2000: dimiteix el president de Iugoslàvia Slobodan Milošević.
2002: a la Plaça de Sant Pere (Vaticà) el papa Juan Pablo II canoniza a Josemaría Escrivá de Balaguer.


Naixements

Món

1289: Wenceslao III de Bohèmia (m. 1306).
1459: Martin Behaim, comerciant i geògraf alemany (m. 1507).
1552: Matteo Ricci, missioner jesuïta italià (m. 1610).
1610: Charles de Sainte-Maure, duc de Montausier, soldat francès (m. 1690).
1738: María Ana d'Àustria, archiduquesa d'Àustria (m. 1789).
1767: Henri Christophe, rei haitiano (m. 1820).
1773: Luis Felipe I, rei francès (m. 1850).
1801: Lazare Hippolyte Carnot, polític francès (m. 1888).
1803: Heinrich Wilhelm Dove, físic alemany (m 1879).
1803: Miguel García Cuesta, bisbe espanyol (m. 1873).
1808: Federico d'Oldemburgo, monarca de Dinamarca com Federico VII (m.1863).
1820: Jenny Lind, soprano suec (m. 1887).
1822: Manuel A. Alonso, escriptor porto-riqueny (m. 1889).
1823: Silverio Franconetti, cantaor flamenc espanyol (m. 1889).
1831: Richard Dedekind, matemàtic alemany (m. 1916).
1835: Soledad Román de Núñez, esposa del president colombià Rafael Núñez (m. 1928).
1846: George Westinghouse, enginyer i inventor nord-americà (m. 1914).
1847: Adolf von Hildebrand, escultor alemany (m. 1921).
1849: Basil Zaharoff, magnat grec (m. 1936).
1866: Reginald Fessenden, inventor canadenc (m. 1932).
1877: Pachín de Melás, escriptor espanyol (m. 1937).
1882: Karol Szymanowski, compositor i pianista polonès (m. 1937).
1886: Edwin Fischer, pianista suís (m. 1960).
1887: Li Corbusier (Charles I. Jeanneret), arquitecte i pintor suís-francès (m. 1965).
1889: Manuel Suárez Castro, polític espanyol (m. 1937).
1888: Roland Garros, aviador francès (m. 1918).
1898: Mitchell Leisen, cineasta nord-americà (m. 1972).
1902: Alicio Garcitoral, escriptor i polític espanyol (m. 2003).
1903: Ernest Thomas Sinton Walton, físic irlandès, Premi Nobel de Física de 1951 (m. 1995).
1905: Helen Wills Moody, tennista nord-americà (m. 1998).
1906: Janet Gaynor, actriu nord-americana (m. 1984).
1907: Francisco Gabilondo Soler (Cri Cri), compositor mexicà (m. 1990).
1908: Carole Lombard, actriu nord-americana (m. 1942).
1908: Sergéi Sóbolev, matemàtic rus (m. 1989).
1914: Thor Heyerdahl, explorador noruec (m. 2002).
1916: Pablo Palazuelo, pintor, gravador i escultor espanyol (m. 2007).
1921: Yevgeniy Landis, matemàtic soviètic (m. 1997).
1927: Paul Badura-Skoda, pianista austríac.
1930: Hafez al-Assad, President de Síria de 1970 a 2000 (f. 2000).
1930: David Stivel, escriptor argentí (m. 1992).
1931: Nikolái Chernyj, astrònom soviètic (m 2004).
1931: Riccardo Giacconi, astrofísic nord-americà, Premi Nobel de Física en 2002.
1935: Vicente Cantatore, entrenador de futbol argentí-xilè.
1935: Bruno Sammartino, lluitador professional italià.
1937: Walter Belvisi, arquitecte uruguaià.
1941: Luis Bassat, publicista espanyol.
1942: Britt Ekland, actriu sueca.
1943: Michael Durrell, actor nord-americà.
1944: José Carlos Pastura, piloto de Fórmula 1 brasiler.
1945: Wayne Brabender, jugador de bàsquet espanyol d'origen nord-americà.
1947: Patxi Andión, cantant espanyol.
1948: Gerry Adams, polític norirlandés.
1948: Glenn Branca, guitarrista i compositor nord-americà.
1949: Bobby Farrell, DJ i cantant de Boney M (m. 2010).
1950: David Brin, escriptor de ciència ficció nord-americana .
1951: Manfred Winkelhock, piloto de carreres alemany.
1954: David Hidalgo, músic nord-americà (Els Llops).
1954: Manuela de Mare, política espanyola.
1955: Paco Ojeda, torero espanyol.
1960: Richard Jobson, literat, cineasta i cantant de rock escocès de la banda The Skids.
1963: Jsu García, actriu nord-americana.
1963: Elisabeth Shue, actriu nord-americana.
1964: Ricky Berry, jugador de bàsquet nord-americà (f. 1989).
1964: Matthew Sweet, compositor i guitarrista nord-americà (Community Trolls, Oh-OK, i The Thorns).
1966: Niall Quinn, futbolista irlandès.
1966: Fito Cabrales, cantant, guitarrista i compositor espanyol (Platero i Tu i Fito & Fitipaldis).
1966: Paco González, periodista espanyol.
1966: Jacqueline Obradors, actriu nord-americana.
1966: Niall Quinn, futbolista irlandès.
1967: Kennet Andersson, futbolista suec.
1967: Svend Karlsen, strongman noruec.
1968: Xavier Escaich, futbolista espanyol.
1968: Bjarne Goldbæk, futbolista danès.
1969: Adrienne Armstrong, home de negocis, activista i cofundador d'Adeline Records.
1970: Amy Jo Johnson, actriu nord-americana.
1971: Finit de Còrdova, torero espanyol.
1971: Lola Propietàries, actriu espanyola.
1971: Takis Gonias, futbolista grec.
1972: Mark Schwarzer, futbolista australià.
1973: Ioan Gruffudd, actor galés.
1974: Walter Sègol, futbolista costarricense.
1974: Jeremy Sisto, actor nord-americà.
1976: Barbie Hsu, cantant i actriu taiwanesa.
1977: Shimon Gershon, futbolista israelià.
1977: Vladímir Manchev, futbolista búlgar.
1977: Wes Ramsey, actor nord-americà.
1977: Luis Carlos Velez, periodista i economista colombià.
1978: Pamela David, actriu i model argentina.
1978: Carolina Gynning, model i actriu sueca.
1978: Ricky Hatton, boxador britànic.
1978: Oriol Vila, actor espanyol.
1979: David Vaig donar Tommaso, futbolista francès (m. 2005).
1980: Abdoulaye Méïté, futbolista marfileño.
1981: Zurab Khizanishvili, futbolista georgiano.
1981: José Luis Perlaza, futbolista equatorià.
1982: Levon Aronian, ajedrecista armeni.
1982: William Butler, músic nord-americà (Arcade Fire).
1982: Bronagh Waugh, actriu irlandesa.
1983: Piero Medone, director de vídeos musicals xilè.
1982: Takuya Sugi, lluitador japonès.
1986: Tereza Kerndlová, cantant txeca.
1986: Olivia Thirlby, actriu nord-americana.
1987: Egni Eckert, model paraguaiana.
1988: Austin Berry, futbolista nord-americà.
1988: Kayky Brito, actor brasiler.
1988: Maki Horikita, actriu japonesa.
1989: Valeria Baroni, actriu, cantant, ballarina i conductora argentina.
1989: Pizzi, futbolista portuguès.
1991: Roshon Fegan, actor nord-americà

Necrològiques

Països Catalans

1497, València: Joan Roís de Corella, poeta (n. 1435).

Món

404: Elia Eudoxia, dona d'Arcadio.
869: Ermentrudis d'Orleans (n. 823).
877: Carlos II el Calvo, emperador del Sacre Imperi Romano Germànic (875-877), i rei de França (843-877) (n. 823).
1014: Samuel de Bulgària, general bulgaro (n. 958).
1101: Bruno de Colònia, fundador dels cartujos (n. 1030).
1214: Alfonso VIII de Castella, Rei de Castella i vencedor en les Navas de Tolosa
1349: Juana II de Navarra (n. 1311).
1542: Thomas Wyatt, poeta britànic (n. 1503).
1644: Isabel de Borbó, regna consort d'Espanya (n. 1602).
1660: Paul Scarron, escriptor francès (n. 1610).
1762: Francesco Manfredini, compositor italià (n. 1684).
1819: Carlos Manuel IV de Sardenya (n. 1751).
1836: Johannes Jelgerhuis, pintor neerlandès (n. 1770).
1891: Charles Stewart Parnell, líder polític irlandès (n. 1846).
1892: Alfred Tennyson, poeta britànic (n. 1809).
1912: Auguste Beernaert, jurista i polític belga, premi nobel de la pau en 1909 (n. 1829).
1919: Ricardo Palma, escriptor peruà (n. 1833).
1940: Michitarō Komatsubara, militar japonès (n. 1885).
1940: Adolfo Lutz, metge i científic brasiler (n. 1855).
1951: Will Keith Kellogg, fundador de la companyia de cereals Kellogg (n. 1860).
1951: Otto Fritz Meyerhof, fisiólogo alemany, Premi Nobel de Medicina en 1922 (n. 1884).
1959: Bernard Berenson, historiador nord-americà (n. 1865).
1962: Tod Browning, cineasta nord-americà (n. 1880).
1973: Sidney Blackmer, actor nord-americà (n. 1895).
1973: François Cevert, piloto d'automobilisme francès (n. 1944).
1974: Helmuth Koinigg, piloto d'automobilisme austríac (n. 1948).
1976: Gilbert Ryle, filòsof britànic (n. 1900).
1979: Elizabeth Bishop, poeta nord-americà (n. 1911).
1980: Hattie Jacques, actriu britànic (n. 1922).
1980: Jean Robic, ciclista francès (n. 1921).
1981: Anwar Sadat, 3º President d'Egipte (n. 1918).
1983: Terence Cooke, cardenal nord-americà (n. 1921).
1985: Nelson Riddle, músic nord-americà (n. 1921).
1989: Bette Davis, actriu nord-americana (n. 1908).
1991: Vaig rajar Bernardo, artista plàstica, directora de teatre i titellaire argentina (n. 1913).
1992: Denholm Elliott, actor britànic (n. 1922).
1999: Amália Rodrigues, actriu i cantant portuguesa (n. 1920).
1999: Gorilla Monsoon, lluitador nord-americà (n. 1937).
2000: Richard Farnsworth, actor nord-americà (n. 1920).
2002: Nicolás d'Amsberg, diplomàtic alemany (n. 1926).
2004: Marvin Santiago, cantant i actor portorriqueño (n. 1947).
2006: Josep Fauli, periodista, escriptor i crític literari espanyol.
2006: Antoni Gutiérrez Díaz, polític espanyol (n. 1929).
2006: Eduardo Mignogna, cineasta argentí (n. 1940).
2006: Wilson Tucker, escriptor nord-americà (n. 1914).
2007: José Gibert Clos, paleontòleg espanyol (n. 1941).
2009: Douglas Campbell, actor canadenc (n. 1922).
2010: Piet Wijn, historietista neerlandès (n. 1929).
2012: Chadli Bendjedid, polític algerià, tercer president (n. 1929).
2012: Antonio Cisneros, poeta peruà (n. 1942).
2012: León Londoño Tamayo, empresari i dirigent del futbol colombià (n. 1929)

Santoral catòlic

sants Fe d'Agen, màrtir; Enímia de Burlatis, abadessa; Bru de Colònia, fundador de l'Orde de la Cartoixa; beata Maria Anna Mogas i Fontcoberta, fundadora de les Franciscanes Missioneres de la Mare del Diví Pastor; sant William Tyndale (només Església Anglicana).
URBI ET ORBI. I Jesús digué els seus deixebles: "JUDEA IS NOT ROMA". Paraula de adéu .

Avatar de l’usuari
STV
Presentats
Entrades: 2424
Membre des de: dl. oct. 26, 2009 4:05 pm
Ubicació: SANT FOST DE CAMPCENTELLES * ESTEVE

Re: EPHEMERIDES COTTIDIANUS FORUM

Entrada Autor: STV » dl. oct. 07, 2013 11:52 am

7 d'octubre


Imatge

El Gran Canal y la Iglesia de la Salute. 1.730
El 7 d'octubre és el dos-cents vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-unè en els anys de traspàs. Queden 85 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1642 - Lleida: els catalans derroten els terços castellans a la batalla de les Forques.

Món

1571 - Batalla de Lepant.
1780 - Batalla de Kings Mountain, en el marc de la Guerra de la Independència dels Estats Units.
1886 - Espanya aboleix l'esclavisme a Cuba.
1940 - Alemanya envaeix Romania.
1950 - Els Estats Units envaeixen Corea.
1949 - Es funda la República Democràtica Alemanya.

Naixements

Països Catalans

1887, Sant Feliu de Guíxols: Gaziel, pseudònim d'Agustí Calvet i Pascual, escriptor i periodista català.

Món

1896, Ilo Ilo, Filipines: Paulino Alcántara, futbolista filipí que es desenvolupà a Catalunya.
1697 Canaletto, artista italiá (f. 1768).
1969, Daly City, Califòrnia: Richard Quitevis, conegut com DJ Qbert compositor i disc jockey estatunidenc.

Necrològiques

Països Catalans

2011, Borriana (Plana Alta): Enric Monsonís Domingo polític liberal valencià, segon President del Govern (preautonòmic) del País Valencià (1979-1982). (n. 1931)

Món

1849: Edgar Allan Poe, escriptor nord-americà considerat un pels pares del conte curt.
1960, Londres, Regne Unit: William Dennis Elcock, filòleg romanista i professor universitari britànic, especialitzat en l'estudi de les llengües romàniques de França i del Pirineu
2006, Moscou, Rússia: Anna Politkóvskaia, periodista russa coneguda per les seves crítiques al govern de Vladímir Putin, és assassinada a trets.

Festes i commemoracions

Festa Major de Mare de Déu del Roser a Riudecols.

Santoral católic

sants Marcel de Càpua, màrtir; Justina de Pàdua, màrtir; Marc I papa; Sergi i Bacus ,màrtirs; beat Martín Cid, cistercenc; servent de Déu: Francesc Barrecheguren Montagut, prevere redemptorista (1957).
URBI ET ORBI. I Jesús digué els seus deixebles: "JUDEA IS NOT ROMA". Paraula de adéu .

Avatar de l’usuari
STV
Presentats
Entrades: 2424
Membre des de: dl. oct. 26, 2009 4:05 pm
Ubicació: SANT FOST DE CAMPCENTELLES * ESTEVE

Re: EPHEMERIDES COTTIDIANUS FORUM

Entrada Autor: STV » dt. oct. 08, 2013 9:54 am

8 d'octubre


El 8 d'octubre és el dos-cents vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-dosè en els anys de traspàs. Queden 84 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1998 - Banyoles (el Pla de l'Estany): el naufragi del vaixell turístic l'Oca a l'estany provoca 21 morts.

Món

451: en Calcedonia comença el concili ecuménico de Calcedonia en el qual es proclamarà una nova doctrina: Jesucrist és totalment diví i totalment humà (dues naturaleses en una sola persona).
1375: als Països Baixos, una marea ciclònica inunda Flandes, Holanda i Zelanda. (29 anys després es tornaran a inundar exactament les mateixes regions). La inundació cobreix per sempre la localitat de Boterzande, que actualment es troba sota el Westerschelde (l'estuari del riu Escalda).1
1573: s'aixeca el setge d'Alkmaar per part de les tropes espanyoles de Don Fadrique, sent la primera victòria de les Províncies Unides dels Països Baixos en la Guerra dels Vuitanta Anys.
1600: constitució de San Marino.
1814: comença el congrés de Viena per reconstruir les fronteres d'Europa, després de les conquestes de Napoleó.
1814: per decret del Suprem Govern de les Províncies Unides del Riu de la Plata, es crea la província de Tucumán.
1821: creació de la Marina de Guerra del Perú, autoritat marítima, fluvial i lacustre de la República del Perú.
1822: a la illa de Java (Indonèsia) el volcà Galunggung comença una erupció que durarà un mes i deixarà un saldo de més de 4000 morts.
1851: en el Riu de la Plata es dóna per acabada la Guerra Gran, un conflictó que va durar gairebé 12 anys i va involucrar a les faccions polítiques uruguaianes blancs (liderats per Manuel Oribe) i colorits (liderats per Fructuoso Rivera). També va comptar amb la intervenció de les faccions polítiques d'Argentina, els federals liderats per Juan Manuel de Roses en suport als blancs uruguaians, i els unitaris en suport als colorits, a més de la participació de l'Imperi del Brasil, Gran Bretanya i França, així com forces mercenàries espanyoles i italianes. El tractat va establir: «No hi haurà vencedors ni vençuts».
1871: en diversos estats en el centre-nord d'Estats Units, una greu sequera, forts vents i altes temperatures contribueixen a un dels pitjors desastres d'incendis forestals de la història d'aquest país, amb el Gran Incendi de Chicago (que va començar avui i va acabar el dimarts 10; amb 300 víctimes), l'Incendi de Péshtigo (el més letal a Estats Units, en què van morir entre 1200 i 2500 persones) i els incendis en Holland, Manistee i Port Huron (en Míchigan).
1879: Combat Naval d'Angamos durant la Guerra del Pacífic.
1881: inauguració de línia fèrria Madrid-Lisboa.
1912: comença la Primera Guerra dels Balcans.
1917: León Trotski és triat president del Soviet de Sant Petersburg.
1918: a Espanya Antonio Maura dimiteix amb tot el seu gabinet.
1940: és fundat El Col·legi de Mèxic.
1970: l'escriptor rus Alexander Solzhenitsyn és guardonat amb el Premi Nobel de Literatura.
1974: Baixa Califòrnia Sud i Quintana Rosego són declarats com a estat.
1982: queden prohibides totes les organitzacions laborals poloneses, inclòs el sindicat Solidaritat.
1983: a Birmània, Chun Doo, president de Corea del Sud, resulta il·lès d'un atemptat.
1992: els reis d'Espanya inauguren a Madrid el Museu Thyssen.
1998: Abraham Olano es converteix en el primer ciclista a proclamar-se campió del món tant en ruta (1995) com en contrarellotge.
2005: terratrèmol de magnitud de 7,6 en l'escala de Richter a Caixmir, entre Índia i Pakistan.
2007: Costa Rica, aprova el tractat de lliure comerç amb Estats Units
2009: Herta Müller, és guardonada amb el Premi Nobel de Literatura.
2011: Ana María Janer és beatificada en Seu d'Urgel davant 4500 persones.

Naixements

Països Catalans

1877, Alacant: Luis Foglietti Alberola, compositor de sarsuela valencià (m. 1918).
1919, Balaguer, Noguera: Teresa Pàmies i Bertran, escriptora catalana (m. 2012).

Món

1676: Benito Jerónimo Feijoo, assagista espanyol.
1715: Michel Benoist, jesuïta i científic francès (m. 1774).
1741: José Cadalso, escriptor espanyol.
1760: Dionisio Alcalá Galiano, marí, militar i científic espanyol (m. 1805).
1786: Antonio Almada i Alvarado, polític mexicà.
1809: James Elphinston, educador, fonòleg i lingüista escocès (m. 1721).
1835: Christian Otto Mohr, enginyer civil alemany.
1844: Bartolomé Maura i Montaner, pintor espanyol (m. 1926).
1859: Henry Li Châtelier, químic francès.
1862: Emil von Sauer, compositor, pianista, editor de partitures i professor de piano alemany (m. 1942).
1870: Louis Vierne, organista i compositor francès (m. 1937).
1873: Ejnar Hertzsprung, astrònom danès.
1881: José Solchaga, militar espanyol.
1883: Otto Heinrich Warburg, fisiólogo alemany, Premi Nobel de Medicina
1888: Friedrich Fromm, oficial nazi alemany.
1888: Ernst Kretschmer, psiquiatre i neuròleg alemany.
1890: Philippe Thijs, ciclista belga.
1890: Karl Harrer, periodista alemany.
1892: Carlos Vial Infant, enginyer, empresari i polític xilè (m. 1986).
1894: Vicente Rojo Lluch general espanyol
1895: Juan Domingo Perón, polític, militar i president argentí entre 1946 i 1955 i entre 1973 i 1974 (m. 1974).
1895: Ahmet Zogu, president i rei albanès (m. 1961).
1896: Julien Duvivier, cineasta francès.
1897: Rouben Mamoulian, director de cinema nord-americà d'origen armeni (m. 1987).
1897: Antonio Soto, un dels principals dirigents anarcosindicalistas en les vagues rurals conegudes com La Patagonia Rebel d'Argentina en 1921.
1900: Alfredo Carricaberry, fubolista argentí (m. 1942).
1900: Luis Palacios Rossini, polític xilè.
1910: Gus Hall, polític nord-americà.
1917: Rodney Robert Porter, bioquímic britànic, Premi Nobel de Medicina en 1972.
1918: Jens Christian Skou, químic danès, Premi Nobel de Química en 1997.
1919: Kiichi Miyazawa, polític japonès.
1920: Frank Herbert, escriptor nord-americà.
1922: Enriqueta Leguía, poetisa peruana.
1926: Álvaro Magaña, advocat, economista i polític salvadorenc (m. 2001).
1927: Carmina Virgili, química espanyola.
1927: César Milstein, bioquímic argentí, Premi Nobel de Medicina en 1984.
1929: Valdir Pereira Didí, futbolista brasiler.
1929: Manuel García Ferré, historietista i animador gràfic argentí d'origen espanyol (m. 2013).
1930: Tōru Takemitsu, compositor japonès.
1934: Kader Asmal, polític sud-africà (m. 2011).
1938: Fred Stolle, tennista australià.
1941: Jesse Jackson, religiós i polític nord-americà.
1942: Pepe Domingo Castany, comunicador, escriptor i cantant espanyol.
1943: R. L. Stine, escriptor nord-americà.
1943: Chevy Chase, actor nord-americà.
1946: Jean Jacques Beineix, director de cinema francès.
1946: Dennis Kucinich, polític nord-americà.
1948: Claude Jade, actriu francesa.
1948: Johnny Ramone, guitarrista de la banda nord-americana: Ramones.
1949: Sigourney Weaver, actriu nord-americana.
1955: Bill Elliott, piloto d'automobilisme nord-americà.
1956: Tingues-te Sánchez, futbolista espanyol.
1957: Antonio Cabrini, futbolista italià.
1958: Michael Jarrell, compositor suís.
1959: Miguel d'Andrés, futbolista espanyol.
1960: Lorenzo Milá, periodista i presentador de televisió espanyol.
1961: Carlos Goñi, músic espanyol.
1963: Daniela Castelo, periodista argentina (m. 2011).
1965: Ardal O'Hanlon, actor i escriptor irlandès.
1965: C. J. Ramone, a la baixa de la banda nord-americana: Ramones.
1966: Felipe Camiroaga, animador de televisió xilena (m. 2011).
1967: Yvonne Reyes, model veneçolana.
1968: Zvonimir Boban, futbolista croat.
1968: Emily Procter, actriu nord-americana.
1969: Julia Ann, actriu nord-americana.
1969: Susanna Griso, periodista espanyola.
1970: Matt Damon, actor nord-americà.
1970: Tetsuya Nomura, dissenyador de videojocs japonès.
1971: Roberto Ríos, futbolista espanyol.
1976: Eva Martínez Agut, carismàtica escriptora de novel·les de misteri(Premi Planeta)
1976: Gal Blanco, tennista espanyol.
1976: Seryoga, cantant bielorús.
1977: Erna Siikavirta, ex-músic de Lordi
1979: Paul Burchill, lluitador professional britànic.
1979: Kristanna Loken, model i actriu nord-americana.
1980: Mike Mizanin, lluitador professional nord-americà
1983: Travis Pastrana, piloto d'automobilisme i motociclisme.
1985: Eiji Wentz, cantant, actor i comediant japonès.
1985: Bruno Mars, músic, cantant, escriptor i productor nord-americà.
1987: Institutriu hirano, cantant i seiyuu japonesa.
1993: Molly C. Quinn, actriu nord-americana.
1993: Angus T. Jones, actor nord-americà.
1993: Barbara Palvin, model hongaresa.
1997: Bella Thorne, actriu, model i ballarina nord-americana.

Necrològiques

Món

1656: Juan Jorge I de Sajonia.
1687: Pietro Liberi, pintor italià.
1754: Henry Fielding, novel·lista i dramaturg anglès.
1803: Vittorio Alfieri, dramaturg i poeta italià.
1820: Henri Christophe, polític haitiano.
1834: François Adrien Boïeldieu, músic i compositor francès.
1844: Martín Fernández de Navarrete, marí i escriptor espanyol (n. 1765).
1856: Théodore Chassériau, pintor francès d'origen dominicà.
1869: Franklin Pierce, 14° President dels Estats Units.
1879: Miguel Grau Seminari, almirall peruà.
1897: Alexei Savrasov, pintor rus.
1898: Juan Alonso Zayas, militar espanyol.
1929: Jacek Malczewski, pintor polonès.
1945: Felix Saltin, autor austríac.
1946: Agustín Parrado García, bisbe espanyol (n. 1873).
1949: Leonor Michaelis, bioquímic i físic alemany.
1951: José Joaquín Casas Castañeda, polític colombià (n. 1861).
1953: Nigel Bruce, actor britànic.
1953: Kathleen Ferrier, cantant britànica.
1953: Chōjun Miyagi, artista marcial japonès.
1955: Trifón Gómez, polític i sindicalista espanyol (n. 1889).
1963: Remedios Encallo, pintora espanyola (n. 1908).
1966: Célestin Freinet, pedagog francès.
1967: Clement Attlee, primer ministre del Regne Unit.
1973: Gabriel Marcel, filòsof catòlic, dramaturg i crític francès.
1981: Armando Bó, cineasta argentí (n. 1914).
1982: Philip J. Noel-Baker, atleta, polític i diplomàtic britànic, Premi Nobel de la Pau en 1959.
1982: Fernando Llepis, actor i cineasta argentí.
1990: José Luis Alonso Mañés, director de teatre espanyol (n. 1924).
1992: Willy Brandt, canceller alemany, Premi Nobel de la Pau en 1971 (n. 1913).
1993: Santiago Navarro, jugador de bàsquet espanyol (n. 1936).
1997: Ernesto Uruchurtu Peralta, polític mexicà.
2004: Jacques Derrida, filòsof francès (n. 1930).
2007: Constantine Andreou, pintor i escultor franc-grec (n. 1917).
2009: Juan Carlos Mareco, presentador de televisió uruguaià (n. 1926).
2011: Mikey Welsh, músic nord-americà (n. 1971).
2011: José de les Fuentes Rodríguez, polític mexicà (n. 1920).
2011: Ingvar Wixell, baríton suec (n. 1931).
2011: Dennis Ritchie, informàtic nord-americà (n. 1941).
2012: Leopoldo García-Colín Scherer, físic mexicà (n. 1930).

Festes i commemoracions

Festa local de Lles de Cerdanya, a la comarca de la Cerdanya
Dia Internacional per a la Reducció dels Desastres Naturals

Santoral católic

santa Pelàgia d'Antioquia, màrtir; Taís, anacoreta; Evodi de Rouen; sants Màrtirs de Turón, germans de La Salle; beats 46 màrtirs maristes de Montcada.
URBI ET ORBI. I Jesús digué els seus deixebles: "JUDEA IS NOT ROMA". Paraula de adéu .

Avatar de l’usuari
Steelman
Presentats
Entrades: 14816
Membre des de: ds. gen. 06, 2007 10:50 am
Ubicació: Reus - CATALUNYA
Contacta:

Re: EPHEMERIDES COTTIDIANUS FORUM

Entrada Autor: Steelman » dt. oct. 08, 2013 10:00 am

[quote user="STV" post="243421"]
6 d'octubre


El 6 d'octubre és el dos-cents setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitantè els anys de traspàs. Queden 86 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1934: Lluís Companys proclama l'Estat Català durant els fets del sis d'octubre.
[/quote]
[youtube]kfSeDokjwNQ[/youtube]
Ex ...moltes coses

Avatar de l’usuari
STV
Presentats
Entrades: 2424
Membre des de: dl. oct. 26, 2009 4:05 pm
Ubicació: SANT FOST DE CAMPCENTELLES * ESTEVE

Re: EPHEMERIDES COTTIDIANUS FORUM

Entrada Autor: STV » dc. oct. 09, 2013 10:54 am

9 d'octubre


El 9 d'octubre és el dos-cents vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-tresè en els anys de traspàs. Queden 83 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

827 - Catalunya: Ubayd Allah Abu Marwan, al capdavant d'un exèrcit de l'emirat de Còrdova, ataca la Catalunya central i Barcelona i assetja Girona sense aconseguir d'entrar-hi.
1238 - València: hi entra Jaume I el Conqueridor enfront d'una host catalanoaragonesa.
1935 - València: Gran manifestació per la Pàtria Valenciana i en favor de l'Estatut d'Autonomia.
1977 - València: Manifestació multitudinària per demanar l'Estatut d'Autonomia per al País Valencià.
1994 - Catalunya: es produeixen greus inundacions en diversos indrets.

Món

1958 - Vaticà: S'acaba al papat de Pius XII, a causa de la seva mort.
1962 - Uganda: Uganda assoleix la independència

Naixements

Països Catalans

1912, Gandia, Safor: Gonçal Castelló i Gómez-Trevijano, escriptor valencià (m. 2003).
1920, Barcelona: Carlos Pérez de Rozas y Sáenz de Tejada, fotògraf i periodista català.

Món

1797, Boudry: Philippe Suchard, mestre xocolater i empresari suís.
1900, Edimburg, Escòcia: Alastair Sim, actor britànic.
1940, Liverpool, Anglaterra: John Lennon, cantant i compositor anglès, membre dels Beatles.
1955, Grajewo, Polònia: Andrzej Szczytko, actor i director de teatre polonès.

Necrològiques

Països Catalans

1953, la Vall d'Uixó (la Plana Baixa): Honori Garcia i Garcia, notari, historiador i publicista valencià (n. 1896).

Món

1251, Osca, Regne d'Aragó: Violant d'Hongria, reina del Casal de Barcelona, segona esposa de Jaume el Conqueridor.
1390, Alcalá de Henares, Regne de Castella: Joan I de Castella, rei de Castella i Lleó.
1958 , Castel Gandolfo: Pius XII, nom Eugenio Maria Giovanni Pacelli Papa des del 2 de març del 1939 fins al dia de la seva mort.
1967, La Higuera, Bolívia, Ernesto "Che" Guevara, revolucionari i guerriller argentí-cubà.
1970, Hollywood, EUA: Earl Baldwin, guionista i productor de cinema estatunidenc.
1974, Hildesheim, RFA: Oskar Schindler, industrial alemany que salvà 1.200 jueus de l'holocaust.
1978, Sena Saint-Denis, França: Jacques Brel, cantant belga.

Festes i commemoracions

Diada Nacional del País Valencià

Santoral católic

sants Abraham, patriarca, i Sara; Dionís de París, màrtir; Demetri d'Alexandria (sant), bisbe; Teofrid d'Albi, abat de Corbie; Sabí de Bigorra, eremita; Joan Leonardi, fundador de l'Orde de Clergues Regulars de la Mare de Déu; Lluís Bertran, dominic; venerable Pius XII; només per als ortodoxos, Gedeó, jutge (correspon al 26 de setembre julià); Robert Grosseteste (només Església Anglicana).
STV l’ha editat per darrera vegada el dia: dc. oct. 09, 2013 10:55 am, en total s’ha editat 1 vegada.
URBI ET ORBI. I Jesús digué els seus deixebles: "JUDEA IS NOT ROMA". Paraula de adéu .

Avatar de l’usuari
STV
Presentats
Entrades: 2424
Membre des de: dl. oct. 26, 2009 4:05 pm
Ubicació: SANT FOST DE CAMPCENTELLES * ESTEVE

Re: EPHEMERIDES COTTIDIANUS FORUM

Entrada Autor: STV » dj. oct. 10, 2013 11:08 am

10 d'octubre


Imatge

Lady in Yellow Dress in the Park. 1.914
El 10 d'octubre és el dos-cents vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-quatrè en els anys de traspàs. Queden 82 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

879 - Ripoll (el Ripollès): Guifre el Pilós, comte de Barcelona, hi funda el monestir.

Món

680: en la batalla de Karbala, l'imant xiïta Husayn ibn Ali (nét del profeta Mahoma) és decapitat per les forces del califa Yazid I. Els xiïtes commemoren aquest dia com Aashurah.
732: en la batalla de Tours, prop de Poitiers (França), els francs –manats per Carlos Martel– derroten a l'exèrcit musulmà, amb el que detenen l'avanç d'aquests a Europa. Mor en la batalla el governador de Còrdova, Abdul Rahman Al Ghafiqi.
1361: al castell de Windsor (Anglaterra) Eduardo, el Príncep Negre, es casa amb Juana de Kent.
1471: a Estocolm es lliura la batalla de Brunkeberg, en què Sten Sture el Vell, regenti de Suècia, recolzat per grangers i miners, rebutja l'atac de Christian I de Dinamarca.
1575: en la batalla de Dormans, les forces catòliques vencen a les forces protestants (dirigides pel duc Enrique I de Guisa) i capturen a Felipe de Mornay.
1631: l'exèrcit sajón captura Praga.
1780: en les Antilles (mar Carib) comença el Gran Huracà de 1780, el primer huracà amb major nombre de víctimes mortals dels quals es tenen dades (22 000 morts directes, 27 000 morts totals). Durarà fins al 16 d'octubre.
1798: els britànics ocupen l'illa de Menorca.
1811: a Uruguai, José Gervasio Artigas és nomenat líder del poble oriental després que el govern de Buenos Aires signés l'armistici amb Montevideo.
1840: en el Regne Unit s'emet el primer segell de correus.
1856: a Madrid (Espanya) s'inaugura el Teatre de la Zarzuela.
1868: a Cuba, Carlos Manuel de Gespes, un ric terratinent, inicia el procés d'independència contra Espanya.
1911: a Xina, l'emperador xinès Puyi abdica, per la qual cosa la dinastia Manchú perd el poder i es produeix la Revolució de Xinhai, que donarà naixement a la República Xina.
1913: el president Woodrow Wilson presideix la voladura del Gamboa Dike, la qual cosa suposa el final de la construcció del Canal de Panamà.
1914: a Romania, Fernando I és coronat rei.
1919: a Viena, Richard Strauss estrena la seva òpera Die Frau ohne Schatten (La dona sense ombra).
1920: a la regió de Carintia, els seus habitants –segons un plebiscit– determinen formar part d'Àustria.
1933: es produeix el primer sabotatge aeri de la història: un Boeing 247 d'United Airlines és destruït en ple vol.
1935: a Estats Units s'estrena Porgy & Bess, òpera de jazz de George Gershwin.
1938: el pacte de Munic cedeix els Sudetes a l'Alemanya nazi.
1941: a Estats Units s'estrena la pel·lícula Fantasia de Walt Disney.
1944: en el camp de concentració d'Auschwitz (Polònia), en el marc de l'holocaust jueu, els nazis assassinen a 800 nens gitanos.
1947: prop de la població argentina de les Lomitas (a l'actual província de Formosa) comença la massacre de Rincón Bomba: més de mil indígenes pilagás són metrallats per la gendarmería. En els propers dies seran perseguits i assassinats els supervivents.
1954: a Tegucigalpa es funda el Partit Comunista d'Hondures.
1957: a Estats Units es publica la primera edició de la novel·la La rebel·lió d'Atles de la novel·lista i filòsofa Ayn Rand.
1960: la Unió Soviètica llança la sonda Marsnik 1960A, però el seu coet llançador falla als pocs minuts, estavellant-se contra la Terra.
1962: a la frontera xinès-índia succeeixen greus enfrontaments armats.
1963: França cedeix el control de la base naval de Bizerta a Tunísia.
1964: a Tòquio (Japó) s'inauguren els Jocs Olímpics de 1964.
1970: Fiji s'independitza de Regne Unit.
1970: a Mont-real, el grup terrorista FLQ segresta a Pierre Laporte, el viceprimer ministre i ministre de Treball.
1979: a Japó es llança al mercat l'arcade Pac-Man de la companyia Namco.
1982: a Bolívia, Hernán Siles Suazo es converteix en president, marcant el final de les dictadures militars i el començament de la democràcia en aquest país.
1985: F-14 nord-americanes intercepten un avió egipci segrestat, obligant-ho a aterrar a la base siciliana de Sigonella.
1986: a San Salvador, ciutat cabdal d'El Salvador, un fort terratrèmol de 7,5 graus en l'escala de Richter mata a 1.500 persones.
1987: Fiji es converteix en república.
1990: l'equip de futbol paraguaià Olimpia guanya per segona vegada la Copa Libertadores d'Amèrica.
1993: el papa Juan Pablo II beatifica a la mare Francisca Rubatto, primera beata uruguaiana.
1997: en Nou Berlín (Uruguai), un DC-9-32 d'Austral Línies Aèries s'estavella i explota, matant a 74 persones.
2006: a Xina es desbloqueja l'accés a Wikipedia, després d'un any de censura.
2006: a Palència s'inaugura el Nou Estadi Municipal La Balastera.
2006: a Estats Units, l'empresa Google compra el lloc de vídeos YouTube.
2007: a Colòmbia inicia operacions EasyFly la primera aerolínia colombiana de baix cost.
2009: a Haití es produeix un accident aeri que cobra la vida d'11 cascos blaus (6 uruguaians i 5 jordans) durant la missió de pau a Haití.
2010: es dissolen les Antilles Neerlandeses i es constitueixen Curaçao i Sant Martín en països autònoms dins del Regne dels Països Baixos.
2011: a tot el món es talla la comunicació a través dels BlackBerry; es reestablecerá tres dies després.

Naixements

Món

1465: Selim I, sultà otomà (m. 1520).
1486: Carlos III de Savoia, duc saboyano (m. 1553).
1678: John Campbell, duc d'Argyll i soldat escocès (m. 1743).
1684: Antoine Watteau, pintor francès (m. 1721).
1700: Lambert-Sigisbert Adam, escultor francès (m. 1759).
1731: Henry Cavendish, científic britànic (m. 1810).
1780: John Abercrombie, físic escocès (m. 1844).
1794: William Whiting Boardman, polític nord-americà (m. 1871).
1813: Giuseppe Verdi, compositor italià (m. 1901).
1819: Heinrich Joseph Dominicus Denzinger, teòleg alemany (m. 1883).
1825: Paul Kruger, president de Transvaal (m. 1904).
1830: Isabel II reina espanyola (m. 1904).
1832: Álvaro Dávila i Pérez de Grandallana, Marquès de Villamarta-Dávila, de Mirabal i Conde de Villafuente Bermeja. Aristòcrata espanyol.
1833: José Francisco Vergara, polític i militar xilè, fundador de la ciutat de Vinya del Mar (m. 1889).
1834: Aleksis Kivi, escriptor finès (m. 1872).
1837: Robert Gould Shaw, militar nord-americà (m. 1863).
1839: Francisco Giner dels Rius, filòsof i pedagog espanyol (m. 1915).
1843: Nataniel Aguirre, escriptor bolivià (m. 1888).
1858: Maurice Prendergast, pintor nord-americà (m. 1924).
1860: Joan Maragall, poeta espanyol (m 1911).
1861: Claudio Williman, president uruguaià (m. 1934).
1861: Fridtjof Nansen, explorador i polític noruec, premi Nobel de la Pau en 1922 (m. 1930).
1863: Helen Dunbar, actriu nord-americana (f. 1933).
1870: Ivan Alekseyevich Bunin, escriptor rus Premi Nobel de Literatura (f. 1953).
1884: Tomás Morales Castellà, poeta espanyol.
1885: José Alvalade, fundador del Sporting de Lisboa (f. 1918).
1895: Fridolf Rhudin, actor suec (f. 1935).
1895: Sridhar Goswami, gurú indi (m. 1988).
1895: Wolfram von Richthofen, general alemany (m. 1945).
1900: Helen Hayes, actriu nord-americana (m. 1993).
1901: Alberto Giacometti, escultor i pintor suís (m. 1966).
1903: Vernon Duke, compositor nord-americà (m. 1969).
1906: Paul Creston, compositor nord-americà (m. 1985).
1908: Johnny Green, compositor nord-americà (m. 1989).
1908: Mercè Rodoreda, escriptora barcelonina en llengua catalana (m. 1983).
1910: Gilberto Alzate Avendaño, polític colombià (m. 1960).
1910: Ramón Gaya, pintor i escriptor espanyol (m. 2005).
1912: Julio Saraceni, cineasta argentí (m. 1998).
1913: Claude Simon, escriptor francès, premi Nobel de Literatura en 1985 (m. 2005).
1913: Joe Simon, historietista nord-americà.
1914: Antonio W. Goldbrunner, meteoròleg veneçolà d'origen alemany (m. 2005).
1917: Thelonious Monk, pianista nord-americà de jazz (m. 1982).
1918: Yigal Alón, polític israelià (m. 1980).
1919: José Luis Hidalgo, poeta espanyol (m. 1947).
1921: José Pedro Damiani, empresari uruguaià, president del Club Atlètic Peñarol (m. 2007).
1922: Raquel Señoret, poetisa xilena (m. 1990).
1924: Ed Wood, cineasta nord-americà (m. 1978).
1924: James Clavell, autor australià (m. 1994).
1924: Ludmilla Tchérina, ballarina i actriu francesa (m. 2004).
1926: Richard Jaeckel, actor nord-americà (m. 1997).
1927: Dana Elcar, actor nord-americà (m- 2005).
1927: Manuel Hernández Mompó, pintor espanyol (m. 1992).
1930: Yves Chauvin, químic francès, premi Nobel de Química en 2005.
1930: Harold Pinter, escriptor britànic, premi Nobel de Literatura en 2005 (m. 2008).
1932: Harry Smith, futbolista britànic.
1936: Pedro Avellaneda, fotògraf espanyol.
1936: Gerhard Ertl, químic alemany, Premi Nobel de Química en 2007.
1938: Daidō Moriyama, fotògraf japonès
1938: Hilda Anderson Nevárez, política i sindicalista mexicana.
1941: Peter Coyote, actor nord-americà.
1942: Radu Vasile, primer ministre romanès.
1945: Yuri Razuváyev, ajedrecista rus (m. 2012)
1946: Charles Dansi, actor britànic.
1946: Naoto Kan, polític japonès.
1946: John Prine, cantant nord-americà.
1946: Ben Vereen, actor nord-americà.
1947: Martin Ruane, lluitador britànic (m. 1998).
1948: Séverine, cantant francès.
1948: Ed Volker, músic nord-americà.
1951: Jeanette, cantant espanyola d'origen britànic.
1953: Midge Ure, músic escocès.
1953: David Lee Roth, cantant nord-americà, de la banda Van Halin.
1953: Gus Williams, baloncestista nord-americà.
1955: Philippe Lioret, cineasta francès.
1956: Amanda Burton, actriu norirlandesa.
1957: Rumiko Takahashi, mangaka (historietista) japonesa.
1958: Tanya Tucker, cantant nord-americà.
1959: Kirsty MacColl, cantant britànic (m. 2000).
1959: Bradley Whitford, actor nord-americà.
1959: Marcelo Ebrard, polític mexicà.
1960: Eric Martin, cantant nord-americà, de la banda Mr. Big.
1960: Karra Elejalde, actor espanyol, cineasta i guionista espanyol.
1961: Henrik Jørgensen, atleta danès.
1961: Julia Sweeney, actriu nord-americana.
1962: Beatriz Gimeno, activista espanyola dels drets de LGBT.
1963: Anita Mui, cantant hongkonesa (m. 2003).
1963: Jolanda de Rover, nedadora neerlandesa.
1963: Vegard Ulvang, esquiador noruec.
1965: Chris Penn, actor nord-americà (m. 2006).
1965: Rebecca Pidgeon, actriu nord-americana.
1965: Toshi, cantant japonès de la banda X Japan.
1966: Tony Adams, futbolista britànic.
1967: Thomas Muster, tennista austríac.
1967: Jonathan Littell, escriptor franc-nord-americà.
1969: Brett Favre, jugador nord-americà de futbol americà.
1969: Wendi McLendon-Covey, actriu nord-americana.
1970: Bai Ling, actriu nord-americana d'origen xinès.
1970: Dean Kiely, futbolista irlandès.
1970: Corinna May, cantant alemany.
1970: Tetsuya Nomura, dibuixant japonès, dissenyador gràfic de la saga Final Fantasy.
1971: Evgeny Kissin, pianista rus.
1972: Sebastián Clar, economista xilè.
1973: Mario Lopez, actor nord-americà.
1973: Semmy Schilt, kickboxer neerlandès.
1973: Beltrán Souviron Gaytán d'Ayala, il·lustre espanyol.
1974: Dóna-li Earnhardt Jr., piloto de carrera nord-americana.
1974: Assi Cohen, còmica israeliana.
1974: Julio Cruz, futbolista argentí.
1975: Ramón Morales, futbolista mexicà.
1976: Bob Burnquist, skateboarder brasiler.
1978: Jodi Lyn O'Keefe, actriu nord-americana.
1979: Mya, cantant nord-americà.
1979: Nicolás Massú, tennista xilè.
1981: Una Healy, cantant irlandesa, de la banda The Saturdays.
1982: Yasser Al Qahtani, futbolista àrab.
1982: David Calç, piragüista espanyol.
1984: Chiaki Kuriyama, actriu, cantant i model japonesa.
1984: Francisco Rodríguez Prat, model xilè.
1985: Marina and the Diamonds, cantautora galesa.
1985: Adrián Gabbarini, futbolista argentí.
1986: Vadim Demidov, futbolista letó.
1988: Rose McIver, actriu neozelnadesa.
1990: Alejandro Aguilar, futbolista costarricense.
1991: Gabriella Cilmi, cantant australiana.
1991: Mariana Pajón, ciclista colombiana.

Necrològiques

Món

19: Julio César Germànic, comandant romà (n. 15 a. C.).
680: Husayn ibn Ali, imant xiïta, nét de Mahoma (n. 626).
732: Abdul Rahman Al Ghafiqi, governador del califato de Còrdova.
833: al-Dt.'mun, califa abásida de Bagdad (n. 786).
1241: Celestino IV, papa italià.
1359: Hugo IV, rei xipriota (n. 1295).
1459: Gianfrancesco Poggio Bracciolini, humanista i clasicista italià (n. 1380).
1469: Fra Filippo Lippi, pintor italià (n. 1406).
1531: Huldrych Zwingli, reformador suís (n. 1484).
1588: Nicolás Monardes, metge i botànic espanyol (n. 1493).
1659: Abel Tasman, explorador neerlandès (n. 1603).
1691: Isaac de Benserade, poeta francès (n. 1613).
1708: David Gregory, astrònom escocès (n. 1659).
1714: Pierre Li Pesant, economista francès (n. 1646).
1720: Antoine Coysevox, escultor francès (n. 1640).
1723: William Cowper, canceller britànic (n. 1665).
1725: Philippe de Rigaud Vaudreuil, governador general de Nova França (n. 1643).
1747: John Potter, arquebisbe de Canterbury (n. 1674).
1759: Granville Elliott, militar britànic (n. 1713).
1795: Francesco Antonio Zaccaria, teòleg i historiador italià (n. 1714).
1806: Luis Fernando de Prusia, príncep alemany (n. 1772).
1810: Pedro M. Jordán, marquès espanyol.
1827: Ugo Foscolo, escriptor italià (n. 1778).
1834: Bernardino Escribano, militar argentí fundador de la ciutat de Junín (n. 1790).
1837: Charles Fourier, socialista utòpic francès (n. 1772).
1846: José Manuel de Goyeneche, militar, diplomàtic i polític espanyol (n. 1776).
1856: Vicente López i Planes, escriptor i president argentí (n. 1785).
1856: Mijaíl Jurjew Wielhorsky, aristòcrata, músic i mecenes rus (n. 1788).
1875: Alekséi Konstantínovich Tolstói, escriptor rus (n. 1817).
1876: Charles Joseph Sainte-Claire Deville, geólogo francès (n. 1814).
1880: Guillermo Lehmann, empresari colonitzador argentí (n. 1840).
1913: Katsura Tarō, primer ministre japonès (n. 1848).
1914: Carlos I, rei romanès (n. 1839).
1923: Andrés Avelino Càceres, militar, polític i president peruà (n. 1836).
1927: Gustave Whitehead, inventor alemany (n. 1874).
1930: Adolf Engler, botànic alemany (n. 1844).
1939: Eleanor Rigby, persona que va inspirar una cançó de The Beatles (n. 1895).
1940: Berton Churchill, actor canadenc (n. 1876).
1944: Antoni Utrillo, pintor espanyol (n. 1867).
1957: Karl Genzken, físic alemany (n. 1885).
1964: Eddie Cantor, cantant nord-americà (n. 1892).
1964: Heinrich Neuhaus, pianista soviètic (n. 1888).
1970: Édouard Daladier, polític francès (n. 1884).
1971: John Cawte Beaglehole, historiador neozelandès (n. 1901).
1973: Ludwig von Mises, economista austríac (n. 1881).
1976: Silvana Armenulic, cantant iugoslau (n. 1939).
1979: Christopher Evans, psicòleg i programador britànic (n. 1931).
1982: Jean Effel, pintor i periodista francès (n. 1908).
1983: Ralph Richardson, actor britànic (n. 1902).
1985: Yul Brynner, actor rus-nord-americà (n. 1920).
1985: Orson Welles, actor i cineasta nord-americà (n. 1915).
1986: Gleb Wataghin, fisiólogo ucraïnès (n. 1899).
1991: Pío Cabanillas, polític espanyol (n. 1923).
1993: Horaci Taicher, actor argentí, per electrocució (n. 1955).
1995: Juan Manuel Soriano, periodista i actor espanyol (n. 1920).
1996: Osiris Rodríguez Castells, poeta i compositor uruguaià (n. 1925).
1999: Leopoldo Castedo, historiador espanyol-xilè (n. 1915).
1999: Morris West, escriptor australià (n. 1916).
2000: Sirimavo Bandaranaike, política ceilanesa (n. 1916).
2001: Vasily Mishin, dissenyador de coets soviètic (n. 1917).
2002: Teresa Greus, actriu nord-americana (n. 1948).
2003: Eugene Istomin, pianista nord-americà (n. 1925).
2004: Christopher Reeve, actor nord-americà (n. 1952).
2004: Arthur H. Robinson, cartógrafo nord-americà (n. 1915).
2004: Maurice Shadbolt, escriptor neozelandès (n. 1932).
2005: Milton Obote, president ugandés (n. 1925).
2007: Juan Manuel Lozano Mejía, físic mexicà (n. 1929).
2009: Luis Aguilé, cantant hispà-argentí (n. 1936).
2009: Stephen Gately, cantant i actor irlandès (n. 1976).
2010: Solomon Burke, músic de soul nord-americà (n. 1940).
2010: Ricardo Doménech, escriptor espanyol (n. 1938).
2010: Joan Sutherland, soprano australiana (n. 1926).
2010: Marcelino Vergara, pilotari espanyol (n. 1943).
2010: Adán Martín, polític espanyol (n. 1943).
2011: Milton Castellanos Everardo, polític mexicà (n. 1920).
2012: Amanda Todd (15), jove canadenc suïcida (n. 1996).


Festes i commemoracions

Món

Dia Mundial de la Salut Mental.
Dia Mundial contra la Pena de Mort.
Dia Europeu contra la Pena de Mort.
Cuba: Inici de les Guerres d'Independència. (1868)
Cuba: Dia Nacional de la Cultura

Santoral católic

sants Gereó de Colònia i Víctor de Xanten, màrtirs; Paulí de York, bisbe; Daniel i franciscans màrtirs de Ceuta; beat Daniel Comboni, fundador de les congregacions dels Missioners Combonians del Cor de Jesús i de les Germanes Missioneres Pies Mares de la Negritud; venerable Jaume de Sant Pere, dominic màrtir.
URBI ET ORBI. I Jesús digué els seus deixebles: "JUDEA IS NOT ROMA". Paraula de adéu .

Avatar de l’usuari
STV
Presentats
Entrades: 2424
Membre des de: dl. oct. 26, 2009 4:05 pm
Ubicació: SANT FOST DE CAMPCENTELLES * ESTEVE

Re: EPHEMERIDES COTTIDIANUS FORUM

Entrada Autor: STV » dv. oct. 11, 2013 11:16 am

11 d'octubre


L'11 d'octubre és el dos-cents vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-cinquè en els anys de traspàs. Queden 81 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1282, Nicòtena, Regne de Nàpols: L'estol català dirigit per Pere de Queralt i d'Anglesola venç a l'estol angeví i les galeres de la República de Pisa al combat de Nicòtena, durant la Guerra de Sicília (1282-1289).
2003, Lleida: Hi entra en servei per al públic el Tren de Gran Velocitat que unirà la ciutat amb Madrid, passant per Saragossa.

Món

368: en Nicea (Turquia) succeeix un terratrèmol. Alguns dies després va haver-hi un altre terratrèmol en l'Helesponto.
369: Neix la delcho per sempre
1138: en Aleppo i Ganzah (Síria) es registra un terratrèmol de 8,5 graus en l'escala sismológica de Richter, que deixa un saldo de 230.000 morts.
1469: en Propietàries (Espanya) el rei Fernando II d'Aragó s'entrevista amb Isabel I de Castella, i decideixen casar-se (seran els Reis Catòlics).
1634: entre aquesta nit i demà, la costa d'Alemanya i els Països Baixos és escombrada per una marejada ciclònica (la inundació de Burchardi). Queda un saldo de 8.000 a 15.000 persones ofegades.
1698: França, Anglaterra i Països Baixos signen a l'Haia un tractat per repartir-se els territoris de la Corona d'Espanya, a la mort sense descendència de Carlos II d'Espanya.
1700: Carlos II d'Espanya nomena successor al pretendent francès a la corona d'Espanya.
1727: Jorge II i Carolina d'Ansbach són coronats com a reis de Gran Bretanya.
1737: en la nit, la ciutat de Calcuta (capital de Bengala, en l'Índia) rep enmig d'una tempesta (van caure 380 mm d'aigua en 6 h) una marejada ciclònica de diversos metres d'altura, generada per un superciclón. Solament a Calcuta ―que en aquesta època comptava amb 20.000 habitants― moren 3000 persones. Possiblement sigui exagerat el nombre de 300 000 persones mortes, i l'ona de «12 m d'altura» (possiblement bastant menys). Alguns consideren que es va tractar d'un sisme submarí.3
1745: el savi i clergue alemany Ewald Jurgen von Kleist presenta l'experiment elèctric que es va fer famós amb el nom de "ampolla de Leyden".
1780: en les Antilles (mar Carib) és el segon dia del Gran Huracà de 1780, el primer huracà amb major nombre de víctimes mortals dels quals es tenen dades (22 000 morts directes, 27 000 morts totals). Durarà fins al 16 d'octubre.
1811: a Xile, gràcies a la iniciativa de Manuel de Sales, es crea la Llei de Llibertat de ventres, la qual converteix a Xile al segon país del món (després de França) a legislar contra l'esclavitud.
1811: a Espanya, el general Mina arriba a Ayerbe per assetjar i atacar a la nombrosa guarnició francesa que es trobava fortificada en el palau del senyor marquès d'Ayerbe.
1830: a Varsòvia (Polònia), el compositor Frédéric Chopin interpreta com a solista el seu Concert per a piano n.º 1, un dels concerts per a piano i orquestra més importants de la història.
1833: a la Ciutat de Buenos Aires (Argentina) esclata la Revolta dels Restauradores, dirigida pels federals contra el Govern de Juan Ramón Balcarce.
1835: a Espanya es dicta el decret d'extinció, amb excepcions, de les ordres religioses al país i de la desamortització de béns eclesiàstics.
1838: en el Riu de la Plata (Argentina), una esquadra francesa envaeix l'illa Martín García.
1852: s'inaugura, la Universitat de Sídney, la universitat més antiga d'Austràlia.
1864: la ciutat brasilera de Campina Gran s'establecew com a ciutat.
1876: a Mèxic, el general Porfirio Díaz es revolta contra el president Sebastián Lerdo de Tejada, al que després succeeix.
1890: a Washington, es funda la Daughters of the American Revolution.
1899: comença la Segona Guerra Boer: a Sud-àfrica, una guerra entre Regne Unit els Boers de Transvaal i l'Estat lliure Orange.
1912 Primera Guerra dels Balcans: l'exèrcit grec lira la ciutat de Kozani.
1934: a Espanya es restableix la pena de mort per garrot vil, després de la fracassada intentona revolucionària.
1944: la República Popular de Tannu Tuvá s'annexiona a la Unió Soviètica.
1954: Guerra de la Indoxina: El Viet Minh prenen el control de Vietnam del Nord.
1958: Programa Pioneer: la NASA llança la prova lunar Pioneer 1 (la prova falla i torna a la Terra).
1960: a Espanya arriben al país els primers 60 kg d'urani enriquit per ser usat en la investigació i experimentació. Espanya s'incorpora així a l'era atòmica.
1962: al Vaticà, el papa Juan XXIII inaugura el Concili Vaticà II, que va modernitzar l'esperit i les estructures de l'Església catòlica.
1968: a Panamà, un cop d'estat de la Guàrdia Nacional enderroca al president Arnulfo Arias Madrid (1901-1988), i es forma una Junta presidida per Omar Torrijos i Boris Martínez.
1971: a Munic (Alemanya) es presenta el tren experimental de suspensió magnètica Transrapid.
1977: a Espanya, torna a Madrid Victoria Kent, exministra de Sanitat en la República, després de 38 anys en l'exili.
1984: a Panamà assumeix la presidència Nicolás Ardito Barletta.
1990: Espanya s'adhereix a la Carta Mundial dels Drets del Nen.
1991: a Cuba, Fidel Castro anuncia un Estat laic i d'economia mixta i culpa a la URSS de la crisi econòmica cubana, a l'IV Congrés del PCC, en el qual és reelegit líder del partit.
1997: a Madrid (Espanya) s'inaugura la reforma del Teatre Real, convertit de nou en teatre d'òpera.
2000: James J. Heckman i Daniel L. McFadden guanyen el Premi Nobel d'Economia
2004: a Xile se celebren les Eleccions municipals.
2006: a Manhattan (Nova York), un avió piper s'estavella contra un edifici, matant al pitcher dels New York Yankees, Cory Lidle.
2009: en Vaticà, el papa Benedicto XVI canoniza cinc nous sants: Juana Jugan, Damián de Veuster, Rafael Arnáiz Baró, Zygmunt Szczęsny Felinski i Francisco Coll Guitart.

Naixements

Països Catalans

1866, Alacant: Carlos Arniches Barreda, comediògraf valencià (m. 1943).
1963, Reus: Jordi Villacampa, destacat jugador de bàsquet al Club Joventut de Badalona durant les dècades de 1980 i 90 i president del mateix club des de 1999.
1977, Quart de Poblet (l'Horta Oest): Laura Gallego García, escriptora valenciana.

Món

1616: Andreas Gryphius, poeta alemany (m. 1664).
1671: Federico IV de Dinamarca (m. 1730).
1738: Arthur Phillip, almirall britànic (m. 1814).
1739: Gregorio Potemkin, polític i militar rus (m. 1791).
1755: Fausto Elhúyar, químic francès, descobridor del volframio (m. 1833).
1758: Heinrich Olbers, astrònom i físic alemany (m. 1840).
1799: Paula Montal, religiosa i santa espanyola (m. 1889).
1814: Jean-Baptiste Lamy, arquebisbe francès (m. 1888).
1821: George Williams, fundador britànic de la YMCA (m. 1905).
1844: Henry John Heinz, empresari nord-americà (m. 1916).
1846: Carlos Pellegrini, polític argentí, president entre 1890 i 1892 (m. 1906).
1854: Wilhelm Jerusalem, filòsof i pedagog austríac (m. 1923).
1854: Adela Zamudio, escriptora boliviana (m. 1928).
1872: Emily Wilding Davison, activista britànica (f. 1913).
1872: Fermina Oliva i Ocaña, una dels supervivents espanyols del Titanic a l'abril de 1912 (m. 1969).
1876: Paul Masson, ciclista francès (m. 1944).
1881: Hans Kelsen, filòsof i polític austríac (m. 1973).
1884: Friedrich Bergius, químic i industrial alemany, Premi Nobel de Química en 1931 (m. 1949).
1884: Eleanor Roosevelt, política nord-americana, esposa de Franklin D. Roosevelt (m. 1962).
1884: Sig Ruman, actor germà-nord-americà (m. 1967).
1885: François Mauriac, escriptor francès, Premi Nobel de Literatura en 1952 (m. 1970).
1894: Luis Ángel Firpo, boxador argentí (m. 1960).
1895: Jakov Gotovac, compositor croat (m. 1982).
1904: Tita Merello, actriu i cantant argentina (m. 2002).
1910: Pedro Aleandro, actor argentí (m. 1985).
1910: Adolfo Rincón d'Arellano Garcia, cardiòleg i polític espanyol (m. 2006).
1913: John T. Parsons, enginyer nord-americà (m. 2007).
1913: Joe Simon, escriptor i il·lustrador nord-americà (m. 2011).
1918: Fred Bodsworth, periodista canadenc (m. 2012).
1918: Jerome Robbins, coreògraf i director nord-americà (m. 1998).
1919: Art Blakey, baterista nord-americà de jazz (m. 1990).
1920: Édgar Negret, escultor colombià (m. 2012).
1921: Fernando Garrido Falla, jurista espanyol (m. 2003).
1925: Luis González i González, historiador mexicà (m. 2003).
1925: Elmore Leonard, escriptor i guionista nord-americà.
1926: Thich Nhat Hanh, monjo i escriptor vietnamita.
1927: Josefina Carlota de Bèlgica, princesa belga (m. 2005).
1927: William Perry, enginyer nord-americà.
1928: Alfonso de Portago, pilot espanyol de Fórmula 1 (m. 1957).
1929: Curtis Amy, saxofonista nord-americà (m. 2002).
1929: Luis Banchero Rossi, empresari peruà (m. 1972).
1935: Daniel Quinn, activista mediambiental nord-americà.
1936: Billy Higgins, bateria nord-americana (m. 2001).
1936: Alberto Vázquez-Figueroa, escriptor espanyol.
1936: Tom Zé, compositor i músic brasiler.
1937: Bobby Charlton, futbolista britànic.
1939: Maria Bueno, tennista brasilera.
1941: Lester Bowie,tropetista i compositor nord-americà (m. 1999).
1941: Eugenio Jofra Bafalluy, humorista espanyol (m. 2001).
1941: Charles Shyer, cineasta, productor cinematogràfic i guionista nord-americà.
1942: Amitabh Bachchan, actor indi.
1943: Zahur Klemath Zapata, poeta i filòsof nord-americà.
1944: Joan Gaspart, empresari espanyol.
1944: Javier Sáenz de Cosculluela, polític espanyol.
1946: Daryl Hall, músic nord-americà, de la banda Hall & Oates.
1947: A l'Atkins, cantant britànic, de la banda Judes Priest.
1947: Lucas Papademos, economista grec, vicepresident del Banc Central Europeu.
1948: Cecilia, cantant espanyola (m. 1976).
1948: Peter Turkson, cardenal ghanés.
1950: Rene Bond, actriu pronográfica nord-americana (m. 1996).
1950: Amos Guitai, cineasta israelià.
1951: Jean-Jacques Goldman, compositor i cantant francès.
1952: Bernardo València, torero veneçolà (m. 2011).
1953: David Morse, actor nord-americà.
1954: Vojislav Šišelj, abogaod i polític serbi.
1955: Norm Nixon, baloncestista nord-americà.
1956: Nicanor Duarte Fruits, president paraguaià.
1957: Paul Serè, paleontòleg nord-americà.
1959: Wayne Gardner, piloto de motos australià.
1960: Randy Breuer, baloncestista nord-americà.
1960: Nicola Bryant, actriu britànica.
1961: Hany Abu-Assad, cineasta neerlandès d'origen palestí.
1961: Neil Buchanan, guitarrista i actor nord-americà, de la banda Marseille.
1961: Amr Diab, cantant egipci.
1961: Gilda (Miriam Alejandra Bianchi), cantant argentina (m. 1996).
1961: Steve Young, jugador nord-americà de futbol americà.
1962: Joan Cusack, actriu nord-americana.
1963: Ronny Rosenthal, futbolista israelià.
1965: Juan Ignacio Cirac Sasturain, físic espanyol.
1965: Orlando Hernández, beisbolista cubà.
1965: Sean Patrick Flanery, actor nord-americà.
1965: Luke Perry, actor nord-americà.
1966: Pau Donés, músic espanyol.
1966: Rikishi, lluitador nord-americà.
1967: José Ángel Hevia, gaitero espanyol.
1967: Tazz, lluitador nord-americà.
1967: Tony Chimel, comentarista esportiu nord-americà.
1968: José Antonio Fortea Cucurull, religiós i teòleg espanyol.
1968: Jane Krakowski, actriu nord-americana.
1969: Stephen Moyer, actor i director nord-americà.
1970: O-God, raper nord-americà, de la banda Wu-Tang Clan.
1970: Andy Marriott, futbolista britànic.
1971: Jason Ellis, skateboarder australià.
1971: Petra Haden, violinista i cantant nord-americà, de les bandes Tito & Tarantula i The Decemberists.
1972: Claudia Black, actriu australiana.
1972: Cherokee Parks, basquetbolista nord-americà.
1973: Takeshi Kaneshiro, actor i cantant japonès.
1973: Mike Smith, guitarrista nord-americà, de la banda Limp Bizkit.
1974: Terje Haakonsen, snowboarder noruec.
1976: Emily Deschanel, actriu nord-americana.
1976: Baby Rasta, cantant portorriqueño de reggaetón, de la banda Baby Rasta & Gringo.
1977: Matthew Bomer, actor nord-americà.
1977: Desmond Mason, baloncestista nord-americà.
1977: Claudia Palacios, periodista colombiana.
1978: Kali, futbolista angolès.
1978: Trevor Donovan, actor nord-americà.
1979: Gabe Saporta, cantant uruguaià, de la banda Cobra Starship.
1979: Bae Doona, model i actriu sud-coreana.
1980: Nyron Nosworthy, futbolista britànic.
1980: Tomokazu Sugita, actor japonès.
1981: Beau Brady, actor australià.
1982: Maurici Victorino, futbolista uruguaià.
1982: Terrell Suggs, jugador de futbol americà nord-americà.
1983: Bradley James, actor britànic.
1983: Ruslán Ponomariov, ajedrecista ucraïnès.
1984: Martha MacIsaac, actriu canadenca.
1985: Álvaro Fernández, futbolista uruguaià.
1985: Michelle Trachtenberg, actriu nord-americana.
1987: Mike Conley, Jr., baloncestista nord-americà.
1989: Henry Lau, cantautor canadenc, de la banda Super Junior-M.

Necrològiques

Països Catalans

1997, Sabadell, Vallès Occidental: Manel Costa Domènech, crític musical i promotor cultural.

Món

1188: Roberto I de Dreux (n. 1123).
1303: Bonifacio VIII, papa italià entre 1294 i 1303 (n. 1235).
1347: Luis IV de Baviera (n. 1282).
1424: Jan Žižca, general txec (n. 1360).
1531: Ulrico Zuinglio, teòleg protestant suís (n. 1484).
1627: Bernardo de Balbuena, poeta espanyol (n. 1562).
1670: Luis Li Vau, arquitecte francès (n. 1612).
1705: Guillaume Amontons, físic francès (n. 1663).
1708: Ehrenfried Walther von Tschirnhaus, matemàtic i inventor alemany (n. 1651).
1721: Edward Colston, marxant i polític britànic (n. 1636).
1779: Kazimierz Pułaski, soldat polonès (n. 1745).
1809: Meriwether Lewis, explorador nord-americà (n. 1774).
1813: Robert Kerr, naturalista i traductor escocès (n. 1755).
1830: José de la Mar, polític peruà, president (1822-1823 i 1827-1829) (n. 1778).
1850: Luisa María de França, reina belga (n. 1812).
1852: Ferdinand Eisenstein, matemàtic alemany (n. 1823).
1896: Anton Bruckner, compositor i organista austríac (n. 1824).
1897: Léon Boëllmann, compositor francès (n. 1862).
1931: José Juan Dómine, empresari espanyol (n. 1869).
1937: Aniela Wolberg, anarquista polonesa (n. 1907).
1940: Vito Volterra, matemàtic i físic italià (n. 1860).
1958: Maurice de Vlaminck, pintor francès (n. 1876).
1961: Chico Marx, actor i comediant nord-americà (n. 1887).
1963: Jean Cocteau, escriptor, pintor i cineasta francès (n. 1889).
1963: Édith Piaf, cantant francesa (n. 1915).
1965: Dorothea Lange, fotògrafa nord-americana (n. 1895).
1982: Coquito, actor i guionista argentí (n. 1933).
1986: Georges Dumézil, filòleg i historiador francès (n. 1898).
1987: Jaime Pardo Lleial, polític i candidat presidencial colombià (n. 1941).
1987: Koldo Mitxelena, filòsof basc (n. 1915).
1989: M. King Hubbert, geògraf i físic nord-americà (n. 1904).
1991: Redd Foxx, comediant nord-americà (n. 1922).
1993: Jess Thomas, tenor nord-americà (n. 1927).
1996: Lars Ahlfors, matemàtic finlandès (n. 1907).
1996: Renato Russo, músici i guitarrista brasiler (Legião Urbana i Avortament Elétrico) (n. 1960).
1996: Carlos Mancheno Caixes militar, coronel i ex-president equatorià 1947-1947 (n. 1902).
1998: Richard Denning, actor nord-americà (n. 1914).
2000: Donald Dewar, ministre principal i polític escocès (n. 1937).
2000: Irma Prego, escriptora nicaragüenc (n. 1933).
2002: Antonio González i González, químic espanyol (n. 1917).
2005: Juan Rogelio Núñez, futbolista xilè (n. 1953).
2006: Cory Lidle, beisbolista nord-americà, dels New York Yankees (n. 1972).
2007: Javier de Castro, sindicalista metal·lúrgic espanyol (n. 1944).
2007: Sri Chinmoy, líder espiritual i escriptor nord-americà d'origen bengalí (n. 1931).
2008: Jörg Haider, polític austríac (n. 1950).
2008: Ernst-Paul Hasselbach, productor de televisió neerlandès (n. 1966).
2008: Neal Hefti, trompetista i compositor nord-americà (n. 1922).
2009: Arturo "Zambo" Cavero, cantant peruà (n. 1940).
2009: Angelo DiGeorge, endocrinólogo nord-americà (n. 1922).
2010: Francisco Suárez Cardona, ornitólogo i ecólogo espanyol (n. 1953).
2011: Frank Kameny, activista LGBT estadoundense (n. 1925).
2012: Helmut Haller, futbolista alemany (n. 1939).
2012: Édgar Negret, escultor colmbiano (n. 1920).
2013: María de Villota, piloto de F1 (n.1980).

Festes i commemoracions

Festa local de Puig-reig, a la comarca de la Berguedà
Festa local de Bellver de Cerdanya, a la comarca de la Cerdanya.


Santoral catòlic

Sants Felip l'Evangelista, bisbe; Nectari de Constantinoble, bisbe; Fermí d'Uzès, bisbe; Fermí de Vivièrs, bisbe (a Vivièrs); Brunó I de Colònia, bisbe; Germà de Besançon, bisbe i màrtir; Alessandro Sauli, bisbe d'Aleria (Còrsega); Soledad Torres Acosta, fundadora de les Serventes de Maria Ministres dels Malalts; beat Jacopo d'Ulm o Jacopo Griesinger, dominic, pintor de vitralls; beat Joan XXIII, papa.
URBI ET ORBI. I Jesús digué els seus deixebles: "JUDEA IS NOT ROMA". Paraula de adéu .

Avatar de l’usuari
STV
Presentats
Entrades: 2424
Membre des de: dl. oct. 26, 2009 4:05 pm
Ubicació: SANT FOST DE CAMPCENTELLES * ESTEVE

Re: EPHEMERIDES COTTIDIANUS FORUM

Entrada Autor: STV » ds. oct. 12, 2013 10:44 am

12 d'octubre


El 12 d'octubre és el dos-cents vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-sisè en els anys de traspàs. Queden 80 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1492 - San Salvador, actualment Watling (les Bahames): Colom arriba a aquesta illa: els europeus descobreixen Amèrica.
1707 - Les tropes borbòniques entren per primer cop a Lleida durant la Guerra de Successió. 700 lleidetans i lleidetanes són assassinats/es.
2003 - Sepang (Malàisia): Dani Pedrosa s'hi proclama campió del món de motociclisme de 125 centímetres cúbics.

Món

1505 - Blois (Regne de França): se signa el Tractat de Blois de 1505 pel qual s'acorda el casament entre Ferran el Catòlic i Germana de Foix.
2002 - Bali (Indonèsia): un atemptat atribuït a Al-Qaida hi causa la mort de 202 persones (88 de les quals eren australianes).
2006 - La companyia de videojocs Capcom anuncia que dissoldrà el Clover Studio.

Naixements

Països Catalans

1908, Ponts, Noguera: Josep Comabella i Rabassa, periodista i polític català.
1970, La Garriga, Vallès Oriental: Toni Jiménez, porter de futbol.

Món

1760, Edo (Japó): Katsushika Hokusai, dibuixant, gravador i pintor japonès de l'estil ukiyo-e (m. 1849).
1913, Hermanowa, Galítsia, Imperi Austrohongarès: Leo Fleider, director de cinema i guionista figura important del cinema argentí.
1968, Sydney, Austràlia: Hugh Jackman, actor australià
1987, Mechelen, Bèlgica: Marvin Ogunjimi, futbolista internacional belga.

Necrològiques

Món

1924, Màlaga, Província de Màlaga, Espanya: Antonio Muñoz Degrain, pintor del corrent eclèctic (n. 1840).
2010, Madrid, Espanya: Manuel Alejandre Abarca, actor espanyol.
2012, Praga, República Txeca: Břetislav Pojar, titellaire, animador i director cinematogràfic txec.

Santoral catòlic

Mare de Déu del Pilar, patrona de l'Aragól; sants Wilfrid de York, bisbe; Edwin de Northúmbria, rei; Rarimi de Càller arquebisbe i màrtir.
URBI ET ORBI. I Jesús digué els seus deixebles: "JUDEA IS NOT ROMA". Paraula de adéu .

Avatar de l’usuari
STV
Presentats
Entrades: 2424
Membre des de: dl. oct. 26, 2009 4:05 pm
Ubicació: SANT FOST DE CAMPCENTELLES * ESTEVE

Re: EPHEMERIDES COTTIDIANUS FORUM

Entrada Autor: STV » dg. oct. 13, 2013 11:12 am

13 d'octubre


Imatge

Visitation. 1.503
El 13 d'octubre és el dos-cents vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-setè en els anys de traspàs. Queden 79 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1652, Barcelona: L'arribada de Joan Josep d'Àustria al port de Barcelona va posar punt i final al Setge de la ciutat, acabant la Guerra dels Segadors amb victòria hispànica.
2010, Andorra: El govern d'Andorra aprova el Nomenclàtor d'Andorra que fixa la “forma oficial dels topònims del Principat d’Andorra”.

Món

1213 a Montenaken, Sint-Truiden: La batalla de Steps entre l'exèrcit del ducat de Brabant i la coalició de Lieja, Loon i les milícies de Lieja i Huy.
1972: Es produeix l'accident aeri dels Andes, després de 72 dies aïllats en un clima alpí sense aliments són rescatats 16 supervivents. La idea que sobrevisqueren alimentant-se de carn de passatgers morts pren força.

Naixements

Països Catalans

1940, Sabadell, Vallès Occidental: Ramon Barnils i Folguera, periodista català.
1950, Xàtiva, la Costera: Alfonso Rus Terol, polític i empresari valencià, alcalde de Xàtiva des del 1995.
1954, Granollers, Vallès Oriental: Josep Mayoral i Antigas, economista i polític català, alcalde de Granollers des del 2004.
1994, Barcelona, Barcelonès: Xavi Roca Ticó, poeta català.

Món

1474: Mariotto Albertinelli, pintor italiá.(m. 1.515)
1821, Estocolm, Suècia: Oscar Byström, compositor i director d'orquestra suec.
1918, Salt Lake City, Utah, Estats Units: Robert Walker, cronista de ràdio i actor estatunidenc.
1921, Monsummano Terme, Toscana, Itàlia: Yves Montand, actor de cinema i intèrpret de music-hall francès d'origen italià.
1925, Grantham, Anglaterra: Margaret Thatcher, política anglesa, primera ministra del Regne Unit de 1979 a 1990 (m.
8 d'abril de 2013 (als 87 anys)).
1941, Newark, (Nova Jersey, Estats Units): Paul Simon, cantautor i músic estatunidenc
1952, Motilla del Palancar, Província de Conca, Espanya: José Luis Olivas Martínez, polític i advocat, 3r president de la Generalitat Valenciana (2002-2003) i president de Bancaixa (2003- ).
1977, Oakland, EUA: Paul Pierce, jugador de bàsquet.

Necrològiques

Països Catalans

1173, Barcelona, Comtat de Barcelona: Peronella d'Aragó, reina titular d'Aragó.
1909, Barcelona: Francesc Ferrer i Guàrdia, pedagog català, executat com a boc expiatori de la Setmana Tràgica.

Món

54, Imperi Romà: Claudi, 4t emperador romà.
1846, Madrid, Espanya: Miquel Parra i Abril, pintor valencià, pintor de cambra de la cort del rei Ferran VII (n. 1780).
2008, Garches, França: Guillaume Depardieu, actor francès.
2011, Palm Desert, Califòrnia, EUA: Barbara Kent, actriu canadencoamericana. [cal citació]

Festes i commemoracions

Festa petita d'Albons (Empordà)
Festa a L'Estela, Cistella, Alt Empordà.

Santoral católic


Sant Teòfil d'Antioquia, bisbe;
Sant Faust, Genar i Marcial de Còrdova, màrtirs;
Sant Fost d'Alguaire, sant llegendari;
Sant Guerau d'Orlhac;
Eduard el Confessor, rei;
Venerable Saturnina Jassà i Fontcuberta, germana teresiana i cofundadora de la Companyia de Santa Teresa de Jesús.
URBI ET ORBI. I Jesús digué els seus deixebles: "JUDEA IS NOT ROMA". Paraula de adéu .

Avatar de l’usuari
STV
Presentats
Entrades: 2424
Membre des de: dl. oct. 26, 2009 4:05 pm
Ubicació: SANT FOST DE CAMPCENTELLES * ESTEVE

Re: EPHEMERIDES COTTIDIANUS FORUM

Entrada Autor: STV » dl. oct. 14, 2013 10:04 am

14 d'octubre


El 14 d'octubre és el dos-cents vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-vuitè en els anys de traspàs. Queden 78 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1957 - València: el Túria es desborda, inunda la ciutat i hi causa nombroses víctimes (Gran Riuada de València).

Món

1066: a Anglaterra es lliura la batalla d'Hastings, Guillermo I d'Anglaterra (sobrenomenat llavors "El Conqueridor") és l'últim invasor que envairà amb èxit Anglaterra. Es convertirà en rei dos mesos després, el dia de Nadal d'aquest mateix any.
1322: Batalla d'Old Byland en el curs de les Guerres d'independència d'Escòcia (Escòcia), Roberto I Bruce derrota en Yorkshire al rei Eduardo II d'Anglaterra, forçant-ho a acceptar la independència d'Escòcia.
1486: a Espanya, Boabdil torna a Granada i, en l'Albaicín, és coronat rei per segona vegada.
1586: María I d'Escòcia és empresonada per conspirar contra Isabel I d'Anglaterra.
1651: a Espanya el riu Segura sofreix la riuada de Sant Calixto; a Múrcia aconsegueix 1700 m3/s i causa la mort a més de mil persones.
1656: l'estat de Massachusetts, en mans dels puritanos, presenta la primera legislació punitiva contra la Societat Religiosa dels Amics (quàquers) considerant-los apóstatas i políticament subversius a causa que mancaven de rituals.
1687: a Perú, un gran sisme submarí destrueix part de Lima i Callao.
1707: en la Guerra de Successió Espanyola, les tropes borbòniques assalten Lleida i ataquen a la població civil.
1758: en el marc de la Guerra dels Set Anys, Àustria derrota a Prusia en la Batalla d'Hochkirch.
1773: a Polònia es crea el primer Ministeri d'Educació, el Komisja Edukacji Narodowej (Comissió d'Educació Nacional, en polonès).
1773: en Anápolis (Maryland), en el marc de la Guerra d'Independència dels Estats Units, els nord-americans cremen un vaixell britànic de càrrega de l'East Índia Company.
1780: a les illes Antilles (mar Carib) és el cinquè dia del Gran Huracà de 1780, el primer huracà amb major nombre de víctimes mortals dels quals es tenen dades (22 000 morts directes, 27 000 morts totals). Durarà fins al 16 d'octubre.
1789: a Estats Units, George Washington proclama el primer Dia d'Acció de Gràcies.
1806: El mateix dia es produeixen les Batalla de Jena i la batalla d'Auerstädt;en ambdues, els exèrcits de Napoleó derrota als Prusianos.
1813: a Caracas, el militar Simón Bolívar és proclamat com Libertador, en acabar reeixidament la campanya admirable.
1888: es filma la primera pel·lícula del món, la qual dura 2,11 segons, titulada L'escena del jardí de Roundhay.
1905: a Espanya es funda el Sevilla Futbol Club.
1912: en Milwaukee (Estats Units), el president Theodore Roosevelt és víctima d'un atemptat, però abans que ho traslladessin a l'hospital dóna el seu discurs d'una hora.
1947: a Estats Units, Charles Elwood Yeager travessa la barrera del so per primera vegada.
1960: la Unió Soviètica llança la sonda Marsnik 1960B, el coet de la qual llançador va fallar als pocs minuts, estavellant-se contra la Terra.
1962: Crisi dels míssils de Cuba.
1964: el nord-americà Martin Luther King rep el Premi Nobel de la Pau.
1981: a Egipte, el vicepresident Hosni Mubarak accedeix a la presidència després de l'assassinat del president Anwar el-Sadat.
2001: a Argentina se celebren les eleccions legislatives de 2001. El vot en blanc o «voto brega» aconsegueix percentatges destacats.
2004: a Cambodja, després de l'abdicació del rei, el Consell del Tron escull a Norodom Sihamoní com a nou rei.
2005: a petició del fiscal Luis Moreno Ocampo, la Cort Penal Internacional emet les primeres ordres internacionals de crida i cerca contra cinc membres de l'Exèrcit de Resistència del Senyor.
2005: el Sevilla Futbol Club celebra el seu centenari
2008: a Canadà, Stephen Harper és reelecto primer ministre de Canadà en unes eleccions generals avançades, però no aconsegueix la majoria absoluta: el seu Partit Conservador obté solament 38% dels sufragis populars.
2008: a Estats Units, l'empresa japonesa Sony llança al mercat la videoconsola portàtil PSP 3000.
2011: a Guadalajara, Jalisco s'inauguren els XVI Jocs Panamericanos Guadalajara 2011.
2012: en Roswell (Nou Mèxic) Félix Baumgartner es llança des de l'estratosfera, a més de 39 000 metres d'altura i es converteix en la primera persona en la Història a trencar la barrera del so sense suport mecànic.

Naixements

Països Catalans

1873, Sueca (la Ribera Baixa): Josep Serrano i Simeón, compositor valencià, autor de l'Himne de l'Exposició actualment himne oficial del País Valencià (m. 1941).
1904, Perpinyà: Jean Marcellin Joseph Calixte Gilles, general nord-català de l'exèrcit francès.

Món

1404: María d'Anjou, regna consort francesa.
1499: Claudia de França, dama francesa, regna consort entre 1515 i 1524).
1574: Ana de Dinamarca, regna consort d'Escòcia (entre1589 i 1619) i Anglaterra (entre 1603 i 1619).
1630: Sofia de Wittelsbach, princesa d'Escòcia i Anglaterra.
1633: Jacobo II, rei anglès (fm 1689).
1644: William Penn, anglès fundador de la colònia nord-americana de Pennsilvània.
1721: Pierre Victor de Besenval de Brünstatt, militar suís.
1737: José del Castillo, pintor espanyol (m. 1793).
1767: Nicolas-Théodore de Saussure, químic suís (m. 1845).
1784: Fernando VII, rei espanyol entre 1813 i 1833.
1789: Agustín Durán, escriptor i erudit espanyol del Romanticisme.
1801: Joseph-Antoine Ferdinand Plateau, físic belga; va definir el principi de persistència retiniana.
1811: Jakob Alberty, escultor alemany.
1845: Pare Marianito, sacerdot i beat colombià.
1863: Pedro Sáenz Sáenz, pintor espanyol.
1873: Jules Rimet, dirigent esportiu francès, president de la FIFA entre 1921 i 1954 (m. 1956).
1882: Éamon de Valera, polític independentista irlandès.
1884: Enrique Ruiz Guiñazú, polític argentí (m. 1967).
1886: Salvador Moreno Fernández, militar i polític espanyol (m. 1966).
1887: Luis Almarcha Hernández, polític i clergue espanyol (m. 1974).
1888: Katherine Mansfield, escriptora neozelandesa.
1890: Dwight David Eisenhower, militar nord-americà, 34.º president (entre 1953 i 1961).
1892: Heinrich Lübke, polític alemany.
1893: Lillian Gish, actriu nord-americana.
1895: Mariano Barberán, militar espanyol.
1897: Rafael de Nogueres Méndez, mercenari i escriptor veneçolà.
1900: William Edwards Deming, estadístic, professor i escriptor nord-americà, difusor del concepte de «qualitat total».
1902: Learco Guerra, «la Locomotora Humana», ciclista italià.
1905: Miguel Nicolás Lira, escriptor, funcionari públic i mestre mexicà (m. 1961).
1906: Hannah Arendt, teòrica política alemanya.
1906: Hasan al-Banna, islamista egipci, fundador de l'Organització dels Germans Musulmans d'Egipte.
1907: Allan Jones, cantant i actor nord-americà (m. 1992).
1907: Aniela Wolberg, anarquista polonesa (m. 1937).
1909: Bernd Rosemeyer, piloto d'automobilisme alemany.
1914: Raymond Davis Jr., físic nord-americà, guanyador del Premi Nobel de Física en 2002.
1914: José Guerrero, pintor espanyol (m. 1991).
1914: Michael D. Moore, actor i cineasta nord-americà d'origen canadenc (m. 2013).
1917: Ahmad Ismail Ali, militar egipci.
1918: Luis de Pla Palmer, productor mexicà (m. 2012).
1919: Mary Carrillo, actriu espanyola (m. 2009).
1927: Roger Moore, actor britànic.
1927: Enrique Lafourcade, escriptor xilè.
1928: Héctor Rial, futbolista hispà-argentí (m. 1991).
1930: Schafik Handal, polític salvadorenc (m. 2006).
1930: Mobutu Sese Seko, president zaireño entre 1965 i 1997.
1931: Rafael Puyana, clavecinista colombià.
1931: Federico Kirbus, periodista, escriptor i investigador argentí.
1932: Wolf Vostell, artista alemany.
1938: Andrés Fernández Díaz, economista espanyol.
1940: Cliff Richard, cantant britànic de rock.
1944: Udo Kier, actor alemany.
1945: Tom Silverio, beisbolista dominicà (m. 2011).
1946: Chiche Duhalde, política argentina.
1946: Joey de León, actor i cantant filipí.
1946: Craig Venter, biòleg nord-americà.
1947: Juan del Riu Martín, arquebisbe castrense espanyol.
1952: Nikolai Andrianov, gimnasta rus.
1954: Mordejái Vanunu, tècnic nuclear israelià.
1958: Thomas Dolby, músic britànic.
1960: Steve Cram, atleta britànic.
1962: Maurici Cravotto, arquitecte uruguaià.
1963: Lori Petty, actriu nord-americana.
1963: Alessandro Safina, cantant i tenor italià.
1964: Martha Moyano, infermera i política peruana.
1964: Pere Ponce, actor espanyol.
1965: Steve Coogan, actor britànic.
1967: Gérald De Palmells, cantant francès.
1967: Jason Plat, pilot britànic d'automobilisme.
1968: María Lucía Fernández, presentadora de televisió i periodista colombiana.
1968: Matthew Li Tissier, futbolista britànic.
1969: P.J. Brown, baloncestista nord-americà.
1969: David Strickland, actor nord-americà.
1970: Jorge Villamizar, cantant colombià.
1971: Jorge Costa, futbolista portuguès.
1970: Bernardo de la Garsa, polític mexicà.
1970: Antonios Nikopolidis, futbolista grec.
1972: Miguel Ángel Martín Perdiguero, ciclista espanyol.
1973: Lucca Pancallo, inventor italià, creador inicial del videojoc Planeshift.
1974: Natalie Maines, cantautora nord-americana, de la banda Dixie Chicks.
1974: Carlos Alejandro Sierra Fumero, futbolista espanyol.
1975: Floyd Landis, ciclista nord-americà.
1975: Shaznay Lewis, cantautora britànica, de la banda All Saints.
1975: Iván Parra, ciclista colombià.
1976: Jordi Cruz, presentador espanyol.
1977: Bianca Beauchamp, model nord-americà.
1978: Usher, cantant i actor nord-americà.
1979: Stacy Keibler, lluitadora professional nord-americana.
1980: Paul Ambrosi, futbolista equatorià.
1980: Ben Whishaw, actor britànic.
1981: Carolina Ruiz Castillo, esquiadora espanyola.
1982: Joe Keenan, futbolista britànic.
1985: Gustavo Cabral, futbolista argentí.
1985: Digão, futbolista brasiler.
1985: Sherlyn González, actriu mexicana.
1985: Alexandre Negrão, pilot brasiler de GP2.
1991: Andrea Dur, actriu espanyola.

Necrològiques

Món

962: Gerloc (Adela de Normandía), noble normanda.
1066: Harold II, último rey sajón de Inglaterra (1066).
1536: Garcilaso de la Vega, poeta español.
1568: Jacques Arcadelt, compositor franco-flamenco del Renacimiento (n. 1504).
1833: Santos Ladrón de Cegama, militar español (n. 1754).
1846: Paul Thiébault, militar francés (n. 1769).
1856: Johann Kaspar Mertz, compositor y guitarrista austríaco (n. 1806).
1908: Paul Christoph Hennings, botánico alemán (n. 1841).
1930: Irene Alba, actriz española (n. 1873).
1944: Ioseb Iremashvili, político y escritor soviético (n. 1878).
1944: Erwin Rommel, militar alemán.
1959: Errol Flynn, actor estadounidense (n. 1909).
1966: Vicente Rojo Lluch general español.
1967: Marcel Aymé, escritor francés.
1977: Bing Crosby, actor y cantante estadounidense.
1982: Víctor Ruiz Iriarte, escritor español (n. 1912).
1983: Jesús de la Rosa Luque, cantante español, de la banda Triana.
1984: Martin Ryle, astrónomo británico, Premio Nobel de Física en 1974.
1985: Emil Gilels, pianista soviético.
1990: Leonard Bernstein, director de orquesta, pianista y compositor estadounidense.
1997: Harold Robbins, novelista estadounidense.
1998: José Hernández Díaz, historiador de arte y político español (n. 1906).
1999: Julius Nyerere, presidente tanzano.
1999: Grim, baterista noruego, de las bandas Gorgoroth e Immortal.
2001: David Kellogg Lewis, filósofo estadounidense.
2003: Mohammed Basri, político marroquí.
2003: Javier Portales, actor y comediante argentino (n. 1937).
2004: Juan Francisco Fresno, arzobispo y cardenal chileno.
2004: Ivan Šamiakin, escritor bielorruso.
2006: Freddy Fender, cantante estadounidense de ascendencia mexicana.
2009: Juan Emilio Oso Rossello, dibujante argentino (n. 1978).
2010: Benoît Mandelbrot, matemático franco-estadounidense de origen polaco (n. 1924).
2011: Jorge Martínez Busch, almirante chileno (n. 1936).
2012: José Luis Ortiz, periodista y narrador costarricense (n. 1930).

Festes i commemoracions

Països catalans

Vinalesa: celebració del dia del patró Sant Honorat a les festes majors d'aquest municipi de la comarca valenciana de l'Horta Nord.

Món

Dia Mundial de l'Espirometría.

Santoral católic

Sants Calixt I, papa; Donacià de Reims, bisbe; venerable Climent Riera, cartoixà.
URBI ET ORBI. I Jesús digué els seus deixebles: "JUDEA IS NOT ROMA". Paraula de adéu .

Avatar de l’usuari
STV
Presentats
Entrades: 2424
Membre des de: dl. oct. 26, 2009 4:05 pm
Ubicació: SANT FOST DE CAMPCENTELLES * ESTEVE

Re: EPHEMERIDES COTTIDIANUS FORUM

Entrada Autor: STV » dt. oct. 15, 2013 1:27 pm

15 d'octubre


Imatge

The Reception. 1.885
El 15 d'octubre és el dos-cents vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-novè en els anys de traspàs. Queden 77 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1879 - Baix Segura: com a conseqüència de les pluges torrencials el riu Segura es desborda a Oriola i altres poblacions de la comarca amb un cabal superior als 2.000 m3/s, el més alt de la seua història.
1924 - Barcelona: s'inicien les emissions regulars de Ràdio Barcelona (Cadena SER).
1940 - Barcelona: després d'un judici militar sense garanties processals, afusellen Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya, al castell de Montjuïc.
1952 - Barcelona: entrega de la Primera edició del Premi Planeta.

Món

1582 - Roma: el papa Gregori XIII decreta el calendari gregorià en substitució del calendari julià; aquest dia (divendres 15 d'octubre de 1582) esdevé després del dijous 4 d'octubre.
1756 - Saxònia es rendeix durant la Guerra dels Set Anys.
1815 - Napoleó Bonaparte arriba a l'illa de Santa Helena, lloc on va ser desterrat fins la seva mort.
1894 - És arrestat Alfred Dreyfus i acusta, injustament, d'alta traició en favor d'Alemanya.
1940 - Estats Units: estrena de la pel·lícula The Great Dictator de Charles Chaplin.
1964 - La troika formada per Leonid Brèjnev, Kosiguin i Podgorni substitueix Nikita Khrusxov al capdavant de l'URSS.
1986 - Jerusalem: Atemptat al Mur de les Lamentacions amb el resultat d'un mort i 70 ferits.
1989 - Sud-àfrica: El Congrés Nacional Africà, liderat per Nelson Mandela és legalitzat després de 30 anys de prohibició.
1995 - Iraq: Saddam Hussein és reescollit President en un referèndum.
2003 - desert de Gobi (la Xina): Yang Liwei esdevé el primer astronauta xinès després de fer 14 òrbites entorn la Terra amb la nau Shenzhou V (nau divina, en xinès).
2005 - Iraq: S'aprova en referèndum la Constitució iraquiana amb el 78% dels vots a favor, enmig de fortes mesures de seguretat.

Naixements

Països Catalans

1922, Vilanova i la Geltrú província de Tarragona: Alfons Figueras i Fontanals, dibuixant de còmics.

Món

70 aC, Brindes, actual Bríndisi: Virgili, poeta romà.
1542, Umarkot, Imperi Mogol: Akbar el Gran, emperador mogol.
1608, Faenza, Emília-Romanya: Evangelista Torricelli, físic i matemàtic italià.
1693, Sacre Imperi Romanogermànic: Franz Caspar Schnitger, orguener, fill de l'orguener Arp Schnitger
1816, Ploemeur, prop de Lorient, Bretanya: Henri Dupuy de Lôme, enginyer naval francès.
1836: James Tissot, pintor francés.
1844, Röcken bei Lützen, Alemanya: Friedrich Wilhelm Nietzsche, filòsof alemany.
1869, Madrid, Espanya: Francisco Largo Caballero, polític i sindicalista, president del govern de la Segona República Espanyola, 1936 - 1937).
1901, Madrid, Espanya: Enrique Jardiel Poncela, dramaturg espanyol.
1908, Iona Station (Canadà): John Kenneth Galbraith, economista nord-americà d'origen canadenc.
1915, Ruzinoy, Polònia: Isaac Shamir, Primer ministre d'Israel de 1983 a 1984 i de 1986 a 1992.
1920, Nova York, EUA: Mario Puzo, novel·lista i guionista nord-americà.
1923, Santiago de las Vegas, Cuba: Italo Calvino, escriptor italià.
1926, Poitiers, França: Michel Foucault, filòsof francès.
1829, Goshen, Connecticut: Asaph Hall, astrònom nord-americà, que va descobrir les dues llunes de Mart, Fobos i Deimos.
1944, Bangor, Irlanda del Nord: David Trimble, polític nord-irlandès i Premi Nobel de la Pau el 1998.
1956, Gibraltar: Peter Caruana, primer ministre de Gibraltar entre 1996 i 2011.
1977, Rouen, França: David Trézéguet, futbolista, campió del món el 1998 i campió d'Europa el 2000 amb França.

Necrològiques

Països Catalans

1940 - castell de Montjuïc, Barcelona (el Barcelonès): Lluís Companys i Jover, President de la Generalitat de Catalunya.

Món

898 - ?: Lambert de Spoleto, emperador carolingi (894 - 898) i rei d'Itàlia (892 – 898).
1582 - Alba de Tormes (Castella i Lleó): Santa Teresa de Jesús, religiosa castellana. (en el calendari julià morta el dia 4 d'octubre)
1722 - Geòrgia: mor Giorgi VI Abashidze, rei de Geòrgia.
1917 - Vincennes (França): Mata Hari, ballarina i espia d'origen neerlandès.
1934 - París (França): Raymond Poincaré, polític francès, Primer Ministre i President de la República francesa.
1946 - Nuremberg (Alemanya): Hermann Göring, militar i polític nazi alemany.
2007 - París (França): Édouard Levé, escriptor i fotògraf francès.

Santoral catòlic

sants Teresa de Jesús, carmelita, fundadora de les Carmelites Descalces i cofundadora dels Carmelites Descalços; Cal·lixt i Mercurial d'Osca, màrtirs; beat Gonçalo de Lagos, frare; beat Narcís Basté i Basté, màrtir (1936); servent de Déu Josep Muñoz i Albiol, jesuïta màrtir (1936).
URBI ET ORBI. I Jesús digué els seus deixebles: "JUDEA IS NOT ROMA". Paraula de adéu .

Avatar de l’usuari
STV
Presentats
Entrades: 2424
Membre des de: dl. oct. 26, 2009 4:05 pm
Ubicació: SANT FOST DE CAMPCENTELLES * ESTEVE

Re: EPHEMERIDES COTTIDIANUS FORUM

Entrada Autor: STV » dc. oct. 16, 2013 10:29 am

16 d'octubre


El 16 d'octubre és el dos-cents vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents norantè en els anys de traspàs. Queden 76 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1321 - València: una riuada del Túria hi causa més de 400 morts i afona els ponts dels Catalans, dels Serrans i del Real.
1472 - Capitulacions de Pedralbes. La Corona d'Aragó recupera el Rosselló i la Cerdanya.
1977 - Alacant: El militant del MCPV Miquel Grau va morir a l'hospital a causa de les ferides produïdes pel llançament d'una rajola al cap quan penjava uns cartells de la Diada del País Valencià

Món

646 - Es va celebrar el VII Concili de Toledo.
1689 - Elecció del Cardenal italià Pietro Vitto Ottoboni com a Papa, que es va nomenar Alexandre VIII.
1805 - Es va produir la Batalla d'Ulm, conflicte entre França i Àustria.
1813 - Es va produir la Batalla de Leipzig, el major enfrontament armat de les guerres napoleòniques i la més seriosa derrota sofrida per Napoleó Bonaparte.
1817 - Es descobreix la tomba de Seti I a la Vall dels Reis a Egipte.
1829 - Primera carrera de velocitat de locomotores celebrat a la línia Liverpool-Manchester guanyat per Stephenson i la seva locomotora "Rocket".
1834 - Es produeix l'incendi al Palau de Westminster.
1843 - Dublín (Irlanda): William Rowan Hamilton formula els nombres quaternions.
1846 - El doctor William Thomas Morton de Boston utilitza per primera vegada l'èter com a anestèsic donant origen a la cirurgia sense dolor.
1878 - El naturalista Ramón Lista va descobrir a la Patagònia un riu interior que va nomenar Belgrano.
1910 - Primera travessia en dirigible pel Canal de la Mànega.
1945 - Creació de l'Organització per l'Alimentació i l'Agricultura.
1946 - Es fan efectives les condemnes a mort dictades pel Tribunal Militar Penal Internacional durant els Judicis de Nuremberg executant 11 líders nazis.
1978 - el Vaticà (Roma): el conclave proclama papa Carol Woytila, que regnarà com a Joan Pau II.
1985 - L'astrònom Edward Bowell descobreix l'asteroide (4446) Carolyn.
1986 - Reinhold Messner es converteix en la primera persona que arriba a coronar catorze vuitmils.
1992 - Rigoberta Menchú, líder indígena guatemalteca, va guanyar el Premi Nobel de la Pau.
1995 - Primer judici a l'Estat espanyol amb jurat popular que es va celebrar a Palma de Mallorca.
1998 - És detingut a Londres Augusto Pinochet, a petició del jutge espanyol Baltasar Garzón, que l'acusa de genocidi, terrorisme i tortures.
2004 - Londres (Anglaterra): hi comença el tercer Fòrum Social Europeu, que durarà fins l'endemà.

Naixements

Països Catalans

1921, Barcelona: Josep Trias, porter de futbol català.

Món

1854, Dublín, Irlanda: Oscar Wilde, escriptor i dramaturg angloirlandès.
1858, Seifersdorf, Turíngia, Imperi Alemany: Reinhard Vollhardt, compositor alemany.
1863, Birmingham, Anglaterra: Austen Chamberlain, polític britànic, Premi Nobel de la Pau (m. 1937).
1923, Dallas, Texas, Estats Units: Linda Darnell, actriu estatunidenca.
1925, Londres, Anglaterra: Angela Lansbury, actriu britànica.
1938, Alemanya: Nico, cantant alemanya.
1927, Gdańsk: Günter Grass, premi Nobel de literatura al 1999.
1943, Utrecht, Països Baixos: Robert Long, cantautor.
1977, Fairfield (Connecticut): John Mayer, músic, cantant, compositor, periodista i productor musical.

Necrològiques

Països Catalans

1922, Palma, Mallorca: Miquel Costa i Llobera, poeta mallorquí.
2000, València, País Valencià: Antoni Ferrandis Monrabal, actor valencià.

Món

1553, Weimar, Alemanya: Lucas Cranach "el Vell", pintor alemany.[1]
1793, París, França: Maria Antonieta, reina consort de França i esposa del rei Lluís XIV.
1986, Brussel·les: Arthur Grumiaux, violinista belga.
1992, North Chatham, Massachusetts, Estats Units: Shirley Booth, actriu estatunidenca.

Festes i commemoracions

Festa Local de Fígols a la comarca del Berguedà
Dia Mundial de l'Alimentació

Santoral católic

sants Gal, monjo; Eduvigis d'Andechs, duquessa; Bercari de Der, abat (fins al 1969); Bertran de Comenge, bisbe; Galderic, camperol; Guillem el Gran o Guillem de Malavalle, anacoreta, que va donar lloc a la fundació dels Eremites de Sant Guillem; Margarida Maria Alacoque, salesa; servents de Déu Miquel Palau i Vila, claretià; Miquel Costa i Llobera, sacerdot; Longí, soldat (al calendari ortodox i oriental; al catòlic és el 15 de març).
URBI ET ORBI. I Jesús digué els seus deixebles: "JUDEA IS NOT ROMA". Paraula de adéu .

Avatar de l’usuari
STV
Presentats
Entrades: 2424
Membre des de: dl. oct. 26, 2009 4:05 pm
Ubicació: SANT FOST DE CAMPCENTELLES * ESTEVE

Re: EPHEMERIDES COTTIDIANUS FORUM

Entrada Autor: STV » dj. oct. 17, 2013 10:57 am

17 d'octubre


Imatge

Saint Julien offre I'hospitalité aux pèlerins. 1610-1.620.

El 17 d'octubre és el dos-cents norantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-unè en els anys de traspàs. Queden 75 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1147 - Almeria: Ramon Berenguer IV ajuda els genovesos a prendre la ciutat als sarraïns amb la tramesa de la flota catalana.
1822 - Castellfollit de Riubregós (Anoia): Les tropes liberals, comandades per Francisco Espoz y Mina, assetgen el poble, ocupat pels reialistes, i acaben arrasant el poble.
1906 - Barcelona: Cloenda del Primer Congrés de Llengua Catalana.
1986 - Lausana (Suïssa): La ciutat de Barcelona és designada seu dels XXV Jocs Olímpics, a celebrar l'any 1992.
2004 - Phillip Island (estat de Victoria, Austràlia): Dani Pedrosa s'hi proclama campió del món de motociclisme en 250 cc.

Món

535 a. C.: Ciro II el Gran rei de Pèrsia marxa a Babilònia, alliberant als jueus de gairebé 70 anys d'exili.
456: Batalla de Placentia: Ricimero, recolzat per Mayoriano derroten a les tropes de l'usurpador Ávito prop de Piacenza.
1091 (o 23 d'octubre, segons el calendari gregorià): la ciutat de Londres (Anglaterra) és assotada per un tornat F4, que demoleix el pont de Londres, diverses esglésies i 600 cases. (Tornado de Londres de 1091).
1346: a Calais, Eduardo III d'Anglaterra captura al rei David II d'Escòcia (aliat de França) en la batalla de Neville’s Cross. durant la primera fase de la Guerra dels cent anys.
1448: Segona batalla de Kosovo: l'exèrcit hongarès liderat per John Hunyadi és derrotat per les tropes del Sultà Murad II.
1456: obre les seves portes la Universitat de Greifswald, la segona universitat més antiga del nord d'Europa.
1604: L'astrònom Johannes Kepler observa una supernova en la constel·lació d'Ofiuco.
1610: el rei francès Luis XIII és coronat en Rheims.
1662: Carlos II d'Anglaterra ven Dunkirk a França per 40.000 mil lliures.
1777: les tropes nord-americanes derroten a l'exèrcit britànic en la Batalla de Saratoga, a la vall de l'Hudson.
1781: en Yorktown, Virginia capitula el general Charles Cornwallis.
1797: el Tractat de Campoformio entre França i el Sacre Imperi Romano.
1800: Anglaterra pren control de la colònia neerlandesa de Curaçao.
1813: en El Roure (Xile), una columna realista sorprèn i dispersa als patriotes xilens.
1815: en l'oceà Atlàntic Sud, Napoleó arriba bandejat a la illa de Santa Helena.
1842: es produeix la Batalla d'Aigua Santa (Perú) on les forces de Juan Francisco de Vidal vencen a les del general Juan Crisóstomo Torrico en el marc de l'anarquia militar que es va deslligar en el Perú després de la mort del president Agustín Gamarra.
1884: el 4.º congrés de l'anarquista Federació Nord-americana del Treball resol que des de l'1 de maig de 1886 la durada legal de la jornada de treball hauria de ser de 8 hores. Això generarà el Crim de Chicago.
1888: Thomas Edison patenta el fonògraf òptic (la primera pel·lícula).
1905: El tsar Nicolás II de Rússia emet el Manifest d'Octubre.
1907: Guglielmo Marconi comença el primer servei comercial de telegrafái sense fils entre Glace Bay (Canadà) i Clifden (Irlanda).
1912: Bulgària, Sèrbia, Grècia i Montenegro declaren la guerra a Turquia.
1918: Iugoslàvia es declara república.
1919: s'inaugura el Metre de Madrid.
1930: a Buenos Aires (Argentina) s'inaugura la Línia B de subterranis.
1931: Al Capone, gánster nord-americà, és sentenciat a 11 anys de presó per evadir impostos.
1933: Albert Einstein abandona l'Alemanya nazi per traslladar-se als Estats Units.
1941: primera atac d'un submarí alemany a un vaixell nord-americà.
1943: Holocaust: es tanca el camp de concentració de Sobibor.
1945: a la Plaça de Maig de Buenos Aires, un milió de persones es reuneixen per exigir l'alliberament del popular ministre de Treball, Juan Domingo Perón, detingut per forces militars. (Dia de la Lleialtat Peronista).
1951: es realitza la primera transmissió televisiva a Argentina d'una acte polític del Dia de la Lleialtat Peronista amb un discurs d'Eva Duarte de Perón a través del canal pública Canal 7.
1956: Donald Byrne i Bobby Fischer juguen la famosa partida d'ajedres cridada "La partida del segle".
1961: protestants algerianos són massacrats per la policia francesa per instigaciñon de l'excolaborador nazi Maurice Papon, llavors cap de la Prefectura de Policia.
1966: Bostwana i Lesotho s'uneixen a les Nacions Unides.
1973: l'OPEP comença l'embargament contra els països que ajuden a Israel en la seva guerra amb Síria.
1976: al poble argentí dels Surgentes (província de Còrdova), la policia de Rosario assassina a set presos polítics (massacre dels Surgentes), en el marc de la dictadura de Videla.
1977: entra en vigor la Llei d'Amnistia a Espanya de 1977.
1979: la Mare Teresa de Calcuta rep el Premi Nobel de la Pau.
1981: el pilot brasiler de Fórmula 1, Nelson Piquet, aconsegueix el seu primer títol del món.
1987: a Estats Units s'inaugura el pont Tampico.
1989: un terratrèmol (7,1 en l'escala Richter) causa 300 morts en Sant Francisco.
1991: a Espanya, la banda terrorista ETA mutila a Irene Vila i a la seva mare amb una bomba llepassa en el seu cotxe.
2003: a causa del conflicte bolivià per l'exportació de gas natural, el president Gonzalo Sánchez de Lozada renuncia al seu càrrec i abandona el país.
2004: Veneçuela, un incendi deixa parcialment destruïda la torre aquest de Torres de Parc Central.
2006: a Argentina, durant la marxa en commemoració dels 60 anys del Dia de la Lleialtat Peronista es traslladen les restes del general Juan Domingo Perón a la cinquena Disset d'Octubre, en el partit de Sant Vicente (a la zona nord del Gran Buenos Aires).
2006: en algun moment d'aquest dia neix l'habitant 300 milions del planeta.
2011: Conferència de Pau de Sant Sebastià va concloure amb una declaració de cinc punts en la qual els representants internacionals instaven a l'organització terrorista Euskadi Ta Askatasuna (ETA) a un cessament definitiu de la violència.
2011: a Xile entra en vigència l'anomenada llei de posnatal de 6 mesos, que permetrà als pares i mares estar més temps amb els seus fills nounats.

Naixements

Món

1253: Ivo de Kermartin, sant francès (f. 1303).
1493: Baccio Bandinelli, escultor i pintor italià (f. 1560).
1500: Alonso d'Orozco, religiós i escriptor espanyol (f. 1591).
1560: Ernesto Federico I de Baden-Durlach, Margrave de Baden-Durlach (f. 1604).
1577: Cristofano Allori, pintor italià (f. 1621).
1578: Dmitri Pozharski, príncep rus (f. 1642).
1629: Baltasar Carlos d'Àustria, príncep espanyol (f. 1646).
1688: Domenico Zipoli, compositor barroc italià (f. 1726).
1724: Robert Waring Darwin, botànic britànic (f. 1816).
1725: John Wilkes, periodista i polític britànic (f. 1797).
1729: Pierre-Alexandre Monsigny, compositor francès (f. 1817).
1735: Franz Xaver Feuchtmayer el jove, escultor alemany (f. 1803).
1749: Antonio Raimundo Ibáñez Pla i Valdés, noble i industrial espanyol (f. 1809).
1759: Andréi Voronijin, arquitecte rus (f. 1814).
1760: Henri de Saint-Simon, filòsof i teòric social francès (f. 1825).
1763: Edward Robson, botànic britànic (f. 1813).
1768: Sophie von Dönhoff, dama de companyia alemanya (f. 1838).
1777: Lucas González Balcarce, militar argentí (f. 1812).
1779: Luis Carlos d'Orleans, noble francès (f. 1808).
1779: José Andrés Pacheco de Melo, sacerdot argentí (f. 1820).
1780: Richard Johnson, polític nord-americà (f. 1850).
1781: Johann Friedrich Meckel, anatomista alemany (f. 1833).
1784: Fructuoso Rivera, president uruguaià (f. 1854).
1785: Christen Smith, metge noruec (f. 1816).
1792: John Bowring, polític, traductor, escriptor i viatger britànic (f. 1872).
1793: Manuel Pérez d'Uriondo, militar xilè (f. 1851).
1797: Juan Lavalle, militar i polític argentí (f. 1841).
1803: Francisco Deák, polític hongarès (f. 1876).
1808: Nils Lilja, botànic i rellotger suec (f. 1870).
1810: Adolphe-Félix Cals, pintor francès (f. 1880).
1813: Georg Büchner, dramaturg alemany (f. 1837).
1817: Alfred Donis Cloizeaux, mineralogista francès (f. 1897).
1817: Syed Ahmed Khan, polític i catedràtic hindú (f. 1898).
1821: Alexander Gardner, fotògraf escocès (f. 1882).
1821: Pedro Salaverría, polític espanyol (f. 1896).
1828: Aureliano Maestre de Sant Joan, científic espanyol (f. 1890).
1833: José Eduvigis Díaz, militar paraguaià (f. 1867).
1835: Louis-Léon Cugnot, escultor francès (f. 1894).
1835: Paul Haenlein, enginyer i pioner de l'aviació alemany (f. 1905).
1840: André Gill, cantautor i caricaturista francès (f. 1885).
1844: Gustave Schlumberger, historiador francès (f. 1929).
1847: Chiquinha Gonzaga, compostora brasilera (f. 1935).
1847: Alejandro San Martín i Satrústegui, metge i polític espanyol (f. 1908).
1853: María Alexandrovna de Rússia, Gran Duquessa russa (f. 1920).
1856: José Villalba Riquelme, militar espanyol (f. 1944).
1857: Baldomero Bonet i Bonet, químic espanyol (f. 1925).
1860: Henry Campbell Black, lingüista nord-americà (f. 1927).
1867: Josep Puig i Cadafalch, arquitecte espanyol (f. 1956).
1871: Segundo de Chomón, cineasta espanyol (f. 1929).
1873: Florentino Gorleri, polític argentí (f. 1963).
1876: Hippolyte Aucouturier, ciclista francès (f. 1944).
1877: Eduardo Arozamena, actor mexicà (f. 1951).
1878: Jacobo Fitz-James Stuart i Falcó, aristòcrata espanyol (f. 1953).
1880: Chucho Reyes, pintor i col·leccionista mexicà (f. 1977).
1881: Andreas Madsen, explorador i escriptor dano-argentí (f. 1965).
1883: Alexander Sutherland Neill, pedagog britànic (f. 1973).
1883: Thaddeus Shideler, atleta nord-americà (f. 1966).
1886: Spring Byington, actriu nord-americana (f. 1971).
1889: Mikha'il Na'ima, escriptor libanès (f. 1988).
1890: Carl Buchheister, artista alemany (f. 1964).
1890: Mariano Ozores Francès, actor espanyol (f. 1976).
1892: Theodor Eicke, general de les SS alemany (f. 1943).
1893: Raffaele Bendandi, astrólogo italià (f. 1979).
1894: Renato de Borbó-Parma, príncep de Parma (f. 1962).
1894: Pablo de Rokha, poeta xilè (f. 1968).
1895: Doris Humphrey, coreògrafa i ballarina nord-americana (f. 1958).
1895: Miguel Ydígoras Fuentes, polític i militar guatemalenc (f. 1982).
1896: Román Románov, príncep rus (f. 1978).
1897: Luis Custodio Muñoz Muñoz, metge i escriptor xilè (f. 1982).
1898: Tuffy Neugen, futbolista brasiler (f. 1935).
1898: Eileen Sedgwick, actriu nord-americana (f. 1991).
1898: Shinichi Suzuki, violinista japonès (f. 1998).
1898: Simon Vestdijk, escriptor neerlandès (f. 1971).
1899: Manuel Droguett Reyes, polític xilè (f. 1970).
1899: Ernst Friedheim, metge nord-americà (f. 1989).
1900: Jean Arthur, actriu nord-americana (f. 1991).
1901: Emma Gamboa Alvarado, educadora costarricense (f. 1976).
1903: Andrés Espinosa, escalador espanyol (f. 1985).
1903: Andréi Grechko, militar soviètic (f. 1976).
1903: Nathanael West, guionista i escriptor nord-americà (f. 1940).
1904: José María Hinojosa, poeta espanyol (f. 1936).
1904: Pròsper Palazzo, aviador argentí (f. 1936).
1905: Andrew Bembel, escultor bielorrusio (f. 1986).
1905: Leopoldo Benites, diplomàtic equatorià (f. 1996).
1907: John Marley, actor nord-americà (f. 1984).
1908: Marina Núñez del Prado, actriu boliviana (f. 1995).
1908: Kenji Miyamoto, polític japonès (f. 2007).
1908: Dmitri Ustínov, militar soviètic (f. 1984).
1909: Leopoldo Panero, poeta espanyol (f. 1962).
1909: Joaquín Satrústegui, advocat i polític espanyol (f. 1992).
1909: Carme Serrallonga, pedagoga i traductora espanyola (f. 1997).
1911: Pascual Pery, militar espanyol (f. 1989).
1912: Juan Pablo I, papa catòlic italià en 1978 (f. 1978).
1912: Toña la Negra, cantant mexicana (f. 1982).
1913: Robert Lowery, actor nord-americà (f. 1971).
1913: Marian Marsh, actriu nord-americana (f. 2006).
1914: Jerry Siegel, historietista nord-americà (f. 1996).
1915: Guillermo Lohmann, historiador i advocat peruà (n. 2005).
1915: Arthur Miller, dramaturg nord-americà (f. 2005).
1916: José López Rega, polític argentí (f. 1989).
1917: Alfred Bell-lloc Llorach, inventor espanyol (f. 2013).
1917: Verne Grant, botànic nord-americà (f. 2007).
1917: Manuel Molina, poeta espanyol (f. 1990).
1918: Rita Hayworth, actriu de cinema nord-americà (f. 1987).
1918: Luis Alberto Solari, pintor uruguaià (f. 1993).
1919: Zhao Ziyang, polític xinès (f. 2005).
1920: César Albiñana, jurista espanyol (f. 2007).
1920: Montgomery Clift, artista nord-americà (f. 1966).
1920: Miguel Delibes, professor, periodista, novel·lista i dramaturg espanyol (f. 2010).
1920: Alva Day Grant, botànica nord-americana.
1920: Zully Moreno, actriu argentina (f. 1999).
1920: Sauveur Rodriguez, futbolista francès (f. 2013).
1920: Carlos de Rokha, poeta xilè (f. 1962).
1921: Enrique Fontana Codina, polític i empresari espanyol (f. 1989).
1921: Maria Gorokhovskaya, gimnasta soviètica (f. 2001).
1921: Tom Poston, actor nord-americà (f. 2007).
1921: Samuel Yankelevich, empresari i productor televisiu argentí (f. 1998).
1923: Barney Kessel, guitarrista i compositor nord-americà (f. 2004).
1924: Giacomo Mari, futbolista italià
1924: Rolando Panerai, baríton italià.
1924: António Rosa, poeta portuguès.
1926: Beverly Garland, actriu nord-americana (f. 2008).
1927: Luis Alberto Encunya Gatillon, escriptor xilè (f. 2005).
1927: Friedrich Hirzebruch, matemàtic alemany (f. 2012).
1927: Rodolfo Rivademar, regatista argentí.
1928: Ali Kafi, polític algerià (f. 2013).
1928: José María Peralta López, polític mexicà.
1928: Santiago Stevenson, cantant i compositor panameny (f. 2007).
1928: Alejandro Végh Villegas, polític i economista uruguaià.
1930: Robert Atkins, cardiòleg i dietista nord-americà (f. 2003).
1930: Freimut Börngen, astrònom alemany.
1930: Héctor Atzar, escriptor mexicà (f. 2000).
1931: José Alencar, polític i empresari brasiler (f. 2011).
1931: Pierre Dubois, sacerdota xilè (f. 2012).
1931: Juan José Hernández, escriptor argentí (f. 2007).
1931: Anatoli Pristavkin, escriptor i activista rus (f. 2008).
1931: Gerd Seifert, trompista alemany.
1932: Paul Edward Anderson, strongman nord-americà (f. 1994).
1932: Juan Manuel Arza Muñazuri, polític espanyol.
1932: Alfredo Carlino, boexador i escriptor argentí.
1933: William Anders, general i astronauta nord-americà.
1933: Sor Somriure (Jeannine Deckers), monja i cantant belga (f. 1985).
1934: Alan Garner, escriptor britànic.
1934: Johnny Haynes, futbolista britànic (f. 2005).
1934: Javier Moscoso, polític espanyol.
1934: Rico Rodriguez, trombonista nord-americà.
1935: Carlos Pairetti, piloto de carreres argentí.
1936: Hiroo Kanamori, sismòleg japonès.
1936: Santiago Navarro, baloncestista espanyol (f. 1993).
1937: José María Álvarez del Manzano, polític espanyol.
1937: Aída Navarro, mezzosoprano veneçolana.
1937: Renato Prada Oropeza, científic bolivià-mexicà (f. 2011).
1937: Yoshio Taniguchi, arquitecte japonès.
1938: António Calvário, cantant portuguès.
1938: Evel Knievel, acròbata nord-americà (f. 2007).
1939: Amancio Amaro, futbolista espanyol.
1940: Stephen Kovacevich, pianista i director d'orquestra nord-americana.
1940: Carlos Heller, polític i dirigent esportiu argentí.
1941: Paul Ellison, contrabajista nord-americà.
1941: Herón Pérez Martínez, escriptor i acadèmic mexicà.
1942: Mario Emilio Delfino, guerriller argentí (f. 1972).
1943: Ignacio Rupérez Rubio, polític espanyol.
1944: Ángel Crist, domador de feres espanyol (f. 2010).
1944: Reinaldo Sánchez Olivares, empresari i directiu esportiu xilè.
1945: Francisco Javier Elorza, noble i diplomàtic espanyol.
1945: Omar Azziman, polític marroquí.
1946: Manuel "Flac" Ibáñez, humorista mexicà.
1946: Cameron Mackintosh, productor teatral britànic.
1946: Adam Michnik, periodista polonès.
1946: Julio Miranda, polític argentí.
1946: Daniela Payssé, política uruguaiana.
1946: José Perramón Acosta, jugador d'handbol espanyol.
1946: Jaime Ravinet, polític xilè.
1946: Juan Camilo Restrepo, polític colombià.
1946: Rüdiger Wittig, ecólogo i geobotánico alemany.
1947: Osvaldo Castro, futbolista xilè.
1947: Michael McKean, actor nord-americà.
1947: Manuel Pérez Barriopedro, fotògraf espanyol.
1947: Tetango Pouchi, músic costamarfileño.
1948: Robert Jordan, escriptor nord-americà (f. 2007).
1948: Margot Kidder, actriu canadenca.
1948: Akira Kushida, cantant japonès.
1949: Owen Arthur, primer ministre barbadense.
1949: Renata Schussheim, artista plàstica argentina.
1949: James Trussell, matemàtic i economista nord-americà.
1950: Philippe Barbarin, cardenal francès.
1950: Carlos Pérez Merinero, escriptor espanyol (f. 2012).
1951: Dirck Beheydt, futbolista belga.
1951: Marcelo A. Moreno, periodista argentí.
1951: Roger Pontare, cantant suec.
1953: Joseph Bowie, trombonista nord-americà, de la banda Defunkt.
1953: Domenico Penzo, futbolista italià.
1953: Jorge Trasante, percussionista uruguaià.
1955: Mike Bratz, baloncestista nord-americà.
1955: Ulisses Gorini, periodista argentí.
1956: Mae Jemison, astronauta nord-americà.
1957: Nelson Barrera, beisbolista mexicà.
1957: Lawrence Bender, productor nord-americà.
1957: Antonio Galdo, escriptor i periodista italià.
1957: Víctor Lichtinger, economista mexicà.
1957: Javier Vaig matar, futbolista i entrenador espanyol.
1957: Pi Palladino, baixista nord-americà.
1958: Howard Alden, guitarrista nord-americà.
1958: Alan Jackson, cantautor nord-americà.
1958: Melchor Miralles, periodist espanyol.
1958: Sandra Mozarowsky, actriu espanyola (f. 1977).
1958: Craig Murray, diplomàtic britànic.
1959: Mustafa Aberchán, polític hispà-marroquí.
1959: Francisco Flores, polític salvadorenc.
1959: Eugenio Hernández Flores, polític i enginyer mexicà.
1959: Richard Roeper, crític de cinema nord-americà.
1960: Rob Marshall, cineasta nord-americà.
1962: László Darvasi, poeta i periodista hongarès.
1962: Jay Humphries, jugador de bàsquet nord-americà.
1962: Mike Judge, productor, animador, i actor nord-americà d'origen equatorià.
1963: Mario Carrillo Inchaústegui, cantant mexicana.
1963: Raúl Escobar Poblete, polític xilè.
1963: Sergio Goycochea, futbolista argentí.
1963: Beatriz Hernanz, poetisa espanyola.
1963: Norm Macdonald, còmic i actor canadenc.
1964: Margarita Liborio Arrazola, política mexicana.
1964: Giovanni Marchese, futbolista italià.
1965: Rhys Muldoon, actor australià,
1966: Danny Ferri, baloncestista nord-americà.
1966: Mark Gatiss, actro i escriptor britànic.
1967: René Dif, músic danès (Aqua).
1967: Pedro González Vera, futbolista xilè.
1967: Nathalie Tauziat, tennista francesa.
1968: Alejandra Ávalos, cantant mexicana.
1968: Graeme Li Saux, futbolista britànic.
1968: Ziggy Marley, músic de reggae jamaicà.
1968: David Muñoz, cineasta espanyol.
1969: Eric Cobas, cantant cubà.
1969: Ernie Els, golfista sud-africà.
1969: Wyclef Jean, raper i compositor haitiano, de la banda Fugees.
1969: Wood Harris, actor nord-americà.
1969: Natalia Llop, actriu i model argentina.
1970: Mitsukazu Mihara, dibuixant japonès.
1970: Blues Saraceno, guitarrista nord-americà, de la banda Poison.
1971: Martin Heinrich, polític nord-americà.
1971: Chris Kirkpatrick, cantant nord-americà, de la banda N’ Sync.
1971: Derrick Plourde, bateria nord-americana, de la banda Lagwagon i The Ataris (f. 2005).
1972: Jorge Arreola, futbolista mexicà.
1972: Eminem, raper i actor de cinema nord-americà.
1972: Musashi, kickboxer i karateka japonès.
1972: Tarkan, músic turc d'origen alemany.
1972: Sándor Tirpák, pintor hongarès.
1973: Rubén Garcés, baloncestista panameny.
1973: Quique González, compositor, cantant i músic de rock espanyol.
1974: Obdulio Àvila Maig, polític mexicà.
1974: Ariel Levy, escriptor nord-americà.
1974: Matthew Macfadyen, actor britànic.
1974: Bàrbara Pau, actriu brasilera.
1974: Janne Puurtinen, teclista finlandès, de la banda HIM.
1974: Darío Sala, futbolista argentí.
1974: Gabriel Silberstein, jugador de tennis xilè.
1975: Jericó Abramo Masso, polític mexicà.
1975: Vinya Morales, actriu i cantant filipina.
1975: Macarena Tondreau, actriu i cantant xilena.
1976: Sebastián Abreu, futbolista uruguaià.
1976: Seth Etherton, beisbolista nord-americà.
1976: Carlos Loret de Mola, periodista i economista mexicà.
1976: Brooke Richards, model nord-americà.
1977: Dudu Aouate, futbolista israelià.
1977: Walter Calderón, futbolista equatorià.
1977: Marko Antonio Cortés Mendoza, polític mexicà.
1977: Katrina Kraven, actriu pornogràfica nord-americana.
1977: Henry Quinteros, futbolista peruà.
1977: Gonzalo Ruanova, polític argentí.
1977: André Viles-Boes, entrenador de futbol portuguès.
1978: Erin Karpluk, actriu canadenca.
1979: Kimi Räikkönen, piloto d'automobilisme finlandès.
1979: Deanna Russo, actriu nord-americana.
1979: Kostas Tsartsaris, baloncestista grec.
1980: Ekaterina Gamova, jugadora russa de vóleibol.
1980: Marina Glezer, actriu argentina.
1980: Noemí Jordana, jugadora de bàsquet espanyola.
1980: Isaac Mina, futbolista equatorià.
1980: Angel Parker, actriu nord-americana.
1980: Justin Shenkarow, actor nord-americà.
1981: Horaci Cervantes, futbolista mexicà.
1981: Kurumi Enomoto, cantautora japonesa.
1981: Nate Lawrie, jugador de futbol americà nord-americà.
1982: Marion Rolland, esquiadora francesa.
1983: Felicity Jones, actriu britànica.
1983: Ivan Saenko, futbolista rus.
1984: Michelle Ang, actriu australià.
1984: Elias Kozas, cantant grec.
1984: Oliver Lis, escriptor colombià.
1984: Chris Lowell, actor nord-americà.
1984: Randall Munroe, historietista nord-americà.
1984: Gottfrid Svartholm, hacker suec.
1985: Jennifer Colino, gimnasta espanyola.
1985: Max Irons, actor britànic.
1985: Collins John, futbolista neerlandès.
1985: Riyu Kosaka, cantautora japonesa.
1985: Baran Kosari, actriu iraniana.
1986: Luis Eduardo Baquero, futbolista colombià.
1986: Alexandre Bonnet, futbolista francès.
1986: Toni Bou, piloto de trial espanyol.
1986: Constant Djakpa, futbolista marfileño.
1986: Nicolás Richotti, baloncestista argentí.
1987: Elliot Grandin, futbolista francès.
1987: Priscila Trejo, model i presentadora de televisió mexicana.
1988: Javier Caso, futbolista mexicà.
1988: Sergiy Gladyr, jugador de bàsquet ucraïnès.
1988: Marina Sales, actriu espanyola.
1989: Débora García, futbolista espanyola.
1989: Sophie Luck, actriu australiana.
1989: Marquinhos, futbolista brasiler.
1989: David Timor, futbolista espanyol.
1990: Maica García, jugadora de waterpolo espanyola.
1990: Ronald González Tabilo, futbolista xilè.
1991: Brenda Asnicar, actriu i cantant argentina.
1991: Rachel Watson, actriu australiana.
1992: Sam Concepcion, actriu i cantant filipí.
1996: María Carolina de Liechtenstein, aristòcrata liechtensteiniana.
1998: Nathalie Efron, actriu i patinadora artistica nord-americana.

Necrològiques

Països Catalans

1174, Barcelona: Peronella d'Aragó, reina d'Aragó.
1575, Tarragona: Gaspar Cervantes de Gaeta, arquebisbe de Tarragona i cardenal (n. 1511)
1793, València: Francesc Morera i Cots, compositor valencià del barroc (n. 1731).

Món

33: Agripina la Major, dona romana, esposa de Germànic (n. 14 a.C).
532: Bonifacio II, papa italià.
1346: Maurice de Moravia, soldat francès.
1346: John Randolph, noble escocès (n. 1306).
1404: Caterina Visconti, noble italiana (n. 1361).
1174: Petronila d'Aragó, reina aragonesa (n. 1135).
1553: Andreas Osiander, teòleg i editor alemany (n. 1498).
1586: Philip Sidney, poeta i soldat britànic (n. 1554).
1590: Ana d'Habsburgo-Jagellón, archiduquesa d'Àustria (n. 1528).
1612: Juan Felipe Mey, humanista espanyol (n. 1542).
1637: Marcello Mastrilli, missioner italià (n. 1603).
1644: Mendo de Benavides, noble i religiós espanyol (n. 1569).
1649: Alonso Messia Venegas, religiós espanyol (f. 1557).
1690: Margarita María Alacoque, religiosa italiana (n. 1647).
1744: Giuseppe Guarneri, violero italià (n. 1698).
1757: René Antoine Ferchault de Réaumur, físic francès (n. 1683).
1768: Luis VIII d'Hesse-Darmstadt, noble alemany (n. 1691).
1780: Bernardo Bellotto, pintor italià (n. 1721).
1786: Johann Ludwig Aberli, pintor suís (n. 1723).
1806: Jacobo I d'Haití, líder haitiano (n. 1758).
1828: Ana María Campos, patriota veneçolana (n. 1796).
1828: Matías de Córdova, religiós i polític mexicà (n. 1766).
1829: José María Córdova, militar colombià (n. 1799).
1836: Orest Kiprenski, pintor rus (n. 1782).
1837: Johann Nepomuk Hummel, compositor i pianista austríac (n. 1778).
1849: Frédéric Chopin, compositor polonès (n. 1810).
1873: Robert McClure, explorador britànic (n. 1807).
1877: Johann Carl Fuhlrott, investigador alemany (n. 1803).
1878: Jean Baptiste Ripart, biòleg francès (n. 1814).
1879: John Miers, botànic britànic (n. 1789).
1887: Gustav Kirchhoff, físic alemany (n. 1824).
1889: Nikolái Chernishevski, filòsof i revolucionari rus (n. 1828).
1890: Manuel Peredo, escriptor i metge mexicà (n. 1830).
1890: Prosper Sainton, violinista francès (n. 1813).
1893: Patrice de Mac-Mahon, polític i president francès (n. 1808).
1896: Jacinto Mariano de Villegas, polític argentí (n. 1819).
1898: Vicente Barrantes, poeta i bibliófilo espanyol (n. 1829).
1899: Amand-Joseph Fava, bisbe francès (n. 1826).
1908: José del Perojo, filòsof, periodista i escriptor espanyol (n. 1850).
1909: Manuel Florencio Mantilla, jurista i polític argentí (n. 1853).
1910: Julia Ward Howe, poeta i abolicionista nord-americà (n. 1819).
1910: Kurd Lasswitz, escriptor, científic i filòsof alemany (n. 1848).
1911: José López Domínguez, militar i polític espanyol (n. 1829).
1912: Antonio Menéndez de la Penya, pedagog mexicà (n. 1844).
1914: Theodor Lipps, filòsof i psicòleg alemany (n. 1851).
1914: Adolfo Saldías, historiador, advocat, polític i militar argentí (n. 1829).
1914: Peyo Yavorov, poeta búlgar (n. 1878).
1916: Silvio Pettirossi, pioner de l'aviació paraguaià (n. 1887).
1920: Reginald John Farrer, botànic britànic (n. 1880).
1920: Juan Sarabia, periodista i polític mexicà (n. 1882).
1924: Rafael Núñez, polític argentí (n. 1875).
1931: Ferdinand Ebner, filòsof austríac (n. 1882).
1931: Alfons Maria Jakob, neuròleg alemany (n. 1884).
1931: Ovidio Rebaudi, químic i esperitista paraguaià (n. 1860).
1934: Otto Vernon Darbishire, botànic britànic (n. 1870).
1934: Santiago Ramón y Cajal, histólogo espanyol, premi Nobel de Fisiologia i Medicina en 1906 (n. 1852).
1934: Arthur Schuster, físic germà-britànic (n. 1851).
1936: Fidel Fuidio, arqueòleg espanyol (n. 1880).
1937: J. Bruce Ismay, empresari britànic (n. 1862).
1938: Karl Kautsky, teòric socialista austríac (n. 1854).
1940: Lucien Limitin, explorador i botànic belga (n. 1853).
1941: Friedrich Marx, filòleg alemany (n. 1859).
1944: Pavel Haas, compositor txec (n. 1899).
1944: César Silió i Cortès, polític i periodista espanyol (n. 1865).
1947: John Halliday, actor nord-americà (n. 1880).
1949: Fiódor Tolbujin, militar soviètic (n. 1894).
1951: Bernhard Kellermann, escriptor alemany (n. 1879).
1954: Francisco Santarini Tognoli, enginyer aeronático italià (n. 1883).
1956: Roberto Gómez Pérez, polític xilè (n. 1889).
1959: Henri Gavel, hispanista francès (n. 1880).
1960: Henri Crolla, guitarrista italià (n. 1920).
1962: Natalia Goncharova, pintora russa (n. 1882).
1963: Jacques Hadamard, matemàtic francès (n. 1865).
1966: Sidney Hatch, atleta nord-americà (n. 1883).
1966: Cléo de Mérode, ballarina belga (n. 1875).
1966: Wieland Wagner, director d'escena alemany (n. 1917).
1967: Puyi, últim emperador xinès (n. 1906).
1970: Jan Syrový, militar i polític txecoslovac (n. 1888).
1971: José Manuel Illa, polític xilè (n. 1916).
1972: Príncep Jorge de Iugoslàvia (n. 1887).
1972: Johannes Iversen, biòleg danès (n. 1904).
1973: Ingeborg Bachmann, escriptora alemanya (n. 1926).
1973: Bernt Balchen, geògraf i aviador noruec-nord-americà (n. 1899).
1974: René de Rooy, escriptor de Surinam (n. 1917).
1976: Enrique Soladrero, futbolista espanyol (n. 1913).
1978: Jean Améry, escriptor austríac (n. 1912).
1978: Ricardo Espinosa Osete, actor espanyol (n. 1925).
1978: Giovanni Gronchi, polític italià, president entre 1955 i 1962 (n. 1887).
1978: Ernesto Miranda, dirigent obrer xilè (n. 1911).
1979: Lil Miracle Ramírez, escriptora i activista salvadorenca (n. 1945).
1980: Harold Emery Moore, botànic nord-americà (n. 1917).
1981: Albert Cohen, escriptor suís (n. 1895).
1983: Raymond Aron, filòsof, sociòleg i comentarista polític francès (n. 1905).
1984: Georges Thill, tenor francès (n. 1897).
1989: Mark Krein, matemàtic soviètic (n. 1907).
1990: Rolando Cárdenas, poeta xilè (n. 1933).
1991: Tennessee Ernie Ford, cantant i actor nord-americà (n. 1919).
1991: Jorge Yarur Banna, empresari xilè (n. 1918).
1993: Criss Oliva, músic nord-americà, de la banda Savatage (n. 1963).
1994: George Barrows, actor nord-americà (n. 1914).
1994: Dmitri Jólodov, periodista rus (n. 1967).
1996: Berthold Goldschmidt, compositor alemany (n. 1903).
1997: Patricio Phillips Peñafiel, polític xilè (n. 1922).
1997: Montecristo, humorista colombià (n. 1924).
1998: Antonio Agri, violinista, director d'orquestra i compositor argentí (n. 1932).
1998: Germán List Arzubide, poeta i revolucionari mexicà (n. 1898).
1999: Nicholas Metropolis, matemàtic i físic greco-nord-americà (n. 1915).
2000: Pál Jakucs, biòleg hongarès (n. 1928).
2000: Leo Nomellini, lluitador i jugador de futbol americà nord-americà (n. 1924).
2000: Horaci Ranieri, actor argentí (n. 1952).
2001: Jay Livingston, compositor nord-americà (n. 1915).2
2001: Micheline Ostermeyer, atleta i pianista francès (n. 1922).
2001: Rehavam Ze'evi, general i polític israelià (n. 1926).
2002: Derek Bell, pianista i compositor irlandès, de la banda The Chieftains (n. 1935).
2002: Aileen Riggin, cantant nord-americà (n. 1906).
2002: Fred Scolari, jugador de bàsquet nord-americà (n. 1922).
2003: Ramón Antonio Cereijo, economista argentí (n. 1913).
2003: Janice Rule, actriu nord-americana (n. 1931).
2004: Celio González, cantant cubà (n. 1924).
2004: Uzi Hitman, cantant israelià (n. 1952).
2005: Julián Alfaro, piloto de carreres argentí (n. 1976).
2005: Luis Ferrero Acosta, assagista i humanista costarricense (n. 1930).
2005: Ba Jin, escriptor xinès (n. 1904).
2006: Daniel Emilfork, actor francès (n. 1924).
2007: Joey Bishop, artista i humorista nord-americà (n. 1918).
2007: Teresa Brewer, cantant nord-americà (n. 1931).
2007: Germán Espinosa, novel·lista, contista, poeta i assagista colombià (n. 1938).
2008: Andrew Gleason, matemàtic nord-americà (n. 1921).
2008: Marco Aurelio Odio, bolichista costarricense (n. 1962).
2008: Ángel Uribe, futbolista peruà (n. 1943).
2008: Ben Weider, magnat canadenc (n. 1923).
2008: Nick Weatherspoon, jugador de bàsquet nord-americà (n. 1950).
2009: Carla Boni, cantant italiana (n. 1925).
2009: Rosanna Schiaffino, actriu italiana (n. 1939).
2009: Brian Vickery, químic nord-americà (n. 1918).
2010: Vincent Batbedat, escultor francès (n. 1932).
2010: Teresa Carbó Comes, activista espanyola (n. 1908).
2010: Guillermo Carrillo Sorra, arquitecte i polític mexicà (n. 1941).
2011: Manfred Gerlach, polític alemany (n. 1928).
2011: Osvaldo Guidi, actor argentí (n. 1964).
2012: Frank Cross, catedràtic nord-americà (n. 1921).
2012: Harry I. Luther, botànic nord-americà (n. 1952).
2012: Stanford R. Ovshinsky, científic nord-americà (n. 1922).
2012: Kōji Wakamatsu, director de cinema japonès (n. 1936).

Festes i commemoracions

Dia Internacional per a l'Eradicació de la Pobresa

Santoral catòlic

Osees, profeta; sants Ignasi d'Antioquia.
URBI ET ORBI. I Jesús digué els seus deixebles: "JUDEA IS NOT ROMA". Paraula de adéu .

Avatar de l’usuari
STV
Presentats
Entrades: 2424
Membre des de: dl. oct. 26, 2009 4:05 pm
Ubicació: SANT FOST DE CAMPCENTELLES * ESTEVE

Re: EPHEMERIDES COTTIDIANUS FORUM

Entrada Autor: STV » ds. oct. 19, 2013 11:49 am

19 d'octubre

Imatge

The Drinker. 1.914
El 19 d'octubre és el dos-cents noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-tresè en els anys de traspàs. Queden 73 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1810 - Batalla de Sant Quintí, a Cardona (Bages) dins la Guerra del Francès.
1947 - Camp de Sarrià, (Barcelona): La selecció catalana de futbol juga contra la selecció espanyola, guanyant la primera per 3 a 1
1997 - Els Castellers de Sants, descarreguen el primer castell de 8 pisos de la seva història (4 de 8) a Sants (Barcelona).
2008 - Els Castellers de Sants, descarreguen el primer castell de 9 pisos de la seva història (3 de 9 amb folre) a Sants (Barcelona).

Món

202 a. C.: en les rodalies de Cartago (en l'actual Tunísia) Escipión l'Africà, general romà, venç a Aníbal Barca en la batalla de Zama.
439: els vàndals, liderat pel Rei Genserico prenen Cartago en Norteáfrica.
1216: Juan d'Anglaterra mor en Newark-on-Trent i és succeït en el tron pel seu fill de nou anys Enrique.
1386: La Universitat d'Heidelberg realitza la seva primera lectura, convertint-se a la universitat més antiga d'Alemanya.
1466: La Guerra dels Tretze Anys finalitza amb el Segon tractat de Pau de Thorn.
1469: en el Palau dels Viver, a Valladolid (Espanya), es casen Isabel I de Castella i Fernando II d'Aragó, preludi de la unificació de les corones de Castella i Aragó.
1493: en el mar Carib, el navegant Cristóbal Colón a dalt a la illa de Puerto Rico.
1512: Martín Lutero es doctora en teologia (Doctor en Bíblia).
1649: la ciutat de New Ross (Wexford Irlanda, es rendeix a Oliver Cromwell.
1789: John Jay és nomenat com el primer Jutge president de la història dels Estats Units.
1805: finalitza la Batalla d'Ulm on les forces austríaques liderades per Karl Mack von Lieberich són derrotades per les tropes napoleòniques.
1813: les tropes de Napoleó Bonaparte sofreix la més important derrota en Leipzig.
1816: es produeix la Batalla d'Ibirocahy a l'actual territori de l'estat brasiler de Riu Gran del Sud, en el marc de la Invasió Lusità-brasilera.
1822: en Parnaíba, Simplício Dias da Silva, João Cândido de Deus i Silva i Diumenges Dias declaren la independència de l'estat de Piauí.
1866: el Véneto i Màntua s'anexionana a Itàlia: a l'Hotel Europa, Àustria cedeix la sobirania del Veneto a França, que la cedeix immediatament a Itàlia.
1868: a Espanya s'estableix la pesseta com unitat monetària.
1876: a El Salvador s'estableix l'Acadèmia Salvadorenca de la Llengua.
1889: a Portugal, Carlos I es converteix en rei.
1900: Max Planck, a la seva casa de Grunewald, als afores de Berlín, descobreix la llei de l'emissió del cos negre (Llei de Planck).
1906: a Espanya, l'1 de maig és declarat festa nacional.
1912: Itàlia pren possessió de Trípoli ([[Líbia) de l'Imperi Otomà.
1914: Primera Guerra Mundial: comença la Primer Bagtalla de Ypres.
1921: El primer ministre portuguès António Granjo i altres polític són assassinats en el cop d'estat de Lisboa.
1922: El partit conservador britànic votane en la seva reunió en el Carlton Club trencar la coalició de govern que mantenen amb el Partit Liberal de David Lloyd George.
1933: Alemanya es retira de la Lliga de Nacions.
1934: acaba la Revolució de 1934, moviment huelguístico revolucionari que es va produir entre els dies 5 i 19 d'octubre durant el bienni radical-cedista de la II República espanyola.
1935: La Lliga de Nacions estableixes sancions econòmiques a Itàlia per la invasió d'Etiòpia.
1943: el científic Albert Schatz (1922-2005) dscubre l'estreptomicina (antibiòtic que permetrà combatre la tuberculosi). El seu cap, Selman Waksman (1888-1973), s'atribueix el descobriment, i guanyarà per això el premi Nobel de Medicina de 1952.
1944: Segona Guerra Mundial: Els Estats Units desembarquen a Filipines.
1950: l'Exèrcit Popular d'Alliberament xinès pren el control de la ciutat de Qamdo, la qual cosa comunament se li crida com la "Invasió del Tibet".
1950: Xina s'uneix a la Guerra de Coreaenviando centenars de tropes pel riu Yalu per lluitar contra les forces de les Nacions Unides.
1950: Iran es converteix al primer país que accepta assistència tècnica de les Nacions Unides sota el Programa Point Four.
1951: a Espanya es funda la Junta d'Energia Nuclear.
1956: Japó i la Unió Soviètica signen un acord de pau.
1960: Espanya ingressa en l'Associació Internacional de Desenvolupament.
1969: El Primer Ministre de Tunísia, Bahi Ladgham és cvesado pel President Habib Bourguiba.
1973: en el sud-est d'Espanya, pluges de fins a 600 mm provoquen fortes inundacions, amb més de 200 morts.
1973: el President Richard Nixon rebutja l'apel·lació de la Cort Suprema per al lliurament de les cintes del cas Watergate.
1974: l'illa de Niue s'independendiza.
1976: es produeix en la Batalla d'Aishiya en el Líban.
1980: el govern grec acorda ingressar en l'estructura militar de l'OTAN.
1982: a Alacant (Espanya), una precipitació de 220 mm causa algunes morts i quantiosos danys materials.
1986: el president de Moçambic, Samora Machel i altres 33 pasajaeros moren en el Tupolev 134 prop de la Serralada Lebombo.
1987: a Nova York (EE. UU.), succeeix el Dilluns Negre: l'índex Dow Jones perd més de 500 punts, la pitjor caiguda des del crack de 1929.
1989: en la Central nuclear de Vandellós I (Espanya) succeeix un accident nuclear.
1989: Camilo José Cela obté el premi Nobel de Literatura.
2003: al Vaticà, el papa Juan Pablo II beatifica a la monja Teresa de Calcuta.
2005: la Cort Constitucional de Colòmbia declara la constitucionalitat de la proposta de la reelecció immediata, promoguda per Álvaro Uribe.
2005: a l'Iraq comença el primer judici contra Sadam Husein.
2006: en Santafe de Bogotà explota un carro bomba en el parqueadero de l'Escola Superior de Guerra.
2007: el grup de rock argentí Soda Stereo inicia la seva reeixida gira llatinoamericana Em Veuràs Tornar, la qual els porta de retorn als escenaris després de 10 anys de separació.
2008: el grup pop mexicà Jeans acaba la seva carrera després de 13 anys de trajectòria.
2013: en Disney Channel Espanya estrenen la versió en espanyol d'Equestria Girls.

Naixements

Països Catalans

1973 - Alaquàs (Horta Oest): Jorge Alarte, polític socialista valencià, alcalde d'Alaquàs (1999-2009) i secretari general del PSPV (2008-2012).
1977 - Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès): Raúl Tamudo, futbolista català, màxim golejador de la història del RCD Espanyol.

Món

1276: Príncep Hisaaki de Japó (f. 1328).
1433: Marsilio Ficino, filòsof italià (f. 1499).
1469: Juan Fisher, clergue anglès (f. 1535).
1562: George Abbot, arquebisbe anglès (f. 1633).
1582: Zarévich Dimitri Ivánovich de Rússia, fill d'Iván el Terrible (f. 1591).
1605: Thomas Browne, escriptor i metge anglès (f. 1682).
1610: James Butler, I duc d'Ormonde (f. 1688).
1612: Nicolas Chaperon, pintor francès (f. 1656).
1613: Carlos de Sezze, religiós i sant italià (f. 1670).
1633: Benedetto Gennari el Jove, pintor italià (f. 1715).
1697: Claude Pierre Goujet, religiós i escriptor francès (f. 1767).
1704: Felipe Bertrán, religiós espanyol (f. 1783).
1718: Víctor-François de Broglie, mariscal francès (f. 1804).
1730: Louis Félix Delarue, pintor francès (f. 1777).
1742: Pedro Lucas d'Allèn, comerciant espanyol (f. 1801).
1774: José de Fábrega, militar panameny, prócer de la Independència de Panamà (f. 1841).
1779: Pedro Velarde, militar espanyol, heroi de la Guerra de la Independència espanyola (f. 1808).
1781: Juan Pedro Aguirre, militar i polític argentí (f. 1837).
1784: James Henry Leigh Hunt, escriptor anglès (f. 1859).
1784: Mariano Valimaña i Abella, compositor i escriptor espanyol (f. 1864).
1787: Pedro Mom, marí francès (f. 1869).
1793: Carl Traugott Beilschmied, fiteógrafo alemany (f. 1848).
1794: Juan José Olleros, militar i polític argentí (f. 1857).
1795: Pedro Blanco Soto, militar i polític bolivià, president entre 1828 i 1829 (f. 1829).
1800: Pedro Alcántara Herrán, polític colombià (f. 1872).
1802: Pedro María d'Alcántara Salvadors, militar i periodista argentí (f. 1840).
1813: Vicente Bascuñán Vargas, polític i hisendat xilè (f. 1888).
1814: Theodoros Vryzakis, pintor grec (f. 1878).
1822: Vicente Alcober i Llarg, lingüista espanyol (f. 1887).
1822: Louis Ménard, escriptor francès (f. 1901).
1824: Fernando de Borbó i Bragança, noble espanyol (f. 1861).
1827: Charles Cordier, escultor francès (f. 1902).
1830: Paul Amédée Ludovic Savatier, metge i explorador francès (f. 1891).
1838: Mariano Rius, empresari espanyol (f. 1894).
1841: Juan J. Navarro, militar mexicà (f. 1934).
1846: Eduardo Jusué, historiador espanyol (f. 1922).
1851: Emperadriu Myeonseong de Joseon de Corea (f. 1895).
1851: Manuel Ramos Rejano, ceramista i industrial espanyol (f. 1922).
1854: Jean-Baptiste Ernest Lacombe, arquitecte francès (f. 1922).
1854: José Nicolás González Balcarce, polític argentí (f. 1916).
1855: Domingo Laporte, pintor uruguaià (f. 1928).
1856: Edmund Beecher Wilson, zoòleg nord-americà (f. 1939).
1857: Mariano Vexar, militar mexicà (n. 1829).
1858: George Albert Boulenger, naturalista belga (f. 1937).
1862: Maurice Janin, general francès (f. 1946).
1862: Augusto Lumière, inventor francès del cinematògraf (f. 1954).
1864: Georg Albertshofer, escultor alemany (f. 1933).
1864: Luis Bermúdez de Castro, militar espanyol (f. 1957).
1871: Walter Cannon, fisiólogo nord-americà (f. 1945).
1872: Johan Ivar Liro, biòleg finlandès (f. 1943).
1875: Arturo Ambrogi, periodista i escriptor salvadorenc (f. 1936).
1876: Adolpho Ducke, biòleg i etnólogo italià (f. 1959).
1882: Umberto Boccioni, pintor i escultor italià (f. 1916).
1882: Vincas Krėvė-Mickevičius, filòleg i escriptor lituà (f. 1954).
1882: Norbert Wallez, religiós i periodista belga (f. 1952).
1885: Sanford Myron Zeller, micólogo nord-americà (f. 1948).
1889: Eusterio Bou Alario, escriptor espanyol (f. 1965).
1891: Asja Lācis, directora de teatre letona (f. 1979).
1891: José P. Saldaña, historiador, escriptor i militar mexicà (f. 1992).
1895: Lewis Mumford, historiador i filòsof nord-americà (f. 1990).
1896: Pedro Lluna, pintor xilè (f. 1956).
1899: Miguel Ángel Astúries, escriptor i diplomàtic guatemalenc, Premi Nobel de Literatura en 1967 (f. 1974).
1900: Erna Berger, soprano alemany (f. 1990).
1902: Theodoro Valcárcel, compositor peruà (f. 1942).
1903: Tor Johnson, lluitador i actor suec (f. 1971).
1905: Pedro Antonio Ramos, músic veneçolà (f. 1977).
1906: Pedro Estrada, polític veneçolà (f. 1989).
1908: Ángel L. Cabrera, botànic hispanoargentino (f. 1999).
1908: Olga Lengyel, infermera i escriptora hongaresa (f. 2001).
1909: Marguerite Perey, físic francès (f. 1975).
1910: Subrahmanyan Chandrasekhar, físic nord-americà d'origen hindú (f. 1995).
1910: Paul Robert, lexicògraf i publicista francès (f. 1980).
1913: Haxhi Lleshi, polític albanès (f. 1998).
1913: Víctor Manuel Mendoza, actor mexicà (f. 1995).
1913: Vinícius de Moraes, músic brasiler (f. 1980).
1913: Basc Pratolini, escriptor italià (f. 1991).
1913: Santiago Vera Esquerre, polític i enginyer veneçolà (f. 2006).
1915: Farid al-Atrash, músic i actor sirià (f. 1974).
1915: Lyuba Berlin, paracaigudista soviètica (f. 1936).
1915: Alfredo Fernández Simó, escriptor dominicà (f. 1991).
1916: José Charlet, arquitecte, escutlro i pintor francès (f. 1993).
1916: Jean Dausset, inmunólogo francès (f. 2009).
1916: Emil Gilels, pianista soviètic (f. 1985).
1916: José María Regirada Prieto, polític espanyol (f. 2006).
1917: Yevguenia Antípova, pintora soviètica (f. 2009).
1917: Ismael Rodríguez, cineasta mexicà (f. 2004).
1918: Russell Kirk, escriptor nord-americà (f. 1994).
1918: Bob Sweeney, actor i director de cinema nord-americà (f. 1992).
1919: Micheline Francey, actriu francesa (f. 1969).
1919: David Pritchard, escriptor anglès (f. 2005).
1920: Guadalupe Propietàries, contista mexicana (f. 2002).
1920: LaWanda Page, actriu nord-americana (f. 2002).
1921: George Nader, actor nord-americà (f. 2002).
1921: Gunnar Nordahl, futbolista suec (f. 1995).
1922: Alfredo Dias Gomes, dramaturg brasiler (f. 1999).
1922: Carlos López García-Becs, compositor espanyol (f. 2009).
1922: Shanta Shelke, escriptora índia (f. 2002).
1923: Karl Olov Hedberg, botànic suec (f. 2007).
1924: Carlos Blasco d'Imaz, polític basc (f. 1996).
1925: Raymond Impanis, ciclista belga (f. 2010).
1925: Emilio Eduardo Massera, militar argentí (f. 2010).
1926: Arne Bendiksen, músic noruec (f. 2009).
1927: Pierre Alechinsky, artista belga.
1927: Pedro María Arsuaga, futbolista espanyol.
1927: Jorge Bellizzi, escriptor argentí (f. 2002).
1927: Miguel de Camina Jacobsen, escriptor mexicà.
1928: Lou Scheimer, animador nord-americà.
1929: Raul Solnado, humorista portuguès (f. 2009).
1930: Luis Batlle Ibáñez, pianista uruguaià.
1930: Aldo Neri, metge i polític argentí.
1930: Héctor Ríos Ereñú, militar argentí.
1930: Sergio Vuskovic, polític i escriptor xilè.
1931: Manolo Escobar, cantant i actor espanyol.
1931: John li Carré, novel·lista britànic, especialitzat en suspens i espionatge.
1932: Mariano Grondona, escriptor i catedràtic argentí.
1932: Robert Reed, actor nord-americà (f. 1992).
1933: Geraldo Majella Agnelo, cardenal brasiler.
1934: Flurin Caviezel, escriptor suís (f. 2008).
1934: Yakubu Gowon, líder militar nigerià.
1934: Glória Menezes, actriu brasilera.
1935: Agne Simonsson, futbolista suec.
1936: Tony El Bianco, actor nord-americà.
1936: Sylvia Browne, física nord-americana.
1936: Eliana Araníbar Figueroa, política xilena (f. 2013).
1938: Eugenio Montejo, poeta i assagista veneçolà (f. 2008).
1939: Gladys Zender, model peruana.
1940: Larry Chance, cantant nord-americà (Larry Chance and the Earls).
1940: Michael Gambon, actor irlandès.
1940: Juan Carlos Maccarone, bisbe argentí.
1941: Eddie Daniels, músic nord-americà.
1941: Luiz Felipe Lampreia, sociòleg i diplomàtic brasiler.
1941: Pedro Felipe Ramírez, polític xilè.
1942: Iñaki Gabilondo, periodista espanyol.
1942: Andrew Vachss, escriptor nord-americà.
1943: Adolfo Aristaráin, cineasta i guionista de cinema argentí.
1943: Adán Martín Menis, enginyer industrial i polític espanyol (f. 2010).
1944: Billy Bond, músic ítalo-argentí.
1944: Alfonso Chase, escriptor costerricense.
1944: Francisco González Rodríguez, banquer espanyol.
1944: Agustín Tamames, ciclista espanyol.
1944: Peter Tosh, músic de reggae jamaicà (The Wailers) (f. 1987).
1945: Divine, actor i cantant nord-americà.
1945: John Lithgow, actor nord-americà.
1946: Robert Hue, polític francès.
1946: Ernesto Palacio, tenor peruà.
1946: Philip Pullman, escriptor anglès.
1947: Giorgio Cavazzano, historietista italià.
1947: Bàrbara Jacobs, escriptora mexicana.
1947: Leonardo Posada, dirigent colombià (f. 1986).
1948: Carmen Fraga Estévez, política espanyola.
1949: Jürgen Croy, futbolista alemany.
1950: Mike Barr, jugador de bàsquet nord-americà.
1950: Carlos María Bonaparte, polític francès.
1950: César Bono, actor mexicà.
1950: José Luis Castejón Garrués, polític espanyol (f. 2006).
1950: Patrick Cowley, músic nord-americà.
1950: George Fenton, compositor britànic.
1950: Néstor Jofré, empresari i polític xilè.
1951: Julio Dittborn, polític xilè.
1951: Pablo Yrarrázaval, magnat xilè.
1952: Verónica Castro, actriu mexicana.
1952: Perico Fernández, boxador espanyol.
1953: Lionel Hollins, jugador de bàsquet i entrenador nord-americà.
1954: Carmen Andrade, política xilena.
1954: Joe Bryant, jugador de bàsquet nord-americà.
1955: Ricardo Salines Pliego, empresari mexicà.
1955: Lonnie Shelton, jugador de bàsquet nord-americà.
1956: Arón Claudio Bitrán Goren, violisnista xilè.
1956: Sunny Deol, actor i director indi.
1956: Bruce Weber, entrenador de bàsquet nord-americà.
1957: Magaly Espinosa, economista xilena.
1957: Olaf Heredia, futbolista mexicà.
1957: Plinio Olano, polític colombià.
1958: Lou Briel, músic i actor portorriqueño.
1958: Pedro Chinchay, futbolista peruà.
1958: Javier Corcuera, polític argentí.
1958: Dario Franceschini, polític italià.
1958: Michael Steele, polític nord-americà.
1959: Nir Barkat, polític israelià.
1959: Riccardo Nencini, polític italià.
1960: Frank Delgado, cantautor cubà.
1960: Beate Eriksen, actriu noruega.
1960: Ignacio González González, polític espanyol.
1961: María Adela Alvarado, directora de cors veneçolà.
1961: José Roses Aispuro, advocat i polític mexicà.
1961: Juan Carlos Navarro, polític panameny.
1962: Tracy Chevalier, escriptora nord-americana.
1962: Álvaro García Linera, polític bolivià.
1962: Evander Holyfield, boxador nord-americà.
1962: Marco Aurelio Odio, bolichista costarricense (f. 2008).
1962: Juan Ramón Sáenz, locutor de radi mexicà (f. 2011).
1963: Príncep Lorenzo de Bèlgica.
1963: Maurici Montero, futbolista costarricense.
1965: Brad Daugherty, baloncestista nord-americà.
1965: Ty Pennington, personatge televisiu nord-americà.
1966: Roger Cross, actor jamaicà-canadenc.
1966: Jon Favreau, actor i director nord-americà.
1966: Manuel Inostroza, méidoc i polític xilè.
1966: Pedro Muñoz de la Torre, futbolista mexicà.
1967: Yanitzia Canetti, escriptora cubana.
1967: Iōko Shimomura, compositora japonesa.
1968: Kacey Ainsworth, actriu britànica.
1968: Ricardo Mendiguren, futbolista espanyol.
1969: Moncho Fernández, entrenador de bàsquet espanyol.
1969: Omar Lefosse, actor argentí.
1969: Trey Parker, actor i comediant nord-americà; creador de South Park.
1969: DJ Sammy, DJ i productor espanyol.
1969: Erwin Sánchez, futbolista bolivià.
1970: Chris Kattan, humorista nord-americà.
1970: Fabián Roncero, atleta espanyol.
1971: Roberto Carlos Ruiz, artista argentí.
1972: Tenebres González, director de cinema espanyol.
1972: Pras, raper nord-americà.
1973: Hicham Arazi, tennista marroquí.
1973: Paulo Brunetti, actor argentí.
1973: Daniel McDevitt, lluitador nord-americà.
1973: Hồ Lệ Thu, cantant vietnamita.
1974: Pablo Bell, economista xilè.
1974: Paula Segura Hidalgo, Medico Xilena.
1974: Alfredo Rahn, programador i poeta veneçolà.
1974: Luis Fernando Hidalgo, raper i actor peruà.
1974: Vicente Valcarce, futbolista espanyol.
1975: Natalia Carulias, actriu argentina.
1975: Hilde Gerg, esquiadora alemanya.
1975: Carlos de la Mota, arquitecte dominicà.
1975: César Sanmartín, jugador de bàsquet espanyol.
1976: Joe Duplantier, guitarrista francès (Cavalera Conspiracy).
1976: Maurici Durán, guitarrista xilè (Els Búnquers).
1976: Omar Gooding, actor nord-americà.
1976: Desmond Harrington, actor nord-americà.
1976: Paul Hartley, futbolista escocès.
1976: Pete Loeffler, guitarrista nord-americà (Chevelle).
1977: Habib Beye, futbolista senegalès.
1977: Nicolás Belmar, actor xilè.
1977: Joemy Blanco, actriu portorriqueña.
1977: Jason Reitman, cineasta nord-americà.
1977: David Rubín, historietista espanyol.
1978: Enrique Bernoldi, piloto de Fórmula brasiler.
1978: Ruslan Chagaev, boxador uzbeko.
1978: Nicolás Peric, futbolista xilè.
1979: Ignacio Achurra, actor xilè.
1979: Marc Elliott, actor anglès.
1979: Pablo Illes, futbolista argentí.
1979: Lei Jia, cantant xinesa.
1979: José Luis "Parejita" López, futbolista mexicà.
1979: Mariano Pasini, futbolista argentí.
1980: Fidel Estimat Pérez, futbolista paraguaià.
1980: José Bautista, beisbolista dominicà.
1980: Albert Meyong, futbolista camerunès.
1980: Benjamin Salisbury, actor nord-americà.
1980: Eloi Yebra, còmic espanyol.
1981: Christian Bautista, actor i cantant filipí.
1981: Heikki Kovalainen, piloto de Fórmula 1 finlandès.
1981: Ken Niimura, historietista espanyol.
1981: Gonzalo Pineda, futbolista mexicà.
1981: Jonathan Santana, futbolista argentí.
1981: Daniel Vega, futbolista argentí.
1982: Ana Arias, actriu espanyola.
1982: María Fernanda Neil, actriu argentina.
1982: Gillian Jacobs, actriu nord-americana.
1982: Pekka Lagerblom, futbolista finlandès.
1982: Danny Pugh, futbolista anglès.
1983: Jorge Valdivia, futbolista veneçolà-xilè.
1984: Saki Fujita, actriu japonesa.
1984: Damián Malrrechauffe, futbolista uruguaià.
1985: Bernardita Pizarro, ciclista xilena.
1986: Joel Carli, futbolista argentí.
1986: Isabel Fernández Ibarra, presentadora i locutora xilena.
1986: Karlee Pérez, model i lluitadora nord-americana.
1987: Odemaris Ruiz, actriu mexicana.
1988: Irene Escolar, actriu espanyola.
1989: Miroslav Stoch, futbolista eslovac.
1990: Janet Leon, cantant suec (Play).
1991: Colton Dixon, pianista i cantant nord-americà.

Necrològiques

Països Catalans

1522 - València: Vicent Peris, dirigent de les Germanies de València, mort en l'atac a sa casa de l'exèrcit reialista comandat pel marquès de Cenete.

Món

1139: Godofredo de Namur, Conde de Château-Porcien (n. 1068).
1179: Eudes de Saint-Amand, noble francès, Gran Maestre de l'Ordre del Tremp.
1216: Juan I d'Anglaterra (n. 1167).
1354: Yusuf I de Granada, regne nazarí (n. 1318).
1553: Bonifazio Veronese, pintor italià (n. 1487).
1587: Francisco I de Médici, gran duc de Toscana (n. 1541).
1593: Gómez Pérez dónes Mariñas, polític, diplomàtic i militar espanyol (n. 1539).
1603: María de sant José, religiosa espanyola (n. 1548).
1608: Martín del Riu, teòleg flamenc (n. 1551).
1612: Juan Fernández de Recalde, magistrat i funcionari espanyol.
1646: Juan de Lalande, religiós i sant francès (n. 1615).
1669: Domenico Fiasella, pintor italià (n. 1589).
1678: Giovanni Maria Bononcini, compositor i violinista italià (n. 1642).
1678: Samuel van Hoogstraten, pintor holandès (n. 1627).
1682: Thomas Browne, escriptor i metge anglès (n. 1605).
1723: Godfrey Kneller, pintor britànic (n. 1646).
1745: Jonathan Swift escriptor irlandès (n. 1667).
1810: Jonas Carlsson Dryander, botànic suec (n. 1748).
1810: Jean-Georges Noverre, ballarí francès (n. 1727).
1813: Józef Antoni Poniatowski, capdavanter i general polonès (n. 1763).
1826: François Joseph Talma, director i actor francès (n. 1763).
1832: Julián Sánchez, guerriller espanyol (n. 1774).
1836: Just Santa María d'Or, religiós argentí (n. 1772).
1845: María Tiburcia Rodríguez, patriota argentí (n. 1778).
1853: Miguel de la Bárcena, jutge i governador argentí (n. 1778).
1853: Agathe de Rambaud, mainadera dels Dofins de França (n. 1763).
1859: Mariano Quirós, militar espanyol (n. 1791).
1860: Ang Duong, rei de Cambodja (1841: 1860) (n. 1796).
1861: María Teresa de França, filla del rei Luis XVI i la reina María Antonieta (n. 1778).
1867: James South, astrònom britànic (n. 1785).
1871: Sever Catalina de l'Amo, polític i escriptor espanyol (n. 1832).
1875: Charles Wheatstone, científic i inventor britànic (n. 1802).
1887: José Rodrigues, pintor portuguès (n. 1828).
1888: Lysius Salomon, president d'Haití (1879-1888) (n. 1815).
1889: Luis I de Portugal, rei de Portugal (1861: 1889) (n. 1838).
1891: Fernando Guzmán Solórzano, militar i polític nicaragüenc (n. 1812).
1892: Camille Rousset, historiador francès (n. 1821).
1893: Lucy Stone, activista nord-americà (n. 1818).
1894: James Darmesteter, anticuario, lingüista i escriptor francès (n. 1849).
1894: Carlos Holguín Mallarino, President de Colòmbia (1888- 1892) (n. 1832).
1897: George Pullman, enginyer i magnat nord-americà (n. 1831).
1905: Nicolas-Jean Boulay, biòleg i arqueòleg francès (n. 1837).
1905: Virgil Earp, marshall nord-americà (n. 1843).
1908: Marcel Georges Charles Petitmengin, botànic nord-americà (n. 1881).
1909: Cessés Lombroso, metge i criminòleg italià (n. 1835).
1912: Julius Maggi, empresari suís (n. 1846).
1914: Robert Hugh Benson, sacerdota anglès (n. 1871).
1914: Julio Argentí Roca, president d'Argentina (1880-1886 i 1898-1904) (n. 1843).
1915: Christian Wilhelm Allers, pintor alemany (n. 1857).
1915: Benito Gómez Farías, polític mexicà (n. 1828).
1915: Juana Catalina Romero, aristòcrata mexicana (n. 1837).
1916: Ioannis Phrangoudis, general grec (n. 1863).
1918: José Alvalade, fundador del Sporting de Lisboa (n. 1885).
1918: Harold Lockwood, actor nord-americà (n. 1887).
1918: Humberto de Savoia-Aosta, noble i militar italià (n. 1889).
1920: John Reed, periodista i dirigent obrer nord-americà (n. 1887).
1924: Soledad Román de Núñez, esposa del president colombià Rafael Núñez (n. 1835).
1926: Victor Babeș, metge i biòleg romanès (n. 1854).
1929: Antonio Bermejo, advocat i jurista argentí (n. 1853).
1932: Arthur Friedheim, pianista, director d'orquestra i compositor rus (n. 1859).
1934: Alexander von Kluck, militar alemany (n. 1846).
1935: Oda Krohg, pintora noruega (n. 1860).
1935: John Montagu Douglas Scott, VII duc de Buccleuch (n. 1864).
1936: Dl. Xun, escriptor xinès (n. 1881).
1937: Pedro Chutró, cirurgià argentí (n. 1880).
1937: Ernest Rutherford, físic i químic britànic, premi Nobel de Química en 1908 (n. 1871).
1939: Celestí Boada, polític català (n. 1902).
1939: Aquil·les Quadra, advocat espanyol (n. 1896).
1940: Umberto Caligaris, futbolista i entrenador italià (n. 1901).
1940: Carl Grossberg, pintor alemany (n. 1894).
1943: André Antoine, director francès de teatre (n. 1858).
1943: Camille Claudel, escultora francesa (n. 1864).
1945: Walter Cannon, fisiólogo nord-americà (n. 1871).
1945: Plutarc Elías Calles, polític mexicà, president entre 1924 i 1928 (n. 1877).
1947: Manuel D. Benavides, periodista i polític espanyol (n. 1895).
1950: Edna St. Vincent Millay, poeta nord-americà (n. 1892).
1953: Tobías Bolaños Palma, aviador costarricense (n. 1892).
1955: Francisco de les Barres d'Aragó, botànic i antropòleg espanyol (n. 1869).
1955: Eugène Joseph Delporte, astrònom belga (n. 1882).
1955: Carlos Dávila Espinoza, advocat i polític xilè (n. 1887).
1956: Isham Jones, músic nord-americà (n. 1894).
1957: Vere Gordon Childe, arqueòleg australià (n. 1892).
1958: Eduardo Arias Suárez, escriptor i periodista colombià (n. 1897).
1958: Samuel Lillo, escriptor i periodista xilè (n. 1870).
1959: Juan García Suárez "El Corredissa", opositor franquista.
1961: Werner Wilhelm Jaeger, filòleg alemany (n. 1888).
1962: José Aguerre, escriptor i polític basc (n. 1889).
1964: Serguéi Biriuzov, militar soviètic (n. 1904).
1964: James P. Mitchell, polític nord-americà (n. 1900).
1964: Ebbe Schwartz, dirigent esportiu danès (n. 1901).
1966: Elizabeth Cremen, empresària canadenca (n. 1884).
1967: Ángel María Garibay, sacerdot catòlic, filòleg i historiador mexicà (n. 1892).
1969: Pedro Groppo, polític argentí (n. 1886).
1969: Lacey Hearn, atleta nord-americà (n. 1881).
1970: José Álvarez Fernández, missioner peruà (n. 1890).
1970: Lázaro Cárdenas del Riu, militar, polític i estadista mexicà, president de Mèxic (1934: 1940) (n. 1895)
1971: Betty Bronson, actriu nord-americana (n. 1906).
1971: César Girón, torero veneçolà (n. 1933).
1973: Luis Garrido Díaz, filòsof mexicà (n. 1898).
1975: Cátulo Castillo, compositor i poeta argentí (n. 1906).
1976: Mario Abel Amaya, polític xilè (n. 1935).
1978: Ramón Mercader, militar i polític espanyol (n. 1913).
1978: Jean Prouvost, empresari francès (n. 1885).
1978: Gig Young, actor nord-americà (n. 1913).
1979: Tamara Garina, actriu rus-mexicana (n. 1901).
1981: Nils Asther, actor suec (n. 1897).
1983: Maurice Bishop, polític de la illa de Grenada (n. 1944).
1984: Jerzy Popiełuszko, sacerdot polonès (n. 1947).
1986: Samora Machel, polític mozambicano, president entre 1975 i 1986 (n. 1933).
1987: Hermann Lang, piloto de carreres alemany (n. 1909).
1987: Jacqueline du Pré, violoncel·lista anglesa (n. 1945).
1988: Alejandro Blasco, historietista espanyol (n. 1928).
1988: Són House, cantant i guitarrista nord-americà (n. 1902).
1990: Félix Xiula Rodríguez, escriptor i periodista cubà (n. 1909).
1990: Carlos Alfonso Alvarez Sanchez, personatge celebri i conegut. (n. 1910).
1993: Ernesto Fira Jaldón, metge i escriptor espanyol (n. 1922).
1994: Martha Raye, actriu nord-americana (n. 1916).
1995: Don Cherry, trompetista nord-americà de jazz (n. 1936).
1996: Jacobus Landwehr, botànic holandès (n. 1911).
1996: Manuel Mendizábal, científic i polític espanyol (n. 1905).
1997: Glen Buxton, guitarrista nord-americà (n. 1947).
1997: Francisco Guerrero Marín, compositor espanyol (n. 1951).
1997: Pilar Miró, periodista i cineasta espanyola (n. 1940).
1999: Harry Bannink, compositor holandès (n. 1929).
1999: Nathalie Sarraute, novel·lista francesa (n. 1900).
2000: Kati Horna, fotògrafa mexicana, nascuda a Hongria (n. 1941).
2000: Karl Stein, matemàtic alemany (n. 1913).
2001: Digna Ochoa, defensora de drets humans i advocada mexicana (n. 1964).
2002: Manuel Álvarez Bravo, fotògraf mexicà (n. 1902).
2002: Sebastián Martín-Retortillo, catedràtic i polític espanyol (n. 1931).
2003: Alija Izetbegović, president bosnià (n. 1925).
2003: Michael Hegstrand, lluitador de la WWF (n. 1960).
2004: Kenneth Iverson, matemàtic nord-americà (n. 1920).
2005: Eduardo Haro Tecglen, escriptor i periodista espanyol (n. 1924).
2005: David Ronald Marshall, escriptor britànic (n. 1916).
2005: Luis Adolfo Siles Salines, polític bolivià (n. 1925).
2007: Jan Wolkers, escriptor holandès (n. 1925).
2008: Gianni Raimondi, tenor italià (n. 1923).
2009: Joseph Wiseman, actor canadenc (n. 1918).
2010: Tom Bosley, actor nord-americà (n. 1927).
2010: André Mahé, ciclista francès (n. 1919).
2011: Nena Jiménez, humorista colombiana (n. 1929).
2011: Edison Chará, futbolista colombià (n. 1980).
2011: Alfonso Cisneros Coix, poeta peruà (n. 1953).
2012: Bartolomé Escandell, escriptor espanyol (n. 1924).
2012: Wissam al-Hassan, general libanès (n. 1965).
2012: Mike Graham, lluitador nord-americà (n. 1951).
2012: Esther Granados, cantant peruana (n. 1926).
2012: Fiorenzo Magni, ciclista italià (n. 1920).
2012: Manuel António Pina, escriptor i periodista portuguès (n. 1943).

Festes i commemoracions

Dia Internacional del Càncer de Mama

Santoral catòlic

sants Joel, profeta; Grat d'Auloron, bisbe; Verà del Gavaldà, bisbe; els Màrtirs del Canadà; Pau de la Creu, fundador dels passionistes; beats Sança d'Aragó i Hongria, princesa; Jerzy Popiełuszko.
URBI ET ORBI. I Jesús digué els seus deixebles: "JUDEA IS NOT ROMA". Paraula de adéu .

Avatar de l’usuari
STV
Presentats
Entrades: 2424
Membre des de: dl. oct. 26, 2009 4:05 pm
Ubicació: SANT FOST DE CAMPCENTELLES * ESTEVE

Re: EPHEMERIDES COTTIDIANUS FORUM

Entrada Autor: STV » dg. oct. 20, 2013 11:23 am

20 d'octubre

Imatge


Self-portrait. 1.707
El 20 d'octubre és el dos-cents noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-quatrè en els anys de traspàs. Queden 72 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1899 - Barcelona: Bartomeu Robert i Yarzábal, encapçala, com a batlle de la ciutat, una protesta dels botiguers contra la llei del Gabinet de Silvela i del seu ministre d'Hisenda, Raimundo Fernández Villaverde, que es va anomenar el Tancament de Caixes.
1982 - Tous (la Canal de Navarrés): les pluges torrencials (que arriben als 700 mm) provoquen l'ensorrament de la presa de l'embassament de Tous i, com a conseqüència, s'origina una gran riuada de 16.000 m3/s que arrasa les riberes del Xúquer.
2006 - Salt: El cantant del grup de rock català Lax'N'Busto Pemi Fortuny anuncia que es retira dels escenaris.

Món

1465 - Montenaken (Principat de Lieja): Batalla de Montenaken entre les forces de Felip III de Borgonya i les milícies liegeses
1868: L'astrònom anglès Norman Lockyer (desconeixent el mateix descobriment fet dos mesos abans, el dia 18 d'agost del mateix any, per l'astrònom francès Janssen), observa una línia nova en l'espectre solar i conclou que està causada per un element químic del Sol que no es troba en la terra. L'anomena heli, el nom del Sol en grec, ἥλιος (helios).
1919 - Estats Units: Imposició de la Llei Seca.
2004: Publicació de la primera versió de la distribució de GNU/Linux Ubuntu.
2011 - País Basc: ETA anuncia que atura definitivament l'activitat armada. Aquest anunci es fa 3 dies després de la celebració d'una Conferència Internacional de Pau de Sant Sebastià.

Naixements

Països Catalans

1842 (Tampico, Mèxic): Bartomeu Robert i Yarzábal, més conegut com a Dr. Robert, metge i polític català (m.1902).
1953 - Barcelona (el Barcelonès): Rodolfo del Hoyo Alfaro, escriptor.
1957 - Vic (Osona): Quimi Portet, músic de rock català.

Món

1656 - Nicolas de Largillière, pintor classicista francés.
1819 - Shiràz (Pèrsia): El Bàb, fundador de la Fe babí, precursor de la Fe bahà'í.
1895 – París (França): Pierre Robert Piller, més conegut com a “Gastón Leval”, neix a Saint-Denis, militat anarcosindicalista, pensador i historiador anarquista.
1907 - Lauzon, Quebec (Canadà): Maurice Bourget, polític cadanenc.
1917 - Berlín (Alemanya): Stéphane Hessel, diplomàtic, ambaixador i membre de la resistència francesa i un dels redactors de la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948. L'any 2010 va publicar un petit assaig titulat Indigneu-vos! que ràpidament es va convertir en un gran èxit de vendes i en llibre de capçalera del moviment dels Indignats (m. 2013).
1958 - Nova York, Nova York (EUA): Viggo Mortensen, actor estatunidenc

Necrològiques

Països Catalans

1550 - València (l'Horta): Ferran d'Aragó, duc de Calàbria, aristòcrata napolità de sang reial què arribà a ser virrei de València en companyia de la seua muller Germana de Foix (n. 1488).
1939 - Tarragona (Tarragonès): Lluís Solà Padró, polític català, alcalde republicà de Santa Coloma de Queralt.
2008 - Barcelona (Barcelonès): Ricard Maxenchs i Roca, periodista i executiu català, dirigent esportiu del FC Barcelona.

Món

1740 - Viena (Àustria): Carles III, rei de Catalunya-Aragó, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Nàpols-Sicília.
1989 - Londres, Anglaterra: Anthony Quayle, actor i productor anglès.
2011 - Sirte (Líbia): Moammar al-Gaddafi, dictador libi i Líder de la Gran Jamahiriya Àrab Líbia Popular i Socialista del 1969 al 2011.

Santoral católic

sants Corneli el Centurió; Caprasi d'Agen, màrtir; Alberta d'Agen i Prim i Felicià d'Agen, màrtirs; Irene de Tomar, màrtir; venerable Orsola Benincasa, fundadora de les Germanes Teatines.
URBI ET ORBI. I Jesús digué els seus deixebles: "JUDEA IS NOT ROMA". Paraula de adéu .

Merce
Presentats
Entrades: 1490
Membre des de: dl. ago. 02, 2010 11:19 am
Ubicació: Osona

Re: EPHEMERIDES COTTIDIANUS FORUM

Entrada Autor: Merce » dl. oct. 21, 2013 6:37 pm

de Llargillière un gran pintor de bodegons també...M'encanten les seves pintures de bodegons !!! :flor :flor
La meva terra: Catalunya
La meva parla: el Català
La meva dansa: la Sardana
El meu desigt: la LLibertat

SOM I SEREM. //*// Imatge

Avatar de l’usuari
STV
Presentats
Entrades: 2424
Membre des de: dl. oct. 26, 2009 4:05 pm
Ubicació: SANT FOST DE CAMPCENTELLES * ESTEVE

Re: EPHEMERIDES COTTIDIANUS FORUM

Entrada Autor: STV » dt. oct. 22, 2013 10:42 am

22 d'octubre


El 22 d'octubre és el dos-cents noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-sisè en els anys de traspàs. Queden 70 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Món

1855 - Espanya: hi entra en vigor un reial decret que crea un jutjat de pau en cada municipi.
1928 - Puerto Rico: Fi Sigma Alfa (ΦΣΑ)una Fraternitat Social establerta a Puerto Rico des de 1928

Naixements

Països Catalans

1927, Barcelona (el Barcelonès): Cesc, dibuixant i pintor català.
1948, Rià, Conflent: Jean-Pierre Mas, músic i compositor nord-català.

Món

1847: Jacobus Herculaas de la Rey, conegut com a Koos de la Rey, general durant la Segona Guerra Bòer.
1881, Bloomington (Illinois), EUA: Clinton Joseph Davisson, físic estatunidenc guardonat l'any 1937 amb el Premi Nobel de Física.
1913, Budapest, Imperi Austrohongares: Ernö o Ernest Andrei Friedman, fotògraf conegut com a Robert Capa.
1917 - Tòquio: Joan Fontaine, actriu britànica, naturalitzada estatunidenca.
1921, Seta, Occitània, França: Georges Brassens, cantautor francès.
1969, Rockville, Maryland, Estats Units: Spike Jonze, director de cinema
1975, As Neves, Pontevedra, Espanya: Míchel Salgado, futbolista espanyol.

Necrològiques

Països Catalans

1973 - San Juan (Puerto Rico): Pau Casals, violoncel·lista català.
1989 - El Masnou (el Maresme): Ramon Trias Fargas, polític, català.
2010 - València: Arturo Tuzón Gil, empresari i ex-president del València CF.

Festes i commemoracions

Dia mundial del la Quequesa

Santoral católic

sants Maria Salomé, mare; Còrdula i Càndida de Colònia, verges màrtirs; Llupenci, bisbe; Donat de Fiesole, bisbe; beat Joan Pau II, papa; beata Esclarmonda de Foix, reina; venerable Jerónima de la Fuente.
URBI ET ORBI. I Jesús digué els seus deixebles: "JUDEA IS NOT ROMA". Paraula de adéu .

Avatar de l’usuari
STV
Presentats
Entrades: 2424
Membre des de: dl. oct. 26, 2009 4:05 pm
Ubicació: SANT FOST DE CAMPCENTELLES * ESTEVE

Re: EPHEMERIDES COTTIDIANUS FORUM

Entrada Autor: STV » dc. oct. 23, 2013 10:33 am

23 d'octubre


El 23 d'octubre és el dos-cents noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-setè en els anys de traspàs. Queden 69 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1977 - el Prat de Llobregat (el Baix Llobregat): el president Tarradellas hi arriba procedent de l'exili.
1999 - Neix Ricard Pla i Resina, a Barcelona. Viurà a Girona.
2001 - Apple posa a la venda el primer iPod.
2004 - La selecció catalana d'hoquei patins guanya el Campionat del Món "B" masuclí. És la primera vegada que la selecció catalana competeix a nivell internacional.

Món

4004 a. C.: suposada creació de l'Univers, segons els càlculs del reverend James Ussher (arquebisbe d'Armagh) i John Lightfoot (vicerector de la [[Universitat de Cambridge).
42 a. C.: en el marc de la guerra civil romana republicana, es lliura la segona batalla de Filipi. Marco Antonio i Octaviano derroten definitivament a Marco Juny Brut, qui comet suïcidi.
46: en Nanyang (província Henan, Xina) 33.0, 112.5 es registra un terratrèmol de 6,5 graus en l'escala sismológica de Richter, i VIII graus d'intensitat en l'escala de Mercalli. Es desconeix el nombre de morts.
425: a Roma, Valentiniano III (de 6 anys d'edat) és nomenat emperador.
502: el sínode Palmaris, reunit pel rei gòtic Teodorico el Gran, lliura al papa Símaco dels càrrecs de fornicación, amb l'argument que no pot ser jutjat pels homes sinó per Déu. Comença el cisma de l'antipapa Laurentius (Lorenzo).
1086: en la batalla de Sagrajas, l'exèrcit de Yusuf ibn Tasufin derrota al rei Alfonso VI de Castella.
1091: la ciutat de Londres (Anglaterra) és assotada per un tornat F4, que demoleix el pont de Londres, diverses esglésies i 600 cases. ([[Tornado de Londres en 1091|Tornado de Londres de 1091).
1157: a Dinamarca, la batalla de Grathe Heath acaba la guerra civil. El corregente Valdemar I mata al corregente Sweyn III (qui havia intentat assassinar-ho a la Festa de Sang de Roskilde), i reprèn el poder.
1641: comença la Rebel·lió irlandesa de 1641. Els protestants irlandesos van celebrar aquesta data durant dos segles.
1642: batalla d'Edgehill, la primera batalla important de la Guerra Civil Anglesa.
1694: a Canadà, l'exèrcit colonialista nord-americà, liderat per sir William Phipps, no aconsegueix assetjar Quebec.
1702: en la ria de Vigo (Galícia) es lliura la batalla de Rande.
1707: a Anglaterra es reuneix el primer parlament.
1730: a 50 km a l'oest de la ciutat de Buenos Aires (al territori actualment ocupat per Argentina, que pertanyia al Virregnat del Perú) es funda la ciutat de Sant Antonio d'Areco.
1730: en l'actual Paraná (Argentina) (pertanyent en aquesta època al Virregnat del Perú), s'inicia la cronologia oficial de la ciutat. El cabildo eclesiàstic de Buenos Aires va transformar la capella en parròquia, sota l'advocación de la Verge del Rosario. La ciutat manca de fundació formal segons els cànons hispànics, per la qual cosa aquesta data es considera la seva fundació.
1739: Robert Walpole, primer ministre britànic, declara a Espanya la que es coneixeria com a Guerra de l'orella de Jenkins.
1812: a París, el general Claude François de Malet conspira per enderrocar a Napoleó Bonaparte, declarant que l'emperador va morir a Rússia. De Malet serà executat el 29 d'octubre.
1818: a Santiago de Xile, Bernardo O'Higgins promulga la Constitució Provisoria per a l'Estat de Xile de 1818.
1835: a Mèxic es canvia el sistema de govern de federalista a centralista mitjançant un acta provisional. Gairebé un any després, el 30 de desembre de 1836, es promulgarà una nova constitució, coneguda amb el nom de les Set Lleis. * 1859: en el nord de la província de Buenos Aires, 20 km al nord del llogaret Pergamí, l'exèrcit federal argentí (liderat per Justo José d'Urquiza venç a l'exèrcit porteño unitari (liderat per Bartolomé Mitre) en la segona batalla de Cepeda.
1861: a Estats Units, el president Abraham Lincoln suspèn el dret d'hábeas corpus en tots els casos relacionats amb els militars.
1864: en el marc de la Guerra Civil Nord-americana, les forces de la Unió del general Samuel R. Curtis derroten a l'exèrcit esclavista del general Sterling Price en la batalla de Westport, prop de Kansas City ([[Missouri).
1870: en el marc de la guerra Franco Prusiana, conclou el lloc de Metz, amb una decisiva victòria de Prusia.
1905: en l'Hipòdrom de Madrid (Espanya) el Reial Madrid Club de Futbol juga el seu primer partit internacional.
1906: en Champs de Bagatelle (París) el brasiler Alberto Santos-Dumont realitza el primer vol d'un aeroplano a Europa.
1911: primer ús bèl·lic d'un aeroplano. Un pilot italià part de Líbia per observar les línies de l'exèrcit turc durant la Guerra Ítalo-Turca.
1912: en el marc de la Primera Guerra Balcànica, comença la batalla de Kumanovo entre Sèrbia i l'Imperi otomà.
1915: a Nova York (Estats Units), 33 000 dones marxen per la Cinquena Avinguda per protestar pel seu dret al sufragi femení.
1929: a Nova York, després d'una ferma declinació des d'un bec al setembre, el mercat de valors comença a mostrar signes de pànic ([[Gran Depressió).
1929: primer servei aeri transcontinental entre Nova York i Los Angeles.
1931: enfront del palau de govern a Asunción (Paraguai), succeeix l'atropellament al Palau de Govern per part d'uns manifestants que protestaven per la suposada indefensió del Chaco Paraguaià. Una vegada que els manifestants van obrir foc contra la força pública, es va produir una balacera que va deixar un saldo d'11 joves i un ancià morts.
1935: en un bar de Newark (Nova Jersey), tres gánsters (Dutch Schultz, Abe Landau, Otto Berman i Bernard Lulú Rosenkrantz) són assassinats a tirs (massacre de [[Chophouse).
1940: a Hendaia es troben Francisco Franco i Adolf Hitler.
1941: en el marc de la Segona Guerra Mundial, el mariscal soviètic Gueorgui Zhúkov pren el comandament de l'Exèrcit Rojo l'avanç de l'exèrcit nazi a Rússia.
1941: en Dalnik (Odesa, Ucraïna), 19 000 jueus són cremats vius per tropes romaneses i alemanyes al comandament del tinent coronel romanès Nicolae Deleanu. L'endemà són assassinats altres 10 000.
1942: en el marc de la Segona Guerra Mundial, en L'Alamein (nord d'Egipte, el vuitè exèrcit britànic al comandament del mariscal Montgomery comença una ofensiva per expel·lir als exèrcits de l'Eix.
1942: prop de Palm Springs (Califòrnia), un bombarder de la Força Aèria d'Estats Units derroca a un DC-3 American Airlines. Entre les dotze víctimes es troba el premiat compositor i lletrista Ralph Rainger (Thanks for the Memory, Love in Bloom, Blue Hawái).
1944: a Filipines —en el marc de la Segona Guerra Mundial— comença la batalla del golf Leyte, la batalla naval més gran de la història.
1944: l'Exèrcit Vermell soviètic entra a Hongria.
1946: en un auditori de Flushing Meadow (Nova York) es reuneixen per primera vegada l'Assemblea General de les Nacions Unides.
1956: a Budapest, milers de civils protesten contra el govern titella i l'ocupació soviètica. El 4 de novembre, serà aixafada aquesta Revolució Hongaresa de 1956.
1971: a Alemanya, l'empresa automobilística Mercedes-Benz patenta el coixí de seguretat.
1973: l'ONU sanciona un cessament de foc entre Israel i Síria. Acaba la Guerra de Yom Kippur.
1980: en el col·legi Marcelino Ugalde, d'Ortuella (Biscaia), 48 nens i 3 adults moren a causa d'una explosió de gas.
1989: a Praga, el president Mátyás Szűrös declara la República d'Hongria, reemplaçant la República Popular Hongaresa.
1989: a Madrid es funda el diari El Mundo del segle XXI.
1990: a Xile, s'inaugura un canal de televisió anomenat Mega Televisió (o Megavisión).
1992: l'emperador Akihito és el primer emperador de Japó que trepitja sòl xinès.
1998: acord entre el president palestí Yasser Arafat i el primer ministre israelià Benjamí Netanyahu.
2000: Cartagena (Espanya) sofreix una de les inundacions més grans de la seva història, que es cobren la vida d'una persona.
2001: l'IRA Provisional del nord d'Irlanda comença el desarmament, després dels tractats de pau encoratjats pel president nord-americà Bill Clinton.
2002: Tragèdia en el Teatre de Dubrovka a Moscou, van morir 167 persones.
2004: a Brasil, l'Operació Cajuana llança el seu primer coet a l'espai, VSB-30, només 14 mesos després que el seu programa espacial va tenir un greu accident fatal.
2004: en la prefectura Niigata (en el nord de Japó) succeeix un fort terratrèmol, que deixa 35 morts, 2200 ferits i 85 000 evacuats.
2006: a Panamà moren 18 persones i altres 27 queden ferides, en incendiar-se un bus del transport públic en el centre de la ciutat, a causa de problemes mecànics. Aquest succés, conegut com la Tragèdia de la Cresta, desencadena un moviment social que va buscar la millora del transport públic al país.
2011: a Turquia, un terratrèmol de 7,2 graus en l'Escala de Richter deixa entre 500 i 1000 morts.
2012: a Costa Rica, ocorre un fort sisme de 6,6ºMw i VIII Escala de Mercali. No ocorren majors danys

Naixements


Món

1698: Ange-Jacques Gabriel, arquitecte francès (f. 1782).
1705: Maximilian Ulysses Reichsgraf von Browne, mariscal de camp austríac (f. 1757).
1715: Pedro II de Rússia, tsar de Rússia entre 1727 i 1730 (f. 1730).
1734: Nicolás Edme Restif de la Bretonne, escriptor francès.
1762: Samuel Morey, inventor nord-americà (f. 1843).
1766: Emmanuel de Grouchy, marquès i militar francès (f. 1847).
1771: Jean-Andoche Junot, general francès (f. 1813).
1790: Chauncey Allen Goodrich, clergue nord-americà (f. 1860).
1796: Stefano Franscini, conseller federal suís (f. 1857).
1801: Albert Lortzing, compositor alemany (f. 1851).
1805: John Russell Bartlett, lingüista nord-americà (f. 1886).
1813: Ludwig Leichhardt, explorador alemany (f. 1848).
1817: Pierre Athanase Larousse, lexicògraf francès (f. 1875).
1822: Gustav Spörer, astrònom alemany.
1835: Adlai I. Stevenson, polític nord-americà (f. 1914).
1837: Moritz Kaposi, dermatólogo hongarès (f. 1902).
1844: Sarah Bernhardt, actriu teatral francesa (f. 1923).
1844: Robert Bridges, poeta britànic (f. 1930).
1865: Neltje Blanchan (Nellie Blanchan De Graff), escriptora nord-americana (f. 1918).
1869: John Heisman, jugador i entrenador nord-americà de futbol americà (f. 1936).
1870: Bishop Francis Kelley, bisbe catòlic nord-americà (f. 1948).
1875: Gilbert N. Lewis, físic químic nord-americà.
1876: Franz Schlegelberger, jutge i polític alemany (f. 1970).
1979: Daniela Alvarado, actriu veneçolana.
1880: Una O'Connor, actriu irlandesa (f. 1959).
1880: Dominikus Böhm, arquitecte alemany.
1883: Hugo Wast, escriptor i polític argentí (f. 1962).
1885: Lawren Harris, pintor canadenc (f. 1970).
1888: Onésime Gagnon, polític canadenc (f. 1961).
1893: Jean Absil, músic belga.
1893: Gummo Marx, actor i empresari nord-americà (f. 1977).
1896: André Lévêque, enginyer francès (f. 1930).
1897: Juan Ignacio Lucca de Tena, periodista espanyol.
1899: Bernt Balchen, geògraf i aviador noruec-nord-americà (f. 1973).
1902: Luther H. Evans, bibliotecari nord-americà.
1905: Gertrude Ederle, nedadora nord-americana (f. 2003).
1905: Félix Bloch, físic suís d'origen jueu, premi Nobel de Física en 1952 (f. [[1983).
1908: Iliá Frank, físic rus, premi Nobel de Física en 1958 (f. [[1990).
1909: Zellig Harris, lingüista nord-americà.
1915: Simo Puupponen, escriptor finès.
1918: James Daly, actor nord-americà (f. 1978).
1920: Gianni Rodari, escriptor italià.
1922: Coleen Gray, actriu nord-americana.
1922: Amílcar Brusa, boxador i entrenador argentí (f. 2011).
1923: Ned Rorem, compositor nord-americà.
1923: Hal Warren, director, productor de cinema i guionista nord-americà.
1925: Johnny Carson, actor, comediant, presentador de televisió, i escriptor nord-americà (f. [[2005).
1925: Mans Hadjidakis, compositor grec (f. 1994).
1927: Leszek Kołakowski, filòsof polonès.
1930: José Castillo Farreras, filòsof mexicà.
1930: Francisco Complert, jurista xilè.
1931: Jim Bunning, beisbolista i polític nord-americà.
1931: Diana Dors, actriu britànica (f. [[1984).
1933: Carlos Lemos Simmonds, polític i president colombià.
1934: Caitro Soto, músic, cajonero i cantautor afroperuano.
1936: Philip Kaufman, cineasta nord-americà.
1940: Vaig pelar, futbolista brasiler.
1941: René Metge, piloto d'automòbils francès.
1941: Igor Smirnov, polític moldavo.
1942: Michael Crichton, escriptor nord-americà (f. 2008).
1942: Anita Roddick, empresària britànica (f. 2007).
1946: Graça Machel, política mozambiqueña.
1946: Mel Martínez, polític nord-americà.
1947: Ábdel Aziz ar-Rantisi, polític palestí (f. 2004).
1948: Jordi Sabatés, pianista espanyol.
1949: Wurzel (Michael Burston), músic britànic (Motörhead).
1951: Ángel d'Andrés López, actor espanyol.
1951: Charly García, músic argentí.
1951: Federico Moura, cantant argentí
1951: Fatmir Sejdiu, president kosovar.
1952: Pierre Moerlen, baterista i percussionista francès.
1953: Joaquín Lavín, polític xilè.
1954: Ang Lee, director de cinema taiwanès.
1956: Dwight Yoakam, cantant i músic nord-americà.
1956: Dianne Reeves, cantant nord-americà de jazz.
1957: Paul Kagame, polític i president ruandés.
1957: Beatriz Zavala Peniche, política mexicana.
1959: Gabriel Puma Goity, actor i humorista argentí.
1959: Sam Raimi, cineasta nord-americà.
1959: Weird Al Yankovic, humorista i cantant nord-americà.
1960: Vinicio Gómez, polític guatemalenc (f. 2008).
1960: Wayne Rainey, pilot nord-americà de motociclisme.
1961: Andoni Zubizarreta, portera espanyol.
1961: Laurie Halse Anderson, escriptora nord-americana.
1962: Doug Flutie, jugador nord-americà de futbol americà.
1962: Antonio Salinero, novel·lista espanyol.
1963: Anabell López Domínguez, cantant cubana, germana de Silvio Rodríguez.
1963: Rashidi Yekini, futbolista nigerià.
1964: Robert Trujillo, rocker nord-americà, de la banda Metallica.
1965: Augusten Burroughs, escriptor nord-americà.
1966: Alessandro Zanardi, piloto de carreres italià.
1967: Omar Linares Esquerre, beisbolista cubà.
1969: Trudi Canavan, escriptora australiana.
1970: Jasmin St. Claire, actriu índia.
1971: Christopher Horner, ciclista nord-americà.
1972: Eduardo Paret, beisbolista cubà.
1972: Kate del Castillo, actriu mexicana.
1972: Tiffeny Milbrett, futbolista nord-americà.
1972: Dominika Taujana, actriu mexicana d'origen polonès.
1973: Ibon Uzkudun, actor espanyol.
1974: Sander Westerveld, futbolista danès.
1975: Odalys García, actriu cubana.
1975: Jessicka, artista nord-americà.
1975: Keith Van Horn, baloncestista nord-americà.
1975: Manuela Velasco, actriu espanyola.
1975: Diego S. Velázquez, músic argentí, de la banda Tanghetto.
1976: Ryan Reynolds, actor i comediant canadenc.
1977: Trad Montana, raper espanyol.
1979: Simon Davies, futbolista britànic.
1979: Ramón Alfredo Castro, beisbolista veneçolà.
1981: Leticia Dolera, actriu espanyola.
1982: Valentin Badea, futbolista romanès.
1982: Mirel Radoi, futbolista romanès.
1984: Izabel Goulart, model brasilera.
1992: Álvaro Morata, futbolista espanyol.

Necrològiques

Món

42 a. C.: Marco Juny Brut, senador i militar romà (n. 85 a. C.).
930: Daigo, emperador japonès (n. 885).
1157: Svend III, rei danès.
1456: Giovanni dóna Capistrano, frare italià (n. 1386).
1550: Tiedemann Giese, bisbe catòlic polonès (n. 1480).
1581: Michael Neander, matemàtic i astrònom alemany (n. 1529).
1616: Leonhard Hutter, teòleg alemany (n. 1563).
1619: Nicholas Yonge, cantant i editor de música britànic.
1688: Charles du Fresne, senyor de Cange, filòleg francès (n. 1610).
1730: Anne Oldfield, actriu britànica (n. 1683).
1764: Emmanuel-Auguste de Cahideuc (Dubois de la Motte), oficial naval francès (n. 1683).
1774: Michel Benoist, missioner jesuïta i científic francès (n. 1715).
1780: María Andrea Casamayor i de la Coma, matemàtica i escriptora espanyola.
1833: John Whitelocke, general britànic.
1851: Manuel Eduardo de Gorostiza, dramaturg, periodista i diplomàtic mexicà.
1868: Marieta Sánchez de Thompson, patriota argentina.
1869: Edward Smith-Stanley, primer ministre britànic (n. 1799).
1872: Théophile Gautier, artista i periodista francès (n. 1811).
1874: Abraham Geiger, rabino i teòleg alemany.
1885: Xerris S. West, jurista i polític texà (n. 1829).
1892: Emin Pasha, explorador alemany (n. 1840).
1894: Cirilo Villaverde, escriptor cubà (n. 1812).
1910: Chulalongkorn, rei tailandès (n. 1853).
1913: Miguel Navarro Cañizares, pintor espanyol.
1914: José Evaristo Uriburu, advocat, polític i president argentí entre 1895 i 1898.
1915: W. G. Grace, jugador britànic de críquet (n. 1848).
1921: John Boyd Dunlop, inventor britànic (n. 1840).
1928: François-Alphonse Aulard, historiador francès.
1930: Vicente Casanova i Marzol, arquebisbe espanyol de l'Església catòlica.
1939: Zane Grey, escriptor nord-americà (n. 1872).
1942: Ralph Rainger, compositor nord-americà (n. 1901).
1944: Charles Glover Barkla, físic britànic, premi Nobel de Física en 1917 (n. 1877).
1950: Al Jolson, cantant i actor nord-americà d'origen lituà.
1957: Christian Dior, dissenyador de moda francès (n. 1905).
1959: Gerda Lundequist, actriu sueca (n. 1871).
1974: Menyhért Lengyel, escriptor i guionista hongarès (n. 1880).
1978: Maybelle Carter, guitarrista nord-americà (n. 1909).
1978: Roman Petrovich, aristòcrata rus.
1978: Gilberto Hernández Ortega, pintor i escultor dominicà.
1979: Antonio Caggiano, cardenal argentí.
1980: Jaime Arrese, polític espanyol.
1980: Mariano Suárez Veintimilla, polític equatorià (n. 1897).
1984: James Petrillo, dirigent musical nord-americà (n. 1892).
1984: Oskar Werner, actor austríac (n. 1922).
1986: Edward Adelbert Doisy, bioquímic nord-americà, premi Nobel de Medicina en 1943 (n. 1893).
1989: Armida Vendrell, actriu i vedette mexicana (n. 1911).
1990: Louis Althusser, filòsof marxista francès (n. 1918).
1994: Enrique Beltrán, biòleg mexicà.
1995: Vicente d'Espona, pintor i escultor espanyol.
1995: Kiko Ledgard, presentador de televisió peruà-espanyol.
1996: Bob Grim, beisbolista nord-americà (n. 1930).
1997: Bert Haanstra, cineasta neerlandès (n. 1916).
1998: Barnett Slepian, físic nord-americà (n. 1946).
2001: Josh Kirby, artista britànic (n. 1928).
2002: Adolph Green, lletrista i dramaturg nord-americà (n. 1915).
2003: Soong May-ling, personalitat xinesa (n. 1897).
2005: Stella Obasanjo, personalitat nigeriana (n. 1945).
2006: Lebo Mathosa, cantant sud-africana (n. 1977).
2009: María del Socors Blanc Ruiz, advocada i política mexicana (n. 1919).
2010: Francis Crippen, nedador nord-americà (n. 1984).
2010: David Thompson, advocat, polític i primer ministre barbadense entre 2008 i 2010 (n. 1961).
2011: Marco Simoncelli, piloto de motociclisme italià (n. 1987).
2011: Herbert A. Hauptman, matemàtic nord-americà (n. 1917).
2012: Luis de Pla Palmer, productor mexicà (n. 1918).


Santoral católic

sants Joan de Capistrano, frare; Servand i Germà de Cadis, màrtirs; Ignasi I de Constantinoble, bisbe; Teodoret de Síria, prevere i màrtir; Severí Boeci, filòsof i màrtir; beat Joan Bono, fundador dels Eremites de Joan Bono o giamboniti.
URBI ET ORBI. I Jesús digué els seus deixebles: "JUDEA IS NOT ROMA". Paraula de adéu .

Avatar de l’usuari
STV
Presentats
Entrades: 2424
Membre des de: dl. oct. 26, 2009 4:05 pm
Ubicació: SANT FOST DE CAMPCENTELLES * ESTEVE

Re: EPHEMERIDES COTTIDIANUS FORUM

Entrada Autor: STV » dj. oct. 24, 2013 10:41 am

24 d'octubre


Imatge

The Violin Player. 1.625
El 24 d'octubre és el dos-cents noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-vuitè en els anys de traspàs. Queden 68 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1137 - Osca (l'Aragó): els veïns de la ciutat juren fidelitat a Ramon Berenguer IV.
1149 - al-Muzaffar lliura Lleida als comtes Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d'Urgell.
1149 - Fraga i Mequinensa (el Baix Cinca): Ramon Berenguer IV conquereix aquestes viles.
1843 - Barcelona: Bombardeig de la ciutat des del Castell de Montjuïc i la Ciutadella.
1936 - Catalunya: El Parlament de la Generalitat aprova el Decret de col·lectivitzacions amb l'objectiu de socialitzar l'economia.
1971 - seu de l'ONU (Nova York): Pau Casals aprofita el concert que hi dirigeix per donar a conèixer al món la situació de Catalunya amb el discurs I am a Catalan.

Món

69: en la Segona batalla de Bedriacum, les forces al comandament de Marco Antonio Primer (comandant dels exèrcits del Danubio, lleial a Vespasiano, derroten a les forces de l'emperador Vitelio.
1147: a Lisboa (Portugal), els cavallers creuats liderats per Afonso Henriques recuperen la ciutat després d'un lloc de 4 mesos.
1260: en Chartres (França) s'inaugura l'espectacular Catedral de Chartres; el rei Luis IX vas agafar a la cerimònia. La catedral és un Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.
1260: a Egipte, el capità Baibars assassina al sultà mameluco Saif ad-Din Qutuz, i es converteix en sultà.
1360: a Calais (França) es ratifica el tractat de Brétigny, marcant el final de la primera fase de la Guerra dels Cent Anys.
1604: en Bartcho (Etiòpia), l'emperador Za Dengel mor durant la batalla de Bartcho contra els portuguesos.
1648: en l'actual Alemanya se signa el Tractat de Westfàlia, que dóna fi a la guerra dels Trenta Anys.
1830: a Uruguai, Fructuoso Rivera va ser triat com a primer president constitucional de la República Oriental de l'Uruguai.
1834: a Uruguai acaba la presidència de Fructuoso Rivera. El càrrec és lliurat al president del Senat, Carlos Anaya.
1857: a Regne Unit es funda el Sheffield F. C., el club de futbol més antic del món.
1871: al barri Chinatown de Los Angeles succeeix la Massacre xinesa; una multitud de nord-americans blancs lincha a diversos homes, dones i nens xinesos.
1881: a la província de Santa Fe (Argentina) Guillermo Lehmann funda la ciutat de Rafaela.
1917: a Rússia succeeix la Revolució russa. Es forma un govern revolucionari bolchevique, sota el lideratge de Lenin.
1929: a Estats Units succeeix el Dijous Negre (la caiguda de la Borsa de Valors de Nova York) marca l'inici de la Gran Depressió.
1945: a Nova York es crea l'ONU.
1946: una càmera a bord d'un coet V-2 el n.º 13 (creat pels nazis per bombardejar Londres), ara en poder dels nord-americans, pren la primera fotografia de la Terra des de l'espai exterior.
1947: a Estats Units, Walt Disney atesta davant el Comitè d'Activitats Antiestadounidenses i denúncia a tots els seus empleats que ell creu que són comunistes.
1950: en la Unió Soviètica es formen els Spetsnaz (comandos de forces especials) del GRU (Departament Central d'Intel·ligència).
1960: en la Unió Soviètica succeeix la «catàstrofe Nedelin», que un míssil balístic R-16 explota en la plataforma de llançament del cosmódromo de Baikonur, matant a més de 100 empleats. Entre els morts està el primer mariscal Mitrofan Nedelin; el govern informarà que la seva mort va succeir en un accident d'aviació.
1962: la Unió Soviètica llança la sonda Marsnik 1962A, el coet de la qual llançador va fallar, provocant el seu reentrada.
1964: Zàmbia s'independendiza de l'imperi britànic.
1969: a Xile s'inaugura la televisió nacional.
1970: a Xile es tria com a president al socialista Salvador Allèn.
1971: a Xile, després d'una assemblea constituent es funda el partit Esquerra Cristiana.
1973: a Israel acaba la Guerra de Yom Kippur.
1990: a Itàlia, el primer ministre Giulio Andreotti revela al parlament l'existència de Gladio, l'exèrcit paramilitar secret de l'OTAN a Itàlia.
1994: a Xile, inicia les seves transmissions el Canal 2 de Televisió del Port de Sant Antonio.
1995: Dennis vaig donar Cicco descobreix l'asteroide AAVSO (asteroide 8900).
1998: Estats Units llança la sonda espacial Deep Space 1.
2003: a França, coincidint amb el centenari del vol inaugural dels germans Wright, l'avió supersònic Concorde realitza el seu últim vol.
2007: Xinesa llança la sonda piga Chang'i 1.
2011: a Sicília (Itàlia), el volcà Etna entra en erupció.

Naixements

Països Catalans

1789 - Tàrrega: Ramon Carnicer i Batlle, compositor català d'òpera, mestre de música i l'autor de l'himne nacional de Xile.
1876 - Sant Feliu de Guíxols: Josep Irla i Bosch, polític català, president de la Generalitat de Catalunya a l'exili.

Món

51: Domiciano, emperador romà entre 81 i 96 (f. 96).
1491: Ignacio de Loyola, militar, escriptor i religiós espanyol, fundador dels jesuïtes (f. 1556).
1503: Isabel d'Avis, regna consort espanyola (f. 1539).
1607: Jan Lievens, pintor neerlandès.
1632: Anton van Leeuwenhoek, comerciant i científic neerlandès.
1688: Rafael d'Eslava, militar espanyol (f. 1737).
1750: Ignacio María d'Àlaba, marí i militar espanyol (f. 1817).
1781: José Somoza, escriptor espanyol.
1785: Rafael del Reg, militar i polític espanyol (f. 1823).
1788: Rafael Urdaneta, militar i polític veneçolà (f. 1845).
1790: Rafael Be i Molina, educador porto-riqueny.
1798: Massimo D'Azeglio, escriptor, pintor, patriota i polític italià.
1804: Wilhelm Eduard Weber, físic alemany.
1811: Ferdinand Hiller, compositor alemany (f. 1885).
1814: Rafael Carrera i Turcios, polític i president guatemalenc entre 1851 i 1865 (f. 1865).
1817: Hippolyte Mège-Mouriés, químic francès.
1820: Santos Gutiérrez, advocat, militar i polític colombià.
1846: Manuel de la Revilla, escriptor, pensador i crític literari espanyol.
1868: Bala Sahib, advocat i polític indi (f. 1951).
1873: Jules Rimet, advocat i dirigent esportiu francès (f. 1956).
1874: Josep Anar-la, polític espanyol (f. 1958).
1882: Imre Kálmán Koppstein, compositor hongarès d'operetes (f. 1953).
1886: Delmira Agustini, poetisa uruguaiana.
1887: Rafael Campalans, enginyer espanyol (f. 1933).
1887: Octave Lapize, ciclista francès.
1887: Victoria Eugenia de Battenberg, regna consort espanyola.
1891: Rafael Leónidas Trujillo, militar, polític, dictador i president dominicà (f. 1961).
1891: Joaquín Fernández Fernández, advocat, diplomàtic, empresari i polític xilè (f. 1979).
1892: Rafael Hernández Marín, compositor porto-riqueny.
1898: Rafael García Valiño, militar espanyol (f. 1972).
1899: Ferhat Abbas, polític algerià.
1909: Óscar Izurieta Molina, militar xilè (f. 1990).
1914: Gonzalo de Borbó i Battenberg, infant espanyol (f. 1934).
1915: Bob Kane, historietista nord-americà.
1915: Tito Gobbi, baríton italià.
1919: Eduardo Barreiros, mecànic i empresari espanyol (f. 1992).
1919: Rafael Iriondo, jugador i entrenador de futbol espanyol.
1920: Manuel Albaladejo, jurista espanyol (f. 2012).
1921: Sena Jurinac, soprano austríaca (f. 2011).
1922: Mao Anying, militar xinès (f. 1950).
1925: Luciano Berio, compositor italià.
1926: Rafael Azcona, guionista espanyol (f. 2008).
1927: Gilbert Bécaud, cantant francès.
1928: Jürgen Untermann, indoeuropeísta, filòleg i epigrafista alemany.
1929: George Crumb, compositor nord-americà.
1929: Shamsur Rahman, poeta i periodista bangladesí.
1930: Johan Galtung, politòleg noruec.
1930: The Big Bopper, cantant nord-americà.
1931: Sofia Gubaidulina, compositora russa.
1932: Jorge Carpio Nicolle, polític guatemalenc (f. 1993).
1932: Robert Mundell, economista canadenc, Premi Nobel d'Economia en 1999.
1936: Rafael Hernández Colón, polític i governador porto-riqueny entre 1973 i 1977 i entre 1985 i 1993.
1936: Bill Wyman, a la baixa britànic de The Rolling Stones.
1939: F. Murray Abraham, actor nord-americà.
1940: Mario de la Torre Hernández, polític mexicà.
1941: Rafael Del Valle Curieses investigador i acadèmic espanyol.
1942: Fernando Vallejo, escriptor, narrador, biògraf, biòleg i cineasta colombià.
1947: Kevin Kline, actor nord-americà.
1947: Jorge Rodríguez Grossi, polític xilè.
1950: Gabriella Sica, poetisa italiana.
1954: Fernando Vázquez, entrenador de futbol espanyol.
1956: Ròmul Molt Mamani, enginyer i polític peruà.
1960: Jaime Garzón, periodista i satirista colombià.
1960: Wolfgang Güllich, escalador alemany.
1960: B. D. Wong, actor nord-americà.
1960: Joachim Winkelhock, pilot alemany d'automobilisme.
1963: Rosana, cantautora espanyola.
1963: Antonio Rueda, futbolista i polític espanyol.
1965: Andrea Bonelli, actriu argentina.
1966: Román Abramóvich, empresari rus.
1967: Maurici Bustamante, periodista i conductor de notícies xilè.
1968: Francisco Clavet, tennista espanyol.
1969: Adela Noriega, actriu mexicana.
1970: José Luis Calderón, futbolista argentí.
1971: Caprice Bourret, actriu nord-americana.
1972: Ruxandra Dragomir, tennista romanesa.
1972: Frédéric Déhu, futbolista francès.
1973: Iñaki de Miguel, baloncestista espanyol.
1973: Levi Leipheimer, ciclista nord-americà.
1973: Jackie McNamara, futbolista britànic.
1975: Juan Pablo Ángel, futbolista colombià.
1977: Iván Ania, futbolista espanyol.
1977: Iván Kaviedes, futbolista equatorià.
1979: Ben Gillies, músic australià, de la banda Silverchair.
1980: Matthew Amoah, futbolista ghanés.
1981: Tila Tequila, model, animadora i cantant nord-americà.
1982: Mohamed Fairuz Fauzy, piloto malayo de carreres.
1983: Adrienne Bailon, actriu i cantant nord-americà.
1983: Alycia Purrott, actriu canadenca.
1983: Katie McGrath, actriu irlandesa.
1984: Kaela Kimura, cantant japonesa.
1985: Wayne Rooney, futbolista britànic.
1988: Nastassia Bolívar, model nord-americà d'ascendència nicaragüenc.

Necrològiques

Països Catalans

1889 - Bétera (el Camp de Túria): Vicent Wenceslau Querol i Campos, poeta valencià (n. 1837).

Món

996: Hugo Capeto, rei francès entre 987 i 996.
1537: Jane Seymour, tercera esposa d'Enrique VIII d'Anglaterra.
1601: Tycho Brahe, astrònom danès.
1604: Za Dengel, emperador etíop entre 1603 i 1604.
1655: Pierre Gassendi, filòsof, científic i matemàtic francès.
1783: Jean Li Rond d'Alembert, matemàtic francès.
1842: Bernardo O'Higgins, polític, militar i director suprem xilè.
1852: Daniel Webster, polític nord-americà.
1853: Eduardo Kaunitz d'Holmberg, militar austroargentino.
1870: Antonio María Claret, clergue espanyol (n. 1817).
1879: José Pedro Varela, sociòleg, periodista i polític uruguaià.
1895: Meijer d'Haan, pintor neerlandès (n. 1852).
1898: Pierre Puvis de Chavannes, pintor simbolista francès.
1901: Dióscoro Pobla, pintor de l'època de l'eclecticisme espanyol.
1909: Henry Charles Llegeixi, historiador nord-americà.
1915: Désiré Charnay, explorador i fotògraf francès.
1915: Luis Guanella, sacerdot italià.
1918: Daniel Burley Woolfall, directiu de l'Associació Britànica de Futbol, president de la FIFA.
1918: César Ritz, hostelero suís.
1938: Ernst Barlach, escultor expressionista alemany.
1941: Moisés Sáenz, educador, diplomàtic i polític mexicà.
1945: Vidkun Quisling, polític noruec.
1954: Simone Mareuil, actriu francesa.
1955: Alfred Reginald Radcliffe-Brown, antropòleg social britànic.
1957: Christian Dior, dissenyador de moda francès.
1958: George Edward Moore, filòsof britànic.
1963: Karl Bühler, pedagog, psicòleg, lingüista i filòsof alemany.
1966: Sofja Janovskaja, matemàtica russa d'origen polonès.
1968: Raymond Asso,, lletrista francès (n. 1901).
1972: Jackie Robinson, beisbolista nord-americà.
1974: David Óistraj, violinista soviètic.
1975: Cipriano Mera, militar espanyol.
1975: Jacques Paul Migne, sacerdot francès.
1977: José María de Cossío, escriptor i polígrafo espanyol.
1981: Edith Head, dissenyadora de vestuari nord-americà.
1982: Arturo Camacho Ramírez, poeta colombià.
1986: Enric Margall, baloncestista espanyol (n. 1944).
1987: Antonio Añoveros Ataún, sacerdot espanyol (n. 1909).
1987: Salvador Gil Vernet, metge i investigador espanyol (n. 1892).
1989: José García Santesmases, físic i informatíco espanyol (n. 1907).
1991: Gene Roddenberry, director i productor nord-americà.
1992: Luis Rosers, poeta espanyol.
1994: Raúl Juliá, actor porto-riqueny.
1996: Hyman Minsky, economista nord-americà (n. 1919).
1997: Don Messick, actor de veu nord-americana.
1998: Rafael Alonso, actor espanyol.
2002: Hermán Gaviria, futbolista colombià (n. 1969).
2005: Rosa Parks, activista nord-americà contra l'apartheid.
2007: Rodolfo Aicardi, cantant colombià de música popular.
2011: John McCarthy, enginyer nord-americà, pioner de la informàtica (n. 1927).

Festes i commemoracions

Festa Local de Coboriu de la Llosa a la comarca de la Cerdanya
Dia de les Nacions Unides

Santoral católic

sant Procle de Constantinoble, bisbe; Martirià d'Albenga, bisbe llegendari; Antoni Maria Claret, bisbe i fundador dels Missioners Fills de l'Immaculat Cor de Maria (claretians) i de les Religioses de Maria Immaculada Missioneres Claretianes; beat Luigi Guanella, fundador.
Dia de les Nacions Unides
URBI ET ORBI. I Jesús digué els seus deixebles: "JUDEA IS NOT ROMA". Paraula de adéu .

Respon

Torna a “Cerveseta”