EPHEMERIDES COTTIDIANUS FORUM

[STV]

12 de gener

La mujer barbuda.

El 12 de gener és el dotzè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 353 dies per finalitzar l'any i 354 en els anys de traspàs.

Esdeveniments

Països Catalans

1706 - Vila-real: La resistència d'un grup de veins proaustracistes al pas de les tropes reials provoca l'assalt de la vila, parcialment incendiada, i la mort de quasi cinc-centes persones entre els dos bàndols.
1983 - Barcelona: Comença el VII congrés de la CNT.
2006 - Santa Coloma de Gramenet (el Barcelonès): Explosió de gas a la Rambla del Fondo que obliga a reallotjar els veïns de la zona a Badalona i Barcelona.

Món

29 a. C.: en l'Antiga Roma finalitza la guerra civil.
1072: a Espanya, després de la batalla de Golpejera, Sancho II és coronat rei de León.
1230: Jaime I conquesta l'illa de Mallorca.
1528: a Suècia, Gustavo I és coronat rei.
1610: a Espanya es decreta l'expulsió dels moriscs d'Andalusia.
1719: a les muntanyes de Tydal, a la regió de Trøndelag (Noruega), en el marc de la Gran Guerra del Nord (1700-1721), moren congelats uns 4000 soldats carolinos (del rei Carlos XI i Carlos XII).
1755: a Moscou, l'emperadriu Isabel aprova la creació de la primera universitat russa, la Universitat de Moscou.
1807: part de la ciutat de Leyden (Països Baixos) és destruïda per l'explosió d'un buc carregat de pólvora.
1816: a França, una llei del govern bandeja a tota la família Bonaparte.
1829: a Mèxic, el congrés de la república anul·la les eleccions presidencials.
1832: a Espanya, Ramón de Mesonero Romans comença la publicació de les seves «Escenes matritenses» en la revista literària Castes espanyoles.
1866: Xile i Perú ratifiquen un tractat d'aliança ofensiva i defensiva per repel·lir les agressions de l'armada espanyola, que pretenia bloquejar els ports xilens.
1872: en Aksum (Etiòpia) Yohannes IV és coronat emperador, la primera coronació imperial en 200 anys.
1874: a Cartagena (Espanya), finalitza la insurrecció cantonalista que va formar el Cantó de Cartagena i va resistir el bloqueig per mar i terra de les forces governamentals.
1875: a Xina, Kwang-El seu és coronat emperador.
1881: en el marc de la Guerra del Pacífic, en la batalla de Sant Joan i Chorrillos s'enfronten Bolívia, Xile i Perú.
1899: la fragata escola argentina President Sarment emprèn el seu primer viatge de circumnavegació.
1905: a Equador, Lizardo García és triat president.
1910: a Estats Units, el Congrés aprova una llei contra el tràfic de blanques.
1913: en Kiel i Wilhelmshaven s'estableixen les bases de la flota submarina alemanya (preparant l'inici de la Primera Guerra Mundial).
1917: Es funda el Club Atlètic Argentí de Sant Carlos, de Sant Carlos Centro, Província de Santa Fe, Argentina.
1924: a Espanya, Miguel Primer de Rivera dissol les diputacions provincials, excepte les de Vascongadas i Navarra.
1926: el govern britànic protesta davant el de Mèxic per l'article 27 de la Constitució d'aquest país, que prohibeix posseir terrenys petrolífers als estrangers.
1936: de l'aeroport de Camagüey desenganxa l'aviador cubà Menéndez Peláez per realitzar el vol transatlàntic l'Havana-Madrid, que va fer en quatre etapes.
1937: Amin al-Husayni, gran mufti de Jerusalem, exigeix la fi de la immigració jueva en Palestina.
1937: Melilla es converteix en base dels submarins alemanys.
1938: en la URSS se celebra la sessió constituent del nou Soviet Suprem.
1940: en Guayaquil (Equador), els partidaris de José María Velasco Ibarra protagonitzen un moviment revolucionari.
1940: Rússia bombardeja ciutats de Finlàndia.
1942: en el marc de la Segona Guerra Mundial, Japó declara la guerra a les illes orientals holandeses després d'haver envaït les Célebes i Borneo.
1946: a Nova York, l'Assemblea General de l'ONU crea el Consell de Seguretat.
1948: a Estats Units, el Tribunal Suprem declara la igualtat d'educació per a blancs i negres.
1952: el Banc Central de la República Argentina anuncia que totes les exportacions hauran de pagar-se abans de ser embarcades.
1953: a Iugoslàvia entra en vigor la nova constitució i el mariscal Josip Broz Tito és proclamat president de la república.
1954: a Austràlia moren més de 200 persones a causa d'una allau.
1961: a la Universitat de Barcelona, vaga general en protesta per una agressió contra els estudiants.
1963: a Togo s'inicia una insurrecció militar en contra del règim de Sylvanus Olympio.
1966: a Estats Units s'emet per primera vegada la sèrie televisiva Batman amb Adam West i Burt Ward.
1967: en el Volcà d'Aigua (Guatemala) ocorre una forta nevada, que cobreix el cim íntegrament. Aquesta va ser l'última vegada que va nevar sobre aquest volcà guatemalenc.
1968: en la URSS, l'escriptor Alexandr Guinzburg és condemnat a 5 anys de presó.
1970: a Nigèria acaba la guerra civil; és aixafada l'efímera República de Biafra (1967-1970).
1970: a Espanya succeeixen grans inundacions pel desbordament dels rius Ebre, Tajo, Duero, Guadiana i Guadalquivir.
1971: a Alemanya, el ministeri d'Agricultura prohibeix l'ús de l'insecticida DDT a causa de les seves característiques cancerígenas. La prohibició serà efectiva el 17 de maig.
1981: l'equip nacional d'Uruguai es proclama Campió de la Copa d'Or en derrotar a la selecció de Brasil.
1983: a El Salvador finalitza la rebel·lió encapçalada per Sigfrido Ochoa.
1986: el transbordador nord-americà Columbia és llançat a l'espai amb l'objectiu de posar en òrbita el satèl·lit de comunicacions Cabion-1.
1988: en Míchigan (Estats Units) neixen els primers quintillizos proveta del món.
1988: en l'Antàrtida, Espanya instal·la la seva primera base.
1991: a Espanya, dimiteix el vicepresident del govern Alfonso Guerra, arrossegat pels escàndols.
1991: a Lituània, en la nit del 12 al 13, milers de civils es congreguen entorn del Parlament i s'enfronten amb les tropes soviètiques.
1991: a Estats Units, tant el senat com el congrés autoritzen al president Bush l'ocupació de la força contra l'Iraq.
1992: a Algèria és anul·lat el procés electoral en la primera volta del qual del 26 de desembre havien triomfat els islamistes.
1992: a Madrid s'inaugura el Gran Teatre.
1993: a París, 120 països signen un acord per prohibir les armes químiques.
1994: a les illes Fiji, Ratu Sir Kamisese Mara és nomenat president.
1995: a París, el president François Mitterrand inaugura el major complex musical d'Europa.
1998: a París, 19 països europeus —entre ells Espanya— signen el protocol del Consell d'Europa que prohibeix la clonació d'éssers humans, primer text jurídic internacional en aquesta matèria.
1998: el govern alemany acorda pagar 100 milions d'euros als jueus de l'Est que van sobreviure a l'Holocaust nazi.
1998: a Xile, la Força Aèria de Xile aconsegueix amb èxit l'operació "Manu Tama I" en la qual avions caça F-5I Tigre III volen directe des de Xile continental fins a la Illa de Pasqua, sent reabastecidos en aire pel KC-707 Àguila, de la institució.
2003: el britànic Seb Clover es converteix, amb només quinze anys d'edat, en el navegant més jove que aconsegueix creuar en solitari l'oceà Atlàntic.
2010: un devastador terratrèmol d'una magnitud de 7 graus, amb epicentre a 15 km de Port-au-Prince (Haití), produeix milers de morts i ferits i nombrosos danys materials.
2011: s'inaugura la Ciutat de la Cultura de Galícia a Santiago de Compostel·la.
2012: s'inaugura el recinte Rei Henri Christophe de la Universitat Estatal d'Haití donado pel Govern de la República Dominicana en Limonade amb una part de les donacions que recibio aquest pais a nom d'Haiti , quinze km al sud de Cap Haitiano, en commemoració del segon aniversari del terratrèmol de 2010.

Naixements

Països Catalans

1591, Xàtiva, la Costera: Josep de Ribera, també conegut com lo Spagnoletto, pintor i gravador valencià del barroc (m. 1652).

Món

1474: Nitiánanda, sant hinduista bengalí (f. 1540 aprox.).
1562: Carlos Manuel I, duc de Savoia (f. 1630).
1577: Jan Baptist van Helmont, físic i químic belga (f. 1644).
1588: John Winthrop, capdavanter polític nord-americà (f. 1649).
1597: François Duquesnoy, escultor italià (f. 1643).
1628: Charles Perrault, escriptor de contes infantils francès com Pulgarcito o Caperucita (f. 1703).
1715: Jacques Duphly, compositor francès (f. 1789).
1716: Antonio d'Ulloa, marí i científic espanyol (f. 1795).
1721: Fernando de Brunswick, mariscal prusiano (f. 1792).
1729: Edmund Burke, polític i escriptor (f. 1797).
1746: Johann Heinrich Pestalozzi, pedagog suís (f. 1827).
1751: Fernando I de Borbó, rei de les Dues Sicilias (1759-1825) (f. 1825).
1797: Gideon Brecher, metge i escriptor jueu austríac (f. 1873).
1809: Leopoldo O'Donnell, militar i polític espanyol (f. 1867).
1822: Etienne Lenoir, enginyer belga, creador del motor de combustió interna (f. 1900).
1849: Jean Béraud, pintor impressionista francès (f. 1935).
1849: Candelario Obès, escriptor colombià (f. 1884).
1852: Joseph Joffre, general francès (f. 1931).
1856: John Singer Sargent, pintor italià (f. 1925).
1863: Swami Vivekananda, filòsof indi (f. 1902).
1873: Spiridon Louis, atleta grec (f. 1940).
1876: Jack London, escriptor nord-americà (f. 1916).
1876: Ermanno Wolf-Ferrari, compositor italo-alemany (f. 1948).
1878: Ferenc Molnár, escriptor hongarès (f. 1952).
1893: Hermann Goering, militar i polític alemany (f. 1946).
1893: Alfred Rosenberg, polític estonio i capdavanter nazi (f. 1946).
1899: Paul Hermann Müller, químic suís, Premi Nobel de Fisiologia o Medicina en 1948 (f. 1965).
1901: Salvador Cardona, ciclista espanyol (f. 1985).
1906: Emmanuel Lévinas, filòsof lituà (f. 1995).
1907: Serguéi Koroliov, enginyer i dissenyador de coets rus (f. 1966).
1908: José Llimona, ballarí, mestre i coreògraf mexicà (f. 1972).
1908: Alfredo Zalce, pintor i muralista mexicà (f. 2003).
1908: Jean Delannoy, cineasta francès (f. 2008).
1910: Patsy Kelly, actriu nord-americana (f. 1981).
1910: Luise Rainer, actriu nord-americana d'origen alemany.
1912: Raúl Benito Castillo, polític argentí (f. 1969).
1914: Enrique Miret Magdalena, teòleg espanyol (f. 2009).
1916: Pieter Willem Botha, president de Sud-àfrica (1984-1989) (f. 2006).
1917: Maharishi Mahesh Yogui, religiós hinduista indi (f. 2008).
1920: Bill Reid, escultor canadenc.
1921: Julio Cicero, jesuïta i biòleg mexicà (f. 2012).
1924: Olivier Gendebien, piloto d'automobilisme belga (f. 1998).
1926: Morton Feldman, compositor nord-americà.
1926: Abraham Serfaty, polític marroquí (f. 2010).
1927: Leopoldo Federico, músic i director d'orquestra argentí.
1928: Ruth Brown, cantant nord-americà (f. 2006).
1936: Miguel de Guzmán, matemàtic espanyol (f. 2004).
1936: Liliana Cavani, directora de cinema italiana.
1941: Rodrigo Uría Meruéndano, jurista espanyol.
1944: Vlastimil Hort, ajedrecista txec.
1944: Carlos Villagrán (Quico), actor mexicà.
1944: Joe Frazier, boxador nord-americà (f. 2011).
1946: George Duke, pianista nord-americà.
1949: Ottmar Hitzfeld, entrenador de futbol alemany.
1949: Haruki Murakami, escriptor japonès.
1951: Kirstie Alley, actriu nord-americana.
1952: El Nani (Santiago Corella), atracador espanyol.
1952: Howard Stern, conductor, humorista i autor nord-americà.
1954: Jesús María Satrústegui, futbolista espanyol.
1955: Gerardo Parra, il·lusionista xilè.
1956: Ana Rosa Quintana, presentadora de televisió i periodista espanyola.
1956: Marie Colvin, reportera de guerra nord-americana (f. 2012).
1957: John Lasseter, animador i director creatiu de Pixar.
1958: Cecilio Alonso, jugador d'handbol espanyol.
1959: Blixa Bargeld, cantant alemany, de la banda Einstürzende Neubauten.
1959: Ralf Moeller, actor i culturista alemany.
1959: Per Gessle, compositor i cantant suec, de la banda Roxette.
1960: Oliver Platt, actor canadenc.
1960: Dominique Wilkins, baloncestista franc-nord-americà.
1964: Jeff Bezos, fundador i president d'Amazon.com.
1964: Laura Arraya, tennista peruana.
1965: Rob Zombie, músic, director de cinema i escriptor nord-americà.
1966: Olivier Martínez, actor francès.
1967: Sergio Novelli, periodista i locutor veneçolà.
1968: Laura Mañá, directora de cinema espanyola.
1968: Heather Mills, activista anglesa i exesposa de Paul McCartney.
1968: Mauro Silva, futbolista brasiler.
1969: Robert Prosinečki, futbolista croat.
1970: Raekwon, raper nord-americà, de la banda Wu-Tang Clan.
1970: Zack de la Rocha, músic nord-americà, de la banda Rage Against the Machine.
1973: Hande Yener, cantant turca.
1974: Melanie Chisholm, cantant britànica, de la banda Spice Girls.
1975: Jason Freese, músic nord-americà, de la banda Green Day.
1977: Yoandy Garlobo, beisbolista cubà.
1977: Cade McNown, jugador nord-americà de futbol americà.
1978: Bonaventure Kalou, futbolista marfileño.
1979: Grzegorz Rasiak, futbolista polonès.
1979 : John Galliquio, futbolista peruà.
1980: Amerie, cantautora nord-americana.
1981: Luis Ernesto Pérez, futbolista mexicà.
1982: Paul-Henri Mathieu, tennista francès.
1985: Yohana Cobo, actriu espanyola.
1985: Artem Milevskiy, futbolista ucraïnès.
1987: Naya Rivera, actriu i cantant nord-americà
1988: Roberto Marín, actor mexicà.
1988: Martín Leonel Martínez, futbolista argentí.
1990: Sergéi Kariakin, ajedrecista ucraïnès.
1991: Pixie Lott, cantautora i actriu britànica.
1992: Lucas Mugni, futbolista argentí.
1993: Aika Mitsui, cantant i idol japonesa, de la banda Morning Musume.
1993: Luciano Corigliano, actor mexicà d'origen argentí.
1993: Zayn Malik, cantant britànic, de la banda One Direction.
1995: Maverick Viñales, motociclista espanyol.
1998: Alejandro Corretja, actor mexicà.

Necrològiques

Països Catalans

1993 - València: Carles Mira, guionista i director de cinema valencià (n. 1947).

Món

1519: Maximiliano I d'Habsburgo, emperador romà germànic entre 1508 i 1519 (n. 1459).
1625: Jan Brueghel, el Vell, pintor flamenc (n. 1568).
1665: Pierre de Fermat, matemàtic francès (n. 1601).
1674: Giacomo Carissimi, compositor italià (n. 1605).
1705: Lucca Giordano, artista italià (n. 1634).
1788: Francisco Noroña, religiós, metge i botànic espanyol (n. 1748).
1806: Manuel Abad i Lasierra, religiós espanyol (n. 1729).
1809: Antonio Sangenís Torres, enginyer militar espanyol (n. 1767).
1812: Lucas González Balcarce, militar argentí (n. 1777).
1829: Friedrich von Schlegel, filòsof alemany (n. 1772).
1886: Iliá Uliánov, pare de Lenin (n. 1831).
1894: Mariano Rius, empresari espanyol (n. 1838).
1907: Adolf Bernhard Christoph Hilgenfeld, escriptor i teòleg alemany (n. 1823).
1909: Hermann Minkowski, matemàtic alemany d'origen jueu (n. 1864).
1912: Alexander Duff, 1er duc de Fife (n. 1849).
1942: Vladímir Petliakov, dissenyador d'avions rus (n. 1891).
1960: Pedro Puig Adam, matemàtic espanyol (n. 1900).
1963: Ramón Gómez de la Serna, escriptor i periodista espanyol (n. 1888).
1969: Roberto Noble, periodista argentí (n. 1902).
1972: Amaury Germán Aristy, polític i revolucionari dominicà (n. 1947).
1976: Agatha Christie, escriptora britànica (n. 1890).
1977: Henri-Georges Clouzot, director de cinema francès (n. 1907).
1980: Antonio Pons, president d'Equador (n. 1897).
1986: Héctor Galmés, escriptor, professor i traductor uruguaià (n. 1933).
1990: Laurence J. Peter, pedagog canadenc (n. 1919).
1991: Basc Pratolini, escriptor italià (n. 1913).
1994: Samuel Bronston, productor de cinema nord-americà (n. 1908).
1997: Charles Brenton Huggins, metge canadenc, Premi Nobel de Medicina en 1966 (n. 1901).
1998: Ramón Sampedro, marí i escriptor tetraplègic espanyol (n. 1943).
2000: Marc Davis, animador i dibuixant nord-americà (n. 1913).
2001: Manuel Aznar Acedo, periodista espanyol (n. 1916).
2001: William Hewlett, enginyer nord-americà (n. 1913).
2001: Atano III (Mariano Juaristi), pilotari espanyol (n. 1904).
2002: Cyrus Vance, polític nord-americà (n. 1917).
2003: Kinji Fukasaku, director de cinema japonès (n. 1930).
2003: Leopoldo Galtieri, militar i president argentí (1981-1982) (n. 1926).
2003: Maurice Gibb, a la baixa i tecladista britànic, de la banda Bee Gees (n. 1949).
2003: Hugo Sofovich, productor, director i libretista argentí (n. 1939).
2007: Alice Coltrane, pianista de jazz nord-americà (n. 1937).
2008: Gabriel Manelli, baixista argentí, de la banda Babasónicos (n. 1969).
2008: Ángel González, poeta espanyol (n. 1925).
2009: Claude Berri, cineasta francès (n. 1934).
2009: Alejandro Sokol, músic argentí, de les bandes Summe i Les Pilotes (n. 1960).
2010: Fina de Calderón, escriptora, poetisa i compositora espanyola (n. 1927).
2013: Amedeo Cattani, futbolista italià (n. 1924).
2013: Guillermo Nimo, àrbitre i comentarista esportiu argentí (n. 1932).
2013: Koto Okubo, supercentenaria japonès, la dona més anciana del món.

Santoral católic

sants Arcadi de Mauritània, Tatiana de Roma, Cesària d'Arle, monja; Benet Biscop, abat de Wearmouth; Ferriol de Grenoble, bisbe i màrtir; sant Elred de Rievaulx, abat; Martí de Lleó, prevere; Victorià d'Asan, Antonio Maria Pucci, Marguerite Bourgeoys, fundadora; Nazari de Cuixà, monjo llegendari, inexistent.
Venerats a l'Orde de Sant Francesc: servent de Déu Pau de Perpinyà, màrtir (1458).

[STV]

13 de gener

A Castle By A River With Shipping At A Quay. 1.642

El 13 de gener és el tretzè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 352 dies per finalitzar l'any i 353 en els anys de traspàs.

Esdeveniments

Països Catalans

1714 - Arbúcies (la Selva): les forces catalanes derroten les borbòniques una batalla anomenada combat d'Arbúcies (guerra de Successió).

Món

532: en Bizancio esclata la revolta de Niká.
587: a Espanya, Recaredo, rei visigot hispànic, declara la seva adhesió i la de la seva família a la fe catòlica.
1493: en L'Espanyola, té lloc el primer enfrontament bèl·lic entre espanyols (comandats per Colón) i indígenes caribes.
1532: una real cèdula signada a Sevilla prohibeix marcar als indis americans amb ferros candents.
1537: a Colòmbia, Sebastián de Belalcázar funda el llogaret de Popayán.
1712: el Consell de Castella aprova els estatuts del Mont de Pietat, redactats pel pare Francisco de Piquer i Genoll.
1750: se signa el Tractat de Madrid, que anul·la el de Tordesillas, pel qual se soluciona el problema amb Portugal sobre els territoris a Amèrica.
1759: a Lisboa, són ajusticiados diversos nobles acusats de complicitat en l'atemptat al rei José I.
1776: George Washington, al capdavant de les seves tropes, entra triomfant a Nova York.
1787: a Àustria es revoquen les últimes lleis en contra de la bruixeria.
1825: en Cochabamba, l'Alt Perú proclama la seva independència amb el nom de República de Bolívar, després Bolívia.
1854: Anthony Foss obté la patent per a l'acordió.
1874: a Espanya acaba la insurrecció cantonalista de Cartagena davant el bloqueig per mar i terra de les forces governamentals.
1881: a Perú, Batalla de Sant Joan i Chorrillos en l'entrada de Lima, entre l'exercito de Perú i Xile.
1898: a França, l'escriptor Émile Zola publica el seu famós discurs contra l'antisemitisme «Jo acuso» en el diari L'Aurore.
1904: Estats Units i Xina signen un tractat per obrir els ports manchúes i la ciutat de Mukden al comerç estranger.
1904: la província d'Austràlia del Sud adopta la seva bandera.
1906: un incendi destrueix gairebé tota la ciutat de Panamà.
1908: a Buenos Aires (Argentina) es funda l'Aero Club Argentí.
1908: el francès Henri Farman aconsegueix volar mil metres amb un avió biplano, en un circuit tancat.
1913: el papa Pío X prohibeix la passada de pel·lícules a les esglésies i els films de contingut religiós.
1914: Mèxic suspèn pagaments.
1915: un terratrèmol destrueix per complet la ciutat d'Avezzano (Itàlia) i provoca la mort de gairebé 30.000 persones.
1916: Montenegro capitula després de les derrotes sofertes davant les forces austro-hongareses.
1917: en el marc de la Primera Guerra Mundial, el primer ministre britànic David Lloyd George, llança el «emprèstit de la victòria».
1920: a Alemanya es declara l'estat d'excepció després de les manifestacions organitzades enfront del Reichstag en protesta contra la llei de comitès sindicals.
1927: en unes excavacions en l'Índia troben una estàtua d'Alejandro Magne.
1927: Alemanya i Itàlia signen un acord per a la construcció d'una autopista Hamburg-Milà.
1927: descobriment del testament hològraf d'Hernán Cortés, conqueridor de Mèxic.
1928: a València s'estrena l'òpera Marianela, de Jaime Pahissa.
1930: Mickey Mouse debuta en les tires còmiques.
1933: el Govern republicà espanyol sufoca violentament la rebel·lió obrera i llibertària iniciada tres dies abans en Cases Velles (Cadis).
1935: l'estat de Sarre, en referèndum, decideix reincorporar-se a Alemanya.
1936: el poeta espanyol Miguel Hernández publica El raig que no cessa.
1939: Hongria s'adhereix al Pacte Antikomintern.
1939: en Victoria (Austràlia) succeeixen els incendis forestals del Divendres Negre, el pitjor desastre natural en la història d'Austràlia. Gairebé 20 000 km² de terra van ser arrasats per les flames, i van morir 71 persones. Van ser deslligats per les altes temperatures des de desembre de 1938 fins a febrer de 1939, que van matar a 438 persones per cop de calor.
1944: el govern espanyol anuncia restriccions d'energia elèctrica a partir del 15 de febrer.
1945: l'aviació nord-americana comença un atac contra Saigon, Amoy i Hong Kong.
1946: el govern britànic fixa la quota mensual d'immigració jueva a Palestina en 10.500 persones.
1950: en la Unió Soviètica es restableix la pena de mort.
1955: Espanya ingressa en l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE).
1955: el president de Nicaragua, Anastasio Somoza, desafia al president de Costa Rica, José Figueres, a resoldre la disputa entre els dos països mitjançant un duel a pistola.
1961: un equip de metges dirigit per l'italià Daniele Petrucci aconsegueix diverses fecundacions d'òvuls humans en una proveta.
1963: un comando militar assassina a Sylvanus Olympio, primer president de la República Togolesa.
1964: Fidel Castro efectua un viatge sorpresa a la Unió Soviètica.
1966: dues illes de l'Arxipèlag Juan Fernández de Xile canvien de nom (Robinson Crusoe, abans cridada Més a Terra i Alejandro Selkirk, abans cridada Més Fora).
1967: un cop d'estat enderroca a Nicolas Grunitzky, segon president de Togo.
1969: el grup britànic The Beatles llança l'àlbum Yellow Submarine.
1973: executen al Marroc a onze oficials d'aviació implicats en l'atemptat contra el rei Hassan II.
1984: a Espanya, un atur afecta al 17,81% de la població activa, la inflació se situa en el 12,2% i el creixement, en el 2,07%.
1985: un equip de mèdics francesos aconsegueix canviar la sang d'un fetus per mitjà d'una transfusió intrauterina.
1986: a Espanya, el programa Bon dia inaugura la televisió matinal.
1987: prop de l'aeroport d'Asmara (Etiòpia) cinquanta-quatre persones moren en estavellar-se un avió militar etíop.
1990: Douglas Wilder, de Virgínia, es converteix en el primer governador negre en la història d'Estats Units
1991: a Vílnius, l'exèrcit soviètic ataca l'edifici de Radi i Televisió Lituana.
1991: el socialista Mário Soares és reelegit president de Portugal, després d'obtenir el 70,43 % dels vots.
1993: a París se signa un acord per a la prohibició d'armes químiques.
1994: queda sufocat el segon incendi a Austràlia (el primer va ser el del 13 de gener de 1939), que en dues setmanes va causar la mort de 4 persones, va arrasar 880 hectàrees i va destruir 200 cases.
1994: a Burundi, Cyprien Ntaryamira és triat nou president.
1995: a Bilbao, la banda terrorista ETA assassina a un policia.
1997: a Costa Rica, un total de 102 països en vies de desenvolupament, membres del Grup dels 77 i Xina comencen una reunió de tres dies.
1998: el grup espanyol L'Últim de la Fila anuncia la seva definitiva dissolució.
1999: Michael Jordan deixa la NBA.
1999: la crisi que afronta Brasil provoca el pànic en tots els mercats financers internacionals.
1999: metges nord-americans empelten per primera vegada pell artificial a un bebè.
2000: el papa Juan Pablo II accepta la renúncia de José María Setién, bisbe de Sant Sebastià.
2001: a El Salvador, un terratrèmol de 7,6 graus en l'escala de Richter produeix prop d'1.150 morts i pèrdues econòmiques calculades en 3.000 milions de dòlars.
2001: a Vitòria, 50.000 persones acudeixen a la manifestació convocada per l'Església basca contra el terrorisme de la banda ETA.
2002: en el centre de Bilbao, la banda terrorista ETA fa explotar un cotxe bomba.
2002: un incendi que va durar més de quinze dies, a les zones properes a Sídney (Austràlia), va ser considerat per la seva intensitat un dels quals majors danys ha causat.
2006: robatori de 147 caixes de seguretat de la sucursal Acassuso del Banc Ric en la República Argentina. És considerat el robatori del segle.
2008: renuncia el president d'Interpol, Jack Selebi, després de ser remogut de la prefectura de policia de Sud-àfrica en enfrontar acusacions de corrupció.
2011: erupció del volcà Etna a Sicília (Itàlia).
2012: accident del Costa Concòrdia en els voltants de la illa de Giglio, en la costa italiana de la Toscana amb 32 morts.

Naixements

Països Catalans

1947, Barcelona (el Barcelonès): Carles Reixach i Cerdà, futbolista i entrenador català.

Món

915: Alhakén II, califa cordovès (f. 976).
1334: Enrique II, rei castellà-lleonès (f. 1379).
1596: Jan van Goyen, pintor paisatgista holandès (f. 1656).
1635: Philipp Jacob Spener, teòleg alemany (f. 1705).
1674: Prosper Jolyot de Crébillon, dramaturg francès (f. 1762).
1690: Gottfried Heinrich Stölzel, compositor alemany (f. 1749).
1749: Friedrich Müller, poeta, dramaturg i pintor alemany (f. 1825).
1777: Elisa Bonaparte, personalitat francesa (f. 1820).
1804: Paul Gavarni, caricaturista francès (f. 1866).
1805: Francisco Montes Regna, Paquiro, torero espanyol (f. 1851).
1810: Ernestine L. Rose, activista nord-americà (f. 1892).
1832: Horatio Alger, escriptor nord-americà (f. 1899).
1840: Gumersindo d'Azcárate, polític espanyol (f. 1917).
1844: Joaquín Rucoba, arquitecte espanyol (f. 1919).
1859: Kostis Palamas, poeta grec (f. 1943).
1864: Wilhelm Wien, físic alemany, premi nobel de física en 1911 (f. 1928).
1869: Manuel Filiberto de Savoia-Aosta, noble italià (f. 1931).
1875: Gumersindo Torres, metge i polític veneçolà (f. 1947).
1890: Primer Mazzolari, sacerdot italià (f. 1959).
1893: Clark Ashton Smith, escriptor nord-americà (f. 1961).
1902: Gueorgui Malenkov, polític soviètic (f. 1988).
1909: Marinus van der Lubbe, comunista neerlandès (f. 1934).
1910: Yannis Tsarouchis, pintor grec (f. 1989).
1919: Robert Stack, actor nord-americà (f. 2003).
1920: Eduardo Carretero, escultor espanyol (f. 2011).
1924: Paul Feyerabend, filòsof austríac (f. 1994).
1925: Gwen Verdon, actriu nord-americana (f. 2000).
1927: Sydney Brenner, biòleg britànic.
1929: Kiva Maidánik, historiador i politòleg soviètic (f. 2006).
1931: Ian Hendry, actor anglès (f. 1984).
1935: Marcos Aguinis, escriptor argentí.
1938: Gregorio Peixos-Barba, polític espanyol (f. 2012).
1938: William B. Davis, actor canadenc.
1940: Juan Ramón, actor i cantant argentí.
1941: Pasqual Maragall, polític espanyol.
1946: Freddy Artiles, dramaturg i titellaire cubà (f. 2009).
1946: Mirta Busnelli, actriu argentina.
1950: John McNaughton, cineasta nord-americà.
1952: Pekka Pohjola, músic finlandès (f. 2008).
1954: Trevor Rabin, guitarrista sud-africà (Yes).
1957: Daniel Scioli, esportista, empresari i polític argentí.
1957: Lorrie Moore, escriptora nord-americana.
1958: Paco Buyo, futbolista espanyol.
1959: James LoMenzo, músic nord-americà (Megadeth).
1961: Wayne Coyne, cantant nord-americà (The Flaming Lips).
1961: Julia Louis-Dreyfus, actriu nord-americana.
1964: Bill Bailey, còmic, músic i actor britànic.
1964: Penelope Ann Miller, actriu nord-americana.
1966: Patrick Dempsey, actor nord-americà.
1966: Maria de la Pau Janer, escriptora espanyola.
1968: Traci Bingham, actriu i model nord-americà.
1969: Stefania Belmondo, esquiadora d'esquí de fons italiana.
1969: Fernando Ruiz Díaz, músic argentí (Catupecu Machu).
1970: Keith Coogan, actor nord-americà.
1970: Marco Pantani, ciclista italià (f. 2004).
1971: Juan Castro, periodista argentí (f. 2004).
1972: Nicole Eggert, actriu nord-americana.
1972: Vitaly Scherbo, gimnasta bielorús.
1973: Juan Diego Flórez, tenor líric peruà.
1974: Rune Eriksen, "Blasphemer", guitarrista noruec de black metall.
1976: Michael Peña, actor nord-americà.
1976: Julissa, Julissa Arce Rivera coneguda cantant nord-americà de música cristiana
1977: Orlando Bloom, actor britànic.
1977: José Còrdova, "El Chivi", cantautor espanyol.
1979: Gorka Otxoa, actor espanyol.
1980: Lucía Sapena conductora paraguaiana.
1980: María de Villota, piloto de F1 (f. 2013).
1981: Shad Gaspard, lluitador professional nord-americà.
1982: Barri Griffiths, lluitador professional britànic.
1982: Guillermo Còria, tennista argentí.
1983: William Hung, cantant xinès, participant d'American Idol.
1983: Ronny Turiaf, baloncestista francès.
1984: Kepa Blanco, futbolista espanyol.
1988: Tomás Rincón, futbolista veneçolà.
1989: Triinu Kivilaan, cantant estonia.
1990: Liam Hemsworth, actor australià.

Necrològiques

Països Catalans

1918, Madrid: Fidel Fita i Colomer, arqueòleg, epigrafista, filòleg i historiador jesuïta català.
2000, València (l'Horta): Enric Valor i Vives, escriptor valencià, considerat el patriarca de les lletres valencianes (n. 1911).
2004, Barcelona (el Barcelonès): Joan Reventós i Carner, politic català, fundador del PSC que fou president del Parlament de Catalunya (n. 1927).
2011, València (l'Horta): Joaquín Colomer Sala, exrector de la Universitat de València i conseller de Sanitat de la Generalitat Valenciana de 1985 a 1995 (n. 1924).

Món

47 a. C.: Ptolomeo XIII, faraó d'Egipte (n. 62-61 a. C.).
1151: Suger, historiador francès (n. 1081).
1590: Francisco de Salines, músic espanyol (n. 1513).
1599: Edmund Spenser, poeta britànic (n. 1552).
1691: George Fox, místic britànic, fundador dels quàquers (n. 1624).
1766: Federico V, rei dinamarqués (1746-1776) (n. 1723).
1849: Francisco Ramón Vicuña, polític, militar i president xilè (n. 1775).
1852: Fabian Gottlieb von Bellingshausen, marí i explorador rus (n. 1778).
1854: Fructuoso Rivera, primer president uruguaià (n. 1784).
1861: Carlos Luis de Borbó i Bragança, pretendent al tron espanyol (n. 1818).
1864: Stephen Foster, compositor nord-americà (n. 1826).
1891: Manuel Alonso Martínez, polític espanyol (n. 1827).
1894: Jacques Pucheran, zoòleg i explorador francès (n. 1817).
1900: Peter Waage, químic noruec (n. 1833).
1906: Joaquín Villanueva, polític argentí (n. 1831).
1910: Paul Hoecker, pintor alemany (n. 1854).
1916: Victorià Horta, president mexicà (1913-1914) (n. 1854).
1929: Wyatt Earp, famós agutzil nord-americà (n. 1848).
1932: Sofia de Prusia, regna consort grega (n. 1870).
1934: Cassius Marcellus Coolidge, pintor nord-americà (n. 1844).
1941: James Joyce, escriptor irlandès (n. 1882).
1948: Solomon Mikhoels, actor i director de teatre rus (n. 1890).
1956: Lyonel Feininger, pintor expressionista alemany (n. 1871).
1961: Antonio Gallego Burín, periodista i polític espanyol (n. 1895).
1961: Blanche Ring, cantant nord-americà (n. 1871).
1964: Felisberto Hernández, escriptor uruguaià (n. 1902).
1974: Salvador Novo, poeta, dramaturg i cronista mexicà (n. 1904).
1978: Hubert Humphrey, vicepresident nord-americà (n. 1911).
1988: Chiang Ching-kuo, president taiwanès (n. 1910).
2000: Elizabeth Kerr, actriu nord-americana (n. 1912).
2002: Guadalupe Propietàries, contista mexicana (n. 1920).
2002: Sixto Marco, pintor espanyol (n. 1916).
2002: José María Sánchez Silva, escriptor espanyol (n. 1911).
2004: Harold Shipman, assassí en sèrie britànic (n. 1946).
2004: Abelardo Viciós, poeta dominicà (n. 1930).
2007: Michael Brecker, saxofonista nord-americà (n. 1949).
2008: Gabriel Mannelli, músic argentí (n. 1969).
2011: José Aramburu Topete, militar espanyol (n. 1918).
2011: Ellen Stewart, directora i productora de teatre nord-americà. (n. 1919)
2012: Miljan Miljanić, futbolista iugoslau. (n. 1930)
2013: Estel Galindo, actriu colombiana. (n. 1939)
2013: Enzo Hernández, beisbolista veneçolà (n. 1949).

Santoral catòlic

sants Hilari de Poitiers, bisbe; Gumersind i Servideus de Còrdova, Bernó de Borgonya, abat; Jutta de Huy, vídua; beata Verònica de Binasco. També santa Ivet.

[STV]

14 de gener

At the Ball. 1.875

El 14 de gener és el catorzè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 351 dies per finalitzar l'any i 352 en els anys de traspàs.

Esdeveniments

Món

574 (o 575): en Gansu (centre de Xina) es registra un terratrèmol de 5,5 graus de l'escala sismológica de Richter i una magnitud de 7 graus.
1466: entre Salern i Potenza (Itàlia) a les 21:00 (hora local) succeeix un terratrèmol de 4,6 graus de l'escala de Richter, que destrueix la majoria dels habitatges (en aquesta època, de tova) a desenes de quilòmetres a la rodona.
1503: a Sevilla (Espanya), es crea de la Casa de Contractació d'Índies, destinada a dipòsit de mercaderies importades i exportades d'Amèrica.
1506: a Grècia, es descobreix la famosa escultura de l'Antiga Grècia clàssica Laocoonte i els seus fills.
1514: a Espanya, el rei emet una real cèdula autoritzant el matrimoni d'homes espanyols amb dones índies.
1526: Tractat de Madrid, entre Francisco I de França i Carlos I d'Espanya, després de la batalla de Pavía.
1601: a Roma, l'església realitza la crema dels llibres hebreus.
1668: a Azerbaidjan, a 140 km a l'oest de la costa del mar Caspi, i 40 km al sud de l'actual frontera amb Rússia, un terratrèmol de 7,8 graus en l'escala sismológica de Richter (amb epicentre a 40 km de profunditat) destrueix totes les localitats a la rodona, deixant un saldo de 80 000 morts.
1696: els jutges dels judicis a les bruixes de Salem realitzen la confessió oficial dels errors i assassinats comesos durant els mateixos.
1739: Espanya i Anglaterra signen el Conveni del Marró, que estableix les bases del comerç en les colònies nord-americanes.
1807: a Argentina, tropes angleses del navili Diadema, fondejat a Montevideo, demanen al virrey Rafael de Sobremonte la rendició de Buenos Aires (segona invasió anglesa). Seran repel·lits.
1809: Anglaterra i Espanya signen una aliança per lluitar conjuntament contra Napoleó Bonaparte, els exèrcits de la qual havien envaït Espanya.
1812: a Espanya, les Corts de Cadis decreten la supressió de l'horca.
1814: en el Tractat de Kiel, Dinamarca cedeix Noruega a Suècia i aquesta renuncia a la regió de Pomerania en favor de Dinamarca.
1826: a Xile es lliura la batalla de Sant Carlos de Chiloé, en la qual les forces xilenes derroten a les realistes. Té com a resultat que els exèrcits espanyols es retirin definitivament de Xile.
1851: a Espanya, Juan Bravo Murillo és encarregat per la Reina Isabel II de formar nou govern.
1856: a Veneçuela,El Pare Macario Yepez treu a la Divina Pastora De Barquisimeto i se sacrifica amb el colera i anualment es realitza una prosecion en el seu honor a la verge.
1858: a París (França), atemptat contra Napoleó III quan es dirigia a l'òpera juntament amb l'emperadriu Eugenia. Ambdós van resultar il·lesos.
1858: a Espanya, Francisco Javier Istúriz Montero és nomenat president del govern.
1866: a Perú, el govern formula una declaració de guerra, en considerar-se agraviat pel de Espanya.
1875: a Espanya, Alfonso XII arriba a Madrid per ocupar el tron.
1887: a Estats Units, el senat dissol la secta dels mormones.
1897: a Argentina, el suís Matthias Zurbriggen realitza la primera ascensió a la muntanya Aconcagua.
1900: s'estrena l'òpera Tosca de Giacomo Puccini en el teatre Costanzi de Roma.
1913: Els Estats balcànics reprenen les hostilitats contra l'Imperi otomà.
1933: a Brasil, arriben a Rageu-vos, en l'Amazones, les tropes colombianes que s'enfrontarien a les peruanes que s'havien apoderat de la ciutat colombiana de Leticia.
1935: apareix a Madrid (Espanya) el primer nombre del diari Ja.
1937: en el marc de la Guerra Civil Espanyola, comença l'ofensiva de les tropes revoltades contra Màlaga.
1940: en el marc de la Segona Guerra Mundial, tropes finlandeses penetren en la URSS pel front de Kuhmo.
1942: a Washington (EE. UU.), conclou la conferència Arcàdia, que decideix el desembarcament dels aliats en el nord d'Àfrica.
1943: Conferència de Casablanca entre Roosevelt, Churchill i els generals francesos Giraud i De Gaulle.
1945: Turquia obre els estrets als aliats.
1953: a Perú, importants descobriments arqueològics de les cultures incaica i preincaica prop de Cuzco.
1962: a Vietnam del Sud, protesta per l'ajuda concedida per Xina Popular a Vietnam del Nord.
1968: la Unió Soviètica llança la Soyuz 4.
1971: Estats Units concedeix suport logístic a les forces de Vietnam del Sud que combaten a Cambodja.
1973: Estats Units Elvis Presley duu a terme el primer concert de la història transmès via satèl·lit al món en l'anomenat Aloha from Hawaii.
1979: Jimmy Carter proposa que el dia del naixement de Martin Luther King sigui festiu.
1982: es compon el primer govern andorrà, amb Óscar Ribas Reig com a Cap de govern.
1986: a Guatemala, el democristiano Vinicio Cirerer pren possessió del seu càrrec com a president.
1987: El Govern espanyol anuncia una nova reconversió industrial, que suposarà la pèrdua de 30.000 ocupacions.
1989: a Viena, els països de l'OTAN i del Pacte de Varsòvia acorden iniciar negociacions sobre el desarmament convencional a Europa.
1990: a Saragossa, s'incendia la discoteca Flying: 43 morts.
1990: en EE. UU., s'emet l'episodi pilot de la sèrie de dibuixos animats, Els Simpson.
1991: a Guatemala, Jorge Serrano Elías assumeix la presidència.
1992: a Mongòlia, el Parlament aprova una nova Constitució, que estableix la democràcia parlamentària i el sufragi universal.
1992: s'acorda l'Acta de Nova York II, tractat de pau entre el FMLN i el govern d'El Salvador.
1994: a Estats Units, es presenten les primeres imatges després de la missió espacial del telescopi Hubble.
1994: a Rússia, els presidents de Rússia (Borís Yeltsin), Estats Units (Bill Clinton) i Ucraïna (Leonid Kravchuk), signen a Moscou un acord tripartit per eliminar tots els míssils nuclears estratègics exsoviètics.
1996: a Portugal, el socialista Jorge Sampaio és triat president de la República.
1997: José María Gil-Robles és triat president del Parlament Europeu.
2011: a Tunísia una sèrie de protestes i disturbis obliguen al president Zine L'Abidine Ben Ali a dimitir i abandona el país, refugiant-se a Aràbia Saudita.
2011: l'empresa de transport canària Global emet un comunicat donant inici a la implantació de la targeta sense contacte, experiència pionera a Espanya.
2012: accident marítim, en el qual un buc de Costa Creuers encalla i naufragia, provocant la mort a 25 persones i resultant ferides d'altres.
2012: a Guatemala, Otto Pérez Molina assumeix la presidència.

Naixements

Països Catalans

1870, L'Escala: Josep Vicens i Juli, “l'Avi Xaxu”, compositor de sardanes i músic.
1980, Elx: Carolina Cerezuela, actriu i model valenciana.
1982, L'Hospitalet de Llobregat: Víctor Valdés i Arribas, futbolista del Futbol Club Barcelona.

Món

83 a. C.: Marco Antonio, militar i polític romà (f. 30 a. C.).
1451: Franchino Gaffurio, compositor italià (f. 1522).
1507: Catalina d'Àustria, reina portuguesa (f. 1578).
1684: Jean-Baptiste van Lloo, pintor francès (f. 1745).
1702: Nakamikado, emperador japonès (f. 1737).
1705: Jean-Baptiste Charles Bouvet de Lozier, navegant i explorador francès (f. 1786).
1741: Benedict Arnold, general nord-americà (f. 1801).
1767: María Teresa Josefa d'Àustria, archiduquesa austríaca (f. 1827).
1807: Hilario Ascasubi, poeta argentí (f. 1875).
1818: Agostino Todaro, botànic italià (f. 1892).
1835: Marcelo Spínola, religiós espanyol (f. 1906).
1836: Henri Fantin-Latour, pintor francès (f. 1904).
1841: Berthe Morisot, pintora francesa (f. 1895).
1847: Charles René Zeiller, botànic francès (f. 1915).
1850: Pierre Loti, escriptor francès (f. 1923).
1854: Paul Natorpm filòsof alemany (f. 1924).
1860: Venustiano Carranza, polític i empresari mexicà (f. 1920).
1861: Mehmed VI, sultà otomà (f. 1926).
1875: Felix Hamrin, polític suec (f. 1937).
1875: Albert Schweitzer, teòleg, filòsof, musicólogo i metge missioner alemany, Premi Nobel de la Pau en 1952 (f. 1965).
1883: Nina Ricci, modista francesa d'origen italià (f. 1970).
1886: Hugh Lofting, escriptor britànic (f. 1947).
1886: Martin Niemöller, pastor luterano alemany (f. 1984).
1888: Manuel Lustris, polític, periodista i escriptor espanyol (f. 1936).
1892: Hal Roach, productor, cineasta i guionista nord-americà (f. 1992).
1892: Juan Antonio Scasso, arquitecte uruguaià (f. 1973).
1896: John Dos Passos, novel·lista nord-americà (f. 1970).
1899: Carlos P. Ròmul, polític filipí (f. 1985).
1904: Henri-Georges Adam, escultor i pintor francès (f. 1967).
1909: Joseph Losey, cineasta nord-americà (f. 1984).
1910: Aurelio Suárez, pintor espanyol (f. 2003).
1914: Harold Russell, actor i veterà de guerra nord-americana (f. 2002).
1915: Javier Benjumea Puigcerver, empresari espanyol (f. 2001).
1919: Giulio Andreotti, polític italià (f. 2013).
1920: Chava Flores, actor i compositor mexicà (f. 1987).
1921: Murray Bookchin, libertarista nord-americà (f. 2006).
1924: Fernando Álvarez de Miranda, polític espanyol.
1924: Guy Williams, actor nord-americà (f. 1989).
1925: Yukio Mishima, escriptor japonès (f. 1970).
1928: Carlos Luis Álvarez, Cándido, periodista espanyol (f. 2006).
1928: Enrique Sdrech, periodista argentí (f. 2003).
1931: Joseph Pérez, hispanista francès.
1932: Harriet Andersson, actriu sueca.
1934: Richard Briers, actor anglès.
1935: Juan de Ribera Berenguer, pintor espanyol.
1937: Erland Kops, jugador de bàdminton danès.
1940: Georgie Dann, cantant francès establert a Espanya.
1940: Wayne Hightower, jugador de bàsquet nord-americà (f. 2002).
1941: Faye Dunaway, actriu nord-americana.
1942: Judith Merkle Riley, escriptora nord-americana.
1943: Mariss Jansons, director d'orquestra letó.
1943: Miguel Ángel Ladero Quesada, historiador espanyol.
1943: Silvia Montanari, actriu argentina.
1943: José Luis Rodríguez, El Puma, cantant veneçolà.
1946: Harold Shipman, assassí en sèrie britànic (f. 2004).
1946: Jenaro Talens, escriptor, assagista i traductor espanyol.
1949: Lawrence Kasdan, director de cinema nord-americà.
1951: Carme Elías, actriu espanyola.
1951: Cecilia Morel, dona xilena, esposa del president Piñera.
1956: Rosina Lippi-Green, escriptora nord-americana.
1957: Anchee Min, escriptora xinesa-nord-americana.
1959: Geoff Tate, músic nord-americà, de la banda Queensrÿche.
1963: Steven Soderbergh, director de cinema i guionista nord-americà.
1964: Mark Addy, actor britànic.
1965: Shamil Basáyev, cap militar de la guerrilla txetxena (f. 2006).
1965: Toni Cantó, actor i polític espanyol.
1966: Marco Hietala, compositor, a la baixa i cantant finlandès, de les bandes Nightwish i Sinergy.
1967: Emily Watson, actriu britànica.
1967: Zakk Wylde, rocker nord-americà, de la banda Black Label Society.
1968: LL Cool J, cantant nord-americà de rap.
1969: David Grohl, músic de rock nord-americà, de les bandes Nirvana i Foo Fighters.
1970: Façıl Say, pianista i compositor turc.
1971: Manel Fuentes, periodista espanyol.
1972: Raimondas Rumsas, ciclista lituà.
1972: Valeria Archimó, ballarina i coreògrafa argentina.
1973: Giancarlo Fisichella, piloto d'automobilisme italià.
1974: Federico Lussenhoff, futbolista argentí.
1975: Alberto Olmos, novel·lista espanyol.
1975: Rodolfo Sancho, actor espanyol.
1975: Marta Nebot, reportera i periodista de televisió.
1977: Narain Karthikeyan, piloto de Fórmula 1 indi.
1977: Yandel, cantant porto-riqueny, del duo Wisin & Yandel.
1978: Just Blaze, productor musical d'hip-hop nord-americà.
1978: Kuno Becker, actor d'origen mexicà.
1978: Shawn Crawford, atleta nord-americà.
1980: Cory Gibbs, futbolista nord-americà.
1981: Abdelmalek Cherrad, futbolista algerià.
1981: Borja Fernández, futbolista espanyol.
1981: Rosa López, cantant espanyola.
1981: Pitbull, raper cubanoestadounidense.
1986: 50 Pence, raper britànic.
1989: Frankie Sandford, cantant, actriu i ballarina britànica, de la banda S Club 8.
1989: Xinès Darín, actor argentí.

Necrològiques

Països Catalans

1628, València: Francesc Ribalta, pintor català influït pel tenebrisme (n. 1565).
1994: Federica Montseny, dirigent anarquista catalana (n. 1905).

Món

1331: Odorico de Pordenone, viatger i franciscà italià (n. 1286).
1742: Edmund Halley, matemàtic i astrònom britànic (n. 1656).
1753: George Berkeley, filòsof irlandès (n. 1685).
1772: María de Gran Bretanya, consort de Federico II (n. 1723).
1817: Pierre-Alexandre Monsigny, compositor francès (n. 1729).
1833: Gottlob Ernst Schulze, filòsof alemany (n. 1761).
1867: Jean Auguste Dominique Ingres, pintor francès (n. 1780).
1874: Philipp Reis, científic i inventor alemany (n. 1834).
1898: Lewis Carroll, escriptor i matemàtic britànic (n. 1832).
1901: Víctor Balaguer, escriptor i polític espanyol (n. 1824).
1901: Charles Hermite, matemàtic francès (n. 1822).
1942: Porfirio Barba Jacob, poeta i escriptor colombià (n. 1883).
1945: Arthur Wynne: constructor de mots encreuats i editor britànic (n. 1871).
1949: Joaquín Turina, compositor espanyol (n. 1882).
1949: Amedeo Bassi, tenor italià (n. 1872).
1957: Humphrey Bogart, actor nord-americà (n. 1899).
1957: Irene Caba Alba, actriu espanyola (n. 1899).
1958: José Miaja Menant, militar espanyol (n. 1878).
1961: Barry Fitzgerald, actor nord-americà d'origen irlandès (n. 1888).
1966: Curt Backeberg, horticultor alemany (n. 1894).
1972: Federico IX, rei danès (n. 1899).
1976: Juan d’Arienzo, músic tanguero argentí (n. 1900).
1977: Anthony Eden, polític britànic (n. 1897).
1977: Anaïs Nin, escriptora francoestadounidense (n. 1903).
1977: Peter Finch, actor britànic (n. 1916).
1978: Kurt Gödel, matemàtic austríac (n. 1906).
1982: Juan José Espinosa San Martín, polític espanyol (n. 1918).
1984: José Fernando Dicenta, actor i escriptor espanyol (n. 1929).
1986: Donna Reed, actriu nord-americana (n. 1921).
1986: Thierry Sabine, fundador del Ral·li Dakar (n. 1949).
1988: Georgi Malenkov, polític soviètic, primer ministre entre 1953 i 1955 (n. 1902).
1994: Delio Rodríguez, ciclista espanyol (n. 1916).
1995: Esteban Laureano Maradona, metge argentí (n. 1895).
2001: Julio Robles, torero espanyol (n. 1951).
2002: Michael Young, sociòleg i polític britànic (n. 1915).
2003: Francisco José Iturriza, sacerdot catòlic veneçolà (n. 1903).
2005: Ofelia Guilmáin, actriu espanyola de la televisió i el cinema mexicà (n. 1921).
2006: Shelley Winters, actriu nord-americana (n. 1920).
2008: Judah Folkman, biòleg i mèdic oncólogo nord-americà (n. 1933).
2009: Ricardo Montalbán, actor mexicà (n. 1920).
2010: Antonio Fontán, catedràtic, periodista i polític espanyol (n. 1923).
2010: Andrés Pazos, actor uruguaià d'origen espanyol (n. 1945).
2011: José Paz Vélez, escultor i imaginero de Sevilla (n. 1931).
2012: Txillardegi, polític espanyol (n. 1929).
2012:Arifa Karim Randhawa,nena prodigi de la computació (n. 1995).
2013: Conrad Bain, actor canadenc de nacionalitat nord-americana (n. 1923).

Santoral catòlic

sants Malaquies (profeta); Potit de Sàrdica, màrtir; Macrina la Major; Fèlix de Nola (prevere), Fèlix "in Pincis"; Fermí de Mende, bisbe; Fulgenci de Cartagena, bisbe (fins al 1969; avui, el 16 de gener); Nina de Geòrgia, sant Sava, bisbe; beat Amadeu I de Clermont, monjo.

[STV]

15 de gener

Los ciegos músicos. 1.921

El 15 de gener és el quinzè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 350 dies per finalitzar l'any i 351 en els anys de traspàs.

Esdeveniments

Països Catalans

1931 - Mallorca: Homenatge de l'Associació per a la Cultura de Mallorca a Miquel Costa i Llobera.
1981 - Andorra: amb la creació del govern andorrà, denominat Consell Executiu, s'inicia la separació de poders al país i el procés de reformes que culminarà amb l'elaboració de la primera Constitució, votada pel poble en referèndum el 14 de març de 1993.
1978 – Barcelona es produeix l'incendi del “Scala”, on moren 4 treballadors, curiosament, afiliats a la CNT. S'inculpa a membres d'aquest sindicat per l'incendi. En medis anarquistes s'ha sostingut que l'incendi era degut a un complot governamental.

Món

1889 - Atlanta: La Coca-Cola, es registra com a Pemberton Medicine Company.
1967 - Los Angeles: Green Bay Packers guanya la I Superbowl de la història al derrotar a Kansas City per 35-10.
1969 - Cosmòdrom de Baikonur: La Unió Soviètica llença el Soiuz 5, amb tres cosmonautes, amb la missió d'acoblar-se al Soiuz 4, que es trobava en òrbita.
1970 -Níger: Després de 32 mesos de lluita per la independència de Nigèria, Biafra es rendeix.
1970 - Líbia: Muammar al-Gaddafi és proclamat president de Líbia.
1973 - Washington: El president dels Estats Units d'Amèrica, Richard Nixon, anuncia la suspensió d'accions ofensives al nord del Vietnam, com a conseqüència dels progressos en les negociacions de pau.
1991 - Nova York: Expira el termini marcat per les The Nacions Unides per la retirada de les tropes Iraqianes que ocupaven Kuwait, preparant el camí capa a l'inici de l'anomenada Operació Tempesta del Desert.
1992 - La comunitat internacional reconeix la independència d'Eslovènia i Croàcia, fins aleshores pertanyents a la República Federal Socialista de Iugoslàvia.
2001 - Wikipedia, l'enciclopèdia lliure basada en el sistema col·laboratiu Wiki, neix oficialment.
2007 - Microsoft està preparant per llançar l'Xbox 360 a la Xina.

Naixements

Països Catalans

1874, Barcelona: Fructuós Gelabert i Badiella, director, guionista, operador de càmera i productor cinematogràfic.

Món

1622, París, França: Molière, dramaturg i actor francès (m. 1673).
1866, Trönö, Suècia: Nathan Söderblom, arquebisbe i Premi Nobel de la Pau, 1930.
1872: Ahmad Lutfi al-Sayyid, escriptor i polític egipci.
1882: Daniel Vázquez Díaz, pintor espanyol (m. 1969).
1885, Venècia: Cesare Barison, violinista, director d'orquestra, musicòleg i compositor italià.
1901, Sèvres, Illa de França: Gonçal de Reparaz i Ruiz – Lima, 1984 geògraf, membre de la Societat Catalana de Geografia
1908, Senra, Parada de Sil, Província d'Ourense: Antonio Jácome Pumar, fundador dels Germans Missioners dels Malalts Pobres.
1929, Atlanta, Geòrgia (Estats Units): Martin Luther King, religiós i activista en favor dels drets civils dels negres, per la qual cosa va ser distingit amb el Premi Nobel de la Pau el 1964.
1981, Miami: Pitbull, raper, cantant, compositor i productor estatunidenc.

Necrològiques

Països Catalans

1729, Palma: Mateu Reus "Rotget" és executat.
2005, Barcelona: Victòria dels Àngels, cantant d'òpera, soprano.

Món

1728, Segòvia, Castella-Lleó: Joan Baptista Basset i Ramos, militar austriacista que va encapçalar la revolta valenciana contra Felip V al capdavant dels maulets.
1919:
Berlín, Alemanya: Rosa Luxemburg, militant i teòrica marxista, socialista, comunista i revolucionària alemanya, nascuda en el si d'una família jueva.
Leipzig, Alemanya: Karl Liebknecht, socialista alemany.
1935 Lucien Fugère, cantant francès.
1994, Los Angeles, Califòrnia, EUA: Harry Nilsson, músic estatunidenc.
2007, Iraq: l'antic cap de la intel·ligència d'Iraq i germanastre de Saddam Hussein, Barzan Ibrahim, i el cap de la Cort Revolucionària, Awad Hamed executats a la forca.
2008, Darp: Carel Kneulman, escultor, il·lustrador i artista gràfic neerlandès.
2012, Madrid, Espanya: Manuel Fraga Iribarne, polític i diplomàtic espanyol d'extensa carrera, tant durant la dictadura franquista, com durant la transició i l'època democràtica posterior (n. 1922).

Festes i commemoracions

Festa Local de Prullans a la comarca de la Cerdanya

Santoral catòlic

sants Pau l'Ermità, Isidor d'Alexandria, Remigi de Reims, Maur abat, Sant Mauri, Amaro el Pelegrí, Macari el Gran, Habacuc i Miquees profetes, Joan Calibita, Tarsícia de Rodès, vídua; Emebert de Cambrai, bisbe; Jaume de Città della Pieve, terciari servita i màrtir; Bonet de Clarmont, bisbe; Nikolaus Gross, Efisi de Sardenya; beat Pere de Castellnou

[Steelman]

Ahir també era la trista "efemeride" de que feia 75 anys de..

[STV]

16 de gener

El 16 de gener és el setzè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 349 dies per finalitzar l'any i 350 en els anys de traspàs.

Esdeveniments

Països Catalans

1365 - Sa Pobla: es documenta per primera vegada la celebració de la festa de Sant Antoni.
1387 - Barcelona: Joan I el Caçador instaura el títol de Duc de Montblanc, en concedir aquest títol a son germà Martí.
1641 - Barcelona: Pau Claris proclama la República Catalana sota la protecció de França, tot i que al cap d'una setmana haurà de reconèixer la sobirania de Lluís XIII (guerra dels Segadors).
1716 - Catalunya: el Consejo de Castilla, en nom del rei Felip V, hi promulga el Decret de Nova Planta, que annexiona el país a la Corona de Castella com a territori conquerit i el deixa sota administració militar en abolir-ne totes les institucions de sobirania política (guerra de Successió).
1930 - Barcelona: s'hi inaugura el conjunt d'edificis modernistes de l'Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau.
1984 - Barcelona: TV3, el primer canal de Televisió de Catalunya, comença a emetre de forma regular.
2006 - Encamp (Andorra): hi comença a funcionar el primer radar fix de trànsit d'Andorra.

Món

27 aC - Roma: Cai Juli Cèsar Octavi rep el títol d'August per part del Senat romà, la qual cosa singifica la delegació de totes les funciones de l'Estat en la seva persona: comença l'imperi Romà.
1605, Espanya: Primera edició d'El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha[1]
1632 El doctor Nicolaes Tulp fa la dissecció del criminal Aris Kindt, que seria immortalitzada per Rembrandt en el seu retrat de grup Lliçó d'anatomia del Dr. Nicolaes Tulp.
1872 – Madrid: el president del govern, Sagasta, prohibeix l'AIT a España instruint als governadors sobre les mesures que s'han de prendre per reprimir les vagues.
1979 - l'Iran: el xa Mohamed Reza Pahlevi fuig del país amb la família i s'exilia a Egipte, on morirà el 27 de juliol de l'any següent.
1992 - Ciutat de Mèxic (Mèxic): representants del govern salvadorenc i del FMLN hi signen els Acords de Chapultepec, els quals posen fi a una guerra civil que feia dotze anys que durava.
2003 - Cap Canaveral (la Florida, EUA): tripulat per 7 astronautes, s'hi enlaira el darrer transbordador espacial Columbia, el qual explotarà en ple vol el primer de febrer, en tornar a la Terra.
2004 - Tòquio (el Japó): 30 soldats de les forces d'autodefensa nipona surten cap a l'Iraq per integrar-se (juntament amb 20 militars de la força aèria que ja hi són) en les tropes de la coalició anglo-americana que ocupen aquest país: és la primera missió a l'estranger del Japó des de la Segona Guerra Mundial.
2005 - Croàcia: Stipe Mesic -de tendència liberal, amb el suport del centre i el centreesquerra- revalida el càrrec de president del país en la segona volta dels comicis presidencials, enfront de la ministra Jadranka Kosor, de la Unió Democràtica Croata (HDZ). | Bucarest (Romania): Adriana Iliescu esdevé la mare més vella fins ara en parir als 66 anys una nena, concebuda amb fecundació in vitro, que es dirà Eliza Maria. | Arbela (el Kurdistan): la insurgència iraquiana fa esclatar un cotxe bomba a prop de la seu del Parlament autònom kurd i hi provoca set morts, pel cap baix.
2006 - Monròvia (Libèria): Ellen Johnson-Sirleaf, guanyadora de les eleccions de l'11 de novembre de l'any anterior, pren possessió com a presidenta del país. | l'Iran: el govern hi prohibeix les activitats de la CNN.

Naixements

Països Catalans

1924 - Vinaròs (el Baix Maestrat): Eugeni Giner, guionista i dibuixant de còmics valencià (m. 1994).

Món

1901 - Banes, (Cuba): Fulgencio Batista, militar i polític cubà, dictador, cap de l'estat de 1923 a 1959 (m. 1973).
1937 - La Haia, (Països Baixos): Conny Vandenbos, cantant neerlandesa

Necrològiques

Països Catalans

1726, Girona: Josep de Taverner i d'Ardena, erudit i religiós que fou bisbe de Solsona - electe - i de Girona.
1986, Sabadell, Vallès Occidental: Camil Geis i Parragueras, poeta, músic i sacerdot catòlic.
1987, Sabadell: Andreu Castells i Peig, pintor, historiador i editor català.

Món

1285, Theux, principat de Lieja: Enric III de Gueldre, príncep-bisbe de Lieja de 1247 a 1274.
1664, Affligem, Ducat de Brabant: Antoon Sanders, canonge, historiador, filòsof i teòleg flamenc.
1891, París, França: Léo Delibes, compositor francès (n. 1836).
1942, Table Rock Mountain, Estats Units: Carole Lombard, actriu estatunidenca. (n. 1908)
2009: Andrew Wyeth, pintor estatunidenc d'estil realista.

Festes i commemoracions

Vigília de Sant Antoni Abat, patró de Mallorca; se celebra sobretot a Manacor, Son Servera, Artà, Sant Llorenç des Cardassar, Pollença, Muro, Capdepera i especialment a sa Pobla, on hom surt al carrer a sopar al caliu dels foguerons.
La vigília de Sant Antoni també es festeja a Canals (la Costera) on es fa una foguera gegant.

Santoral catòlic

sants Marcel I, Fulgenci d'Écija, Honorat d'Arle; Danat de Vlorë, anacoreta; Berard, Pere, Otó, Acursi i Adjut, màrtirs franciscans; Tamara de Geòrgia; beata Joana Maria Condesa Lluch, fundadora de les Religioses Esclaves de Maria Immaculada.

[STV]

17 de gener

El 17 de gener és el dissetè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 348 dies per finalitzar l'any i 349 en els anys de traspàs.

Esdeveniments

Països Catalans

1365: Es documenta per primera vegada la Revetla de Sant Antoni a sa Pobla, Mallorca
1931, Palma: Apareix Nuestra Palabra, òrgan de l'Agrupació Comunista de Palma.

Món

1929, Nova York, EUA: Elzie Segar publica la primera historieta de Popeye al diari 'Evening Journal'.
1966, Palomares (Almeria): Accident nuclear de Palomares, fent carburant en vol un avió B-52 xoca amb l'avió cisterna sobre Espanya caient quatre bombes atòmiques que es trencaren i contaminaren radioactivament la regió.
1995, Kobe, Japó: un terratrèmol, de 6,9 graus en l'escala Richter destrueix la ciutat i hi causa més de 6.400 víctimes.

Naixements

Països Catalans

1770, Puigcerdà, Bisbat d'Urgell: Francesc Piguillem i Verdacer, metge i professor de medicina.
1867, Tordera (Maresme): Prudenci Bertrana i Comte, escriptor modernista.
1888, Barcelona: Eugeni Xammar i Puigventós, periodista, diplomàtic i traductor català.
1891, València: Ernest Martínez Ferrando, escriptor i historiador valencià (m. 1965).
1954, La Gornal, Alt Penedès: Marina Rossell i Figueras, cantant catalana.

Món

1250, Regne de Sicília: Roger de Llúria, militar educat a la cort dels reis d'Aragó (m. 1305).
1600, Madrid: Pedro Calderón de la Barca, autor dramàtic de la literatura espanyola, enquadrat dins l'anomenat Segle d'or espanyol, concretament el Barroc.
1957, Nelson, Colúmbia Britànica: Nancy Argenta, soprano canadenca.

Necrològiques

Països Catalans

1959, Barcelona: Joan Amades i Gelats, destacat folklorista català.
1973:
Castelló de la Plana: Juan Adsuara Ramos, escultor valencià (n. 1891).
València: Salvador Carreres Zacarés, historiador valencià (n. 1882).
1991, Barcelona: Josep Amat i Pagès, pintor català.
2007, Barcelona: Joan Vilacasas, pintor, gravador, ceramista, escriptor i col·leccionista català.

Món

1991, Oslo, Noruega: Olaf V de Noruega, Rei de Noruega (1955-1991).
2005, Pequín, RP de la Xina: Zhao Ziyang, polític xinès, secretari general del Partit Comunista.
2008, Reykjavík, Islàndia: Bobby Fischer, escaquista estatunidenc.

Festes i commemoracions

Diada de Menorca
Sant Antoni abat, patró de Mallorca i de moltíssims pobles dels Països Catalans com ara Sant Antoni de Portmany (Eivissa). Refrany: "Pel dia de Nadal, una passa de pardal, pel dia de Sant Antoni, una passa de dimoni". Celebració dels Tres Tombs.
Festa local de Sant Antoni de Vilamajor, a la comarca del Vallès Oriental.
Festa local de Vilanova i la Geltrú, anomenada Tres Tombs, a la comarca del Garraf.
Festa del barri de Sant Antoni de Barcelona.
Dia de Martin Luther King. Festiu Federal que se celebra als Estats Units el dilluns més proper al 15 de gener, aniversari del seu naixement el 1929.

Santoral catòlic

Sulpici el Pietós; venerable Maria Antònia París i Riera, fundadora les Religioses de Maria Immaculada Missioneres Claretianes;
sant Teodosi I el Gran, emperador celebrat a l'Església Ortodoxa

[STV]

18 de gener

Bouquet of Flowers in a Vase, 1.618

El 18 de gener és el divuité dia de l'any del calendari gregorià. Queden 347 dies per finalitzar l'any i 348 en els anys de traspàs.

Esdeveniments

Països Catalans

1150 - Vimbodí (la Conca de Barberà): Ramon Berenguer IV hi fa donació d'uns terrenys per a construir-hi el monestir de Poblet.
1939 - Ponts (la Noguera): les tropes franquistes ocupen la vila (guerra d'Espanya).
2004 - Dakar (el Cap Verd, el Senegal): Nani Roma s'hi proclama campió del Ral·li París-Dakar en la categoria de motos i esdevé el primer català que el guanya.

Món

1701: Puja a la trona Frederic I de Prússia.
1919 - Weimar (Alemanya): Inici de l'Assemblea Nacional Alemanya.
2003 - S' inagura el Túnel de Somport carreter a Canfranc (Osca)
2004 - Bilbao (Biscaia, el País Basc): la quarta assemblea general del PNB elegeix Josu Jon Imaz president del partit (enfront de Joseba Egibar) en substitució de Xabier Arzalluz.
2004 - Bagdad (l'Iraq): un atemptat suïcida hi fa 25 morts i uns 130 ferits.
2005 - Tolosa de Llenguadoc (el Llenguadoc, Occitània): diversos líders europeus assisteixen a la presentació de l'Airbus 380, en aquest moment l'avió comercial més gran del món.
2008 - La Viquipèdia en català assoleix la xifra simbòlica dels 100.000 articles.

Naixements

Països Catalans

1952 - Cornellà de Llobregat: Daniel Solsona Puig, futbolista català.
1971 - Santpedor (Bages): Josep Guardiola i Sala, futbolista i entrenador de futbol català.
1989 - Cornellà de Llobregat: Rubén Miño Peralta, porter de futbol català

Món

1573: Ambrosius Bosschaert, pintor flamenc (m. 1621).
1689 - La Brède (França: Charles Louis de Secondat, més conegut com el baró de Montesquieu; filòsof francès del Segle de les Llums.
1867 - Metapa, actualment Ciudad Darío, (Matagalpa, Nicaragua): Rubén Darío, poeta, periodista i diplomàtic nicaragüenc (m. 1916).
1904 - Bristol (Anglaterra): Archibald Alexander Leach, conegut com a Cary Grant, actor de cinema anglès (m. 1986).
1911 - Handahuaylas (Perú): José María Arguedas, escriptor i antropòleg peruà (m. 1969).
1913 - Nova York (EUA): David Daniel Kominski, conegut com Danny Kaye, actor de cinema i cantant estatunidenc (m. 1987).
1915 - Xixón (Astúries, Espanya): Santiago Carrillo, polític espanyol.
1947 - Tòquio (Japó): Takeshi Kitano, actor i director de cinema, comediant, escriptor i poeta.
1955 - Lynnwood, Califòrnia : Kevin Costner ,actor, productor i director estatunidenc

Necrològiques

Països Catalans

1890 - Regne de Sardenya-Piemont: Amadeu I d'Espanya, rei d'Espanya.
1934 - Castelló de la Plana (la Plana Alta): Vicent Castell i Domènech, pintor, dibuixant i decorador valencià (n. 1871).
1995 - Benassal, Alt Maestrat: Sofia Salvador i Monferrer, escriptora i mestra (n. 1925)
2002 - Eivissa: Mossèn Joan Marí Cardona, canonge-arxiver i historiador, nascut a Sant Rafel de Forca -Eivissa-(n. 1925)
2004 - Barcelona: Josep Lluís Ortega i Monasterio, músic i militar català d'origen basc, revitalitzador de l'havanera a l'època moderna (n. 1918).

Santoral catòlic

sants Hipaci de Cilícia, bisbe; Volusià de Tours, Prisca de Roma, Margarida d'Hongria; beats Jaume Hilari Barbal, Beatriu II d'Este, Faci de Cremona; serventa de Déu Catalina Maura i Pou, religiosa agustina.

[STV]

19 de gener

Seated Woman in Blue. 1.904

El 19 de gener és el dinovè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 346 dies per finalitzar l'any i 347 en els anys de traspàs.

Esdeveniments

Països Catalans

1811 - Vila-seca (el Tarragonès): els francesos hi són derrotats (Guerra del Francès).
2009 - Primera edició dels Premis Gaudí del cinema català.

Món

1806 - el Regne Unit ocupa el Cap de Bona Esperança.
1853 - Roma: s'estrena l'òpera Il Trovatore de Giuseppe Verdi.
1915 - Georges Claude patenta el primer tub de neó usat en cartells publicitaris.
1942 - Segona Guerra Mundial: forces del Japó ocupen Birmània.
1965 - llançament del Gemini 2.
1966 - Índia: Indira Gandhi és triada primera ministra.
1977 - Alemanya: l'últim Volkswagen Escarabat deixa les línies de producció al país.
2006 - Salamanca (Espanya): surt la primera remesa dels papers de Salamanca amb destí Catalunya i parada a Madrid.

Naixements

Països Catalans

1832, València: Salvador Giner i Vidal, compositor i professor de música valencià (m. 1911).
1883, Xàtiva, la Costera: Beat Gonçal Vinyes Massip, sacerdot i poeta valencià.
1919: Joan Brossa, poeta, dramaturg i artista plàstic català.

Món

1806, Řepnice: Václav Jindřich Veit conegut en alemany com Wenzel Heinrich Veit, compositor, copista, pianista i advocat txec.
1809: Edgar Allan Poe, escriptor poesia, novel·la i relats curts.
1839: Paul Cézanne, pintor francés (m. 1906).
1943: Janis Joplin, cantant de rock and roll i blues.

Necrològiques

Països Catalans

1305 - València: Roger de Llúria, militar educat a la cort dels reis d'Aragó (n. 1250).
1977 - Barcelona: Josep Trueta, metge traumatòleg català.

Món

1819 - Roma, Itàlia: Carles IV de Castella, rei d'Espanya entre 1778 i 1808
2000 - Altamonte Springs, Florida, Estats Units: Hedy Lamarr, actriu, productora i inventora estatunidenca.

Santoral catòlic

sants Canut de Dinamarca, rei; Màrius, Marta, Audifaç i Àbac de Roma, màrtirs (s. III); Enric de Finlàndia (actualment, el 20 de gener); Remigi de Rouen, bisbe; Bernat de Corleone, caputxí; Macari el Gran, eremita (a orient); .

[STV]

20 de gener

El 20 de gener és el vinté dia de l'any. Aquest dia de l'actual calendari (Calendari Gregorià) es correspon amb el 10 de gener del Calendari Julià. Queden 345 dies per finalitzar l'any i 346 en els anys de traspàs.

Esdeveniments

Països Catalans

1279 - Perpinyà (el Rosselló): Pere II aconsegueix que son germà Jaume II de Mallorca li hi signi una declaració de vassallatge.
1287 - El rei Alfons el Franc continua la conquesta de l'illa de Menorca, que culminarà amb la capitulació de Sent Agaiz, signada al castell de Santa Àgueda el dia 21 de gener.
1401 - Barcelona: A la llotja s'obre una taula de canvi coberta amb un tapet amb les armes de la ciutat.
1640 - Barcelona: hi reben amb entusiasme Francesc de Tamarit, heroi del setge de Salses.
1924 - Espanya: Primo de Rivera nomena reconeguts anticatalanistes com a diputats provincials de Catalunya.

Món

648: a Europa, el rei visigot Chindasvinto, instaura la monarquia hereditària en Hispania en associar al tron al seu fill Recesvinto.
1486: Cristóbal Colón es presenta a Còrdova als Reis Catòlics i entra al seu servei.
1500: el marí Vicente Yáñez Pinzón és el primer espanyol que creua l'equinoccio sobre la costa atlàntica americana fins a accedir a l'actual Brasil.
1503: es crea la Casa de Contractació de Sevilla, encarregada d'organitzar i controlar tot el servei de transports i de passatgers entre el Nou i el Vell Món.
1532: a Mèxic, els espanyols Fernando i Francisco de Saín funden la Vila de Sant Sebastià, avui coneguda com Saín Alt, (Zacatecas).
1574: a Perú, es funda la ciutat d'Huaraz
1576: a Mèxic es funda la vila de León, com una guarnició per als espanyols que es trobaven en guerra amb els grups de chichimecas que poblaven la regió.
1722: el príncep d'Astúries, Luis, es casa amb Luisa Isabel d'Orleans per afermar l'aliança entre França i Espanya.
1783: se signa entre Gran Bretanya, Estats Units, França i Espanya els preliminars de l'acord definitiu, anomenat Tractat de Versalles, pel qual es reconeix la independència de les colònies britàniques americanes.
1807: als afores de Montevideo (Uruguai), les tropes britàniques vencen en el combat del Cordó a les forces de defensa, deixant-los un saldo de 200 morts. S'inicia el lloc de Montevideo, durant la segona invasió anglesa al Riu de la Plata (la primera va ser en 1806).
1834: a Espanya, un decret real suprimeix, de manera indirecta, l'organització gremial.
1839: en el marc de la Guerra entre la Confederació Perú-Boliviana i l'Exèrcit Restaurador Xile-Perú, es lliura la Batalla de Yungay.
1874: va ser atacada la Vila d'Ayerbe per la columna carlista manada pel Brigadier Don Manuel López de Caracuel.
1906: s'extreu en la Premier Mini, prop de Pretòria (Sud-àfrica), el famós diamant "Cullinan", amb un pes de 620 g abans de ser tallat.
1909: a Espanya, el Congrés dels Diputats aprova una llei per la qual es prohibeix l'exportació d'obres d'art.
1917: a Londres (Anglaterra) moren vuitanta persones després de l'explosió d'una fàbrica d'armaments.
1925: després del Tractat de Pequín, Japó reconeix a la URSS i li lliura la meitat nord de la illa de Sajalín.
1927: a Argentina es funda en Concepción, Tucumán, el Concepción Futbol Club.
1929: León Trotsky és expulsat de la URSS i deportat a Turquia.
1936: Eduardo VIII és proclamat monarca del Regne Unit i Emperador de l'Índia.
1942: II Guerra Mundial: Alts dirigents nazis decideixen la "solució final del problema jueu" en la trucada Conferencia de Wannsee, celebrada en Wannsee, prop de Berlín.
1943: II Guerra Mundial: Xile trenca relacions amb els països membre de l'Eix: Bulgària, Croàcia, Romania, Japó, Alemanya i Itàlia.
1944: II Guerra Mundial: L'aviació britànica llança més de dues mil tones de bombes sobre Berlín.
1949: Estats Units: Harry S. Truman desenvolupa un programa de quatre punts per als països econòmicament endarrerits.
1950: es concerta a Moscou un tractat d'amistat, de trenta anys de durada, entre la URSS i Xina.
1952: les tropes britàniques ocupen la ciutat egípcia d'Ismailia, fora de la zona que els està reservada al Canal de Suez.
1953: a Estats Units, Dwight D. Eisenhower assumeix el càrrec de president.
1956: a Estats Units comença a circular el primer tren d'indústria espanyola (Talgo) entre Chicago i Peoria.
1958: es publica la primera aventura de Mortadelo i Filemó en Pulgarcito.
1960: a Espanya es funda la Universitat de Navarra de l'Opus Dei, en el patrocini del qual participa un ampli capital català.
1961: a Estats Units, J. F. Kennedy pren possessió del càrrec de president.
1968: Colòmbia reprèn les relacions diplomàtiques amb la URSS.
1969: a Estats Units, Richard Nixon assumeix la presidència.
1970 : Es funda el partit Bandera Vermella (BR).
1972: a Xile el govern dimiteix en ple per facilitar a Salvador Allèn la seva reorganització.
1980: el president nord-americà Jimmy Carter exigeix la suspensió dels Jocs Olímpics de Moscou si la URSS no es retira d'Afganistan en el termini de quatre setmanes.
1981: a Estats Units, Ronald Reagan jura el seu càrrec com a president.
1985: a Estats Units, Ronald Reagan jura el seu càrrec per a un segon mandat i anuncia el seu suport al projecte de defensa estratègica, conegut popularment com a "Guerra de la Galàxies".
1986: a Estats Units se celebra per primera vegada el dia de Martin Luther King com a festa oficial.
1989: A Estats Units, George Herbert Walker Bush jura el seu càrrec com a President dels Estats Units.
1993: a Estats Units, Bill Clinton assumeix com a president.
1994: a Espanya, Rafael Ángel Martínez González, és nomenat acadèmic de la Institució Tello Téllez de Meneses.
1996: als Territoris Palestins, Yasir Arafat és triat president de l'Autoritat Nacional Palestina.
1998: a Brasil es crea el primer Banc Comunitari de Desenvolupament, de nom Banc Palmells
2001: a Estats Units, George W. Bush assumeix com a president.
2005: a Estats Units, George W. Bush pren possessió per segona vegada del càrrec de president dels Estats Units.
2009: Barack Obama es converteix en el 44.º president dels Estats Units, el primer president afroamericà.

Naixements

Països Catalans

1850 - Alcoi (l'Alcoià): Emili Sala i Francés, pintor valencià (m. 1910).
1902 – Reus: neix Joan Garcia Oliver que fou destacat militant anarquista de la CNT i de la FAI. Acceptà la cartera de justícia en el gover de Largo Caballero el novembre de 1936. Igualà jurídicament a homes i dones.

Món

225: Gordiano III, emperador romà (f. 244).
1292: Isabel I, reina de Bohèmia (f. 1330).
1358: Leonor d'Aragó i de Sicília, princesa aragonesa i regna consort de Castella (f. 1382).
1435: Ashikaga Yoshimasa, shogun japonès (f. 1490).
1488: Giovanni Giorgio de Montferrato, marquès de Montferrato (f. 1533).
1488: Sebastian Münster, astrònom alemany (f. 1552).
1499: Sebastian Franck, humanista alemany (f. 1543).
1554: Sebastián I, rei portuguès (f. 1578).
1586: Johann Hermann Schein, compositor alemany (f. 1630).
1716: Carlos III, rei espanyol (f. 1788).
1755: Gregorio Hermida i Gamba, bisbe espanyol (f. 1814).
1775: André-Marie Ampère, físic i matemàtic francès (f. 1836).
1801: Hippolythe Bayard, inventor francès (f. 1887).
1804: Eugène Sue, escriptor francès (f. 1857).
1809: Sebastián Iradier, compositor espanyol (f. 1865).
1821: Vicente Herrera Zeledón, polític costarricense (f. 1888).
1848: Raimundo Fernández Villaverde, polític espanyol (f. 1905).
1855: Ernest Chausson, compositor francès (f. 1899).
1857: Ramón de la Sota, polític i empresari espanyol (f. 1936).
1858: Pedro Vives Vic, enginyer i militar espanyol (f. 1938).
1867: Yvette Guilbert, cantant i actriu francesa (f. 1944).
1869: Lucas Caballero Barrera, polític i empresari colombià (f. 1942).
1873: Joaquín Álvarez Quintero, escriptor i humorista espanyol (f. 1944).
1873: Johannes Vilhelm Jensen, escriptor danès, Premi Nobel de Literatura en 1944 (f. 1950).
1878: Finlay Currie, actor britànic (f. 1968).
1888: Luis Nicolau d'Olwer, polític català (f. 1961).
1884: Carlyle Blackwell, actor nord-americà (f. 1955).
1891: Mischa Elman, violinista nord-americà d'origen ucraïnès (f. 1967).
1895: Antonio Gallego Burín, periodista i polític espanyol (f. 1961).
1896: George Burns, actor nord-americà (f. 1996).
1903: Esteban Vicente, pintor espanyol (f. 2001).
1910: Joy Adamson, naturalista austríaca (f. 1980).
1910: Allal al-Fasi, polític i escriptor marroquí (f. 1974).
1913: Chucho Navarro, músic mexicà (f. 1993).
1914: Gerald Holtom, dissenyador i artista britànic (f. 1985).
1915: Ghulam Ishaq Khan, president pakistanès (f. 2006).
1918: Juan García Esquivel, compositor mexicà (f. 2002).
1920: Federico Fellini, director de cinema italià (f. 1993).
1920: DeForest Kelley, actor nord-americà (f. 1999).
1921: Marcos Ana, poeta espanyol.
1921: Telmo Zarraonaindía, futbolista espanyol (f. 2006).
1924: Ramón Xirau, poeta i filòsof català/mexicà.
1925: Ernesto Cardenal, teòleg i polític nicaragüenc.
1926: Dimas Costa, poeta, folclorista, compositor, actor, locutor de radi i de televisió brasiler (n. 1997).
1926: Juan Carlos Mareco, presentador de televisió uruguaià (f. 2009).
1926: Patricia Neal, actriu nord-americana (f. 2010).
1926: David Tudor, compositor nord-americà (f. 1996).
1926: Vitali Vorotnikov, polític rus. (f. 2012).
1927: Qurratulain Haider, escriptora hindú (f. 2007).
1927: Alejandro Romay, empresari i productor de televisió argentí.
1930: Buzz Aldrin, astronauta nord-americà.
1930: Federico Vairo, futbolista argentí (f. 2010).
1931: Birgit Finnilä, contralto sueca.
1931: David Morris Lee, físic nord-americà, Premi Nobel de Física en 1996.
1934: Tom Baker, actor britànic.
1937: Estimant de Miguel, sociòleg espanyol.
1943: Valentín Fuster, cardiòleg espanyol.
1944: José Luis Garci, director de cinema espanyol.
1945: Félix Sanz Roldán, militar espanyol.
1945: Eric Stewart, músic britànic (10cc).
1946: Alberto Cortina, financer espanyol.
1946: David Lynch, director de cinema nord-americà.
1948: Natan Sharansky, polític israelià d'origen rus.
1949: Göran Persson, polític i primer ministre suec.
1950: Mahamane Ousmane, president nigerià.
1951: Ian Hill, músic britànic (Judes Priest).
1951: Joaquín Hinojosa, actor i director de teatre espanyol.
1952: Paul Stanley, guitarrista, vocalista nord-americà (Kiss).
1954: Rudy La Scala, cantautor italo-veneçolà.
1956: Rodolfo Rodríguez, futbolista uruguaià.
1958: Lorenzo Llepis, actor nord-americà.
1959: R. A. Salvatore, escriptor nord-americà.
1960: Will Wright, dissenyador de videojocs nord-americà.
1963: James Denton, actor nord-americà.
1965: Greg K, músic nord-americà (The Offspring).
1966: Tracii Guns, guitarrista nord-americà (Guns N' Roses i Quiet Riot).
1967: Pepón Nieto, actor espanyol.
1968: Roberto Enríquez, actor espanyol.
1968: Rainn Wilson, actor nord-americà.
1970: Kerri Kenney-Silver, actriu, cantant i guionista nord-americà.
1970: Rosa Mariscal, actriu espanyola.
1970: Skeet Ulrich, actor nord-americà.
1971: Derrick Green, cantant nord-americà (Sepultura).
1971: Gary Barlow, cantant, compositor i productor britànic (Take That).
1972: Oscar Dronjak músic suec (Hammerfall).
1973: Matilde de Bèlgica, Reina belga.
1975: Norberto Fontana, piloto d'automobilisme argentí.
1976: David DeMaría, cantautor espanyol.
1979: Rob Bourdon, baterista nord-americà (Linkin Park).
1980: Matthew Tuck, guitarrista britànic (Bullet for My Valentine).
1980: Pierre Webó, futbolista camerunès.
1981: Owen Hargreaves, futbolista britànic.
1981: Crystal Lowe, actriu canadenca.
1981: Jason Richardson, baloncestista nord-americà.
1987: Marco Simoncelli, piloto de motociclisme italià (f. 2011).
1987: Evan Peters, actor nord-americà.


Necrològiques

Països Catalans

1963, Barcelona (el Barcelonès): Joaquim Dualde i Gómez, advocat i polític valencià, ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts (1934-1935) durant la Segona República Espanyola (n. 1875).

Món

250: Fabián, papa catòlic entre 236 i 250 (n. ????).
1479: Juan II, el Gran, rei aragonès i navarrès (n. 1397).
1509: Rodrigo Fernández de Santaella, teòleg espanyol (n. 1444).
1516: Juan Díaz de Solís, conqueridor espanyol (n. 1470?).
1666: Ana d'Àustria, regna consort francesa (n. 1601).
1745: Carlos VII Alberto, emperador del Sacre Imperi romà germànic (n. 1697).
1775: Domingo de Bonechea, navegant i explorador espanyol (n. 1730).
1779: David Garrick, actor britànic (n. 1717).
1848: Cristian VIII, rei noruec i danès (n. 1786).
1859: Bettina von Arnim, contista alemanya (n. 1785).
1875: Jean-François Millet, pintor francès (n. 1814).
1896: Enrique de Battenberg, noble britànic (n. 1858).
1900: John Ruskin, escriptor, crític d'art i reformista britànic (n. 1819).
1913: José Guadalupe Posada, gravador mexicà (n. 1852).
1917: Alejandro Ferrant i Fischermans, pintor espanyol (n. 1843).
1922: Camille Jordan, matemàtic francès (n. 1838).
1924: Jay Hambidge, artista i matemàtic nord-americà (n. 1867).
1936: Jorge V, rei britànic (n. 1865).
1947: Josh Gibson, beisbolista nord-americà (n. 1911).
1955: Luis Otero, futbolista espanyol (n. 1893).
1960: Matthew Moore, actor irlandès (n. 1888).
1967: Giacomo Debenedetti, escriptor italià (n. 1901).
1969: Enrique Ruano, estudiant espanyol (n. 1948).
1980: Claudio Levrino, actor argentí (n. 1945).
1983: Garrincha, futbolista brasiler (n. 1933).
1983: Sabino Bilbao, futbolista espanyol (n. 1897).
1984: Johnny Weissmüller, nedador i actor nord-americà (n. 1904).
1988: Paul Esser, actor alemany (n. 1913).
1989: Józef Cyrankiewicz, president polonès (n. 1911).
1989: Beatrice Lillie, actriu canadenca (n. 1894).
1990: Barbara Stanwyck, actriu nord-americana (n. 1907).
1993: Audrey Hepburn, actriu belga (n. 1929).
1994: Sir Matt Busby, entrenador de futbol britànic (n. 1909).
1996: Gerry Mulligan, músic nord-americà (n. 1927).
2005: Jan Nowak-Jeziorański, periodista, escriptor, polític i patriota polonès (n. 1914).
2007: Eusebio Cimorra, periodista i escriptor espanyol (n. 1908).
2008: Louis de Cazenave, supercentenario i militar francès (n. 1897).
2010: Mariano Constant, escriptor espanyol (n. 1920).
2011: Reynolds Price, escriptor nord-americà (n. 1933).
2011: Sexy Cora, actriu porno alemanya (n. 1987).
2011: Luis Jaime Cisneros Vizquerra, lingüista i professor peruà (n. 1921).
2011: Enrique Rosat, locutor de radi mexicà (n. 1921).
2011: Jordi Vila Soler, futbolista espanyol (n. 1929).


Festes i commemoracions

Festes patronals a Palma (Mallorca); festa major de Riudoms (Baix Camp), festa de Sant Sebastià d'Olvan (Berguedà).
Festa local de Riu (Baixa Cerdanya) i de Vilalba Sasserra (Vallès Oriental).

Santoral catòlic

Sant Sebastià, màrtir; sant Fabià I, papa; Enric de Finlàndia, bisbe llegendari; beat Ludolf de Fonte Avellana fundador de l'Orde de Fonte Avellana; beat Eusebi d'Esztergom, fundador de l'Orde de Sant Pau Primer Eremita; beat Marcelo Spínola y Maestre, bisbe de Sevilla i fundador de les Esclaves del Diví Cor.

[STV]

21 de gener

El 21 de gener és el vintuné dia de l'any del calendari gregorià. Queden 344 dies per finalitzar l'any i 345 en els anys de traspàs.

Esdeveniments

Països Catalans

1287, Maó, Menorca: un exèrcit català, comandat per Ximenes de Ayerbe, pacta la rendició d'Abu Umar ibn Said, el moixerif de Menorca, la qual cosa comportarà el final de la conquesta de Menorca i l'ocupació catalana de tota l'illa.
1464 - Barcelona: hi arriba, amb fama d'esforçat cavaller, Pere el Conestable de Portugal, refermant l'esperança d'un possible ajut contra Joan II de Portugal i la Borgonya.
1932 - conques del Llobregat i del Cardener: s'hi declara la vaga general revolucionària.
2006 - El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, i el líder de CIU, Artur Mas es reuneixen a la Moncloa per pactar les modificacions que patiria el text de l'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya.

Món

1506 - Ciutat del Vaticà: El papa Juli II crea la Guàrdia Suïssa per protegir-lo.
1919 - Versalles (París, França): Inici de la Conferència de Versalles.
1942 - Madrid: Són afusellats els guerrillers comunistes Francisco Barreiro, Isidoro Diéguez Dueñas, Jesús Larrañaga Churruca, Manuel Asarta Imaz, Joaquín Valverde, Jesús Gago, Jaume Girabau i Eladio Rodríguez González.

Naixements

Països Catalans

1918, Barcelona (Barcelonès): Miquel Asins Arbó, compositor i director de música (m. 1996).
1933, Barcelona (Barcelonès): Julieta Serrano i Romero, actriu catalana de cinema i teatre.
1937, Vilassar de Mar (Maresme): Ernest Lluch, economista i ministre espanyol de sanitat (m. 2000).

Món

1922, Nova York, Estats Units: Telly Savalas, actor de cinema i televisió estatunidenc.
1941, Madrid: Plácido Domingo, cantant d'òpera espanyol.

Necrològiques

Països Catalans

259 - Tarragona (Tarragonès): Sant Fructuós, primer bisbe de Tàrraco i els seus diaques, Auguri i Eulogi.
1911 - Sant Martí d'Albera (l'Albera): Manel Costa (Emmanuel Coste), pastor i poeta en català (n. 1822).
1917 - Alberic (Ribera Alta): Francesc Badenes i Dalmau, poeta valencià (n. 1859).
1939 – Barcelona (Barcelonès): és afusellat el militant de la CNT Rafael Torres Escartín. Havia estat internat a un psiquiàtric des de 1931 i va ser tret d'allà per les tropes feixistes per ser afusellat.

Món

1901 - Barnesville, (EUA): Elisha Gray, inventor del telèfon (n. 1835).
1964 – Nova York, Estats Units: Joseph Schildkraut , actor estatunidenc d'origen austríac

Festes i commemoracions

Festa local de Santa Agnès de Corona (Eivissa)
Festa local de Benigànim.
Festa local de Sant Fruitós de Bages.

Santoral catòlic

Sants Publi de Malta, bisbe; Fructuós de Tarragona, bisbe i sant patró de Tarragona; els seus diaques Auguri i Eulogi, màrtirs; Agnès de Roma, verge i màrtir romana (s.III-IV); beata Josepa Maria de Santa Agnès, monja agustina de Benigànim.

[STV]

22 de gener

Le clown. 1937

El 22 de gener és el vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 343 dies per finalitzar l'any i 344 en els anys de traspàs.

Esdeveniments

Països Catalans

1670 - Prats de Molló (el Vallespir): els veïns s'aixequen contra la dominació francesa (Revolta del Vallespir).

Món

1188: en el Regne de León, Alfonso IX és proclamat rei, després de la mort del seu pare Fernando II.
1211: el rei Pedro I d'Aragó accepta el vassallatge del cavaller Simón IV de Montfort sobre diferents territoris d'Occitània.
1800: a Estats Units, el Comtat d'Adams s'incorpora a Pennsilvània.
1801: a Santo Domingo, les forces espanyoles capitulen davant les de l'haitiano Toussaint-Louverture.
1809: la Junta Central de Sevilla declara que les colònies espanyoles d'Amèrica «no són pròpiament colònies o factories, com les d'altres nacions, sinó una part essencial i independent de la Monarquia espanyola».
1810: Jerónimo Merino la guerrilla del qual actuava sobre les comunicacions entre Burgos i Valladolid, sorprèn a una divisió francesa en els voltants de la vila de Propietàries, caient en l'emboscada més de 1500 homes.
1820: a Uruguai, José Gervasio Artigas resulta derrotat després d'una guerra de tres anys i mitjà contra els portuguesos i després de lliurar més de 500 combats.
1826: a Xile s'annexiona l'illa de Chiloé (últim reducte dels espanyols en aquest país).
1826: en El Callao (Perú) es rendeix la Fortalesa del Real Felipe, últim reducte de la resistència espanyola a Sud-amèrica.
1831: a Argentina es lliura la batalla de Marrada de Chacón, entre unitaris i federals.
1879: a Swazilàndia es lliura la batalla d'Isandwana entre tropes britàniques i guerrers zulus pel control d'aquest país.
1903: Estats Units i Colòmbia signen el tractat Herrán-Hi ha per a la construcció del Canal de Panamà.
1904: a Noruega, un incendi destrueix totalment la ciutat de Ålesund.
1905: a Sant Petersburg (Rússia Imperial) el Palau d'Hivern és pres per 30 000 obrers encapçalats pel pope Georgi Gapón.
1909: Rússia rebutja la petició finlandesa d'aconseguir el dret a l'autodeterminació.
1910: comença la repatriació de les tropes espanyoles que van combatre en la campanya del Marroc.
1917: a Estats Units, el president Woodrow Wilson presenta una Comissió de Pau al Senat.
1918: a Kíev es proclama la República Popular d'Ucraïna, el Govern de la qual es declara independent.
1921: a Espanya, el govern estableix el segur obrer obligatori per a tots els treballadors.
1926: l'hidroavió espanyol Plus ultra comença el primer vol sobre l'Atlántico Sud.
1929: República Dominicana i Haití signen un tractat que estableix les fronteres entre ambdós països.
1931: a Espanya comença a funcionar el servei telefònic entre la Península Ibèrica i les Illes Canàries.
1932: a Anglaterra, l'Església d'Anglaterra i l'Església Catòlica Antiga comuniquen la seva unió.
1932: a El Salvador es produeix un aixecament camperol que és violentament reprimit pel govern.
1936: Eduardo VIII d'Anglaterra és proclamat rei.
1939: a la Universitat de Columbia (Estats Units) s'aconsegueix la fissió de l'urani.
1941: en Tobruk (Líbia) —en el marc de la Segona Guerra Mundial— la guarnició italiana capitula davant les forces aliades.
1942: Argentina guanya un partit contra Equador per 12 a 0.
1944: prop de Roma (Itàlia) —en el marc de la Segona Guerra Mundial— tropes aliades aterren en Anzio i emprenen la conquesta d'aquest país.
1944: en el Lluna Park (Buenos Aires), el coronel Juan Domingo Perón coneix a Eva Duarte.
1959: a l'Havana (Cuba) s'inicien judicis militars sumarísimos contra els col·laboradors de l'enderrocat president Fulgencio Batista.
1962: en Punta de l'Est (Uruguai) la conferència de l'OEA acorda l'expulsió de Cuba del si d'aquesta organització, a causa de les fortes pressions d'Estats Units.
1963: Alemanya i França es reconcilien després de la signatura per Charles de Gaulle i Konrad Adenauer del Tractat de l'Elisi.
1967: a Managua (Nicaragua) es realitza una manifestació de la primera coalició electoral Unió Nacional Opositora (U) ―el candidat presidencial del qual era el doctor Fernando Agüero Rocha― que protestava contra el president Lorenzo Guerrero Gutiérrez i el general Anastasio Somoza Debayle (candidat de l'oficialista PLN). Soldats de la Guàrdia Nacional metrallen a la multitud, deixant uns 1500 morts (Massacre del 22 de Gener).
1968: en Cap Canyar (Florida), Estats Units llança l'Apol·lo 5.
1970: a Estats Units es realitza el primer vol comercial de l'avió Boeing 747.
1972: Dinamarca, Gran Bretanya i Irlanda es converteixen en membres de la CEE (Comunitat Econòmica Europea).
1972: a Espanya, després de quatre dies de segrest, la banda terrorista ETA posa en llibertat a l'industrial Lorenzo Zabala.
1977: a Estats Units, el president Jimmy Carter concedeix l'amnistia als desertors de Vietnam.
1980: en la Unió Soviètica, el dissident i científic soviètic Andréi Sájarov és bandejat a la ciutat de Gorki.
1982: a Xile, la dictadura militar de Pinochet enverina a l'expresident Eduardo Frei Montalva amb mostassa sulfúrica i tal·li.
1983: a l'hospital de Bellvitge de Barcelona (Espanya) els cirurgians Dr. Jaurrieta i Dr. Margarit realitzen el primer trasplantament de fetge del país.
1987: en Harrisburg (Pennsilvània), el polític nord-americà Robert Budd Dwyer (47) se suïcida en públic per evitar ser empresonat per diversos delictes.
1992: a Washington D. C., 47 països es reuneixen per coordinar l'ajuda als països de l'antiga Unió Soviètica.
1993: a Iugoslàvia, l'exèrcit croat llança una ofensiva contra el territori de Krajina, enclavament ocupat pels serbis a Croàcia, després d'un any de treva entre ambdues faccions.
1993: a Espanya, la banda terrorista ETA assassina a José R. Domínguez Burillo, un funcionari de presons.
1993: el Senat d'Estats Units rebutja el nomenament de Zoe Baird com a fiscal general.
1994: a Espanya un centenar d'acadèmics de la llengua castellana de 20 de les 22 institucions existents al món insten a Huelva (Andalusia) als seus respectius governs a defensar l'idioma i cultura espanyoles.
1995: a Estats Units, Shawn Michaels guanya el Royal Rumble eliminant a British Bulldog per guanyar la competència.
1996: a Àfrica: Tanzània tanca la seva frontera amb Burundi i impedeix l'entrada de 17 000 refugiats ruandeses.
2003: el palau de Versalles acull la primera sessió conjunta de la història dels Parlaments de França i Alemanya.
2006: a Bolívia, Evo Morales assumeix la presidència del país.
2010: a Bolívia, Evo Morales assumeix el segon mandat presidencial del país.

Naixements

Món

1440: Iván III, el Gran, príncep moscovita entre 1462 i 1505 (f. 1505).
1561: Francis Bacon, filòsof anglès (f. 1626).
1592: Pierre Gassendi, filòsof, científic i matemàtic (f. 1655).
1654: sir Richard Blackmore, poeta, religiós i metge britànic (f. 1729).
1665: Sebastián de Jesús, frare franciscà espanyol (f. 1743).
1690: Nicolas Lancret, pintor francès (f. 1743).
1729: Gotthold Ephraim Lessing, poeta alemany (f. 1781).
1788: Lord Byron, poeta britànic (f. 1824).
1789: Lucca Passi, religiós italià (f. 1866).
1814: Eduard Zeller, filòsof i teòleg alemany (f. 1908).
1838: Henry Brunner, químic britànic (f. 1916).
1845: Paul Vidal de la Blache, geògraf francès (f. 1918).
1849: August Strindberg, escriptor i dramaturg suec (f. 1912).
1852: Francisco Fernández Iparraguirre, farmacèutic, botànic i lingüista espanyol (f. 1889).
1855: Albert Neisser microbiólogo alemany (f. 1916).
1858: Beatrice Webb, economista britànica (f. 1943).
1869: Grigori Rasputín, místic i estafador rus (f. 1916).
1875: David Wark Griffith, cineasta nord-americà (f. 1948).
1879: Francis Picabia, pintor francès (f. 1953).
1889: Henri Pélissier, ciclista francès (f. 1935).
1891: Antonio Gramsci, pensador marxista italià (f. 1937).
1893: Conrad Veidt, actor alemany (f. 1943).
1900: Ernst Busch, cantant i actor alemany (f. 1980).
1901: Hans Erich Apostel, compositor clàssic austríac (f. 1972).
1901: Alberto Hurtado Cruchaga, sacerdot jesuïta i sant xilè (f. 1952).
1903: Fritz Houtermans, físic polonès (f. 1966).
1904: George Balanchine, coreògraf rus-nord-americà (f. 1983).
1906: Robert I. Howard, escriptor nord-americà (f. 1936).
1907: Douglas Corrigan, aviador nord-americà (f. 1995).
1908: Lev Davidovich Landau, físic azerbaiyano, premi Nobel de Física en 1962 (f. 1968).
1908: Hammie Nixon, cantant nord-americà (f. 1984).
1909: Faustino Cordó, biòleg espanyol (f. 1999).
1909: Porfirio Rubirosa, diplomàtic dominicà (f. 1965).
1909: Ann Sothern, actriu nord-americana (f. 2001).
1909: O Thant, diplomàtic birmà i secretari general de l'ONU entre 1962 i 1971 (f. 1974).
1916: Henri Dutilleux, compositor francès.
1917: José Luis Molinuevo, futbolista espanyol (f. 2002).
1919: Isidora Aguirre, escriptora xilena (f. 2011).
1920: Irving Kristol, publicista nord-americà (f. 2009).
1920: Chiara Lubich, fundadora i president del Moviment dels Focolares (f. 2008).
1920: Alf Ramsey, futbolista i entrenador britànic (f. 1999).
1922: Leonel Brizola, polític brasiler (f. 2004).
1927: Juan Guerrero Zamora, realitzador de televisió espanyol (f. 2002).
1928: Jorge Ibargüengoitia, escriptor mexicà (f. 1983).
1930: Mariví Bilbao, actriu espanyola (f. 2013).
1931: Sam Cooke, músic nord-americà (f. 1964).
1932: Piper Laurie, actriu de cinema nord-americà.
1933: Carlos Revilla, actor de doblatge espanyol (f. 2000).
1934: Bill Bixby, actor nord-americà (f. 1993).
1935: Seymour Cassel, actor nord-americà.
1936: Alan J. Heeger, físic nord-americà, premi Nobel de Química en 2000.
1940: John Hurt, actor britànic.
1942: Jaime Humberto Hermosillo, cineasta mexicà.
1945: Eduardo Alquinta, cantant i guitarrista xilè, de la banda Els Jaivas (f. 2003).
1945: Jean Pierre Nicolas, pilot francès de ral·li.
1946: Malcolm McLaren, músic, mánager i productor britànic.
1947: Afeni Shakur, empresària nord-americana.
1949: Steve Perry, músic nord-americà, de la banda Journey.
1949: Eduardo Dockendorff, arquitecte xilè.
1952: Carlos Eduardo Robledo Puch, assassí argentí.
1953: Jim Jarmusch, cineasta nord-americà.
1959: Limita Blair, actriu nord-americana.
1959: José Luis Castrillo, pintor espanyol.
1960: Michael Hutchence, cantant australià, de la banda INXS (f. 1997).
1961: Daniel Johnston, músic, cantautor i artista nord-americà.
1961: Quintin Dailey, baloncestista nord-americà (f. 2010).
1962: Mizan Zainal Abidin, sultà malayo de Terengganu.
1963: Andrei Tchmil, ciclista belga d'origen soviètic.
1965: Steven Adler, bateria nord-americana, de la banda Guns N'Roses.
1965: Diane Lane, actriu nord-americana.
1968: Heath (Hiroshi Morie), músic japonès, de la banda X Japan.
1968: Frank Leboeuf, futbolista francès.
1968: Maurici Serna, futbolista colombià.
1970: Abraham Olano, ciclista espanyol.
1972: Gabriel Macht, actor nord-americà.
1972: Romi Paku, seiyu japonesa.
1972: Gonzalo Rodríguez, piloto d'automobilisme uruguaià (f. 1999).
1972: Patricio Camps, futbolista argentí.
1973: Rogério Ceni, futbolista brasiler.
1973: Bàrbara Rebolledo, presentadora de televisió xilena.
1975: Balthazar Getty, actor nord-americà.
1977: Mario Domm, cantant i fisicoculturista mexicà.
1977: Hidetoshi Nakata, futbolista japonès.
1980: Adam Tuominen, actor australià.
1980: Christopher Masterson, actor nord-americà.
1980: Ben Moody, guitarrista nord-americà, de la banda Evanescence.
1980: Jonathan Woodgate, futbolista britànic.
1982: Fabricio Coloccini, futbolista argentí.
1983: Anaven Zubiaurre, futbolista espanyol.
1984: Raica Oliveira, model brasilera.
1984: Leon Powe, baloncestista nord-americà.
1985: Mohamed Sissoko, futbolista francès.
1990: Laura Ester, waterpolista espanyola.
1993: Daniel Alcala Garcia, escriptor espanyol.

Necrològiques

Països Catalans

304 o 305, València: Sant Vicenç Màrtir, religiós hispanoromà, capturat i torturat en la persecució de Dioclecià, per la qual cosa és venerat com a sant i màrtir.
1745, Hanoi, Indoxina: Francesc Gil de Frederic, frare dominic i màrtir de Tortosa, venerat com a beat.
1755, Barcelona: Antoni Viladomat i Manalt, pintor barroc català del segle XVIII.
1973, Sabadell (Vallès Occidental): Joan Puig i Pujol, escriptor i polític català.
2000, Barcelona: Xavier Turull i Creixell, violinista i compositor, català (77 anys).

Món

1440: Iván III, el Gran, príncep moscovita entre 1462 i 1505 (f. 1505).
1561: Francis Bacon, filòsof anglès (f. 1626).
1592: Pierre Gassendi, filòsof, científic i matemàtic (f. 1655).
1654: sir Richard Blackmore, poeta, religiós i metge britànic (f. 1729).
1665: Sebastián de Jesús, frare franciscà espanyol (f. 1743).
1690: Nicolas Lancret, pintor francès (f. 1743).
1729: Gotthold Ephraim Lessing, poeta alemany (f. 1781).
1788: Lord Byron, poeta britànic (f. 1824).
1789: Lucca Passi, religiós italià (f. 1866).
1814: Eduard Zeller, filòsof i teòleg alemany (f. 1908).
1838: Henry Brunner, químic britànic (f. 1916).
1845: Paul Vidal de la Blache, geògraf francès (f. 1918).
1849: August Strindberg, escriptor i dramaturg suec (f. 1912).
1852: Francisco Fernández Iparraguirre, farmacèutic, botànic i lingüista espanyol (f. 1889).
1855: Albert Neisser microbiólogo alemany (f. 1916).
1858: Beatrice Webb, economista britànica (f. 1943).
1869: Grigori Rasputín, místic i estafador rus (f. 1916).
1875: David Wark Griffith, cineasta nord-americà (f. 1948).
1879: Francis Picabia, pintor francès (f. 1953).
1889: Henri Pélissier, ciclista francès (f. 1935).
1891: Antonio Gramsci, pensador marxista italià (f. 1937).
1893: Conrad Veidt, actor alemany (f. 1943).
1900: Ernst Busch, cantant i actor alemany (f. 1980).
1901: Hans Erich Apostel, compositor clàssic austríac (f. 1972).
1901: Alberto Hurtado Cruchaga, sacerdot jesuïta i sant xilè (f. 1952).
1903: Fritz Houtermans, físic polonès (f. 1966).
1904: George Balanchine, coreògraf rus-nord-americà (f. 1983).
1906: Robert I. Howard, escriptor nord-americà (f. 1936).
1907: Douglas Corrigan, aviador nord-americà (f. 1995).
1908: Lev Davidovich Landau, físic azerbaiyano, premi Nobel de Física en 1962 (f. 1968).
1908: Hammie Nixon, cantant nord-americà (f. 1984).
1909: Faustino Cordó, biòleg espanyol (f. 1999).
1909: Porfirio Rubirosa, diplomàtic dominicà (f. 1965).
1909: Ann Sothern, actriu nord-americana (f. 2001).
1909: O Thant, diplomàtic birmà i secretari general de l'ONU entre 1962 i 1971 (f. 1974).
1916: Henri Dutilleux, compositor francès.
1917: José Luis Molinuevo, futbolista espanyol (f. 2002).
1919: Isidora Aguirre, escriptora xilena (f. 2011).
1920: Irving Kristol, publicista nord-americà (f. 2009).
1920: Chiara Lubich, fundadora i president del Moviment dels Focolares (f. 2008).
1920: Alf Ramsey, futbolista i entrenador britànic (f. 1999).
1922: Leonel Brizola, polític brasiler (f. 2004).
1927: Juan Guerrero Zamora, realitzador de televisió espanyol (f. 2002).
1928: Jorge Ibargüengoitia, escriptor mexicà (f. 1983).
1930: Mariví Bilbao, actriu espanyola (f. 2013).
1931: Sam Cooke, músic nord-americà (f. 1964).
1932: Piper Laurie, actriu de cinema nord-americà.
1933: Carlos Revilla, actor de doblatge espanyol (f. 2000).
1934: Bill Bixby, actor nord-americà (f. 1993).
1935: Seymour Cassel, actor nord-americà.
1936: Alan J. Heeger, físic nord-americà, premi Nobel de Química en 2000.
1940: John Hurt, actor britànic.
1942: Jaime Humberto Hermosillo, cineasta mexicà.
1945: Eduardo Alquinta, cantant i guitarrista xilè, de la banda Els Jaivas (f. 2003).
1945: Jean Pierre Nicolas, pilot francès de ral·li.
1946: Malcolm McLaren, músic, mánager i productor britànic.
1947: Afeni Shakur, empresària nord-americana.
1949: Steve Perry, músic nord-americà, de la banda Journey.
1949: Eduardo Dockendorff, arquitecte xilè.
1952: Carlos Eduardo Robledo Puch, assassí argentí.
1953: Jim Jarmusch, cineasta nord-americà.
1959: Limita Blair, actriu nord-americana.
1959: José Luis Castrillo, pintor espanyol.
1960: Michael Hutchence, cantant australià, de la banda INXS (f. 1997).
1961: Daniel Johnston, músic, cantautor i artista nord-americà.
1961: Quintin Dailey, baloncestista nord-americà (f. 2010).
1962: Mizan Zainal Abidin, sultà malayo de Terengganu.
1963: Andrei Tchmil, ciclista belga d'origen soviètic.
1965: Steven Adler, bateria nord-americana, de la banda Guns N'Roses.
1965: Diane Lane, actriu nord-americana.
1968: Heath (Hiroshi Morie), músic japonès, de la banda X Japan.
1968: Frank Leboeuf, futbolista francès.
1968: Maurici Serna, futbolista colombià.
1970: Abraham Olano, ciclista espanyol.
1972: Gabriel Macht, actor nord-americà.
1972: Romi Paku, seiyu japonesa.
1972: Gonzalo Rodríguez, piloto d'automobilisme uruguaià (f. 1999).
1972: Patricio Camps, futbolista argentí.
1973: Rogério Ceni, futbolista brasiler.
1973: Bàrbara Rebolledo, presentadora de televisió xilena.
1975: Balthazar Getty, actor nord-americà.
1977: Mario Domm, cantant i fisicoculturista mexicà.
1977: Hidetoshi Nakata, futbolista japonès.
1980: Adam Tuominen, actor australià.
1980: Christopher Masterson, actor nord-americà.
1980: Ben Moody, guitarrista nord-americà, de la banda Evanescence.
1980: Jonathan Woodgate, futbolista britànic.
1982: Fabricio Coloccini, futbolista argentí.
1983: Anaven Zubiaurre, futbolista espanyol.
1984: Raica Oliveira, model brasilera.
1984: Leon Powe, baloncestista nord-americà.
1985: Mohamed Sissoko, futbolista francès.
1990: Laura Ester, waterpolista espanyola.
1993: Daniel Alcala Garcia, escriptor espanyol.

Festes i commemoracions

Festa local de Llançà, a la comarca de l'Alt Empordà
Festa local de Cabanes (Alt Empordà)
Festa local de Cabrera de Mar, a la comarca del Maresme.
Festa local de Navàs, a la comarca del Bages.
Festa local de Vallromanes, a la comarca del Vallès Oriental.
Festa local de Gualba, a la comarca del Vallès Oriental.
Festa local de Guils de Cerdanya, a la comarca de la Cerdanya.
Festa local de Músser i de Viliella, entitats de població de Lles de Cerdanya.
Festa local de Sant Vicenç de Castellet, a la comarca del Bages.
Festa local de Sant Vicenç dels Horts, a la comarca del Baix Llobregat.

Santoral catòlic

Sants Vicenç màrtir, diaca de Saragossa i màrtir a València (s III-IV); Vicenç, Oronci, Víctor i Aquilina de Puigcerdà, màrtirs; Anastasi de Pèrsia, monjo i màrtir; Gaudenci de Novara, bisbe; Henoc, patriarca; beata Laura Vicuña, verge salesiana.

[STV]

24 de gener

Anfisa. 1.884

El 24 de gener és el vint-i-quatrè dia de l'any del Calendari Gregorià. Queden 341 dies per finalitzar l'any i 342 en els anys de traspàs.

Esdeveniments

Països Catalans

2009: Un temporal de vent deixa vuit morts a Catalunya i País Valencià, a més d'incendis i de nombroses destrosses.

Món

41: en l'Antiga Roma l'emperador romà Calígula, de 29 anys d'edat, conegut per la seva excentricitat i cruel despotisme, és assassinat pels seus guàrdies pretorianos. Ho succeeix el seu oncle Claudio.
1336: Pedro IV és proclamat rei d'Aragó després de la mort del seu pare Alfonso IV.
1438: a Suïssa, el Concili de Basilea suspèn al papa Eugenio IV com a prelat d'Etiòpia; aquest arriba a Massawa des de Goa (en l'Índia).
1521: en l'arxipèlag de Tuamotu, Fernando de Magallanes descobreix l'illa de Sant Pablo.
1556: un terratrèmol devasta la província xinesa de Shensi i causa 830.000 víctimes.
1597: Batalla de Turnhout durant la guerra de Flandes
1600: en l'oceà Atlàntic sud, el neerlandès Sebald de Weert descobreix les illes Malvines.
1616: l'illa dels Estats (en el Cap de Forns) és descoberta per l'expedició neerlandesa comandada per Willem Schouten i Jacob Li Maire.
1643: Felipe IV acomiada al seu valgut, el Comte-Duc d'Olivares, malalt i enfonsat per l'estrepitós fracàs de la seva política.
1679: a Londres, el rei Carlos II d'Anglaterra dissol el Parlament.
1742: Carlos VII Alberto (1697-1745) és coronat sacre emperador romà.
1776: arriba a Cambridge (Massachusetts) Henry Knox amb l'artilleria que transportava des del fort Ticonderoga.
1806: a Madrid, Leandro Fernández de Moratín estrena la seva obra El sí de les nenes.
1814: a San Salvador es produeix la segona intentona per obtenir l'autonomia del domini espanyol.
1826: en Clinton (Mississipí) es funda el Col·legi Mississippi (el primera universitat d'aquest estat).
1848: a Caracas (Veneçuela), un grup de liberals ocupen el Congrés Nacional i donen mort a diversos diputats conservadors.
1848: en Sutter’s Mill, prop de Sagrament (Califòrnia), James W. Marshall troba or, la qual cosa deslligarà la febre de l'or.
1857: a Bengala (Índia) els invasors anglesos funden la Universitat de Calcuta, la primera del sud d'Àsia.
1859: Moldàvia i Valaquia s'uneixen sent Alexandru Ioan Cuza triat capdavanter, precedent de Romania.
1866: Argentina: es crea la localitat de General Sant Martín, ciutat capçalera del departament Albardón, a la província de Sant Joan
1878: a Sant Petersburg (Rússia), la revolucionària Vera Zasulich mata a tirs al governador Fyodor Trepov.
1887: en la batalla de Dogali, les tropes abisinias derroten a les italianes.
1900: Londres i Pretòria inicien una acció mediadora de pau en les Guerres dels Bóer.
1905: a Rússia, un decret del tsar Nicolás II estableix la dictadura militar a Sant Petersburg.
1910: Alberto I de Mònaco funda l'Institut Oceaonográfico i ho dona a París.
1911: a París, Alberto I (príncep de Mònaco), funda l'Institut Oceanogràfic, destinat a promoure la investigació científica dels mars.
1915: en Heligoland (Alemanya) s'enfronten vaixells britànics i alemanys.
1916: en el judici Brushaber vs. Union Pacific Railroad, la Suprema Cort d'Estats Units declara constitucional l'impost als ingressos.
1918: en la Unió Soviètica, el Concili de Comissaris del Poble introdueix el calendari gregorià per decret. Es farà efectiu el 14 de febrer.
1921: a París, la Conferència de Països Aliats estableix Alemanya ha de pagar com a indemnització de guerra 226.000 milions de marcs en 42 anualitats (fins a 1963).
1924: a Rússia, Petrograd ―abans Sant Petersburg― és batejada Leningrad.
1927: a Anglaterra, el director britànic Alfred Hitchcock estrena el seu segon film, El jardí del plaure.
1928: en terrenys de la Moncloa madrilenya, la reina Victoria Eugenia de Battenberg col·loca la primera pedra d'un hospital oncològic.
1930: a Líbia, les brigades italianes del Sahara conquisten l'oasi de Kufra en Cirenaica.
1931: a Espanya s'aixeca l'estat de guerra, excepte a Osca i Madrid.
1935: en Richmond, Virginia comença a vendre's cervesa enllaunada (Krueger's Finest Beer and Krueger's Cream Ale).
1936: a França, Albert Sarraut es converteix en primer ministre.
1939: a la ciutat xilena de Chillán un terratrèmol causa més de 30.000 morts.
1943: a Casablanca ―en el marc de la Segona Guerra Mundial―, Franklin D. Roosevelt i Winston Churchill conclouen una conferència.
1945: en la Segona Guerra Mundial, els russos conquisten Cracovia (Polònia).
1947: a Atenes (Grècia), el dirigent Dimitrios Màxims inicia el seu govern populista i monàrquic.
1952: a Canadà, Vincent Massey es converteix en el primer canadenc triat governador general.
1958: científics britànics i nord-americans anuncien que s'ha aconseguit una fusió nuclear controlada.
1959: Juan XXIII anuncia la convocatòria d'un concili ecuménico.
1959: Mèxic trenca les seves relacions diplomàtiques amb Guatemala.
1966: un Boeing 707 indi s'estavella en Muntanya Blanco (a la frontera entre França i Itàlia), amb un balanç de 117 morts.
1967: en el seu discurs pressupostari, el president d'Estats Units, Lyndon B. Johnson, demana al Congrés la concessió de 12.300 milions de dòlars per a la guerra de Vietnam.
1972: en una selva de la illa de Guam es troba al sergent japonès Shōichi Yokoi, que estava amagat des del final de la Segona Guerra Mundial (1945).
1976: Espanya i Estats Units signen el Tractat d'Amistat i Cooperació.
1977: al carrer Atocha (de Madrid), durant la transició democràtica, un grup d'extrema dreta assassina a cinc advocats laboralistas de CCOO. Matança d'Atocha.
1977: a Madrid, els GRAPO segresten al president del Consell Suprem de Justícia Militar, tinent general Villaescusa Quilis.
1978: en una regió boscosa del territori nord-oest de Canadà s'estavella un satèl·lit soviètic equipat amb un reactor nuclear.
1978: a Irlanda, Rose Dugdale i Eddie Gallagher es tornen els primers convictes que contreuen matrimoni.
1979: a Xina els “antics capitalistes” recuperen els seus béns, confiscats durant la revolució cultural.
1982: a Perú, moren almenys 200 persones en desbordar-se el riu Chontayacu.
1983: el tennista nord-americà John McEnroe venç al txec Ivan Lendl i es proclama campió del Torneig de Mestres celebrat a Nova York.
1984: surt a la venda la primera computadora Apple Macintosh.
1986: la nau nord-americana Voyager 2 pansa a 81.500 km del planeta Urà.
1990: Japó llança el seu sonda lunar Hiten.
1992: Xina i Israel estableixen relacions diplomàtiques.
1992: Maaouya Ould Sid'Ahmed Taya venç en les primeres eleccions presidencials lliures a Mauritània.
1992: Bolívia obté de Perú un accés a l'oceà Pacífic pel port d'Ilo, amb zona franca i carretera.
1993: a Ankara (Turquia), el periodista i escriptor Oğur Mumcu és assassinat mitjançant un cotxe bomba.
1994: a 530 quilòmetres d'Hong Kong explota i es parteix en dos un petrolier maltès amb 23.000 tones de cru.
1995: Rússia llança, per primera vegada en la seva història, un coet portador tipus Kosmos-3M, amb tres satèl·lits: u rus, un altre nord-americà i l'últim suec.
1996: a Polònia, el premier Jozef Oleksy renuncia per ser acusat d'espiar per a Moscou.
2004: la sonda Opportunity aterra sobre Mart.
2008: en la borsa espanyola l'IBEX-35 tanca amb la major pujada de la seva història en guanyar un 6,95%.
2010: a Veneçuela, el Govern d'Hugo Chávez no li renova la llicència al canal RCTV Internacional.
2011: a Moscou (Rússia), es produeix un atemptat terrorista en l'aeroport de Domodedovo que causa la mort de 35 persones.

Naixements

Països Catalans

1947:
Barcelona: Mercedes Sampietro Marro, actriu catalana de cine, teatre, televisió i doblatge.
Aldaia (l'Horta Oest): Jaume Ortí Ruiz, empresari valencià i president del València CF entre 2001 i 2004.
1965: Andreu Buenafuente, humorista catalá.

Món

76: Publio Elio Adriano, emperador romà (f. 138).
1256: Alonso Pérez de Guzmán, Guzmán el Bé, militar espanyol (f. 1309).
1444: Galeazo María Sforza, duc milanès (f. 1476).
1540: Edmund Campion, jesuïta anglès (f. 1581).
1638: Charles Sackville (6.º comte Dorset), poeta anglès (f. 1706).
1664: John Vanbrugh, arquitecte i dramaturg anglès (f. 1726).
1670: William Congreve, poeta i dramaturg anglès (f. 1729).
1679: Christian Wolff, filòsof alemany (f. 1754).
1705: Farinelli, cantant italià (f. 1782).
1712: Federico II el Gran, rei prusiano (f. 1786).
1724: Jean-Joseph de Laborde, banquer i comerciant francès (f. 1794).
1732: Pierre-Augustin de Beaumarchais, dramaturg francès (f. 1799).
1752: Muzio Clementi, compositor italià (f. 1832).
1776: Ernest Theodor Amadeus Hoffmann, escriptor alemany (f. 1822).
1779: Luisa de Baden, emperadriu russa (f. 1826).
1824: Karl-Maria Kertbeny, activista dels drets dels homosexuals i escriptor hongarès (f. 1882).
1829: William Mason, compositor i pianista nord-americà (f. 1908).
1848: Vasili Súrikov, pintor rus (f. 1916).
1853: Tirso Rodrigáñez i Sagasta, polític espanyol (f. 1935).
1862: Edith Wharton, novel·lista nord-americà (f. 1937).
1873: Leon Czolgosz, anarquista i assassí nord-americà (f. 1901).
1873: Bartolomé Pérez Casas, compositor espanyol (f. 1956).
1879: Agustín Bru Lladre de Guevara, militar xilè (f. 1964).
1884: Jan C. Vondrouš, gravador txec (f. 1970).
1885: Arturo Scarone, investigador, periodista i escriptor uruguaià (f. 1958).
1886: Henry King, cineasta nord-americà (f. 1982).
1888: Vicki Baum, escriptora austríaca (f. 1960).
1888: Ernst Heinkel, fabricador d'avions i dissenyador alemany (f. 1958).
1888: Jan Syrový, militar i polític txecoslovac (f. 1970).
1891: Walther Model, militar alemany (f. 1945).
1902: Carlos María Penadés, polític uruguaià (f. 1976).
1902: Augusto Meyer, escriptor, periodista, assagista, poeta, memorialista i folclorista brasiler (f. 1970).
1903: Louis de Wohl, astrólogo suís (f. 1961).
1905: J. Howard Marshall, multimilionari nord-americà (f. 1995).
1907: Maurice Couve de Murville, polític francès (f. 1999).
1915: Robert Motherwell, pintor nord-americà (f. 1991).
1916: José Barraquer, oftalmólogo espanyol (f. 1998).
1916: Rafael Caldera, polític veneçolà (f. 2009).
1917: Ernest Borgnine, actor nord-americà (f. 2012).
1922: Iris Láinez, actriu argentina (f. 2008).
1925: Maria Tallchief, ballarina nord-americana.
1927: Jean Raine, pintor, escriptor i cineasta belga (f. 1986).
1928: Desmond Morris, zoòleg i antropòleg britànic.
1928: Michel Serrault, actor francès (f. 2007).
1930: Manuel Vázquez Gallego, historietista espanyol (f. 1995).
1932: Jaime García Añoveros, polític espanyol (f. 2000).
1932: Perla Santalla, actriu argentina.
1937: Alfonso Martínez, baloncestista espanyol (f. 2011).
1938: Francisco Fernández Carvajal, escriptor i sacerdot espanyol.
1941: Neil Diamond, cantant nord-americà.
1942: Ana Kiro. cantant espanyola (f. 2010).
1943: Sharon Tate, actriu nord-americana (f. 1969).
1944: Klaus Nomi, cantant alemany (f. 1983).
1946: Rafael Orozco Flores, pianista espanyol (f. 1996).
1947: Giorgio Chinaglia, futbolista italià (f. 2012).
1947: Víctor Heredia, cantautor argentí.
1947: Michio Kaku, físic nord-americà.
1947: Julián Llac, periodista i presentador espanyol de televisió (f. 2009).
1947: Warren Zevon, rocker nord-americà (f. 2003).
1948: Michael Donis Escombres, actor britànic.
1948: Javier Ortiz, periodista espanyol (f. 2009).
1949: John Belushi, actor nord-americà (f. 1982).
1950: Daniel Auteuil, actor francès.
1950: Benjamí Urrutia, escriptor nord-americà d'origen equatorià.
1950: Matilde Fernández, política espanyola.
1952: Raymond Domenech, jugador i entrenador de futbol francès.
1953: Matthew Wilder, músic nord-americà.
1955: Jesús Landáburu, futbolista espanyol.
1956: Amparo Valcarce, política espanyola.
1957: Adrian Edmondson, comediant britànic.
1958: Jools Holland, músic britànic de la banda Squeeze.
1961: Nastassja Kinski, actriu alemanya.
1964: Juan Carlos Rulfo, cineasta mexicà.
1964: Miguel Herrero Uceda, escriptor i naturalista espanyol.
1965: Andreu Buenafuente, humorista espanyol.
1965: Leonidas Flores, exfutbolista costarricense.
1967: John Myung, músic nord-americà de la banda Dream Theater.
1968: Fernando Escartín, ciclista espanyol.
1968: Michael Kiske, cantant alemany de les bandes Helloween i Avantasia.
1968: Mary Lou Retton, gimnasta nord-americà.
1968: Mónica Molina, cantant espanyola.
1970: Matthew Lillard, actor nord-americà.
1975: Roberto Carlos Insulsa, futbolista argentí.
1976: Iñaki Lafuente, futbolista espanyol.
1977: Luciano Càceres, actor argentí.
1979: Leandro Desábato, futbolista argentí.
1983: Shaun Maloney, futbolista escocès.
1983: Scott Speed, pilot nord-americà de Fórmula 1.
1984: Juan Són, cantant i compositor mexicà.
1985: Renan Brito, futbolista brasiler.
1986: Mischa Barton, actriu britànica.
1986: Ricky Ullman, actor nord-americà.
1987: Luis Alberto Suárez, futbolista uruguaià.
1988: Dorlan Pabón, futbolista colombià.
1989: Calvin Goldspink: cantant, actor i ballarí britànic, de la banda S Club 8.
1989: Emiliano Albín, futbolista uruguaià.

Necrològiques

Països Catalans

1336, Barcelona: Alfons III el Benigne, comte de Barcelona.
1961, Castelló de la Plana (Plana Alta): Francesc Mora i Berenguer, arquitecte valencià.

Món

41: Calígula, emperador romà (n. 12).
772: Esteban III, papa romà (n. 720).
1125: Davit Aghmashenebeli, rei georgiano (n. 1073).
1595: Fernando II, arxiduc austríac (n. 1529).
1666: Johann Andreas Herbst, compositor alemany (n. 1588).
1709: George Rooke, almirall anglès (n. 1650).
1729: Luis de Mirabal i Espínola, Marquès de Mirabal, polític espanyol (n. 1657).
1883: Friedrich von Flotow, compositor alemany (n. 1812).
1895: Randolph Churchill, polític britànic (n. 1849).
1920: Amedeo Modigliani, pintor italià (n. 1884).
1924: María Adelaida de Luxemburg, duquessa luxemburguesa (n. 1894).
1939: Manuel Penella, compositor espanyol (n. 1880).
1948: Arthur Liebehenschel, comandant nazi en el camp de concentració d'Auschwitz (n. 1901).
1960: Edwin Fischer, pianista i director suís (n. 1886).
1962: André Lhote, pintor cubista francès (n. 1885).
1963: Valentín de Zubiaurre, pintor espanyol (n. 1879).
1965: sir Winston Churchill, polític, militar i historiador britànic, Premi Nobel de Literatura en 1953 (n. 1874).
1967: Oliverio Girondo, escriptor argentí (n. 1891).
1975: Larry Fini, actor i comediant nord-americà (n. 1902).
1978: Alfredo Deaño, filòsof i escriptor espanyol (n. 1944).
1982: Alfredo Ovando Candía, dictador bolivià (n. 1918).
1985: Dalmacio Langarica, exciclista i tècnic espanyol
1986: L. Ron Hubbard, escriptor nord-americà (n. 1911).
1988: Werner Fenchel, matemàtic alemany (n. 1905).
1989: Ted Bundy, assassino serial nord-americà (n. 1946).
1990: Madge Bellamy, actriu nord-americana (n. 1899).
1996: Evaristo Márquez Contreras, escultor espanyol (n. 1929).
1997: Jorge Arguindegui, militar argentí (n. 1930).
2003: Gianni Agnelli, empresari italià (n. 1921).
2004: Olga Ladyzhenskaya, matemàtica russa (n. 1922).
2004: Leônidas da Silva, futbolista brasiler (n. 1913).
2005: Vladímir Savchenko, escriptor ucraïnès (n. 1933).
2006: Schafik Handal, polític salvadorenc (n. 1930).
2006: Chris Penn, actor nord-americà (n. 1965).
2007: Guadalupe Larriva, política equatoriana (n. 1956).
2007: Mateo Zapata, activista mexicà (n. 1917).
2007: Emiliano Comprat del Toro, supercentenario i militar porto-riqueny (n. 1891).
2009: Fernando Cornejo, futbolista xilè (n. 1969).
2011: Bernd Eichinger (61), cineasta i productor alemany.
2011: Camilo Fernández, productor musical xilè (n. 1920).
2011: Francisco Panchito Hernández, futbolista mexicà (n. 1924).
2011: Bhimsen Joshi (88), músic indi.
2011: Francisco Mata, cantant i compositor venzolano (n. 1932).
2011: Samuel Ruiz García, bisbe mexicà (n. 1924).
2011: Jaime Salines Bonmatí, escriptor i editor espanyol nascut a Algèria (n. 1925).
2012: Theo Angelopoulos, director de cinema grec (n. 1935).
2012: James Farentino, actor nord-americà (n. 1938).
2012: Pierre Sinibaldi, futbolista i entrenador francès (n. 1924).
2013: José Colomer, jugador espanyol de jóquey (n. 1935).
2013: Miroslav Janů, futbolista txec; atac cardíac (n. 1959).
2013: Ernesto Ramírez, entrenador i mánager de boxa colombiana (n. 1941).

Santoral catòlic

Onomàstica: Mare de Déu de la Pau; sants Mardoni, Musoni, Eugeni i Metel de Neocesarea, màrtirs; Felicià de Foligno bisbe i màrtir; Francesc de Sales (1567 – 1622), prevere i fundador de l'Orde de les Saleses; Santa Pau, santa llegendària, monja del monestir de Sant Joan de les Abadesses.

[STV]

25 de gener

El 25 de gener és el vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 340 dies per finalitzar l'any i 341 en els anys de traspàs.

Esdeveniments

Països Catalans

1151 - Riudoms (Baix Camp): El príncep normand Robert d'Aguiló fa donació de la terra de Riudoms al cavaller Arnau de Palomar amb la condició de construir-hi un castell, fet que es considera com la fundació del poble.
1711 - Girona és ocupada per tropes borbòniques.
1959 - Basílica de Sant Pau Extramurs, Roma - El Papa Joan XXIII anuncia que convoca el XXI Concili ecumènic conegut com a Concili del Vaticà II
1981 - Un grup d'intel·lectuals signa el Manifest dels 2.300 en contra de la política lingüística i la discriminació del castellà feta per la Generalitat de Catalunya.

Món

1569 - Amèrica, colònies espanyoles: Felip II hi estableix el Tribunal de la Inquisició.
1918 - Els Estats Units compren les illes Verges Daneses per 25 milions de dòlars.
1971 - Los Angeles, EUA: Charles Manson, Susan Atkins i Patricia Krenwinkel són declarats culpables dels assassinats de Sharon Tate i els seus amics i del matrimoni LaBianca i condemnats a mort.

Naixements

Països Catalans

1233, Mallorca: Ramon Llull, erudit (m. ca 1315).
1921, Llíria: Juan Vicente Mas Quiles, compositor i director d'orquestra i banda valencià.
1952, València: Manuel Llorente Martín, empresari valencià, president del València CF (2009- ).
1980, Terrassa: Xavi Hernández, jugador de futbol del Futbol Club Barcelona.

Món

1759: Alloway (Ayrshire, Escòcia): Robert Burns, el més conegut poeta en llengua escocesa.
1947: Zamora: Ángel Nieto, pilot de motociclisme de velocitat 13 cops Campió del Món.
1947: Toronto, Ontàrio (Canadà): Mia Kirshner, actriu canadenca
1982, Roma: Noemi, cantant, cantautora i compositora italiana.

Necrològiques

Món

1823, Berkeley (Anglaterra): Edward Jenner, metge anglès, descobridor de la vacuna contra la verola (n. 1749).
1886 - Santa Rosa de Colmo (Quintero, Xile): Benjamín Vicuña Mackenna, historiador xilè.
1947 - Miami (la Florida, EUA): Al Capone, gangster estatunidenc d'origen napolità, més conegut per Scarface.

Festes i commemoracions

Festa major de Sant Pere de Ribes (Garraf).
Festa local de Sant Pol de Mar, a la comarca del Maresme.
Escòcia: Burns Supper, sopar en honor del poeta nacional, Robert Burns.

Santoral catòlic

Onomàstica: Conversió de l'apòstol sant Pau; Ananies de Damasc; Bretanió de Tomis, bisbe; Palemó de Tabenna, anacoreta; beat Enric de Seuse, místic dominic; beat Manuel Domingo i Sol, prevere i fundador de la Fraternitat dels Sacerdots Operaris Diocesans del Sagrat Cor de Jesús.

[STV]

26 de gener

Femme Fatale.

El '26 de gener és el vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 339 dies per finalitzar l'any i 340 en els anys de traspàs.

Esdeveniments

Països Catalans

1641 - Barcelona: les tropes franceses i catalanes derroten a Montjuïc l'exèrcit castellà de Felip IV (batalla de Montjuïc, Guerra dels Segadors).
1812 Catalunya deixa d'estar annexionada a Espanya després que França en decreta l'annexió i subdivisió en quatre departaments: Boques de l'Ebre, Departament de Montserrat, Departament del Segre i Departament del Ter.
1888, Barcelona: S'estrena l'òpera Carmen, el Liceu de Barcelona.
1939 - Barcelona: l'exèrcit franquista ocupa la ciutat.
1995 - Illes Balears: El Govern de les Illes Balears declara sa Dragonera Parc Natural a través del decret 7/1995 de 26 de gener. Encara avui, l'illa roman deshabitada.
2005, un gran temporal de neu i fred a Espanya. Una de les més grans nevades a Mallorca en el darrers cent anys ( també ho van ser les del 1956, i el 1985).
2007: es funda Compromís pel País Valencià.

Món

1347 - Praga (Txèquia): Carles IV funda la Universitat Carolina de Praga.
1565: Batalla de Talikot: Bidar, Ahmadnagar, Golconda i Bijapur, quatre estats musulmans es van col·ligar contra el regne hindú de Vijayanagar i el van derrotar
1616 - Cap d'Hornos: fou descobert el Cap d'Hornos per una expedició holandesa encapçalada per Willem Schouten i Jacob Le Maire.
1699 - Karlovci (Vojvodina, Sèrbia i Montenegro): Firma del Tractat de Karlowitz
1841 - Hong Kong (la Xina): el Regne Unit ocupa aquest enclavament.
1902 - Eibergen (Berkelland), Menno ter Braak, escriptor, assagista i crític literari antifeixista neerlandès.
1926 - Londres: l'Esbajocaves John Logie Baird efectua la primera demostració pública de televisió en una botiga de Londres utilitzant un captador per disc de Nipkov. La definició és de 30 línies i la imatge mesura 3,8 sobre 5 centímetres.
1934 - Alemanya i Polònia firmen un pacte de no-agressió vàlid per deu anys.
1947 - Paipote (Atacama, Xile): s'hi inaugura la foneria de coure.
1950 - l'Índia: el país aconsegueix la independència del Regne Unit.
1956 - Cortina d'Ampezzo (Itàlia): Comencen els VII Jocs Olímpics d'Hivern.

Naixements

Països Catalans

1950, Xirivella (l'Horta Oest): Juan Cotino Ferrer, empresari i polític valencià, conseller de la Generalitat Valenciana a diversos governs del Partit Popular.
1960, Sergi Pàmies, escriptor català

Món

1865, Abando, Bilbao: Sabino Arana, polític i ideòleg del nacionalisme basc.
1877, Delfshaven (Països Baixo)): Kees van Dongen, pintor neerlandès.
1880, Little Rock (Arkansas, EUA): Douglas MacArthur, militar estatunidenc.
1887, Aulnay-sur-Iton (França): François Faber ciclista amb nacionalitat luxemburguesa primer guanyador no francès del Tour de França.
1904, París (França) : Seán MacBride, cofundador d'Amnistia Internacional, Premi Nobel de la Pau al 1974
1918, (Scornicesti, Piteşti (Romania): Nicolae Ceaușescu, polític romanès, 6è President de Romania.
1925, Shaker Heights, (Ohio, Estats Units): Paul Newman, actor i director de cinema estatunidenc.
1944, Angela Davis
1949, San Francisco (Califòrnia, Estats Units) : David Strathairn, actor estatunidenc.
1953, Ginnerup Dinamarca: Anders Fogh Rasmussen, polític danès, 49è Primer Ministre de Dinamarca.
1962, Corral de Bustos (Córdoba, Argentina): Óscar Alfredo Ruggeri, futbolista i entrenador de futbol argentí.
1963, Setúbal (Portugal): José Mourinho, entrenador de futbol portuguès.
1964, Arahal (Andalusia): Manolo Jiménez, futbolista i entrenador de futbol que destacà al Sevilla FC.
1977, Daytona Beach (Florida, EUA): Vince Carter, jugador de bàsquet professional de l'NBA.

Necrològiques

Països Catalans

1979, Barcelona (el Barcelonès): Martí Marcó i Bardella, activista polític català, militant de Terra Lliure (n. 1959).
1980, València - Andrés Saborit Colomer, dirigent socialista espanyol.
2005, Barcelona - Ricard Viladesau i Caner, compositor català, especialment de sardanes i havaneres.
2011, Albatera (el Baix Segura): Manuel Berná García, compositor i director d'orquestra valencià (n. 1915).

Món

1795, Leipzig, Alemanya: Johann Christoph Friedrich Bach, Músic alemany, va ser el novè fill de Johann Sebastian Bach.
1823, Berkeley (Anglaterra): Edward Jenner, metge anglès que va desenvolupar la vacuna de la verola.
1915, Madrid (Espanya): Francisco Moliner Nicolás, metge i polític valencià (n. 1851).
1973, Bucarest (Romania): Edward G. Robinson, actor de teatre i cinema nord-americà, d'origen romanès.
1988, Saffron Walden, Essex (Anglaterra):Raymond Williams, intel·lectual del Regne Unit que formà part del Cercle de Birmingham (marxistes anglesos).
1992 – Coral Gables (Florida) , Estats Units: José Ferrer, actor, director i guionista portoriqueny
2008, Amman (Jordània): George Habash, polític palestí, fundador del Front Popular per a l'Alliberament de Palestina (n. 1925).

Festes i commemoracions

Diada del Soldat Català

Santoral catòlic

Onomàstica: Sant Timoteu, bisbe d'Efes; sant Titus, bisbe de Creta; santa Paula de Roma, deixebla de sant Jeroni; sant Alberic de Cîteaux, abat i fundador de l'orde cistercenc; Teofrid d'Albi, bisbe i abat de Corbie; Agustí de Nidaros, bisbe; Ansuri d'Orense, bisbe; Alfons d'Astorga, llegendari bisbe.

[STV]

27 de gener

Winter Scene with Skaters by a Windmill. 1.615

El 27 de gener és el vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 338 dies per finalitzar l'any i 339 en els anys de traspàs.

Esdeveniments

Països Catalans

1151, Tudilén: Es firma el Tractat de Tudilén entre Alfons VII, l'Emperador, rei de Lleó, de Castella i de Galícia, i Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d'Aragó
1939, Catalunya : Les tropes franquistes entren a Badalona, Santa Coloma de Gramenet, El Masnou, Premià de Mar, Vilassar, Mataró, Artés, La Llagosta i Sant Fost de Campsentelles.
1994 – Vaga general de 24 hores contra els retalls socials i la imposició de la reforma laboral pel govern socialista.
2005, Província de Barcelona: Esfondrament del Carmel. Col·lapsa un túnel en les obres d'ampliació de la línia 5 del metro de Barcelona al seu pas pel barri del Carmel. Apareix un gran esvoranc en superfície, de 35 metres de profunditat, que s'empassa un garatge sencer i s'han de desallotjar més de 1.000 persones i enderrocar un altre edifici. Cap víctima mortal.

Món

1887, París, França: hi comencen les obres de la Torre Eiffel.
1973, Estats Units i el Vietnam del Nord: aquests dos països signen un acord d'alto-el-foc per cloure la Guerra del Vietnam.

Naixements

Països Catalans

1808 - Vilanova i la Geltrú (Garraf): Manuel de Cabanyes i Ballester, poeta preromàntic en llengua castellana.
1884 - Sabadell (Vallès Occidental): Cebrià Cabané i Bril, pianista i professor de música català.

Món

1585: Hendrick Avercamp, pintor holandés (m. 1634).
1756 - Salzburg (Àustria): Wolfgang Amadeus Mozart, compositor austríac.
1775 - Leonberg (Württemberg, Alemanya): Friedrich Schelling, filòsof alemany.
1832 - Daresbury (Cheshire, Anglaterra): Lewis Carroll, escriptor anglès.
1891 - Kíev (Imperi Rus, avui Ucraïna): Iliá Erenburg, escriptor i periodista soviètico.
1944 - Belfast (Irlanda del Nord): Mairead Corrigan, figura pública, pacifista nord-irlandès (Premi Nobel de la Pau 1976)
1948 - Riga (URSS, avui Letònia): Mijaíl Baryshnikov, ballarí, coreògraf i actor estatunidenc.
1948 - Nizhni Tagil (Urals, URSS, avui Federació Russa): Valeri Brainin, musicòleg, gerent de música, compositor i poeta rus-alemany.
1950 - Matanzas (Cuba): Pedro Juan Gutiérrez, escriptor cubà.
1997 - Cochabamba (Bolivia): Esaú Ortiz Toribio, pensador, estudiant, entre d'altres.

Necrològiques

Països Catalans

1966, l'Escala, Alt Empordà: Caterina Albert i Paradís, escriptora en català que signava les obres amb el pseudònim de Víctor Català.
1980, Palma, Mallorca: Llorenç Villalonga, escriptor en català.

Món

1836: Samru Begam, sobirana de Sardhana, esposa i successora de l'aventurer Walter Reinhardt
1901, Milà, Llombardia, Regne d'Itàlia: Giuseppe Verdi, compositor italià d'òperes.
1972, Chicago, Illinois, EUA: Mahalia Jackson, cantant de gospel.
2008, Jakarta, Indonèsia: Suharto, militar i líder polític d'Indonèsia.
2009, Massachusetts, Estats Units: John Updike, escriptor estatunidenc, autor de novel·les, relats curts, poesies, assajos i crítiques literàries, així com un llibre de memòries personals (n. 1932).
2010, Cornish (Nou Hampshire), Estats Units: Jerome David Salinger, escriptor estatunidenc, autor, entre d'altres, d'El vigilant en el camp de sègol (n. 1919).

Festes i commemoracions

Dia Internacional de la Commemoració de les Víctimes de l'Holocaust.

Santoral católic

Onomàstica: sants Angela Merici, fundadora de les ursulines; Enric d'Ossó i Cervelló, fundador de les teresianes; Vitalià I, papa; Emeri de Banyoles, abat; Càndida de Banyoles, mare de sant Emeri; Julià de Le Mans, bisbe; Devota de Còrsega; serventa de Déu María Rafaela Quiroga Sor Patrocinio.

[STV]

28 de gener

Male and Female. 1.942

El 28 de gener és el vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 337 dies per finalitzar l'any i 338 en els anys de traspàs.

Esdeveniments

Països Catalans

2004 - Barcelona: el president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, accepta la renúncia de Josep-Lluís Carod-Rovira al càrrec de conseller en cap, arran de les converses mantingudes a Perpinyà amb dirigents d'ETA; continua, però, sent conseller sense cartera.

Món

1077: en Canossa (Itàlia) l'emperador Enrique IV —després de passar tres dies en la neu com a expiació— aconsegueix que el papa Gregorio VII llevant la seva excomunió contra ell (Humiliació de Canossa).
1193: a París Sant Joan de Mata celebra la seva primera Missa i rep la inspiració de fundar l'Ordre de la Santíssima Trinitat
1521: comença la Dieta de Worms, fins al 25 de maig.
1547: a Anglaterra mor Enrique VIII. El seu fill Eduardo VI (de nou anys) ho succeeix; serà el primer rei protestant del país.
1573: a Varsòvia (República de les Dues Nacions) se signen els articles de la Confederació de Varsòvia, sancionant la llibertat religiosa a Polònia.
1624: a la illa de Sant Cristóbal, l'explorador sir Thomas Warner funda la primera colònia britànica en el mar Carib.
1724: a Sant Petersburg, Pedro el Gran funda l'Acadèmia de Ciències de Rússia.
1754: a Anglaterra, el polític i escriptor Horace Walpole crea la paraula serendipia en una carta a l'escriptor Horace Mann.
1782: a Espanya es dicta la Real ordenança d'intendents d'exèrcit i província, que va dividir el Virregnat del Riu de la Plata en vuit intendències.
1810: a Espanya, els exèrcits napoleònics segueixen avançant sobre Andalusia i en aquest dia entren triomfants a Granada.
1813: a Anglaterra es publica Orgull i prejudici.
1820: una expedició russa, dirigida per Fabian Gottlieb von Bellingshausen i Mijail Petrovich Lazarev descobreix el continent antàrtic i s'aproxima a les seves costes.
1823: a Xile, Bernardo O'Higgins abdica del càrrec de director suprem.
1846: a Índia l'exèrcit invasor britànic (dirigit per sir Harry Smith) triomfa en la Batalla d'Aliwal.
1855: a Panamà, la primera locomotora creua des de l'oceà Atlàntic fins a l'oceà Pacífic, en el Ferrocarril de Panamà.
1871: en el marc de la Guerra Franco-Prusiana, França capitula després del Lloc de París, posant fi a la guerra.
1878: a Estats Units, el Yale Daily News es converteix en el primer periòdic universitari diari.
1887: a París es posa la primera pedra de la Torre Eiffel.
1887: a Fort Keogh (Montana), en una tempesta de neu es formen els flocs de neu més grans del món, de 40 × 20 cm.
1896: en East Peckham (Estat de Kent), un tal Walter Arnold es converteix en la primera persona multada per excés de velocitat (13 km/h). En aquesta època, el límit de velocitat era de 3,2 km/h (2 mph); el pas de vianant és de 4 km/h.
1897: Manuel Trujillo Durán inaugura el cinema veneçolà en Maracaibo, en el Teatre Baralt s'estrena Un cèlebre especialista traient queixals al Gran Hotel Europa i Noies banyant-se en el llac de Maracaibo.
1902: a Washington, D. C., Andrew Carnegie funda la Carnegie Institution, amb una donació inicial de 10 milions de dòlars nord-americans.
1908: a Portugal s'inicia un moviment revolucionari, que tres dies després serà controlat.
1909: a Cuba, les tropes nord-americanes invasores abandonen l'illa, després d'estar allí des de la Guerra Espanyola-Nord-americana; no obstant això, retenen la Base Naval de Guantánamo, en la qual encara segueixen.
1910: la ciutat de París (França) s'inunda. Des de finals de desembre de 1909 les precipitacions, moltes d'elles en forma de neu, havien estat molt superiors al normal en tota la conca del Sena, arribant a 160 mm en alguns punts. Un altre factor va ser la coincidència dels becs de crescuda de diversos rius, com el Sena, el Marne, el Yonne, l'Aube i altres rius de menor envergadura. El 23 de gener va començar el Sena a desbordar-se a París. Es van inundar 500 hectàrees tan sol a la capital francesa, afectant a 150 000 persones i anegando zones com Notre Dóna'm, els Campos Elíseos i la torre Eiffel. En el pont d'Austerlitz l'aigua va aconseguir una altura de 8,62 m. Va ser la segona crescuda més forta, després de la del 27 de febrer de 1658 (8,96 m).
1912: a Quito, una xusma organitzada assassina a l'expresident Eloy Alfaro i crema el seu cadàver («Foguera Bàrbara»).
1915: el Congrés d'Estats Units crea el servei de Guàrdia Costanera d'Estats Units.
1916: a EUA, Louis D. Brandeis es converteix en la primera persona jueva nomenada membre de la Cort Suprema.
1917: en Sant Francisco (Califòrnia) comencen a circular tramvies municipals.
1918: en el marc de la Guerra Civil Finlandesa, els rebels Guàrdies Vermells guanyen control sobre la capital, Hèlsinki, i els membres del Senat s'oculten en subterranis.
1920: a Espanya es funda el Terç d'Estrangers, conegut més tard com la Legió.
1930: a Espanya, el General Miguel Primer de Rivera presenta la seva renúncia al rei Alfonso XIII, acabant així la dictadura que havia mantingut des del 13 de setembre de 1923.
1935: Islàndia és el primer país a legalitzar l'avortament.
1946: a Santiago de Xile, el Govern xilè perpetra la massacre de la plaça Bulnes.
1949: els membres de la Comunitat Europea creen el Consell d'Europa.
1951: en el lloc de proves de Nevada ―en el marc de l'operació Ranger―, Estats Units detona la bomba atòmica Baker (de 8 kilotones), la novena de la Història humana.
1955: a Puerto Rico es funda l'Acadèmia Porto-riquenya de la Llengua Espanyola.
1958: a Dinamarca es crea el popular joc LLEC, de blocs de plàstic interconectables (notícia de CadenaSer.com).
1961: és erégida la Diòcesi d'Autlán pel papa Juan Pablo II; qui designa com a primer bisbe a Mons. Miguel González Ibarra.
1985: en EE. UU. el grup d'artistes Usa for Africa graven la cançó We Llauri The World, amb finalitats benèfiques.
1986: en EE. UU., el transbordador espacial Challenger explota poc després del seu enlairament. Moren els seus set astronautes.
1998: Ford anuncia la compra de Volvo Car Corporation per 6450 milions de dòlars.
1998: en Saint-Denis (França) s'inaugura el Stade de France.
2007: el Sinn Féin reconeix la legitimitat de la policia i autoritats judicials de l'Ulster, un nou pas per a la pau a Irlanda del Nord.
2008: en Santa Fe de Bogotà (Colòmbia), una aeronau de l'aerolínia colombiana Aires provinent de Maracaibo se surt de la pista d'aterratge i es deté en un terreny situat als afores de l'Aeroport Internacional El Daurat.
2012: en el districte de Sant Joan de Lurigancho, a Lima (Perú), un incendi en un centre de rehabilitació anomenat Déu és Amor (la qual estava sense llicència), va deixar 27 interns morts i 12 ferits.
2013: en el municipi brasiler de l'Estat de Riu Gran del Sud, Santa Maria (Brasil), un incendi en una discoteca de nom Kiss, va deixar 231 morts i 116 ferits on el pla de prevenció d'incendis de la discoteca estava vençut des d'agost de 2012 i el permís de funcionament del local havia caducat. La presidenta brasilera, Dilma Rousseff, va decretar tres dies de duel nacional. Segons experts va ser per falta de compliment de normes anti-incendi. Els mitjans brasilers avaluen la tragèdia com la segona més mortal en la història del país, només després de l'accident ocorregut el 17 de desembre de 1961 en Rio de Janeiro.

Naixements

Països Catalans

1893, Sarrià (Barcelona): Josep Vicenç Foix i Mas, poeta, periodista i assagista català.

Món

1225: Tomás d'Aquino, escriptor, filòsof i teòleg italià (f. 1274).
1311: Juana II, reina navarresa entre 1328 i 1349 (f. 1349).
1444: Francisco de Pazzi, principal causant de la conspiració dels Pazzi (f. 1478).
1457: Enrique VII, rei anglès (f. 1509).
1507: Ferrante I Gonzaga, condotiero italià (f. 1557).
1540: Ludolph van Ceulen, matemàtic alemany (f. 1610).
1582: John Barclay, escriptor escocès (f. 1621).
1600: Clemente IX, papa italià (f. 1669).
1608: Giovanni Alfonso Borelli, físic i matemàtic italià (f. 1679).
1611: Johannes Hevelius, astrònom polonès (f. 1687).
1622: Adrien Auzout, astrònom francès (f. 1691).
1701: Charles Marie de la Condamine, matemàtic i geògraf francès (f. 1774).
1706: John Baskerville, impressor i tipógrafo britànic (f. 1775).
1712: Tokugawa Ieshige, shogun japonès (f. 1761).
1717: Mustafa III, sultà otomà entre 1757 i 1774 (f. 1774).
1722: Johann Ernst Bach, organista alemany (f. 1777).
1768: Federico VI, rei dinamarqués (f. 1839).
1791: Ferdinand Hérold, compositor francès (f. 1833).
1807: Robert McClure, explorador britànic (f. 1873).
1822: Alexander Mackenzie, primer ministre canadenc (f. 1892).
1833: Charles George Gordon, general britànic (f. 1885).
1841: Henry Morton Stanley, explorador i periodista britànic (f. 1904).
1848: Jules Aimé Battandier, botànic francès (f. 1922).
1853: José Martí, poeta i heroi de la independència cubà (f. 1895).
1865: Kaarlo Juho Ståhlberg, president finlandès (f. 1952).
1868: Julián Aguirre, compositor argentí (f. 1924).
1873: Colette, novel·lista francesa (f. 1954).
1874: Vsévolod Meyerhold, director teatral rus (f. 1940).
1881: Juan José d'Amézaga, president uruguaià (f. 1956).
1884: Auguste Piccard, inventor suís (f. 1962).
1886: Hidetsugu Yagi, enginyer elèctric japonès (f. 1976).
1887: Arthur Rubinstein, pianista nord-americà d'origen polonès (f. 1982).
1889: Ramón Iglesias i Navarri, bisbe espanyol (f. 1972).
1892: Ernst Lubitsch, director de cinema nord-americà (f. 1947).
1894: Fidela Campiña Ontiveros, cantant d'òpera espanyola (f. 1983).
1900: Alice Neel, artista nord-americà (f. 1984).
1909: John Thomson, futbolista escocès (f. 1931).
1912: Manuel González Hinojosa, polític mexicà (f. 2006).
1912: Jackson Pollock, pintor nord-americà (f. 1956).
1919: Vicente Asensi, futbolista espanyol (f. 2000).
1922: Robert W. Holley, bioquímic nord-americà, premi Nobel de Medicina en 1968 (f. 1993).
1927: Hiroshi Teshigahara, director japonès (f. 2001).
1929: Claes Oldenburg, escultor nord-americà.
1930: Luis de Pablo, compositor espanyol.
1931: Lucía Bosé, actriu italiana.
1933: Patricio Rojas, metge i polític xilè.
1935: David Lodge, escriptor britànic.
1936: Alan Alda, actor i director de cinema nord-americà.
1936: Ismail Kadare, escriptor albanès.
1937: Ken Hill, compositor britànic.
1940: Carlos Slim, empresari mexicà.
1943: Dick Taylor, músic britànic, de la banda The Rolling Stones.
1944: John Tavener, compositor britànic.
1945: Alessandro Bianchi, polític italià.
1945: Robert Wyatt, músic britànic.
1946: Carlos Cano, cantautor espanyol (f. 2000).
1947: Txetxu Rojo, futbolista i entrenador espanyol.
1948: Charles Taylor, polític i president liberiano.
1948: Mikhail Baryshnikov, ballarí i actor rus.
1949: Gregg Popovich, entrenador nord-americà de bàsquet.
1950: Hamad ibn Isa Al Khalifah, rei bahreiní.
1950: Alejandro Aguinaga, polític peruà.
1951: Leonid Kadeniuk, cosmonauta ucraïnès.
1952: Cándido Méndez, sindicalista espanyol.
1954: Rick Warren, pastor i escriptor nord-americà.
1955: Nicolas Sarkozy, polític i president francès.
1956: Vernon Pérez Rubio, empresari i polític mexicà.
1959: Frank Darabont, cineasta nord-americà.
1960: Ànec Banton, cantant britànic.
1960: Maurici Dayub, actor argentí.
1961: Arnaldur Indridason, escriptor islandès.
1963: Donen Spitz, guitarrista nord-americà, de la banda Anthrax.
1968: DJ Muggs, músic nord-americà, de la banda Cypress Hill.
1968: Sarah McLachlan, cantant i compositora canadenca.
1968: Rakim, raper nord-americà.
1968: Viviana Saccone, actriu argentina.
1969: Kathryn Morris, actriu nord-americana.
1971: Anthony Hamilton, cantautor nord-americà.
1974: Tony Delk, baloncestista nord-americà.
1974: Magglio Ordóñez, beisbolista veneçolà.
1976: Mark Madsen, baloncestista nord-americà.
1977: Daunte Culpepper, jugador nord-americà de futbol americà.
1977: Joey Fatone, actor i cantant nord-americà de la banda 'N Sync.
1977: Andrés Neuman, escriptor hispanoargentino.
1977: Takuma Satō, pilot japonès de Fórmula 1.
1978: Gianluigi Buffon, futbolista italià.
1978: Jamie Carragher, futbolista britànic.
1978: Papa Bouba Diop, futbolista senegalès.
1978: Sheamus, lluitador professional irlandès.
1979: Ali Boulala, jugador suec de skate.
1979: Rosamund Pike, actriu britànica.
1980: Nick Carter, cantant nord-americà, de la banda Backstreet Boys.
1980: Yasuhito Endo, futbolista japonès.
1980: Jesse James Hollywood, narcotraficant nord-americà.
1980: Brian Fallon, cantant nord-americà, de la banda The Gaslight Anthem.
1981: Elijah Wood, actor nord-americà.
1982: Martín Cárdenas, motociclista colombià.
1982: Camila Insulsa Villada, actriu argentina.
1984: Andre Iguodala, baloncestista nord-americà.
1985: Arnold Mvuemba, futbolista francès.
1985: Libby Trickett, nedadora australiana.
1993: Richmond Boakye, futbolista ghanés.
1998: Ariel Winter, actriu i cantant nord-americà.


Necrològiques

Països Catalans

1424, Alcolea de Cinca: Isabel d'Aragó i de Fortià, princesa d'Aragó i comtessa consort del comtat d'Urgell.
1928, Menton, Occitània, França: Vicent Blasco Ibáñez, escriptor, periodista i polític valencià (n. 1867).

Món

814: Carlomagno (n. 742), rei francès des de 768 i després emperador des de 800 fins a la seva mort.
1271: Isabel d'Aragó (n. 1247), reina francesa des de 1270.
1547: Enrique VIII, rei anglès entre 1509 i 1547 (n. 1491).
1578: Francisco Hernández de Toledo, metge i botànic espanyol (n. 1517).
1596: Francis Drake, marí i explorador anglès (n. 1543).
1621: Pablo V, papa catòlic entre 1605 i 1621 (n. 1550).
1672: Pierre Séguier, canceller francès (n. 1588).
1687: Johannes Hevelius, astrònom polonès (n. 1611).
1688: Ferdinand Verbiest, astrònom, matemàtic i jesuïta flamenc (n. 1623).
1725: Pedro el Gran, emperador rus (n. 1672).
1754: Ludvig Holberg, historiador i escriptor noruec (n. 1684).
1825: Bernardo de Monteagudo, advocat i periodista argentí (n. 1789).
1838: Sophie von Dönhoff, dama de companyia alemanya (n. 1768).
1859: Frederick John Robinson, primer ministre britànic (n. 1782).
1864: Émile Clapeyron, enginyer i físic francès (n. 1799).
1876: Francisco Deák, polític hongarès (n. 1803).
1891: Felipe Poey, naturalista cubà (n. 1799).
1912: Eloy Alfaro, president equatorià (n. 1842).
1912: Gustave de Molinari, economista belga (n. 1819).
1913: Segismundo Moret, polític espanyol (n. 1833).
1914: Aldegunda de Baviera, aristòcrata italiana (n. 1823).
1924: Teófilo Braga, escriptor i polític portuguès, president entre 1910 i 1911 (n. 1843).
1935: Mijaíl Ipolítov-Ivánov, compositor rus (n. 1859).
1938: Bernd Rosemeyer, piloto d'automobilisme alemany (n. 1909).
1939: William Butler Yeats, poeta irlandès, premi Nobel de Literatura en 1923 (n. 1865).
1947: Hans Aumeier, oficial alemany nazi, comandant de camp de concentració; executat (n. 1906).
1947: Reynaldo Hahn, compositor francès (n. 1875).
1948: Arthur Liebehenschel, comandant de camp de concentració d'Auschwitz (n. 1901).
1951: Carl Gustaf Mannerheim, militar i polític finlandès, president entre 1944 i 1946 (n. 1867).
1955: Enrique Hermitte, enginyer argentí (n. 1871).
1960: Zora Neale Hurston, escriptora nord-americana (n. 1891).
1963: John Farrow, director, guionista i productor australià (n. 1904).
1963: Gustave Garrigou, ciclista francès (n. 1884).
1965: Maxime Weygand, militar francès (n. 1867).
1971: Donald Winnicott, psicoanalista britànic (n. 1896).
1971: Cesáreo L. Berisso, aviador uruguaià (n. 1887).
1972: Dino Buzzati, escriptor italià (n. 1906).
1974: José García-Siñeriz, polític espanyol (n. 1886).
1977: Benito Quinquela Martín, pintor argentí (n. 1890).
1978: Julio Pereira Larraín, advocat, empresari i polític xilè (n. 1907).
1983: Billy Fury, cantant britànic (n. 1940).
1983: Edward Lawry Norton, enginyer i científic nord-americà (n. 1898).
1986: Gregory Jarvis, astronauta nord-americà (n. 1944).
1986: Christa McAuliffe, astronauta nord-americà (n. 1948).
1986: Ronald McNair, astronauta nord-americà (n. 1950).
1986: Ellison Onizuka, astronauta nord-americà (n. 1946).
1986: Judith Resnik, astronauta nord-americà (n. 1949).
1986: Francis Scobee, astronauta nord-americà (n. 1939).
1986: Michael Smith, astronauta nord-americà (n. 1945).
1988: Klaus Fuchs, físic alemany (n. 1911).
1988: Treball Girón, torero veneçolà (n. 1938).
1995: Aldo Gordini, piloto de carreres francès (n. 1921).
1996: Jerry Siegel, historietista nord-americà (n. 1914).
1996: Joseph Brodsky, poeta rus, premi Nobel de Literatura (n. 1940).
1996: Burne Hogarth, historietista nord-americà (n. 1911).
1996: Jesús Nieto, actor de doblatge espanyol (n. 1927).
1997: Carlos Alzines González, pintor espanyol (n. 1907).
2002: Gustaaf Deloor, ciclista belga (n. 1913).
2002: Astrid Lindgren, escriptora sueca (n. 1907).
2003: Miloš Milutinović, futbolista i entrenador serbi (n. 1933).
2004: Don Cholito, locutor porto-riqueny (n. 1923).
2004: Miklós Fehér, futbolista hongarès (n. 1979).
2004: Joe Viterelli, actor nord-americà (n. 1937).
2005: Karen Lancaume, actriu francesa; per suïcidi (n. 1973).
2005: Jacques Villeret, actor francès (n. 1951).
2007: Carlo Clerici, ciclista suís (n. 1929).
2007: Yelena Románova, atleta russa (n. 1963).
2007: Karel Svoboda, compositor txec (n. 1938).
2007: Emma Tillman, supercentenaria nord-americà (n. 1892).
2009: Billy Powell, músic nord-americà (n. 1952).
2012: José María Moro, escultor espanyol (n. 1933).
2013: Julio Aróstegui, historiador espanyol (n. 1939).

Santoral catòlic

Onomàstica: sants Pal·ladi de Síria, eremita; Tomàs d'Aquino; Flavià de Civitavecchia, soldat màrtir; Tirs de Sozòpolis, màrtir; Julià de Conca, bisbe; Joan de Malmesbury, sant llegendari; beata Gentil Giusti; beats Carlemany, emperador; Julien Maunoir, jesuïta.

[STV]

29 de gener

Nu. 1.921

El 29 de gener és el vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 336 dies per finalitzar l'any i 337 en els anys de traspàs.

Esdeveniments

Món

904: a Roma, el papa Sergio III surt del seu retir per desposseir del papat al papa Cristóbal (denominat des de llavors «antipapa»).
1595: a Londres s'estrena la tragèdia Romeo i Julieta, escrita per William Shakespeare.
1676: a Rússia, Feodor III es converteix en tsar.
1814: en Brienne-li-Château (França) es lliura la batalla de Brienne, en què Napoleó Bonaparte venç a Rússia i Prusia.
1824: Tabasco es constitueix com un dels primers 14 estats de Mèxic.
1839: Charles Darwin es casa amb la seva cosina Emma Wedgwood.
1848: a Xile s'adopta el sistema mètric decimal.
1861: Kansas és admès dins d'EE. UU.
1886: Karl Benz patenta el primer automòbil amb tracció per gasolina.
1906: a Dinamarca, Federico de Glucksburg és coronat rei com Federico VIII.
1916: a França —en el marc de la Primera Guerra Mundial— París és bombardejada per primera vegada per zeppelines alemanys.
1919: a Espanya, els pilots militars Sousa i Fanjul sobrevolen Sevilla en els seus respectius biplanos, aconseguint mantenir-se en l'aire durant trenta minuts.
1933: a Alemanya, el president Paul von Hindenburg designa a Adolf Hitler com a canceller.
1942: en el marc de la Guerra peruà-equatoriana, se signa el Protocol de Rio de Janeiro, que dóna per finalitzada la guerra.
1944: en la Itàlia central —en el marc de la Segona Guerra Mundial— es lliura la Batalla de Cisterna.
1944: a Polònia —en el marc de la Segona Guerra Mundial— moren unes 38 persones en la massacre de Koniuchy.
1944: a Bolonya (Itàlia) —en el marc de la Segona Guerra Mundial—, el Teatre Anatòmic d'Archiginnasio és completament destruït a causa dels bombardejos dels Aliats.
1957: a la ciutat de Buenos Aires (Argentina), es produeix la temperatura més elevada de la seva història, amb 43,3 °C.
1981: a Espanya dimiteix el primer president de la democràcia, Adolfo Suárez.
1986: a Uganda, Yoweri Museveni assumeix la presidència.
1996: a França, el president Jacques Chirac anuncia una «fi definitiva» de les proves nuclears.
2010: a Guayana francesa s'adopta oficialment una bandera representativa sancionada pel Consell General d'aquest departament utlramarino francès.

Naixements

Països Catalans

1866, València: Julio Peris Brell, pintor valencià.
1867, València: Vicent Blasco Ibáñez, escriptor, periodista i polític valencià.
1871, València: Eduard López-Chávarri i Marco, compositor, escriptor i teòric musical valencià.

Món

584: Federico Enrique d'Orange-Nassau, noble holandès (f. 1647).
1688: Emanuel Swedenborg, filòsof i matemàtic suec (f. 1772).
1711: Giuseppe Bonno, compositor austríac (f. 1788).
1717: Jeffrey Amherst, militar britànic (f. 1797).
1737: Thomas Paine, polític nord-americà (f. 1809).
1749: Cristian VII, rei danès i noruec (f. 1808).
1749: Francisco Rousset de Jesús i Roses, quart bisbe de Sonora.
1756: Henry Lee III, general nord-americà (f. 1818).
1761: Albert Gallatin, polític nord-americà (f. 1849).
1773: Friedrich Mohs, geólogo i mineralogista alemany (f. 1839).
1782: Daniel-François Auber, músic francès (f. 1871).
1783: Vasili Zhukovski, escriptor rus (f. 1852).
1810: Ernst Kummer, matemàtic alemany (f. 1893).
1818: Robert Caspary, explorador i botànic alemany (f. 1887).
1832: Nikolái Ignátiev, polític rus (f. 1908).
1843: William McKinley, president nord-americà (f. 1901).
1860: Antón Chéjov, dramaturg i contista rus (f. 1904).
1862: Frederick Delius, compositor britànic (f. 1934).
1866: Romain Rolland, escriptor francès, premi nobel de literatura en 1915 (f. 1944).
1873: Luis Amadeo de Savoia, marí, explorador i geògraf italià (f. 1933).
1874: John D. Rockefeller Jr., emprenedor nord-americà (f. 1960).
1876: Havergal Brian, compositor britànic (f. 1972).
1877: Georges Catroux, general francès (f. 1969).
1877: Hugo Obermaier, sacerdot i paleontòleg alemany (f. 1946).
1880: W. C. Fields, actor nord-americà (f. 1946).
1891: Richard Norris Williams, tennista nord-americà (f. 1968).
1897: Georges Catroux, militar francès (f. 1969).
1902: David Aguilar Cornejo, polític peruà (f. 1982).
1903: Antonio Oliver, crític literari espanyol (f. 1968).
1905: Barnett Newman, pintor nord-americà (f. 1970).
1905: Gaston Rebry, ciclista belga (f. 1953).
1913: Victor Mature, actor nord-americà (f. 1999).
1915: Jaime de Nevares, bisbe argentí (f. 1995).
1918: John Forsythe, actor nord-americà (f. 2010).
1920: José Luis de Vilallonga, aristòcrata, escriptor i actor espanyol (f. 2007).
1921: Anthony George, actor nord-americà (f. 2005).
1924: Celio González, cantant cubà (f. 2004).
1924: Luigi Nono, compositor italià de música contemporània (f. 1990).
1926: Abdus Salam, físic pakistanès, premi nobel de física en 1979 (f. 1996).
1926: Rebeca Anchondo, política mexicana (f. 2011).
1926: Roberto Goyeneche, cantant de tango argentí (f. 1994).
1927: Edward Abbey, escriptor i ambientalista nord-americà (f. 1989).
1929: Elio Petri, director de cinema italià (f. 1982).
1930: Derek Bailey, guitarrista britànic d'avantguarda (f. 2005).
1931: Mabel Landó, actriu argentina.
1931: Ferenc Mádl, president hongarès entre 2000 i 2005 (f. 2011).
1931: Manuel el Boig Valdés, actor còmic mexicà.
1933: Sacha Distel, guitarrista i cantant francès (f. 2004).
1936: James Jamerson, baixista nord-americà de Motown Records (f. 1983).
1939: Luis Gómez Llorente, polític i filòsof espanyol (f. 2012).
1939: Germaine Greer, escriptora australiana.
1942: Claudine Longet, cantant francesa.
1942: Arnaldo Tamayo, astronauta, polític i militar cubà.
1943: Hernán Peláez, periodista colombià.
1944: Erminio Favalli, futbolista italià (f. 2008).
1944: Susana Giménez, actriu i conductora argentina.
1944: Yoweri Museveni, president ugandés.
1945: Tom Selleck, actor nord-americà.
1947: Bufona B. Buck, científica nord-americana, premi nobel de medicina en 2004.
1948: Marc Singer, actor canadenc.
1948: Cristina Saralegui, periodista, actriu i presentadora de televisió cubana.
1950: Jody Scheckter, piloto de Fórmula 1 britànic.
1952: Tommy Ramone, baterista hongarès de Ramones.
1953: Hwang Woo-Suk, científic sud-coreà.
1953: Paul Fusco, actor, doblador i titellaire nord-americà.
1953: Teresa Teng, cantant taiwanesa (f. 1995).
1954: Oprah Winfrey, actriu i presentadora de televisió nord-americana.
1957: Elia Barceló, escriptora espanyola.
1957: Grażyna Miller, escriptora i traductora italiana.
1960: Gia Carangi, model nord-americà (f. 1986).
1960: Greg Louganis, clavadista nord-americà.
1962: Nicholas Turturro, actor nord-americà.
1963: Bob Holly, lluitador professional nord-americà.
1965: Beatriz Vignoli, escriptora, poeta i traductora argentina.
1965: Dominik Hašek, jugador d'hoquei sobre gel txec.
1966: Romário, futbolista brasiler.
1967: Cyril Suk, tennista txec.
1967: Stacey King, baloncestista nord-americà.
1968: Edward Burns, actor nord-americà.
1969: Hyde, músic, actor, cantant i compositor japonès de la banda L'ArcenCiel.
1969: Régina Louf, escriptora francesa.
1970: Heather Graham, actriu nord-americana.
1974: Mălina Olinescu, cantant romanesa de música pop (f. 2011).
1975: Sara Gilbert, actriu nord-americana.
1977: Justin Hartley, actor nord-americà.
1979: April Scott, actriu i model nord-americà.
1980: Ivan Klasnić, futbolista croat.
1981: Álex Ubago, cantautor espanyol.
1981: Jonny Lang, músic nord-americà.
1981: Darío Lopilato, actor argentí.
1982: Rubén González, futbolista espanyol.
1982: Adam Lambert, actor i cantant nord-americà.
1983: Nedzad Sinanovic, baloncestista bosnià.
1984: Leonardo Ponzio, futbolista argentí.
1984: Álvaro Cejudo, futbolista espanyol.
1985: Marc Gasol, baloncestista espanyol.
1985: Athina Roussel, amazona francesa.
1985: Isabel Lucas, actriu australiana.
1986: Simon Vukčević, futbolista montenegrino.
1987: Matthew Wilson, piloto de rallis britànic.

Necrològiques

Països Catalans

1987, Barcelona: Josep Vicenç Foix, poeta en català.

Món

1584: Federico Enrique d'Orange-Nassau, noble holandès (f. 1647).
1688: Emanuel Swedenborg, filòsof i matemàtic suec (f. 1772).
1711: Giuseppe Bonno, compositor austríac (f. 1788).
1717: Jeffrey Amherst, militar britànic (f. 1797).
1737: Thomas Paine, polític nord-americà (f. 1809).
1749: Cristian VII, rei danès i noruec (f. 1808).
1749: Francisco Rousset de Jesús i Roses, quart bisbe de Sonora.
1756: Henry Lee III, general nord-americà (f. 1818).
1761: Albert Gallatin, polític nord-americà (f. 1849).
1773: Friedrich Mohs, geólogo i mineralogista alemany (f. 1839).
1782: Daniel-François Auber, músic francès (f. 1871).
1783: Vasili Zhukovski, escriptor rus (f. 1852).
1810: Ernst Kummer, matemàtic alemany (f. 1893).
1818: Robert Caspary, explorador i botànic alemany (f. 1887).
1832: Nikolái Ignátiev, polític rus (f. 1908).
1843: William McKinley, president nord-americà (f. 1901).
1860: Antón Chéjov, dramaturg i contista rus (f. 1904).
1862: Frederick Delius, compositor britànic (f. 1934).
1866: Romain Rolland, escriptor francès, premi nobel de literatura en 1915 (f. 1944).
1866: Julio Peris Brell, pintor espanyol (f. 1944).
1867: Vicente Blasco Ibáñez, escriptor espanyol (f. 1928).
1871: Eduardo López-Chávarri, compositor espanyol (f. 1970).
1873: Luis Amadeo de Savoia, marí, explorador i geògraf italià (f. 1933).
1874: John D. Rockefeller Jr., emprenedor nord-americà (f. 1960).
1876: Havergal Brian, compositor britànic (f. 1972).
1877: Georges Catroux, general francès (f. 1969).
1877: Hugo Obermaier, sacerdot i paleontòleg alemany (f. 1946).
1880: W. C. Fields, actor nord-americà (f. 1946).
1891: Richard Norris Williams, tennista nord-americà (f. 1968).
1897: Georges Catroux, militar francès (f. 1969).
1902: David Aguilar Cornejo, polític peruà (f. 1982).
1903: Antonio Oliver, crític literari espanyol (f. 1968).
1905: Barnett Newman, pintor nord-americà (f. 1970).
1905: Gaston Rebry, ciclista belga (f. 1953).
1913: Victor Mature, actor nord-americà (f. 1999).
1915: Jaime de Nevares, bisbe argentí (f. 1995).
1918: John Forsythe, actor nord-americà (f. 2010).
1920: José Luis de Vilallonga, aristòcrata, escriptor i actor espanyol (f. 2007).
1921: Anthony George, actor nord-americà (f. 2005).
1924: Celio González, cantant cubà (f. 2004).
1924: Luigi Nono, compositor italià de música contemporània (f. 1990).
1926: Abdus Salam, físic pakistanès, premi nobel de física en 1979 (f. 1996).
1926: Rebeca Anchondo, política mexicana (f. 2011).
1926: Roberto Goyeneche, cantant de tango argentí (f. 1994).
1927: Edward Abbey, escriptor i ambientalista nord-americà (f. 1989).
1929: Elio Petri, director de cinema italià (f. 1982).
1930: Derek Bailey, guitarrista britànic d'avantguarda (f. 2005).
1931: Mabel Landó, actriu argentina.
1931: Ferenc Mádl, president hongarès entre 2000 i 2005 (f. 2011).
1931: Manuel el Boig Valdés, actor còmic mexicà.
1933: Sacha Distel, guitarrista i cantant francès (f. 2004).
1936: James Jamerson, baixista nord-americà de Motown Records (f. 1983).
1939: Luis Gómez Llorente, polític i filòsof espanyol (f. 2012).
1939: Germaine Greer, escriptora australiana.
1942: Claudine Longet, cantant francesa.
1942: Arnaldo Tamayo, astronauta, polític i militar cubà.
1943: Hernán Peláez, periodista colombià.
1944: Erminio Favalli, futbolista italià (f. 2008).
1944: Susana Giménez, actriu i conductora argentina.
1944: Yoweri Museveni, president ugandés.
1945: Tom Selleck, actor nord-americà.
1947: Bufona B. Buck, científica nord-americana, premi nobel de medicina en 2004.
1948: Marc Singer, actor canadenc.
1948: Cristina Saralegui, periodista, actriu i presentadora de televisió cubana.
1950: Jody Scheckter, piloto de Fórmula 1 britànic.
1952: Tommy Ramone, baterista hongarès de Ramones.
1953: Hwang Woo-Suk, científic sud-coreà.
1953: Paul Fusco, actor, doblador i titellaire nord-americà.
1953: Teresa Teng, cantant taiwanesa (f. 1995).
1954: Oprah Winfrey, actriu i presentadora de televisió nord-americana.
1957: Elia Barceló, escriptora espanyola.
1957: Grażyna Miller, escriptora i traductora italiana.
1960: Gia Carangi, model nord-americà (f. 1986).
1960: Greg Louganis, clavadista nord-americà.
1962: Nicholas Turturro, actor nord-americà.
1963: Bob Holly, lluitador professional nord-americà.
1965: Beatriz Vignoli, escriptora, poeta i traductora argentina.
1965: Dominik Hašek, jugador d'hoquei sobre gel txec.
1966: Romário, futbolista brasiler.
1967: Cyril Suk, tennista txec.
1967: Stacey King, baloncestista nord-americà.
1968: Edward Burns, actor nord-americà.
1969: Hyde, músic, actor, cantant i compositor japonès de la banda L'ArcenCiel.
1969: Régina Louf, escriptora francesa.
1970: Heather Graham, actriu nord-americana.
1974: Mălina Olinescu, cantant romanesa de música pop (f. 2011).
1975: Sara Gilbert, actriu nord-americana.
1977: Justin Hartley, actor nord-americà.
1979: April Scott, actriu i model nord-americà.
1980: Ivan Klasnić, futbolista croat.
1981: Álex Ubago, cantautor espanyol.
1981: Jonny Lang, músic nord-americà.
1981: Darío Lopilato, actor argentí.
1982: Rubén González, futbolista espanyol.
1982: Adam Lambert, actor i cantant nord-americà.
1983: Nedzad Sinanovic, baloncestista bosnià.
1984: Leonardo Ponzio, futbolista argentí.
1984: Álvaro Cejudo, futbolista espanyol.
1985: Marc Gasol, baloncestista espanyol.
1985: Athina Roussel, amazona francesa.
1985: Isabel Lucas, actriu australiana.
1986: Simon Vukčević, futbolista montenegrino.
1987: Matthew Wilson, piloto de rallis britànic.

Santoral catòlic

Sant Pere Nolasc, fundador de l'Orde de la Mercè; Valeri de Saragossa, bisbe; Sant Sulpici I de Bourges, bisbe de Bourges; Gildas de Rhuys, abat;Serrà d'Oviedo,
Gelasi II papa; Radegunda de Treviño, religiosa; beata Arcàngela Girlani.

[STV]

30 de gener

Ruins of a Temple.

El 30 de gener és el trentè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 335 dies per finalitzar l'any i 336 en els anys de traspàs.

Esdeveniments

Món

1500 - Vicente Yáñez Pinzón descobreix l'eixida al mar del riu Amazones.
1648 - Münster i Osnabrück (Alemanya): Se signa la Pau de Westfàlia entre el Sacre Emperador Romà Ferran III (1608-1657), els altres prínceps del Sacre Imperi Romà Germànic, França, i Suècia, que marca el principi de l'era moderna dels estats nació moderns o westfalians.
1661 - Abadia de Westminster (Londres): Oliver Cromwell és desenterrat (havia mort dos anys i mig abans, el 3 de setembre de 1658) i sotmès a una execució ritual.
1933 - Alemanya: Adolf Hitler assumeix la cancelleria del Tercer Reich, després que el partit nazi, l'NSDAP fos el més votat a les eleccions de novembre de 1932, i un cop hagué renunciat el canceller Kurt von Schleicher, Von Hindenburg.
1948 - A Nova Delhi (capital de l'Índia), l'extremista hindú Nathuram Godse assasina el pacifista Mahatma Gandhi, líder de la independència de l'Índia.
1969 - Londres (Anglaterra): The Beatles fan el seu darrer concert al terrat de l'edifici d'Apple Studios, al número 3 de Saville Row.
1972 - Derry (Irlanda): L'exèrcit britànic causa 14 víctimes al disparar contra una manifestació pels drets civils (Diumenge Sagnant).
1972: Pakistan es retira de la Commonwealth.
1989: Kabul (Afganistan) tanca l'ambaixada dels Estats Units.
1994: Péter Lékó es converteix en el gran mestre més jove del món dels escacs.
1996: Yuji Hyakutake descobreix el cometa Hyakutake. Va ser el més brillant de l'any, i un dels que van passar més a prop de la Terra.
2003: Bèlgica reconeix els matrimonis del mateix sexe.
2005: Iraq: es realitzen les eleccions per escollir una Assemblea Nacional Constituent, que ha de redactar una nova Constitució per al país i a més, nomenar un president de la República, un primer ministre i a la resta del Govern Provisional. Però aquestes primeres eleccions democràtiques, després de l'ocupació dels Estats Units i l'enderrocament del règim de Saddam Hussein es veuen enfosquides pel boicot de la minoria àrab sunnita als comicis.
2007 - Estats Units: Surt a la venda el sistema operatiu Windows Vista de Microsoft, successor del Windows XP.

Naixements

Països Catalans

1979, Castelló de la Plana, Plana Alta: Carlos Latre, actor còmic i de doblatge valencià.
1948, Vila-real: Jacinto Heredia Robres, escriptor, polític i investigador valencià.

Món

1721: Bernardo Bellotto, pintor italia (m. 1780).
1825, Chênée, Bèlgica: Charles Descardre, horticultor i burgmestre.
1968, Madrid, Espanya: Felip de Borbó i Grècia, príncep d'Astúries.

Necrològiques

Països Catalans

1991 - Barcelona: Josep Ferrater Mora, filòsof català.
2007 - Miramar (la Safor): Joan Pellicer, metge i etnobotànic valencià, va ser trobat mort uns dies després (n. 1947).
2008 – Barcelona: mor la militat anarquista i feminista Concepción Pilar Guillén Bertolín.

Món

1649 - Londres: Carles I d'Anglaterra, rei d'Anglaterra i d'Escòcia des de 1625 i fins a la seva mort, executat (n. 1600).
1806 - Sant Petersburg (Rússia): Vicent Martín i Soler, compositor valencià del classicisme (n. 1754).
1948 - Nova Delhi (Delhi, l'Índia): Mohandas Karamchand, conegut com a Mahatma Gandhi, independentista indi i líder de la resistència pacífica a l'ocupació britànica, és assassinat per l'extremista hindú Nathuram Godse (n. 1869).
2001 - Gassin, França: Jean-Pierre Aumont, actor francès.
2011 - Nova York: John Barry, compositor anglès de música de cinema conegut, sobretot, per les bandes sonores de les pel·lícules Memòries d'Àfrica, Ballant amb llops i per la saga James Bond (n. 1933).

Festes i commemoracions

Se celebra el Dia Escolar de la No-violència i la Pau
Dia Internacional contra la lepra

Santoral catòlic

Onomàstica: sants Martina de Roma (també anomenada Prisca), verge i màrtir; Batilda de Nèustria, reina; Adelelm de Burgos, abat, patró de Burgos; Adelelm l'Almoiner, prevere; Jacinta de Mariscotti, terciària franciscana; sant Mucià Maria Wiaux; Fèlix IV papa; venerable Margalida Amengual i Campaner (Mallorca, 1888-1919), laica; venerable Mary Ward, fundadora de les Dames Irlandeses; servents de Déu Pedro del Campo, frare menor (1592); Prosper Guéranger, benedictí, fundador de la Congregació Benedictina de Solesmes; Carles I d'Anglaterra, rei (només a l'Església Anglicana). Beat Alà de Lilla, venerat a la família benedictina.

[STV]

31 de gener

El 31 de gener és el trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 334 dies per a acabar l'any i 335 en els anys de traspàs.


Esdeveniments

Països Catalans

1986 - Catalunya: una abundant nevada causa múltiples problemes a les vies de comunicació i a les línies elèctriques i telefòniques.
1994 - Barcelona: un incendi destrueix el Gran Teatre del Liceu.

Món

314: el romà Silvestre I succeeix a Melquíades com a papa de l'Església catòlica.
1504: França cedeix el Regne de Nàpols (en l'actual Itàlia) a la Corona d'Aragó.
1542: en l'actual Argentina, el conqueridor espanyol Álvar Núñez Cap de Vaca i els seus soldats són els primers europeus que veuen les Cataractes de l'Iguazú.
1558: en l'actual Xile, García Hurtado de Mendoza pren possessió de la Illa Gran de Chiloé per a l'Imperi espanyol.
1578: en la Batalla de Gembloux i en el marc de la Guerra dels Vuitanta Anys, els espanyols es proclamen vencedors, la qual cosa suposa la recuperació del sud dels Països Baixos.
1580: el rei espanyol Felipe II invoca el seu dret a la successió d'Enrique I de Portugal i, davant l'oposició dels portuguesos, decideix envair el país.
1606: a Londres, Guy Fawkes és executat per conspirar contra el rei Jaime I en el que es va conèixer com el Complot de la Pólvora (the Gunpowder Plot).
1676: per real cèdula del rei espanyol Carlos II es funda la Real i Pontifícia Universitat de Sant Carlos Borromeo de Guatemala (actual Usac).
1750: el rei espanyol Fernando VI, i el rei portuguès José I signen el Tractat de Madrid, que defineix les fronteres dels seus respectius pujols en l'Amèrica del Sud.
1804: a Alemanya, Ludwig van Beethoven conclou el seu 3.ª simfonia, «Heroica»
1813: a les Províncies Unides del Riu de la Plata, s'inaugura l'Assemblea de l'Any XIII.
1814: a Argentina, Gervasio Antonio de Posades es converteix en «director suprem».
1822: a Perú, el Congrés li concedeix al llogaret de Trujillo el títol de «ciutat benemérita i fidelísima a la Pàtria».
1824: a Mèxic, es crea l'estat lliure de Tabasco, sent l'estat nombre 13 de la República Federal.
1867: el líder nacionalista algerià Youssef Karam deixa el Líban en un vaixell francès direcció a Algèria.
1868: a Japó acaba la crucial Batalla de Toba-Fushimi amb una decisiva victòria de l'exèrcit imperial sobre les forces shogunales, i com a resultat arriba a la seva fi el shogunato Tokugawa.
1876: Estats Units ordena a tots els seus nadius traslladar-se a les reserves índies.
1884: a Madrid, el rei Alfonso XII inaugura l'edifici del carrer Prado n.º 21 com a seu de l'Ateneu de Madrid.
1901: a Moscou s'estrena l'obra Tres germanes, d'Antón Chéjov.
1906: a Colòmbia es produeix un violent terratrèmol de 8,8 graus de magnitud que produeix un tsunami amb ones de 5 metres d'altura que van arribar fins a Japó i van causar danys en la costa pacífica de Colòmbia, amb almenys 1500 morts.
1915: en la Primera Guerra Mundial, els alemanys utilitzen per primera vegada gasos verinosos contra els russos.
1917: els científics alemanys Otto Hahn i Lise Meitner descobreixen el protactinio, element radioactiu.
1917: en la Primera Guerra Mundial, els representants dels països aliats es reuneixen en Petrogrado.
1918: a París (França), Alemanya llança 14.000 bombes sobre la població civil.
1921: a Alemanya hi ha 357 000 aturats més que al començament de la guerra.
1922: en l'aeròdrom de Getafe, l'autogiro de Juan de la Cierva, en el seu primer vol, aconsegueix elevar-se 25 metres del sòl durant tres minuts.
1922: la policia espanyola comptarà amb gasos asfixiants, gossos, silbatos i cachiporras metàl·liques de fàcil maneig.
1922: el rei Alfonso XIII imposa la «Creu d'Alfonso XII» al tenor barceloní Hipòlit Lázaro.
1924: el Congrés dels Soviet ratifica la Constitució de 1923.
1924: a Espanya, una real ordre prohibeix la venda lliure d'encenedors i accessoris, així com la seva circulació i tinença.
1925: a Albània, Ahmet Zogu és triat president de la República.
1927: a Alemanya acaba el control militar interaliado (imposat com a càstig).
1929: el Govern soviètic exilia a León Trotsky.
1930: la multinacional nord-americana 3M llança al mercat el scotch-tapi (cinta adhesiva).
1933: l'Assemblea Regional de Còrdova aprova un projecte de bases per a la redacció d'un estatut per a Andalusia.
1936: William Faulkner escriu l'última pàgina del manuscrit d'Absalom, Absalom!.
1938: a Burgos ―traint la Constitució espanyola― es constitueix oficialment el primer Govern espanyol presidit pel general Francisco Franco, que substitueix a la Junta Tècnica de l'Estat.
1942: a Xile, el candidat radical Juan Antonio Ríos venç les eleccions presidencials.
1943: en la Segona Guerra Mundial, la victòria soviètica en Stalingrado (amb 0,9 milions de presoners alemanys) suposa un gir decisiu en el front oriental.
1943: a Hamburg (Alemanya), els aliats realitzen un atac aeri contra la població civil, amb el nou radar Radar H2S.
1944: en l'oceà Pacífic, els nord-americans desembarquen a les illes Marshall.
1945: Königsberg queda completament voltada per tropes soviètiques.
1946: el president de Iugoslàvia, Josip Broz, Tito, recolza l'aprovació d'una constitució marxista i federal, segons el model de la Unió Soviètica.
1949: el papa Pío XII anuncia el descobriment de la tomba de sant Pedro sota la cúpula vaticana.
1950: el president d'Estats Units, Harry S. Truman, ordena la producció al seu país de la bomba d'hidrogen.
1950: les últimes unitats del Kuomintang es rendeixen a les autoritats comunistes xineses.
1958: des de cap Canyar (Estats Units), a les 22:48 (hora local) la NASA posa en òrbita el primer satèl·lit nord-americà, l'Explorer 1. (El primer satèl·lit artificial de la Història va ser el soviètic Sputnik 1 llançat el 4 d'octubre de 1957).
1958: James Van Allen descobreix els cinturons de radiació que porten el seu nom.
1961: Estats Units llança a l'espai una càpsula Mercury, amb un ximpanzé anomenat Ham a bord.
1961: Paul-Henri Spaak presenta la seva dimissió com a secretari general de l'OTAN (Organització del Tractat de l'Atlántico Nord).
1962: per ordre d'Estats Units, Cuba és expulsada de l'OEA (Organització d'Estats Americans).
1966: llançament de la sonda lunar soviètica Lluna 9, destinada a realitzar un alunizaje suau.
1967: a Bolívia comença una dura campanya contra les guerrilles.
1968: Nauru s'independitza d'Austràlia.
1968: en la Guerra de Vietnam, l'exèrcit d'Estats Units i l'exèrcit titella de Vietnam del Sud reprenen la ciutat d'Hue.
1970: als afores de l'Havana (Cuba) s'inaugura l'Escola Vocacional Vladimir Ilich Lenin (que a partir de 1985 es convertirà en Institut Preuniversitari de Ciències Exactes) amb la participació del comandant Fidel Castro i de Leonid Brézhnev (primer secretari del Partit Comunista de la Unió Soviètica).
1971: des de cap Kennedy, Estats Units llança a l'espai l'Apol·lo XIV, en una tercera experiència d'alunizaje.
1971: es reprenen les comunicacions telefòniques entre Berlín Aquest i Berlín Oest, interrompudes durant 19 anys.
1975: es produeixen violents combats a Asmara, capital d'Eritrea.
1976: a Espanya comencen a circular monedes amb l'efígie del rei Juan Carlos.
1976: a Bogotà (Colòmbia), l'ambaixada espanyola sofreix un atemptat.
1976: a Argentina, la sagnant Dictadura de Videla ―que deixarà a 30 000 desapareguts― prohibeix les cançons de Joan Manuel Serrat i The Beatles, entre uns altres.
1977: a París s'inaugura el Centre Pompidou.
1978: a Espanya, s'introdueixen 1133 esmenes a l'avantprojecte de Constitució i el PSOE manté la seva oposició a la monarquia.
1979: el dirigent algerià Chadli Bendjedid és triat president del seu país després de la mort d'Houari Boumédiène.
1979: a Itàlia dimiteix el cap de Govern Giulio Andreotti.
1980: a la ciutat de Guatemala, la policia crema vives a 36 persones en la crema de l'ambaixada d'Espanya.
1984: és hissada per primera vegada la bandera de la Comunitat de Madrid.
1985: a Equador, Juan Pablo II visita les ciutats de Conca i Guayaquil.
1986: Juan Pablo II inicia el seu viatge a l'Índia, on visita catorze ciutats.
1987: prossegueix la guerra dels ostatges en el Líban, on ja hi ha 26 ciutadans estrangers segrestats.
1990: Manuel Fraga Iribarne és triat president de la Junta de Galícia pel Ple del Parlament gallec.
1990: a Moscou (Rússia) s'obre la primera sucursal de l'empresa nord-americana d'hamburgueses McDonald's.
1992: els líders dels 15 països membres del Consell de Seguretat de l'ONU inauguren a Nova York la primera reunió "cim" de la seva història per potenciar les funcions pacificadores de l'organisme i abandonar la doctrina de no ingerència.
1997: a Algèria, la violència integrista es cobra més de 200 vides en el sagrat mes del Ramadà.
1999: científics de la Universitat d'Alabama, a Birmingham (Estats Units) descobreixen en les restes d'un ximpanzé anomenat Marylin, mort en 1985, que el virus VIH-1, principal causant de la sida, procedeix d'aquest animal.
2001: dotze anys després que una bomba fes esclatar un avió de la Pa Am sobre el cel de Lockerbie (Escòcia) i causés la mort de 270 persones, un tribunal escocès condemna a un agent libio per la seva responsabilitat en l'atemptat.
2003: a Kandahar (Afganistan) un microbús trepitja una mina antitanque; moren 18 passatgers.
2004: en el riu Congo desapareixen 200 persones després de l'enfonsament d'una barcassa.
2004: a Escòcia moren 10 ancians en un incendi declarat en un asil.
2006: Alan Greenspan abandona la presidència de la Reserva Federal nord-americana després de 18 anys en el càrrec.
2008: l'autoritat antimonopolios xilena rebutja la fusió de Falabella amb D&S per considerar-la incompatible amb la lliure competència.
2009: a l'Iraq se celebren eleccions regionals, en el que es considera un pas molt important per estabilitzar el país i definir el repartiment de poder entre les diferents faccions. En els comicis es triava als consells legislatius de les províncies iraquianes, i posteriorment cada consell legislatiu haurà de triar al governador de la seva respectiva província. En la majoria de les províncies triomfa la coalició encapçalada pel partit Partit Islàmic Dawa, del primer ministre Nuri al-Maliki, la qual cosa serà decisiu per enfortir el poder d'aquest per governar el país.
2009: Raúl González Blanco iguala a Alfredo Vaig donar Stefano com a màxim golejador de la història del Reial Madrid.
2009: A Argentina, Luciano Arruga es declara oficialment "desaparegut" en la localitat de Llomes del Mirador.
2011: en Ciutat Juárez (Mèxic), durant una festa 17 joves són assassinats per membres de grups narcotraficants (Massacre de Viles de Salvárcar).
2013: en la Ciutat de Mèxic ocorre una explosió a la Torre Executiva de PEMEX, a causa d'una falla en el subministrament elèctric (alguns asseguren que va ser per acumulació de gas), a la Torre Conjunta B2, en el Conunto de PEMEX, deixant un total de 36 morts i 100 ferits.

Naixements

Països Catalans

1907, Manresa, Província de Barcelona: Josep Maria Planes i Martí, periodista i dramaturg català, fou un dels primers impulsors del periodisme d'investigació a Catalunya (m. 1936).
1956, Barcelona: Artur Mas i Gavarró, economista i polític català.

Món

36 a. C.: Antonia la Menor, dama romana, filla de Marco Antonio (f. 37).
877: Wang Geon, rei coreà (f. 943).
1338: Carlos V, el Sabio, rei francès (f. 1380).
1512: Enrique I, rei portuguès (f. 1580).
1517: Gioseffo Zarlino, compositor italià (f. 1590).
1543: Tokugawa Ieyasu, shōgun japonès (f. 1616).
1550: Enrique I de Guisa, líder catòlic francès (f. 1588).
1597: Juan Francisco Régis, sant francès (f. 1640).
1624: Arnold Geulincx, filòsof flamenc (f. 1669).
1673: Luis María Grignion de Montfort, sacerdot francès (f. 1716).
1686: Hans Egede, missioner luterano noruec (f. 1758).
1729: Pehr Löfling, naturalista i botànic suec (f. 1756).
1745: Carlos José d'Habsburgo-Lorena, duc austríac (f. 1761).
1756: María Teresa de Savoia, princesa francesa (f. 1805).
1762: Lachlan Macquarie, militar britànic (f. 1762).
1769: André Jacques Garnerin, inventor francès (f. 1823).
1788: Felice Romani, poeta italià (f. 1865).
1797: Franz Schubert, compositor austríac (f. 1828).
1799: Rodolphe Töpffer, caricaturista suís (f. 1846).
1813: Agostino Depretis, polític italià (f. 1887).
1815: Pedro Díez-Canseco Corbacho, president peruà (f. 1893).
1818: Carlos Luis de Borbó i Bragança, pretendent al tron espanyol (f. 1861).
1819: Pedro Martínez d'Hebert. fotògraf espanyol.
1820: Concepción Arenal, escriptora i penalista espanyola (f. 1893).
1821: Pedro Calvo Asensio, polític, farmacèutic, periodista i dramaturg espanyol (f. 1863).
1835: Lunalilo, rei hawaiano (f. 1874).
1858: André Antoine, director francès de teatre (f. 1943).
1865: Henri Desgrange, ciclista francès (f. 1940).
1866: Lev Shestov, filòsof ucraïnès (f. 1938).
1867: Manuel Portela Valladares, polític espanyol (f. 1952).
1868: Theodore Richards, químic nord-americà, premi Nobel de Química en 1914 (f. 1928).
1872: Zane Grey, escriptor nord-americà (f. 1939).
1877: Eduardo López Ochoa, militar espanyol (f. 1936).
1881: Irving Langmuir, químic nord-americà, premi Nobel de Química en 1932 (f. 1957).
1882: Ferdinand Ebner, filòsof austríac (f. 1931).
1884: Theodor Heuss, polític alemany (f. 1963).
1886: Alfonso López Pumarejo, polític colombià (f. 1959).
1892: Eddie Cantor, actor nord-americà (f. 1964).
1896: Sofya Yanovskaya, matemàtica russa (f. 1966).
1902: Tallulah Bankhead, actriu nord-americana (f. 1968).
1902: Alva Myrdal, diplomàtica sueca, premi Nobel de la Pau en 1982 (f. 1986).
1908: Atahualpa Yupanqui, cantautor argentí (f. 1992).
1909: Rodolfo Baró Castro, historiador salvadorenc (f. 1986).
1909: Gabriel Xiula dóna Veiga, marí i polític espanyol (f. 1993).
1912: Camilo Ponce Enríquez, president equatorià (f. 1976).
1914: Sri Daya Mata, líder espiritual indi (f. 2010).
1914: Jersey Joe Walcott, boxador nord-americà (f. 1994).
1915: Alan Lomax, musicólogo nord-americà (f. 2002).
1915: Thomas Merton, escriptor i poeta religiós francès (f. 1968).
1915: Garry Moore, còmic nord-americà (f. 1993).
1919: Jackie Robinson, beisbolista nord-americà (f. 1972).
1921: John Agar, actor nord-americà (f. 2002).
1921: Carol Channing, actriu nord-americana.
1921: Mario Llança, tenor nord-americà (f. 1959).
1922: Joanne Dru, actriu nord-americana (f. 1996).
1923: Norman Mailer, escriptor i periodista nord-americà (f. 2007).
1925: Manuel Xaló, inventor espanyol de la fregona (f. 2011).
1927: Jerry Haynes, actor nord-americà (f. 2011).
1929: Rudolf Ludwig Mößbauer, físic alemany, premi Nobel de Física en 1961.
1929: Luis Alberto Miloc Pelachi, futbolista i entrenador de futbol uruguaià (f. 1998).
1929: Jean Simmons, actriu britànica (f. 2010).
1930: Luis Ferrero Acosta, assagista i humanista costarricense (f. 2005).
1931: Ernie Banks, beisbolista nord-americà.
1931: Christopher Chataway, atleta i polític britànic.
1933: Bernardo Provenzano, mafiós italià.
1935: Kenzaburō Ōi, escriptor japonès, premi Nobel de Literatura en 1994.
1936: Gabriel Salazar, historiador xilè.
1937: Philip Glass, compositor nord-americà.
1937: Emilio Muñoz Ruiz, bioquímic, investigador i acadèmic espanyol.
1937: Luis de l'Olmo, periodista espanyol.
1937: Suzanne Pleshette, actriu nord-americana (f. 2008).
1938: Beatriz I, reina neerlandesa.
1939: Lilian de Celis, cantant espanyola.
1942: Daniela Bianchi, actriu italiana.
1942: Derek Jarman, cineasta britànic (f. 1994).
1946: Juan José Millás, escriptor espanyol.
1947: Nolan Ryan, beisbolista nord-americà.
1948: Joaquim Nadal, polític espanyol.
1949: Ken Wilber, escriptor nord-americà.
1951: Phil Manzanera, guitarrista britànic, de les bandes Roxy Music i Quiet Sun.
1951: Dave Benton, cantant estonio.
1954: Mauro Baldi, piloto d'automobilisme italià.
1954: Adrian Vandenberg, músic neerlandès, de la banda Whitesnake.
1956: Johnny Rotten, cantant britànic, de la banda Sex Pistols.
1959: Santos Benigne Laciar, boxador argentí.
1959: Anthony LaPaglia, actor australià.
1959: Pedro Sevilla, poeta i novel·lista espanyol.
1960: Grant Morrison, guionista de còmics britànic.
1962: Juan José Lizarbe, advocat i polític espanyol.
1963: Fernando Peña, actor i conductor argentí d'origen uruguaià (f. 2009).
1964: Jeff Hanneman, guitarrista nord-americà, de la banda Slayer.
1965: Vlada Stošić, futbolista serbi.
1966: Jorge González, lluitador argentí (f. 2010).
1967: Fat Mike, músic nord-americà, de la banda NOFX.
1967: Txad Channing, baterista nord-americà, de la banda Nirvana.
1967: Jason Cooper, baterista britànic (The Guareixi).
1969: Rafael Guijosa, jugador d'handbol espanyol.
1970: Minnie Driver, actriu britànica.
1970: Frank, guitarrista espanyol (Mägo d'Oz).
1971: Patricia Velásquez, actriu i model veneçolana.
1973: Portia de Rossi, actriu australiana.
1975: Preity Zinta, actriu índia.
1976: Traianos Dellas, futbolista grec.
1976: Claudio Graf, futbolista argentí.
1977: Shingo Katori, actor i cantant japonès, de la banda SMAP.
1979: Daniel Tammet, matemàtic britànic.
1981: Julio Arqueja, futbolista argentí.
1981: Justin Timberlake, cantant nord-americà, de la banda ’N Sync.
1981: Diego Hartfield, tennista argentí
1982: Andreas Görlitz, futbolista alemany.
1982: Elena Paparizou, cantant grega.
1982: Allan McGregor, futbolista escocès.
1983: Sebastián Castella, torero francès.
1984: Jeremy Wariner, atleta nord-americà.
1984: Vladímir Bystrov, futbolista rus.
1984: Mohammed Tchité, futbolista burundés.
1985: Kalomoira, cantant greco-nord-americà.
1985: Sebastián Malandra, futbolista argentí.
1990: Nicolás Blandi, futbolista argentí.

Necrològiques

Països Catalans

1998 - L'Hospitalet de Llobregat (el Barcelonès): Jaume Fuster, novel·lista català.

Món

743: Muhammad al-Baqir, imant xiïta (n. 676).
1398: Sukō, emperador japonès (n. 1334).
1435: Xuande, emperador xinès (n. 1398).
1561: Bairam Khan, general de l'Imperi mogol, regenti durant la infantesa de l'emperador Akbar (n. ?).
1561: Menno Simons, capdavanter menonita neerlandès (n. 1496).
1580: Enrique I, rei portuguès (n. 1512).
1615: Claudio Aquaviva, jesuïta italià (n. 1543).
1632: Joost Bürgi, matemàtic i rellotger suís (n. 1552).
1665: Johannes Clauberg, filòsof i teòleg alemany (n. 1622).
1686: Jean Mairet, dramaturg francès (n. 1604).
1729: Jakob Roggeveen, explorador neerlandès (n. 1659).
1736: Filippo Juvara, arquitecte i escenògraf italià (n. 1678).
1736: Bruno Maurici de Zabala, militar i administrador colonial espanyol (n. 1682).
1788: Carlos Estuardo, el Pretendent, aristòcrata italià (n. 1720).
1811: Manuel Alberti, sacerdot argentí integrant de la Primera Junta.
1815: José Félix Ribas, capdavanter independentista veneçolà (n. 1775).
1844: Henri Gratien, general francès (n. 1773).
1856: Joaquín Manuel Fernández Creuat, pintor espanyol (n. 1781).
1866: Friedrich Rückert, escriptor i poeta alemany (n. 1788).
1888: sant Juan Bosco, sacerdot italià, fundador dels salesianos (n. 1815).
1892: Charles Spurgeon, bisbe evangelista britànic (n. 1834).
1895: José Estremera, poeta i dramaturg espanyol (n. 1852).
1923: Eligiusz Niewiadomski, pintor polonès, assassí de Gabriel Narutowicz (n. 1869).
1933: John Galsworthy, novel·lista i dramaturg britànic, premi Nobel de Literatura en 1932 (n. 1867).
1944: Jean Giraudoux, dramaturg francès (n. 1882).
1946: Luis Orgaz Yoldi, militar espanyol (n. 1881).
1947: Adolfo Orma, polític argentí (n. 1863).
1952: Pedro Prado, escriptor xilè (n. 1886).
1954: Edwin Armstrong, enginyer i inventor nord-americà (n. 1890).
1955: Salvador González Anaya, escriptor espanyol (n. 1879).
1955: John Raleigh Mott, dirigent cristià nord-americà, premi Nobel de la Pau en 1946 (n. 1865).
1956: Alan Alexander Milne, escriptor britànic (n. 1882).
1965: José Sinués i Urbiola, economista i polític espanyol (n. 1894).
1966: Arthur Ernest Percival, militar britànic (n. 1887).
1968: Flavio Herrera, escriptor guatemalenc (n. 1895).
1969: Meher Bava, gurú indi (n. 1894).
1972: Mahendra Bir Bikram Shah, rei nepalès (n. 1920).
1972: Matvéi Zajárov, militar soviètic (n. 1898).
1973: Ragnar Frisch, economista noruec (n. 1895).
1974: Samuel Goldwyn, productor nord-americà de cinema (n. 1882).
1981: Cozy Col·le, baterista nord-americà de jazz (n. 1909).
1984: Antonio Calvache, torero, actor, fotògraf i cineasta espanyol (n. 1893).
1984: Ricardo García López, K-Fita, humorista i periodista espanyol (n. 1890).
1986: Don Sleet, músic nord-americà (n. 1938).
1987: Yves Allégret, cineasta francès (n. 1907).
1994: Erwin Strittmatter, escriptor alemany (n. 1912).
1995: George Abbott, productor nord-americà, cineasta i director de teatre (n. 1887).
1995: George Robert Stibitz, científic nord-americà (n. 1904).
2000: Gil Kane, dibuixant nord-americà (n. 1926).
2001: Gordon R. Dickson, escriptor canadenc (n. 1923).
2003: Werenfried van Straaten, religiós neerlandès (n. 1913).
2003: Ricardo Zamora de Grassa, porter espanyol, fill de Ricardo Zamora (n. 1933).
2004: Eleanor Holm, nedadora nord-americana (n. 1913).
2005: Assutzena Martín-Daurat Calvo, cantant espanyola (n. 1955).
2006: Moira Shearer, ballarina i actriu britànica (n. 1926).
2007: Lee Bergere, actor nord-americà (n. 1918).
2007: Trinitat Rugero, actriu espanyola (n. 1938).
2008: Volodia Teitelboim, advocat, polític i escriptor xilè (n. 1916).
2010: Tomás Eloy Martínez, escriptor argentí (n. 1934).
2012: Juan Carlos Gené, actor i dramaturg argentí (n. 1929).
2012: Dorothea Tanning, pintora i escriptora nord-americana (n. 1910).
2013: Rubén Bonifaz Nuño, poeta i clasicista mexicà (n. 1923).
2013: Caleb Moore, pilot nord-americà de motonieve (n. 1987).

Santoral catòlic

Onomàstica: sants Eusebi de Sankt Gallen, monjo; Joan Bosco, fundadors dels salesians; Geminià de Mòdena, bisbe; Marcel·la de Roma; Potàmia de Santurde, eremita; Martí de Soure; beats: Ludovica Albertoni; Bernat de Travesseres, màrtir dominic; Maria Cristina de Savoia, reina; venerable Álvaro de Rojas de Santa María.