1 de novembre
Una calle de Córdoba.
L'1 de novembre és el tres-cents cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents sisè en els anys de traspàs. Queden 60 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
Països Catalans
1995 - Vilafranca del Penedès Els Castellers de Vilafranca fan per primer cop a la història del món casteller el 4 de 9 amb folre i l'agulla.
1999 - Vilafranca del Penedès Els Castellers de Vilafranca carreguen per primer cop al segle XX el 2 de 8 sense folre.
2002 - Vilafranca del Penedès Els Castellers de Vilafranca intenten per primer cop a la història del món casteller el pilar de 9 amb folre, manilles i puntals.
2008 - Finalitza el procés de substitució a Catalunya del Cos Nacional de Policia i Guardia Civil pels Mossos d'Esquadra.
2010 - Vilafranca del Penedès Els Castellers de Vilafranca descarreguen per primer cop a la història del món casteller el 2 de 8 sense folre.
2010 - Vilafranca del Penedès Els Castellers de Sants descarreguen per primer cop el 4 de 9 amb folre.
Món
365: a Alemanya els alamanes creuen el riu Rin i envaeixen Gàl·lia. L'emperador Valentiniano I es trasllada a París per comandar l'exèrcit i defensar les ciutats galias.
996: l'emperador Otón III escriu a Gottschalk (bisbe de Freising); és el document més antic conegut que utilitza el nom d'Ostarrîchi (Àustria en antic alt alemany).
1170: als Països Baixos, es produeix la Inundació de Tots els Santos de 1170, que el Mar del Nord ingressa al país en superar les dunes que formaven un terraplè natural. Segons els Annales egmundenses, la ciutat d'Utrecht (Holanda) va quedar inundada.
1290: a Anglaterra entra en vigor l'edicte d'expulsió dels jueus signat pel rei Eduardo I.
1304: en la costa alemanya del sud-oest del mar Bàltic, una marejada ciclònica inunda tota la regió de Pomerania occidental. Moren 271 persones. (Inundació del Dia de Tots els Santos de 1304).
1348: a Espanya, la Unió de València (antirrealista) ataca als jueus de Murviedro a causa que són súbdits del rei de València i, per tant, realistes.
1436: als Països Baixos succeeix la primera Inundació del Dia de Tots els Santos, una marejada ciclònica que va fer desaparèixer diverses poblacions sobre la badia Alemanya (en el mar del Nord).
1466: a l'església de Sant Nicolás del poble de Villalpando (Zamora) es fa per primera vegada el vot a la Inmaculada Concepción.
1512: a Roma s'exhibeix per primera vegada al públic la volta de la Capella Sixtina, pintada per Miguel Ángel.
1520: el portuguès Fernando Magallanes navega per primera vegada l'estret que porta el seu nom (passatge de Sud-amèrica que uneix l'oceà Pacífic i l'Atlántico).
1549: a Colòmbia es funda la ciutat de Pamplona, que dos segles més tard serà la primera ciutat colombiana que declararà la independència contra la colonització espanyola.
1569: a Panamà es funda l'Heroica Vila dels Santos, bressol de la nacionalitat panamenya.
1570: als Països Baixos succeeix la Inundació de Tots els Santos —possiblement la marejada ciclònica més alta de la Història d'aquest país—, que mata a unes 20.000 persones.
1570: a Espanya, els moriscs de Granada, Valle de Lecrín, la Vega i altres comarques, són reunits a les esglésies de cada alquería i obligats a sortir cap a Còrdova, i des d'allí repartits per Extremadura i Galícia.
1592: en la Batalla de Busan, la marina japonesa destrueix a la coreana.
1604: en el Whitehall Palace de Londres es representa per primera vegada l'obra Otelo, de William Shakespeare.
1606: a Bolívia es funda la ciutat d'Oruro.
1611: en el Whitehall Palace de Londres es representa per primera vegada la comèdia romàntica La tempestat, de William Shakespeare.
1612: Kitai-gorod és capturada per les tropes russes sota el comando de Dmitri Mikhailovich Pozharski.
1683: la colònia britànica de Nova York és subdividida en 12 comtats.
1745: a Roma, el papa Benedicto XIV publica l'encíclica Vix pervenit, sobre la usura.
1755: a Portugal, a les 10:16 (hora local) un terratrèmol de 8,7 graus en l'escala sismológica de Richter destrueix per complet la ciutat de Lisboa. El tsunami resultant ofega als supervivents. Moren entre 70 000 i 100 000 persones. El terratrèmol es va sentir a França i Estats Units. El tsunami produït va afectar també la costa atlàntica de la Península ibèrica i el nord d'Àfrica.
1765: per pagar les operacions militars a Amèrica del Nord, el parlament britànic activa la Stamp Act (‘llei del segell’) de les 13 colònies.
1790: Edmund Burke publica Reflexions de la Revolució a França, en la qual prediu que la Revolució francesa acabarà en desastre.
1800: a Estats Units, el president John Adams es converteix en el primer president que viu en la Mansió Executiva (més tard cridada Casa Blanca).
1805: Napoleó Bonaparte envaeix l'Imperi austríac durant la Guerra de la Tercera Coalició.
1814: a Viena (Àustria) s'obre un congrés per redissenyar el mapa polític d'Europa després de la derrota de Napoleó.
1830: a Argentina, el general Ricardo López Jordán s'aixeca en armes contra la província d'Entre Ríos.
1848: a Boston (Masachusets), s'obre la primera escola de medicina per a dones, The Boston Female Medical School (que més tard serà absorbida per l'Escola de Medicina de la Universitat de Boston).
1855: a Torí (Itàlia) es funda l'editorial Claudiana.
1859: s'inaugura el far de Capi Lookout (Carolina del Nord). Les seves lents de Fresnel es poden veure des de 30 quilòmetres.
1861: en la Guerra civil dels Estats Units, el president Abraham Lincoln nomena a George B. McClellan com a comandant de les forces unionista en substitució del veterà general Winfield Scott.
1870: a Estats Units, l'Oficina del Clima realitza la seva primera previsió meteorològica.
1876: a Nova Zelanda es dissol el sistema de govern provincial.
1885: a Roma, el papa León XIII publica l'encíclica Misericors dei filius, sobre la naturalesa sobrenatural de l'Església, les relacions entre el poder eclesiàstic i el poder civil, la «iniquitat» de l'humanisme i la llibertat religiosa, la tendència moderna a marginar l'autoritat de l'Església, i la «injustícia» de les concepcions llibertàries.
1891: a Xile es dissol la Junta de Govern d'Iquique, després de l'Atac a Iquique.
1894: a Rússia, Nicolás II es converteix en el nou tsar després de la mort del seu pare Alejandro II.
1896: a Estats Units es mostren per primera vegada els pits nus d'una dona en una revista (National Geographic).
1897: a Torí (Itàlia), un grup d'estudiants del Liceu Clàssic «Massimo D'Azeglio» funda el club de futbol Juventus.
1901: a la universitat Richmond College —en Richmond (Virgínia)— es funda la fraternitat Sigma Phi Epsilon, la més gran del país.
1908: a Buenos Aires (Argentina) es funda el Club Atlètic Huracà.
1910: a Espanya es funda l'organització obrera anarcosindicalista CNT (Confederació Nacional del Treball).
1911: durant un combat en la guerra ítalo-turca, es deixa caure per primera vegada una bomba des d'un aeroplano.
1914: en la Batalla de Coronel, a l'oest de les costes de Xile ―en el marc de la Primera Guerra Mundial―, Alemanya venç per primera vegada a la Royal Navy britànica.
1914: a Roma, el papa Benedicto XV publica l'encíclica Ad beatíssimi apostolorum principis, sobre les funestes condicions que porten a la guerra, els mals i els errors de les concepcions modernes, les divisions entre els catòlics, els mals del modernisme, i l'excessiva independència dels sacerdots.
1918: Ucraïna s'independitza de l'Imperi rus.
1922: a Turquia renuncia l'últim sultà, Mehmet VI. Es dissol així oficialment l'Imperi otomà.
1923: és inaugurat el primer estadi del Club Esportiu Godoy Cruz Antonio Tomba.
1929: a Espanya, la catedral de Granada és declarada Monument Nacional.
1939: neix el primer conill nascut per inseminació artificial.
1941: a la ciutat d'Hernández (Nou Mèxic), el fotògraf Ansel Adams fa una foto sobre la sortida de la Lluna que es converteix d'una de les més famoses de la història de la fotografia.
1943: en les Illes Salomó —en el marc de la Segona Guerra Mundial— la 3.ª Divisió de Marines nord-americanes aterren a la illa de Bougainville i lliuren la Batalla de la Badia d'Empress Augusta.
1944: en Països Baixos, unitats de la British Army aterren en Walcheren (Segona Guerra Mundial).
1945: a Corea del Nord s'inaugura el periòdic oficial Rodong Sinmun (amb el nom de Chongro).
1945: Austràlia s'uneix a les Nacions Unides.
1948: al sud-est de Manchuria, moren 6000 persones en explotar un navili mercant xinès.
1950: en Blair House, els nacionalistes porto-riquenys Griselio Torresola i Óscar Collazo atempten contra el president nord-americà Harry S. Truman.
1950: al Vaticà, el papa Pío XII estableix la infal·libilitat papal quan formalment defineix com a dogma l'Asunción de María.
1950: al Vaticà, el papa Pío XII al·lega haver presenciat el mateix «miracle del Sol» de Fátima (Portugal) però en la solitud dels seus jardins i sense testimonis.
1951: en el lloc de proves nuclears de Nevada, Estats Units fa detonar la bomba atòmica Dog, de 21 kilotones, deixant-la caure des d'un bombarder B-50. És la quarta bomba de l'operació Buster-Jangle (que exposarà de manera no voluntària durant un mes a uns 6500 soldats d'infanteria a set explosions atòmiques amb propòsits d'entrenament) i la n.º 21 de les 1127 que Estats Units va detonar entre 1945 i 1992.
1952: les 7:15 (hora local) ―o a les 19:15 del 31 d'octubre (hora mundial)―, en l'atolón d'Enewetak (Illes Marshall), Estats Units fa detonar a Ivy Mike (la primera bomba d'hidrogen).
1954: a Algèria, el Front de Libération Nationale comença a actuar en la Guerra d'independència d'Algèria.
1955: prop de Longmont (Colorit) explota un avió Douglas DC-6B (el vol 629 d'United Airlines) per una bomba posada per Jack Gilbert Graham (23) per matar a la seva mare. Mor aquesta i els altres 43 passatgers i tripulants. Graham serà executat l'11 de gener de 1957.
1955: en el lloc de proves nuclears de Nevada, Estats Units realitza la primera de les quatre proves atòmiques Project 56, que no genera una reacció nuclear perquè el seu propòsit era determinar si un cap nuclear explotaria en cas que els seus components explosius detonessin. En aquestes quatre proves quedaran contaminats amb plutoni 3,62 km2 de terreny.
1956: a Índia es formen els estats d'Andhra Pradesh (abans anomenat Nizam), Karnataka (abans Mysore) i Kerala.
1957: sobre el llac Míchigan s'obre al tràfic el pont de l'Estret de Mackinac (el pont penjant més llarg del món).
1960: durant la campanya electoral, el president nord-americà John F. Kennedy anuncia la idea dels Cossos de Paz.
1962: la Unió Soviètica llança la sonda Marsnik 1 a Mart, amb la qual es va perdre contacte quan estava a uns 106 milions de quilòmetres de la Terra.
1962: a Itàlia surt el primer nombre del còmic Diabolik.
1963: en Arecibo (Puerto Rico), s'inaugura l'observatori Arecibo, el radiotelescopio més gran del món.
1968: es presenta el "Wonderwall Music" de George Harrison, el primer àlbum en solitari d'un membre de The Beatles, publicat per Apple Records.
1968: a Estats Units, The Motion Picture Association of America inaugura el seu sistema de qualificació de pel·lícules (G, M, R i X).
1969: a Estats Units, Elvis Presley publica Suspicious minds, després de set anys lluny dels escenaris.
1970: en Saint-Laurent-du-Pont, França) s'incendia una sala de ball. Moren 144 persones.
1973: a Estats Units, Leon Jaworski és nomenat fiscal del cas en l'escàndol Watergate.
1973: a Índia, l'estat de Mysore canvia el seu nom pel de Karnataka.
1979: a Bolívia es produeix un cop d'estat encapçalat pel Gral. Alberto Natusch Busch que enderroca a Walter Guevarra Arce amb un saldo de 100 morts a la ciutat de la Pau.
1981: Antigua i Barbuda s'independitzen del Regne Unit.
1982: en Marysville (Ohio), l'empresa japonesa Fona inaugura una fàbrica. Es converteix així en la primera companyia automotriz que produeix actuacions a Estats Units. Produeixen el Fona Accord.
1991: en la University of Iowa l'estudiant Gang Dl. mata a 5 professors a tirs.
1993: entra en vigor el Tractat de Maastricht.
1995: comença la conferència de Dayton.
1998: a Colòmbia ocorre la presa de Mitú.
1998: s'institueix el Tribunal Europeu de Drets Humans.
2004: als Pirineus és matada Cannelle, l'última óssa originària del lloc. El seu cadell va escapar als caçadors, però no es coneix el seu parador.
2005: a Canadà es dóna a conèixer la primera part de l'Informe Gomery, que tracta sobre manipulació política de diners.
2008: a Suïssa es funda el Partit Burgès Democràtic.
2009: a Finlàndia salpa en el seu viatge inaugural el creuer més gran del món, l'Oasi of the Siguis, de 361 m de llarg, amb capacitat per 6300 passatgers.
Naixements
Països Catalans
1940, Algaida, Mallorca: Gabriel Janer Manila, escriptor mallorquí.
Món
846: Luis II, rei de França Aquest.
1339: duc Rodolfo IV d'Àustria.
1351: duc Leopoldo III d'Àustria.
1498: Giovanni Ricci, cardenal italià (f. 1574).
1499: Rodrigo d'Aragó, fill de Lucrecia Borgia (m 1512).
1516: Francesco d'Aquest, fill de Lucrecia Borgia (f. 1578).
1526: Catalina Jagellón, duquessa de Finlàndia i reina de Suècia.
1530: Étienne de la Boétie, jutge i escriptor francès.
1539: Pierre Pithou, advocat i mestre francès.
1549: Ana d'Àustria, regna consort d'Espanya (1570-1580).
1554: Prospero Farinacci, jurista italià (f. 1618).
1567: Diego Sarment d'Encunya, diplomàtic espanyol.
1578: Dmitry Pozharsky, príncep rus.
1585: Jan Brożek, matemàtic, físic i astrònom polonès.
1596: Pietro dóna Cortona, arquitecte i pintor barroc italià.
1607: Georg Philipp Harsdorffer, poeta alemany.
1611: François-Marie, comte de Broglie, militar francès.
1636: Nicolás Boileau, poeta i crític francès.
1643: John Strype, historiador britànic.
1661: Florent Carton Dancourt, dramaturg i actor francès.
1667: Carlo Gaetano Stampa, cardenal i arquebisbe italià (f. 1742).
1704: Paul Daniel Longolius, enciclopedista alemany.
1713: Antonio Genovesi, escriptor i filòsof italià (f. 1769).
1720: Toussaint-Guillaume Picquet de la Motte, almirall francès.
1727: Ivan Ivanovich Shuvalov, fundador de la Universitat de Moscou.
1743: Johann Friedrich Wilhelm Herbst, naturalista i entomólogo alemany (f. 1807).
1748: Francesco Galeani Napione, historiador italià (f. 1830).
1751: Ennio Quirino Visconti, arqueòleg i polític italià (f. 1818).
1753: Félix María Calleja del Rei, militar espanyol (f. 1828).
1757: Antonio Canova, escultor italià.
1762: Spencer Perceval, polític britànic.
1778: Gustavo IV Adolfo, rei suec.
1782: Frederick John Robinson, polític britànic.
1786: Marieta Sánchez de Thompson, patriota argentina.
1797: Santos Michelena, polític i diplomàtic veneçolà (f. 1848).
1800: José María del Canto Marín de Poveda, militar xilè.
1815: Crawford W. Long, metge nord-americà, primer anestesiólogo occidental (f. 1878).
1847: Emma Albani, soprano canadenca.
1849: Valentín Llepis Carvajal, poeta i periodista espanyol.
1857: Darío de Regoyos, pintor espanyol (f.1913).
1871: Stephen Crane, escriptor nord-americà.
1873: Santos González Roncal, militar espanyol i un dels Últims de Filipines.
1877: Roger Quilter, compositor britànic.
1878: Konrad Mägi, pintor estonio.
1878: Carlos Saavedra Llepis, polític i jurista argentí, premi Nobel de la Pau en 1936.
1880: Sholom Asch, escriptor nord-americà d'origen polonès.
1880: Alfred Wegener, meteoròleg i geofísico alemany.
1881: Edward Van Sloan, actor nord-americà.
1884: Annibale Bergonzoli, general italià (f. 1973).
1885: Guido Adler, musicólogo i docent austríac (f. 1941).
1886: Hermann Broch, autor austríac.
1887: L. S. Lowry, pintor britànic.
1889: Philip J. Noel-Baker, atleta, polític i diplomàtic britànic, Premi Nobel de la Pau en 1959.
1892: Alexander Alekhine, ajedrecista rus.
1898: Manuel Tello Baurraud, polític mexicà (f. 1971).
1902: Eugen Jochum, director d'orquestra i músic alemany.
1903: Jean Tardieu, artista i poeta francès (f. 1995).
1904: Manuel Cisneros Sánchez, periodista i polític peruà (f. 1971).
1904: Telesforo Montsó, escriptor, polític basc (f. 1981).
1907: Homer Manzi, lletrista argentí de tangos.
1907: Theo Akkermann, escultor alemany.
1910: César Augusto Dávila Esparvers sacerdot i yogui equatorià.
1911: Henri Troyat, escriptor, historiador i biògraf rus-francès (f. 2007).
1919: Hermann Bondi, matemàtic i cosmólogo austríac (f. 2005).
1920: George M. White, arquitecte nord-americà (f. 2011).
1921: María Cánepa, actriu xilena.
1921: John W. Peterson, compositor nord-americà.
1921: Mario Rigoni Stern, escriptor italià (f. 2008).
1922: José Manuel Xiula Andrade, historiador de l'art espanyol (f. 2007).
1923: Carlos Páez Vilaró, artista plàstic uruguaià.
1923: Victoria dels Àngels, soprano espanyola.
1924: Süleyman Demirel, president turc.
1924: Jean-Luc Pépin, polític canadenc.
1926: Lou Donaldson, saxofonista nord-americà de jazz.
1927: Filippo Maria Pandolfi, polític italià.
1929: Betsy Palmer, actriu nord-americana.
1930: A. R. Gurney, dramaturg nord-americà.
1931: Shunsuke Kikuchi, músic i compositor japonès.
1932: Francis Arinze, cardenal i arquebisbe nigerià.
1932: John Clark, actor i director britànic.
1932: Alberto Salines, dibuixant d'historietes argentí.
1933: Oswal, dibuixant, docent i guionista argentí.
1934: Umberto Agnelli, magnat d'automòbils italià.
1934: William Mathias, compositor britànic.
1934: Jackson Llac, polític brasiler (f. 2011).
1935: Gary Player, golfista sud-africà.
1935: Edward Said, escriptor i activista palestí (f. 2003).
1936: Joaquín Achúcarro, pianista espanyol.
1936: Eddie Satisfan, futbolista britànic (f. 1958).
1939: Barbara Bosson, actriu nord-americana.
1939: Bernard Kouchner, metge i polític francès.
1939: Alejandro Doria, cineasta argentí (f. 2009).
1940: Barry Sadler, cantant nord-americà (f. 1989).
1941: Joe Caldwell, baloncestista nord-americà.
1941: Ralph Klein, polític canadenc.
1941: Marcia Wallace, actriu de veu nord-americana.
1942: Larry Flynt, editor nord-americà.
1943: Salvatore Adamo, cantant belga.
1943: Alfio Basile, futbolista i entrenador de futbol argentí.
1943: John McEnery, actor britànic.
1944: Bobby "The Brain" Heenan, mánager de lluita lliure professional nord-americà.
1944: Oscar Temaru, polític polinesi.
1944: Sergio Markarián, entrenador de futbol uruguaià.
1946: Ric Grech, músic britànic (Blind Faith, i Traffic) (f. 1990).
1947: Jim Steinman, compositor nord-americà.
1949: David Foster, músic i productor discogràfic canadenc.
1949: Michael D. Griffin, executiu de la NASA.
1950: Robert B. Laughlin, físic nord-americà, Premi Nobel de Física en 1998.
1950: Donen Peek, guitarrista nord-americà de la banda Amèrica (f. 2011).
1951: Ronald Bell, cantant i saxofonista nord-americà, de la banda Kool & The Gang.
1951: Manuel Cacho Quesada, diplomàtic espanyol.
1951: Fabrice Luchini, actor francès.
1952: Ali Resa Askari, militar iranià (f. 2010).
1952: Maguso, actriu colombiana (f. 1997).
1953: Jan Davis, astronauta nord-americà.
1954: Maribel Martín, actriu espanyola.
1955: Beth Leavel, actriu de teatre nord-americà.
1955: Antonio Romero Ruiz, polític espanyol.
1955: Joe Rierol, cantant i compositor colombià (f. 2011).
1957: Lyle Lovett, cantant nord-americà.
1957: Peter Ostrum, actor nord-americà.
1957: Carlos Paião, cantant portuguès.
1958: Charlie Kaufman, guionista nord-americà.
1958: Rachel Ticotin, actriu nord-americana.
1959: Nancy Cartwright, actriu nord-americana.
1960: Fernando Valenzuela, beisbolista mexicà.
1961: Calvin Johnson, músic nord-americà, de la banda Beat Happening.
1962: Irene Fargo, cantant i actriu teatral italiana.
1962: Magne Furuholmen, músic noruec, de la banda A-ha.
1962: Anthony Kiedis, cantant nord-americà de rock, de la banda The Xarxa Hot Chili Peppers.
1963: Francisco José Alcaraz, activista social espanyol.
1963: Rick Allen, baterista britànic, de la banda Def Leppard.
1963: Mark Hughes, futbolista britànic.
1963: Monty Sopp, lluitador professional nord-americà.
1964: Daran Norris, actor nord-americà.
1964: Jon Jauregi, polític basc.
1965: Gemma Nierga, periodista espanyola.
1966: Mary Hansen, músic australià, de la banda Stereolab (f. 2002).
1966: Willie D, artista hip-hop nord-americà, de la banda Geto Boys.
1967: Tina Sorra, cantant i actriu australiana.
1970: Erik Spoelstra, entrenador nord-americà.
1971: Antonio Sánchez, baterista mexicà.
1972: Toni Collette, actriu australiana.
1972: Paul Dickov, futbolista britànic.
1972: Jenny McCarthy, actriu nord-americana.
1972: Alessandra Silvestri-Levy, escriptora, periodista, curadora d'art, historiadora de l'art i activista brasilera.
1973: Magdalena Aicega, jugadora argentina d'hoquei sobre gespa.
1973: Igor González de Galdeano, ciclista espanyol.
1973: Aishwarya Rai, actriu índia.
1975: Roberto Propietàries, baloncestista espanyol.
1976: Logan Marshall-Green, actor nord-americà.
1976: Sebastián Peratta, futbolista argentí.
1977: Carl Cort, futbolista britànic.
1977: Flora Martínez, actriu colombo-canadenca.
1978: Danny Koevermans, futbolista neerlandès.
1979: David Cuéllar, futbolista espanyol.
1979: Luís Delgado, futbolista angolès.
1979: Milan Dudić, futbolista serbi.
1981: Marie Luv, actriu pornogràfica nord-americana.
1982: Maria Chiara Augenti, actriu italiana.
1983: Václav Svěrkoš, futbolista txec.
1983: Pedro López Muñoz, futbolista espanyol.
1984: Damiano Ferronetti, futbolista italià.
1984: Natalia Tena, actriu britànica.
1984: Macnelly Torres, futbolista colombià.
1986: Penn Badgley, actor nord-americà.
1997: Alex Wolff, actor, baterista, cantant i compositor nord-americà.
Necrològiques
Món
955: Enrique I, duc de Baviera.
1112: Enrique de Borgoña.
1296: Guillaume Durand, escriptor francès.
1391: Amadeo VII de Savoia.
1399: Juan V de Bretanya.
1431: Nuno Álvares Pereira, beat i condestable de Portugal.
1546: Giulio Romano, pintor i arquitecte italià (n. 1449).
1588: Jean Daurat, poeta francès.
1629: Hendrick ter Brugghen, pintor neerlandès (n. 1588).
1642: Jean Nicolet, explorador francès.
1661: Felipe Pròsper d'Àustria, Príncep d'Astúries, tercer fill i primer home de Felipe IV d'Espanya i Mariana d'Àustria (n. 1657).
1676: Gisbertus Voetius, teòleg neerlandès.
1700: Carlos II d'Espanya.
1804: Johann Friedrich Gmelin, naturalista i botànic alemany (n. 1748).
1814: Alexander Samoylov, general rus.
1865: John Lindley, botànic britànic (n. 1799).
1882: Alejandro Mon i Menéndez, polític espanyol (n. 1801).
1888: Nikolái Przevalski, explorador rus (n. 1839).
1893: Jan Matejko, pintor polonès (n. 1838).
1894: Alejandro III de Rússia, tsar rus entre 1881 i 1894.
1895: Benito Sanz i Forés, cardenal espanyol (n. 1828).
1903: Theodor Mommsen, jurista, filòleg i historiador alemany, Premi Nobel de Literatura en 1902.
1906: Juan de la Pezuela, escriptor, militar i polític espanyol (n. 1809).
1907: Alfred Jarry, escriptor francès.
1914: Christopher Cradock, almirall britànic (n. 1862).
1921: Francisco Pradilla i Ortiz, pintor espanyol.
1942: Hugo Distler, compositor alemany.
1947: Óscar Castro Zúñiga, escriptor i poeta xilè.
1955: Dóna-li Carnegie, escriptor nord-americà.
1956: Pietro Badoglio, general i polític italià (n. 1871).
1962: Ricardo Rodríguez, pilot mexicà de Fórmula 1.
1965: Angelo Rotta, sacerdot italià (n. 1872).
1968: George Papandreou, polític grec.
1972: Ezra Pound, poeta nord-americà (n. 1885).
1977: Jake Voskuhl, baloncestista nord-americà.
1979: Mamie Eisenhower, primera dama dels Estats Units (n. 1896).
1982: King Vidor, cineasta nord-americà.
1982: James Broderick, actor nord-americà (n. 1927).
1983: Anthony van Hoboken, musicólogo neerlandès.
1984: Boris Souvarine, polític francès (n. 1895).
1985: Phil Silvers, actor nord-americà.
1986: Serge Garant, compositor canadenc.
1987: René Lévesque, periodista i polític canadenc, primer ministre de Quebec.
1993: Sever Ochoa, bioquímic espanyol, Premi Nobel de Fisiologia o Medicina en 1959.
1994: Noah Beery, Jr., actor nord-americà.
1999: Walter Payton, futbolista nord-americà.
1999: Jean Coutu, actor canadenc.
2001: Juan Bosch, intel·lectual, polític i president dominicà en 1963 (n. 1909).
2002: Lester Morgan, arquero costarricense.
2004: Mac Dre, raper nord-americà.
2005: Michael Piller, guionista nord-americà.
2006: William Styron, escriptor nord-americà.
2006: Adrienne Shelly, actriu nord-americana.
2006: William Styron, escriptor nord-americà.
2007: Paul Tibbets, piloto d'aviació nord-americana.
2008: Yma Sumac, soprano peruana (n. 1922).
2009: Claude Lévi-Strauss, antropòleg i filòsof francès (n. 1908).
2009: Alda Merini, escriptora i poetisa italiana (n. 1931).
2011: Jona Senilagakali, polític fiyiano (n. 1929).
2011: Sergio Montiel, polític argentí (n. 1927).
2011: Fanny Edelman, política argentina (n. 1911).
2011: Héctor Rueda Hernández, arquebisbe colombià (n. 1920).
2011: Mario Núñez Iordi, músic uruguaià (n. 1929).
2012: Mitch Lucker, cantant nord-americà, de la banda Suïcidi Silence (n. 1984)
Festes i commemoracions
World Vegan Day
Diada de Tots Sants
Fira de Tots Sants de Cocentaina
Santoral catòlic
Tots Sants; Nehemies, escriba; Austremoni de Clarmont, bisbe; Harald I de Dinamarca, rei; Benigne de Dijon, bisbe; Nuno Álvares Pereira, carmelita; Pere Almató, dominic màrtir; beat Amadeu de Portugal, fundador dels franciscans amadeïtes; persones no beatificades, venerades tradicionalment com a beats: Joan Fort, cartoixà; Arnau de Pinós, dominic.