EPHEMERIDES COTTIDIANUS FORUM

[STV]

1 de febrer

Esdeveniments

Països Catalans

1871 - Barcelona: es publica el primer número de la revista La Renaixença.
1881 - Barcelona: surt el primer número de la història del diari La Vanguardia.
1900 - Barcelona: S'exposen per primera vegada obres del pintor malagueny Pablo Ruiz Picasso. L'exposició es fa als Quatre Gats i l'organitza el cercle artístic dirigit per Santiago Rusiñol i Ramon Casas
1976 - Barcelona: manifestació per l'amnistia convocada al "Salón Victor Pradera" (actual Passeig Lluís Companys) què s'havia intentat, sense èxit, fos autoritzada pel Governador Civil, Sanchez Teran, mitjançant petició realitzada per la Federació d'Associacions de Veins de Barcelona. Al Passeig de Sant Joan es congreguen un gran nombre de manifestants què són dissolts contundentment per la policia armada. Les manifestacions i els "salts" s'acaben extenent per tot el centre de Barcelona durant tot el matí. L'Assemblea de Catalunya demostra la seva capacitat de mobilització. En anys posteriors l'aleshores Governador Civil de Barcelona declara que podien haver-se manifestat aquell dia d'entre 30 i 35.000 persones.
1984 - Mequinensa (el Baix Cinca): un grup de batlles signen la Declaració de Mequinensa, un document en què reconeixen que la llengua catalana, parlada a la Franja de Ponent, pertany al patrimoni cultural de l'Aragó.
2008 - Pau Gasol traspassat de Memphis a Los Angeles Lakers a canvi de Kwame Brown, Javaris Crittenton, dues rondes dels Draft del 2008 i 2010 i els drets sobre el seu germà Marc Gasol.

Món

1151 - Andenne (actualment a Bèlgica) - Batalla d'Andenne entre el principat de Lieja i el comtat de Namur
1881 - el Panamà: hi comencen les obres del Canal.
1924, Albània: Shefqet Verlaci n'esdevé primer ministre.
1979 - Teheran (l'Iran): l'aiatol·là Ruhol·lah Khomeini hi arriba procedent de París, on vivia exiliat.* 2003 - Texas (EUA): el transbordador espacial Columbia, amb set tripulants a bord, es desintegra en entrar a l'atmosfera minuts abans d'aterrar.
2004 - Darwin (el Territori del Nord, Austràlia): hi arriba, procedent d'Adelaida el tren The Ghan, el primer de passatgers que recorre la nova línia de 2.979 quilòmetres entre aquestes dues ciutats; el 15 de gener hi va circular el primer tren de mercaderies.
1952 - Enrico Baj i Sergio Dangelo publiquen a Milà el manifest de la «pintura nuclear».

Naixements

Països Catalans

1208 - Montpeller (Occitània): Jaume I el Conqueridor.
1852 - Corbera d'Ebre (Terra Alta): Jaume Ferran i Clua, descobridor d'un vaccí contra la còlera.
1917 - Barcelona: José Luis Sampedro, escriptor, humanista i economista espanyol (m. 7 d'abril de 2013 (als 96 anys))).
1953 - Benicarló (Baix Maestrat): Àngel (Pitxi) Alonso, futbolista, entrenador i seleccionador nacional de Catalunya.

Món

1973 - Yuri Landman, 1973, luthier del Moodswinger.

Necrològiques

Països Catalans

2004, Molins de Rei, Baix Llobregat: Josep Maria Madorell i Muntané, ninotaire català.
2007, Barcelona: Delfí Abella Gibert, membre dels Setze Jutges i psiquiatre català

Món

1694, Lieja, Principat de Lieja): Joan Lluís d'Elderen, príncep-bisbe del principat de Lieja de 1688 a 1694.
1851, Londres, Anglaterra: Mary Shelley, novel·lista anglesa autora de Frankenstein.
1885: Henri Dupuy de Lôme, brillant enginyer naval francès.
1886, Lons-le-Saunier, Departament del Jura, França: Rouget de Lisle, compositor, autor de la Marsellesa, Himne nacional de França.
1932, El Salvador: Farabundo Martí, líder popular salvadorenc, mor afusellat.
1958, Charlottesville, Virgínia: Clinton Joseph Davisson físic estatunidenc guardonat l'any 1937 amb el Premi Nobel de Física.

Festes i commemoracions

Nit de les Caixes a Bocairent (La Vall d'Albaida), inici de les festes de Moros i Cristians a sant Blai.

Santoral catòlic

Onomàstica: sants Cecili de Granada, bisbe; Pau de Tricastin, bisbe; Basili de Creta; Brígida de Kildare, Sever de Ravenna, bisbe; Agripà del Velai, bisbe; Sigebert III, rei d'Austràsia; Ramon de Fitero, abat i fundador de l'Orde de Calatrava (actualment, el 15 de març); beates Maria-Anna Vaillot i Otília Baumgarten.

[STV]

2 de febrer

El 2 de febrer és el trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 332 dies per finalitzar l'any i 333 en els anys de traspàs.

Esdeveniments

Països Catalans

1974 - Barcelona: Lluís Llach torna a actuar al Palau de la Música Catalana després de 4 anys d'exili.
2004 - Barcelona: Josep-Lluís Carod-Rovira dimiteix de conseller sense cartera al govern de la Generalitat de Catalunya.

Naixements

Països Catalans

1208, Montpeller: Jaume el Conqueridor, rei d'Aragó, de Mallorca i de València, Comte de Barcelona i d'Urgell, i senyor de Montpeller
1647, Vinaròs: Vicent Guilló Barceló, pintor del barroc valencià (m. 1698).
1817, Alcalá la Real: Josep Maria Ventura i Casas, compositor de sardanes
1862, Manacor: Antoni Maria Alcover, lingüista i eclesiàstic mallorquí (m. 1932).
1917, Saix, Alt Vinalopó: Alberto Sols García, bioquímic valencià especialista en la biologia molecular (m. 1989).
1977, Andorra la Vella: Marc Bernaus Cano, futbolista internacional per la selecció andorrana.
1980, Sabadell: Oleguer Presas, jugador de futbol del Futbol Club Barcelona.
1987, Barcelona: Gerard Piqué, jugador de futbol del Futbol Club Barcelona

Món

1882, Dublín, Irlanda: James Joyce, escriptor irlandès.
1926, França: Valéry Giscard d'Estaing, president de la República Francesa.
1977, Barranquilla, Colòmbia: Shakira, cantautora colombiana en castellà i anglès.
1991, Tyseley, Birmingham: Nathan Delfouneso, futbolista anglès

Necrològiques

Països Catalans

1754 - Madrid (Espanya): Jaume Bort i Melià, arquitecte valencià.
1941 - Alcoi (l'Alcoià): Vicent Pascual Pastor, arquitecte valencià.

Món

1200 - Lieja (principat de Lieja): Albert II de Cuijk, príncep-bisbe
1884 - Estats Units: Wendell Phillips, abolicionista i defensor dels drets civils estatunidenc.
1970 - Penrhyndeudraeth (el País de Gal·les): Bertrand Russell, matemàtic i filòsof anglès, premi Nobel de Literatura de 1950.
1979 - Nova York: Sid Vicious, cantant i baixista del grup Sex Pistols.

Festes i commemoracions

Fira a Molins de Rei (El Baix Llobregat), celebrada ininterrompudament des de mitjan segle XIX.
La Candelera, festa major de l'Ametlla de Mar (el Baix Ebre).
Dansa del Tortell a Esponella, a la comarca del Pla de l'Estany.
Patrona de la ciutat de Valls, seguit de festes en els anys acabats en 1 (1991, 2001, 2011...).
Entrada dels Moros i Cristians de Bocairent (La Vall d'Albaida), en honor a sant Blai.
Dia internacional de les zones humides
Dia de la marmota, a la localitat de Punxsutawney , Pennsilvània.

Santoral catòlic

Onomàstica: Presentació del Senyor, antigament Purificació de Maria, i popularment la Candelera; Corneli el Centurió; Adalbert I d'Ostrevent; santa Caterina de Ricci, Llorenç de Canterbury; beat Esteve Bellesini; venerable François Libermann, fundador de la Congregació del Sant Cor de Maria; beat Simone Fidati de Cascia, prevere agustí.

[STV]

3 de febrer

El 3 de febrer és el trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 331 dies per finalitzar l'any i 332 en els anys de traspàs.

Esdeveniments

Països Catalans

1485, Granollers: El capitost remença Pere Joan Sala s'apodera de la ciutat.

Món

1522: la ciutat de Toledo (Espanya) es rendeix a les tropes de Carlos I durant la Guerra de les Comunitats.
1536: en l'actual Argentina, a la vora del Riu de la Plata, Pedro de Mendoza funda el llogaret de La nostra Senyora del Bon Ayre, primer assentament en l'actual ubicació de Buenos Aires. Serà destruïda en pocs anys, i refundada gairebé un segle després.
1574: en l'Imperi rus, el tsar Iván el Terrible, contreu matrimoni per quarta vegada.
1614: en el palau de Louvre de París es representa el ballet Don Quichotte dansé parell Mme Sautenir.
1651: el Parlament de París exigeix la destitució del cardenal Jules Mazzarino com a primer ministre.
1783: Gran Bretanya reconeix la independència dels Estats Units.
1807: a Montevideo (Uruguai) comença una invasió anglesa.
1813: en el llogaret de Sant Lorenzo (Argentina) succeeix la batalla de Sant Lorenzo: els Granaders a cavall al comandament de José de Sant Martín vencen a una expedició espanyola al comandament del comandant Juan Antonio Zabala.
1820: a Xile, lord Thomas Cochrane s'apodera de la ciutat de Valdivia, acabant amb un dels bastions espanyols d'importància en la costa del Pacífic.
1825: en la costa alemanya del mar del Nord moren ofegades unes 800 persones a causa d'una marejada ciclònica.1
1830: Grècia s'independitza de Turquia.
1839: els britànics ocupen Karachi.
1843: a Argentina, el governador bonaerense Juan Manuel de Roses organitza el lloc de Montevideo (Uruguai).
1852: a Argentina es lliura la batalla de Propietaris, on les forces comandades per Justo José d'Urquiza derroten a les de Juan Manuel de Roses.
1870: el rei d'Itàlia rebutja la corona d'Espanya per al seu nebot, Tomás Alberto de Savoia, duc de Gènova.
1874: el general Manuel Pavía mana a les seves tropes entrar al congrés espanyol per impedir la derrota d'Emilio Castelar.
1875: durant la Tercera Guerra Carlista es produeix la Sorpresa de Lácar, succés en el qual el rei Alfonso XII va ser a punt de ser capturat per les tropes carlistas.
1900: en el marc de la guerra anglo-bóer, fonts bóeres confirmen que en l'última setmana les seves pèrdues en vides humanes ascendeix a 1100 efectius, mentre que uns 600 han estat ferits de gravetat.
1900: el ministre de Guerra mexicà, general Bernardo Reyes, anuncia la proposta de pau que s'ofereix als natius yaquis per posar fi a la seva revolta independentista: la garantia de mantenir la propietat de les seves terres i el dret a la ciutadania mexicana.
1900: a les muntanyes Bacatete (Sonora) mor el general mexicà Lorenzo Torres, comandant de les forces que sufoquen la rebel·lió dels nadius yaquis. Les baixes de l'exèrcit en aquest conflicte ascendirien a 358.
1900: el govern brasiler anuncia l'arrest de «diversos elements monàrquics que estaven conjurant contra la República».
1900: a Viena (Àustria), Brussel·les (Bèlgica) i Aquisgrà (Alemanya), es realitzen grans vagues de treballadors en demanda de millores salarials i socials.
1904: a Múrcia es desborda el riu Segura.
1906: el govern japonès incrementa el tonatge de la seva marina de 240.000 a 400.000 tn.
1912: a Ferrol, els Reis d'Espanya, Alfonso XIII i Victoria Eugenia de Battenberg, assisteixen a la botadura de l'Espanya, nou cuirassat de l'Armada.
1915: el Congrés espanyol aprova el projecte de llei de bases navals.
1915: a París se celebra la conferència dels ministres de Finances aliats.
1916: a Alemanya s'inicia la confiscació de les indústries tèxtils.
1916: Iván Goremykin és substituït per Borís Shtiúrmer en la presidència del consell de ministres rus.
1917: EE. UU. trenca relacions diplomàtiques amb Alemanya.
1917: a Alemanya la crisi del carbó obliga al racionament en el seu consum.
1919: forces soviètiques ocupen Ucraïna. A Kíev es forma un Govern mixt.
1923: Gran Bretanya reconeix el seu deute de 4600 milions de dòlars amb EE. UU.
1926: ascendeix a general de brigada el fins ara coronel d'infanteria Francisco Franco (34 anys), en aquests moments, el més jove d'Europa.
1926: el txec es converteix en idioma oficial de Txecoslovàquia i es donen grans avantatges a les llengües minoritàries del país.
1927: a Portugal, l'oposició al govern del general António Óscar de Fragoso Carmona organitza aixecaments militars a Lisboa i Porto.
1930: la Real Federació Espanyola de Futbol acorda no participar en el torneig internacional de Montevideo.
1931: un terratrèmol destrueix diverses ciutats de Nova Zelanda i causa la mort de més de mil persones.
1932: cinc terratrèmols consecutius destrueixen una porció considerable de Santiago de Cuba.
1933: conclou la guerra civil de Nicaragua amb un tractat de pau signat per Augusto César Sandino, cap de les forces revolucionàries, i el president Juan Bautista Sacasa i Sacasa.
1935: l'astrònom Sylvain Julien Victor Arend descobreix un nou asteroide, al que dóna el nom d'Alain.
1939: el cap del Partit Rexista belga, Léon Degrelle, arriba a Burgos.
1943: Finlàndia entaula negociacions amb la URSS per intentar obtenir la pau.
1944: a Espanya —en el marc de la Segona Guerra Mundial— el General Francisco Franco reafirma l'estricta neutralitat d'Espanya.
1945: en EE. UU. s'estrena la pel·lícula Els tres cavallers (de Walt Disney).
1945: en el marc de la Segona Guerra Mundial, tropes nord-americanes entren a Manila.
1945: Els aliats llancen 3000 tn de bombes sobre la població civil a Berlín, en venjança pel bombardeig nazi de Londres.
1945: el Govern espanyol crea per decret el monopoli Tabacalera.
1950: a Londres detenen al físic alemany Klaus Fuchs, acusat d'espionatge en profit de la URSS.
1950: dimiteixen els ministres socialistes francesos.
1951: a Txecoslovàquia detenen a Vladimír Clementis, ministre d'Afers exteriors.
1954: a Huelva neva per primera vegada en la seva història.
1957: en Monterrey (Mèxic), s'inaugura el teatre María Tereza Montoya.
1957: a Paraguai el dictador Stroessner funda Port Stroessner (a la Triple Frontera).
1959: Buddy Holly, Ritchie Valens i The Big Bopper moren en estavellar-se l'avió en el qual viatjaven.
1961: la República Popular Xina realitza compres d'ordi i blat a Canadà per valor de 60 milions de dòlars, amb la finalitat de pal·liar l'escassetat de gra al país.
1962: en Christchurch, el neozelandès Peter Snell obté un rècord mundial en córrer els 800m en 1 minut, 44 segons i 3 desenes.
1963: en Granadilla d'Abona (Tenerife) s'esfondra un edifici quan unes mil persones feien cua per obtenir el DNI, provocant 23 morts i més de 100 ferits.
1966: en la Lluna aterra la sonda soviètica Lluna 9 i emet imatges des del Mar de les Tempestes. És la primera nau humana que descendeix suaument en un altre astre (ja la nau nord-americana Ranger 4 s'havia estavellat en la Lluna el 26 d'abril de 1962).
1969: en Palestina, el Congrés Nacional nomena a Yasir Arafat cap de l'OLP.
1971: l'OPEP fixa unilateralment els preus del petroli.
1972: en Sapporo (Japó) s'inauguren els XI Jocs Olímpics d'Hivern.
1975: en Cali (Colòmbia) el cònsol honorari dels Països Baixos és segrestat per les FARC.
1977: a Etiòpia, cop d'estat del vicepresident del Consell Administratiu Militar Provisional (CAMP), Mengistu Haile Mariam, en el qual és assassinat el cap d'Estat, Tafari Benti.
1979: a Madrid, Olof Palme realitza una conferència en un acte commemoratiu del centenari del PSOE.
1980: els reis d'Espanya inicien la seva primera visita oficial a les Vascongadas.
1983: al Vaticà, el papa Juan Pablo II presenta el nou Codi de dret canònic.
1984: a Caracas (Veneçuela), sis països democràtics hispanoamericans i Espanya ―després de sofrir dècades de dictadures militars de dretes― signen la Declaració de Caracas, en la qual es qualifica la democràcia com el millor sistema polític per a Hispanoamèrica.
1985: a Johannesburg (Sud-àfrica), Desmond Tutu es converteix en el primer bisbe negre anglicà.
1986: a Costa Rica, el socialdemòcrata Óscar Arias és triat president.
1987: a Espanya es presenta oficialment davant el públic l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya.
1987: el ministre d'Educació espanyol, José María Maravall, afirma estar disposat a dialogar amb els representants estudiantils.
1989: a Paraguai és deposat el general colpista Alfredo Stroessner com a conseqüència d'un cop d'estat liderat pel seu consuegro, el general Andrés Rodríguez Pedotti, acabant així amb la dictadura més llarga d'Amèrica del Sud (35 anys).
1990: el Soviet Suprem aprova la llei de modalitats de secessió de les repúbliques de la URSS.
1991: el Partit Comunista Italià deixa d'existir oficialment després de 70 anys d'història, en aprovar el XX Congrés la seva conversió en el Partit Democràtic de l'Esquerra.
1992: a Cartagena les protestes per la greu crisi industrial que se sofria desemboquen en la crema de l'Assemblea Regional. Va ser la primera vegada des de 1933 que la població civil incendiava un parlament que havia triat democràticament.
1993: en una inspecció hospitalària a Banyoles (Girona, Espanya) es descobreix un nou cas d'ablació de clítoris en la filla d'un emigrant de Gàmbia.
1994: llançament del Transbordador espacial Discovery amb un astronauta rus a bord, primer en un vehicle espacial nord-americà.
1995: recuperades les obres de Picasso i Braque robades d'un museu d'Estocolm en 1993.
1998: Karla Tuker, condemnada a mort per doble assassinat, es converteix en la segona dona ajusticiada a Estats Units des de la restauració de la pena cabdal en 1976.
1999: l'ONU decideix retirar a tot el personal nord-americà i britànic instal·lat a l'Iraq.
2000: el grup alemany de telecomunicacions Mannesmann accepta fusionar-se amb el britànic Vodafone.
2000: l'exèrcit rus presa Grozni, la capital txetxena.
2000: el president federal austríac, Thomás Klestil, encarrega la formació d'un nou govern amb els populars de Wolfgang Schüssel (ÖVP) i la ultraderecha de Jörg Haider (FPÖ).
2002: a Turquia, un fort terratrèmol causa 44 morts i centenars de ferits.
2003: les autoritats nigerianes imposen el toc de queda al sud del país per frenar una ona de violència ètnica.
2003: en les costes espanyoles de Tarifa (Cadis) són detinguts 163 immigrants que arribaven en pastera després de travessar les aigües de l'Estret de Gibraltar.
2003: a les costes gallegues i cantàbriques continua arribant el fuel abocat pel petrolier Prestige.
2003: en la seva mansió de Los Angeles (Califòrnia), el productor musical Phil Spector (1939-) mata a l'actriu i modelo Llana Clarkson (1962-2003). En 2009 serà condemnat a 19 anys de presó.
2003: és arrestat Billie Joe Armstrong cantant de la banda nord-americana Green Day per conduir sota els efectes de l'alcohol.
2004: l'ONU anuncia la necessitat urgent de regular l'explotació comercial de l'Antàrtida.
2004: a Brasil les fortes pluges des del passat mes de desembre deixen 84 morts.
2004: a Haití els estudiants demanen la renúncia del president Aristide.
2005: la revista Nature publica un estudi realitzat en un fòssil de l'Antàrtida, que evidencia per primera vegada amb exactitud que la diversificació de les aus es va produir en el Cretácico.
2005: el Govern israelià anuncia l'alliberament de 900 presos palestins i la retirada de les seves tropes de cinc ciutats, entre elles Jericó.
2005: l'Institut Cervantes signa un conveni amb la Real Acadèmia Galega (RAG) per promoure la presència de la llengua i la cultura de Galícia en tots els centres de l'Institut.
2006: després d'una denúncia de la Societat General d'Autors i Editors (SGAE), la Frikipedia és retirada temporalment de la web.
2006: el Govern espanyol autoritza l'OPA de Gas Natural sobre Endesa encara que imposa algunes condicions a l'operació.
2007: en Valparaíso (Xile) moren 8 persones per una explosió i incendi.
2012: fallida de l'aerolínia hongaresa Malev.

Naixements

Països Catalans

1946, Barcelona (Barcelonès): Francesc Boix i Masramon, Xesco Boix, músic, animador i cantant català de folk i de cançó infantil.

Món

1338: Juana I de Castella, reina d'Espanya.
1689: Blas de Lezo, almirall espanyol (f. 1741).
1721: Friedrich Wilhelm von Seydlitz, General de Cavalleria Prusiano (f. 1773).
1736: Johann Georg Albrechtsberger, músic i teòric austríac (f. 1809).
1754: Juan Ruiz d'Apodaca, antepenúltimo virrey de Nova Espanya (f. 1835).
1790: Gideon Mantell, paleontòleg britànic (f. 1852).
1795: Antonio José de Sucre, polític, estadista i militar veneçolà i president bolivià entre 1825 i 1828 (f. 1830).
1807: Jenaro Pérez Villaamil, pintor espanyol (f. 1854).
1809: Félix Mendelssohn, compositor alemany (f. 1847).
1811: Horace Greeley, periodista nord-americà (f. 1872).
1815: Manuel Moreno López, periodista i polític espanyol (f. 1868).
1821: Elizabeth Blackwell, metgessa nord-americana (f. 1910).
1826: Manuel Castellà, pintor espanyol (f. 1880).
1830: Robert Gascoyne-Cecil, tercer marquès de Salisbury, polític britànic (f. 1903).
1843: William Cornelius Van Horne, executiu ferrovial canadenc (f. 1915).
1849: Ricardo Magdalena, arquitecte espanyol (f. 1910).
1859: Hugo Junkers, constructor aeronàutic alemany (f. 1935).
1861: Blas Mora, cantador de jota aragonesa (f. 1938).
1874: Gertrude Stein, escriptora nord-americana (f. 1946).
1878: Ramón María Aller Ulloa, astrònom, matemàtic i sacerdot espanyol (f. 1966).
1887: Georg Trakl, poeta austríac (f. 1914).
1889: Carl Theodor Dreyer, cineasta danès (f. 1968).
1892: Juan Negrín, fisiólogo i polític espanyol (f. 1956).
1893: Gastón Juliá, matemàtic francès (f. 1978).
1894: Norman Rockwell, fotògraf i pintor nord-americà (f. 1978).
1898: Alvar Aalto, dissenyador de mobles i arquitecte finlandès (f. 1976).
1898: Pável Urysón, matemàtic rus (f. 1924).
1899: Lao She, escriptor xinès (f. 1966).
1901: Ramón J. Sender, escriptor espanyol (f. 1982).
1902: Martín Agüero Ereño, torero espanyol (f. 1977).
1904: Luigi Dallapiccola, compositor i pianista italià (f. 1975).
1906: Albino Barra Villalobos, polític i sindicalista xilè (f. 1993).
1906: Arturo Fernández Meyzán, futbolista peruà (f. 1999).
1907: Rafael Lorente Escudero, arquitecte uruguaià (f. 1992).
1907: James A. Michener, escriptor nord-americà (f. 1997).
1909: Simone Weil, filòsofa i escriptora francesa (f. 1943).
1911: Jehan Alain, compositor i organista francès (f. 1940).
1912: Jacques Soustelle, antropòleg i polític francès (f. 1990).
1913: Eduardo Kingman, pintor equatorià (f. 1997).
1915: José Jabardo, ciclista espanyol (f. 1986).
1918: Joey Bishop, artista i humorista nord-americà (f. 2007).
1918: Helen Stephens, atleta nord-americà (f. 1994).
1920: Henry Heimlich, metge nord-americà.
1925: John Fiedler, actor nord-americà (f. 2005).
1925: Leon Schlumpf, polític suís.
1927: Kenneth Anger, cineasta, escriptor i pintor nord-americà.
1929: Evaristo Márquez Contreras, escultor espanyol (f. 1996).
1929: Camilo Torres Restrepo, sacerdot catòlic i guerriller colombià (f. 1966).
1932: Peggy Ann Garner, actriu nord-americana (f. 1984).
1934: Juan Carlos Calabró, actor i humorista argentí (f. 2013).
1934: Alfred Lucchetti, actor espanyol (f. 2011).
1935: Johnny "Guitar" Watson, músic nord-americà (f. 1996).
1938: Victor Buono, actor nord-americà (f. 1982).
1939: Michael Cimino, cineasta nord-americà.
1943: Blythe Danner, actriu nord-americana.
1943: Dennis Edwards, cantant nord-americà, de la banda The Temptations.
1947: Paul Auster, poeta i novel·lista nord-americà.
1947: Dave Davies, músic britànic, de la banda The Kinks.
1947: Soledad Puértolas, escriptora espanyola.
1948: Henning Mankell, escriptor suec.
1948: Carlos Felipe Ximenes Belo, bisbe timorense, premi Nobel de la Pau en 1996.
1949: Jorge Guinzburg, periodista, productor i humorista argentí (f. 2008).
1949: Hennie Kuiper, ciclista neerlandès.
1949: Amancio Prada, cantautor espanyol.
1950: Juan Alberto Belloch, polític espanyol.
1950: Morgan Fairchild, actriu nord-americana.
1950: María Jiménez, cantant espanyola.
1952: Eduardo Ulibarri, periodista cubà de nacionalitat costarricense.
1956: Hernán Darío Gómez, entrenador de futbol colombià.
1956: Nathan Lane, actor nord-americà.
1956: Lee Ranaldo, músic nord-americà, de la banda Sonic Youth.
1957: Antonio Lara Ramos, historiador i escriptor espanyol.
1959: Fabián Bielinsky, cineasta argentí (f. 2006).
1959: Yasuharu Konishi, músic japonès, de la banda Pizzicato Five.
1959: Laurence Tolhurst, músic britànic, de la banda The Guareixi.
1960: Kerry Von Erich, lluitador professional nord-americà (f. 1993).
1961: Mercedes Abad, escriptora i periodista espanyola.
1961: Jay Adams, skater i surfista nord-americà.
1963: José Biriukov, baloncestista espanyol.
1965: Maura Tierney, actriu nord-americana.
1967: Jason Morris, yudoca nord-americà.
1968: Vlade Divac, baloncestista iugoslau.
1969: Retief Goosen, golfista sud-africà.
1969: John Spence, músic nord-americà, de la banda No Doubt.
1970: Óscar Còrdova, futbolista colombià.
1970: Warwick Davis, actor britànic.
1972: Mart Poom, futbolista estonio.
1973: Ilana Sod, periodista mexicana.
1975: Markus Schulz, DJ i productor d'origen alemany.
1976: Illa Fisher, actriu australiana.
1977: Mario Barris, yudoca colombià.
1977: Daddy Yankee, cantant porto-riqueny.
1978: Adrian R'Mante, actor nord-americà.
1978: Eliza Schneider, actriu i cantant nord-americà.
1979: M'balia Marichal, actriu i cantant mexicana, de la banda OV7.
1981: Maurice Ross, futbolista escocès.
1984: Sara Carboner, periodista esportiva espanyola.
1987: Vanesa González, actriu i cantant argentina.
1988: Kyuhyun, cantant sud-coreà, de la banda Super Junior.
1989: Ryne Sanborn, actor nord-americà.
1989: Slobodan Rajković, futbolista serbi.
1990: Sean Kingston, cantant nord-americà.

Necrològiques

Món

316: Blas de Sebaste, bisbe armeni de Sebaste (Turquia).
865: Sant Oscar, sant cristià d'origen alemany (n. 801).
1399: Juan de Gant (n. 1340).
1468: Johannes Gutenberg, impressor alemany (n. 1398).
1558: Alfonso de Castro, religiós i conejero real espanyol (n. 1495).
1802: Pedro Rodríguez de Campomanes, polític, economista i historiador espanyol (n. 1723).
1803: María Isidra de Guzmán i de la Truja, mestra espanyola (n. 1768).
1832: George Crabbe, poeta i naturalista britànic (n. 1754).
1847: Marie Duplessis, cortesana francesa, model de la dama de les camelias (n. 1824).
1862: Jean Baptiste Biot, físic, astrònom i matemàtic francès (n. 1774).
1889: Juan Manuel Montalbán, jurista espanyol (n. 1806).
1892: Antonio Machado Álvarez, escriptor, pare dels poetes espanyols Antonio i Manuel (n. 1848).
1900: Ottokar Novacek, compositor hongarès (n. 1866).
1924: Woodrow Wilson, 28º president d'Estats Units (n. 1856).
1929: Agner Krarup Erlang, matemàtic, estadístic, i enginyer danès (n. 1878).
1935: Hugo Junkers, constructor aeronàutic alemany (n. 1859).
1938: Manuel Linares Rivas, comediógrafo espanyol (n. 1866).
1945: Roland Freisler, polític alemany nazi (n. 1893).
1947: José Luis Hidalgo, poeta espanyol (n. 1919).
1949: Carlos Obligat, poeta argentí (n. 1889).
1951: Abel Tarride, actor i dramaturg francès (n. 1865).
1952: Pedro Muguruza, arquitecte espanyol (n. 1893).
1959: Buddy Holly, cantant nord-americà (n. 1936).
1959: Jiles Perry Richardson, The Big Bopper, cantant nord-americà (n. 1930).
1959: Ritchie Valens, cantant nord-americà (n. 1941).
1969: Al Taliaferro, historietista nord-americà (n. 1905).
1972: Ramón Prieto Bances, polític i jurista espanyol (n. 1889).
1974: Rafael García i García de Castro, bisbe espanyol (n. 1895).
1974: Juan d'Orduña, actor i director de cinema espanyol (f. 1900).
1975: Umm Kalzum, cantant egípcia (n. 1904).
1977: Marta Taboada, advocada i activista argentina (n. 1942).
1978: Otto Maria Carpeaux, assagista, crític literari i periodista austríac nacionalitzat brasiler (n. 1900).
1981: Isabel Garcés, actriu espanyola (n. 1901).
1982: Antenor Patiño, empresari bolivià (n. 1896)
1983: Felipe Boso, poeta espanyol (n. 1924).
1987: Manuel Díez-Alegria, militar espanyol (n. 1905).
1989: John Cassavetes, cineasta nord-americà (n. 1929).
1989: Juan Manuel Fanjul Sedeño, polític espanyol (n. 1915).
1994: Raul "Camús" Padilla, actor i comediant mexicà (n. 1918).
1996: Audrey Meadows, actriu nord-americana (n. 1922).
1997: Bohumil Hrabal, novel·lista txec (n. 1914).
1998: Juan García Iranzo, historietista espanyol (n. 1918).
1999: Gwen Guthrie, cantant nord-americà (n. 1950).
2003: Fulgencio Berdugo, futbolista colombià (n. 1918).
2003: Llana Clarkson, actriu i model nord-americà (n. 1962).
2003: Natalia Medvédeva, poeta, escriptora i músic russa (n. 1958).
2003: João César Monteiro, actor i cineasta brasiler (n. 1939).
2003: Albin Waczyński, psiquiatre, especialista en construcció d'hospitals i pintor polonès (n. 1929).
2005: Ernst Mayr, biòleg evolutiu alemany (n. 1904).
2005: Zurab Zhvania, primer ministre georgiano (n. 1963).
2006: Al Lewis, actor nord-americà (n. 1923).
2007: Ángel Luis Bienvenida, torero espanyol (n. 1924).
2007: Pedro Knight, trompetista cubà (n. 1921).
2007: Carlos Mayolo, cineasta colombià (n. 1945).
2011: Maria Schneider, actriu francesa (n. 1952).
2011: Édouard Glissant, escriptor francès (n. 1924).
2012: Ben Gazzara, actor nord-americà (n. 1930).
2013: Ichikawa Danjūrō XII, actor japonès (n. 1946).
2013: Arpad Miklos, actor hongarès de cinema pornogràfic gai (n. 1967).

Festes i commemoracions


Sant Blai és la festa major de l'Aleixar (el Baix Camp) i de Bocairent (la Vall d'Albaida).
Sant Blai és festa a Pedreguer (la Marina Alta).

Santoral catòlic

Onomàstica: sants Sant Blai, bisbe d'Armènia; Anscari d'Hamburg, bisbe; Claudina Thévenet; Siméo el Just, ancià de Jerusalem; entre els ortodoxos (els catòlics la celebren l'1 de setembre): Anna (profetessa).

[STV]

4 de febrer

Woman with a Book. 1.923

El 4 de febrer és el trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 330 dies per finalitzar l'any i 331 en els anys de traspàs.

Esdeveniments

Països Catalans

1939 - Girona: les tropes franquistes ocupen la ciutat (Guerra Civil Espanyola).

Món

1859 - muntanya del Sinaí (Egipte): Konstantin von Tischendorf hi descobreix el Codex Sinaiticus.
1865 - Quimper: Primer exemplar de la revista bretona Feiz ha Breiz.
1916 - París: L'inventor del paracaigudes, François Reichelt, mor en saltar des de la Torre Eiffel per provar l'invent.
1945 - Jalta (Unió Soviètica): Encontre dels líders dels Aliats de la Segona Guerra Mundial, Roosevelt, Stalin i Churchill. En la reunió s'acorda, entre d'altres pactes, dividir Alemanya en quatre zones, una per a cada una de les 3 potències participants a la conferència, més França. Berlín, tot i haver estat inclosa dins la zona soviètica, també es divideix en 4 sectors.
1948 - Sri Lanka: el país assoleix la independència del Regne Unit.
1998 - l'Afganistan: un terratrèmol de 6.1 graus en l'escala de Richter provoca més de 5.000 morts al nord-est del país.
2004 - Cambridge, Massachusetts (EUA): Va ser fundat Facebook.
2006 - Damasc (Síria): uns manifestants hi incendien les ambaixades danesa i noruega per la publicació en diversos diaris europeus d'unes caricatures de Mahoma; serà el primer fet violent en els països musulmans d'una sèrie desfermada per aquest fet.

Naixements

Països Catalans

1892, el Vendrell, Província de Tarragona: Andreu Nin polític i escriptor català (m. 1937).
1942, Alcoi: Ovidi Montllor, actor i cantant de la Nova Cançó valencià (m. 1995).

Món

1799, Porto, Portugal: Almeida Garrett, nascut João Baptista da Silva Leitão de Almeida, escriptor portuguès del romanticisme.
1881: Fernand Léger, pintor cubista francés (m. 1955).
1913, Tuskegee, Alabama, EUA: Rosa Parks, nascuda Rosa Louise McCauley, pionera del Moviment Americà pels Drets Civils (1955-1968) (m. 2005).
1947, Budapest, Hongria: Máté Péter, cantant, compositor i pianista hongarès.

Necrològiques

Països Catalans

1996, Arenys de Mar, Maresme: Fèlix Cucurull, escriptor i historiador català (n. 1919).
2000, Barcelona: Joan Capri, actor i monologuista català (82 anys).

Món

211, Eboracum, Britània: Septimi Sever, emperador romà (n. 146).
1820, Praga: Gottfried Johann Dlabacz, músic i religiós premonstratenc.
1931, Cartago: Herman ten Kate, antropòleg neerlandès que féu un treball extens sobre els pobles indis de la Baixa Califòrnia.

Festes i commemoracions

Festa de la independència a Sri Lanka

Santoral catòlic

Onomàstica: sants Isidor de Pelusium, anacoreta (s. IV); Andreu Corsini, bisbe; Gilbert de Sempringham, monjo i fundador dels gilbertins; Joan de Brito; santa Joana de Valois, princesa francesa fundadora de l'orde de les Anunciates; Josep de Leonessa, prevere caputxí; Fileas de Thmuis, bisbe i màrtir; beats Raban Maur; venerable Jaume Clotet i Fabrés, cofundador dels Claretians.

[STV]

5 de febrer

El 5 de febrer és el trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 329 dies per finalitzar l'any i 330 en els anys de traspàs.

Esdeveniments

Països Catalans

1714 - Prats de Lluçanès (Osona) i Sant Feliu Sasserra (Bages): les tropes filipistes devasten les viles.
1919 - Barcelona: hi comença la vaga de la Canadenca.

Món

62: en l'actual Itàlia, la ciutat de Pompeya, als peus del volcà Vesubio, és danyada per un fort terratrèmol. Tement una erupció del volcà, gran part de les seves 20 000 habitants deixen les seves llars en una fugida provocada pel pànic. (17 anys després, una erupció sepultarà Pompeya amb tots els seus habitants).
1323: a Espanya, l'Hospital de l'Herredada atorga al llogaret Vega de Donya Olimpa la Carta foral.
1518: a Espanya, el marí Sebastián Gaboto és nomenat pilot major de la Casa de Contractació de Sevilla, després d'haver servit a la Corona anglesa.
1556: a Espanya, el rei Carlos I d'Espanya signa amb el rei francès Enrique II la Treva de Vaucelles.
1597: a Japó, en el pujol Nishizaka de Nagasaki, el Govern crucifica al jesuïta Pablo Miki i a altres 25 religiosos i laics japonesos i estrangers coneguts com els 26 màrtirs de Japó, sent la primera crucifixión col·lectiva en 15 segles.
1597: en l'estat de Nou León (Mèxic) es funda la ciutat de Sant Nicolás dels Garsa.
1752: en el mar Mediterrani, forces franc-espanyoles derroten als britànics i prenen Menorca.
1764: el Vaticà condemna el llibre Justini Febronii juris consulti de Stata Ecclesiæ et legitima potestate Romani Pontificis líber singularis ad reuniendos dissidentes in religione christianos compositus (Bullioni apud Guillelmum Evrardi, 1763) de Julius Febronius (pseudònim de Johann Nikolaus von Hontheim), fundador del febronianismo.
1783: a Calàbria (Itàlia) a les 12:00 del migdia un terratrèmol d'una intensitat benvolguda de 7,0 graus en l'escala de Richter destrueix uns 180 pobles a Calàbria i Sicília, causant la mort d'unes 25 000 persones. En els propers 50 dies hi haurà quatre terratrèmols intensos (6 i 7 de febrer, i 1 i 28 de març) que cobraran 25 000 vides més.
1810: després d'apoderar-se de Jaén, Còrdova, Sevilla i Granada, les tropes napoleòniques entren a Màlaga al comandament del general Sebastiani.
1818: a Suècia puja al tron el mariscal napoleònic Jean Baptiste Bernadotte amb el nom de Carlos XIV.
1819: tractat entre Xile i Argentina per col·laborar en la independència del Perú.
1825: en la costa alemanya del mar del Nord moren ofegades unes 800 persones a causa d'una marejada ciclònica.
1852: a Sant Petersburg (Rússia) s'inaugura el Museu de l'Hermitage.
1852: a Nicaragua, el Director de l'Estat Fulgencio Vega, que exercia interinament el càrrec, decreta traslladar el govern des de la ciutat de Granada a la ciutat de Managua elevant a aquesta última al rang de capital de la nació, trasllat que es farà efectiu quatre dies després.
1857: a Mèxic es promulga de la Constitució Federal dels Estats Units Mexicans.
1864: Dinamarca es rendeix en la guerra contra Prusia i Àustria.
1876: el Capità General José Malcampo i Monge surt amb la flota de Manila (Filipines) cap a la illa de Joló, per acabar amb la seva independència i amb el seu focus de pirateria.
1877: a Madrid, amb la col·locació de la primera pedra de la Presó Modelo s'inicia la reforma penal en aquest país.
1878: l'Imperi otomà i Rússia signen un armistici.
1885: l'Estat Lliure del Congo es converteix en possessió personal de Leopoldo II, rei dels Belgues.
1887: a Xile se signa la llei que habilita a les dones a obtenir graus universitaris.
1887: a Milà (Itàlia), s'estrena l'opera Otello de Giuseppe Verdi.
1888: en Zalamea la Real (província d'Huelva, Espanya) es produeix un enfrontament entre manifestants anarquistes i la Guàrdia Civil amb el balanç de més de vint morts.
1902: a França, la jornada de treball dels miners es fixa en nou hores.
1902: a Espanya s'empren tropes per cobrar les contribucions.
1902: a Londres es funda el primer club de fans, en honor del director teatral Lewis Waller.
1903: a Espanya, dotze mil barcelonines signen un peticionari, dirigit a l'alcalde de la seva ciutat, perquè emprengui una campanya contra la blasfèmia.
1907: a Madrid es registren temperatures de −13 °C durant l'ona de fred.
1912: a Espanya es bota el cuirassat Espanya, primer dels vaixells de guerra construïts després de la destrucció de la Marina espanyola en les guerres de Cuba i Filipines.
1915: a Mèxic, Pancho Vila assumeix plens poders militars i civils.
1916: se celebra per primera vegada el cabaret internacional creat pel moviment dadaísta.
1917: a la ciutat de Querétaro (Mèxic) el Congrés Constituent promulga la Constitució Política dels Estats Units Mexicans, que nomena al general Venustiano Carranza com a primer president constitucional del país.
1919: a Estats Units, David W. Griffith, Charles Chaplin, Douglas Fairbanks i Mary Pickford, formen United Artists.
1920: en el Teatre Nacional de l'Òpera de París s'estrena El cant del rossinyol, d'Ígor Stravinski.
1923: a Itàlia, Benito Mussolini ordena la detenció de centenars de militants socialistes.
1923: en el Sarre (Alemanya) se celebra una vaga general provocada per la retallada de salaris.
1927: la Conferència dels Ambaixadors a París accepta que Alemanya fortifiqui les seves fronteres del sud i est, sempre que el seu desarmament sigui efectiu.
1929: es descobreix a Barcelona una necròpoli ibèrica en Montjuich.
1931: es concedeix el Premi Nacional de Literatura a Maurici Bacarisse.
1933: en les Índies Orientals Neerlandeses, mariners amotinats segresten el cuirassat De Zeven Provinciën.
1936: es constitueix una companyia per explotar la pissarra bituminosa en la regió muntanyenca de Ronda (Màlaga).
1938: el president de la República Mexicana, el Gral. Lázaro Cárdenas del Riu va inaugurar l'enginy Emiliano Zapata, situat en Zacatepec d'Hidalgo, Morelos.
1939: el president de la Generalitat Lluis Companys i el president de la govern Autònomo basc José Antonio Aguirre creuen la frontera francesa en direcció a l'exili.
1940: en l'Índia, Mahatma Gandhi es reuneix amb el virrey britànic.
1943: a Nova York, el boxador Jake LaMotta aconsegueix vèncer als punts a Sugar Ray Robinson.
1946: en la Ciutat de Mèxic és inaugurada la Monumental Plaça de toros Mèxic, projecte de l'empresari yucateco d'origen libanès Neguib Simón.
1947: a Polònia el Parlament tria president de la República a Bolsław Bierut qui, fins llavors, havia exercit el càrrec de forma provisional.
1947: en el Teatre Poliorama de Barcelona actuen Lola Flores i Manolo Caragol.
1948: es reobre la frontera franc-espanyola.
1949: a Iran, es dissol el Partit Tudeh, d'orientació comunista.
1949: Alberto Larraguibel i el seu cavall Huaso baten el rècord mundial de salt alt a cavall, superant els 2,47 metres.
1953: a Mèxic, un violent terratrèmol deixa seriosament afectada la regió meridional del país: Tila, Yajalón i Chilón.
1954: el Viet Minh a prop Dien Bé Phu.
1955: cau el govern francès de Pierre Mendès France a causa de la situació en el nord d'Àfrica.
1955: en un vaixell en el Mediterrani es produeix la primera trobada de Josip Broz, Tito, i Gamal Abdel Nasser.
1958: a Egipte, Gamal Abdel Nasser és nomenat el primer president de la recentment creada República Àrab Unida.
1958: enfront de la desembocadura del riu Savannah (estat de Geòrgia), durant un exercici de pràctica a les 2:00 del matí, un bombarder B-47 que carregava amb una bomba d'hidrogen Mark 15 de 3500 kg va fregar en l'aire a un avió de combat F-86. Per protegir a la tripulació d'una possible explosió, la bomba va ser tirada a les superficials aigües ―on creien que es podria recuperar fàcilment― a pocs quilòmetres de la localitat de Tybee Island. Mai es va aconseguir recuperar.
1960: en Meyrin, prop de Ginebra, s'inaugura el major accelerador de partícules mundial, un sincrotón de 25 GeV de potència, construït pel CERN.
1964: a Cuba, Fidel Castro talla el subministrament d'aigua potable de la base nord-americana a Guantánamo (Cuba). La vespra, quatre vaixells de pesca cubans havien estat capturats per Estats Units.
1965: en EE. UU., Martin Luther King és alliberat quatre dies després del seu arrest en Selma (Alabama) juntament amb cinc-cents manifestants antisegregacionistas.
1966: Estats Units confirma la venda de carros de combat del tipus Patton a Israel.
1966: en les violentes manifestacions antiestadounidense celebrades enfront de l'Ambaixada d'Estats Units a Madrid, els manifestants demanen l'evacuació de les bases militars a Espanya.
1967: en la seva carpa cultural en La Reina (prop de Santiago de Xile) se suïcida la cantautora Violeta Parra, de 49 anys.
1969: en la cova d'Altamira (Espanya) s'aplica un nou sistema protector a les pintures prehistòriques, que estaven degradant-se a causa de la llum artificial.
1970: a l'Haia , la Cort Internacional de Justícia rebutja la demanda del Govern belga contra l'espanyol en el litigi que mantenen sobre l'assumpte de l'empresa Barcelona Traction, Light and Power Company.
1971: els astronautes nord-americans Alan Bartlett Shepard i Edgar D. Mitchell es posen en la Lluna amb el mòdul Antares i recorren caminant el cràter Fra Mauro.
1971: a Guipúscoa (Espanya) s'aixeca l'estat d'excepció.
1972: a Vitòria, 3500 treballadors en vaga provoquen el tancament de la fàbrica de pneumàtics Michelin.
1972: el diari Madrid anuncia la venda del seu patrimoni.
1975: a Lima (Perú) la vaga de la policia resulta en saquejos i desordre a diverses àrees de la ciutat.
1978: a Costa Rica, Rodrigo Carazo Odio, candidat d'una coalició dretana, venç en les eleccions presidencials.
1979: torna a Teheran l'estadista i cap de la comunitat xiïta iraniana Ruhollah Jomeini.
1980: en Grenoble, el físic alemany Klaus von Klitzing descobreix l'anomenat Efecte Hall.
1982: a Biscaia (Espanya), la banda terrorista ETA allibera a l'empresari basc José Lipperheide després de rebre 20 milions de pessetes de rescat.
1984: a Espanya, el duc Alfonso de Borbó i Dampierre sofreix un greu accident automobilístic, en el qual pereix el seu fill major, Francisco.
1985: a Cadis (Espanya), el governador civil obre el reixat de Gibraltar per al trànsit de persones, vehicles i mercaderies, en aplicació de l'acord signat per Espanya i Regne Unit al novembre de 1984.
1985: es descobreix una presumpta evasió de capitals que afecta a l'alta societat i el cervell de la qual seria el diplomàtic Francisco Javier Palazón.
1987: la URSS llança l'astronave Soyuz T-2 amb dues cosmonautas a bord, que el seu objectiu és engegar una estació espacial permanent.
1988: el Tribunal Suprem soviètic reivindica la memòria de Nikolái Bujarin i Aleksei Rikov, executats per ordre de Stalin en 1938.
1990: a Galícia, Manuel Fraga Iribarne jura el seu càrrec com a nou president de la Xunta de Galícia.
1990: els resultats de les eleccions presidencials de Costa Rica donen com a guanyador al socialcristiano Rafael Ángel Calderón Fournier.
1991: a Colòmbia s'instal·la l'Assemblea Nacional Constituent, estament que el seu objectiu era donar forma a la Constitució política de Colòmbia.
1994: al mercat central de Sarajevo succeeix un atac serbi; moren 69 civils i resulten ferits 197.
1997: a Nova York, les signatures borsàries Morgan Stanley Group i Dean Witter Reynolds anuncien la seva fusió, creant-se així la societat borsària Morgan Stanley, la major de Wall Street, amb uns fons de 270 000 milions de dòlars.
1998: a la nova zona financera de Caracas, un incendi destrueix la torre Europa, de 14 pisos d'altura.
1999: Equador viu una jornada de protestes generalitzades contra el règim del president Jamil Mahuad.
2000: en el districte d'Aldi (al sud de la capital txetxena), almenys 62 civils innocents són executats per l'Exèrcit rus, segons l'organització Human Rights Watch (HRW).
2001: a Espanya, les companyies elèctriques Endesa i Iberdrola anuncien la ruptura del procés de fusió, iniciat en el mes d'octubre de 2000.
2002: el Senat italià aprova un decret llei per permetre el retorn a Itàlia dels descendents de l'últim rei del país, Humberto II, que van tenir vetada la seva entrada durant 56 anys.
2002: a Buenos Aires (Argentina), el president provisional, Eduardo Duhalde, anuncia eleccions generals pel 14 de setembre de 2003.
2002: el jutge Baltasar Garzón decreta la ilicitud de Segi i Askatasuna per tractar-se d'estructures que formen part de l'organització terrorista ETA i que realitzen «la mateixa activitat delictiva que les seves predecessores Jarrai i Gestores Pro Amnistia».
2003: a l'Haia la Cort Internacional de Justícia ordena a Estats Units suspendre temporalment l'execució de tres presos mexicans.
2004: en Nayaf (l'Iraq), l'aiatol·là Alí Sistani ―capdavanter de la comunitat xiïta― surt il·lès d'un atemptat.
2004: a Pequín moren 37 persones en caure d'un pont quan participaven a la tradicional «festa de les llanternes».
2004: prop de Kabul (Afganistan) apareixen les restes d'un avió, en el qual viatjaven 104 persones, sinistrat durant una forta tempesta de neu.
2004: a la costa de Tenerife (Canàries) arriba un vaixell amb 227 immigrants subsaharians a bord.
2004: a Japó, nou japonesos moren en dos vehicles després de pactar el suïcidi per Internet.
2006: a Beirut ―en el marc de les protestes per la difusió de caricatures de Mahoma―, grups de musulmans radicals cremen el consolat danès. A Europa continuen les protestes.
2006: en la cova de Vilhonneur (oest de França), investigadors francesos troben uns gravats parietals prehistòrics de 27 000 anys d'antiguitat.
2006: a Suïssa, la selecció masculina d'handbol d'Espanya aconsegueix la medalla de plata en els Campionats d'Europa després de perdre a Zuric la final contra França per 23-31.
2008: en Rafah (Gaza), l'exèrcit israelià mata a dos seguidors d'Hamás durant una incursió.

Naixements

Països Catalans

1905, Sabadell (Vallès Occidental): Miquel Carreras i Costajussà, advocat, historiador, arxiver i filòsof sabadellenc.
1935, Alcoi, l'Alcoià: Amand Blanquer i Ponsoda, compositor i pedagog musical valencià (m. 2005).
1959, Alcoi, l'Alcoià: Francisco González Sarrià, conegut simplement com a Francisco, cantant valencià.

Món

976: Sanjó, emperador japonès (f. 1017).
1626: Madame de Sévigné, escriptora francesa (f. 1696).
1786: Jorge Torino, militar argentí (f. 1851).
1788: Robert Peel, polític i primer ministre britànic entre 1834 i 1835) i entre 1841 i 1846 (f. 1850).
1804: Johan Ludvig Runeberg, poeta finlandès (f. 1877).
1808: Carl Spitzweg, pintor alemany (f. 1885).
1810: Ole Bull, violinista noruec (f. 1880).
1837: Dwight L. Moody, evangelista nord-americà (f. 1899).
1837: Francisco de Paula Loño i Pérez, militar i polític espanyol (f. 1907).
1840: John Boyd Dunlop, veterinari i inventor britànic (f. 1921).
1848: Ignacio Carrera Pinto, militar xilè (f. 1882).
1848: Joris-Karl Huysmans, escriptor francès (f. 1907).
1862: Felipe Villanueva, compositor mexicà (f. 1893).
1878: André Citroën, pioner de la indústria automobilística i enginyer francès (f. 1935).
1891: Munta Bell, cineasta nord-americà (f. 1958).
1896: Joaquín Meade, historiador mexicà (f. 1971).
1897: Eduardo Arias Suárez, escriptor i periodista colombià (f. 1958).
1897: Jorge Herrán, arquitecte uruguaià (f. 1969).
1900: Adlai Stevenson, polític nord-americà (f. 1965).
1906: Mariano Cañardo, ciclista espanyol (f. 1987).
1906: John Carradine, actor nord-americà (f. 1988).
1910: Felipe Roses, futbolista mexicà (f. 1986).
1910: Francisco Varallo, futbolista argentí (f. 2010).
1911: Jussi Björling, tenor suec (f. 1960).
1914: William Burroughs, escriptor nord-americà (f. 1997).
1914: Alan Lloyd Hodgkin, fisiólogo britànic, premi Nobel de Fisiologia o Medicina en 1963 (f. 1998).
1915: Robert Hofstadter, físic nord-americà, premi Nobel de Física en 1961 (f. 1990).
1916: Daniel Santos, cantant porto-riqueny (f. 1992).
1919: Xarxa Buttons, actor nord-americà (f. 2006).
1919: Tim Holt, actor nord-americà (f. 1973).
1919: Andreas Papandreu, polític grec (f. 1996).
1929: Luc Ferrari, compositor francès (f. 2005).
1931: Vicente Parra, actor espanyol (f. 1997).
1933: Miloš Milutinović, futbolista i entrenador serbi (f. 2003).
1934: Hank Aaron, beisbolista nord-americà.
1935: Saturnino García, actor espanyol.
1936: José Name Terán, advocat i polític colombià (f. 2011).
1939: Miguel Boyer Salvador, economista i polític espanyol.
1940: H. R. Giger, artista gràfic i escultor suís.
1943: Nolan Bushnell, dissenyador de videojocs nord-americà.
1943: Michael Mann, cineasta nord-americà.
1944: Al Kooper, músic, productor discogràfic i compositor nord-americà.
1946: Charlotte Rampling, actriu britànica.
1947: Darrell Waltrip, pilot nord-americà d'automobilisme.
1948: Sven-Göran Eriksson, entrenador suec de futbol.
1948: Christopher Guest, actor nord-americà.
1951: Rubén Cano, futbolista hispà-argentí.
1953: Jorge Briceño Suárez, guerriller colombià (f. 2010).
1954: Cliff Martínez, compositor nord-americà.
1955: Antonio Herrero, periodista espanyol (f. 1998).
1956: Héctor Rebaque, pilot mexicà de Fórmula 1.
1962: Jennifer Jason Leigh, actriu nord-americana.
1962: Gary, cantant argentí.
1963: Steven Shainberg, cineasta nord-americà.
1964: Laura Linney, actriu nord-americana.
1964: Duff McKagan, músic nord-americà de Velvet Regirar.
1965: Gheorghe Hagi, futbolista romanès.
1966: José María Olazábal, golfista espanyol.
1968: Marcus Grönholm, pilot finlandès de ralís.
1968: Roberto Alomar, beisbolista porto-riqueny.
1969: Bobby Brown, cantant nord-americà.
1969: Michael Sheen, actor britànic.
1972: Mary Elizabeth Donaldson, princesa danesa.
1974: Ciro Nieli, caricaturista britànic.
1975: Adam Carson, baterista nord-americà d'AFI.
1975: Giovanni van Bronckhorst, futbolista neerlandès.
1976: John Aloisi, futbolista australià.
1976: Abhishek Bachchan, actor indi.
1976: Tony Jaa, artista marcial i actor tailandès.
1976: Martín Alejandro Scelzo, jugador argentí de rugbi.
1977: Pavel Novotný, actor pornogràfic txec.
1978: Samuel Sánchez, ciclista espanyol.
1978: Gerardo D'Oscar, escriptor uruguaià.
1981: Nora Zehetner, actriu nord-americana.
1982: Rodrigo Palacio, futbolista argentí.
1984: Carlos Tévez, futbolista argentí.
1985: Cristià Ronaldo, futbolista portuguès.
1986: Manuel Fernandes, futbolista portuguès.
1986: Carlos Villanueva, futbolista xilè.
1987: Darren Criss, actor cantant nord-americà.
1989: Jeremy Sumpter, actor nord-americà.
1992: Neymar, futbolista brasiler.
1995: Adnan Januzaj, futbolista belga.
2000: Jordan Nagai, actor de veu nord-americana («Russell» en Up).
2002: Davis Cleveland, actor nord-americà.

Necrològiques

Països Catalans

1939, Perpinyà: Teresa Mañé, més coneguda com a Soledad Gustavo, mare de Federica Montseny, fundadora de la Revista Blanca i de l'escola laica de nens a Vilanova i la Geltrú.
2007, Miramar (la Safor): Joan Pellicer, divulgador de l'etnobotànica valenciana (n. 1947)

Món

1520: Sten Sture el Jove, regenti suec (n. 1493).
1590: Bernardino de Sahagún, frare franciscà espanyol (n. 1499).
1679: Joost van donin Vondel, poeta i dramaturg neerlandès (n. 1587).
1807: Pasquale Paoli, patriota i militar cors (n. 1725).
1818: Carlos XIII, rei suec (n. 1748).
1858: Álvaro Dávila, aristòcrata espanyol (n. 1808).
1881: Thomas Carlyle, historiador, crític social i assagista escocès (n. 1795).
1882: José Selgas, escriptor i periodista espanyol (n. 1822).
1888: Anton Mauve, pintor realista neerlandès, primer del pintor Vincent van Gogh (n. 1838).
1905: Lizardo Montero Flores, polític, militar i president peruà (n. 1832).
1917: Édouard Drumont, periodista antisemita francès (n. 1844).
1927: Inayat Khan, sufi hindú (n. 1882).
1943: W.S. Van Dyke, director nord-americà (n. 1889).
1946: Max González Olaechea, metge i catedràtic peruà (n. 1867).
1953: Iuliu Maniu, polític romanès (n. 1873).
1967: Violeta Parra, cantant xilena (n. 1917).
1969: Thelma Ritter, actriu nord-americana (n. 1905).
1972: Marianne Moore, escriptora i poeta nord-americà (n. 1887).
1973: Hernán Figueroa Reyes, cantautor argentí (n. 1936).
1984: Rodolfo Guzmán Horta, El Sant, lluitador i actor mexicà (n. 1917).
1990: Carmen Kurtz, escriptora espanyola (n. 1911).
1990: Sylvia del Villard, actriu, coreògrafa i ballarina portorriqueña (n. 1928).
1991: Pedro Arrupe, jesuïta espanyol (n. 1907).
1991: Dean Jagger, actor nord-americà (n. 1903).
1992: Nicomedes Santa Cruz Gamarra, periodista, poeta i decimista peruà.
1993: Joseph L. Mankiewicz, cineasta nord-americà (n. 1909).
1996: Antonio el Ballarí, ballarí i coreògraf espanyol (n. 1921).
1999: Carmen Kurtz, escriptora espanyola (n. 1911).
1999: Wassily Leontief, economista nord-americà d'origen rus, premi Nobel d'Economia en 1973 (n. 1905).
2000: Göran Tunström, escriptor suec (n. 1937)
2003: Álvaro Galmés de Fuentes, filòleg, dialectólogo i arabista espanyol (n. 1924).
2003: Alejandro Kuropatwa, fotògraf argentí (n. 1956).
2004: Nuto Revelli, escriptor italià.
2005: Gnassingbé Eyadéma, president togolés (n. 1937).
2005: María Fernández Granados, cantaora flamenca (n. 1922).
2006: Norma Candal, actriu porto-riquenya (n. 1930).
2006: José María Peñaranda, compositor colombià (n. 1907).
2010: Harry Schwarz, advocat i polític sud-africà (n. 1924).
2012: Jesús Paz Galarraga, polític veneçolà (n. 1919).
2012: Gessamí De Grazia, model i periodista argentina (n. 1984).
2013: Joan Dalmau. actor espanyol (n. 1926).
2013: Reinaldo Gargano, polític i periodista uruguaià (n. 1934).
2013: Julieta Gómez, model i ballarina argentina (n. 1987).
2013: Leda Mileva, escriptora, traductora i diplomàtica búlgara (n. 1920).

Santoral catòlic

Onomàstica: sants Jacob patriarca; Àgata de Catània, verge i màrtir siciliana; Avit de Viena, bisbe; santa Calamanda, verge i màrtir, patrona de Calaf; Saba el Jove, monjo; beats Joan Morosini, benedictí a Cuixà, Andreu d'Aragó, frare menor.

[STV]

6 de febrer

El 6 de febrer és el trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 328 dies per finalitzar l'any i 329 en els anys de traspàs.

Esdeveniments

Països Catalans

1521, Mallorca: empresonen Joanot Colom i altres dirigents agermanats, cosa que l'endemà hi provoca la revolta de les Germanies.
2005, Todolella, els Ports: Moren 18 persones en un alberg per mala combustió d'estufes de butà.

Món

337: a Roma (Itàlia) Julio I és triat papa.
1190: en Norwich (Anglaterra), tots els jueus de la ciutat són assassinats a les seves cases, a causa que se'ls va atribuir (erròniament) l'assassinat del nen Guillermo de Norwich (1132-1144).
1482: a Sevilla té lloc el primer acte de fe de la Inquisició espanyola.
1685: Jacobo II es converteix en rei d'Anglaterra, Escòcia i Irlanda a la mort del seu germà Carlos II.
1778: França signa uns tractats amb els Estats Units pels quals reconeix a la jove nació i s'alia amb ella en la seva guerra d'independència contra els britànics.
1783: en Messina (Sicília) a les 0:20 de la mitjanit succeeix el segon terratrèmol (d'una sèrie de 5, en 50 dies) d'una intensitat benvolguda de 6,2 graus en l'escala de Richter. Pel terratrèmol del migdia anterior (que es va cobrar més de 25 000 víctimes), moltes famílies havien dormit a la platja, on el tsunami d'avui va penetrar uns 200 metres a la terra ferma, i van morir ofegats uns 1500.
1818: a Brasil, Juan VI, rei de Portugal, institueix l'ordre de La nostra Senyora de la Concepció de Villaviciosa.
1833: a Estats Units, l'inventor Samuel Morse presenta en públic el telègraf elèctric.
1840: a Nova Zelanda se signa el Tractat de Waitangi, considerat com el document fundacional d'aquest país.
1860: al Marroc apareix el nombre un del primer periòdic d'aquest país, El Ressò de Tetuán, dirigit per l'espanyol Pedro Antonio d'Alarcón.
1873: Bolívia i Perú signen un tractat secret d'aliança militar. Historiadors xilens ho assenyalen com una de les causes de la Guerra del Pacífic.
1880: Johann Palisa descobreix l'asteroide 212, al que dóna el nom de Medea.
1885: Itàlia es fa amb el control de l'enclavament etíop de Masaua.
1887: a Costa Rica es crea el Liceu de Costa Rica per via de decret en el període de presidència del llicenciat Bernardo Soto Alfaro, com a iniciativa del llicenciat Mauro Fernández Encunya.
1900: el Senat dels Estats Units ratifica la decisió de la Conferència de Pau de l'Haia (1899) sobre la creació d'un Tribunal Internacional d'Arbitratge.
1900: en el llac Csoba (Alt Tatra) se celebra el campionat europeu de carreres de velocitat sobre gel.
1904: en el marc de la Guerra Rus-Japonesa, Japó trenca relacions diplomàtiques amb Rússia.
1906: en Antofagasta (Xile) succeeix la Matança de Plaza Colón.
1912. Francisco de Paula Pérez funda el periòdic El Colombià, en Medellín (Colòmbia)
1913: el govern rus rebutja la moció dels diputats de la Duma a favor d'autoritzar a les dones l'acompliment de professions jurídiques. (Vegeu feminisme).
1915: el buc Alfonso XIII, que transportava un important carregament de cafè cubà, s'enfonsa enfront del port de Santander.
1918: s'estrena a Madrid la sarsuela El nen jueu, amb lletra d'Antonio Passo i Enrique García Álvarez i música de Pablo Lluna.
1919: a Luxemburg, les dones obtenen el dret de vot a partir dels 21 anys.
1921: a Estats Units, Charles Chaplin estrena la seva pel·lícula El noi.
1922: a Washington se signa el Tractat de les Nou Potències, la fi de les quals és aconseguir el respecte a la independència i a la integritat territorial i administrativa de Xina.
1922: a Espanya, des d'aquest dia s'exigeix l'assistència amb puntualitat als funcionaris públics de tots els ministeris.
1922: a Roma, Pío XI és triat papa.
1926: a Espanya el rei signa el decret que institueix la Festa Nacional del Llibre.
1926: a Itàlia, el líder feixista Benito Mussolini acusa a Alemanya d'una campanya contra Itàlia, la qual cosa provoca una crisi entre ambdós països.
1926: Espanya i França signen un acord de cooperació militar sobre els «interessos» d'ambdós estats en l'envaïda el Marroc.
1931: a Estats Units s'estrena la pel·lícula Llueixes de la ciutat, de Charles Chaplin.
1932: a Espanya es produeixen nombroses protestes contra l'ordre decretada pel Govern de retirar els crucifixos de les escoles públiques.
1933: en el llogaret d'Oimiakón (en el mitjà de Sibèria, 470 km al nord del mar d'Ojotsk) la temperatura arriba fins a –67.7 °C (–89.9 °F); és el rècord mundial de fred en una localitat poblada des que es registren temperatures fins a l'actualitat. La temperatura més baixa del planeta (–89,2 °C) es va registrar a la Base Vostok (Antàrtida).
1934: a la plaça de la Concòrdia (a París) moren catorze persones durant la manifestació de les lligues d'extrema dreta.
1935: en la Unió Soviètica, el Congrés de Comissaris confirma a Viacheslav Mólotov com a cap del Govern.
1936: en l'Alemanya nazi, el ministre de l'interior del reich, Wilhelm Frick, decreta que les institucions sanitàries i assistencials duguin a terme un «inventari racial biològic».
1936: a Madrid s'estrena la comèdia Nostra Natacha, d'Alejandro Casona.
1937: a Espanya ―en el marc de la Guerra Civil― s'inicia la Batalla del Jarama, on les forces comunistes dels republicans s'enfronten a les tropes nacionals del Generalisimo Francisco Franco.
1939: els principals dirigents republicans espanyols, entre els quals es trobaven Manuel Azaña i Juan Negrín, es refugien a França.
1940: El Consell de Guerra franc-britànic acorda el desembarcament de Narvik (Noruega), el suport a Finlàndia i l'ocupació de la mina de ferro de Gallivare (Suècia).
1941: el general alemany Erwin Rommel és nomenat cap de l'Afrika Korps (tropes cuirassades alemanyes destinades a operar en el nord d'Àfrica). Les tropes britàniques i australianes entren a Bengasi (Líbia).
1941: a Estats Units, la Càmera de Representants rebutja la petició republicana d'establir un límit màxim per a les ajudes prestades a Gran Bretanya.
1942: arriba a Barcelona el vapor Apol·lo carregat de blat procedent d'Argentina.
1945: a Londres s'obre la Conferència Sindical Mundial.
1945: a Quito es funda el club de futbol Societat Esportiva Aucas.
1947: l'Alt Comitè Àrab informa a l'ONU sobre el seu rebuig absolut a la resolució 181 que funda l'Estat d'Israel.
1950: a Barcelona (Espanya) s'estrena la pel·lícula L'amor bruixot, protagonitzada per Ana Esmeralda i Manolo Vargas.
1951: en el lloc de proves de Nevada ―en el marc de l'operació Ranger―, Estats Units detona la bomba atòmica Fox (de 22 kilotones).
1952: a Regne Unit, Isabel II es converteix en reina en morir el seu pare Jorge VI.
1953: en el teatre Alcázar (de Madrid) s'estrena la comèdia El cas de la senyora estupenda, de Miguel Mihura.
1953: a Espanya, la reforma del batxillerat condueix a una separació entre les ciències i les lletres.
1954: des d'Estats Units salpa el primer enviament d'armes per a Espanya.
1956: a Estats Units es realitzen protestes racistes per l'entrada de la primera estudiant negra a la Universitat d'Alabama.
1957: les empreses alemanyes successores dels laboratoris I. G. Farben es comprometen a pagar indemnitzacions als presoners jueus dels camps de concentració.
1958: en l'aeroport de Munic-Riem s'estavella l'avió en el qual viatja l'equip de futbol del Manchester United Football Club , causant la mort de 24 persones, entre elles 8 jugadors de l'equip.
1958: a Liverpool (Anglaterra), el músic Paul McCartney li presenta John Lennon a George Harrison.
1960: el govern espanyol garanteix drets de concessió a sis companyies nord-americanes per explotar eventuals jaciments petrolífers a la regió del Sàhara envaïda per Espanya.
1961: Manuel Fraga Iribarne és nomenat director de l'Institut d'Estudis Polítics.
1965: a Vietnam del Nord, Alekséi Kosygin (primer ministre soviètic), és rebut pel president Ho Chi Minh.
1966: a Costa Rica venç en les eleccions generals el candidat dretà José Joaquín Trejos Fernández.
1967: el primer ministre soviètic, Alekséi Kosygin, arriba al Regne Unit en visita oficial.
1967: a Espanya s'han presentat fins al moment 599 reclamacions per l'accident de Palomares.
1968: a Espanya un encertant de 14 resultats en la travessa, Gabino Moral, cobra 30,2 milions de pessetes.
1972: disset persones mortes i seixanta ferides en caure al riu dos autobusos a Saragossa i Sevilla.
1973: a Argentina, el dictador Alejandro Agustín Lanusse impedeix a l'expresident democràtic Juan Domingo Perón la tornada al país.
1974: la illa de Grenada s'independitza de l'Imperi britànic.
1976: a Espanya, la Direcció general de Seguretat suspèn els recitals de Raimon.
1976: a Washington, l'empresa Lockheed Corporation és sospitosa d'haver subornat a múltiples personalitats d'Europa i Japó.
1977: un referèndum ratifica com a president vitalici de Paraguai al general Alfredo Stroessner.
1977: a Rhodèsia, guerrillers assassinen a tirs a set membres d'una missió.
1979: a Pakistan, és condemnat a l'horca l'ex primer ministre Zulfikar Ali Bhutto.
1981: Apareix assassinat José María Ryan, enginyer cap de la central nuclear de Lemóniz (Iberduero), segrestat per ETA Militar el 29 de gener anterior.
1981: a Palma de Mallorca comença el Segon Congrés d'UCD.
1983: a Bolívia, la policia deté al genocida nazi Klaus Barbie, que serà traslladat al fort de Montcluc (França) per ser jutjat com a autor dels crims comesos per forces alemanyes sota el seu comandament en la Segona Guerra Mundial.
1984: Beirut Aquest és ocupat per les milícies cristianes.
1986: en el centre de Madrid, un comando de la banda terrorista ETA assassina a l'almirall Cristóbal Colón de Carvajal i Maroto i al seu xofer.
1988: Argentina i Brasil conviden a Uruguai a incorporar-se al futur mercat comú argentí-brasiler.
1989: trenta mil soldats soviètics abandonen Afganistan, mentre la capital, Kabul, queda sumida en el caos.
1989: al Congrés espanyol es dissolen les agrupacions de la Democràcia Cristiana i del Partit Liberal.
1989: el president algerià Chadli Bendjedid visita al rei Hassan II, després de molts anys de crítiques relacions.
1992: a Madrid, la banda terrorista ETA assassina a tres capitans, un soldat i un funcionari civil.
1993: Bèlgica es converteix en estat federal.
1994: a Finlàndia, el socialdemòcrata Martti Ahtisaari guanya les eleccions presidencials.
1995: Arantxa Sánchez Vicari es converteix en la primera espanyola que encapçala la llista de les millors tennistes del món (ATP).
1996: en l'Oceà Atlàntic, enfront de les costes de la República Dominicana, s'estavella un Boeing 757 de les aerolínies turques. Moren 189 persones.
1998: a Còrsega, dos terroristes assassinen al prefecto de l'Estat francès, Claude Erignac, després de la ruptura de la treva armada anunciada pel Front d'Alliberament Nacional Cors.
1999: a Kosovo, el president francès Jacques Chirac inaugura el cim per a les converses de pau.
2000: a Mèxic, la Policia Federal Preventiva irromp en les instal·lacions de Ciutat Universitària de la UNAM, per extingir un atur de labors iniciat pel Consell General de Vaga des del 20 d'abril de 1999 i arrestar a poc més de 700 estudiants universitaris.
2000: a El Ejido (Almeria) milers d'espanyols ataquen violentament als immigrants que habiten a la regió.
2000: la socialdemòcrata Tarja Halonen venç en la segona volta de les eleccions presidencials finlandeses al centrista Esko Aho.
2001: a Israel, Ariel Sharón (líder del Likud), derrota a Ehud Barak (laborista) i es converteix en primer ministre.
2002: Alfredo Bryce Echenique, Orhan Pamuk i Christoph Hein guanyen el premi italià Grinzane Cavour 2002 de narrativa estrangera.
2002: en la Clínica Universitària de Navarra (Espanya), un equip mèdic realitza el primer implant de cèl·lules mare en aquest país per regenerar un cor infartado.
2003: a l'Hospital de la Pau (de Madrid), un equip mèdic aconsegueix trasplantar un aparell digestiu complet (estómac, duodeno, intestí prim, pàncrees i fetge) a més d'un ronyó a una adolescent de 16 anys que patia pseudo-obstrucció idiopática crònica.
2004: a Rússia, un atac suïcida en el metre de Moscou mata a 40 persones i fereix a altres 129. Es culpa dels fets a grups separatistes txetxens.
2004: a Alemanya, el canceller Gerhard Schröder dimiteix com a president del SPD.
2004: a Espanya, el Ministeri de Sanitat i Consum prohibeix la venda de 197 medicines naturistes, qualificant-les com a tòxiques.
2004: en el sòl de la barroca Església del Salvador (a Sevilla), un grup d'arqueòlegs troba quatre-centes tombes del segle XVIII. Els arqueòlegs buscaven les restes d'una antiga mesquita.
2005: a Bagdad, la insurrecció iraquiana segresta a quatre enginyers egipcis.
2006: a Canadà, Stephen Harper (del Partit Conservador) es converteix en primer ministre.
2006: a Estats Units, Ben Bernanke presta jurament com a nou president de la Reserva Federal, en substitució d'Alan Greenspan.
2006: a Saragossa, tres terroristes dels GRAPO assassinen a una empresària i fereixen al seu marit en un tiroteig iniciat després d'exigir-los diners.
2006: a Espanya, Luisa Castro guanya el Premi Biblioteca Breu amb la novel·la La segona dona.


Naixements

Món

1452: Juana de Portugal i Coïmbra, infanta portuguesa (f. 1490).
1577: Beatrice Cenci, noble italiana (f. 1599).
1582: Mario Bettinus, astrònom, matemàtic i filòsof italià (f. 1657).
1605: Bernardo de Corleone, religiós italià (f. 1605).
1611: Chongzhen, emperador xinès (f. 1644).
1608: António Petxina de pelegrí, religiós portuguès (f. 1697).
1664: Mustafa II, sultà otomà (f. 1703).
1665: Ana I, reina britànica (f. 1714).
1730: Januarius Zick. pintor alemany (f. 1797).
1736: Franz Xaver Messerschmidt, escultor alemany (f. 1783).
1748: Adam Weishaupt, teòleg alemany (f. 1830).
1756: Aaron Burr, polític nord-americà (f. 1836).
1757: Julian Ursyn Niemcewicz, estadista polonès (f. 1841).
1761: Kaspar Maria von Sternberg, botànic austríac (f. 1838).
1778: Ugo Foscolo, patriota italià (f. 1827).
1802: Charles Wheatstone, físic i inventor britànic (f. 1875).
1808: James Esdaile, metge britànic (f. 1859).
1811: Henry Liddell, lingüista i lexicògraf britànic (f. 1898).
1824: José María Marroquí, metge i historiador mexicà (f. 1898).
1830: Daniel Oliver, botànic britànic (f. 1916).
1833: José María de Pereda, escriptor espanyol (f. 1906).
1833: J.I.B. Stuart, soldat nord-americà (f. 1864).
1838: Henry Irving, actor britànic (f. 1905).
1843: Paul Sébillot, etnólogo i investigador francès (f. 1918).
1846: Raimundo Andueza Palacio, 24º president de Veneçuela (f. 1900).
1859: Ricardo Jiménez Oreamuno, president costarricense (f. 1945).
1861: George Tyrrell, jesuïta i teòleg irlandès (f. 1909).
1865: Evan Gorga, tenor italià (f. 1957).
1874: Bhaktisiddhanta Sárasuati Prabhupada, religiós i escriptor krisnaísta bengalí (f. 1937).
1879: Othon Friesz, pintor francès (f. 1949).
1886: M. N. Roy, revolucionari, activista i teòric bengalí (f. 1956).
1892: William Parry Murphy, metge nord-americà, Premi Nobel de Medicina en 1934 (f. 1987).
1895: Babe Ruth, beisbolista nord-americà (f. 1948).
1895: María Teresa Vera, cantant, compositora i guitarrista cubana (f. 1965).
1899: Ramón Novarro, actor mexicà (f. 1968).
1903: Claudio Arrau, pianista xilè (f. 1991).
1905: Władysław Gomułca, polític polonès (f. 1982).
1906: James Hadley Chase, escriptor britànic (f. 1985).
1908: Amintore Fanfani, polític i primer ministre italià (f. 1999).
1911: Ronald Reagan, polític i president nord-americà entre 1981 i 1989 (f. 2004).
1912: Eva Braun, personalitat alemanya, esposa d'Adolf Hitler (f. 1945).
1913: Mary Leakey, arqueòloga britànica (f. 1996).
1915: León Benarós, poeta i historiador argentí (f. 2012).
1917: Zsa Zsa Gabor, actriu hongaresa-nord-americana.
1921: Jorge Díaz Serrano, polític i enginyer mexicà (f. 2011).
1922: José Luis Panís, futbolista espanyol (f. 1990).
1922: Patrick Macnee, actor britànic.
1924: Billy Wright, futbolista britànic (f. 1994).
1925: Pramoedya Ananta Toer, escriptor indonesi (f. 2006).
1929: Pierre Brice, actor francès.
1931: Rip Torn, actor nord-americà.
1932: Camilo Cienfuegos, revolucionari cubà (f. 1959).
1932: François Truffaut, director de cinema francès (f. 1984).
1939: Mike Farrell, actor nord-americà.
1944: Christine Boutin, política francesa.
1945: en Nine Mile (Jamaica), neix Bob Marley. GL
1945: Elba Esther Gordillo Morales, política mexicana.
1948: Ángel Sartori, veterinari i polític xilè.
1949: Manuel Orantes, tennista espanyol.
1949: Jim Sheridan, cineasta irlandès.
1950: Natalie Col·le, cantant nord-americà.
1952: Ricardo La Volpe, futbolista i director tècnic argentí.
1952: Ángeles Maestro, política espanyola.
1954: Juan Domingo de la Creu, baloncestista espanyol d'origen argentí.
1959: Ken Nelson, productor musical britànic.
1960: Megan Gallagher, actriu nord-americana.
1962: José Blanco, polític espanyol.
1962: Divina Glòria, actriu i cantant argentina.
1962: Axl Rose, cantant nord-americà de Guns N' Roses.
1966: Rick Astley, cantant britànic.
1967: Izumi Sakai, cantant japonesa de Zard (f. 2007).
1968: Adolfo València, futbolista colombià.
1968: Akira Yamaoka, compositor japonès.
1971: José María Jiménez, ciclista espanyol (f. 2003).
1974: Javi Navarro, futbolista espanyol.
1974: Silke, actriu espanyola.
1975: Tomoko Kawase, cantant japonesa.
1978: Peter Vagenas, futbolista nord-americà.
1979: Donen Bălan, cantant i compositor moldavo d'O-Zone.
1980: Mamiko Noto, seiyu japonesa.
1980: Nicolás Cabré, actor argentí.
1981: Luis García Fernández, futbolista espanyol.
1981: Jens Lekman, músic suec.
1984: Darren Bent, futbolista britànic.
1984: Daisy Marie, actriu porno nord-americana.
1985: Kris Humphries, jugador de bàsquet nord-americà.
1986: Yunho, actor i cantant sud-coreà (banda TVXQ).
1991: Maxi Iglesias, actor espanyol.

Necrològiques

Països Catalans

2012 - Barcelona: Antoni Tàpies, pintor català.

Món

1378: Juana de Borbó, regna consort francesa (n. 1338).
1539: Juan III de Cléveris (n. 1490).
1685: Carlos II, rei anglès (n. 1629).
1695: Ahmed II, sultà otomà (n. 1643).
1740: Clemente XII, papa catòlic (n. 1652).
1793: Carlo Goldoni, escriptor italià (n. 1707).
1804: Joseph Priestley, científic britànic (n. 1733).
1833: Pierre André Latreille, entomólogo francès.
1833: Fausto Delhuyar químic espanyol (n. 1755).
1848: Dámaso Antonio Larrañaga, polític, naturalista i religiós uruguaià.
1866: Juan Gregorio de les Heras, militar argentí (n. 1780).
1899: Leo von Caprivi, canceller alemany (n. 1831).
1899: Ramón Verea, periodista, escriptor i inventor espanyol (n. 1833).
1916: Rubén Darío, poeta, periodista i diplomàtic nicaragüenc (n. 1867).
1918: Gustav Klimt, pintor austríac (n. 1862).
1923: Edward Emerson Barnard, astrònom nord-americà (n. 1857).
1929: María Cristina d'Habsburgo-Lorena, regna consort i regenti espanyola (n. 1858).
1932: Augusto Leguía, president peruà (n. 1863).
1938: Néstor Martín-Fernández de la Torre, pintor i artista espanyol (n. 1887).
1941: Pedro Zonza Briano, escultor argentí (n. 1886).
1945: Rudolf Lange, militar alemany (n. 1910).
1952: Jorge VI, rei britànic (n. 1895).
1958: set jugadors del Manchester United.
1962: Candido Portinari, pintor brasiler (n. 1903).
1963: Abd el-Krim, capdavanter independentista magrebí (n. 1882).
1963: Piero Manzoni, artista italià (n. 1933).
1964: Emilio Aguinaldo, president filipí (n. 1869).
1965: Enrico Carzino, futbolista italià (n. 1897).
1981: Federica d'Hanóver, reina grega (n. 1917).
1982: Ben Nicholson, pintor britànic (n. 1894).
1984: Jorge Guillén, poeta espanyol integrant de la Generació del 27 (n. 1893).
1984: Julio de la Pedra, polític peruà (n. 1896).
1985: James Hadley Chase, escriptor anglès (n. 1906).
1986: Minoru Yamasaki, arquitecte nord-americà (n. 1912).
1988: Carmen Polo, dona espanyola, esposa del dictador Francisco Franco (n. 1900).
1989: Barbara Tuchman, historiadora i escriptora nord-americana (n. 1912).
1990: José María García de Parets, arquitecte espanyol (n. 1924).
1991: María Zambrano, escriptora i filòsofa espanyola (n. 1904).
1993: Arthur Ashe, tennista nord-americà (n. 1943).
1994: Joseph Cotten, actor nord-americà (n. 1905).
1994: Jack Kirby, historietista nord-americà (n. 1917).
1994: Luis Alberto Sánchez, advocat, filòsof, historiador i polític peruà (n. 1900).
1995: Maruja Mallo, pintora espanyola (n. 1902).
1996: Guy Madison, actor nord-americà (n. 1922).
1998: Falco, músic austríac (n. 1957).
1998: Carl Wilson, músic nord-americà de The Beach Boys (n. 1946).
2002: Max Perutz, biòleg britànic d'origen austríac, Premi Nobel de Química en 1962 (n. 1914).
2003: José Craveirinha, poeta mozambiqueño (n. 1922).
2003: Juan Luis Londoño, economista, periodista i polític colombià (n. 1958).
2004: Humphry Osmond, psiquiatre britànic (n. 1917).
2007: Frankie Laine, cantant nord-americà (n. 1913).
2007: Luis Guillermo Vélez, polític i economista colombià (n. 1943).
2008: Gustavo Pons Muzzo, historiador peruà (n. 1916).
2009: Philip Carey, actor nord-americà (n. 1925).
2010: John Dankworth, compositor, clarinetista i saxofonista de jazz britànic (n. 1927).
2010: Héctor Quiñones, advocat i polític mexicà (n. 1956).
2011: Gary Moore, músic, compositor i guitarrista britànic de Thin Lizzy (n. 1952).
2011: Gerardo Ingaramo, advocat i polític argentí (n. 1965).
2011: Josefa Iloilo, ex-President de Fiji (2000-2009) (n. 1920).
2011: Andrée Chedid, escriptora francesa (n. 1920).
2011: Ken Olsen, enginyer i empresari nord-americà (n. 1926).
2012: Juan Lezcano, futbolista paraguaià (n. 1937).
2012: Peter Breck, actor nord-americà (n. 1929).
2013: Chokri Belaid, advocat i polític tunecino (n. 1964).
2013: Menajem Elon, jutge, polític i rabino ortodox germanoisraelí (n. 1929).
2013: Miguel Ángel Ferriz, actor mexicà (n. desconegut)

Festes i commemoracions

Festa del Sant Misteri de Cervera.

Santoral catòlic

Onomàstica: sants Vint-i-sis màrtirs de Nagasaki (Pau Miki, prevere jesuïta japonès; Pere Baptista, Martí de l'Ascensió, Francesc Blanco i Francesc de Sant Miquel, etc.); Dorotea de Cesarea, verge i màrtir a Capadòcia; Dorotea d'Alexandria, santa possiblement inexistent i Teòfil d'Alexandria, màrtir; Amand de Maastricht, bisbe; Vedast d'Arras, bisbe (Waast o Gastó d'Arras); beat Alfonso Maria Fusco, fundador de les baptistines; Foci I de Constantinoble (només a l'Església ortodoxa).

[STV]

7 de febrer

A Woman Reclining and a Woman Playing Piano.

El 7 de febrer és el trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 327 dies per finalitzar l'any i 328 en els anys de traspàs.

Esdeveniments

Països Catalans

1946 - Barcelona: el règim franquista, amb el pretext de l'explosió d'un petard a la Universitat de Barcelona, emprèn una dura repressió contra els estudiants catalanistes.

Món

457: en l'Imperi bizantí, León I el Matarife es converteix en emperador.
1074: en la batalla de Montesarchio (18 km al sud-est de Benevent, Itàlia), Pandolfo IV de Benevent mor lluitant contra els invasors normandos.
1238: a Rússia, els mongoles tàrtars incendien el llogaret de Vladímir (fundada en 1108).
1301: Eduardo de Caernarvon (qui arribarà a ser el rei Eduardo II d'Anglaterra) es converteix en el primer príncep de Gal·les.
1461: a Espanya, les Corts catalanes s'alcen en armes i envien tropes per alliberar a Carlos de Viana.
1497: a Florència (Itàlia), el monjo catòlic Girolamo Savonarola i els seus seguidors cremen milers de llibres, instruments musicals i obres d'art en l'anomenada Foguera de les vanitats. Sandro Botticelli tira les seves pintures originals sobre temes mitològics clàssics.
1518: a Valladolid, Carlos I, rei d'Espanya, jura les lleis de Castella davant les Corts de Castella.
1569: a Amèrica s'estableix la Inquisició espanyola.
1632: a Madrid es convoquen les Corts.
1705: en el marc de la Guerra de Successió Espanyola, forces franc-espanyoles assalten Gibraltar.
1765: a Anglaterra, Horace Walpole (1717-1797) publica El castell d'Otranto, la primera novel·la gòtica de la literatura universal.
1783: en Soriano Cálabro (Calàbria, Itàlia) succeeix el tercer terratrèmol (d'una sèrie de 5, en 50 dies) d'una intensitat benvolguda de 6,6 graus en l'escala de Richter. Els següents terratrèmols seran l'1 i el 28 de març, i deixaran un saldo d'unes 50 000 víctimes.
1792: Àustria i Prusia signen una aliança contra els revolucionaris francesos.
1793: la Convenció Nacional francesa declara la guerra a Espanya per la seva adhesió al ja executat monarca Luis XVI.
1807: en Eylau (a Polònia, actualment a Rússia, 38 km al sud de Kaliningrado) ―en el marc de les Guerres Napoleòniques― es lliura la Batalla d'Eylau: Napoléon comença la seva lluita contra les forces russes i prusianas.
1812: en Nova Madrid (Missouri) a les 9:45 succeeix un terratrèmol de 8,0 graus en l'escala sismológica de Richter). És el tercer terratrèmol intens en menys de dos mesos: el primer (de 8,1 graus) va ser el 16 de desembre de 1811 en el mateix lloc, el segon (de 7,8 graus) va ser el 23 de gener de 1812. Es canvien diversos cursos de la llera del riu Mississipí.
1819: a Singapur, Thomas Stamford Raffles abandona l'illa amb prou feines després d'haver-la pres, deixant-la en mans de William Farquhar.
1822: Fernando VII demana ajuda a la Santa Aliança i les potencies integrants decideixen intervenir per enderrocar als liberals i reposar al monarca en l'ús de la seva plena sobirania.
1852: a Madrid és penjat públicament el sacerdot Martín Merino, que havia atemptat contra la vida d'Isabel II.
1861: en aigües d'Alacant, Narcís Monturiol realitza proves satisfactòries del seu submarí Ictíneo, encara que no aconsegueix suport oficial.
1863: en la costa d'Auckland (Nova Zelanda) s'enfonsa el vaixell HMS Orpheus. Moren 189 persones.
1871: en EE. UU., el dentista James Beall Morrison patenta un trepant accionat amb el peu, que en poc temps troba una àmplia difusió.
1875: a París s'inaugura l'edifici de l'Òpera, dissenyat per Charles Garnier.
1876: en EE. UU., Alexander Graham Bell patenta la invenció del telèfon, la idea del qual havia pres de l'italià Antonio Meucci.
1884: una butlla del papa León XIII crea la diòcesi de Madrid-Alcalá.
1885: a Espanya, el dramaturg espanyol José d'Echegaray estrena La vida alegre i mort trista.
1894: en Cripple Creek (Colorit) comença una important vaga de miners.
1897: Benito Pérez Galdós ingressa en la Real Acadèmia Espanyola de la Llengua.
1898: a França, l'escriptor Émile Zola és jutjat per apologia del delicte per la seva defensa contra l'antisemitisme de la seva J'accuse.
1901: a Bakú (Imperi rus, actual Azerbaidjan) es produeixen incendis en els camps petrolífers.
1901: a l'Haia se celebra les noces de la reina Guillermina amb el duc Enrique de Mecklenburg.
1902: en Tweebosch (Transvaal) ―en el marc de les Guerres dels Bóers―, succeeix l'última victòria dels afrikáner.
1904: a Baltimore (EE. UU.) un incendi destrueix 1500 cases en 30 hores i causa centenars de morts.
1904: a Valladolid (Espanya), manifestació de dones demanant «pa i treball»; la Guàrdia Civil les ataca i deixa moltes ferides.
1906: a Sant Sebastià se celebra la cerimònia de conversió al catolicisme de la princesa Victoria Eugenia de Battenberg.
1906: el govern finlandès decideix donar dret de vot als homes i dones majors de 24 anys, exclosos els disminuïts i els no inscrits en les llistes de l'impost.
1907: en Montecarlo Jules Massenet estrena la seva òpera Therése.
1907: Hondures i Nicaragua trenquen relacions diplomàtiques.
1907: a Londres (Anglaterra) es realitza la Mud March, la primera gran processó organitzada per la NUWSS (Unió Nacional de Societats per al Sufragi de la Dona).
1910: Bèlgica, Gran Bretanya i Alemanya marquen les fronteres entre les seves respectives colònies africanes: el Congo, Uganda i l'Àfrica Oriental.
1910: el rei Eduardo VII del Regne Unit arriba en visita oficial a París.
1911: el Consell Nacional suís decideix importar carn congelada dels Estats Units per pal·liar l'escassetat alimentària.
1913: a Espanya, el rei Alfonso XIII efectua un vol en el dirigible Espanya.
1916: el Canceller del Reich prohibeix l'exportació de ferro i acer.
1918: Alemanya i Finlàndia signen un tractat de pau i amistat.
1920: a Madrid, els mauristas guanyen les eleccions municipals.
1921: a França es produeixen requises i detencions de comunistes, per la distribució de pamflets i realització de reunions antimilitaristes.
1922: presentació del tenor Miguel Nolieja en el Teatre Real de Madrid, on va obtenir un gran èxit amb l'òpera Carmen.
1924: a Uruguai s'aprova un projecte de llei que imposa el treball individual col·lectiu obligatori.
1925: Mongòlia Exterior és ocupada per l'Exèrcit Rojo de la URSS.
1927: a Barcelona, el governador civil prohibeix les audicions de sardanes en llocs cèntrics de la ciutat.
1928: primera expedició postal aèria Madrid-Barcelona.
1931: es restableixen les garanties constitucionals i es convoquen eleccions legislatives a Espanya.
1931: els bisbes alemanys de la província eclesiàstica de Colònia adverteixen dels perills del nacionalsocialismo.
1932: el Bremen travessa l'Oceà Atlàntic en 4 dies i 17 hores, amb el que aconsegueix la «cinta blava».
1934: a València, Juan de la Cierva fa una prova de descens i enlairament amb el seu autogiro en la coberta del portaavions Dédalo.
1935: Malcolm Campbell estableix un nou rècord de velocitat en 445,49 km/h.
1936: les tropes alemanyes d'Adolf Hitler ocupen la zona desmilitaritzada de Renania.
1937: en Metlaui (Tunísia) la gendarmería assassina a 19 miners.
1938: a Barcelona s'estrena la pel·lícula La casta Susana, un dels pocs films estrenats en època de guerra.
1939: a Londres s'inaugura una conferència per solucionar el problema palestí.
1940: a Regne Unit, el Govern executa a dos militants de l'IRA.
1941: la primera disposició del Reich sobre protecció davant els rajos X i les substàncies radioactives regula les mesures protectores contra aquestes radiacions a l'àrea no mèdica.
1942: en el Gazale queda detinguda l'ofensiva alemanya a Líbia.
1944: en Anzio (Itàlia) ―en el marc de la Segona Guerra Mundial― les forces nazis llancen una contraofensiva durant l'operació aliada Shingle.
1945: a Portugal es reglamenta el toreig.
1946: durant la reforma agrària a la zona d'ocupació soviètica, han estat repartides 53.000 empreses agrícoles entre nous camperols, amb una superfície total de 2,6 milions d'hectàrees.
1946: el Secretari de Guerra dels Estats Units recolza els plans de MacArthur per reactivar les exportacions japoneses.
1947: en l'Antàrtida, els xilens estableixen la base naval Arturo Prat.
1948: El Govern de Juan Domingo Perón proposa que, en una conferència entre Argentina, Xile i Gran Bretanya, es discuteixi l'assumpte de les Malvines.
1950: Estats Units i Gran Bretanya reconeixen al Govern vietnamita de Bao Dai.
1950: Leopoldo III, rei de Bèlgica, rebutja abdicar a favor del seu fill.
1950: Islàndia és admesa en el Consell d'Europa.
1951: arriba a l'aeroport madrileny de Barajas el futbolista argentí Roque Olsen, contractat pel Reial Madrid.
1953: a Bilbao, s'amplia el camp de futbol de Sant Mamés.
1956: el govern de Pedro Eugenio Aramburu anuncia que continua vigent la prohibició de la instrucció religiosa a les escoles públiques d'Argentina.
1957: les forces policials controlen un intent de vaga en la mineria asturiana promogut pels comunistes.
1962: a Alemanya l'explosió de grisú en la mina Luisenthal (Volklingen) deixa un balanç de més de 600 miners morts.
1962: entra en vigor l'embargament nord-americà contra Cuba.
1963: l'editor del setmanari alemany Der Spiegel, Rudolf Augstein, és alliberat del seu empresonament.
1963: a Argentina detenen a l'ex dictador Isaac Rojas.
1964: la diòcesi de León cedeix a l'INI el convent de Sant Marcos.
1964: el grup musical britànic The Beatles visita per primera vegada els Estats Units, on no són encara molt coneguts; la gira i les actuacions en El Xou d'Ed Sullivan són un èxit i suposen la seva consagració mundial.
1965: la Força Aèria dels Estats Units inicia la utilització de napalm sobre Vietnam del Nord.
1966: el ministre d'Informació i Turisme espanyol, Manuel Fraga, es banya suposadament a la platja de Palomares (Almeria), davant el temor popular a la radioactivitat d'una bomba H nord-americana perduda en el mar després d'un accident áereo. Anys després es descobriria que la platja on es va banyar Manuel Fraga no era la de Palomares.
1967: l'inmunólogo nord-americà Thomas Marchioro informa que el sèrum antilinfocitos obtingut de cavalls mitiga la reacció de rebot dels trasplantaments de ronyó.
1967: una gran part (2643 km²) de la illa australiana de Tasmània és assolada per un incendi, que causa 22 morts.
1971: a Suïssa, un referèndum popular aprova ―per majoria de dos terços― la concessió del dret al vot a la dona.
1971: a Mèxic és assassinat Melchor Ortega, expresident del Partit Revolucionari Institucional (PRI).
1972: a Espanya, el cardenal Vicente Enrique i Tarancón és triat president de la Conferència Episcopal Espanyola.
1975: a Argentina, els montoneros assassinen a Antonio Muscat, directiu de la fàbrica Alba.
1976: a Xina, Hua Guofeng succeeix a Zhou Enlai com a primer ministre.
1977: a Pakistan, Zulfikar Ali Bhutto obté la victòria en les eleccions legislatives.
1978: el FMI concedeix un crèdit de 300 milions de dòlars a Espanya.
1978: a Espanya es trenca el consens sobre la Constitució espanyola. El PSOE abandona la ponència.
1979: en la República Popular del Congo, el coronel Denis Sassou-Nguesso es converteix en el nou president.
1979: el planeta nan Plutó es mou dins de l'òrbita del planeta Neptú.
1980: en les costes de Bretanya (França) succeeix una nova marea negra després del naufragi del petrolier malgache Tanio.
1983: a Espanya es realitza el primer trasplantament de pàncrees.
1983: Iran duu a terme una gran ofensiva contra l'Iraq.
1983: a Madrid s'obren les portes del remodelat Palacio del Marró, destinat en el futur a residència de Caps d'Estat estrangers en visita a Espanya.
1984: en EE. UU., el president Ronald Reagan anuncia la retirada dels marines als bucs ancorats enfront de Beirut.
1985: a Espanya, la banda terrorista ETA assassina a Carlos Díaz Arcocha, cap de l'Ertzaintza.
1986: a Haití, un aixecament popular fa sortir fora del país al dictador Baby Doc.
1986: a l'Hospital Westend de Berlín, el cirurgià Emil Bücherl duu a terme la primera operació realitzada a Alemanya amb un cor artificial. El pacient, de 39 anys, mor quatre dies més tard.
1987: a Madrid, al congrés extraordinari de l'AP, Antonio Hernández Taca es proclama nou president amb 1930 vots (enfront dels 729 assolits per Miguel Herrero i Rodríguez de Miñón).
1987: a Seül es produeix una batalla campal entre els manifestants i la policia, amb el resultat de més de 2000 detencions.
1988: a Sao Tomé i Principe, el Front Nacional de Resistència (FNRSTP) dóna un cop d'estat contra el president Manuel Pinto dóna Costa, que serà sufocat.
1989: el conflicte nacionalista entre Armènia i Azerbaidjan ha causat 91 morts i 1532 ferits, segons dades oficials.
1989: es trenquen les negociacions entre el govern espanyol i els sindicats sobre mesures socials relatives a les reivindicacions de la vaga general del 14 de desembre de 1988.
1989: en Indianápolis (EE. UU.), José Manuel Abascal aconsegueix la medalla de plata en els 1500 metres llisos del Mundial d'Atletisme en Sala.
1990: a Moscou, el ple del Comitè Central del PCUS aprova, amb un sol vot en contra, la renúncia al seu monopoli de poder en la URSS.
1990: a Brussel·les fracassa la Conferència del GATT, per discrepàncies en la qüestió de les subvencions agràries.
1991: el ple del Congrés aprova la creació de l'Institut Cervantes, que té per objectiu la difusió de la llengua i la cultura espanyoles a l'estranger.
1991: l'IRA llança un atac de morter contra la casa de Govern (10 Downing Street) durant una reunió de gabinet.
1991: sobre Argentina, a la 1:00 (hora local) cauen els trossos ardents de la nau Saliut 7, es van recuperar algunes parts a la zona cordillerana de Sant Joan, en Capità Bermúdez (a 20 km de Rosario), Cérvol Borni, Firmat, Piedritas i Port Madryn.
1992: a Maastricht (Països Baixos) s'estableix la Unió Europea.
1993: la Borsa espanyola va caure un 23% en el passat any 1992.
1994: a Barcelona, membres de la banda terrorista ETA assassinen a tirs al coronel Leopoldo García Campos, de 59 anys.
1995: a Islamabad (Pakistan), forces nord-americanes arresten i extraditen a Ramzi Yousef, l'ideòleg del bombardeig de les Torres Bessones en 1993.
1997: Estats Units veta l'esborrany d'una resolució del Consell de Seguretat de Nacions Unides elaborat per la UE contra els plans israelians de construir un barri jueu a Jerusalem oriental.
1998: el canceller Helmut Kohl ofereix a Bill Clinton la possibilitat d'utilitzar les bases nord-americanes en territori alemany durant el conflicte del Golf.
1998: s'inauguren els Jocs d'Hivern en l'Estadi Olímpic de Nagano, amb la presència de l'emperador de Japó, Akihito, i el president del Comitè Olímpic Internacional, Juan Antonio Samaranch.
1998: a Xile, enmig de les protestes dels ciutadans i dels partits polítics democràtics a Xile, l'ex dictador Augusto Pinochet és nomenat «comandant en cap benemérito» de l'Exèrcit, en reconeixement al seu comandament de més de 24 anys.
1999: a Jordània, Abdalá es converteix en el nou rei després de la mort del seu pare, el rei Hussein.
1999: el Govern d'Ucraïna decideix engegar el tercer reactor de la central nuclear de Txernòbil, amb la consegüent preocupació d'Occident, temorós de sofrir un nou desastre nuclear.
1999: a Guinea Equatorial, el Partit Democràtic (PDGE), del president Teodoro Obiang, aconsegueix 75 dels 80 escons de la Càmera de Representants del Poble, en les segones eleccions legislatives des de la independència del país.
2000: a Belgrad (Iugoslàvia), el ministre de defensa Pavle Bulatovic és assassinat a tirs en un restaurant.
2000: a Croàcia, la victòria de Stjepan Mesić en les eleccions presidencials suposa la fi del règim del difunt Franjo El teuđman.
2000: el laboratori Pfizer (creador del Viagra) i l'empresa Warner-Lambert es fusionen en una operació de 90.000 milions de dòlars.
2000: neix la segona major entitat bancària del món després de la fusió dels bancs alemanys Deutsche Bank i Dresdner.
2001: a Equador, el president Gustavo Noboa signa un acord amb Antonio Vargas, capdavanter de la Confederació Nacional d'Indígenes d'Equador (CoNaIE).
2001: a Israel, el líder ultraconservador del Likud, Ariel Sharón, és investit primer ministre amb el suport de 73 dels 120 diputats del Congrés.
2003: Belize, Guatemala i Hondures signen un acord en el si de l'OEA per proporcionar a Guatemala un accés al Mar Carib.
2003: el Govern espanyol aprova el projecte de llei que modifica el Codi penal per introduir l'increment i el compliment íntegre de les penes per als condemnats per terrorisme i crims greus.
2003: a Espanya, el riu Ebre ―el més cabalós del país― inunda diversos municipis i obliga a desallotjar a gairebé un miler de persones.
2003: en el Club la Noguera, a Bogotà (Colòmbia) explota un cotxe bomba. Moren 33 persones. S'acusa a les FARC.
2004: a Gaza, l'exèrcit israelià mata al cap militar de la yihad islàmica.
2004: a Haití moren catorze persones durant els disturbis contra el president Aristide.
2004: en la costa noreste de Madagascar, un cicló deixa 43 morts i desenes de desapareguts.
2005: la britànica Ellen MacArthur estableix en 71 dies i 14 hores el rècord de la volta al món en solitari en un veler.
2005: el submergible Kaiko, dirigit per un grup de científics japonesos, troba mostres de vida en la Fossa de les Mariannes, la zona més profunda del planeta Terra.
2005: comença el procés de regularització extraordinària d'immigrants, que tracta de legalitzar la situació de gairebé un milió de treballadors estrangers que viuen a Espanya.
2005: a Berna (Suïssa) tres homes armats assalten el consolat espanyol.
2005: Aslán Masjádov, capdavanter independentista txetxè, ordena una treva als seus coreligionaris i reclama una negociació al Kremlin.
2005: a República Dominicana moren més de 130 presos en l'incendi d'un presó.
2006: a Atlanta, quatre presidents nord-americans acudeixen als funerals de Coretta Scott King, vídua del capdavanter negre assassinat Martin Luther King.
2006: un equip de científics alemanys aconsegueix un registre històric en trepar el gel de l'Antàrtida fins a aconseguir els 2774 m de profunditat.
2006: a la ciutat de Benarés (Índia) moren 21 persones en un triple atemptat contra un santuari de peregrinació hinduista.

Naixements

Països Catalans

1902, Pont Major, Girona, província de Girona: Camil Geis i Parragueras, poeta, músic i sacerdot catòlic.

Món

572: Príncep Shōtoku de Japó (n. 622).
1080: Edith d'Escòcia, regna consort anglesa (f. 1118).
1102: Matilde d'Anglaterra, princesa anglesa, esposa d'Enrique V (f. 1167).
1478: Tomás Moro, polític, humanista i escriptor anglès (f. 1535).
1500: João de Castro, navegant portuguès (f. 1548).
1612: Thomas Killigrew, dramaturg anglès (f. 1683).
1655: Jean-François Regnard, dramaturg francès (f. 1709).
1693: Ana Ivanovna, emperadriu russa (f. 1740).
1741: Henry Fuseli, pintor suís (f. 1825).
1758: Benedikt Schack, compositor txec (f. 1826).
1765: Joseph Nicéphore Niépce, químic francès, inventor de la fotografia juntament amb Daguerre (f. 1833).
1786: Antonio José d'Irisarri, militar xilè (f. 1868).
1804: John Deere, fabricant nord-americà (f. 1886).
1812: Charles Dickens, escriptor britànic (f. 1870).
1822: Joaquín Gaztambide, compositor espanyol (f. 1870).
1824: William Huggins, astrònom britànic (f. 1910).
1833: Ricardo Palma, escriptor peruà (f. 1919).
1834: Estanislao del Camp, militar i escriptor argentí (f. 1880).
1837: James Murray, lexicògraf i filòleg escocès (f. 1915).
1841: Auguste Choisy, arquitecte francès (f. 1909).
1842: Alexandre Ribot, polític francès (f. 1923).
1845: Mercedes Cabell de Carbonera, escriptora peruana (f. 1909).
1867: Laura Ingalls, novel·lista nord-americà (f. 1957).
1870: Alfred Adler, psicòleg austríac (f. 1937).
1873: Thomas Andrews, constructor navilier irlandès (f. 1912).
1873: Magdalena Santiago Fuentes, pedagoga i escriptora espanyola (f. 1922).
1877: Godfrey Harold Hardy, matemàtic britànic (f. 1947).
1885: Romualdo Galdós, religiós, publicista i escriptor espanyol (f. 1953).
1885: Sinclair Lewis, novel·lista nord-americà, Premi Nobel de Literatura en 1930 (f. 1951).
1885: Hugo Sperrle, militar alemany de la Luftwaffe (f. 1953).
1887: Eubie Blake, pianista i compositor nord-americà (f. 1983).
1887: Néstor Martín-Fernández de la Torre, pintor i artista espanyol (f. 1938).
1889: Harry Nyquist, enginyer nord-americà, d'origen suec (f. 1976).
1895: Anita Stewart, actriu nord-americana (f. 1961).
1905: Ulf von Euler, fisiólogo suec (f. 1983).
1905: Paul Nizan, escriptor francès (f. 1940).
1906: Puyi, emperador xinès (f. 1967).
1906: Oleg Antonov, dissenyador aeronàutic soviètic (f. 1984).
1908: Buster Crabbe, nedador i actor nord-americà (f. 1983).
1909: Hélder Câmara, sacerdot brasiler (f. 1999).
1909: Wilhelm Freddie, pintor danès (f. 1995).
1909: Amedeo Guillet, militar italià (f. 2010).
1909: Anna Świrszczyńska, poeta polonesa (f. 1984).
1909: Silvio Zavala, historiador mexicà.
1914: George Barrows, actor nord-americà (f. 1994).
1914: Ramón Mercader, assassí espanyol de León Trotsky (f. 1978).
1915: Teoctist Arăpașo, patriarca romanès (f. 2007).
1922: Hattie Jacques, actriu anglesa (f. 1980).
1922: Jan Skácel, poeta txec (f. 1989).
1923: George Henry Hubert Lascelles, 7° Comte d'Harewood, noble i empresari britànic (f. 2011).
1927: Juliette Gréco, cantant francesa.
1927: Vladímir Kuts, corredor soviètic (f. 1975).
1929: Alejandro Jodorowsky, artista i escriptor xilè.
1931: Sebastián Martín-Retortillo, catedràtic i polític espanyol (f. 2002).
1931: Tran, historietista i pintor espanyol.
1932: Gai Talese, escriptor nord-americà.
1934: Eddie Fenech Adami, president maltès.
1934: King Curtis, saxofonista nord-americà (f. 1971).
1934: Javier Hervada, Filòsof del Dret, iusteórico i canonista espanyol.
1938: Cayetano Ré, futbolista espanyol d'origen paraguaià.
1940: Fernando Fernández, dibuixant i il·lustrador espanyol especialitzat en còmic (f. 2010).
1941: Little Tony, actor i cantant italià (f. 2013).
1942: Allan Wagner Tizón, enginyer, i advocat peruà.
1943: Jorge Ledo, dirigent esportiu argentí (f. 2011).
1944: Samuel Gelblung, periodista argentí.
1946: Pete Postlethwaite, actor britànic (f. 2011).
1946: Héctor Babenco, cineasta brasiler.
1947: Wayne Allwine, actor nord-americà (f. 2009).
1949: Paulo César Carpegiani, futbolista brasiler.
1951: Mayte Mateos, cantant espanyola (Baccara).
1952: Basc Rossi, cantant i músic italià.
1954: Dieter Bohlen, músic alemany de la banda Modern Talking.
1955: Miguel Ferrer, actor nord-americà.
1956: Manzanita (José Ortega Heredia), cantant espanyol (f. 2004).
1956: Mark St. John, músic nord-americà, de la banda Kiss (f. 2007).
1958: Matt Ridley, escriptor científic britànic.
1960: James Spader, actor nord-americà.
1961: Alfred Zijai, futbolista albano (f. 2013).
1962: Garth Brooks, cantant nord-americà.
1962: David Bryan, músic nord-americà, de la banda Bon Jovi.
1962: Eddie Izzard, actor i còmic anglès.
1965: Chris Rock, actor nord-americà.
1966: Michael Lepond, baixista nord-americà, de la banda Symphony X.
1966: Kristin Otto, nedadora alemanya.
1968: Sully Erna, cantant nord-americà, de la banda Godsmack.
1969: Raimundo Tupper, futbolista xilè (f. 1995).
1970: Stanley Roberts, baloncestista nord-americà.
1970: Arnaldo Samaniego, economista i polític paraguaià.
1972: Amon Tobin, músic canadenc-brasiler.
1973: Juwan Howard, baloncestista nord-americà.
1974: J Dilla, productor nord-americà d'hip-hop (f. 2006).
1974: Danny Goffey, músic i bateria anglès (Supergrass, Babyshambles, The Jennifers, Lodger i The Hotrats).
1974: Steve Nash, baloncestista canadenc.
1974: Nujabes, DJ i productor japonès (f. 2010).
1975: Wes Borland, guitarrista nord-americà, de la banda Limp Bizkit.
1975: Rémi Gaillard, còmic i actor francès.
1976: Sreto Ristic, futbolista alemany.
1977: Georgios Alexopoulos, futbolista grec.
1977: Tsuneyasu Miyamoto, futbolista japonès.
1977: Pedro Pablo Pérez, ciclista cubà.
1977: Mariusz Pudzianowski, levantador de peses polonès.
1978: Daniel van Buyten, futbolista belga.
1978: Endy Chávez, beisbolista veneçolà.
1978: Ashton Kutcher, actor nord-americà.
1979: Daniel Bierofka, futbolista alemany.
1979: Tawakkul Karman, activista iemenita.
1979: Cerina Vincent, actriu nord-americana.
1981: Darcy Dolce Net, futbolista brasiler.
1982: Mickael Pietrus, jugador de bàsquet francès.
1983: Georgios Gougoulias, futbolista grec.
1983: Christian Klien, pilot austríac de Fórmula 1.
1983: Federico Marchetti, futbolista italià.
1985: Tina Majorino, actriu nord-americana.
1985: Deborah Ann Woll, actriu nord-americana.
1986: Michael Orozco, futbolista nord-americà.
1987: Brea Bennett, actriu porno nord-americana.
1987: Joel Freeland, jugador de bàsquet britànic.
1987: Kerli, pianista i cantant estonia.
1988: Ai Kago, cantant japonesa, de la banda Morning Musume.
1988: Matthew Stafford, jugador de futbol americà nord-americà.
1989: Nick Calathes, baloncestista nord-americà d'origen grec.
1989: Louisa Lytton, actriu anglesa.
1989: Alexis Rolín, futbolista uruguaià.
1990: Anna Abreu, cantant finlandesa.
1990: Neil Etheridge, futbolista anglo-filipí.
1991: Rachel Sibner, actriu nord-americana.
1992: Sergi Roberto, futbolista espanyol.
1992: Maimi Yajima, cantant i actriu japonesa (Cute, ZYX i High-King).
1993: David Dorfman, actor nord-americà.
1996: Mai Hagiwara, cantant japonesa.

Necrològiques

Països Catalans

1602 - València: Francesc Agustí Tàrrega, escriptor i canonge valencià (n. 1554).
1939 - Pont de Molins (Alt Empordà): Anselmo Polanco Fontecha, bisbe de Terol, beatificat.

Món


999: Boleslao II, Duc (o Príncep) de Bohèmia (n. c. 920).
1045: Emperador Go-Suzaku de Japó (n. 1009).
1317: Roberto de Clermont, fundador de la casa de Borbó (n. 1256).
1560: Baccio Bandinelli, escultor italià (n. 1493).
1626: Guillermo V, Duc de Baviera (n. 1548).
1652: Gregorio Allegri, compositor italià (n. 1582).
1693: Paul Pellisson, escriptor francès (n. 1624).
1736: Stephen Gray, astrònom anglès (n. 1666).
1749: André Cardinal Destouches, compositor barroc francès (n. 1672).
1779: William Boyce, compositor anglès (n. 1711).
1799: Qianlong, emperador xinès (n. 1711).
1823: Juan Antonio Llorente, polític i eclesiàstic espanyol (n. 1756).
1823: Ann Radcliffe, escriptora i novel·lista britànica (n. 1764).
1837: Gustavo IV Adolfo, rei suec (n. 1778).
1862: Francisco Martínez de la Rosa, poeta, dramaturg i polític espanyol (n. 1787).
1864: Vuk Stefanović Karadžić, filòleg i lingüista serbi (n. 1787).
1867: José Eduvigis Díaz, militar paraguaià (n. 1833).
1871: Leopoldina de Bragança, princesa brasilera (n. 1847).
1871: Heinrich Engelhard Steinweg, fabricador alemany de pianos (n. 1797).
1873: Sheridan Li Fanu, escriptor irlandès (n. 1814).
1878: Pío IX, papa catòlic italià (n. 1792).
1890: Claudio Moyano, polític espanyol (n. 1809).
1897: Galileu Ferraris, físic italià (n. 1847).
1916: Josep Torras i Bages, bisbe espanyol impulsor del catalanisme (n. 1846).
1920: Aleksandr Kolchak, militar rus (n. 1874).
1921: Lucas Mallada, geólogo, paleontòleg i escriptor espanyol (n. 1841).
1923: Julio Flórez, poeta colombià (n. 1967).
1934: Rogelio Vigil de Quiñones, metge i militar espanyol (n. 1862).
1937: Elihu Root, polític nord-americà, Premi Nobel de la Pau en 1912 (n. 1845).
1938: Harvey Firestone, industrial nord-americà (n. 1868).
1942: Iván Bilíbin, il·lustrador rus (n. 1876).
1959: Napoleon Nap Lajoie, beisbolista nord-americà (n. 1874).
1959: Daniel Malan, polític sud-africà (n. 1874).
1959: Guitar Slim, guitarrista de blues nord-americà (n. 1926).
1960: Ígor Kurchátov, físic rus (n. 1903).
1963: Learco Guerra, ciclista italià (n. 1902).
1964: Sofoklis Venizelos, polític grec (n. 1894).
1968: Nick Adams, actor nord-americà (n. 1931).
1972: Walter Lang, cineasta nord-americà (n. 1896).
1975: P. G. Wodehouse, escriptor humorístic britànic (n. 1881).
1978: Blas Pérez González, jurista i polític espanyol (n. 1898).
1979: Josef Mengele, mèdic nazi alemany (n. 1911).
1985: Matt Monro, cantant britànic (n. 1932).
1986: Cheikh Anta Diop, historiadora senegalesa (n. 1923).
1993: Nicolas Broca, historietista belga (n. 1932).
1994: Witold Dolsławski, compositor polonès (n. 1913).
1998: Lawrence Sanders, escriptor nord-americà (n. 1920).
1999: Hussein I, rei jordà (n. 1935).
1999: José Silva, parapsicólogo nord-americà (n. 1914).
1999: Bobby Troup, actor, pianista i compositor nord-americà (n. 1918).
2000: Doug Henning, mag canadenc (n. 1947).
2000: Shiho Niiyama, actriu japonesa (n. 1970).
2000: Big Pun, raper porto-riqueny (n. 1971).
2000: Dave Peverett, cantant i guitarrista anglès (Foghat i Savoy Brown) (n. 1943).
2001: Dóna-li Evans, cantant i actriu nord-americana (n. 1912).
2002: Elisa Bridges, model nord-americà (n. 1973).
2003: Augusto Monterroso, escriptor guatemalenc (n. 1921).
2004: Rebeca Martínez, bessona dominicana (n. 2004).
2004: Margarita Landi, periodista espanyola (n. 1918).
2007: Gerardo Vallejo, cineasta argentí (n. 1942).
2007: Antonio Enríquez Savignac, polític mexicà (n. 1931).
2007: Beatriz Thibaudín, actriu argentina (n. 1927).
2009: Blossom Dearie, cantant i pianista nord-americà (n. 1924).
2009: Marco Antonio Montes d'Oca, poeta i pintor mexicà (n. 1932).
2010: Franco Ballerini, ciclista italià (n. 1964).
2011: María dels Ángeles Santana, actriu cubana (n. 1914).
2011: Helenita Vargas, cantant colombiana (n. 1934).
2012: Sergio Larraín, fotògraf xilè (n. 1931).
2013: Juan Carlos Méndez, agrònom, economista, empresari, acadèmic, i consultor xilè (n. 1947).

Santoral catòlic

Sants al Martirologi romà (2011): Màxim de Nola, bisbe (s. III); Parteni de Làmpsac, bisbe (s. IV); Moisès I, eremia i bisbe (ca. 390); Juliana de Bolonya, vídua; Llorenç de Siponto, bisbe (ca. 545); Ricard el Pelegrí, rei i pelegrí (722); Lluc el Jove, eremita a Corint (955); Francesco Pontillo, framenor (1812); Giovanni Lantrua da Triora, màrtir (1816)
Beats: Pius IX, papa (1878); Antonio Vici da Stroncone, franciscà (1461); Thomas Sherwood, màrtir (1578); Jacques Salès i Guillaume Saultemouche, jesuïtes màrtirs (1593); Rosalie Rendu, verge, Filla de la Caritat (1856); Eugénie Smet (1871), fundadora de l'Institut de les Germanes Auxiliadores de les Ànimes del Purgatori; Anna Maria Adorni (1893), fundadora de les Esclaves de la B.V.M. Immaculada i de l'Institut del Bon Pastor; Anselmo Polanco Fontecha, bisbe de Terol, i Felipe Ripoll Morata, prevere, màrtirs (1939); Wojciech Nierychlewski, prevere màrtir (1942); Petro Verhum, prevere màrtir (1957).
Sants: Teodor el General, sant fictici; Crisoli de Tournai, bisbe (303); Adaucte de Frígia, màrtir (304); Fidel de Mèrida, bisbe (570); Vedast de Vercelli, bisbe (578); Amulví de Lobbes, abat i bisbe (ca. 750), Anatoli de Caors, bisbe
Beats: Guillem de Morgex (s. VIII); Nivard de Claravall, cistercenc (1150); Rizziero della Muccia, franciscà (1236); Guglielmo Zucchi, sacerdot (1377).
Venerables: Ava de Melk, reclosa (1127); Josep Torras i Bages, bisbe; Màrtirs de Široki Brijeg (1945).
A l'Orde de la Mercè: Màrtirs Mercedaris d'Àfrica.

[STV]

8 de febrer

El 8 de febrer és el trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 326 dies per finalitzar l'any i 327 en els anys de traspàs.

Esdeveniments

Països Catalans

1863 - Mataró: funden la Caixa d'Estalvis Laietana.
1976 - Barcelona: importants manifestacions per tota la ciutat, reprimides per la policia armada, sota el lema de "Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia" responent a la convocatòria realitzada per l'Assemblea de Catalunya al Parc de la Ciutadella. Aquestes manifestacions havien estat precedides per les del diumenge anterior dia 1 de febrer.

Món

1904 - Lüshun (Dalian, la Xina): el Japó ataca per sorpresa la potent flota russa de l'extrem Orient ancorada a l'aleshores anomenat Port Arthur: hi comença la guerra russojaponesa.

Naixements

Països Catalans

1922, València: Manuel Oltra i Ferrer, professor de música coral i per a cobla.

Món

1700, Groningen: Daniel Bernoulli, matemàtic neerlandès
1741, Lieja (Principat de Lieja): André Ernest Modeste Grétry, compositor d'òperes i operetes
1828, Nantes (França): Jules Verne, escriptor francès
1903, Sagua la Grande (Villa Clara, Cuba): Antonio Abad Lugo Machín, conegut com a Antonio Machín, cantant cubà.
1931, Marion, Indiana (EUA): James Dean, actor estatunidenc. Mort el 30 de setembre de 1955.
1932, Nova York (EUA): John Williams, Compositor estatunidenc.
1933, Rotterdam (Països Baixos): Elly Ameling, soprano neerlandesa
1941, Omaha, Nebraska, Estats Units : Nick Nolte , actor i productor de cinema estatunidenc.
1977, Plymouth, Massachusetts (EUA): Phoenix Farrell, baixista de Linkin Park
2000, Venezuela, Caracas Sofia de los montes pardos

Necrològiques

Països Catalans

2005, Vinaròs (el Baix Maestrat): Alfred Giner i Sorolla, poeta i farmacòleg valencià.

Món

1587, Anglaterra : Mor executada la fins llavors reina d'Escòcia Maria Stuart.
1884, Princeton (Nova Jersey, EUA): Arnold Henry Guyot, geòleg i geògraf (n. 1807).
1938, Gant (Bèlgica): Edward Anseele, polític, cofundador del Partit Obrer Belga.

Santoral catòlic


Sants al Martirologi romà (2011): Jeroni Emiliani, fundador dels pares somascos (1537); Quinta d'Alexandria, màrtir (259); Juvenci de Pavia, bisbe (397); Màrtirs de Constantinoble (485); Honorat de Milà, bisbe (570); Pau de Verdun, bisbe (649); Nicet de Besançon, bisbe (s. VII); Esteve de Grandmont, fundador dels grandmontesos (1124); Josefina Bakhita, verge (1947).
Beats: Pere Igni, monjo (1089); Giuseppina Gabriella Bonino (1906), fundadora de les Germanes de la Sagrada Família de Natzaret.
Sants: Pau, Luci i Ciríac de Roma, màrtirs; Kigwe de Cornualla, verge (s. V); Guetenoc i Jacut de Bretanya (s. VI); Macari d'Auxerre, abat (ca. 585); Drume de Canihuel, eremita (s. V-VI); Màrtirs de Persia (s. VI); Oncho de Clonmore, pelegrí i poeta (ca. 600); Ermenfrid de Verdun, bisbe (612); Elfreda de Whitby, abadessa (714); Laureat de Castelpoto, màrtir; Cuthman de Steyning, eremita (800); Meingold d'Huy, màrtir (ca. 892).
Beats Jacopa de Settesoli, amiga de Francesc d'Assís (s. XIII).
Venerables: Milada de Praga, abadessa (994); Isaias Boner, monjo (1471); Philipp Jeningen, prevere (1704).
A l'Orde de la Mercè: beats Alfons de Riera, Francesc d'Aretto, Dionisi Rugger i François Donsu.

[STV]

9 de febrer

Lira da gamba.

El 9 de febrer és el quarantè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 325 dies per finalitzar l'any i 326 en els anys de traspàs.

Esdeveniments

Països Catalans

1908 - Barcelona - Inauguració del Palau de la Música Catalana, obra de l'arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner.
2005 - València: l'Acadèmia Valenciana de la Llengua reconeix la unitat de la llengua catalana tot i que en rebutja la denominació de català.

Món

110 a. C.: en Kyushu (la tercera illa més gran de Japó) es visualitzen nou sols, un al costat de l'altre (possiblement es va tractar d'un fenomen de parahelio).1
1111: en Sutri (prop de Roma), Enrique V i el papa Pascual II, signen el Tractat de Sutri, amb el qual pretenien posar fi a la Querella de les Investiduras.
1552: a Xile és fundada la ciutat de Santa María la Blanca de Valdivia.
1556: en el mar Carib, el corsario britànic Francis Drake, actuant en nom de la corona anglesa, saqueja les costes de l'actual Colòmbia.
1601: Felipe III d'Espanya arriba amb la seva cort a Valladolid.
1724: a Espanya els nobles proclamen rei a Luis I, fill de Felipe V.
1795: Prusia i França signen un acord ―anterior a la Pau de Basilea―, per posar fi a la primera guerra entre la França republicana i la Primera Coalició contrarrevolucionaria.
1801: signatura del Tractat de Lunéville i fi de les guerres de la Segona Coalició.
1821: a la província de Maipo (Xile) es funda el llogaret de Sant Bernardo.
1822: el president haitiano Jean Pierre Boyer, al comandament de 12 000 homes, envaeix el Santo Domingo espanyol. Aquesta invasió va donar fi al període conegut com a Independència Efímera de José Núñez de Càceres i va iniciar l'ocupació haitiana de 1822-1844.
1827: en el riu Uruguai (entre Argentina i Uruguai) es lliura la segona jornada de la batalla de Jonquera en què l'Armada Argentina derrota a la de l'Imperi del Brasil.
1849: a Roma es proclama la República romana i és abolit el poder temporal dels papes.
1851: a Espanya s'inaugura la segona línia fèrria d'Espanya que fa el recorregut entre Madrid i Aranjuez.
1861: en l'actual EE. UU., Jefferson Davis és triat president dels Estats Confederats d'Amèrica.
1863: en Ginebra (Suïssa) es reuneix un comitè que decideix la creació de la Creu Vermella.
1895: a Massachusetts (Estats Units), William G. Morgan inventa el voleibol.
1900: el tennista nord-americà Dwight F. Davis funda el campionat mundial anual que porta el seu nom (Copa Davis).
1900: a Khartum s'informa que els amotinaments de tropes sudaneses contra les autoritats anglo-egípcies comencen a provocar inquietud al Caire (Egipte).
1900: a la illa de Martinica, tropes franceses disparen contra manifestants, matant a 9 persones i ferint a altres 40.
1900: S'informa que prop de 30 000 mormones han emigrat de l'estat d'Utah al de Wyoming (Estats Units), en un dels processos de colonització de l'oest nord-americà més nombrós de les últimes dècades.
1901: Agenor Goluchowski, ministre austrohúngaro d'Afers exteriors, garanteix la sobirania de la Sublim Porta, en una carta dirigida al seu homòleg italià.
1902: a Jersey City (Estats Units), un incendi destrueix 26 pomes de la ciutat.
1903: a Niça s'estrena l'òpera María Magdalena, de Jules Massenet.
1903: Pèrsia i el Regne Unit signen un tractat comercial.
1904: a Espanya es rebutja un vot de censura contra el president del Congrés, Francisco Romero Robledo.
1909: l'acord il·legal entre França i Alemanya sobre el Marroc reconeix la preponderància política francesa sobre l'envaït país africà.
1909: a Niça s'estrena l'òpera Quo vadis?, de Jean Nougues.
1910: a Espanya, després de la caiguda del Govern liberal, el rei Alfonso XIII encarrega a José Canalejas, partidari de la democratització i del reformisme social, la formació d'un nou gabinet.
1912: a Sevilla, el riu Guadalquivir inunda alguns barris.
1913: en la Ciutat de Mèxic s'inicia el moviment armat conegut com la «Desena Tràgica», que culminarà amb la mort del president Francisco I. Madero.
1915: en el marc de la Primera Guerra Mundial, el Canal de Suez es tanca als vaixells neutrals.
1917: Alemanya desencadena la guerra submarina.
1923: es crea la Universitat de Salamanca i es funda la Unió Esportiva Salamanca
1924: el governador civil assenyala la velocitat màxima dels automòbils en 24 km/h per al trànsit per les ciutats.
1926: l'hidroavió Plus ultra, tripulat per Ramón Franco, Julio Ruiz d'Alda, Juan Manuel Durán i Pablo Rada, arriba a Buenos Aires on és rebut apoteósicamente.
1927: a Portugal és sufocat el moviment revolucionari que va esclatar sis dies abans contra el Govern del general Carmona.
1928: el general nicaragüenc Augusto César Sandino emprèn una violenta ofensiva contra els nord-americans.
1929: la Unió Soviètica, Romania, Polònia, Letònia i Estònia concerten pactes de no agressió.
1929: a Mèxic és executat José de León Toral, assassí del president Álvaro Obregón.
1930: en Ien Bay (la Indoxina, actual Vietnam) les tropes colonialistes franceses reprimeixen durament el motí nacionalista.
1930: l'automobilista alemany Hans Stuck venç amb un Austro-Daimler la primera carrera del Campionat del Món.
1934: Grècia, Turquia, Romania i Iugoslàvia signen el Pacte balcànic per garantir la seguretat a les fronteres.
1934: a França, Gaston Doumergue forma nou Govern.
1936: es constitueix la primera Lògia AJEF (Associació de Joves Esperanza de la Fraternitat), amb el nom de "Esperanza", iniciant-se a 82 joves en el Saló d'actes de la Gran Lògia de la illa de Cuba.
1937: a Sevilla es lliura al general Gonzalo Queipo de Pla el títol de «fill adoptiu».
1942: a Nova York un incendi destrueix el paquebote francès Normandie.
1943: a les illes Salomón ―en el marc de la Segona Guerra Mundial― els japonesos abandonen Guadalcanal per la forta pressió de l'exèrcit nord-americà.
1946: a Nova York, l'Assemblea General de l'ONU condemna la dictadura franquista i prohibeix a Espanya el seu ingrés en l'organització.
1946: en la URSS, el dictador Iósif Stalin anuncia un nou pla quinquennal a fi de superar a Occident en la producció de petroli, acer i ferro.
1950: en el Teatre Albéniz de Madrid s'estrena Les mocedades d'Hernán Cortés, drama de Joaquín Dicenta (fill).
1955: a Xina Popular s'aprova el servei militar obligatori.
1955: en la URSS, Gueorgui Zhúkov és triat nou ministre de Defensa.
1956: a la Universitat Complutense de Madrid es produeixen enfrontaments entre estudiants de diferents tendències.
1957: arriba a Madrid el rei del Marroc, Mohammed V.
1957: en una exposició en el Palau de Cristall del Retir (Madrid) les obres més destacades són les de Joaquín Sorolla i Mariano Fortuny.
1960: a Buenos Aires (Argentina), el president Arturo Frondizi clausura la revesteixi Majoria i fa detenir al seu director, el periodista i escriptor Tuli Jacovella, per publicar la investigació del periodista Rodolfo Walsh sobre els afusellament de peronistes en José León Suárez, així com els capítols del seu llibre El cas Satanowski.
1961: en el club The Cavern (Liverpool), la banda britànica The Beatles realitza la seva primera aparició (d'un total de 264).
1962: Espanya formalitza la seva primera sol·licitud d'ingrés al Mercat Comú Europeu.
1962: Estats Units incrementa l'ajuda militar a Vietnam del Sud per enfrontar-se a la guerrilla comunista del Front Nacional d'Alliberament de Vietnam (Vietcong).
1964: en Innsbruck es clausuren els IX Jocs Olímpics d'Hivern.
1964: en EE. UU., la banda britànica The Beatles fa la seva primera de tres presentacions en l'Ed Sullivan Xou, amb un rècord d'audiència de 73 milions d'espectadors.
1966: a República Dominicana, el Govern (titella d'EE. UU.) ordena metrallar a estudiants que realitzaven una manifestació que exigia la sortida de les tropes d'ocupació d'Estats Units. Moren 12 estudiants.
1967: la Comunitat Europea inicia el desenvolupament normatiu sobre l'IVA (impost al valor agregat).
1967: a Xile s'inaugura l'Aeroport Internacional Comodoro Arturo Merino Benítez
1968: Espanya modifica la Llei de Bases del Règim Autònom de Guinea Equatorial, pas definitiu cap a la independència d'aquest país.
1969: l'avió Boeing 747 (Jumbo) realitza el seu primer vol.
1970: el líder palestí Yasir Arafat visita Moscou.
1971: torna a la Terra la nau Apollo 14, tercera nau tripulada que va visitar la Lluna.
1974: el campió Mundial de Box pes mitjà, l'argentí Carlos Montsó, reté el seu títol a França enfront del campió welter José Mantega Nàpols.
1977: el Govern espanyol acaba d'establir relacions diplomàtiques amb la majoria dels països comunistes d'Europa.
1978: a Espanya, Carmen Conde entra en la Real Acadèmia Espanyola, convertint-se en la primera dona que forma part d'aquesta institució.
1979: a Nàpols (Itàlia), una epidèmia desconeguda la mort de seixanta persones, en el seu major parteix nens de poca edat.
1980: en Núremberg es funda el primer institut gerontológico d'Alemanya, adscrit a la Universitat d'Erlangen-Núremberg i dirigit per Dieter Platt.
1981: a Polònia, el general Wojciech Jaruzelski és nomenat primer ministre.
1984: a Astúries, la popular cançó Astúries, pàtria volguda, és declarada himne oficial.
1986: durant les properes setmanes, el cometa Halley fa la seva última aparició al segle XX.
1986: a Lima (Perú), el psicòleg Mario Poggi assassina al supòsit «Descuartizador de Lima», detingut en una comissaria.
1989: dotze candidats al Congrés dels Diputats del Poble ―el nou parlament soviètic― presenten per primera vegada els seus programes a un grup d'electors moscovites.
1989: el Govern de l'Alemanya Federal prohibeix el partit neonazi NS.
1990: a Alemanya comencen les obres d'enderrocament del Muro de Berlín.
1990: en la segona volta de les presidencials a Polònia, resulta guanyador Lech Walesa amb el 74,2% dels vots.
1990: a Namíbia, l'Assemblea Constituent aprova per unanimitat la nova Constitució.
1991: a Lituània, una aclaparant majoria aprova en plebiscit independitzar-se de la Unió Soviètica. L'endemà passat, el Parlament ratifica aquesta decisió.
1991: a Perú, el Govern imposa l'estat d'emergència a causa d'una epidèmia de còlera.
1992: a Algèria es declara l'estat d'excepció després de sagnants enfrontaments entre fonamentalistes musulmans.
1992: el tennista professional Jim Courier aconsegueix el lideratge de la classificació mundial de l'ATP.
1993: El cantautor guatemalenc Ricardo Arjona, publica el seu àlbum titulat Animal nocturn.
1995: Jordània confirma la retirada israeliana del territori jordà ocupat des de 1967 en el sud de la vall de Llaurava.
1995: a Mèxic, el president Ernesto Zedillo revela que la veritable identitat del guerriller Subcomandant Marcos és Rafael Sebastián Guillén Vicente.
1996: en Darmstadt (Alemanya) el GSI descobreix l'àtom de l'element copernicio.
1998: el Govern espanyol autoritza la utilització de la base de Morón de la Frontera (Sevilla) a les tropes d'Estats Units en cas d'un atac contra l'Iraq.
1998: en la Badia de Cadis (sud d'Espanya) investigadors espanyols detecten un nou tipus de contaminant orgànic que podria haver provocat el canvi de sexe d'algunes espècies de peixos.
1998: a Tbilissi (Geòrgia), el president Eduard Shevardnadze sobreviu a un atemptat.
1999: a França es reinicia el procés contra l'ex-primer ministre socialista Laurent Fabius, l'antic secretari de Sanitat i l'extitular d'Assumptes Socials, acusats d'homicidi involuntari en el cas de la sang contaminada amb el virus de la sida.
2000: a Madrid, s'inaugura la fira internacional de l'art ARQUEJO 2000.
2002: en Écija (Sevilla), la Guàrdia Civil intervé 200 000 peces d'una col·lecció arqueològica.
2002: en els Jocs Olímpics d'Hivern que se celebren a Salt Lake City (EE. UU.), Johann Mühlegg (esquiador alemany, nacionalitzat espanyol) aconsegueix la medalla d'or en la prova de 30 quilòmetres d'esquí de fons.
2002: a Sevilla (Espanya), l'atleta palentina Marta Domínguez aconsegueix un nou rècord nacional en 1500 metres amb una marca de 4:07,69 minuts.
2003: a Montenegro, les eleccions presidencials queden anul·lades per l'alt índex d'abstenció.
2003: a Gant (Bèlgica), l'atleta espanyol Alberto García Fernández bat el rècord d'Europa dels 5000 metres llisos en pista coberta (13:11,39 minuts).
2003: a Puerto Rico, la Marina d'Estats Units anuncia la seva retirada de la illa de Vieques.
2004: la sonda Cassini-Huygens enviada a Saturn per la NASA, en col·laboració amb l'Agència Espacial Europea (AQUESTA), realitza fotografies del planeta a 69,4 milions de quilòmetres de distància.
2004: Finlàndia es converteix en l'onzè membre de l'ESO (European Southern Observatory: Observatori Europeu Austral).
2004: en Oxirrinco (Egipte, un grup d'egiptòlegs espanyols troba dos sarcòfags de pedra amb mòmies de l'època saíta (primera meitat del segle VI a. C.).
2005: en el Camp de les Nacions de Madrid, la banda terrorista ETA fa esclatar un cotxe bomba hores abans que els Reis inauguressin l'exposició ARQUEJO.
2005: a França, la policia deté a 14 persones acusades de pertànyer a ETA i dóna per desarticulat l'aparell de captació de la banda terrorista. França lliura al terrorista Juan María Insausti Mugika, àlies Karpov, exjefe de l'aparell de formació d'ETA.
2006: a Espanya, el Congrés aprova la reforma de l'Estatut valencià.
2006: a la Vall dels Reis (Egipte), prop de la tomba de Tutankamon, un equip d'egiptòlegs localitza un magatzem o taller de momificació, que primerament havia estat identificat com un amagatall per guardar mòmies saquejades de la dinastia XVIII d'Egipte, emprat per preparar el procés embalsamatorio.
2012: a Xile el tennista Fernando González anuncio el seu retir del tennis mundial després de més de deu anys de carrera
2013: a la ciutat de Pastura (Colòmbia) es produeix un sisme de mitja intensitat (6,5 graus).

Naixements

Països Catalans

1884 - Barcelona: Josep Carner, escriptor català.
1902 - Sabadell: Joan Llonch i Salas, empresari tèxtil català.
1950 - València: Xavier Mariscal, dissenyador i artista valencià.

Món

1060: Honorio II, papa italià (f. 1130).
1533: Shimazu Yoshihisa, samurái japonès (f. 1611).
1584: Francesco Maria Richini, arquitecte italià (f. 1658).
1612: Pier Francesco Mola, pintor italià (f. 1666).
1625: Beata Inés de Benigànim, religiosa francesa (f. 1696).
1645: Johann Aegidius Bach, violinista alemany (f. 1716).
1711: Luis Vicente de Velasco i Illa, marí espanyol (f. 1762).
1763: Philemon Thomas, polític nord-americà (f. 1847).
1773: William Henry Harrison, polític nord-americà, 9.º president en 1841 (f. 1841).
1775: Farkas Bolyai, matemàtic hongarès (f. 1856).
1781: Johann Baptist von Spix, metge, zoòleg i explorador alemany (f. 1826).
1783: Vasili Zhukovski, escriptor rus (f. 1852).
1801: José Joaquín Pesat, escriptor mexicà (f. 1861).
1804: Luis Candeles, bandoler espanyol (f. 1837).
1814: Samuel J. Titllin, polític nord-americà (f. 1886).
1815: Raffaele Cadorna, general italià (f. 1897).
1830: Abd-ul-Aziz, sultà otomà (f. 1876).
1846: Wilhelm Maybach, enginyer alemany (f. 1929).
1863: Anthony Hope, escriptor britànic (f. 1933).
1871: Fran Surtški Fižgar, sacerdot i escriptor eslovè (f. 1962).
1877: Ramón Navia Osorio i Castropol, polític espanyol (f. 1936).
1885: Alban Berg, compositor austríac (f. 1935).
1891: Ronald Satisfan, actor britànic (f. 1958).
1891: Pietro Nenni, líder històric del socialisme italià (f. 1980).
1898: Carlos Jiménez Díaz, metge espanyol (f. 1967).
1902: Ofelia Rodríguez Acosta, escriptora i activista cubana (f. 1975).
1909: Carmen Miranda, actriu lusità-brasilera (f. 1955).
1909: Dean Rusk, polític nord-americà (f. 1994).
1909: Leo Valiani, periodista i polític italià (f. 1999).
1910: Jacques L. Monod, científic francès, premi Nobel de Medicina en 1965 (f. 1976).
1914: Adalberto Ortiz, novel·lista, poeta i diplomàtic equatorià (f. 2003).
1920: Julio César dóna Rosa, escriptor, periodista i polític uruguaià (f. 2001).
1923: Brendan Behan, escriptor irlandès (f. 1964).
1923: Fernanda d'Utrera, cantaora de flamenc espanyola (f. 2006).
1925: Burkhard Heim, físic alemany (f. 2001).
1926: Garret FitzGerald, polític irlandès (f. 2011).
1928: Rinus Michels, futbolista i entrenador neerlandès (f. 2005).
1931: Thomas Bernhard, escriptor austríac (f. 1989).
1937: Hildegard Behrens, soprano alemanya.
1940: Brian Bennett, músic britànic, de la banda The Shadows.
1940: John Maxwell Coetzee, escriptor sud-africà.
1942: Manuel Castells, sociòleg i catedràtic espanyol.
1942: Carole King, cantant i compositora nord-americana.
1943: Joe Pesci, actor nord-americà.
1943: Joseph I. Stiglitz, economista i escriptor nord-americà, premi Nobel d'Economia en 2001.
1943: Víctor Sueiro, periodista, escriptor i presentador de televisió argentí (f. 2007).
1944: Alice Walker, escriptora nord-americana.
1945: Mia Farrow, actriu nord-americana.
1954: Chris Gardner, empresari i filántropo nord-americà.
1955: Charles Shaughnessy, actor britànic.
1956: Carlos Gaviria (director), director colombià de cinema i televisió.
1957: Víctor Mallarino, actor, productor i director de cinema i televisió colombià.
1960: José Luis Paniagua, actor colombià d'origen costarricense.
1963: Lolo Ferrari, actriu porno francesa.
1963: Brian Greene, físic nord-americà.
1964: Ernesto Valverde, jugador i entrenador de futbol espanyol.
1966: Ellen van Langen, atleta neerlandesa.
1968: Alejandra Guzmán, cantant mexicana.
1969: Pavel Tonkov, ciclista rus.
1973: Svetlana Boguinskaya, gimnasta soviètica.
1974: Amber Valletta, actriu nord-americana.
1974: Helena Resano, periodista i presentadora espanyola.
1978: A.J. Buckley, actor nord-americà, de la sèrie CSI New York.
1978: Santiago del Moro, conductor de televisió argentí.
1979: Ziyi Zhang, actriu xinesa.
1980: Angelos Charisteas, futbolista grec.
1981: Patricio Albacete, jugador de rugbi argentí.
1981: Jimmy 'The Rev' Sullivan, baterista nord-americà, de la banda Avenged Sevenfold (f. 2009).
1981: Tom Hiddleston, actor britànic.
1982: Ami Suzuki, cantant japonesa.
1983: Celia Freijeiro, actriu espanyola
1983: Mikel Arruabarrena, futbolista espanyol.
1984: Dioner Navarro, beisbolista veneçolà.
1984: Han Geng, cantant xinès.
1985: David Gallagher, actor nord-americà.
1988: Francisco Cerro, futbolisa argentí.
1991: Maxi Iglesias, actor espanyol.
1992: Avan Jogia, actor canadenc.
1993: Parimarjan Negi, ajedrecista indi.

Necrològiques

Països Catalans

1925, Sant Cugat del Vallès (el Vallès Occidental): Amanci Amorós Sirvent, músic i compositor valencià (n. 1854).
1993, Barcelona (el Barcelonès): Albert Viladot i Presas, periodista català.
2003, Sant Cugat del Vallès (el Vallès Occidental): Miquel Batllori, historiador i jesuïta català.

Món

1588: Álvaro de Bazán, militar espanyol (n. 1526).
1637: Philemon Holland, traductor britànic (n. 1552).
1670: Federico III, rei danès (n. 1609).
1675: Gerrit Dou, pintor neerlandès (n. 1613).
1832: José Ignacio Thames, sacerdot argentí (n. 1762).
1881: Fiódor Dostoyevski, novel·lista rus (n. 1821).
1883: Mariano Saavedra, polític argentí (n. 1810).
1891: Johan Barthold Jongkind, pintor i gravador neerlandès (n. 1819).
1901: Frederick Henry Harvey, empresari nord-americà (n. 1835).
1901: Louis Ménard, escriptor francès (n. 1822).
1905: Adolph von Menzel, pintor alemany (n. 1815).
1909: Manuel Mato Vizoso, escriptor i historiador espanyol (n. 1846).
1927: Julio Herrera, polític argentí (n. 1856).
1934: Claudio Williman, president uruguaià (n. 1861).
1940: Eugene Bleuler, psiquiatre suís (n. 1857).
1942: Lauri Kristian Relander, polític finlandès (n. 1883).
1943: Antonio Zozaya, escriptor espanyol (n. 1859).
1956: Leopoldo d'Alpandeire, frare capuchino, beat (n. 1864).
1967: Santiago Luis Copello, bisbe argentí (n. 1880).
1978: Costante Girardengo, ciclista italià (n. 1893).
1978: Julio Jaramillo, cantant equatorià (n. 1935).
1981: Bill Haley, músic nord-americà (n. 1925).
1984: Yuri Andrópov, polític rus (n. 1914).
1986: Teresa de Març, pionera de l'aviació brasilera (n. 1903).
1988: Kurt Herbert Adler, director d'orquestra austríac (n. 1905).
1989: Osamu Tezuka, dibuixant de màniga i animador japonès (n. 1928).
1994: Orlando Contreras, cantant cubà (n. 1930).
1994: Howard Martin Temin, virólogo nord-americà, premi Nobel de Medicina en 1975 (n. 1934).
1994: Jarmila Novotna, soprano i actriu txeca.
1995: J. William Fulbright, polític nord-americà (n. 1905).
1995: David Wayne, actor nord-americà (n. 1914).
1998: Halldór Laxness, novel·lista islandès, premi Nobel de Literatura en 1955 (n. 1902).
2001: Agustín Cárdenas, escultor cubà (n. 1927).
2002: Margaret Rose Armstrong-Jones, aristòcrata britànica, germana de la reina Isabel II (n. 1930).
2003: Herma Bauma, atleta austríaca (n. 1915).
2003: George Albert Pla, professor, botànic, liquenólogo i micólogo cubà (n. 1911).
2005: Tyrone Davis, cantant de soul nord-americà (n. 1938).
2007: Alejandro Finisterre, inventor del futbolí i editor (n. 1919).
2007: Ian Richardson, actor escocès (n. 1934).
2008: Genaro Celayeta, futbolista espanyol (n. 1954).
2009: Eluana Englaro, italiana, va adquirir notorietat pel tema de l'eutanàsia (n. 1970).
2009: Sergio Markmann, empresari xilè (n. 1921).
2011: David Sánchez Juliao, escriptor i diplomàtic colombià (n. 1945).
2012: Oscar Núñez, actor i director teatral argentí (n. 1929).
2013: Afzal Guru, terrorista indi (n. 1969).
2013: Leonardo Polo, filòsof espanyol (n. 1926).
2013: Luis Solari Tudela, diplomàtic i advocat peruà (n. 1935).

Santoral catòlic


Sants al Martirologi romà (2011): Apol·lònia d'Alexandria, verge i màrtir (249); Prim i Donat de Lamaleffa, màrtirs (362); Maró del Líban, eremita (423); Màrtirs d'Alexandria (s. IV); Teilo de Llandaff, monjo gal·lès (560); Sabí de Canosa, bisbe (566); Ansbert de Rouen, bisbe (625); Altó de Baviera, abat (760); Reinald de Nocera, monjo (1222); Miguel Febres Cordero (1910).
Beats: Anna Katharina Emmerick, monja i mística (1824); Luis Magana Servin, laic màrtir (1928); Leopold d'Alpandeire, caputxí (1956).
Sants: Alexandre de Roma i 38 companys màrtirs; Ammó, Emilià, Lassa i 41 companys màrtirs de Membressa; Ammoni i Alexandre de Soli, màrtirs; Nicèfor d'Antioquia, màrtir; Simeó de Jerusalem, màrtir; Nebridi d'Ègara, bisbe (527); Sabí d'Avellino, bisbe (s. VI); Eumaqui de Perigús, asceta (s. VI); Emilià, Braquió i Bravi de Pionsat, monjos (590); Eingan de Llanengan, príncep i eremita (ca. 590); Aldebert de Senlis, bisbe (685); Cronan el Savi, bisbe (700); Sisebut de Cardeña, abat (1086); Erizzo de Vallombrosa, abat (1094).
Beats: Lambert de Neuwerk, prior (1144); Bernardino Caimi, franciscà (1500).
Venerables: Gottschalk de Siloë, abat (1184); Julià d'Espira, franciscà (1250); Edmund Pontiller, prevere màrtir (1945).
A l'Orde del Cister: Conrad de Baviera, monjo (1154).

[Randy-650]

[quote user=""]

1902: a Jersey City (Estats Units), un incendi destrueix 26 pomes de la ciutat

[/quote]

Brutal aquesta traducció! :b9

[STV]

10 de febrer

El 10 de febrer és el quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 324 dies per finalitzar l'any i 325 en els anys de traspàs.

Esdeveniments

Països Catalans

1808 - La Jonquera (l'Alt Empordà): amb el pretext d'atacar Portugal, d'acord amb el Tractat de Fontainebleau, sota les ordres del general Duhesme, entren a Catalunya les primeres tropes franceses (Guerra del Francès).
1939 - Catalunya: l'exèrcit franquista arriba a la frontera francesa: la Catalunya del sud ja està del tot ocupada.

Món

1763 - París (França): s'hi signa la pau que posa fi a la Guerra dels Set Anys.
1805 - Espanya: s'hi prohibeixen per decret les corregudes de toros.
1873 - Espanya: Amadeu de Saboia abdica de la Corona, l'endemà es proclamarà la Primera República Espanyola.
1910 - Espanya: José Canalejas ocupa per primera vegada la presidència del Consell de Ministres.
1930 - Espanya: Miguel Primo de Rivera abandona el país.
1942 - els Estats Units: RCA Records atorga a Glenn Miller el primer disc d'or de la història per "Chattanooga Choo Choo".
1958 - Sidi Ifni (el Marroc): l'exèrcit espanyol hi inicia una ofensiva per expulsar-ne els rebels.
1965 - Vietnam: L'Exèrcit dels Estats Units comença a bombardejar amb napalm les selves de Vietnam.
2005 - l'Aràbia Saudita: s'hi comencen a celebrar unes eleccions municipals sense que hi puguin participar les dones i sense cap garantia democràtica.

Naixements

Països Catalans

1920 - Figueres (l'Alt Empordà): Josep Pallach i Carolà, mestre, pedagog i polític català.

Món

1767 - Sevilla: Luis Daoíz y Torres, militar espanyol, destacat per la seva participació en l'aixecament del 2 de maig de 1808 de la Guerra del Francès.
1868 - Verviers: Jean Haust lingüista belga i militant del moviment való. Era l'autor d'un diccionari de la llengua valona (mort el 1946).
1898 - Adelaida (Austràlia): Judith Anderson, actriu de teatre i cinema australiana.
1987 - Pequín: Yuja Wang, pianista xinesa.

Necrològiques

Països Catalans

2005 - Manhattan (Nova York): Jordi Casals i Ariet, biòleg català, descobridor del virus Lassa (n. 1911).

Món

1242 - Martirano (Calàbria): Enric VII d'Alemanya.
1837 - Sant Petersburg (Rússia): Aleksandr Puixkin, poeta i novel·lista rus de l'era del romanticisme (n. 1799).
1918: Ernesto Teodoro Moneta, pacifista italià Premi Nobel de la Pau el 1907 (n. 1833).
1926 - Zwickau: Reinhard Vollhardt, compositor alemany.

Festes i commemoracions

Dia de la Mare a Noruega

Santoral catòlic

Sants al Martirologi romà (2011): Escolàstica de Núrsia, verge (547); Guillem de Malavalle, inspirador dels Eremites de Sant Guillem (1157); Caralamp, Porfiri i Bapte de Magnèsia, màrtirs (202); Zòtic, Jacint, Ireneu i Amanci de Roma, màrtirs (s. IV); Protadi de Besançon, bisbe; Silvà de Terracina bisbe (s. V); Trojà de Saintes, bisbe (ca. 500); Austreberta de Pavilly, abadessa (704).
Beats: Hug de Fosses, abat (1164); Chiara Agolanti de Rimini, clarissa (1329); Pierre Fremond i màrtirs d'Avrilly (1794); José Sánchez del Río, màrtir (1928); Eusebia Palomino Yenes, religiosa (1933); Alojzije Viktor Stepinac, bisbe i màrtir (1960).
Sants: Sotera de Roma, màrtir (304) i Sotera de Palamós, santa llegendària; Andreu i Aponi de Betlem, màrtirs (s. I); Zenó d'Antioquia, màrtir (418); Desideri de Clarmont, bisbe (s. VI); Baldegunda de Poitiers, abadessa (ca. 580); Trumwin de Withby, bisbe (ca. 700); Erlulf de Verden, màrtir (830); Salvi d'Albelda abat (962); Brun de Minden, bisbe (1055); Merwinna de Romsey, abadessa.
Beats: Pagà de Sicília, eremita (1423); Eusebi de Murano, eremita (1501); Alessandro Baldrati de Lugo, monjo i màrtir a Quios (1645).

[STV]

11 de febrer

Worker. 1.933

L'11 de febrer és el quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 323 dies per a finalitzar l'any i 324 en els anys de traspàs.

Esdeveniments

Països Catalans

1419 - Andorra: el bisbe d'Urgell hi autoritza la creació del Consell General d'Andorra, conegut com a Consell de la Terra.
1972 - Vandellòs (el Baix Camp): hi entra en funcionament la central nuclear Vandellòs I.
1991 - Sant Joan Despí (Baix Llobregat): Televisió de Catalunya inicia les emissions del Club Super3, un programa contenidor de sèries infantils amb gags que permeten que els nens i nenes interactuïn i participin en aquest "club". Paral·lelament a la creació del programa, també es van desenvolupar activitats fora de l'àmbit televisiu, per exemple, creant un carnet que els permeti gaudir d'avantatges. Al cap de 20 anys ja té 1.100.000 socis.
2007 - Viella (Túnel de Viella): Esfondrament de 100m de fals sostre del túnel, a la boca nord, es reobre cinc dies després.

Món

1869 - Madrid (Espanya): s'hi constitueixen les Corts Constituents després del derrocament d'Isabel II
1873 - Madrid (Espanya): Es proclama la Primera República Espanyola
1919 - Weimar (Alemanya): El socialista Fiedrich Ebert, primer president d'Alemanya
1929 - Roma (Itàlia): la Santa Seu i l'estat italià hi signen els Pactes del Laterà, que, entre altres acords, ratifiquen la creació l'estat del Vaticà
1979 - Teheran - L'aiatol·là Ruhol·lah Khomeini proclama la República Islàmica de l'Iran després d'haver reduït els últims focus de resistència favorables al règim dictatorial del Sha
1990 - Ciutat del Cap (Sud-àfrica): alliberen Nelson Mandela després de 27 anys de captiveri a Robben Island
2011 - Egipte, Hosni Mubarak renuncia com a president després de 30 anys de govern, conseqüència de la crisi social egípcia i la pressió de la comunitat internacional.

Naixements

Món

1780, Karlsruhe: Karoline von Günderrode, escriptora romàntica alemanya.
1847, Milan (Ohio), EUA: Thomas Alva Edison, físic i prolífic inventor estatunidenc.
1878: Kazimir Malevich, pintor rus(m. 1935).
1928, Barcelona: Pere Balsells i Jofre, empresari i mecenes.
1934, Ciutat de Panamà, Panamà: Manuel Antonio Noriega Moreno, militar i polític panameny, dictador del país des de 1983 fins a 1989.
1969, Sherman Oaks, Califòrnia, Estats Units: Jennifer Aniston, actriu de cinema estatunidenca.
1977, Agoura Hills, Califòrnia, EUA: Mike Shinoda, vocalista, guitarrista, teclista i raper de Linkin Park.

Necrològiques

Països Catalans

1911 - Barcelona (Barcelonès): Isidre Nonell i Monturiol, pintor i dibuixant català.
1998 - París (França): Manuel Viusà, pintor i patriota català.

Món

1141 - París: Hug de Sant Víctor, agustí i professor.
1633, Badr: Safi al-Din Muhammad ibn Fahd al-Makrami, daï ismaïlita al Iemen.
1650 - Estocolm (Suècia): René Descartes, filòsof i matemàtic francès.
1901 - Madrid: Ramón de Campoamor, un poeta romàntic asturià.
1948 - Moscou (URSS): Sergei Eisenstein, director de cinema soviètic.
2011 - Beverly Hills (USA): Whitney Houston cantant nord-americana.

Festes i commemoracions

Festa local d'Esparreguera, a la comarca del Baix Llobregat
Dia de la Victòria de la Revolució, a l'Iran
Kenkikukinen no Hi (Dia Nacional de la Fundació), al Japó

Santoral catòlic


Sants al Martirologi romà (2011): Mare de Déu de Lorda; Sotera de Roma, màrtir (304); Màrtirs de Nicomèdia (304); Castrense de Sessa, bisbe (s. V); Severí d'Agaunum, abat (507); Secundí de Pulla, bisbe (s. VI); Gregori II, papa (731); Pasqual I, papa (824); Ardani de Tournus, abat (1066); Pedro Maldonado Lucero, prevere màrtir (1927); Tobías Borras Romeu, monjo màrtir (1937).
Sants: Calòcer de Ravenna, bisbe (ca. 130); Sadurní, Datiu, Fèlix, Ampeli i companys màrtirs (304); Luci d'Adrianòpolis, màrtir (350); Jonàs el Jardiner, eremita (s. IV); Llàtzer de Milà, bisbe (450); Simplici de Vienna, bisbe (s. V); Context de Bayeux, bisbe (513); Igneuc de Jugon, eremita (s. VII); Cædmon, poeta (680); Gaudí de Soissons, bisbe i màrtir (707-720); Eloïsa de Coulombs, eremita (ca. 1060); Enric de Vitskøl, abat (s. XII); Adolf d'Osnabrück, bisbe (1224) (festa fins al 1969).
Beats: Català Fabri i Pere Pasqual, màrtirs (1321).
Venerables: Teodora II, emperadriu bizantina (867); Anselm de Rot an der Rot, abat (1162); Teobert de Tholey, monjo (s. XII); Maria Fidelis Weiss, monja (1923); Theodor Babilon, empresari (1945).
A la família benedictina: sant Benet d'Aniana, abat benedictí (821).
A l'Orde de la Mercè: beat Bartolomé de Olmedo, frare (1524).

[STV]

12 de febrer

El 12 de febrer és el quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 322 dies per a finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1462 - Calaf (l'Anoia): els remences es revolten contra les autoritats.
1987 - Sa Dragonera (Mallorca): S'atura judicialment el pla d'urbanització de l'illa.
2004 - Parc Natural del Cadí-Moixeró (el Berguedà, l'Alt Urgell i la Cerdanya): hi detecten el primer llop salvatge al Principat des de fa més de 70 anys: és un exemplar divagant que procedeix dels Apenins italians.


Naixements

Països Catalans

1843, València: Eduard Boscà i Casanovas, metge i naturalista valencià (m. 1924).
1940, Barcelona: Robert Saladrigas i Riera, escriptor i periodista català.
1980, Ontinyent, Vall d'Albaida: Juan Carlos Ferrero, tennista valencià.

Món

1809, Shrewsbury, Shropshire, Anglaterra: Charles Darwin, naturalista anglès, que va plantejar l'evolució de les espècies basada en la selecció natural (m. 1882).
1809, Comtat de Hardin, Kentucky, EUA: Abraham Lincoln, 16è President dels Estats Units entre 1851 i 1865 (m. 1865).
1815, Roma, Itàlia: Federico de Madrazo, pintor espanyol.
1850, Filadèlfia, Pennsilvània, EUA: William Morris Davis, geògraf nord-americà, sovint anomenat el "pare de la geografia americana" (m. 1934).
1888, Madrid, Regne d'Espanya: Clara Campoamor Rodríguez, advocada, escriptora, política i defensora dels drets de la dona.
1905, Madrid, Regne d'Espanya: Frederica Montseny i Mañé, política i escriptora i líder anarquista espanyola.
1911, La Vega: Antonio Guzmán, agrònom, empresari i polític dominicà que va ser president de la República Dominicana.
1934, Monroe (Louisiana), EUA: William Felton Russell, conegut com a Bill Russell, jugador de bàsquet estatunidenc.
1976, Kyjov, Txecoslovàquia: Sylvia Saint, actriu porno txeca.
1979, Melbourne, Austràlia: Jesse Spencer, actor australià.
1993, Salònica: Giorgos Katidis, migcampista grec.

Necrològiques

Món

1804, Königsberg, Prússia: Immanuel Kant, filòsof.
1920, Londres, Regne Unit: Émile Sauret, violinista i compositor francès.

Festes i commemoracions

Festes patronals a Barcelona; Santa Eulària des Riu (Eivissa, Illes Balears).
El dia de Darwin a molts països anglosaxons.
Dia contra els nens soldat


Santoral catòlic

Sants al Martirologi romà (2011): Eulàlia de Barcelona, màrtir (303); Meleci d'Antioquia, bisbe (381); Benet d'Aniana, abat (821); Antoni Cauleas, bisbe de Constantinoble (901); Ludè de Nordhouse, pelegrí (1202).
Beats: Humbelina de Jully-sur-Sarce, priora (1130); Thomas Hemmerford, Jack Fenn, John Nutter, John Munden, George Haydock, preveres màrtirs (1584).
Sants: Julià l'Hospitalari, sant fictici (s. VII); Sufrè, deixeble de Maximí d'Ais, sant llegendari (s. I); Julià d'Alexandria, màrtir (ca. 160); Modest de Cartago, màrtir; Màrtirs d'Abitinene (304); Damià, màrtir d'Alexandria, i Damià, màrtir a Roma; Modest el Diaca, màrtir (ca. 304); Modest i Ammoni d'Alexandria, màrtirs; Faustí de Brèscia, bisbe (381); Fèlix de Marsella, bisbe; Fèlix de Metz, bisbe; Vènet de Re, eremita (s. V); Gaudenci de Verona, bisbe (465); Rioc de Landevennec, eremita (ca. 640); Quintilià de París, abat (669); Etelvald de Lindisfarne, abat (ca. 740); Seduli de Dublín (Seadhal), bisbe (ca. 785); Goscelí de Torí, abat de San Solutore (1153); Benedetto Revelli, bisbe d'Albenga) (ca. 900).
Beats: Antoni i companys franciscans màrtirs de Bulgària (1361); Pau de Barletta, agustí (1580).
Venerables: Helmward de Minden, bisbe (958); Nikolaus Herman, monjo (1691); Niccola Saggio, monjo (1709).
A l'Orde de Predicadors: beat Reginald d'Orleans, prevere dominicà (1220).

[STV]

13 de febrer

This Is How You Sit Correctly, after Goya and Max Ernst. 1.913

El 13 de febrer és el tretzé dia de l'any en el calendari actual i es el quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 321 dies per a finalitzar l'any i 322 en els anys de traspàs.

Esdeveniments

Països Catalans

1352, Bòsfor: La flota catalana derrota els genovesos en la batalla del Bòsfor.
1976, Sabadell: Manifestació multitudinària i familiar on la policia va carregar i nens van resultar ferits. La ciutat es va paralitzar i els obrers es van proclamar amos de la ciutat.
2006, Barcelona: Comença el congrés mundial de telefonia mòbil 3GSM, que se celebra per primer cop a la ciutat.

Món

1668: Tractat de Lisboa mitjançant el que Espanya reconeix la independència de Portugal, posant punt i final a la unió formal d'ambdós països des del 1580 i a la guerra encetada l'any 1640.
1917, París, França: El servei d'espionatge francès deté Mata-Hari en un hotel de la ciutat.
1934, Madrid, Espanya: Falange Española i les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista es fusionen en la FE de las JONS.

Naixements

Països Catalans

1894 - Castelló de la Plana (la Plana Alta): Àngel Sánchez Gozalbo, escriptor valencià (m. 1987).
1908 - Castelló de la Plana (la Plana Alta): Lluís Sales Boli, pintor, folklorista i escriptor valencià (m. 1981).
1973 - Miguel Poveda, cantaor de flamenc

Món

1903 - Lieja (Bèlgica) : Georges Simenon, escriptor
1966 - Canadà : Jeff Waters, guitarrista.
1941: Sigmar Polke, pintor alemany (m. 2010).
1974 - Stoke-on-Trent: Robbie Williams, cantant.
1976 - Canadà : Dave Padden, cantant i guitarrista.

Necrològiques

Països Catalans

1999, Vilafranca del Penedès (l'Alt Penedès): Carles Sabater, cantant de Sau i actor.

Món

1883, Venècia (el Vèneto, Itàlia): Richard Wagner, músic alemany, autor d'òperes (n. 1813).
1996, Roma, Itàlia : Martin Balsam , actor estatunidenc de teatre, cinema i televisió.

Santoral[ catòlic

Sants al Martirologi romà (2011): Benigne de Todi, prevere i màrtir (s. IV); Martinià d'Atenes, eremita (398); Càstor de Karden, prevere (400); Esteve de Lió, bisbe (ca. 515): Esteve de Rieti, abat (s. VI); Gosbert d'Osnabrück, bisbe (874); Gimer de Carcassona, bisbe (931); Fulcrà de Lodeva, bisbe (1006); Gilbert de Meaux, bisbe (1009); Pau Liu Hanzuo, prevere màrtir (1818); Pau Le-Van-Loc, prevere màrtir (1859).
Beats: Jordà de Saxònia, prevere dominicà (1237); Cristina de Spoleto, verge agustina (1458); Lucrezia Bellini, monja benedictina a Pàdua (1469).
Sants: Àgab, un dels Setanta deixebles (s. I); Fosca i Maura de Ravenna, màrtirs (250); Polieucte de Melitene, màrtir (255); Juliana d'Ivrea, laica; Leoni, prevere i deixeble d'Hilari de Poitiers (ca. 368); Domní de Digne (ca. 370); Geronci i Sever de Tarbes, màrtirs (s. V); Passivus de Sees, bisbe (549); Modomnoc O'Neil d'Ossory, bisbe (ca. 550); Leubaci de Sennevières (s. VI); Licini d'Anjou, eremita i bisbe 'Angers (ca. 618); Gilberta de Jouarre, abadessa (ca. 660); Dyfnog (s. VII); Huna d'Ely, monjo i prevere (ca. 690); Aimoni i Veremon de Meda, monjos (ca. 790); translació de les relíquies d'Edmon el Màrtir; Pere I de Vercelli, bisbe (997).
Beats: Ekkehard d'Oldenburg, bisbe (1026); Angelo Tancredi de Rieti, franciscà (ca. 1250); Irmengilda de Pfullingen, monja (1251); Beatriu d'Ornacieux, monja (1309); Joan Lantrua, monjo màrtir a Xina (1816).
Venerables: Hermenegilda de Kent, abadessa (700); Gisela de Veltheim (1277); Lúcia de Jesus dos Santos, visionària de Fàtima (2005).
A l'Orde del Cister i al bisbat d'Osnabrück: sant Adolf d'Osnabrück, bisbe (1224); a Osnabrück: Wiho d'Osnabrück (804).
A l'Orde de la Mercè: beat Berenguer d'Assís.

[STV]

14 de febrer

La Tierra Prometida. La familia de Grayson.

El 14 de febrer és el quaranta cinquè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 320 dies per a finalitzar l'any i 321 en els anys de traspàs.

Esdeveniments

Països Catalans

1352 - Mallorca: Pere III derrota els moros de l'illa que s'havien revoltat.
1934 - Camp de Les Corts, (Barcelona): La selecció catalana de futbol juga contra la selecció espanyola, guanyant la segona per 0 a 2
2000 - La Baronia de Rialb (la Noguera): S'inaugura el pantà de Rialb, l'embassament més gran de Catalunya.

Món

842: Carlos el Calvo i Luis el Germànic juren els Juraments d'Estrasburg en idioma francès i alemany. Est és el principi de la llengua francesa.
1009: en els anals de Quedlinburg s'esmenta per primera vegada al país de Lituània.
1349: a la ciutat d'Estrasburg (Alsàcia), uns 2000 jueus són cremats vius per la població (Massacre de Sant Valentín). A la resta se li roben els béns i els hi expel·leix de la ciutat.
1502: a Espanya, els Reis Catòlics ordenen l'expulsió dels musulmans que no vulguin convertir-se al catolicisme de Roma.
1503: a Sevilla (Espanya), es crea de la Casa de Contractació d'Índies, destinada a dipòsit de mercaderies importades i exportades d'Amèrica, per decrets reals de 10 de gener i 14 de febrer.
1530: en Michoacán (Mèxic), el conqueridor espanyol Nuño de Guzmán crema viu al caltzontzin ('rei') Tangajoan.
1542: a la Vall d'Atemajac (Mèxic), Nuño de Guzmán realitza la quarta fundació (definitiva) de Nova Galícia (avui coneguda com Guadalajara).
1556: a Anglaterra, l'arquebisbe de Canterbury Thomas Cranmer és declarat heretge (serà cremat viu el 21 de març).
1619: a Trujillo (Perú), un terratrèmol arrasa la ciutat i voltants. La ciutat ha de ser reconstruïda per complet.
1655: a Xile, el poble Mapuche s'aixeca en armes, incendiant les estades espanyoles des del riu Bio-Bio fins al Maule.
1779: en Port de Santa María (Espanya) s'inaugura el pont sobre el riu Guadalete, però es trenca pel pes de la multitud i moren 413 persones.
1797: a Espanya es lliura la batalla del Cap de Sant Vicente.
1829: en el Teatre de la Scala (Milà) Vincenzo Bellini estrena la seva òpera La straniera.
1831: en Cuilápam, Oaxaca, Mèxic mor afusellat l'heroi nacional Vicente Guerrero.
1876: a Estats Units, Elisha Gray i Alexander Graham Bell patenten el telèfon (ja inventat en 1854 per Antonio Meucci).
1879: esclata la Guerra del Pacífic quan tropes xilenes envaeixen la ciutat boliviana d'Antofagasta.
1880: a Madrid s'aprova el Reglament de les corregudes de toros.
1895: a Anglaterra, Oscar Wilde estrena la seva obra teatral La importància de cridar-se Ernesto.
1901: a Madrid, la infanta Donya Mercès, es casa amb don Carlos de Borbó, la qual cosa provoca vives protestes.
1902: a Washington D. C. es funda l'Aliança Internacional per al Sufragi Femení, per iniciativa de l'Associació Sufragista Nord-americana.
1905: en Montecarlo, Jules Massenet estrena la seva òpera Chérubin.
1910: a Berlín (Prusia), 50.000 manifestants demanen un sistema electoral lliure, igualitari, directe i secret.
1912: a Estats Units, Arizona és admès com el quarantè vuitè Estat de la Unió.
1916: el Govern britànic aprova el pla de guerra del mariscal francès Joseph Joffre.
1918: a Rússia el Govern soviètic substitueix el calendari juliano pel gregorià, d'ús mundial.
1918: a Armènia es produeix una ofensiva turca.
1918: a Varsòvia tenen lloc enèrgiques manifestacions contra la cessió de territoris polonesos a Ucraïna.
1919: es deslliga la Guerra Polonès-Soviètica.
1922: en Ginebra se celebra una conferència que reuneix delegacions alemanyes i poloneses per intentar el traçat d'una frontera comuna en Alta Silesia.
1922: en Aydin Vilayeti (Turquia), l'exèrcit grec (en retirada després de perdre la Guerra Greco Turca) crema vius a tots els habitants del llogaret Karatepe.
1923: en la central de Correus de Còrdova (Espanya) es descobreix un desfalc de 10.000 pessetes.
1924: a Berlín s'estrena la pel·lícula Els nibelungos, de Fritz Lang.
1927: en el sud de Iugoslàvia un terratrèmol deixa un balanç de més de 600 morts.
1928: a Espanya surten a la llum dades que reflecteixen que cada espanyol ingereix poc més de 17 kg de carn a l'any, la qual cosa implica que només la ciutat de Londres consumeix un 24% més que tota Espanya.
1929: a Chicago, Al Capone duu a terme la Matança de Sant Valentín contra una banda rival.
1929: a Munic les autoritats locals prohibeixen a Josephine Baker presentar-se en escena per indecència pública.
1931: a Espanya, el general Dámaso Berenguer dimiteix com a president del Govern sis dies després de publicar-se la convocatòria oficial d'eleccions.
1935: a Barcelona, gran èxit de la pel·lícula La dolorosa, protagonitzada per Rosita Díaz Gimeno i Agustín Godoy.
1935: en les coves de Casessis i Falç, a Guadalajara (Espanya) es produeixen importants descobriments arqueològics.
1936: a Sevilla, l'aviador cubà Antonio Menéndez Peláez conclou feliçment el vol Cuba-Espanya.
1937: en Albuñol —en el marc de la Guerra Civil Espanyola—, els republicans detenen l'avanç nacionalista cap a Almeria.
1939: en Kiel, els nazis procedeixen a la botadura del Bismarck, el major cuirassat de la marina de guerra alemanya.
1941: a Santander (Espanya) s'inicia l'incendi que durant dos dies assolarà la ciutat.
1941: a Líbia, les tropes alemanyes de l'Afrika Korps (dirigides per Erwin Rommel) arriben a Trípoli.
1942: a Boston Cornelius Warmerdam aconsegueix el rècord mundial de salt amb perxa, amb una marca de 4,77 metres.
1943: a Tunísia —en el marc de la Segona Guerra Mundial— els nazis realitzen una contraofensiva contra els aliats, dirigida pel general Hans Jürgen von Arnim.
1945: en el marc de la Segona Guerra Mundial, la ciutat de Praga és bombardejada. Els nord-americans al·leguen un error en l'orientació dels pilots que es dirigien a bombardejar Dresden (100 km al nord), encara que el matí estava clara.
1946: en el Regne Unit es nacionalitza el Banc d'Anglaterra com a conseqüència de la política de nacionalitzacions.
1948: Argentina i Veneçuela signen un tractat d'intercanvi de carn per petroli.
1950: a Moscou Stalin i Mao signen un pacte d'amistat.
1956: a Moscou, Nikita Jrushchov denuncia al XX Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS) al règim de Stalin.
1958: Jordània i l'Iraq creen una federació com a rèplica a la fundació de la República Àrab Unida.
1963: a Londres, Harold Wilson es converteix en líder del Partit Laborista britànic.
1963: Estats Units llança a l'espai el primer satèl·lit geoestacionario experimental, el Syncom 1.
1964: a València s'inaugura la III Fira de la Joguina.
1967: l'antic canceller alemany Konrad Adenauer visita Madrid.
1967: inici de la Batalla de Tra Vinh Dong.
1972: Mèxic i Xina estableixen relacions diplomàtiques.
1972: a Equador l'exèrcit enderroca al president José María Velasco Ibarra. El general Guillermo Rodríguez Lara presideix la junta colpista.
1974: a Mèxic es funda la Comissió Nacional de Rallies
1975: per la frontera d'Irun cap a França es produeix un gran tràfic clandestí de persones, en la seva majoria nord-americanes i portugueses.
1978: el líder separatista canari Antonio Cubillo participa en una reunió de l'OUA.
1979: el president nord-americà Jimmy Carter visita oficialment Mèxic per interessar-se per la compra de petroli mexicà. És rebut fredament pel president José López Portillo.
1980: a Iran, greus inundacions causen la mort a més de 200 persones.
1980: a Madrid, el Govern acusa d'espionatge al director a Espanya de la companyia soviètica Aeroflot.
1982: els físics de la Universitat de Stanford diuen haver aconseguit detectar un monopol magnètic.
1983: a Israel, Ariel Sharón dimiteix com a ministre de Defensa, acusat d'haver instigat la matança en els camps de palestins de Sabra i Chatila (a Beirut).
1984: a Brussel·les se signa un acord pesquer entre Espanya i la Comunitat Econòmica Europea per a aquest any.
1989: a Iran, Ruhollah Jomeini fa una crida als musulmans del tothom per assassinar a l'escriptor angloindio Salman Rushdie, per entendre que la seva obra Els versos satànics ofèn a l'islamisme.
1990: l'actriu espanyola Núria Espert és distingida a París amb el títol de Personalitat de l'Any en la modalitat de teatre.
1990: a Johannesburg (Sud-àfrica) té lloc (per primera vegada en trenta anys) una assemblea general del Congrés Nacional Africà (ANC).
1996: en la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Madrid, la banda terrorista ETA assassina en el seu despatx al jurista, historiador, professor i escriptor Francisco Tomás i Valent.
2000: la NASA aconsegueix col·locar la nau espacial Near en l'òrbita de l'asteroide (433) Eros, tot un èxit pioner després dels successius fracassos en Mart.
2001: vuit ciutadans israelians, set d'ells militars, moren en ser atropellats per un autobús manejat per un conductor palestí, en un atemptat reivindicat pel moviment integrista islàmic Hamás.
2002: en els Jocs Olímpics que se celebren a Salt Lake City, l'esquiador alemany nacionalitzat espanyol Johann Mühlegg, aconsegueix la medalla d'or en la prova de 20 quilòmetres de persecució.
2003: mor l'ovella Dolly, primer animal clonat.
2004: se celebra el Dia de l'Energia.
2004: en un parc aquàtic de Moscou moren 28 persones en un accident.
2004: l'equip nacional de Tunísia aconsegueix el títol de campió de la Copa d'Àfrica de futbol per primera vegada en la seva història.
2005: a la província de Liaoning (en el noreste de Xina), una explosió en una mina de carbó causa més de 200 morts.
2005: s'obté i se seqüencia, per vegada primera en fòssils de la Península Ibèrica, ADN de neandertals.
2005: a Teheran (Iran) moren 59 persones en l'incendi d'una mesquita.
2005: a Filipines tres atemptats islamistes deixen 11 morts.
2006: en els campaments del sud-oest d'Algèria les inundacions deixen sense llar a més de 50.000 refugiats sahrauís.
2006: en Urdax (Navarra), la banda terrorista ETA fa esclatar una furgoneta bomba enfront d'una discoteca, que no provoca víctimes però sí importants danys materials.
2012: incendi en centre penal de la ciutat Comayagua Hondures 347 víctimes.
2013: un incendi destrueix tres turons en Valparaíso (Xile), deixant més de 200 llars sinistrades.

Naixements

Països Catalans

1872, Centelles, província de Barcelona: Salvador Ribé i Garcia, alcalde de Sabadell durant la República.

Món

1483: Babur, emperador mogul d'Índia (f. 1530).
1602: Francesco Cavalli, compositor i organista italià (f. 1676).
1701: Enrique Flórez, historiador espanyol (f. 1773).
1751: Valentín de Foronda, economista i escriptor espanyol (f. 1821).
1763: Jean Victor Marie Moreau, militar i polític francès (f. 1813).
1766: Thomas Malthus, economista britànic (f. 1834).
1781: Valentín Gómez Farías, president mexicà (f. 1858).
1795: William Jewett, pintor nord-americà (f. 1874).
1819: Joshua A. Norton, «emperador nord-americà» i «protector de Mèxic» (f. 1880).
1819: Christopher Sholes, inventor nord-americà (f. 1890).
1822: Victoria de Sajonia-Coburgo-Kohary, princesa de Sajonia (f. 1857).
1827: Valentín de Berriochoa, sant i màrtir espanyol (f. 1861).
1828: Edmond About, escriptor francès (f. 1885).
1843: Donato Marbre, militar cubà (f. 1870).
1844: Francisca Rubatto, religiosa espanyola (f. 1904).
1847: María Pía de Savoia, reina portuguesa (f. 1911).
1855: Vsévolod Garshin, escriptor rus (f. 1888).
1860: Eugen Schiffer, polític alemany (f. 1954).
1869: Charles Wilson, físic britànic, premi Nobel de Física en 1927 (f. 1959).
1875: José Gascón i Marín, polític espanyol (f. 1962).
1886: Ángel Pestanya, anarcosindicalista espanyol (f. 1937).
1894: Jack Benny, actor nord-americà (f. 1974).
1895: Max Horkheimer, filòsof i sociòleg alemany (f. 1973).
1895: Aleksandr Mikulin, dissenyador d'aviació soviètic (f. 1985).
1898: Jorge Mañach, escriptor i polític cubà (f. 1961).
1898: Raúl Scalabrini Ortiz, pensador, historiador, filòsof, periodista, escriptor, assagista, i poeta argentí (f. 1959).
1898: Fritz Zwicky, astrònom i físic suís (f. 1974).
1899: Bautista Garcet, sindicalista i polític espanyol (f. 1936).
1903: Stuart Erwin, actor nord-americà (f. 1967).
1905: Thelma Ritter, actriu nord-americana (f. 1969).
1910: Homer Cárpena, actor argentí (f. 2001).
1912: Tibor Sekelj, explorador croat (f. 1988).
1912: Florentina Gómez Miranda, advocada i política argentina (f. 2011).
1913: Mel Allen, comentarista esportiu nord-americà (f. 1996).
1913: Jimmy Hoffa, sindicalista nord-americà («desaparegut» en [[1975).
1914: Maevia Noemí Corretja, botànica argentina (f. 2005).
1916: Marcel Bigeard, general francès (f. 2010).
1916: Maruchi Freixe, actriu espanyola (f. 2003).
1916: Masaki Kobayashi, cineasta japonès (f. 1996).
1916: Edward Platt, actor nord-americà (f. 1974).
1917: Herbert A. Hauptman, matemàtic nord-americà, premi Nobel de Química en 1985 (f. 2011).
1925: Antony Sutton, economista i historiador britànic (f. 2002).
1927: Lois Maxwell, actriu canadenca (f. 2007).
1927: Roberto Segura, historietista espanyol (f. 2008).
1928: Juan García Hortolà, escriptor espanyol (f. 1992).
1929: Vic Morrow, actor nord-americà (f. 1982).
1931: Margarita Lozano, actriu espanyola.
1931: René Abeliuk, advocat i polític xilè.
1932: Alexander Kluge, cineasta i escriptor alemany.
1936: Antonio Porpetta, poeta i assagista espanyol.
1937: Magic Sam, guitarrista i cantant de blues nord-americà (f. 1969).
1941: Paul Tsongas, polític nord-americà (f. 1997).
1941: Johnny Allon, conductor i productor argentí.
1942: Michael Bloomberg, polític i empresari nord-americà.
1942: Graciela Dufau actriu argentina.
1942: Ricardo Rodríguez, piloto de Fórmula 1 mexicà (f. 1962).
1943: Maceo Parker, saxofonista nord-americà.
1943: Aaron Russo, cineasta i activista polític nord-americà (f. 2007).
1944: Carl Bernstein, periodista nord-americà.
1944: Florinda Donner (Regina Thal), antropòloga i gurú veneçolana (f. 1998?).
1944: Alan Parker, cineasta britànic.
1944: Ronnie Peterson, pilot suec de Fórmula 1 (f. 1978).
1945: Juan Adán II, aristòcrata de Liechtenstein.
1945: Juan Carlos Pérez López, futbolista espanyol (f. 2012).
1946: Gregory Hines, actor i ballarí nord-americà (f. 2003).
1947: Tim Buckley, músic nord-americà (f. 1975).
1948: Mayra Gómez Kemp, presentadora de televisió cubana.
1948: María Salern, actriu espanyola.
1948: Teller, il·lusionista nord-americà, de la sèrie Penn & Teller.
1951: Kevin Keegan, futbolista i entrenador britànic.
1955: Guillermo Francella, actor i comediant argentí.
1957: Soile Isokoski, soprano finlandesa.
1959: Renée Fleming, soprano nord-americana.
1959: César Camacho Quiroz, advocat i polític mexicà.
1960: Jim Kelly, jugador nord-americà de futbol americà.
1962: Kevyn Aucoin, maquillador i fotògraf nord-americà (f. 2002).
1962: Philippe Sella, exrugbista francès.
1964: Gianni Bugno, ciclista italià.
1964: Rodolfo Torre Cantú, metge i polític mexicà (f. 2010).
1967: Mark Rutte, primer ministre neerlandès.
1967: Stelios Haji-Ioannou, empresari grec.
1967: Manuela Maleeva, tennista búlgara.
1968: Scott Sharp, piloto d'automobilisme nord-americà.
1970: Giuseppe Guerini, ciclista italià.
1970: Simon Pegg, còmic, actor i guionista britànic.
1971: Thomas Laughlin, lluitador professional nord-americà.
1971: Gheorghe Muresan, baloncestista romanès.
1972: Nelson Frazier, Jr., lluitador professional nord-americà.
1972: Najwa Nimri, actriu espanyola.
1972: Rob Thomas, cantautor nord-americà, de la banda Matchbox Twenty.
1973: Tyus Edney, basquetbolista nord-americà.
1973: Unai Elorriaga, escriptor espanyol.
1974: Filippa Giordano, cantant italiana.
1976: Liv Kristine, cantant noruega.
1977: Cadel Evans, ciclista australià.
1978: Ryan Griffiths, guitarrista australià, de la banda The Vines.
1978: Richard Hamilton, baloncestista nord-americà.
1978: Darius Songaila, baloncestista lituà.
1980: César Navas, futbolista espanyol.
1981: Randy de Puniet, piloto de motociclisme francès.
1983: Bacary Sagna, futbolista francès.
1985: Karima Adebibe, model britànica.
1985: Philippe Senderes, futbolista suís.
1985: Adolfo Machado, futbolista panameny.
1986: Michael Ammermüller, pilot alemany de Fórmula 1.
1986: Roxanne Guinoo, actriu filipina.
1986: Aschwin Wildeboer, nedador espanyol.
1986: Tiffany Thornton, actriu i cantant nord-americà.
1987: Yulia Savicheva, cantant russa.
1987: Edinson Cavani, fútbolista uruguaià.
1988: Ángel Vaig donar María, futbolista argentí.
1988: Àsia Nitollano, ballarina nord-americana.
1991: Raquel Calderón, cantant, model i actriu xilena.
1992: Freddie Highmore, actor britànic.
1994: Paul Butcher, actor nord-americà.

Necrològiques

Món

869: San Cirilo, monje y lingüista griego (n. 827).
1140: León I, aristócrata armenio (n. ????).
1317: Margarita de Francia, mujer francesa, reina consorte de Inglaterra (n. 1275 o 1282).
1400: Ricardo II, rey inglés (n. 1367).
1405: Timur, conquistador mongol (n. 1336).
1571: Odet de Coligny, cardenal francés convertido al protestantismo (n. 1517).
1613: Juan Bautista de la Concepción, religioso español, reformador de la Orden Trinitaria (n. 1561).
1714: María Luisa Gabriela de Saboya, aristócrata española, reina entre 1701 y 1714 (n. 1688).
1744: John Hadley, matemático y astrónomo británico (n. 1682).
1779: James Cook, navegante, explorador y cartógrafo británico (n. 1728).
1799: Luis Paret, pintor español (f. 1746).
1780: William Blackstone, jurista británico (n. 1723).
1831: Vicente Guerrero, insurgente independentista mexicano (n. 1782).
1831: Henry Maudslay, inventor británico (n. 1771).
1891: William Tecumseh Sherman, militar estadounidense (n. 1820).
1894: Eugène Charles Catalan, matemático belga (n. 1814).
1923: Manuel Raimundo Querino, intelectual brasileño (n. 1851).
1929: Tom Burke, atleta estadounidense (n. 1875).
1936: Juan Bautista Benlloch y Vivó, obispo español (n. 1864).
1943: David Hilbert, matemático alemán (n. 1862).
1950: Karl Guthe Jansky, físico estadounidense (n. 1905).
1951: Andrés Barbero, científico y humanista paraguayo (n. 1877).
1952: Maurice De Waele, ciclista belga (n. 1896).
1953: Balbino Santos Olivera, obispo español (n. 1887).
1970: Marcelo Chávez, actor cómico mexicano (n. 1911).
1975: Julian Huxley, biólogo británico (n. 1887).
1975: P. G. Wodehouse, humorista y escritor británico (n. 1881).
1981: Pepe Martínez, futbolista mexicano (n. 1953).
1982: Antonio Casas, actor español (n. 1911).
1983: Lina Radke, atleta alemana (n. 1903).
1988: Frederick Loewe, compositor austriaco (n. 1901).
1989: James Bond, ornitólogo estadounidense (n. 1900).
1990: José Luis López Panizo, futbolista español (n. 1922).
1991: John McCone, empresario y político estadounidense (n. 1902).
1993: Pedro Cortina Mauri, diplomático y político español (n. 1918).
1994: Andrei Chikatilo, asesino en serie soviético (n. 1936).
1994: Donald Judd, escultor estadounidense (n. 1928).
1995: U Nu, político birmano (n. 1907).
1996: Eva Miriam Hart, sobreviviente y pasajera de segunda clase del Titánic (n. 1905).
1996: Alejandro de la Sota, arquitecto español (n. 1913).
1998: Manuel Pérez Martínez, sacerdote y guerrillero español (n. 1943).
2002: Nándor Hidegkuti, futbolista húngaro (n. 1922).
2002: Günter Wand, director de orquesta y músico alemán (n. 1912).
2002: Domènec Balmanya, futolista y entrenador español (n. 1914).
2003: la Oveja Dolly, primer mamífero clonado a partir de una célula adulta (n. 1996).
2004: Marco Pantani, ciclista italiano (n. 1970).
2005: Rafik Hariri, político y empresario multimillonario libanés (n. 1944).
2005: Jesús Soto, artista venezolano (n. 1923).
2010: Dick Francis, escritor, periodista y jockey británico (n. 1920).
2010: José Ricardo De León, futbolista y entrenador uruguayo (n. 1923).
2011: George Shearing, compositor de jazz y pianista británico (n. 1919).
2012: Tonmi Lillman, músico finlandés (n. 1973).
2013: Luis Cruzado, futbolista peruano (n. 1941).
2013: Ronald Dworkin, filósofo del Derecho y catedrático estadounidense (n. 1931).
2013: Reeva Steenkamp, modelo sudafricana (n. 1983).
2013: Zdeněk Zikán, futbolista checo (n. 1937).

Festes i commemoracions

Dia de Sant Valentí, tradicionalment dia dels estafadors i estraperlistes. Per mimetisme amb els costums nord-americans, dia dels enamorats, que a Catalunya se celebra com a tradició anàloga el 23 d'abril, diada de Sant Jordi i a terres valencianes el 9 d'octubre, durant la mocaorà
Dia europeu de la Salut Sexual
Festa local a Gironella a la comarca del Berguedà
Festa local a Llívia a la comarca de la Cerdanya

Santoral catòlic

Sants al Martirologi romà (2011): Valentí de Roma, màrtir (269); Ciril i Metodi, monjo i bisbe, copatrons d'Europa (s. IX); Bassià, Tonió, Protus, Luci, Cirió, Agató, Moisès, Dionís i Ammoni d'Alexandria, màrtirs (s. I); Zenó, Vidal i Felícola de Roma, màrtirs (s. I), venerats a Serrateix com a Víctor, Zenó i Felícola de Serrateix; Eleucadi de Ravenna, bisbe (s. III); Nostrià de Nàpols, bisbe (470); Auxenci de Skopas, abat (470); Antoní de Sorrento, bisbe de Stabia (625); Joan Baptista de la Concepció, prevere trinitari i fundador dels Trinitaris Descalços (1613).
Beats: Vicent Vilar i David, laic màrtir (1937).
Sants: Valentí de Terni, bisbe i màrtir (268); Fortunata de Baucina, màrtir (c. 200); Pròcul, Èfeb i Apol·loni de Terni, màrtirs (273); Valentí de Carpentràs, bisbe (s. III); Modestí, Florentí i Flavià d'Avellino, màrtirs (311); Abraham de Harran, bisbe (422); Maró de Beit-Marun, abat (ca. 435); Teodosi de Vaison-la-Romaine, bisbe (553-573); Paulí del Velai, màrtir (s. V-VI); Biavili, deixeble de Guengalè de Faou (s. VI); Lupanci de Chinon, abat (s. VI); Conran de les Òrcades (s. VII); Ragnobert d'Autun, bisbe (655-660); Paulià de Herkunft, bisbe (660); Angelo de Gualdo, pelegrí (1325).
Beats: Vicenç de Siena, franciscà (1442); Thomas Plumtree, Luke Kirby, Richard Kirkman, i Richard Thirkill, preveres màrtirs (s. XVI).
Venerables: Ciril de Constantinoble, prior carmelita (1234).
Venerats a l'Orde de la Mercè: beats Vint Mercedaris de Palerm, confessors víctimes de la caritat.

[STV]

16 de febrer




À la campagne. 1.895

El 16 de febrer és el quaranta setè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 318 dies per a finalitzar l'any i 319 en els anys de traspàs.

Esdeveniments

Països Catalans

1936, Catalunya: El Front d'Esquerres hi guanya les eleccions legislatives.

Món

1164: la Inundació de Santa Juliana arrasa la ciutat de Groninga, la província de Frisia i el nord d'Alemanya, especialment la conca de l'Elba. Moren milers de persones.
1279: a Portugal, Dionisio I és proclamat rei de Portugal després de la mort del seu pare Alfonso III.
1486: a Frankfurt del Meno, Maximiliano I d'Habsburgo és triat rei dels romans.
1521: a Burgos es fa públic l'Edicte de Worms del 17 de desembre de 1520, pel qual el rei Carlos I d'Espanya condemna als comuneros (no confondre amb l'Edicte de Worms del mateix autor, del 25 de maig de 1521, contra Martín Lutero).
1820: a Argentina la província de Buenos Aires se separa de la resta del país i es converteix en una unitat política autònoma. Manuel de Sarratea és el seu primer governador.
1827: en el marc de la guerra entre Argentina i Brasil es produeix la batalla de l'Ombú, on el coronel Mansilla derrota a una divisió brasilera.
1835: en Barranca Yaco, Còrdova (Argentina), una partida de milicians al comandament del capità Santos Pérez assassina al general Juan Facundo Quiroga.
1841: a San Salvador, ciutat cabdal d'El Salvador, una Assemblea Constituent decreta la fundació de la Universitat d'El Salvador.
1881: arribada dels salesianos a Utrera (Espanya).
1894: s'estrena amb èxit en el Teatre Apol·lo de Madrid la sarsuela La revetlla de la coloma, amb música de Tomás Bretón i llibret de Ricardo de la Vega.
1903: el govern cubà concedeix a Estats Units una base naval a la illa.
1908: s'estrena a Budapest l'òpera Eliana, d'Odón Mijálovich.
1909: entra en funcionament el primer vagó de metre amb portes laterals a Nova York
1909: en Montecarlo s'estrena l'òpera Li bobzar (d'Ermanno Wolf-Ferrari).
1911: en l'Índia té lloc el primer transport oficial d'una carta per via aèria.
1918: Lituània s'independitza de Rússia.
1918: els turcs incendien la biblioteca de Bagdad i cremen vint mil llibres.
1918: a Barcelona Joan Miró exposa les seves primeres obres en les Galeries Dalmau; rebrà dures crítiques.
1919: es prorroga el tractat d'armistici entre Alemanya i els Aliats, els qui fixen provisionalment la línia fronterera entre Alemanya i Polònia, per la qual cosa Posin (actual Poznan) es converteix en polonesa, i Prusia Occidental roman en el reich alemany.
1921: El Papa Benedicto XV erigeix la província eclesiàstica de Costa Rica mitjançant la Butlla «Praedecessorum», elevant a la condició d'Arquidiócesis Metropolitana a l'antiga Diòcesi de San José (comprenent a les províncies de San José, Cartago i Heredia), erigint la Diòcesi d'Alajuela (amb les províncies d'Alajuela, Puntarenas i Guanacaste) i el Vicariato Apostòlic de Llimona (actual Diòcesi de Llimona). Sent el primer Arquebisbe Metropolità de San José, Mons. Dr. Rafael Otón Castro Jiménez (1921-1939), el primer Bisbe Diocesà d'Alajuela, Mons. Antonio del Carmen Monestel Zamora (1921-1937) i el primer Vicari Apostòlic de Llimona, Mons Agustín Blessing Prinzinger (1921-1934).
1922: se celebra la primera sessió del Tribunal Permanent de Justícia Internacional de l'Haia , creat a instàncies de la Societat de Nacions.
1924: la ciutat de Fiume és ocupada pels italians.
1928: L'hostelero Rodolfo Lussnigg crea la denominació Costa del Sol per a la promoció turística de les costes mediterrànies d'Espanya.
1933: a Alemanya, l'empresa Krupp posa a punt el motor diésel.
1934: primer vol sobre Madrid de l'autogiro La Cierva, pilotat pel seu inventor.
1937: en Wilmington (Delaware), la signatura nord-americana DuPont de Nemours patenta una fibra d'origen sintètic, el nailon.
1937: a Xile veuen la llum una sèrie de normes sobre la colonització de la província d'Aysén.
1937: a París s'estrena Viatger sense equipatge (de Jean Anouilh).
1937: Falange Espanyola organitza la crema d'urnes a Sevilla i Còrdova, en commemoració de les anteriors eleccions.
1938: Von Schuschnigg, canceller federal, reforma el govern austríac i nomena ministre de l'Interior a Arthur Seyß-Inquart.
1938: a Iran, una ordre governamental prescriu la utilització de l'idioma iranià en tots els àmbits de la vida pública, tant oral com per escrit.
1941: després de dos dies, es dóna per extingit l'incendi que assola la ciutat de Santander i que ha destruït uns quatre-cents edificis.
1943: en el marc de la Segona Guerra Mundial, Heinrich Himmler decideix la massacre del Gueto de Varsòvia.
1945: a Filipines, l'exèrcit d'Estats Units ataca el bastió de Corregidor.
1947: s'estrena Les criades, de Jean Genet.
1949: comencen les converses sobre Berlín entre els delegats en l'ONU d'Estats Units i la URSS.
1950: a Argentina, després d'una polèmica definició, el Club Atlètic Lanús descendeix per primera vegada a la segona divisió de futbol professional.
1952: Grècia i Turquia s'adhereixen oficialment a l'OTAN.
1953: Perón propugna una unió entre Argentina i Xile per constituir el nucli d'uns Estats Units d'Hispanoamèrica.
1956: formació del Setè Govern nacional d'Espanya (1956-1957), presidit per Francisco Franco.
1959: Fidel Castro és nomenat primer ministre de Cuba, amb el que s'assenta plenament la Revolució cubana.
1959: a Espanya s'estrena la pel·lícula On vas Alfonso XII?, dirigida per Luis César Amadori, i interpretada per Paquita Rico i Vicente Parra.
1962: a Espanya, el BOE publica un decret del Ministeri de Treball que equipara els drets laborals de la dona amb els de l'home.
1963: Heinrich Böll publica la novel·la Opinions d'un pallasso.
1965: a París es rendeix un homenatge a Luis García Berlanga, en el qual recull el premi concedit per l'Acadèmia d'Humor Negre de França.
1967: l'helicòpter Bölkow BO 105 V 2 duu a terme el seu primer vol.
1967: a Espanya es decreta la pena d'arrest major i multa a els qui infringeixin les limitacions a la llibertat d'expressió.
1971: dues embarcacions amb 12 tripulants desapareixen sense deixar rastre enfront de la costa d'Almeria (Espanya), enmig d'un fort temporal i després de llançar un SOS.
1972: José Legrá venç a l'anglès Armstrong i conserva el seu títol de campió d'Europa de boxa.
1974: el conflicte lleter a Santander provoca que es deixin de lliurar uns 50.000 litres de llet, dels 750.000 que es recullen diàriament a la província.
1979: a Iran, després de la celebració de judicis sumarísimos, el Govern executa a diversos generals.
1980: a Espanya s'inaugura el nou Aeroport de Vitòria.
1983: s'inicien, a País Basc, Espanya, les emissions regulars de la primera cadena d'Euskal Telebista, en llengua basca.
1983: la població de Sagunt (València) inicia una vaga general en defensa del manteniment dels Alts Forns del Mediterrani.
1983: a Espanya són detinguts els presumptes implicats en la Matança de Bolonya, que va tenir lloc el 2 d'agost de 1980.
1984: José Rodríguez de la Borbolla és nomenat president de la Junta d'Andalusia, després de dimitir Rafael Escuredo.
1984: Fidel Castro, acompanyat de Daniel Ortega, fa una escala de cinc hores a Espanya en el que és la primera visita del president cubà a una capital d'Europa occidental.
1986: a Portugal, Mário Soares aconsegueix la presidència, després de dècades de dictadures militars.
1987: a Israel comença el judici contra Iván Demjanjuk, conegut com Iván el Terrible, deportat des d'Estats Units i acusat de crims contra la Humanitat en el camp d'extermini de Treblinka.
1987: en la República Democràtica d'Alemanya es jubila Markus Wolf, director dels serveis secrets.
1988: a Espanya, per elecció consensuada de les Corts Espanyoles, Álvaro Gil-Robles substitueix a Joaquín Ruiz-Giménez en el càrrec de Defensor del Poble.
1989: a Veneçuela, el president Carlos Andrés Pérez decreta l'anomenat «paquet econòmic» que desembocaria en els successos del Caracazo.
1989: a París, Roger Patrice Pelat, amic personal de Mitterrand, és processat pel cas Pechiney.
1990: la banda terrorista ETA allibera a l'industrial Adolfo Villoslada, segrestat el 24 de novembre de 1989, després de rebre un rescat de 300 milions de pessetes.
1990: el dirigent Sam Nujoma, líder del SWAPO, és triat primer president de Namíbia.
1991: a l'Iraq avions nord-americans i britànics bombardegen els suburbis de Bagdad, amb desenes de baixes civils i cap militar.
1991: la pel·lícula Ai, Carmela!, de Carlos Saura, obté tretze Premis Goya de l'Acadèmia Cinematogràfica espanyola.
1991: a Managua, Nicaragua, és assassinat en el parqueo de l'Hotel Intercontinental -actual Hotel Crowne Plaza Managua- el coronel Enrique Bermúdez, capdavanter dels Contres.
1992: a la ciutat libanesa de Sidón és assassinat el xeic Abbas Mussawi, secretari general de l'organització xiïta Hezbolá.
1993: a Espanya, Elías Yanes, arquebisbe de Saragossa, és triat president de la Conferència Episcopal Espanyola.
1994: a l'Haia s'inaugura oficialment l'Europol, organisme de cooperació policial europea.
1998: a París, l'Alta Comissionada de l'ONU para Drets Humans i expresidenta d'Irlanda, Mary Robinson, rep el premi al personatge europeu de l'any.
1998: en l'estat de São Paulo (Brasil) mor assassinada la dirigent camperola brasilera Beneïda Machado Felicio, una de les líders del Moviment dels Sense Terra (MST).
1999: en les proximitats d'Ankara (capital de Turquia) és detingut el líder del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), Abdullah Öcalan, acusat de terrorisme i traïció.
2001: a l'Iraq, l'aviació nord-americana bombardeja la capital, Bagdad.
2003: a Gaza (Territoris Palestins) moren cinc membres d'Hamás en l'explosió d'un habitatge.
2003: L'OTAN activa els plans d'ajuda militar preventiva a Turquia.
2003: en Sankt Moritz (Suïssa), els esquiadors d'Àustria, amb nou medalles, la confirmen com a primera potència de l'esquí alpí en els Mundials.
2004: es descobreix la galàxia més llunyana (13.000 milions d'anys llum) gràcies a una combinació d'observacions del telescopi espacial Hubble i de l'observatori gegant Keck d'Hawái.
2004: una jutgessa de Navarra concedeix a dues lesbianes la pàtria potestat compartida de les filles biològiques d'una de les dones.
2004: el president de Taiwan, Chen Shui-bian, admet per primera vegada la possibilitat de reunificació amb Xina.
2004: en Sídney (Austràlia) la mort d'un jove aborigen australià desencadena violents disturbis racials.
2005: entra en vigor el Protocol de Kyoto, conveni mundial per a reducció de gasos per a l'efecte hivernacle.
2005: un científic espanyol descobreix que el fong Càndida famata és causa de ceguesa.
2005: Rafael Vera, exsecretari d'Estat de Seguretat durant diversos Governs socialistes, ingressa a la presó per un delicte de malversació de cabals públics.
2005: un grup de científics nord-americans data les restes més antigues d'Homo sapiens en 200.000 anys.
2005: el Parlament israelià aprova la llei de retirada d'una vintena d'assentaments jueus a Gaza i el lliurament del territori a l'ANP, 38 anys després de l'ocupació.
2006: la banda terrorista ETA col·loca una bomba en un polígon industrial de Biscaia que causa escassos danys.
2011: Japó informa la suspensió temporal de la caça científica de balenes en l'Antàrtida a causa de les constants pressions d'activistes.

Naixements

Països Catalans

1928, Balsareny (Bages): Pere Casaldàliga i Pla, religiós català.
1936, València: Joan Piquer i Simón, cineasta valencià (m. 2011).
1955, Barcelona (Barcelonès): Toni Xuclà, músic català.

Món

1032: Yingzong, emperador de Xina (1063-1067) (f. 1067).
1222: Nichiren Daishōnin, fundador del budisme basat en el Sutra del Loto (f. 1282).
1497: Philipp Melanchthon, humanista i reformista alemany (f. 1560).
1519: Gaspard de Coligny, capdavanter hugonote francès (f. 1572).
1543: Kanō Eitoku, pintor japonès (f. 1590).
1594: Juliana Morell, escriptora, humanista i religosa espanyola (f. 1653).
1620: Federico Guillermo I de Brandenburg, duc prusiano (f. 1688).
1670: Melchor de Macanaz, escriptor i polític espanyol (f. 1760).
1698: Pierre Bouguer, matemàtic francès (f. 1758).
1727: Nikolaus Joseph von Jacquin, metge, biòleg i botànic holandès (f. 1817).
1774: Pierre Rode, compositor i violinista francès (f. 1830).
1804: Karl Theodor Ernst von Siebold, fisiólogo alemany (f. 1885).
1812: Henry Wilson, polític i vicepresident nord-americà entre 1873 i 1875 (f. 1875).
1821: Heinrich Barth, explorador alemany (f. 1865).
1822: Francis Galton, explorador i científic britànic (f. 1911).
1824: Peter Kozler, cartógrafo i geògraf eslovè (f. 1879).
1826: Joseph Victor von Scheffel, poeta alemany (f. 1886).
1831: Nikolái Leskov, escriptor rus (f. 1895).
1834: Ernst Haeckel, biòleg i filòsof alemany (f. 1919).
1838: Henry Brooks Adams, historiador nord-americà (f. 1918).
1841: Armand Guillaumin, pintor i litógrafo francès d'estil impressionista (f. 1927).
1847: Philipp Scharwenka, compositor polonès (f. 1917).
1848: Octave Mirbeau, escriptor francès (f. 1917).
1848: Hugo de Vries, botànic holandès (f. 1935).
1866: María Cabrales, revolucionària cubana (f. 1905).
1878: Pamela Satisfan Smith, artista i escriptora britànica (f. 1951).
1884: Robert J. Flaherty, cineasta nord-americà (f. 1951).
1887: José Bru Vila, pintor espanyol (f. 1955).
1892: Anselmo Albareda, cardenal espanyol (f. 1966).
1893: Julio Martínez Home, enginyer agrònom i astrònom espanyol (f. 1945).
1896: Roberto Chery, portera xilè (f. 1919).
1898: Katharine Cornell, actriu nord-americana (f. 1974).
1901: Chester Morris, actor nord-americà (f. 1970).
1902: Karl Saur, enginyer i polític nazi alemany (f. 1966).
1903: Edgar Bergen, actor nord-americà (f. 1978).
1904: George F. Kennan, diplomàtic nord-americà (f. 2005).
1906: Vera Menchik, ajedrecista britànica (f. 1944).
1907: Fernando Previtali, director d'orquestra i músic italià.
1909: Hugh Beaumont, actor nord-americà (f. 1982).
1909: Jeffrey Lynn, actor nord-americà (f. 1995).
1909: Richard Dick J. McDonald, pioner del fast food nord-americà (f. 1998).
1912: Leandro Maloberti, marí argentí (f. 2000).
1913: Raúl Sáez, enginyer i economista xilè (f. 1992).
1916: Cándido Català Lasala, religiós espanyol (f. 1936).
1921: Jean Behra, pilot francès de Fórmula 1 (f. 1959).
1921: Vera-Ellen, actriu nord-americana (f. 1981).
1925: Carlos Parets, guitarrista portuguès (f. 2004).
1926: Margot Frank, germana major d'Anne Frank (f. 1945).
1926: John Schlesinger, cineasta britànic (f. 2003).
1927: June Brown, actriu britànica.
1928: John Copnall, pintor britànic.
1928: Elías Yanes, arquebisbe emèrit de Saragossa.
1929: Gerhard Hanappi, futbolista austríac (f. 1980).
1931: Ken Takakura, actor japonès.
1932: Otis Blackwell, cantant i compositor nord-americà (f. 2002).
1932: Ahmad Teixeixin Kabbah, president sierraleonés.
1933: Enzo Viena, actor argentí (f. 2007).
1934: Rafael Pérez Estrada, escriptor i poeta espanyol (f. 2000).
1935: Sonny Bono, actor, cantautor i polític nord-americà (f. 1998).
1935: Juan Piquer Simón, cineasta espanyol (f. 2011).
1936: Eliahu Inbal, director d'orquestra.
1936: Pi Solanes, cineasta i polític argentí.
1936: Julio Casas Regueiro, polític cubà (f. 2011).
1937: Yuri Manin, matemàtic rus.
1938: John Corigliano, compositor nord-americà.
1942: Fernando José Areán, futbolista i entrenador argentí (f. 2011).
1942: Kim Jong-il, president nord-coreà (f. 2011).
1943: Anthony Dowell, director del Royal Ballet de Londres.
1943: Marilina Ross, actriu i cantant argentina.
1944: Richard Ford, novel·lista nord-americà.
1945: Jeremy Bulloch, actor britànic.
1945: Fernando Esteso, actor espanyol.
1945: Julio César Morales, futbolista uruguaià.
1946: Pete Postlethwaite, actor britànic (f. 2011).
1947: Juan Camacho, cantant espanyol (f. 1982).
1948: Roberto Mouras, pilot argentí (f. 1992).
1951: William Katt, actor nord-americà.
1953: Jaime Campos, advocat i polític xilè.
1953: Roberta Williams, dissenyadora de videojocs.
1954: Iain Banks, escriptor escocès.
1954: Margaux Hemingway, model i actriu nord-americana (f. 1996).
1956: James Ingram, cantant nord-americà.
1957: LeVar Burton, actor nord-americà.
1958: Hissi-T, cantant de rap i actor estadunidense.
1958: Lisa Loring, actriu nord-americana.
1958: Oscar Schmidt, baloncestista brasiler.
1958: Alberto Górriz, futbolista espanyol.
1959: John McEnroe, tennista nord-americà.
1959: Kelly Tripucka, baloncestista nord-americà.
1960: Antonio Dechent, actor espanyol.
1960: Pete Willis, músic anglès, de la banda Def Leppard.
1961: Andy Taylor, guitarrista britànic, de la banda Duren Duren.
1961: Santiago Taverner, director i guionista espanyol de cinema.
1962: John Balanç, músic britànic, de la banda Psychic TV (f. 2004).
1963: Luis Miguel Domínguez, naturista espanyol.
1964: Bebeto, futbolista brasiler.
1964: Christopher Eccleston, actor anglès.
1965: Dave Lombardo, baterista cubà d'heavy metall, de la banda Slayer.
1965: Jesús Adrián Romero, cantant de música cristiana i pastor mexicà.
1969: Fermín Cacho, atleta espanyol.
1969: Anne Igartiburu, presentadora de televisió espanyola.
1969: Barbara Tissier, actriu de doblatge francesa.
1970: Angelo Peruzzi, futbolista italià.
1972: Sarah Clarke, actriu nord-americana.
1973: Cathy Freeman, atleta australiana.
1975: Nanase Aikawa, cantant japonesa.
1976: Tooru Kyō Nishimura, cantant japonès.
1977: Rodrigo Roncero, jugador argentí de rugbi.
1979: Valentino Rossi, pilot italià de motociclisme.
1982: Lupe Fiasco, raper nord-americà.
1982: Lucía González Rentat, escriptora espanyola.
1986: Diego Godín, futbolista uruguaià.
1988: Diego Capel, futbolista espanyol.
1988: Denílson, futbolista brasiler.
1991: Sergio Canales, futbolista espanyol
1994: Matthew Knight, actor canadenc.

Necrològiques

Països Catalans

2000 - Barcelona: Enric Casassas i Simó, químic català.

Món

713: Yi Ching, monjo budista, viatger i traductor xinès (n. 635).
1247: Heinrich Raspi, senyor de Turingia (n. 1204).
1279: Alfonso III, cinquè rei portuguès (n. 1210).
1391: Juan V Paleólogo, emperador bizantí (n. 1332).
1531: Johannes Stöffler, matemàtic i astrònom alemany (n. 1452).
1560: Jean du Bellay, cardenal i diplomàtic francès (n. c.1493).
1579: Gonzalo Jiménez de Quesada, conqueridor espanyol (n. 1509).
1624: Juan de Mariana, jesuïta i historiador espanyol (n. 1536).
1710: Esprit Fléchier, escriptor i bisbe francès (n. 1632).
1829: François-Joseph Gossec, músic francès (n. 1734).
1835: Juan Facundo Quiroga, militar i polític argentí (n. 1788).
1861: Samuel Lovett Waldo, pintor nord-americà (n. 1783).
1892: Henry Walter Bats, entomólogo anglès (n. 1825).
1899: Félix Faure, president francès (n. 1841).
1907: Giosuè Carducci, poeta italià, Premi Nobel de Literatura en 1906 (n. 1835).
1917: Alberto Carrera Torres, militar mexicà (n. 1888).
1917: Octave Mirbeau, escriptor francès (n. 1848).
1919: Vera Kholodnaya, actriu russa (n. 1893).
1928: Eddie Foy, cantant i ballarí nord-americà (n. 1856).
1932: Ferdinand Buisson, pedagog francès, Premi Nobel de la Pau en 1927 (n. 1841).
1960: Natividad Yarza Planes, política espanyola (n. 1872).
1964: Fernando González, escriptor i filòsof colombià (n. 1895).
1967: Smiley Burnette, actor, cantant i compositor nord-americà (n. 1911).
1973: Francisco Caamaño Deñó, militar i heroi dominicà (n. 1932).
1976: Manuel Olivares, futbolista i entrenador espanyol (n. 1909).
1977: Carlos Pellicer, poeta mexicà (n. 1899).
1980: Erich Hückel, físic alemany (n. 1896).
1983: José Luis Acquaroni, escriptor i periodista espanyol (n. 1919).
1985: Alí Primera, cantant, músic i compositor veneçolà (n. 1942).
1990: Keith Haring, pintor nord-americà (n. 1958).
1991: Luis Escobar, director de teatre, actor i cineasta espanyol (n. 1905).
1991: Didar Sandhu, músic hindú (n. 1942).
1991: Enrique Bermúdez, militar nicaragüenc (n. en 1932).
1992: Angela Carter, periodista i novel·lista britànica (n. 1940).
1992: Jânio Quadros, president brasiler en 1961 (n. 1917).
1992: Herman Wold, matemàtic suec (n. 1908).
1996: Brownie McGhee, cantant nord-americà (n. 1915).
1997: Chien-Shiung Wu, físic nord-americà (n. 1912).
1998: Fernando Abril Martorell, polític espanyol (n. 1936).
2000: Marceline Day, actriu nord-americana (n. 1908).
2000: Lila Kedrova, actriu russa (n. 1918).
2000: Karsten Solheim, enginyer i inventor noruec (n. 1911).
2001: William Masters, sexólogo nord-americà (n. 1915).
2001: Howard W. Koch, cineasta nord-americà (n. 1916).
2004: Doris Troy, cantant nord-americà, de la banda The Sweet Inspirations (n. 1937).
2005: Nicole DeHuff, actriu nord-americana (n. 1974).
2006: Tomás Pascual, empresari espanyol (n. 1926).
2007: Herminio Iglesias, gremialista argentí (n. 1929).
2007: Alfonso Silva Plaers, futbolista espanyol (n. 1926).
2011: Santi Santamaria, cuiner espanyol (n. 1957).
2013: Marifé de Triana , cantant de cobla i actriu espanyola (n. 1936).
2013: Martín Gianola, actor, guionista i director argentí. (n. 1970).
2013: Ennio Girolami, actor italià (n. 1935).

Santoral catòlic

Sants al Martirologi romà (2011):
Juliana de Nicomèdia, verge i màrtir;
Porfiri, Seleuci i companys màrtirs de Cesarea (309).;
Maruta de Martirópolis, bisbe (ca. 420).
Beat Filippa Mareri, clarissa (1236);
Beat Nicola Paglia, dominic (1255);
Beat Francesc Toyama Jintaró, samurai i màrtir a Hiroshima (1624);
Beat Giuseppe Allamano, prevere (1926).
Sant Julià d'Egipte i companys màrtirs;
Sant Honest de Nimes, bisbe llegendari (ca. 289);
Sant Pàmfil de Beritos, màrtir (309);
Sant Simeó de Metz, bisbe (380);
Sant Faustí de Brescia, bisbe (381);
Sant Tigrides de Clarmont, prevere (388);
Sant Armentari de Lerina, bisbe d'Antibes (451);
Sant Tetradus de Bourges, bisbe (509-513);
Sant Àntim de Brantome, abat (s. VIII);
Sant Aganus d'Airola, abat (1100).
Bernat de Scammacca, monjo (1486).
Beat Simone Fidati de Cascia, prevere agustinià (1348). Venerat a l'Orde de Sant Agustí:
Beat Pere de Castellnou, prevere màrtir (1208).Venerat a l'Orde del Cister:

[STV]

17 de febrer

El 17 de febrer és el quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 317 dies per a finalitzar l'any i 318 en els anys de traspàs.

Esdeveniments

Països Catalans

1902 - Barcelona: s'hi declara una vaga general en què participen 100.000 obrers.
1949 - Barcelona: les autoritats franquistes afusellen els militants del PSUC Joaquim Puig i Pidemunt, Angel Carrero Sancho, Pere Valverde Fuentes i Numen Mestre Ferrando.
1987 - Barcelona: El rector de la UAB la clausura per l'ocupació del rectorat pels estudiants.

Món

1164: la Inundació de Santa Juliana arrasa la ciutat de Groninga, la província de Frisia i el nord d'Alemanya, especialment la conca de l'Elba. Moren milers de persones.
1580: Bernal Díaz del Castillo acaba la seva Història veritable de la conquesta de la Nova Espanya.
1600: en Camp de' Fiori (Roma) la Inquisició catòlica crema viu al matemàtic i astrònom Giordano Bruno.
1673: Molière mor en escena mentre representa la seva obra El malalt imaginari.
1772: Rússia i Prusia signen un conveni secret per repartir-se el Regne de Polònia.
1799: Agustín de Betancourt i Molina obté de Carlos IV d'Espanya una Real Ordre per la qual s'aprovava el projecte d'instal·lació de la telegrafia òptica a Espanya.
1810: Napoleó Bonaparte signa un decret en el qual declara que Roma és la segona capital de l'Imperi.
1831: a Brussel·les s'aprova la primera Constitució de Bèlgica com a país independent.
1837: Charles Darwin és triat membre de la Societat Geogràfica.
1848: el rei de Sardenya Carlos Alberto concedeix la llibertat de culte als valdenses.
1894: a Sant Petersburg (Rússia) s'estrena El llac dels cignes, ballet de Piotr Ilich Chaikovski.
1899: en l'Estat de Mèxic (Mèxic) s'erigeix la municipalitat de la Pau, la qual es conformaria amb els pobles de la Magdalena Atlicpac, Sant Sebastià Chimalpa, San Salvador Tecamachalco i Els Reyes Acaquilpan la capçalera dels quals se situaria en Els Reis.
1904: en el Teatre de la Scala (Milà), Giacomo Puccini estrena Madama Butterfly.
1905: a Rússia és assassinat l'aristòcrata Serguéi Aleksándrovich Romanov, oncle del tsar Nicolás II i governador de Moscou.
1906: en una encíclica dirigida al clergat i al poble francès, el papa Pío X critica amb vehemència la llei de separació entre l'Estat i l'Església catòlica.
1907: a Itàlia tenen lloc manifestacions anticlericales amb motiu de l'aniversari de l'assassinat de Giordano Bruno, cremat viu per la Inquisició en 1600.
1908: a Barcelona (Espanya) esclaten dues bombes.
1912: a Espanya se suspenen les sessions de les Càmeres amb motiu del carnestoltes.
1912: en el Palau de la Música Catalana (Barcelona) la Unió de Viticultores celebra una assemblea.
1913: en un teatre novaiorquès, Thomas Alva Edison presenta la primera prova pública del cinema sonor, consistent en un fonògraf situat darrere de la pantalla.
1917: la Càmera francesa vota el pagament d'un franc diari als soldats de les trinxeres (en la Primera Guerra Mundial).
1917: en Prusia es crea un Ministeri de Proveïments per combatre la gana.
1931: el virrey de l'Índia, Lord Irwin, s'entrevista amb Mahatma Gandhi, principal capdavanter independentista.
1932: Henri Michaux publica l'assaig Un bàrbar a Àsia.
1934: el canceller austríac, Engelbert Dollfuß, escapa a un atemptat nazi.
1934: una declaració tripartida britànica, francesa i italiana garanteix la independència d'Àustria.
1935: a Portugal, el general Carmona és reelegit president de la república.
1935: a Alemanya s'instaura la jornada laboral de 8 hores.
1936: en Valparaíso, Xile moren 35 persones en l'incendi d'un edifici.
1936: a Asunción (Paraguai) una Revolució provoca la dimissió del president Eusebio Ayala. Els revolucionaris nomenen a Rafael Franc president del país.
1939: a Espanya es dóna a conèixer la «llei sobre l'exercici professional de la medicina sense acreditació», que entra en vigor l'endemà.
1941: Itàlia i Turquia signen un pacte de no agressió.
1944: en l'atolón Eniwetok, en el marc de la campanya del Pacífic (en la Segona Guerra Mundial), comença la batalla d'Eniwetok entre Estats Units i Japó (fins al 23 de febrer).
1948: en Tucumán (Argentina) es funda el Gymnasium UNT de la Universitat Nacional de Tucumán.
1954: Estats Units lliura a Espanya el buc Nalón.
1954: a Espanya s'estudia un pla per revaloritzar el turisme en la Costa del Sol.
1954: a Veneçuela el govern del general Marcos Pérez Jiménez aprova una nova "Llei de Bandera, Escut i Himne Nacional que deroga l'anterior llei establerta.
1958: a Espanya, el dibuixant Carlos Sáenz de Tejada obté l'Ordre d'Alfonso X el Sabio.
1959: Estats Units llança el satèl·lit Vanguard II, que realitzarà missions d'observació meteorològica.
1968: a les escoles públiques de Sant Sebastià (País Basc) s'autoritza l'ensenyament de la llengua basca.
1977: en la Unió Soviètica, Dolores Ibárruri, la Pasionaria ―dirigent exiliada del Partit Comunista d'Espanya― sol·licita el passaport espanyol per tornar al seu país natal.
1979: Xina envaeix Vietnam i ocupa diversos llocs fronterers.
1981: a Hamburg (Alemanya), el filòleg espanyol Antonio Tovar rep el premi Goethe.
1981: a Filipines, el papa Juan Pablo II arriba a Manila.
1981: l'organització Amnistia Internacional afirma que el govern de Guatemala és responsable del genocidi de més de 30.000 persones en els últims 10 mesos.
1982: a Madrid (Espanya) es clausura la I Fira-Exposició d'Art Contemporani, ARC-82, amb un balanç de més de 40.000 visitants.
1983: a Espanya s'aproven els Estatuts d'Autonomia de Balears, Castella i Lleó, Extremadura i la Comunitat de Madrid.[cita requerida]
1986: en Queronque (província de Quillota, Xile), dos trens col·lisionen frontalment; moren 58 persones i quedant 510 ferides.
1986: a Espanya, tècnics de la companyia d'aviació Iberia descobreixen sabotatges en els seus avions.
1987: Estats Units aixeca les sancions econòmiques contra Polònia, establertes per la implantació de la llei marcial en 1981.
1989: conclou el segon cim magrebí en Marrakech, amb un pacte defensiu i el naixement de la Unió del Magrib Àrab.
1993: a Catalunya (Espanya), la cançó Els Segadors és aprovada com a himne.[cita requerida]
1993: a Jerez de la Frontera (Espanya), l'alcalde Pedro Pacheco és expulsat del Partit Andalucista per la seva contínua crítica contra un altre líder del partit, Alejandro Rojas-Marcos, alcalde de Sevilla.
1996: llançament de la sonda espacial NEAR a l'asteroide Eros.
1997: a Espanya, Modest Rico Pasarín ―un policia judicial de 33 anys― mor assassinat per la banda terrorista ETA mitjançant una bomba col·locada sota el seient del seu cotxe.
1998: el bioquímic espanyol resident a Estats Units Mariano Barbacid accepta tornar a Espanya després de 24 anys d'exili per prosseguir les seves investigacions des del nou Centre Nacional del Càncer.
1998: el ple del Congrés espanyol aprova per unanimitat la supressió de les penes de presó per als insubmisos.
2000: Viktor Klima dimiteix del seu càrrec de cap del Partit Socialdemòcrata d'Àustria (SPÖ) després d'obtenir el 3 d'octubre el pitjor resultat electoral des de la fi de la Segona Guerra Mundial.
2000: a Estats Units, el president de Microsoft, Bill Gates, presenta el sistema operatiu Windows 2000.
2001: en Lahti, l'esquiador espanyol d'origen alemany Johann Mühlegg aconsegueix la medalla de plata en la prova de fons de 20 quilòmetres dels Campionats del Món d'esquí nòrdic, la qual cosa suposa el primer podi de la història espanyola en aquesta competició.
2003: la Unió Europea demana la màxima col·laboració a l'Iraq per aconseguir una sortida pacífica a la crisi.
2005: l'Agència Espanyola del Medicament aprova l'ús d'un nou fàrmac, anomenat Bortezomib, que aconsegueix frenar la progressió del mieloma.
2005: a Europa, un nou reglament reforça els drets dels passatgers que viatgin en companyies aèries de la Unió Europea.
2006: a la província Leyte del Sud (Filipines) es produeix una sèrie de corriments de terra.
2008: Kosovo es declara independent de Sèrbia.
2011: a Líbia els manifestants opositors es van fer amb el control de la ciutat de Bengasi iniciant la revolució que va enderrocar al coronel Gadafi.
2012: a Alemanya dimiteix el president Christian Wulff arran d'uns escàndols de corrupció i tràfic d'influències.
2013: a Equador, Rafael Corretja guanya de nou i per tercera vegada consecutiva, les eleccions presidencials. Triomfa en una sola volta electoral i amb al voltant de 30 punts d'avantatge sobre el seu contendor més immediat.

Naixements

Països Catalans

1741, Torà, bisbat de Solsona: Rafael Nuix, teòleg jesuïta
1973, Taradell: Lluís Codina Codina, futbolista del Gimnàstic de Tarragona entre d'altres equips.
1993, Cervera, Segarra: Marc Márquez i Alenta, pilot català de motociclisme.

Món

1490: Carlos III de Borbó, aristòcrata francès (f. 1527).
1524: Carlos de Lorena, religiós i aristòcrata francès (f. 1574).
1653: Arcangelo Corelli, violinista i compositor italià (f. 1713).
1752: Friedrich Maximilian Klinger, escriptor alemany (f. 1831).
1753: Heinrich Alken, escultor alemany (f. 1827).
1754: Nicolas Baudin, explorador francès (f. 1803).
1792: Karl Ernst von Baer, biòleg alemany (f. 1876).
1796: Philipp Franz von Siebold, metge i botànic alemany (f. 1866).
1817: Guillermo III, rei neerlandès (f. 1890).
1820: Henri Vieuxtemps, violinista i compositor belga (f. 1881).
1821: Lola Montes, ballarina i actriu irlandesa (f. 1861).
1827: Manuel Villacampa del Castillo, militar espanyol (f. 1889).
1836: Gustavo Adolfo Bécquer, poeta i escriptor espanyol (f. 1870).
1850: Wenceslao Ramírez de Vila-Urrutia, diplomàtic i escriptor espanyol (f. 1933).
1863: Fiódor Sologub, poeta i novel·lista rus (f. 1927).
1864: Andrew Barton Paterson, poeta i periodista australià (f. 1941).
1874: Thomas John Watson, empresari nord-americà (f. 1956).
1876: Eduardo Zamacois, escriptor cubà (f. 1971).
1877: Isabelle Eberhardt, exploradora i escriptora suïssa (f. 1904).
1877: André Maginot, polític francès (f. 1932).
1888: Otto Stern, físic germà-nord-americà, Premi Nobel de Física en 1943 (f. 1969).
1890: Ronald Fisher, estadístic i genetista britànic (f. 1962).
1904: Luis A. Ferré, polític porto-riqueny (f. 2003).
1908: Bo Yibo, polític xinès (f. 2007).
1909: Arturo Michelini, polític italià (f. 1969).
1913: René Leibowitz, compositor francès (f. 1972).
1914: Juan Miguel Bákula Patiño, diplomàtic i historiador peruà (f. 2010).
1914: Arthur Kennedy, actor nord-americà (f. 1990).
1914: Julia de Burgos, poetisa porto-riquenya (f. 1953).
1916: Raf Vallone, actor italià (f. 2002).
1917: Guillermo González Camarena, inventor mexicà (f. 1965).
1920: Carlos Arruza, torero mexicà (f. 1966).
1922: Ernesto Fira Jaldón, metge i escriptor espanyol (f. 1993).
1923: John Marco Allegro, filòleg britànic.
1924: Silvana Roth, actriu argentina (f. 2010).
1924: Margaret Truman, escriptora de novel·la negra nord-americana (f. 2008).
1924: Gevork Vartanian, espia i heroi de la Unió Soviètica durant la Segona Guerra Mundial (f. 2012).
1925: Hal Holbrook, actor nord-americà.
1926: Manuel Millars, pintor espanyol (f. 1972).
1927: Juan Almeida, polític, militar i compositor cubà (f. 2009).
1929: Javier Domínguez, religiós i escriptor espanyol.
1929: Graham Hill, pilot britànic de Fórmula 1 (f. 1975).
1929: Alejandro Jodorowsky, artista i escriptor xilè.
1930: Daniel Gil, dissenyador gràfic espanyol (f. 2004).
1930: Basava Premanand, racionalista indi.
1930: dama Ruth Rendell, escriptora britànica.
1934: Alan Bats, actor britànic (f. 2003).
1935: Xavier López "Chabelo", actor i comediant mexicà.
1935: Màxim Cajal, diplomàtic espanyol.
1935: Christina Pickles, actriu britànica.
1937: Carlos Hurtado Ruiz-Tagle, economista xilè.
1940: Vicente Fernández, cantant i actor mexicà.
1944: Karl Jenkins, compositor i músic galés.
1947: Àsdrubal Baptista, polític veneçolà.
1948: José José, cantant i actor mexicà.
1948: Faustino Narganes Quijano, historiador espanyol.
1952: Rosa Delia Blanco, política espanyola.
1952: Andrés Sánchez Robayna, escriptor espanyol.
1953: Eudald Carbonell, arqueòleg espanyol.
1954: Rene Russo, actriu nord-americana.
1957: Loreena McKennitt, cantant i intèrpret canadenc.
1962: Samuel Bayer, director de videos musicals nord-americà.
1962: Lou Diamond Phillips, actor nord-americà.
1963: Michael Jordan, baloncestista nord-americà.
1964: Raúl Avilés, futbolista equatorià.
1965: Michael Bay, cineasta, productor i actor nord-americà.
1966: Quorthon, músic suec, de la banda Bathory.
1966: Michael Lepond, baixista nord-americà, de la banda Symphony X.
1969: Maite Dono, cantautora, poetisa i actriu espanyola.
1969: David Douillet, yudoca francès.
1970: Dominic Purcell, actor britànic-australià.
1971: Carlos Gamarra, futbolista paraguaià.
1971: Denise Richards, actriu i ex-modelo nord-americana.
1972: Billie Joe Armstrong, vocalista i guitarrista nord-americà, de la banda Green Day.
1972: Taylor Hawkins, músic nord-americà, de la banda Foo Fighters.
1972: Yuki Isoya, cantant japonesa, de la banda Judy & Mary.
1972: Valeria Mazza, model argentina.
1972: Nani Roma, piloto de rallis espanyol.
1973: SaRenna Lee, actriu porno nord-americana.
1974: Kaoru, músic japonès de la banda Dir en Grey.
1974: Jerry O'Connell, actor nord-americà.
1975: Wish Bone, raper nord-americà, de la banda Bone Thugs-N-Harmony.
1980: A l'Harrington, baloncestista nord-americà.
1980: Jason Ritter, actor nord-americà.
1981: Joseph Gordon-Levitt, actor nord-americà.
1981: Paris Hilton, celebritat nord-americana.
1982: Adriano Leite Ribeiro, futbolista brasiler.
1983: Gérald Cid, futbolista francès.
1985: Ion Vélez Martínez, futbolista espanyol.
1986: Joey O'Brien, futbolista irlandès.
1987: Davant Tomic, baloncestista croat.
1989: Chord Overstreet, actor, cantant i músic nord-americà
1989: Stacey McClean, cantant, actriu i ballarina britànica, de la banda S Club 8.
1989: Rebecca Adlington, nedadora britànica.
1990: María José Quintanilla, cantant xilena.
1991: Bonnie Wright, actriu britànica.
1991: Ed Sheeran, cantant i compositor britànic.
1996: Sasha Pieterse, actriu i cantant nord-americà d'origen sud-africà.

Necrològiques

Món

197: Clodio Albino, emperador romà (n. c. [[150).
364: Joviano, emperador romà entre 363 i 364 (n. 332).
1405: Tamerlán, conqueridor turc-mongol (n. 1336).
1600: Giordano Bruno, filòsof, matemàtic i astrònom italià (n. 1549).
1609: Fernando I de Médici, aristòcrata italià (n. 1549).
1673: Molière, escriptor francès (n. 1622).
1680: Jan Swammerdam, anatomista i zoòleg neerlandès (n. 1637).
1715: Antoine Galland, arqueòleg francès (n. 1646).
1732: Louis Marchand, músic francès (n. 1669).
1825: Julien Marie Cosmao-Kerjulien, militar francès (n. 1761).
1827: Johann Heinrich Pestalozzi, pedagog reformador suís (n. 1746).
1854: John Martin, pintor britànic (n. 1789).
1856: Heinrich Heine, poeta alemany (n. 1797).
1874: Lambert Adolphe Jacques Quételet, astrònom i matemàtic belga (n. 1796).
1894: Francisco Asenjo Barbieri, compositor espanyol (n. 1823).
1899: Julio Banyats Espinosa, advocat i polític xilè (n. 1858).
1909: Gerónimo, indi nord-americà (n. 1823).
1912: Edgar Evans, explorador polar britànic (n. 1876).
1915: Francisco Giner dels Rius, filòsof i pedagog espanyol (n. 1839).
1919: Wilfrid Laurier, polític canadenc (n. 1841).
1934: Alberto I, rei belga (n. 1875).
1934: Siegbert Tarrasch, ajedrecista alemany (n. 1862).
1947: Elena Văcărescu, escriptora romanès-francesa (n. 1864).
1961: Nita Naldi, actriu nord-americana (n. 1897).
1962: Bruno Walter, director d'orquestra alemany (n. 1876).
1967: Ciro Alegria, escriptor peruà (n. 1909).
1967: Margaret Leahy, actriu britànica (n. 1902).
1970: Shmuel Yosef Agnón, escriptor israelià (n. 1888).
1970: Alfred Newman, compositor nord-americà (n. 1901).
1980: Jerry Fielding, músic i compositor nord-americà (n. 1922).
1980: Graham Sutherland, pintor britànic (n. 1903).
1982: Thelonious Monk, pianista i compositor de jazz nord-americà (n. 1917).
1982: Lee Strasberg, director i actor de cinema nord-americà (n. 1901).
1986: Jiddu Krishnamurti, religiós indi (n. 1895).
1987: Dmitri Kabalevski, compositor rus (n. 1904).
1988: John Marco Allegro, filòleg britànic (n. 1923).
1990: Erik Rhodes, actor nord-americà (n. 1906).
1996: Michel Pablo, capdavanter trotskista d'origen grec (n. 1911).
1997: Darcy Ribeiro, antropòleg, escriptor i polític brasiler (n. 1922).
1998: Ernst Jünger, filòsof alemany (n. 1895).
2001: Juan Liscano, escriptor veneçolà (n. 1914).
2003: José María Cabodevilla, sacerdot i teòleg espanyol (n. 1928).
2004: José López Portillo, president mexicà entre 1976 i 1982 (n. 1920).
2005: Omar Sívori, futbolista ítalo-argentí (n. 1935).
2006: Ray Barretto, percussionista porto-riqueny (n. 1929).
2007: Cayetano Martí Valls, escriptor mallorquí (n. 1918).
2007: Maurice Papon (96), polític francès (n. 1910).
2009: Conchita Cintrón, rejoneadora peruana (n. 1922).
2012: Enrique Sierra, guitarrista espanyol, de la banda Radio Futura (n. 1957).
2013: Luis Paulino Mora Mora, polític i advocat costarricense, president de la Cort Suprema entre 1999 i 2013 (n. 1944).

Santoral catòlic

Sants al Martirologi romà (2011): Bonós de Trèveris, bisbe (347); Fintan de Chuainednech, abat (ca. 440); Mesrob d'Armènia, lector (ca. 440); Flavià de Constantinoble, patriarca (ca. 450): Finnian de Lindisfarne, abat i bisbe (661); Silví d'Auchy, bisbe (720); Constable de Cava abat (1124); els Set Sants Fundadors, entre ells sant Aleix Falconieri, de l'orde dels Servents de Maria o servites (s. XIII); Evermod, Isfrid i Ludolf de Ratzeburg, bisbes (1178-1240).
Beats: Luca Belludi, franciscà (1285); Maties Shobara Txizaemon, màrtir a Hiroshima (1624); Pere Yu Chõng-nyul, màrtir a Corea (1866); Anton Leszczewicz, prevere màrtir (1943).
Sants: Crisancià d'Aquileia, màrtir; Faustí i 44 màrtirs de Roma; Donat i Secundià de Concordia, màrtirs (304); Teòdulas i Julià de Cesarea, màrtirs (308);Loman de Trim (ca. 450); Pulcroni de Verdun, bisbe (ca. 470); Firmà d'Escòcia, bisbe; Forkern de Trim, eremita (s. VI); Habet-Deus, bisbe de Luna i màrtir (ca. 500); Guevrock de Ploudaniel, eremita (s. VI-VII); Euspici de Verdun, monjo a Micy; Benet de Càller, bisbe de Dolia (1112); Fulrad de Saint-Denís, benedictí.
Beats: Mazelí de Salzburg, abat (s. XI); Mangold d'Isny, abat (1100); William Richardson, prevere màrtir a Tyburn (1603).
Venerables: Frowin de Salem, abat (1164).

[Alucinamaripili]

Naixements

Països Catalans

1993, Cervera, Segarra: Marc Márquez i Alenta, pilot català de motociclisme.


Per molts anys, campió!!!

[STV]

18 de febrer




Ecce Homo. 1750
El 18 de febrer és el quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 316 dies per a finalitzar l'any i 317 en els anys de traspàs.

Esdeveniments

Països Catalans

1923 - Barcelona: s'inaugura l'estadi de Sarrià amb el partit RCD Espanyol 4 - UE Sants 1.
1980 - Barcelona: s'hi presenta el primer volum del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana de Joan Coromines.
2006 - Barcelona: Una manifestació convocada per la Plataforma pel Dret de Decidir recorre Barcelona sota el lema "Som una nació i tenim el dret de decidir", per demanar que es respecti el text de l'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya

Món

3102 a. C.: segons l'astrònom indi Varaja Mijira (505-587), comença l'era kali yuga (que durarà 432.000 anys).
750: la dinastia abasí es fa amb el control de l'islam després d'assassinar a gairebé tots els membres de la dinastia omeya.
1229: en Palestina, durant la Sisena Croada, Federico II, emperador del Sacre Imperi Romano Germànic, signa una treva de deu anys amb al-Kamil, recuperant Jerusalem, Natzaret i Belén sense cap lluita ni suport del papat.
1478: a la Torre de Londres és executat en privat Jorge, duc de Clarence, processat per traïció contra el seu germà major Eduardo IV d'Anglaterra.
1519: a l'Havana (Cuba), Hernán Cortès —amb una flota d'onze naus i un miler d'homes— emprèn la seva gran expedició per conquistar Mèxic.
1685: a Estats Units, els francesos estableixen el fort Saint Louis en la badia de Matagorda, la qual cosa més endavant va ser la base del reclam de França sobre el territori de Texas.
1701: Felipe d'Anjou arriba a Madrid i té un gran acolliment per part del poble, que vol coronar-li rei d'Espanya.
1797: l'illa sud-americana de Trinitat es rendeix davant una flota britànica comandada per Sir Ralph Abercromby.
1800: prop de Malta, l'esquadra anglesa d'Horatio Nelson derrota a la francesa.
1806: a París s'acorda la construcció de l'Arc del Triomf, en memòria de l'Exèrcit napoleònic.
1814: a França té lloc la batalla de Montereau.
1819: en una «ferradura» del riu Tercer, prop de la localitat argentina de Marcos Juárez (província de Còrdova) les forces unitàries al comandament del coronel Juan Baptista Busts lliuren la Batalla de la Ferradura, contra les forces federals d'Estanislao López.
1841: a Estats Units tenen lloc les primeres maniobres dilatorias al senat nacional (fins a l'11 de març d'aquest any).
1841: a San Salvador, ciutat cabdal d'El Salvador, una Assemblea Constituent aprova la primera Constitució d'El Salvador com a Estat sobirà i independent de la República Federal de Centreamèrica.
1861: a Itàlia, amb la unificació gairebé completa, Víctor Manuel II (de Piemont-Sardenya) assumeix el títol de rei d'Itàlia.
1861: en Montgomery (Alabama), Jefferson Davis és nomenat president provisional dels Estats Confederats d'Amèrica.
1878: en Nou Mèxic (Estats Units) comença la Guerra del Comtat Lincoln.
1880: a Espanya, el govern publica la llei que disposa l'abolició de l'esclavitud a Cuba.
1885: a Estats Units, Mark Twain publica Les aventures d'Huckleberry Finn.
1900: a Berlín es constitueix el Comitè per a la Investigació del Càncer, sota la presidència de l'internista berlinès Ernst von Leyden.
1902: en Montecarlo s'estrena l'òpera de Jules Massenet El juglar de Notre-Dóna'm.
1906: un globus tripulat per tres homes i una dona realitza el viatge Madrid-Illescas (Toledo) en tres hores i cambra.
1908: el Congrés espanyol aprova la creació de l'Institut Nacional de Previsió.
1908: a Estats Units, el Govern prohibeix la immigració de treballadors japonesos.
1908: a Alemanya, Bernhard Dernburg (primer secretari d'Estat en l'oficina colonial del Reich), demana en el Reichstag una millor atenció mèdica per a la població de les colònies.
1911: en Allahabad (Índia) té lloc el primer vol oficial amb correu aeri, quan Henri Pequet, un pilot de 23 anys, lliura 6.500 cartes a la ciutat de Naini (a 10 km de distància).
1913: a França, Raymond Poincaré és nomenat president.
1913: a França es reclama la prolongació del servei militar, per fer front al rearmament alemany.
1917: el comandament suprem de l'exèrcit alemany reprèn l'ofensiva contra Rússia.
1921: les tropes britàniques ocupen Dublín per intentar sufocar les protestes nacionalistes per la divisió de la illa en dos territoris autònoms sota autoritat britànica.
1926: un tractat anglo-persa perllonga per 25 anys el mandat britànic sobre Iran.
1927: Juan Campisteguy és proclamat president de la república d'Uruguai.
1929: a Estats Units s'anuncien els primers Premis de l'Acadèmia.
1929: Trotski sol·licita asil polític a França i Alemanya, en caducar el seu permís d'estada a Turquia l'1 de maig.
1930: Clyde Tombaugh descobreix Plutó (estudiant fotografies preses al gener).
1930: a Milà s'estrena la comèdia Menja la teva la meva vuoi (‘com tu em vols’), de Luigi Pirandello.
1931: a Espanya l'almirall Aznar forma nou Govern per encàrrec del Rei Alfonso XIII.
1932: a Japó, L'emperador declara Manzhouguo (nom xinès obsolet corresponent a Manchuria) independent de Xina.
1934: a Noruega es promulga una llei per la qual les dones tindran accés a tots els càrrecs oficials de l'Estat i l'Església.
1935: Itàlia comunica l'embarqui de tropes cap a Somàlia.
1938: a Estats Units es promulga la segona Llei d'Ajust de l'Agricultura.
1943: a Alemanya, els forces de seguretat nazis arresten als membres del moviment Rosa Blanca.
1943: a Alemanya, Joseph Goebbels pronuncia el discurs de Sportpalast.
1943: en Járkov els nazis realitzen una contraofensiva.
1948: a Irlanda, Éamon de Valera renuncia com taoiseach.
1953: a Estats Units s'estrena la primera pel·lícula en tres dimensions, Bwana Devil.
1953: a Estats Units, Lucille Ball i Desi Arnaz signen un contracte de 8 milions de dòlars per continuar la sèrie de televisió Jo amo a Lucy durant 1955.
1954: a Estats Units, l'actuació del Comitè d'Activitats Antiestadounidenses, presidit pel senador McCarthy, produeix enfrontaments amb l'exèrcit.
1955: a la illa Decepció (Antàrtida) s'estableix la quarta base xilena.
1955: en el Lloc de proves de Nevada, Estats Units detona la seva bomba atòmica Wasp (‘vespa’), d'1,2 kton, la primera de les 14 de l'operació Teapot. És la bomba n.º 52 de les 1127 que Estats Units va detonar entre 1945 i 1992. Durant l'explosió es van mobilitzar 19.700 soldats dels exercicis Desert Rock VI fins a 900 m de l'epicentre, amb el fong encara formant-se.
1957: a Budapest s'inicien els primers processos contra els implicats en la rebel·lió contra la URSS.
1959: Dwight D. Eisenhower arriba a Mèxic per entrevistar-se amb el president Adolfo López Mateos.
1960: a Uruguai, se signa del Tractat de Montevideo, que crea l'Associació Llatinoamericana de Lliure Comerç.
1961: a Barcelona (Espanya) la censura franquista permet estrenar El setè segell (rodada en 1956), el primer film del cineasta suec Ingmar Bergman.
1963: Julio Cortázar publica Rayuela.
1964: el Govern d'Estats Units exigeix explicacions al Govern espanyol sobre les relacions que Espanya manté amb Cuba.
1965: Gàmbia s'independitza de l'Imperi Britànic.
1968: en Grenoble (França) l'esquiador francès Jean-Claude Killy s'adjudica tres medalles d'or en els Jocs Olímpics.
1970: el Tribunal Suprem d'Espanya anul·la l'expedient de suspensió del periòdic L'Alcázar.
1972: a Califòrnia (Estats Units), el govern invalida la pena de mort i commuta les sentències de tots els condemnats a mort per cadena perpètua.
1974: a Regne Unit, la banda Kiss llança el seu primer àlbum.
1975: a Itàlia, el Tribunal Constitucional admet l'avortament terapèutic.
1975: A Angola, dos turistes anomenats Karl Zhoen i Resy Cohen filmen la mort d'un naturalista que és devorat per una rajada de lleons.
1976: Estats Units suspèn tota ajuda militar a Xile.
1977: a Estats Units, el transbordador espacial de prova Enterprise realitza el seu vol de baptisme muntat sobre un avió Boeing 747.
1977: en l'aeroport militar de Buenos Aires (Argentina) el dictador Jorge Rafael Videla surt il·lès d'un atemptat, en esclatar una bomba al costat del seu avió en el moment en què desenganxava: l'Operació Gavina.
1978: en Tabriz, l'exèrcit iranià intervé contra un grup de manifestants.
1979: en el Desert del Sahara es registra la primera nevada coneguda.
1979: a Berlín s'inaugura el Festival Cinematogràfic amb la pel·lícula María Braun, de Rainer Werner Fassbinder.
1980: a Canadà, Pierre Trudeau, del Partit Liberal de Canadà, resulta vencedor en les eleccions parlamentàries.
1980: a Madrid comença el judici per l'atemptat al despatx laborista del carrer d'Atocha.
1981: Leopoldo Calvo-Sotelo proposa la integració d'Espanya en l'OTAN.
1982: a Espanya comença el judici contra els implicats en el cop d'estat del 23-F.
1982: a Irlanda, el partit Fianna Fáil es converteix en la primera força política de l'Assemblea, en obtenir 81 dels 166 escons.
1983: a Seattle (Washington) moren tretze persones i una és greument ferida en la massacre de Wah Pixi considerada l'assassinat en massa provocat per un robatori més gran de la història del país.
1983: a Veneçuela es produeix el famós «Divendres Negre», caracteritzat per una devaluació de la moneda (el bolívar) el qual va passar de costar 0,23 a 0,06 dòlars.
1983: a Espanya, la dimissió de Landelino Lavilla com a president de la Unió de Centre Democràtic fa presagiar la fi d'aquest partit.
1984: a Espanya, la gairebé totalitat dels espanyols es declara catòlic, encara que solament el 35,2% és practicant, segons fonts estadístiques.
1985: a Regne Unit, el llegendari logo "mirror globe", usat per primera vegada en 1969, es veu per última vegada en una rotació regular de la BBC1.
1986: tropes israelianes ocupen de nou Líban per alliberar a dos ostatges.
1986: en Alexandra, barri negre de Johannesburg (Sud-àfrica), els disturbis racials deixen un saldo de 19 persones mortes.
1986: Signatura de l'Acta Única de la Unió Europea.
1988: el Politburó soviètic destitueix a Borís Yeltsin en la pugna sostinguda per la implantació de la Perestroika.
1989: en Marrakech (el Marroc) es crea la Unió del Magrib Àrab (UMA), acord entre els caps d'Estat del Marroc, Líbia, Algèria, Tunísia i Mauritània.
1989: a Itàlia, Arnaldo Forlani substitueix a Ciriaco De Mita en la secretaria general de la Democràcia Cristiana.
1991: en les estacions de Paddington i Victoria, a Londres (RU), l'IRA fa esclatar bombes en la matinada.
1992: a Sevilla (Espanya), un incendi accidental devasta el pavelló dels Descobriments, vaixell almirall de l'Expo-92.
1994: a Berlín (Alemanya), Sophia Loren rep un Ós d'Or especial del Festival Internacional de Cinema, com a reconeixement a la seva carrera cinematogràfica.
1995: en Sant Francisco (Califòrnia) s'inaugura el Museu d'Art Modern, dissenyat per l'arquitecte Mario Botta.
1998: en Nevada (Estats Units), la policia arresta a dos racistes blancs, acusats d'un complot per usar armes biològiques en el metre de Nova York.
1998: la ciutat gallega de Santiago de Compostel·la (Espanya) és guardonada amb el Premi Europeu d'Urbanisme, instituït per la Comissió Europea.
1999: Dimiteixen tres ministres grecs després de la detenció del líder kurd Abdullah Öcalan, que havia romàs en territori grec durant setze dies.
2000: a Croàcia, Stjepan Mesić es converteix en president.
2000: a Iran, les eleccions parlamentàries donen la majoria als aperturistes partidaris del president Muhammad Jatami.
2000: s'inaugura el congrés anual de l'Associació Nord-americana per a l'Avanç de la Ciència (AAAS) sota el lema «La ciència en un mil·lenni incert».
2001: a Estats Units, Dóna-li Earnhardt mor en l'última volta de les 500 milles de Daytona.
2001: a Berlín Intimitat, la producció francesa del cineasta Patrice Chérau aconsegueix l'Ós d'Or de la LI edició del Festival de Cinema.
2001: a Estats Units, l'agent del FBI Robert Hanssen és arrestat per espiar per a la Unió Soviètica. Serà sentenciat a presó perpètua.
2002: a Europa, comença a cotitzar en Borsa el grup europeu Arcelor, un dels més importants grups siderúrgics del món.
2003: a Corea del Sud, prop de 200 persones moren en l'incendi del metre de Daegu.
2003: en Murueta (Biscaia), l'Ertzaintza desactiva una bomba amb set quilos de dinamita.
2003: a Perú, Vladimiro Montesinos, ex-cap del Servei d'Intel·ligència Nacional, se senti en la banqueta per respondre per un delicte de tràfic d'influències.
2003: a Bolívia, el Consell de Ministres presenta la seva renúncia col·lectiva al president Gonzalo Sánchez de Lozada.
2003: el cometa C/2002 V1 (NEAT) arriba al seu perihelio.
2004: prop de Neyshabur (Iran), més de 295 persones, incloent prop de 200 rescatistas, moren quan s'incendia i explota un tren que carrega sofre, petroli i fertilitzants.
2004: a Berlín, Gerhard Schröder, Jacques Chirac i Tony Blair, reunits en el cim, proposen la creació d'un vicepresident econòmic europeu.
2004: a Rússia, un míssil nuclear s'autodestrueix durant unes maniobres.
2004: Índia i Pakistan pacten una agenda de negociacions per solucionar el conflicte de Caixmir.
2005: a Regne Unit es prohibeix per llei la caça de la guineu, de la llebre i altres esports que maten mamífers salvatges.
2005: la revista Science presenta el primer mapa de les insignificants diferències genètiques existents entre els éssers humans.
2006: a la platja carioca de Copacabana (Rio de Janeiro, Brasil), més de dos milions de persones es reuneixen per veure un concert gratuït del grup de rock Rolling Stones.
2006: en la República Democràtica del Congo, comença a regir la nova constitució, contemplada dins dels acords de pau de Lusaka.
2006: als Territoris Palestins es constitueix el nou parlament, controlat per Hamás.
2007: a Andalusia (Espanya) un referèndum ratifica l'Estatut d'Autonomia d'Andalusia.
2007: inici de la commemoració com a Dia Internacional de la Síndrome d'Asperger (en honor al naixement d'Hans Asperger).
2010: a Níger succeeix un cop d'estat.
2012: a Tegucigalpa (Hondures) succeeix un incendi als mercats de Comayagüela.
2013: a Caracas (Veneçuela), el president Hugo Chávez, retorna al país després d'estar dos mesos i set dies a Cuba, recuperant-se d'una operació pel càncer que ho afectava.

Naixements

Països Catalans

1872 - Sabadell (Vallès Occidental): Francesc Izard i Bas, enginyer industrial català.
1887 - Paterna (Horta Oest): Joan Peiró i Belis, sindicalista anarquista, secretari general de la CNT en els anys 20 i ministre d'Indústria durant la II República.
1973 - Badalona (Barcelonès): Melanie Olivares, actriu catalana.

Món

1201: Nasir al-Din al-Tusi, matemàtic, químic, astrònom, teòleg i metge persa.
1374: Eduviges I, reina polonesa i santa catòlica (f. 1399).
1404: Leon Battista Alberti, arquitecte, matemàtic, humanista i poeta italià (f. 1472).
1486: Chaitania, santón hinduista fundador del krisnaísmo bengalí (f. 1533).
1516: María Tudor, reina anglesa (f. 1558).
1530: Uesugi Kenshin, samurái i cabdill japonès (f. 1578).
1543: Carlos III de Lorena, noble francès (f. 1608).
1559: Isaac Casaubon, erudit clàssic francès (f. 1614).
1609: Edward Hyde, historiador anglès (f. 1674).
1632: Giovanni Battista Vitali, compositor i violista italià (f. 1692).
1642: Marie Desmares, actriu francesa (f. 1698).
1703: Corrado Giaquinto, pintor italià (f. 1765).
1734: Jean-Marie Roland de la Platière, polític francès (f. 1793).
1735: Bernardo d'Iriarte, polític espanyol (f. 1814).
1745: Alessandro Volta, físic italià (f. 1827).
1759: Bernardino Freire, general portuguès (f. 1809).
1789: Manuel Mier i Terán, militar mexicà (f. 1832).
1798: José Hilario López, militar i polític colombià (f. 1869).
1800: Dalmacio Vélez Sarsfield, advocat i polític argentí (f. 1875).
1812: Francisco Chacón i Orta, militar espanyol (f. 1893).
1818: Pedro Figueredo, poeta, músic i revolucionari cubà (f. 1870).
1836: Ramakrisna, místic bengalí (f. 1886).
1838: Ernst Mach, físic austríac (f. 1916).
1839: Pascual Cervera i Topete, almirall espanyol (f. 1909).
1844: Saitō Hajime, samurái japonès (f. 1915).
1848: Louis Comfort Tiffany, artista nord-americà (f. 1933).
1849: Alexander Kielland, escriptor noruec (f. 1906).
1850: George Henschel, compositor i baríton alemany (f. 1934).
1859: Sholom Aleichem, humorista rus (f. 1916).
1862: Charles M. Schwab, magnat nord-americà (f. 1939).
1871: Harry Brearley, inventor anglès (f. 1948).
1875: Walter Andrae, arqueòleg alemany (f. 1956).
1880: Pedro Chutró, cirurgià argentí (f. 1937).
1882: Petre Dumitrescu, militar romanès (f. 1950).
1883: Nikos Kazantzakis, escriptor grec (f. 1957).
1890: Edward Arnold, actor nord-americà (f. 1956).
1890: Adolphe Menjou, actor nord-americà (f. 1963).
1894: Rafael Sánchez Maces, periodista, escriptor i polític espanyol (f. 1966).
1898: Enzo Ferrari, empresari automobilístic italià (f. 1988).
1898: Luis Muñoz Marín, poeta portorriqueño (f. 1980).
1903: Nikolái Podgorni, president soviètic (f. 1983).
1906: Hans Asperger, pediatre i psiquiatre austríac (f. 1980).
1909: Félix Xiula Rodríguez, escriptor i periodista cubà (f. 1990).
1909: Wallace Stegner, escriptor estaodunidense (f. 1993).
1916: Jean Drapeau, polític canadenc (f. 1999).
1917: José Curbelo, pianista i mánager cubà (f. 2012).
1918: Jane Loevinger, psicòleg estadpunidense (f. 2008).
1918: Mariano Habitis, músic i director d'orquestra argentí.
1919: Jack Palance, actor nord-americà (f. 2006).
1920: Bill Cullen, personalitat estadoundiense (f. 1990).
1920: Eric Gairy, polític grenadí (f. 1997).
1922: Helen Gurley Brown, editor nord-americà (f. 2012).
1923: Allan Melvin, actor nord-americà (f. 2008).
1923: María Teresa Rodríguez, pianista mexicana (f. 2013).
1924: Humberto Fernández Morán, científic veneçolà, inventor del bisturí de diamant (f. 1999).
1925: George Kennedy, actor nord-americà.
1926: Rita Gorr, mezzosoprano belga (f. 2012).
1929: Luis Ruiz de Gopegui, físic espanyol.
1931: Salustiano del Camp, sociòleg espanyol.
1931: Johnny Hart, dibuixant nord-americà (f. 2007).
1931: Toni Morrison, escriptora nord-americana.
1931: Laura Valenzuela, actriu, presentadora i model espanyola.
1932: Miloš Formen, director de cinema txec.
1933: Iōko Ono, cantautora i artista japonesa, esposa de John Lennon.
Bobby Robson, futbolista anglès (f. 2009).
1933: Mary Ure, actriu escocesa (f. 1975).
1934: Audre Lorde, poeta i activista del Carib (f. 1992).
1934: Paco Rabanne, dissenyador de modes.
1935: Michel Aoun, primer ministre libanès.
1936: Jean Auel, escriptora nord-americana.
1938: Manny Mota, beisbolista dominicà.
1938: István Szabó, director de cinema hongarès.
1939: Marek Janowski, director d'orquestra polonès.
1940: Fabrizio D'André, cantautor italià (f. 1999).
1941: Ocellet Zaguri, guitarrista i cantautor argentí (f. 2013).
1945: Daniel Mora Zevallos, polític peruà.
1946: Jean-Claude Dreyfus, actor francès.
1946: José Ginés Siu, gimnasta olímpic espanyol.
1947: Cristina dels Països Baixos, membre de la Família real dels Països Baixos.
1947: José Luis Entenimentada, cineasta espanyol.
1947: Dennis DeYoung, músic nord-americà, de la banda Styx.
1947: Carlos Lopes, atleta portuguès.
1947: Amaya Uranga, cantant espanyola.
1948: Sinéad Cusack, actriu irlandesa.
1948: Geoff Thomas, futbolista galés (f. 2013).
1949: Gary Ridgway, assassino serial nord-americà.
1950: John Hughes, director de cinema nord-americà (f. 2009).
1950: Cybill Shepherd, actriu nord-americana.
1951: Isabel Preysler, personalitat espanyola d'origen filipí.
1952: Randy Crawford, cantant nord-americà de rhythm & blues.
1952: Maurice Lucas, baloncestista nord-americà (f. 2010).
1952: Pedro Morales Mansilla, enginyer químic i polític peruà.
1952: Juice Newton, cantant nord-americà.
1952: Rofilio Neyra Huamaní, empresari, dirigent esportiu i polític peruà.
1954: John Travolta, actor nord-americà.
1956: Ted Gärdestad, cantant suec (f. 1997).
1956: Bidzina Ivanishvili, polític georgiano.
1957: Marita Koch, atleta alemany.
1957: Vanna White, presentador de televisió nord-americana.
1958: Giovanni Lavaggi, pilot italià de Fórmula 1.
1958: Gar Samuelson, baterista nord-americà de Megadeth (f. 1999).
1960: Greta Scacchi, actriu australiana.
1961: Hironobu Kageyama, cantant japonès.
1962: Julie Strain, actriu nord-americana.
1964: Matt Dillon, actor nord-americà.
1965: Dr. Dre, productor discogràfic i raper nord-americà.
1967: Roberto Baggio, futbolista italià.
1968: Molly Ringwald, actriu nord-americana.
1969: Presaž Humar, muntanyenc eslovè (f. 2009).
1969: Anne Igartiburu, presentadora de televisió espanyola.
1970: Susan Egan, actriu nord-americana.
1973: Luther Dickinson, guitarrista estadounideense (Black Crowes, DDT, North Mississippi Allstars).
1973: Claude Makélélé, futbolista francès.
1974: Radek Černý, futbolista txec.
1974: Yevgeny Kafelnikov, tennista rus.
1975: Keith Gillespie, futbolista irlandès.
1975: Gary Neville, futbolista anglès.
1976: Chanda Rubin, tennista nord-americà.
1977: Kátia, futbolista brasilera.
1978: Josip Šimunić, futbolista croat.
1980: Regina Spektor, cantautora russa.
1981: Andrei Kirilenko, jugador de bàsquet rus.
1982: Juelz Santana, raper dominicà.
1982: Christian Tiffert, futbolista alemany.
1983: Joel Huiqui, futbolista mexicà.
1983: Jermaine Jenas, futbolista anglès.
1983: Jason Maxiell, jugador de bàsquet nord-americà.
1984: Estefanía de Luxemburg
1984: Carlos Kameni, futbolista camerunès.
1985: Anton Ferdinand, futbolista anglès.
1985: Todd Lasance, actor australià.
1986: Marc Torrejón, futbolista espanyol.
1986: Vika Jigulina, cantant romanesa.
1987: Vicente Guaita, futbolista espanyol.
1988: Maiara Walsh, actriu nord-americana.
1990: Park Shin Hye, actriu sud-coreana.
1991: Malese Jow, actriu i cantant nord-americà.
1991: Henry Surtees, piloto d'automobilisme britànic (f. 2009).
1992: Logan Miller, actor nord-americà.
1993: Vega González Civieta, En principi la mare dels meus fills.

Necrològiques

Països Catalans

1954, Sabadell (Vallès Occidental): Joan Vilatobà i Fígols, fotògraf i pintor català, un dels pioners del moviment pictoralista a l'Estat espanyol.
1991, Palma (Illes Balears): Francesc de Borja Moll i Casasnovas, filòleg i lingüista menorquí.

Món

453: Pulqueria, religiosa romana (n. 399).
814: Angilberto de Centula, monjo franc, confident de Carlomagno (n. ?).
901: Thabit Ibn Qurrá, astrònom i matemàtic àrab (n. 826).
999: Gregorio V, papa italià (n. c. 972).
1139: Yaropolk II, príncep de Kíev (n. 1082).
1294: Kublai Kan, emperador mongol (n. 1215).
1455: Fra Angelico, artista italià (n. 1395).
1478: Jorge de Clarence, germà d'Eduardo IV i de Ricardo III d'Anglaterra (n. 1449).
1535: Heinrich Cornelius Agrippa, astrólogo i alquimista alemany (n. 1486).
1546: Martín Lutero, monjo i teòleg alemany (n. 1483).
1558: Leonor d'Àustria, reina de Portugal i França (n. 1498).
1563: Francisco I de Lorena, II duc de Guisa (n. 1519).
1564: Miguel Ángel, pintor, escultor i arquitecte italià (n. 1475).
1654: Jean-Louis Guez de Balzac, escriptor francès (n. 1594).
1712: Luis, duc de Borgoña, hereu al tron de França (n. 1682).
1743: Ana María Luisa de Médici, últim membre de la família Médici (n. 1667).
1748: Otto Ferdinand Graf von Abensperg und Traun, mariscal de camp austríac (n. 1677).
1778: Joseph Marie Terray, estadista francès (n. 1715).
1785: Johnny Appleseed, ambientalista nord-americà (n. 1774).
1803: Johann Wilhelm Ludwig Gleim, poeta alemany (n. 1719).
1836: Felipe Santiago Salaverry, militar i polític peruà (n. 1806).
1851: Carl Gustav Jakob Jacobi, matemàtic alemany (n. 1804).
1873: Vasil Levski, revolucionari búlgar (n. 1837).
1875: Ernst Ferdinand Nolte, botànic alemany (n. 1791).
1889: Jerónimo Mirall, militar argentí (n. 1801).
1893: George Tupou I, rei de Tonga (1845-1893).
1902: Albert Bierstadt, pintor nord-americà (n. 1830).
1902: Charles Lewis Tiffany, vidriero nord-americà (n. 1812).
1903: Florencio Antillón, militar i polític mexicà (n. 1830).
1907: José Peó i Contreras, poeta mexicà (n. 1843).
1921: Rafael Reyes Prieto, militar i president colombià (n. 1849).
1926: Manuel Báez Gómez "El Litri", torero espanyol (n. 1905).
1933: James J. Corbett, boxador nord-americà (n. 1866).
1937: Enrique Olaya Herrera, polític colombià (n. 1880).
1938: Leopoldo Lugones, escriptor argentí (n. 1874).
1940: Maurici López-Roberts, escriptor epsñaol (n. 1873).
1949: Niceto Alcalá Zamora, primer president de la Segona República Espanyola (n. 1877).
1952: Enrique Jardiel Poncela, literat espanyol (n. 1901).
1955: Sadako Sasaki, nena japonesa, víctima d'Hiroshima (n. 1944).
1956: Gustave Charpentier, compositor francès (n. 1860).
1957: Henry Norris Russell, astrònom nord-americà (n. 1877).
1964: Joseph-Armand Bombardier, inventor canadenc (n. 1907).
1966: Robert Rossen, guionista, productor i cineasta nord-americà (n. 1908).
1967: Dragiša Cvetković, polític iugoslau (n. 1893).
1967: Robert Oppenheimer, físic nord-americà (n. 1904).
1973: Frank Costello, gánster nord-americà (n. 1891).
1974: Manuel A. Odría, president peruà (1948-1956) (n. 1896).
1977: Andy Vaig esdevenir, actor nord-americà (n. 1905).
1982: Ngaio Marsh, escriptor neozelandès (n. 1895).
1987: William Coldstream, pintor britànic.
1993: Kerry Von Erich, lluitador professional nord-americà (n. 1960).
1993: Jacqueline Hill, actriu britànica (n. 1929).
1994: Beltrán Alfonso Osorio, duc d'Alburquerque.
2001: Balthus, pintor franc-polonès (n. 1908).
2001: Dóna-li Earnhardt, pilot nord-americà d'automobilisme (n. 1951).
2001: Eddie Mathews, beisbolista nord-americà (n. 1931).
2002: José Ortega Spottorno, escriptor i editor espanyol, fundador del diari El País i d'Aliança Editorial (n. 1918).
2003: Iser Har'el, militar israelià, director del Mossad (n. 1912).
2003: Rafael Requena, pintor espanyol (n. 1932).
2004: Jean Rouch, cineasta i etnólogo francès (n. 1917).
2006: Richard Bright, actor nord-americà (n. 1937)..
2008: Alain Robbe-Grillet, escriptor i cineasta francès (n. 1922).
2009: Tayeb Salih, novel·lista sudanès (n. 1929).
2010: Ariel Ramírez, pianista i compositor argentí (n. 1921).
2012: Amalia Lacroze de Fortabat, empresària i multimilionària argentina (n. 1921).
2012: Elizabeth Connell, soprano sud-africana (n. 1946).
2012: Clementina Díaz i d'Ovando, historiadora i escriptora mexicana (n. 1916).
2013: Kevin Ayers, baixista australià (Soft Machine) (n. 1944).
2013: Jerry Buss, propietari de Los Angeles Lakers (n. 1933).
2013: Matt Mattox, ballarí i coreògraf nord-americà (n. 1921).

Festes i commemoracions

Dia de la independència de Gàmbia.
Día Internacional del Síndrome de Asperger.

Santoral catòlic

Sants al Martirologi romà (2011): Sadot de Seleúcia i 128 companys màrtirs (342); Eladi de Toledo o Hel·ladi, bisbe (632); Tarasi de Constantinoble, bisbe (806); Angilibert de Centula, abat (814); Teotoni de Coïmbra, abat i fundador dels Canonges Regulars de la Santa Creu (1162); François-Régis Clet, prevere màrtir a Xina (1820); Geltrude Comensoli, fundadora (1903).
Beats: fra Angelico, pintor dominic (1455); William Harrington, prevere màrtir (1594); John Pibush, prevere màrtir (1601); Jean-Pierre Néel, prevere, Martí Wu Xuesheng, Joan Zhang Tianshen, i Joan Chen Xianheng, màrtirs (1862); Georg Kaszyra, prevere màrtir (1943).
Sants: Simeó I de Jerusalem, bisbe (107?); Lleó i Paregori de Patara, màrtirs (ca. 260); Luci, Silvà, Tòtil i màrtirs d'Àfrica; Màxim, Claudi, Prepedigna, Alexandre i Cútia d'Ostia, màrtirs (295); Constança, Àtica i Artèmia, màrtirs a Caeni Gallicani (354, venerades fins al s. XVI); Colman de Lindisfarne, abat (676); Hildebert de Saint-Wandrille, abat (700); Iniorok de Vannes, bisbe (s. VIII); Legunci de Metz, bisbe; Gwingurian de Rhuy, monjo (s. IX). A França: Bernadette Soubirous, verge (1879).

[STV]

19 de febrer




Portrait of Marianne von Werefkin. 1.909

El 19 de febrer és el cinquantè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 315 dies per a finalitzar l'any i 316 en els anys de traspàs.

Esdeveniments

Països Catalans

1416, Principat de Catalunya: Ferran I d'Antequera converteix el títol de duc de Girona en el de príncep de Girona a l'hora d'atorgar-lo a l'hereu del tron catalano-aragonès, el futur Alfons IV el Magnànim.

Món

197: en Lugdunum (l'actual Lió), l'emperador romà Septimio Sever (145-211) derrota a l'usurpador Clodio Albino (147-197) en la batalla de Lugdunum, la més sagnant entre exèrcits romans.
607: Bonifacio III és nomenat papa.
1493: l'armada portuguesa intenta capturar a les illes Açores a Cristóbal Colón en el seu viatge de retorn, per evitar que divulgui l'altra ruta cap a les Índies que creu haver descobert.
1549: a Valladolid, el rei Carlos I crea l'Arxiu General de Simancas segons real cèdula.
1600: en el Virregnat del Perú explota el volcà Huaynaputina (80 km a l'I-SE de Arequipa), eyectando unes 32 milions de tones de partícules a l'atmosfera, la qual cosa genera un núvol àcid que tindrà repercussions a tot el món. Solament a Rússia moriran de gana 2 milions de persones (un terç dels seus habitants).
1803: Napoleó Bonaparte imposa a Suïssa l'Acta de Mediació, que resumeix en un text únic la Constitució federal i les cantonals.
1814: Noruega, en la seva resistència a la dominació sueca, presa per regenti al príncep de Dinamarca Christian Federico.
1819: l'explorador britànic William Smith descobreix les Illes Shetland del Sud.
1834: s'autoritza la construcció del primer ferrocarril alemany, que enllaçaria les ciutats de Núremberg i Fürth, distants entre sí 10 km.
1836: a Espanya, Juan Álvarez Mendizábal decreta la venda de tots els béns de les extintes ordres religioses, dins del procés desamortizador.
1845: en Tolima (Colòmbia) entra en erupció el volcà Nevat del Ruiz, deixant un saldo d'unes mil víctimes fatals.
1861: a Rússia és abolida la servitud.
1878: a Estats Units, Thomas Alva Edison patenta el fonògraf.
1881: Kansas es converteix en el primer estat d'Estats Units a prohibir les begudes alcohòliques.
1910: Alemanya, Itàlia i Suïssa signen l'acord sobre el ferrocarril del Sant Gotardo.
1910: es crea l'Old Trafford,estadi on el Manchester United juga de local.
1913: a Mèxic assumeix la presidència Pedro Lascuráin Parets, qui governa per només 45 minuts abans de dimitir.
1913: el general Alfaro pren la ciutat de Tetuán sense recórrer a les armes.
1915: en el marc de la Primera Guerra Mundial, comença la Batalla de Galípoli.
1918: en el marc de la Primera Guerra Mundial, els francesos realitzen una incursió aèria sobre Mannheim (port fluvial alemany en el riu Rin).
1919: a França, l'anarquista Louis Cottin realitza un atemptat frustrat contra Georges Clemenceau, president del Consell de Ministres.
1919: a Espanya, en la revista Grècia i diversos periòdics, apareix el Manifest ultraísta signat per Guillermo de Torre i Pedro Garfias, entre uns altres.
1924: el Patriarca Ecuménico de Constantinoble excomunica al fundador de l'Església Ortodoxa Turca, Papa Eftim I, després d'haver ocupat l'església greco-ortodoxa de Santa María de Kaffa (Panagia Kaphatiani), situada al barri estambulí de Gálata.
1925: el recentment ascendit Coronel Francisco Franco és designat cap del Terç del Marroc.
1925: a Venècia s'estrena la comèdia musical Gli amanti sposi (d'Ermanno Wolf-Ferrari).
1926: a Nova York se subhasta en 106.000 dòlars un exemplar de la Bíblia de Gutenberg, el primer llibre imprès.
1927: en Shanghái es realitza una vaga insurreccional contra el dictador de la ciutat, general Sun Chuan Fang, i contra les forces britàniques d'ocupació.
1928: Malcolm Campbell estableix la supermarca de velocitat automobilística en 333,06 km/h.
1928: a Asunción (Paraguai) es funda el Partit Comunista Paraguaià.
1936: a Espanya comença el primer govern de la Segona República Espanyola, que va ser presidit per Manuel Azaña després de les eleccions que van donar la victòria al capdavant Popular.
1941: en el marc de la Segona Guerra Mundial es crea l'Afrika Korps al comandament d'Erwin Rommel.
1941: a la província de Pontevedra, un huracà abat uns 150 000 arbres i destrueix les torres de més de 300 esglésies.
1942: a Austràlia —en el marc de la Segona Guerra Mundial— gairebé 150 avions de guerra japonesos ataquen Darwin.
1942: en el marc de la Segona Guerra Mundial, Franklin D. Roosevelt signa el decret que permet a les forces armades nord-americanes crear camps de concentració per internar als japonesos que viuen a Estats Units.
1942: a Equador, el volcà Cotopaxi entra en activitat i causa grans danys.
1943: en el marc de la Segona Guerra Mundial, a Tunísia comença la Batalla de Kasserine Pass.
1944: en el marc de la Segona Guerra Mundial, a Regne Unit, la Luftwaffe desencadena els majors atacs contra Londres.
1945: Batalla d'Iwo Jima: 30.000 marines nord-americans desembarquen en Iwo Jima.
1948: la Càmera belga aprova la concessió del vot a la dona.
1951: s'estableix el comandament general de les forces de l'OTAN en Rocquencourt, prop de Versalles (França).
1951: s'estrena a Barcelona la pel·lícula La revoltosa, protagonitzada per Carmen Sevilla i Tony Leblanc.
1952: el general Perón proclama la necessitat d'incrementar ràpidament a Argentina la producció agrícola i minera i reduir el consum de carn per augmentar les reserves de divises.
1953: el govern de Geòrgia (Estats Units) —en aquesta època, un dels més endarrerits del país— crea la primera junta censora de literatura en la història d'Estats Units.
1955: entra en vigor el Tractat de Defensa del Sud-est Asiàtic (SEATO).
1959: el Regne Unit garanteix a Xipre la seva independència, que és proclamada formalment el 16 d'agost de 1960.
1961: al Caire, l'ambaixada de Bèlgica és saquejada per estudiants en protesta per l'anunci de l'assassinat de Patrice Lumumba.
1964: a Grècia, Georgios Papandreu jura el càrrec de president davant el rei Pablo I.
1964: és recobrat el quadre de Rubens Cabezas de negres, que havia estat robat del museu de Brussel·les.
1965: el Consell Federal suís pren mesures per a la limitació i reducció escalonada del nombre de treballadors estrangers.
1971: Egipte proposa que es reconegui a Israel com a estat a canvi que es retiri dels territoris ocupats.
1972: en una hostería de muntanya prop de Karuizawa (en la prefectura de Nagano, Japó) estudiants esquerrans de l'Exèrcit Rojo Unit segresten a una dona. Acabarà el 28 de febrer: dos policies assassinats, l'ostatge rescatada i tots els delinqüents presos.
1978: a Espanya, un incendi destrueix el Pazo de Meirás (la residència d'estiu de la família del dictador Francisco Franco).
1980: a Iran, Bani Sadr és nomenat comandant en cap de les forces armades iranianes.
1981: a Espanya, la banda terrorista ETA segresta als cònsols honoraris d'Àustria i El Salvador (a Bilbao), i al d'Uruguai (a Barcelona).
1983: en l'abandonada estació Moreno ―que es troba a 66 km al nord d'Entroncament, i a 75 km al sud d'Hermosillo― un tren de càrrega xoca contra un tren de passatgers (estacionat per problemes tècnics) sense senyalització adequada. Moren unes 400 persones.
1985: un Boeing 727 s'estavella a Bilbao en xocar amb l'antena de comunicacions de la muntanya Oiz causant la mort dels 148 ocupants de la nau.
1986: la Unió Soviètica llança l'estació espacial MIR.
1987: el Marroc construeix un sisè mur en el Sàhara per impedir el pas del Front Polisario a l'Atlántico.
1988: el Sistema Monetari Europeu proposa l'ECU (unitat de compte europeu) com a moneda comuna.
1989: a l'Haia , l'espanyol Cayetano Cornet aconsegueix la medalla d'or de 400 m en els Campionats Europeus d'Atletisme.
1989: entre les restes de la supernova 1987A se detecta, per primera vegada, el naixement d'un estel pulsante.
1990: el ple del Tribunal Constitucional d'Espanya decideix que es repeteixin a Melilla les eleccions celebrades el passat 29 d'octubre.
1991: a Espanya s'acaba la construcció del Pont del Centenari a Sevilla, projectat amb motiu de l'Expo'92.
1992: ratificat l'històric acord de no agressió i desnuclearització entre les dues Coreges, oficialment en guerra des de 1953.
1993: apareixen fragments del crani d'Adolf Hitler en un tinter de l'Arxiu Estatal de Rússia, procedents de les seves restes calcinades i desenterrats per la Unió Soviètica a Berlín en 1945.
1994: la sonda nord-americà Clementine entra en òrbita lunar.
1998: el Banc Santander llança una OPA per prendre la totalitat del capital del Banc Español de Crèdit (Banesto).
1998: el nicaragüenc Sergio Ramírez i el cubà, resident a Mèxic, Eliseo Alberto, guanyen el Premi Alfaguara de Novel·la.
2000: l'agrupació Primer Comando de la Ciutat (PCC), responsable del narcotràfic a les presons brasileres, organitza el major motí de la història carcerària d'aquest país, amb el resultat de 17 morts.
2000: a Brussel·les, el grup francès Usinor, el luxemburguès Arbe i l'espanyol Aceralia presenten el seu projecte de fusió per crear el líder mundial de la indústria siderúrgica.
2002: la nau Mars Odyssey de la NASA comença a cartografiar la superfície de Mart.
2003: l'OMS confirma la mort de 64 persones a Congo per un brot del virus Ébola.
2003: a Hamburg, el Tribunal Superior condemna a 15 anys de presó al marroquí Mounir El Motassadeq, primer sentenciat pels atemptats terroristes de l'11-S a Estats Units.
2006: a la illa filipina de Mindanao, una allau sepulta diverses cases en el llogaret de Depore, i deixa 12 desapareguts.
2006: el patinador nord-americà Shani Davis es converteix en el primer atleta afroamericà que aconsegueix una medalla d'or en els Jocs Olímpics d'Hivern.
2006: en la mina "Pasta de Conchos" en l'estat mexicà de Coahuila es registra un accident en el qual moren 63 miners els cossos dels quals romanen atrapats.
2008: el Comandant Fidel Castro renuncia a la presidència de Cuba.
2010: la IUPAC renombra a l'element 112 de la taula periòdica com copernicio en memòria de Nicolás Copérnico.

Naixements

Països Catalans

1858, Carcaixent (la Ribera Alta): Julià Ribera Tarragó, filòleg arabista valencià (m. 1934).

Món

1473: Nicolás Copérnico, astrònom polonès (f. 1543).
1526: Carolus Clusius, metge i botànic flamenc (f. 1609).
1717: David Garrick, actor britànic (f. 1779).
1733: Daniel Solander, botànic suec (f. 1782).
1743: Luigi Boccherini, compositor italià (f. 1805).
1754: Vincenzo Monti, poeta italià (f. 1828).
1789: José Fernández Madrid, revolucionari colombià (f. 1830).
1811: Jules Sandeau, escriptor francès (f. 1883).
1821: August Schleicher, lingüista alemany (f. 1868).
1824: Álvaro Covarrubias Ortúzar, advocat xilè (f. 1899).
1833: Élie Ducommun, escriptor i editor suís, premi Nobel de la Pau en 1902 (f. 1906).
1841: Felipe Pedrell, iniciador del renaixement musical hispà (f. 1922).
1848: Bruno Piglhein, escultor alemany resident a Mònaco.
1859: Svante August Arrhenius, químic suec, premi Nobel de Química en 1903 (f. 1927).
1865: Sven Hedin, explorador suec (f. 1952).
1865: Ferdinand Löwe, director d'orquestra austríac (f. 1925).
1872: Elisar Von Kupffer, escriptor i artista estonio (f. 1942).
1876: Constantin Brâncuşi, escultor romanès (f. 1957).
1877: Gabriele Münter, pintora expressionista alemanya (f. 1962).
1879: Ángel Cabrera, paleontòleg i zoòleg espanyol (f. 1960).
1880: Álvaro Obregón, polític mexicà, president entre 1920 i 1924 (f. 1928).
1881: Paul Zech, escriptor i poeta alemany.
1884: Tobías Dantzig, matemàtic (f. 1956).
1888: José Eustasio Rivera, escriptor colombià (f. 1928).
1895: Louis Calhern, actor nord-americà (f. 1956).
1896: André Breton, poeta francès (f. 1966).
1899: Lucio Fontana, artista argentí (f. 1968).
1909: Jesús Delgado Valhondo, poeta espanyol (f. 1993).
1911: Merle Oberon, actriu britànica (f. 1979).
1913: Conrado Blanco, poeta i empresari teatral espanyol (f. 1998).
1914: Josefina Escobedo, actriu mexicana (f. 1997).
1916: Eddie Arcaro, genet nord-americà (f. 1997).
1917: Carson McCullers, escriptora nord-americana (f. 1967).
1917: Elena Soriano, escriptora espanyola (f. 1996).
1920: Jaan Kross, escriptor estonio (f. 2007).
1924: David Bronstein, ajedrecista ucraïnès (f. 2006).
1924: Lee Marvin, actor nord-americà (f. 1987).
1924: Bruce Norris, executiu de la junta directiva de la NHL (f. 1986).
1927 Philippe Boiry periodista i professor universitari francès,pretendent al tron del Regne de l'Araucanía i la Patagonia (f.2014).
1930: John Frankenheimer, cineasta nord-americà (f. 2002).
1932: Guillermo Larco Coix, polític peruà (f. 2002).
1936: Marin Sorescu, escriptor i novel·lista romanès (f. 1997).
1936: Paloma O'Shea, pianista espanyola.
1939: Alfredo Bryce Echenique, escriptor peruà.
1940: Saparmyrat Nyýazow, president turkmenistano (f. 2006).
1940: Smokey Robinson, músic nord-americà.
1941: Ana María Cué, pianista, professora universitària i poetisa argentina.
1941: David J. Gross, físic britànic, premi Nobel de Física en 2004.
1942: Juan Carlos Dual, actor argentí.
1943: Tim Hunt, bioquímic britànic, premi Nobel de Medicina en 2001.
1944: Pedro Macía, periodista espanyol i presentador de televisió (f. 2012).
1946: Luis Puenzo, director i guionista argentí.
1946: Karen Silkwood, activista nord-americà (f. 1974).
1948: Pim Fortuyn, polític neerlandès (f. 2002).
1948: Tony Iommi, guitarrista britànic, de la banda Black Sàbat.
1950: Chany Suárez, cantant folklòrica argentina.
1951: Shaykh-ul-Islam Dr Muhammad Tahir-ul-Qadri, erudit sufí pakistanès.
1952: Freddy Maertens, ciclista belga.
1952: Rodolfo Neri Vetlla, Primer astronauta mexicà.
1952: Amy Tan, escriptora nord-americana.
1953: Cristina Fernández de Kirchner, presidenta argentina.
1953: Massimo Troisi, actor i cineasta italià (f. 1994).
1953: Victoria Vera, actriu espanyola.
1954: Sócrates, futbolista brasiler (f. 2011).
1955: Jeff Daniels, actor nord-americà.
1956: Roderick MacKinnon, bioquímic nord-americà, premi Nobel de Química en 2003.
1957: Falco, músic austríac.
1957: Ray Winstone, actor britànic.
1958: Helen Fielding, escriptora britànica.
1958: Reina Reech, actriu i conductora de televisió argentina.
1960: Príncep Andrés, aristòcrata britànic, fill de la reina Isabel II.
1961: Justin Fashanu, futbolista britànic (f. 1998).
1962: Hana Mandlíková, extenista txeca.
1963: Seal, cantant britànic.
1963: Tom Angelripper, a la baixa i cantant alemany, de la banda Sodom.
1964: Doug Aldrich, músic nord-americà, de la banda Whitesnake.
1965: Jaime Bayly, escriptor peruà.
1966: Paul Haarhuis, extenista neerlandès.
1966: Enzo Scifo, exfutbolista belga.
1967: Sven Erik Kristiansen (Maniac), vocalista noruec de black metall.
1967: Benicio del Toro, actor porto-riqueny.
1971: Miguel Batista, beisbolista dominicà.
1971: Gil Shaham, violinista d'origen israelià.
1973: Eva Golinger, advocada, escriptora i investigadora veneçolà-nord-americà.
1975: Daewon Song, patinador coreà.
1977: Eloy Azorín, actor espanyol.
1977: Dani Martín, actor i cantant espanyol, de la banda El Cant del Boig.
1977: Luis Piedrahita, monologuista i presentador de televisió espanyol.
1977: Ona Salo, cantant suec, de la banda The Ark.
1977: Gianluca Zambrotta, futbolista italià.
1978: Immortal Technique, raper nord-americà.
1979: Steve Cherundolo, futbolista nord-americà.
1979: Clinton Morrison, jugador irlandès de futbol americà.
1979: Mariana Ochoa, cantant i actriu mexicana, de la banda OV7.
1979: Vitas, cantant rus.
1980: Dt. Lin, jugador xinès de tennis de taula.
1980: Mike Miller, baloncestista nord-americà.
1981: Ronnie Arniell, lluitador professional canadenc.
1981: Mary Beth Patterson (Beth Ditto) cantant nord-americà, de la banda The Gossip.
1981: Kyle Martino, futbolista nord-americà.
1982: Stefan Kramer, comediant xilè.
1983: Mika Nakashima, cantant japonesa.
1985: Haylie Duff, actriu i cantant nord-americà.
1986: Maria Mena, cantant noruega.
1986: Marta Petxina de pelegrí da Silva, futbolista brasilera.
1987: Beñat Etxebarria Urkiaga, futbolista espanyol.
1993: Victoria Justice, actriu, model i cantant nord-americà.
1999: Quinn Lord, actor canadenc.

Necrològiques

Països Catalans

1682, Barcelona: Lluís Vicenç Gargallo, compositor i músic barroc (n. ca. 1636).
1929, Godella, Horta Nord: Lambert Alonso i Torres, tenor i pintor valencià (n. 1863).
1939, Abrera: Fèlix Figueres i Aragay, alcalde d'Olesa de Montserrat, afusellat

Món

197: Clodius Albinus, governador romà de Bretanya (n. 147, a Tunísia).
1133: Irene Ducas, emperadriu bizantina (n. 1066).
1405: Tamerlán, conqueridor turc-mongol (n. 1336).
1430: Álvaro de Còrdova, religiós i beat espanyol (n. 1358).
1605: Orazio Vecchi, compositor italià (n. 1550).
1620: Roemer Visscher, escriptor neerlandès (n. 1547).
1625: Arthur Chichester, soldat irlandès (n. 1573).
1670: Federico III, rei dinamarqués (n. 1609).
1709: Tokugawa Tsunayoshi, shogun japonès (n. 1646).
1799: Jean-Charles de Broda, matemàtic, físic, polític i marí francès (n. 1733).
1837: Georg Büchner, dramaturg alemany (n. 1813).
1856: Carlos C. Wood Taylor, pintor britànic (n. 1792).
1865: Francisco Bilbao, escriptor i filòsof xilè (n. 1823).
1868: Venancio Flores, president uruguaià (n. 1808).
1873: Vasil Levski, revolucionari búlgar (n. 1837).
1887: Multatuli, escriptor neerlandès (n. 1820).
1893: Ernst Benary, empresari i botànic alemany (n. 1819).
1897: Karl Weierstrass, matemàtic alemany (n. 1815).
1916: Ernst Mach, físic i filòsof austrocheco (n. 1838).
1927: Robert Fuchs, compositor austríac (n. 1847).
1928: Domingo Laporte, pintor uruguaià (n. 1855).
1936: Billy Mitchell, general i pioner de l'aviació militar nord-americana (n. 1879).
1937: Horaci Quiroga, contista, dramaturg i poeta uruguaià-argentí (n. 1878).
1940: Ljubomir Davidović, polític serbi (n. 1863).
1951: André Gide, escriptor francès, premi Nobel de Literatura en 1947 (n. 1869).
1952: Knut Hamsun, escriptor noruec, premi Nobel de Literatura en 1920 (n. 1859).
1962: Georgios Papanicolaou, doctor grec, inventor de la prova de Papanicolaou (n. 1883).
1963: Benny Vaig habitar, músic cubà (n. 1919).
1969: Madge Blake, actriu nord-americana (n. 1899).
1969: Jean Pierre Ducasse, ciclista francès (n. 1944).
1972: John Grierson, cineasta escocès (n. 1898).
1972: Tedd Pierce, animador i guionista nord-americà (n. 1906).
1973: Joseph Szígeti, violinista hongarès (n. 1892).
1975: Enrique Caballero Aburto, polític mexicà
1975: Luigi Dallapiccola, compositor i pianista italià (n. 1904).
1980: Bon Scott, cantant nord-americà, de la banda AC/DC (n. 1946).
1985: Gregorio López-Bravo, polític espanyol (n. 1923).
1986: André Leroi-Gourhan, prehistoriador francès (n. 1911).
1988: René Char, poeta francès (n. 1907).
1988: André Frédéric Cournand, metge francès, premi Nobel de Fisiologia o Medicina en 1956 (n. 1895).
1989: Rafael Martínez Sansegundo, baloncestista espanyol (n. 1964).
1990: Michael Powell, cineasta britànic (n. 1905).
1992: Eduardo Barreiros, empresari espanyol (n. 1919).
1996: Antonio Creus, piloto de Fórmula 1 espanyol (n. 1924).
1996: Marco Antonio Campos Contreras (Encenall), actor i humorista mexicà (n. 1919).
1997: Deng Xiaoping, líder polític i revolucionari xinès (n. 1904).
1999: Carlos Encunya, cantant de tangos argentí (n. 1916).
1999: Mohammad Sadeq al-Sadr, líder xiïta iraquià (n. 1943).
2000: Friedensreich Hundertwasser, artista austríac (n. 1928).
2001: Stanley Kramer, cineasta nord-americà (n. 1913).
2001: Charles Trenet, cantant francès (n. 1913).
2003: Washington Beltrán Mullin, polític uruguaià (n. 1914).
2003: Isaac Vázquez, sacerdot franciscà, teòleg i historiador espanyol (n. 1926).
2011: Florinda Chico, actriu espanyola (n. 1926).
2013: Joaquín Be, actor mexicà (n. 1923).

Santoral catòlic

Sants al Martirologi romà (2011): Quodvultdeus de Cartago, bisbe (439); Monjos màrtirs de Palestina (507); Mansuet de Milà, bisbe (680); Barbat de Benevent, bisbe (682); Jordi de Vabres, monjo (877); Procle de Bisignano, monjo (ca. 970); Llúcia Yi Zhenmei, màrtir (1862).
Beats: Bonifaci de Lausana, bisbe (1261); Conrad de Piacenza, eremita (1351); Àlvar de Còrdova, dominic (1430); Elisabetta Picenardi, monja (1468); Josef Zaplata, monjo i màrtir (1945).
Sants: Auxibi de Soli, bisbe (s. I); Gabí de Roma, prevere i màrtir (295); Publi, Julià, Marcel i màrtirs d'Àfrica; Zambdas de Jerusalem, bisbe màrtir (ca. 304); Mesrob el Lector, místic d'Armènia (441); Valeri d'Antíbol, bisbe (ca. 450); Odrà d'Irlanda (ca. 452); Tiermael de Léon (s. VI); Llop de Chalon-sur-Saône, bisbe (591 o 601); Inwen de Tregor, eremita (s. VII); Acca de Hexham, bisbe (742); Beat de Liébana, monjo (789); Trasari de Sankt-Wandrille (816); Jordi de Lodeva, bisbe (ca. 884); Belina de Troyes, verge i màrtir (1135).
Beats: Antoni de Saxònia i franciscans màrtirs de Bulgària (1361).
Venerables: Hedwiga de Cappenberg, priora (s. XII).