EPHEMERIDES COTTIDIANUS FORUM

[STV]

9 de març

Sagrada Familia. 1.776

El 9 de març és el seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-novè en els anys de traspàs. Queden 297 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1966 - Barcelona: les autoritats franquistes reprimeixen una assemblea d'estudiants que se celebrava al convent dels Caputxins de Sarrià; aquests fets es coneixen com la caputxinada.
1990 - Manresa (el Bages), Terrassa (el Vallès Occidental) i Badalona (el Barcelonès): Terra Lliure atempta contra els jutjats d'aquestes ciutats.

Món

590: Bahram Chobin és coronat com a rei Barham VI de Pèrsia.
1230: Batalla de Klokotnitsa, el tsar búlgar Iván Agafen II derrota a Teodoro del Despotado d'Epiro.
1276: Augsburg es converteix en una ciutat lliure del Sacre Imperi.
1500: urpa de Lisboa rumb a Calcuta la flota manada pel portuguès Pedro Álvarez Cabral, qui al final arriba a les costes de Brasil.
1565: a Quito (Equador) es funda Hospital Real de Misericòrdia i Caridad, actual Hospital de Sant Joan de Déu.
1595: a la província de Chiquimula (Guatemala) arriba la imatge del Crist Negre Crucificado a la ciutat d'Esquipulas.
1781: a Florida, Bernardo de Gálvez assetja el fort George.
1796: es casen a França Napoleó Bonaparte i Josefina de Beauharnais.
1809: Juan Clarós és a punt d'alliberar Barcelona de les tropes napoleòniques, però un temporal ho impedeix.
1811: el general paraguaià Manuel Cabanyes, de les forces realistes, derrota a l'exèrcit de Manuel Belgrano en la Batalla de Tacuarí.
1831: a França es crea la Legió Estrangera.
1839: se signa a Veracruz el tractat de pau entre Mèxic i França, que dóna fi a la Guerra dels pastissos.
1842: s'estrena l'òpera de Giuseppe Verdi Nabucco, en La Scala de Milà.
1862: batalla naval dels ironclads, navilis blindats de la Guerra de Secessió nord-americana. Després de l'atac meridional amb l'USS Merrimack en Hampton Roads, Virginia, els del nord envien a l'acrazado USS Monitor. El resultat va ser indecís però els del nord es van quedar amb la badia.
1868: a París s'estrena l'òpera Hamlet.
1873: a Canadà es funda la Real Policia Muntada.
1902: a Madrid, el club de futbol Reial Madrid celebra el seu primer partit en una esplanada que hi havia en l'avinguda de la plaça de toros.
1908: a Milà (Itàlia) es funda el Football Club Internazionale Milano.
1916: Pancho Vila realitza una incursió militar contra la ciutat de Columbus, en Nou Mèxic.
1916: Alemanya li declara la guerra a Portugal.
1917: manifestació obrera a Sant Petersburg, contra la qual els cosacos es resisteixen a carregar, en un preludi de la revolució russa.
1921: es funda el club Central Nord, de Salta, Argentina.
1923: en la Unió Soviètica, la malaltia obliga a Lenin a abandonar definitivament el poder.
1924: Itàlia annexa a Fiume al seu territori.
1932: es constitueix el Govern de l'Estat lliure d'Irlanda, presidit per Éamon de Valera.
1936: la República Dominicana i Haití signen un tractat de fronteres
1937: es casa el poeta Miguel Hernández.
1938: promulgació del Fur del Treball pel govern del General Franco.
1944: el general Pedro Pablo Ramírez dimiteix com a president de la República Argentina.
1945: els japonesos ocupen militarment la Indoxinesa francesa. Avions B-29 nord-americanes ataquen Tòquio amb bombes incendiàries matant a unes 100 000 persones.
1954: El periodista Edward R. Murrow, al seu programa See it now, presenta un complet reportatge sobre els excessos comesos pel senador Joseph McCarthy durant els interrogatoris portats acabo quan era president del Comitè d'Activitats Antiamericanas.
1955: Nikita Jrushchov és nomenat secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica.
1959: es posa en venda Barbie, la nina més famosa del món.
1961: el Sputnik 9 porta a la gossa Chernushka a l'espai.
1973: Espanya i Xina restableixen relacions diplomàtiques.
1979: en Copiapó (Xile) es funda el Club Regional Atacama.
1990: a Estats Units, pren jurament com a General Surgeon (ministra de Salut) la Dra. Antonia Novello, sent la primera dona i hispana que ocupa aquest càrrec.
1999: a Xile es funda el club de futbol Deportis Copiapó.
2002: a Jerusalem, un terrorista palestí fa esclatar una bomba que portava adossada al seu cos; mata a 11 persones i fereix a 54 en un cafè.
2008: en les eleccions generals celebrades a Espanya guanya el PSOE pel que és reelegit President de Govern, José Luis Rodríguez Zapatero. Resultat final de les eleccions en escons: PSOE 169 - PP 154 - Altres 27.
2014: segona volta electoral d'eleccions presidencials d'El Salvador.

Naixements

Món

1190: Pedro González Telmo, sacerdot catòlic espanyol.
1213: Hugo IV de Borgoña, noble francès.
1285: Emperador Go-Nijō de Japó.
1291: Cangrande della Scala, noble italià.
1454: Américo Vespucio, explorador i navegant italià.
1522: Juan de Castellanos, poeta, cronista i sacerdot espanyol.
1564: David Fabricius, astrònom alemany.
1568: Luis Gonzaga, sant italià.
1589: Baltasar Moscoso i Sandoval, cardenal espanyol.
1629: Alexis I, tsar rus.
1695: Martín Sarment, escriptor i erudit benedictino espanyol.
1734: Francisco Bayeu, pintor espanyol.
1737: Josef Mysliveček, compositor txec.
1749: Vaig honorar Gabriel Riqueti, polític francès.
1750: Johann Friedrich August Tischbein, pintor alemany.
1753: Jean Baptiste Kléber, general francès.
1758: Franz Joseph Gall, fisiólogo alemany.
1809: Bettino Ricasoli, polític italià.
1811: Emilie de Villeneuve, religiosa francesa.
1814: Tares Shevchenko, poeta i pintor ucraïnès.
1817: Francisco del Rosario Sánchez, polític dominicà.
1856: Edward Goodrich Acheson, inventor nord-americà.
1859: Peter Altenberg, escriptor austríac.
1862: Carl H. Eigenmann, ictólogo nord-americà (f. 1927).
1865: João Simõés Lopes Net, escriptor i folclorista brasiler (f. 1916).
1881: Ernest Bevin, polític i sindicalista britànic.
1881: José P. Llorer, President de Filipines (1943-1945) (f. 1959).
1883: Umberto Saba, poeta italià.
1888: Raquel Meller, cantant i actriu espanyola.
1890: Viacheslav Mólotov, polític soviètic.
1892: Vita Sackville-West, poetisa i novel·lista anglesa.
1898: Bobby Vernon, actor nord-americà (n. 1939).
1900: Howard H. Aiken, enginyer nord-americà.
1900: Otto Maria Carpeaux, assagista, crític literari i periodista austríac nacionalitzat brasiler (f. 1978).
1900: Tomislav II, duc croat.
1902: Luis Barragán, arquitecte mexicà.
1906: David Smith, escultor nord-americà.
1910: Samuel Barber, compositor nord-americà.
1910: José Ignacio Palma, polític xilè (f. 1988).
1918: Mickey Spillane, escriptor nord-americà (f. 2006).
1923: Walter Kohn, científic austríac nacionalitzat nord-americà, Premi Nobel de Química en 1998.
1927: Jaime d'Armiñán, escriptor i cineasta espanyol.
1928: Antonio Molina, actor i artista flamenc espanyol.
1929: Desmond Hoyte, primer ministre guyanés entre 1984 i 1985, i president guyanés entre 1985 i 1992.
1930: Ornette Coleman, músic nord-americà.
1931: León Febres-Be Ribadeneyra, president equatorià entre 1984 i 1988 (f. 2008).
1933: Josefina Bilbao, política xilena.
1934: Yuri Gagarin, cosmonauta soviètic.
1935: Andrew Viterbi, enginyer electrònic i empresari nord-americà.
1937: Bernard Landry, polític quebequense.
1937: Brian Redman, piloto d'automobilisme britànic.
1940: Raúl Juliá, actor porto-riqueny.
1941: Manuel Galiana, actor espanyol.
1941: Antonio Gasalla, actor còmic argentí.
1942: John Cali, músic britànic de la banda The Velvet Underground.
1943: Bobby Fischer, ajedrecista nord-americà (f. 2008).
1944: Polo Polo, comediant mexicà.
1945: Robin Trower, guitarrista britànic de la banda Procol Harum.
1948: Emma Bonino, política italiana.
1949: Isabel Tocino, política espanyola.
1950: Danny Sullivan, piloto d'automobilisme nord-americà.
1952: Uliana Semenova, baloncestista letona.
1954: Bobby Sands, polític i activista britànic.
1955: Teo Fabi, piloto de Fórmula 1 italià.
1955: Ornella Muti, actriu italiana.
1957: Mark Mancina, compositor nord-americà.
1957: Mico Sahlin, política sueca.
1960: Bufona Fiorentino, actriu nord-americana.
1960: Zelimir Obradovic, entrenador de bàsquet serbi.
1964: Juliette Binoche, actriu francesa.
1965: Elías Antonio Treu González, polític salvadorenc.
1968: Youri Djorkaeff, futbolista francès.
1969: L'Índia, cantant porto-riquenya.
1969: Mahmoud Abdul-Rauf, baloncestista nord-americà.
1970: Shannon Leto, músic nord-americà de la banda 30 Seconds to Mars.
1971: Diego Torres, cantant argentí.
1971: Johan Edlund, músic suec de la banda Tiamat.
1972: Kerr Smith, actor nord-americà.
1974: Ismael Serrano, cantautor espanyol.
1974: Sophie Schütt, actriu alemanya.
1975: Roy Makaay, futbolista holandès.
1975: Elena Jiménez, escriptora espanyola, experta en comprensió lectora.
1975: Juan Sebastián Verón, futbolista argentí.
1976: Francisco Mosso, ciclista espanyol.
1976: Noriaki Sugiyama, actor de veu japonès
1978: Lucas Neill, futbolista australià.
1978: Chema Ruiz, baixista espanyol (El Cant del Boig).
1978: Chirie Vegas, raper espanyol.
1979: Melina Pérez, lluitadora professional nord-americana.
1980: Chingy, raper nord-americà.
1980: Matthew Gray Gubler, actor, director i model nord-americà.
1983: Clint Dempsey, futbolista nord-americà.
1983: Maite Perroni, actriu i cantant mexicana.
1983: Wayne Simien, baloncestista nord-americà.
1984: Abdoulay Konko, futbolista francès.
1985: Pastor Maldonado, piloto d'automobilisme veneçolà.
1986: Brittany Snow, actriu nord-americana.
1987: Bow Wow, actor i raper nord-americà.
1989: Taeyeon, cantant i ballarina coreana.
1992: Eugenia Suárez, actriu argentina.
1993: Zakaria Labyad, futbolista neerlandès.

Necrològiques

Països Catalans

1921, Barcelona: Enric Lluís Roura i Vilaret, empresari surotaper i polític de la Lliga Regionalista

Món

1190: Pedro González Telmo, sacerdot catòlic espanyol.
1213: Hugo IV de Borgoña, noble francès.
1285: Emperador Go-Nijō de Japó.
1291: Cangrande della Scala, noble italià.
1454: Américo Vespucio, explorador i navegant italià.
1522: Juan de Castellanos, poeta, cronista i sacerdot espanyol.
1564: David Fabricius, astrònom alemany.
1568: Luis Gonzaga, sant italià.
1589: Baltasar Moscoso i Sandoval, cardenal espanyol.
1629: Alexis I, tsar rus.
1695: Martín Sarment, escriptor i erudit benedictino espanyol.
1734: Francisco Bayeu, pintor espanyol.
1737: Josef Mysliveček, compositor txec.
1749: Vaig honorar Gabriel Riqueti, polític francès.
1750: Johann Friedrich August Tischbein, pintor alemany.
1753: Jean Baptiste Kléber, general francès.
1758: Franz Joseph Gall, fisiólogo alemany.
1809: Bettino Ricasoli, polític italià.
1811: Emilie de Villeneuve, religiosa francesa.
1814: Tares Shevchenko, poeta i pintor ucraïnès.
1817: Francisco del Rosario Sánchez, polític dominicà.
1856: Edward Goodrich Acheson, inventor nord-americà.
1859: Peter Altenberg, escriptor austríac.
1862: Carl H. Eigenmann, ictólogo nord-americà (f. 1927).
1865: João Simõés Lopes Net, escriptor i folclorista brasiler (f. 1916).
1881: Ernest Bevin, polític i sindicalista britànic.
1881: José P. Llorer, President de Filipines (1943-1945) (f. 1959).
1883: Umberto Saba, poeta italià.
1888: Raquel Meller, cantant i actriu espanyola.
1890: Viacheslav Mólotov, polític soviètic.
1892: Vita Sackville-West, poetisa i novel·lista anglesa.
1898: Bobby Vernon, actor nord-americà (n. 1939).
1900: Howard H. Aiken, enginyer nord-americà.
1900: Otto Maria Carpeaux, assagista, crític literari i periodista austríac nacionalitzat brasiler (f. 1978).
1900: Tomislav II, duc croat.
1902: Luis Barragán, arquitecte mexicà.
1906: David Smith, escultor nord-americà.
1910: Samuel Barber, compositor nord-americà.
1910: José Ignacio Palma, polític xilè (f. 1988).
1918: Mickey Spillane, escriptor nord-americà (f. 2006).
1923: Walter Kohn, científic austríac nacionalitzat nord-americà, Premi Nobel de Química en 1998.
1927: Jaime d'Armiñán, escriptor i cineasta espanyol.
1928: Antonio Molina, actor i artista flamenc espanyol.
1929: Desmond Hoyte, primer ministre guyanés entre 1984 i 1985, i president guyanés entre 1985 i 1992.
1930: Ornette Coleman, músic nord-americà.
1931: León Febres-Be Ribadeneyra, president equatorià entre 1984 i 1988 (f. 2008).
1933: Josefina Bilbao, política xilena.
1934: Yuri Gagarin, cosmonauta soviètic.
1935: Andrew Viterbi, enginyer electrònic i empresari nord-americà.
1937: Bernard Landry, polític quebequense.
1937: Brian Redman, piloto d'automobilisme britànic.
1940: Raúl Juliá, actor porto-riqueny.
1941: Manuel Galiana, actor espanyol.
1941: Antonio Gasalla, actor còmic argentí.
1942: John Cali, músic britànic de la banda The Velvet Underground.
1943: Bobby Fischer, ajedrecista nord-americà (f. 2008).
1944: Polo Polo, comediant mexicà.
1945: Robin Trower, guitarrista britànic de la banda Procol Harum.
1948: Emma Bonino, política italiana.
1949: Isabel Tocino, política espanyola.
1950: Danny Sullivan, piloto d'automobilisme nord-americà.
1952: Uliana Semenova, baloncestista letona.
1954: Bobby Sands, polític i activista britànic.
1955: Teo Fabi, piloto de Fórmula 1 italià.
1955: Ornella Muti, actriu italiana.
1957: Mark Mancina, compositor nord-americà.
1957: Mico Sahlin, política sueca.
1960: Bufona Fiorentino, actriu nord-americana.
1960: Zelimir Obradovic, entrenador de bàsquet serbi.
1964: Juliette Binoche, actriu francesa.
1965: Elías Antonio Treu González, polític salvadorenc.
1968: Youri Djorkaeff, futbolista francès.
1969: L'Índia, cantant porto-riquenya.
1969: Mahmoud Abdul-Rauf, baloncestista nord-americà.
1970: Shannon Leto, músic nord-americà de la banda 30 Seconds to Mars.
1971: Diego Torres, cantant argentí.
1971: Johan Edlund, músic suec de la banda Tiamat.
1972: Kerr Smith, actor nord-americà.
1974: Ismael Serrano, cantautor espanyol.
1974: Sophie Schütt, actriu alemanya.
1975: Roy Makaay, futbolista holandès.
1975: Elena Jiménez, escriptora espanyola, experta en comprensió lectora.
1975: Juan Sebastián Verón, futbolista argentí.
1976: Francisco Mosso, ciclista espanyol.
1976: Noriaki Sugiyama, actor de veu japonès
1978: Lucas Neill, futbolista australià.
1978: Chema Ruiz, baixista espanyol (El Cant del Boig).
1978: Chirie Vegas, raper espanyol.
1979: Melina Pérez, lluitadora professional nord-americana.
1980: Chingy, raper nord-americà.
1980: Matthew Gray Gubler, actor, director i model nord-americà.
1983: Clint Dempsey, futbolista nord-americà.
1983: Maite Perroni, actriu i cantant mexicana.
1983: Wayne Simien, baloncestista nord-americà.
1984: Abdoulay Konko, futbolista francès.
1985: Pastor Maldonado, piloto d'automobilisme veneçolà.
1986: Brittany Snow, actriu nord-americana.
1987: Bow Wow, actor i raper nord-americà.
1989: Taeyeon, cantant i ballarina coreana.
1992: Eugenia Suárez, actriu argentina.
1993: Zakaria Labyad, futbolista neerlandès.

Santoral catòlic

Onomàstica: sants Francesca Romana, vídua, fundadora de les Oblates de Tor de' Specchi; Pacià de Barcelona, bisbe de Barcelona; Quaranta Màrtirs de Sebaste; Gregori de Nissa; Caterina de Bolonya, clarissa.

[STV]

10 de març

El 10 de març és el seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el setantè en els anys de traspàs. Queden 296 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

988 - (aquest o algun altre dia del mes de març) Principat de Catalunya: Borrell II no renova el jurament de fidelitat al rei de França: esdevé, de facto, comte independent i comença a encunyar moneda pròpia; aquesta independència la confirmarà legalment el tractat de Corbeil de 1258).
1405: després de visitar a l'antipapa Benet XIII en Avinyó, Martí l'Humà, Rei d'Aragó, arriba a Barcelona.
1885: es lliura al rei Alfons XII el Memorial de Greuges, document on consten reivindicacions polítiques i econòmiques vers el tracte rebut a Catalunya per part d'Espanya.
1923: El dirigent de CNT Salvador Seguí i Rubinat és assassinat a trets al carrer de la Cadena per pistolers del Sindicat Lliure.

Món

241 aC, mar Tirrena, prop de les illes Àgates: els romans hi derroten la marina cartaginesa a la Batalla de les Àgates, amb la què acaba la Primera Guerra Púnica.
1126: Alfons VII entra en Lleó i es proclama rei de Castella i Lleó.
1526: L'Emperador Carles V es casa en Sevilla amb la seva cosina, la infanta Isabel de Portugal i d'Aragó.
1814: Napoleó Bonaparte és derrotat en la Batalla de Laon a França.
1814: Ferran VII torna a Espanya i abolís la Constitució Espanyola de 1812
1848: el Tractat de Guadalupe-Hidalgo és ratificat pel senat dels Estats Units, posant fi a la guerra amb Mèxic.
1876: Alexander Graham Bell realitza amb èxit la seva primera prova de telèfon.
1945: l'aviació nord-americana bombardeja Tòquio, matant 100.000 persones.
1959, Tibet: després de 10 anys d'ocupació xinesa hi comença una revolta que costarà la vida a centenars de milers de ciutadans i que portarà a l'exili el dalai-lama Tenzin Gyatso.
1977, Ithaca (Nova York), EUA: un equip d'astrònoms de la Universitat de Cornell, encapçalats per James L. Elliot, confirmen l'existència dels anells d'Urà.
1990, Haití, Prosper Avril és enderrocat per un cop d'estat.
1991: les tropes nord-americana abandonen el Golf Pèrsic en finalitzar la Guerra del Golf.
2001, Europa: Es funda la Free Software Foundation Europe, una organització no governamental i sense ànim de lucre, que treballa en tots els aspectes relacionats amb el programari lliure, especialment el projecte GNU, a Europa.

Naixements

Països Catalans

1854, Pollença, Mallorca: Miquel Costa i Llobera, poeta mallorquí.
1858, Sabadell (Vallès Occidental), Josep Mir i Marcet, metge i regidor de Sabadell.

Món

1452, Sos, Regne d'Aragó: Ferran el Catòlic, rei de la Corona d'Aragó.
1760, Madrid: Leandro Fernández de Moratín, poeta i dramaturg espanyol.
1787, Granada: Francisco Martínez de la Rosa, poeta, polític i dramaturg espanyol i president del consell de Ministres d'Espanya.
1844, Pamplona, Pablo Sarasate, violinista i compositor navarrès.
1888, Dublín, Irlanda : Barry Fitzgerald, actor irlandès.
1920, Ville-d'Avray, Hauts-de-Seine, França: Boris Vian, músic i escriptor francès.
1935, Saragossa, Aragó: José Antonio Labordeta.
1936, Valais, Suïssa: Joseph Blatter, president de la FIFA.
1940, Estats Units: Chuck Norris, karateka i actor de cinema.
1974, Santiago de Xile: Cristián de la Fuente, actor xilè.
1981:
Camerun: Samuel Eto'o, futbolista.
Karditsa, Grècia: Efthimis Kulukheris, futbolista grec.

Necrològiques

Països Catalans

1923, Barcelona: Salvador Seguí el Noi del Sucre, sindicalista català, en ser assassinat (n. 1886).
1977, Sabadell (Vallès Occidental): Josep Rosell i Casablancas, escriptor i amant de l'esport de Sabadell.
1987, Castelló de la Plana, Plana Alta: Àngel Sánchez Gozalbo, escriptor valencià (n. 1894).
1995, Barcelona: Ovidi Montllor, actor i cantant alcoià (n. 1942).

Món

1832, Evesham, Worcestershire, Regne Unit: Muzio Clementi, compositor (n. 1752).
1872, Pisa, Regne d'Itàlia: Giuseppe Mazzini, polític, periodista i patriota italià (n. 1805).
1940, Moscou, URSS: Mikhaïl Bulgàkov, escriptor (n. 1891).
1962, Madrid, Espanya: Joan March, contrabandista i financer mallorquí (n. 1880).
1986, Torrance, Califòrnia, Estats Units: Ray Milland, actor, director de cinema i productor britànic (n. 1905).
1988, Oxford, Anglaterra: Andy Gibb, cantant i compositor de música Pop (n. 1958).
1998, Los Ángeles, Califòrnia: Lloyd Bridges, actor (n. 1913).
2012, París, França: Moebius, dibuixant de còmics i il·lustrador francès (n. 1938).

Festes i commemoracions

Diada de solidaritat amb el Tibet

Santoral catòlic

Sant Simplici I, papa;
Sant Codrat de Corint, metge màrtir;
Sant Macari I de Jerusalem, bisbe de Jerusalem;
beata Marie-Eugénie Milleret de Brou, fundadora de les Germanetes de l'Assumpció;
serventa de Déu Maria Gay i Tibau, fundadora de les Religioses de Sant Josep de Girona.
En el luteranisme i anglicanisme: Harriet Tubman i Sojourner Truth, renovadores de la societat.

[STV]

11 de març

L'11 de març és el setantè dia de l'any del calendari gregorià i el setenta-unè en els anys de traspàs. Queden 295 dies per a finalitzar l'any.

Esdeveniments

Món

222 - Roma: l'emperador Heliogàbal és assassinat junt amb la seva mare Júlia Soemia Basiana, per la seva guàrdia pretoriana, durant la rebel·lió. Els seus cossos mutilats són passejats pels carrers de Roma abans de ser llençats al riu Tíber.
1496: Cristòfor Colom deixa Hispaniola per Espanya, finalitzant la segona visita a les Amèriques.
1985 - Unió Soviètica: Mikhaïl Gorbatxov es converteix en president de l'URSS.
1990 - Lituània: aquest país s'independitza de la Unió Soviètica.
2004 - Madrid: un atemptat terrorista amb una sèrie de bombes col·locades en diversos trens que s'acostaven a l'estació d'Atocha, hi fa 192 morts i 1.400 ferits.
2009 - Winnenden (Alemanya): moren 16 persones, inclòs l'autor, en un tiroteig en una escola, que tot seguit continua amb una fuga per part de l'assassí, abatut per la policia en un centre comercial.
2011 - Japó: El pitjor terratrèmol de la història del Japó, de 8,9 graus de magnitud, junt amb un tsunami amb onades de fins a 10 metres devasten la costa oriental del Japó, causant milers de morts.

Naixements

Països Catalans

1749, Tarragona: Bonaventura Prats, jesuïta català.
1879, Sabadell: Joan Sallent i Prat, impressor català.
1912, Girona: Xavier Montsalvatge i Bassols, compositor de música simfònica i crític musical (m. 2002).

Món

1726, Valenciennes: Louise d'Épinay, escriptora.
1825, Praga, Imperi Austrohongarès: Karl Wehle, pianista i compositor txec.
1922, Madrid, Espanya: José Luis López Vázquez, actor espanyol.
1950, Nova York, EUA: Bobby McFerrin, músic i compositor del tema Don't worry, be happy.
1967, Rio de Janeiro: Suzy Rêgo, actriu brasilera.

Necrològiques

Països Catalans

1092 - Gerb (la Noguera): Ermengol IV el de Gerb, comte d'Urgell, conqueridor de la conca de Sió i del Pla d'Urgell.
1931 - Sabadell (el Vallès Occidental): Josep Renom i Costa, arquitecte.
2001 - Eugenio. Humorista català.

Món

1514 - Roma (Itàlia): Donato Bramante, arquitecte de la basílica de Sant Pere.
1931 - Santa Bàrbara, Califòrnia, Estats Units : F. W. Murnau, director de cinema alemany.
1955 - Londres (Anglaterra): Alexander Fleming, descobridor de la penicil·lina i Premi Nobel de Medicina l'any 1944.
1955 - Chicago (EUA): Oscar Ferdinand Mayer, fundador de la multinacional Oscar Mayer Meats, Inc..
2001 - Palma (Illes Balears): Pere Quetglas Ferrer "Xam". Artista.
2006 - La Haia (Països Baixos): Slobodan Milosevic, polític serbi, president de Iugoslàvia.
2008 - Vitòria (País Basc): Iñaki Pérez Beotegi ('Wilson'), guerriller basc, militant d'ETA.

Santoral catòlic

sants Constantí de Britània, rei llegendari; Eulogi de Còrdova, prevere, màrtir (859); Alberta d'Agen, màrtir; Àurea de San Millán i Amúnia de San Millán, eremites; Pere l'Hispànic, eremita; Sofroni de Jerusalem, monjo; Vicenç de Lleó, abat màrtir (630).

[STV]

12 de març

El 12 de març és el setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el setenta-dosè en els anys de traspàs. Queden 294 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1965 - Catalunya: arran de les declaracions que féu a Le Monde el 14 de novembre de 1963, en què defensava la identitat nacional catalana, les autoritats fanquistes expulsen l'abat Escarré de l'estat espanyol, el qual s'exilia a Milà.
2008 - València: La justícia valenciana torna a denegar a la Generalitat Valenciana el tancament d'un reemissor de TV3 al País Valencià

Món

1354 - Alcanyís, Baix Aragó (Terol): Pere IV d'Aragó funda la Universitat Sertoriana d'Osca.
1622 - Ciutat del Vaticà: Ignasi de Loiola, fundador de l'ordre dels Jesuites, és canonitzat sant per l'Església Catòlica.
1894 - Vicksburg, Mississipí (Estats Units): Es venen, per primera vegada, ampolles de Coca-Cola.
1913 - Austràlia: Canberra esdevé capital d'Austràlia.
1918 - Rússia: Moscou esdevé la capital de l'imperi, després que Sant Petersburg ho hagi estat durant 215 anys.
1930 - Índia: Mahatma Gandhi condueix la Marxa de la Sal, de prop de 300 km, per donar exemple d'insubmissió al monopoli de la sal, que s'havia atorgat el govern britànic.
1938 - Àustria: es produeix l'Anschluss, l'annexió d'Àustria al Tercer Reich pel règim nazi.
1941 - Guerra d'hivern: Finlàndia i la Unió Soviètica signen l'armistici en la guerra que els va enfrontar entre le 1939 i el 1940, pel qual la primera conserva la independència, tot i perdre l'istme de Carèlia i altres territoris septentrionals, d'on són evacuats immediatament la població.
1968 - L'illa Maurici s'independitza de l'Imperi Britànic.
1986 - Espanya: Se celebra el referèndum sobre la permanència a l'OTAN, amb victòria del sí.
1994 - Londres, Gran Bretanya: L'Església Anglicana ordena la primera dona sacerdot.
1999 - Polònia, Hongria i la República Txeca, antics membres del Pacte de Varsòvia, es converteixen en membres de l'OTAN.
2000 - Espanya: El Partit Popular guanya les eleccions a les corts generals per majoria absoluta.
2011 – Fukushima, Japó: un reactor de la central nuclear de Fukushima es fon i explota, alliberant grans quantitats de radioactivitat a l'atmosfera, després del terratrèmol del Japó.

Naixements

Països Catalans

1875, Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà): Juli Garreta i Arboix, compositor de sardanes.
1889, València (l'Horta): Amparo Iturbi Báguena, pianista valenciana germana de José Iturbi (m. 1969).
1919, València (l'Horta): Vicent Badia i Marín, advocat, articulista, cronista i escriptor valencià (m. 1995).
2000, Tarragona (Cambrils): Julia Tortosa Castaño.

Món

1890, Kíev (Ucraïna, Imperi Rus): Vàtslav Nijinski, ballarí i coreògraf rus, pare de la dansa moderna.
1921, Torí (el Piemont, Itàlia): Giovanni Agnelli, empresari italià, patriarca del grup Fiat.
1922, Lowell, Massachusetts (EUA): Jack Kerouac, novel·lista i poeta estatunidenc, membre de la generació beat.
1940, Milwaukee, Wisconsin, Estats Units: Al Jarreau, cantant estatunidenc de jazz.
1953, Nova York (USA): Ron Jeremy, actor porno estatunidenc.
2000, Italia: Jenny Ji, estudiant del col·legi Badalonés en Badalona.

Necrològiques

Països Catalans

1698, València: Vicent Guilló Barceló, pintor del barroc valencià (n. 1647).
1942, Barcelona: Enric Morera i Viura, compositor català.
2008, monestir de Montserrat (Bages): Cassià Maria Just i Riba, clergue catòlic català, abat emèrit de Montserrat.

Món

1507: Cèsar Borja, fill del cardenal Roderic de Borja, militar, arquebisbe de València i cardenal (n. 1475). Fou l'inspirador de l'obra de Maquiavel El príncep.
1648, Almazán (Espanya): Tirso de Molina, escriptor espanyol del Barroc.
1945: Anne Frank, estudiant jueva morta en un camp de concentració nazi.
1955: Charlie Parker, saxofonista de jazz estatunidenc.
2003: Zoran Djindjic, primer ministre de Sèrbia, és assassinat (n. 1952).
2010, Valladolid (Espanya): Miguel Delibes, escriptor i periodista.

Santoral catòlic

sants Innocenci I, papa; Maximilià de Theveste, militar màrtir (295); Teòfanes el Cronista, monjo; Lluís Orione, prevere salesià; Simeó Mamantis, monjo; Fina de San Gimignano, verge.

[STV]

13 de març

Dance Gold fan. 1.912.

El 13 de març és el setanta dosè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta tresè en els anys de traspàs. Queden 293 dies per a finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1924 - Camp de Les Corts (Barcelona): La selecció catalana de futbol juga contra la selecció espanyola, guanyant la segona per 0 a 7.
1961 - Perpinyà (el Rosselló): s'hi publica el primer número de la revista "Sant Joan i Barres".
1963 - Barcelona: atorguen la Lletra d'Or al llibre "Nosaltres els Valencians" de Joan Fuster.
1997 - Algemesí (la Ribera Alta): la Nova Muixeranga d'Algemesí realitza el seu primer assaig, incorporant així la dona en el ball.
2008 - Madrid, Espanya: L'Audiència Nacional d'Espanya anul·la el judici a Jaume Roura i Enric Stern del novembre, en què van ser condemnats a una multa de 2.730 euros per haver cremat fotos dels Borbons, perquè el jutge, José María Vázquez Honrubia, els va impedir de declarar en català.

Món

1781 - Bath (Anglaterra): Herschel descobreix el planeta Urà.
1921 - Mongòlia aconsegueix la independència de Xina.
1925 - Estats Units: Una llei de l'estat de Tennessee prohibeix l'ensenyament de la teoria de l'evolució de Darwin per contradir el dogma judeocristià de la creació.
1938 - Àustria: L'Anschluss - El Tercer Reich s'annexiona Àustria.
1940 - Finalitza la Guerra d'Hivern entre russos i finlandesos.
1989 - Canadà: Una tempesta solar (vegeu Sol) assola el Quebec. Com a conseqüència, sis milions de persones es van veure afectades per una apagada general que va durar 90 segons. La xarxa elèctrica de Montreal va estar paralitzada durant més de nou hores. Els danys que va provocar l'apagada, junt amb les pèrdues originades per la manca d'energia, es calcula que van arribar als centenars de milions de dòlars.
2004 - Espanya: rebombori en la jornada de reflexió de les eleccions de l'endemà pels fets del dia 11.
2013 - Vaticà: El cardenal Jorge Mario Bergoglio és escollit 266è Papa de Roma amb el nom de Francesc I.

Naixements

Països Catalans

1910 - Alboraig (la Foia de Bunyol): José María Cervera Lloret, compositor, director d'orquestra i pedagog de la música valencià (m. 2002).
1918 - Daia Nova (el Baix Segura): José Rico Pérez, empresari i president de l'Hèrcules CF d'Alacant des de 1971 a 1984 (m. 2010).
1971 - Esplugues de Llobregat: Carme Chacón, política catalana del PSC, ministra a diversos governs d'Espanya.
1975 - Barcelona: Anna Sahun, actriu.
1983 - Barcelona: Àxel Torres Xirau, periodista esportiu català.
1985, Vilassar de Mar: Albert Sánchez Casín, ex-ciclista professional [Maxxis-MSC].

Món

1864: Alekséi von Jawlensky, pintor rus (m. 1941).
1869 - La Corunya: Ramón Menéndez Pidal, filòleg, historiador, folklorista i medievalista espanyol, creador de l'escola filològica espanyola, membre erudit de la Generació del 98.
1899: John Hasbrouck van Vleck, físic estatunidenc, Premi Nobel el 1977.
1900: Giorgos Seferis, poeta grec, Premi Nobel de literatura el 1963.
1911: L. Ron Hubbard, escriptor estatunidenc i fundador de la Cienciologia.

Necrològiques

Món

1881 - Tsar Alexandre II de Rússia.
1938 - Moscou (Rússia): Nikolai Bukharin, líder revolucionari soviètic assassinat per l'estalinisme (n. 1888).
1955 - Tribhuvan Bir Bikram Shah, rei del Nepal, restaurador de la monarquia.
1959 - Hollywood (Califòrnia), Estats Units: Adrian, modista i sastre estatunidenc
1988 - John Holmes, actor porno estatunidenc, mor de sida.
1996 - Krzysztof Kieślowski, director de cinema polonès.
2012 - Balaguer (la Noguera): Teresa Pàmies i Bertran, escriptora catalana (n. 1919).

Santoral católic

sants Eufràsia de Constantinoble, Roderic i Salomó de Còrdova, màrtirs (854); Nicèfor I de Constantinoble, bisbe; Ramir de Lleó i companys màrtirs, monjos (s. VI); Cristina de Pèrsia, màrtir; Eufrasi d'Iliturgi i Hesiqui de Carcere, bisbes llegendaris; Eldrad de Novalesa, abat; beats Pere II de Cava, abat; Dulce de Souza Brito Lopes Pontes, fundadora.

[STV]

14 de març

The Day. 1.899

El 14 de març és el setanta tresè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta quart en els anys de traspàs. Queden 292 dies per a finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1899 - Barcelona: Bartomeu Robert i Yarzábal, més conegut com a Dr. Robert, és escollit batlle de la ciutat.
1952 - Barcelona: Són executats al Camp de la Bota els maquis anarquistes Pere Adrover Font el Iaio, Jordi Pons Argilés, José Pérez Pedrero Tragapanes, Ginés Urrea Piña i Santiago Amir Gruañas el Sheriff.
1993 - Andorra: s'hi celebra el referèndum amb què s'aprova la primera Constitució del país.

Món

44 a. C.: Trenca i Casio decideixen la nit abans de l'assassinat a Julio César, que Marco Antonio hauria de viure.
313: l'emperador Jin Huidi és executat pel Liu Cong, legislador de l'estat Xiongnu.
1381: Chioggia formalitza una aliança amb Zadar i Trogir contra Venècia, que canvia en 1412 en Šibenik.
1489: la reina de Xipre, Caterina Cornaro, cende el seu regne a Venècia.
1492: a Espanya, la reina Isabel la Catòlica ordena la conversió dels jueus espanyols al cristianisme o en cas contrari seran expulsats.
1516: en Flandes, contra la voluntat del Consell de Castella, i sense que la seva mare hagués estat declarada incapaç de regnar, el príncep Carlos de Gant es fa proclamar rei de Castella i Aragó «juntament amb la catòlica reina».
1519: en les costes del Golf de Mèxic desembarca Hernán Cortès amb set-cents homes per emprendre la conquesta del país.
1590: Batalla d'Ivry: Enrique IV de França i els hugonotes derroten les forces de la Lliga catòlica sota el dicado de Mayenne durant les Guerres de religió de França.
1647: a Europa —en el marc de la Guerra dels Trenta Anys— Baviera, Colònia, França i Suècia signen la Treva d'Ulm.
1780: Guerra d'Independència dels Estats Units: les forces espanyoles capturen Fort Charlotte en Mobile (Alabama), l'última frontera capaç d'amenaçar la colònia espanyola de Nova Orleans.
1782: Batalla de Wuchale: l'emperador Tekle Giyorgis pacifica un grup d'Oromo a prop Wuchale.
1800: a Roma, el cardenal Barnaba Chiaramonti és triat papa amb el nom de Pío VII.
1844: es funda el Comtat de Saint Lucia (Florida).
1859: en les rodalies de la Serena, Xile, té lloc la Batalla dels Lloros, episodi bèl·lic de la Revolució de 1859.
1861: a Torí (Itàlia) la Cambra de diputats proclama l'Estat unitari.
1883: a Londres (Regne Unit) Mor Karl Marx, fundador de la teoria del marxisme
1888: en Nova Jersey, Nova York, Massachusetts i Connecticut acaba el quart dia de la Gran Tempesta de Neu de 1888, amb vents de 72 km/h. Van caure més de 120 cm, fent que la gent quedi tancada a les seves cases durant una setmana.
1903: a Mèxic es funda la ciutat de Mexicali (Baixa Califòrnia.
1905: Fundació del Chelsea Football Club.
1909: a Barcelona, Catalunya, Espanya, és inaugurat el Camp del Carrer Indústria, antic estadi del Futbol Club Barcelona.
1915: enfront de la costa xilena —en el marc de la Primera Guerra Mundial—, la marina de guerra britànica enfonsa el cuirassat alemany SMS Dresden.
1916: durant la Batalla de Verdún (en la Primera Guerra Mundial), les tropes alemanyes prenen els alts del Mort-Homme.
1918: en el Kremlin de Moscou s'estableix la nova seu del govern soviètic.
1936: la Falange Espanyola és declarada il·legal i s'arresta als seus dirigents, entre ells José Antonio Primer de Rivera és detingut a Madrid acusat de «trencament de clausura governativa» del local de Falange.
1939: Segona Guerra Mundial: tropes alemanyes ocupen les províncies txecoslovaques de Bohèmia i Moravia
1941: a Veneçuela s'iniciava la història de Cerveseria Polar, amb un capital totalment veneçolà, en la petita planta d'Antímano, a l'oest de Caracas. Actualment se li coneix com a Empreses Polar
1942: a Espanya es crea la medalla al Mèrit en el Treball.
1944: a Espanya tornen els membres de la Legió Espanyola, els últims de la Divisió Blava.
1948: el Pla Marshall és aprovat pel Senat d'Estats Units.
1949: a Estats Units, uns 450 000 miners nord-americans comencen una vaga per exigències salarials.
1951: Guerra de Corea: tropes de l'Organització de les Nacions Unides conquisten Seül per segona vegada.
1953: en la URSS, Nikita Jrushchov és triat secretari del Partit Comunista.
1959: a Itàlia, Aldo Moro accedeix a la secretaria general de la Democràcia Cristiana.
1960: a Panamà, Fernando Eleta Funda RPC Televisió.
1964: un jurat de Dallas declara a Jack Ruby culpable de l'assassinat de Lee Harvey Oswald, que al seu torn es creu que va assassinar a John F. Kennedy, i ho condemna a la cadira elèctrica.
1979: en la Ciutat de Mèxic, un sisme amb magnitud 7.6º en l'escala de Richter i epicentre en Petatlán (Guerrero) causa l'ensulsiada de la Universitat Iberoamericana afortunadament sense causar víctimes.
1982 : la banda Metallica va donar el seu primer concert en Radi City, Anaheim, Califòrnia.
1984: Gerry Adams, líder del Sinn Féin, resulta greument ferit en un intent d'assassinat en el centre de Belfast.
1994: es publica la versió 1.0.0 del kernel de Linux.
1995: Espanya: s'aproven els Estatuts d'Autonomia per a les Ciutats Autònomes de Ceuta i Melilla.
2001 a Gènova, contracumbre del G8.
2004: a Espanya el Partit Socialista Obrer Español guanya les eleccions generals.
2004: a Rússia, Vladímir Putin és reelegit president.
2005: a Beirut (Líban) ocorren protestes massives contra la influència siriana.
2010: el 80% de Xile queda sense subministrament elèctric en l'Apagada de Xile de 2010
2010: eleccions legislatives a Colòmbia.

Naixements

Països Catalans

1844, Alcoi: Llorenç Casanova i Ruiz, pintor valencià (m. 1900).
1947, València: Carles Mira, guionista i director de cinema valencià (m. 1993).

Món

1271: Esteban I, duc bavarès (f. 1310).
1665: Giuseppe Maria Crespi, pintor italià (f. 1747).
1681: Georg Philipp Telemann compositor barroc alemany (f. 1767).
1692: Pieter van Musschenbroek, físic holandès (f. 1761).
1727: Johann Gottlieb Goldberg, músic alemany (f. 1756).
1754: Pepe-Hillo (José Delgado Guerra), torero espanyol (f. 1801).
1801: Kristjan Jaak Peterson, poeta estonio (f. 1822).
1804: Johann Strauss, compositor austríac (f. 1849).
1807: Josefina de Leuchtenberg, regna consort sueca i noruega (f. 1876).
1820: Víctor Manuel II, rei piemontès-sardo (1849-1861) i italià (1861-1878) (f. 1878).
1822: Teresa Cristina de Borbó i Dos Sicilias, emperadriu brasilera (f. 1889).
1823: Théodore de Banville, poeta i dramaturg francès (f. 1891).
1834: Jules Joseph Lefebvre, pintor francès (f. 1911).
1835: Giovanni Schiaparelli, astrònom italià (f. 1910).
1837: Charles Ammi Cúter, llibreter nord-americà (f. 1903).
1844: Humberto I, rei italià (1878-1900) (f. 1900).
1847: Antônio de Castro Alves, escriptor brasiler (f. 1871).
1853: Ferdinand Hodler, pintor suís (f. 1918).
1854: Paul Ehrlich, bacteriólogo alemany, premi nobel de medicina en 1908 (f. 1915).
1854: Alexandru Macedonski, escriptor romanès (f. 1920).
1854: Thomas Marshall, polític nord-americà (f. 1925).
1862: Vilhelm Bjerknes, físic i meteoròleg noruec (f. 1951).
1863: Casey Jones, conductor de trens nord-americà (f. 1900).
1866: Alexei Alexeievich Troitzky, estudiós dels escacs russos (f. 1942).
1869: Algernon Blackwood, escriptor de contes fantàstics britànic (f. 1951).
1870: Pedro Elías Gutiérrez, músic veneçolà, autor d'Ànima llanera (f. 1954).
1876: Lev Semionovich Berg, geògraf i biòleg rus (f. 1950).
1879: Albert Einstein, físic nord-americà d'origen alemany, premi nobel de física en 1921 (f. 1955).
1879: Tyko Sallinen, pintor finlandès (f. 1955).
1879: Luis Otero Mujica, militar xilè (f. 1938).
1882: Wacław Sierpiński, matemàtic polonès (f. 1969).
1884: Eduardo Blanco Acevedo, metge i polític uruguaià (f. 1971).
1886: Firmin Lambot, ciclista belga (f. 1964).
1887: Sylvia Beach, publicista nord-americà (f. 1962).
1892: Mátyás Rákosi, dictador hongarès (f. 1971).
1894: Óssa Johnson, aventurera, naturalista i fotògrafa nord-americana f. 1953).
1901: Patxi Gamborena, futbolista espanyol (f. 1982).
1903: Adolph Gottlieb pintor i escultor nord-americà (f. 1974).
1903: Raimundo Rolón, president paraguaià (f. 1981).
1904: Doris Eaton Travis, actriu i ballarina nord-americana (f. 2010).
1905: Raymond Aron, filòsof, sociòleg i comentarista polític francès (f. 1983).
1908: Ed Heinemann, enginyer nord-americà (f. 1991).
1908: Maurice Merleau-Ponty, filòsof francès (f. 1961).
1911: Akira Yoshizawa, artista d'origami japonès (f. 2005).
1912: Els Brown, compositor i saxofonista nord-americà (f. 2001).
1914: Jaime Castillo Velasco, advocat i polític xilè (f. 2003).
1914: Bill Owen, actor i compositor anglès (f. 1999).
1914: Lee Petty, pilot i amo d'equip d'automobilisme (f. 2000).
1920: Hank Ketcham, dibuixant nord-americà (f. 2001).
1922: Xina Zorrilla, actriu uruguaiana.
1923: Diane Arbus, fotògrafa nord-americana (f. 1971).
1924: Jacques Antoine, productor televisiu francès (f. 2012).
1928: Frank Borman, astronauta nord-americà.
1928: Félix Rodríguez de la Font, etólogo, naturalista i presentador de televisió espanyol (f. 1981).
1928: Nelly Meden, actriu argentina (f. 2004).
1930: Jorge Barreiro, actor argentí (f. 2009).
1933: Michael Caine, actor britànic.
1933: Manuel Piñeiro, polític i militar cubà (f. 1998).
1933: René Felber, polític suís.
1933: Quincy Jones, compositor i productor musical nord-americà.
1934: Eugene A. Cernan, astronauta nord-americà.
1934: Leonid Rógozov, mèdic rus que es va practicar una autocirugía (f. 2000).
1934: Dionigi Tettamanzi, cardenal italià.
1938: Eleanor Bron actriu i escriptora britànica
1939: Pilar Bardem, actriu espanyola.
1941: Wolfgang Petersen, director de cinema alemany.
1944: Manuel Raga, baloncestista mexicà.
1945: Walter Parazaider, saxofonista nord-americà (Chicago).
1946: Steve Kanaly, actor nord-americà.
1946: Wes Unseld, baloncestista nord-americà.
1948: Tom Coburn, físic i polític nord-americà.
1948: Billy Crystal, actor nord-americà.
1948: Theo Jansen], escultor holandès.
1952: Jaime Caruana, economista espanyol.
1953: Julia López de la Torre, periodista espanyola (f. 2010).
1955: Daniel Bertoni, futbolista argentí.
1956: Tessa Sanderson, atleta britànica.
1957: Franco Frattini, eurodiputat i polític italià.
1957: Tad Williams, escriptor nord-americà.
1958: Alberto II, príncep monegasco des de 2005.
1959: Tamara Tunie, actriu i directora nord-americana.
1960: Kirby Puckett, beisbolista nord-americà. (f. 2006).
1961: José Luis Mendilibar Etxebarria, jugador i entrenador de futbol espanyol.
1961: Rei Washam, bateria nord-americana (Scratch Acid, The Didjits, Big Boys i Rapeman).
1962: Toñi Salazar, cantant espanyola (Sucre Moreno).
1962: Narumi Tsunoda, seiyū japonesa.
1963: Pedro Duc, enginyer aeronàutic i astronauta espanyol.
1965: Aamir Khan, actor i director indi.
1965: Kiana Tom, actriu i directora nord-americana.
1965: Kevin Williamson, guionista nord-americà.
1966: Jonas Elmer, actor i director danès.
1966: Gary Anthony Williams, actor nord-americà.
1968: James Frain, actor britànic.
1969: Larry Johnson, baloncestista nord-americà.
1969: Michael Bland, bateria nord-americana (The New Power Generation, Nick Jonas & the Administration, Dr. Mambo's Blego i Soul Asylum).
1974: Grace Park, actriu nord-americana.
1976: Antonio Sancho, futbolista mexicà.
1977: Zé António, futbolista portuguès.
1977: Anada Corr, cantant i compositora danesa.
1977: Naoki Matsuda, futbolista japonès (f. 2011).
1977: Andrés Silvera, futbolista argentí.
1978: María Casado, periodista espanyola.
1978: Carlo Giuliani, activista antiglobalització italià.
1978: Pieter van donin Hoogenband, nedador neerlandès.
1979: Nicolas Anelka, futbolista francès.
1979: Arsénio Cabungula Love, futbolista angolès.
1979: Anthony Carelli, lluitador professional canadenc.
1979: Chris Klein actor nord-americà.
1979: Santino Marella, lluitador canadenc.
1980: Mercedes McNab, actriu canadenca.
1982: Carlos Marinelli, futbolista argentí.
1982: François Sterchele, futbolista belga (f. 2008).
1983: Jordan Taylor Hanson, cantant nord-americà d'Hanson.
1984: Liesel Matthews, rica hereva, actriu americana i cantant lírica.
1985: Eva Angelina, actriu porno nord-americana.
1985: Ian Black, futbolista escocès.
1985: Idaira, cantant espanyola.
1985: Brianna Love, actriu porno nord-americana.
1985: Ariel Rebel, model eròtica canadenc.
1986: Jamie Bell, actor britànic.
1988: Lautaro Acosta, futbolista argentí.
1988: Stephen Curri, baloncestista nord-americà.
1988: Sasha Grey, actriu i artista nord-americà.
1988: Miguel González, actor, presentador i cantant colombià.
1989: Colby O'Donis, compositor i guitarrista nord-americà.
1989: Patrick Patterson, baloncestista nord-americà.
1990: Joe Allen, futbolista galés.
1990: Thali García, actriu mexicana integrant de la telenovel·la de Nickelodeon 11-11.
1994: Ansel Elgort, actor nord-americà.

Necrològiques

Països Catalans

2001 - Reus (el Baix Camp): Ramon Barnils, periodista català.

Món

968: Matilde de Ringelheim (n. 895).
1457: Emperador Jingtai de Japó (n. 1428).
1471: Thomas Malory, escriptor anglès (n. 1405).
1647: Federico Enrique d'Orange-Nassau (n. 1584).
1682: Jacob Ruysdael, pintor holandès (n. 1628).
1696: Jean Domat, jurista francès (n. 1625).
1703: Robert Hooke, científic anglès (n. 1635).
1803: Friedrich Gottlieb Klopstock, poeta alemany (n. 1724).
1811: Augustus FitzRoy, Primer Ministre del Regne Unit (n. 1735).
1823: Charles François Dumouriez, general francès (n. 1739).
1823: John Jervis, marí i militar britànic (n. 1735).
1860: Karl Chega, enginyer italià (n. 1802).
1861: Louis Niedermeyer, compositor i professor franc-suís (n. 1802).
1877: Juan Manuel de Roses, polític i militar argentí (n. 1793).
1883: Karl Marx, filòsof, sociòleg, economista i escriptor alemany (n. 1818).
1884: Buenaventura Báez, president dominicà (n. 1812).
1888: Rafael Martínez Molina, metge espanyol (n. 1816).
1932: George Eastman, fotògraf, inventor, i filántropo nord-americà (n. 1854).
1933: Balto, gos d'origen siberiano (n. 1919).
1945: Alexander Granach, actor alemany (n. 1893).
1946: Werner von Blomberg, general alemany (n. 1878).
1960: Oliver Kirk, boxador nord-americà (n. 1884).
1965: Marion Jones Farquhar, tennista nord-americà (n. 1879).
1970: Fritz Perls, mèdic psiquiatre alemany (n. 1893).
1971: Pedro Barrié de la Maça, empresari espanyol (n. 1888).
1973: Howard H. Aiken, enginyer nord-americà (n. 1900).
1973: Rafael Godoy, compositor colombià (n. 1907).
1975: Susan Hayward, actriu nord-americana (n. 1917).
1976: Busby Berkeley, director i coreògraf nord-americà (n. 1895).
1979: Charles Leslie Stevenson, filòsof nord-americà (n. 1906).
1980: Muhammad Hatta, polític indonesi (n. 1902).
1980: Félix Rodríguez de la Font, documentalista i ambientalista espanyol (n. 1928).
1981: Anastasio de Gracia, sindicalista i polític espanyol (n. 1890).
1989: Edward Abbey, escriptor i ambientalista nord-americà (n. 1927).
1989: Zita de Borbó-Parma, emperadriu austro-hongaresa (n. 1892).
1991: Margery Sharp, escriptor anglès (n. 1905).
1992: Jean Poiret, actor i director francès (n. 1926).
1995: William Alfred Fowler, físic nord-americà, Premi Nobel de Física en 1983 (n. 1911).
1997: Fred Zinnemann, director de cinema austríac (n. 1907).
1999: Kirk Alyn, actor nord-americà (n. 1910).
2005: Akira Yoshizawa, artista d'origami japonès (n. 1911).
2006: Lennart Meri, president estonio (1992-2001) (n. 1929).
2006: Alonso Zamora Vicente filòleg, dialectólogo, lexicògraf i escriptor espanyol (n. 1916).
2007: Lucie Aubrac, activista i educadora francesa (n. 1912).
2008: Chiara Lubich, religiosa italiana, fundadora del Moviment dels Focolares (n. 1920).
2009: Alain Bashung, guionista i actor francès (n. 1947).
2010: Peter Greus, actor i director de cinema nord-americà (n. 1926).
2012: Ċensu Tabone, 4º President de Malta (n. 1913).
2013: Ieng Sary, polític Camboyano, membre dels Jemeres Vermells (n. 1925).
2013: Harry Thomson, futbolista escocès (n. 1940).

Festes i commemoracions

Se celebra el dia del nombre π especialment als països de parla anglosaxona on aquesta data s'escriu 3/14 o 3.14.

Santoral catòlic

Sants: Arnau de Pàdua, o de Cattanei, abat benedictí i màrtir; Matilde de Saxònia, emperadriu germànica; Florentina de Cartagena, verge i monja; sant Jacopo Cusmano, fundador dels Missioners Servents i Serventes dels Pobres (mort 1888); beat Agnus de Saragossa bisbe i franciscà (m. 1260); serventa de Déu Zita de Borbó-Parma, emperadriu.

[STV]

15 de març

El 15 de març és el setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-cinquè en els anys de traspàs. Queden 291 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1311 - Cefis (Grècia): els catalans hi derroten l'exèrcit Franc: és la darrera gran batalla dels almogàvers.
1992 - Catalunya: CiU guanya les eleccions al Parlament de Catalunya per tercera vegada: hi obté majoria absoluta.

Món

1493 - Palos de la Frontera (Huelva, Andalusia, Espanya): Cristòfol Colom hi arriba després de descobrir Amèrica.
1822 - Castenaso, prop de Bolonya (Itàlia): esposalles del compositor italià Gioacchino Rossini amb la mezzosoprano madrilenya Isabella Colbran
1848 - Budapest (Hongria) Sándor Petöfi hi llegeix el seu poema Nemzeti Dal (Cant Nacional), que desencadena la revolta contra l'ocupació austríaca.
1922 - Madrid (Espanya): el Partit Comunista hi celebra el primer congrés.
1939 - Txèquia: després de l'ocupació de Praga, els nazis converteixen el país en el "protectorat alemany" de Bohèmia i Moràvia.
1945 - Guatemala: Juan José Arévalo Bermejo és escollit nou president.
1957 - Santo Domingo (la República Dominicana): en el III Congrés Iberoamericà d'Educació s'hi constitueix l'Organització d'Estats Iberoamericans per a l'Educació la Ciència i la Cultura (OEI), a partir de l'Oficina d'Educació Iberoamericana.
1990 - el Brasil: Fernando Collor de Mello és escollit president del país.
1994 - els Estats Units i Rússia: aquests dos països arriben a un acord per permetre la supervisió mútua del desmantellament de l'armament nuclear.
1996 - Malabo (Guinea Equatorial): Teodoro Obiang, fins aleshores president del país, es proclama cap de l'estat.
2006 - Madrid - El Tribunal Suprem no admet a tràmit el recurs presentat del 2 de novembre del 2005 contra el Projecte de Nou Estatut de Catalunya.

Naixements

Països Catalans

1925, Sabadell (Vallès Occidental): Carme Obradors i Domènech, assistenta social sabadellenca.
1927, Barcelona, Barcelonès: Joan Segarra i Iracheta, futbolista jugador del FC Barcelona.
1936, Barcelona, Barcelonès: Francisco Ibáñez Talavera, dibuixant català de còmics, creador de Mortadel·lo i Filemó.
1948, València (l'Horta: Antoni Ortiz Fuster, conegut com a Ortifus, humorista gràfic valencià.
1979, Barcelona, Barcelonès: Ariadna Oltra, periodista i presentadora de televisió (Els Matins de TV3, TN Vespre, 3/24)
1981, Palma, Mallorca: Briggite Yagüe, lluitadora de taekwondo mallorquina.

Món

1825, Santiago de Xile, Xile: Aníbal Pinto Garmendia, advocat i polític xilè, president del país.
1943, Toronto, Ontàrio, Canadà: David Cronenberg, actor canadenc.
1977, Glendale (Califòrnia), EUA: Joe Hahn, DJ i editor audiovisual estatunidenc.

Necrològiques

Països Catalans

2011, València - Maria Beneyto i Cuñat poetessa valenciana. (n. 1925).

Món

44 aC, Roma - Juli Cèsar, polític, militar i escriptor romà, assassinat per un grup de senadors (n. 100 aC).
1984, Madrid (Espanya): Lluís Lúcia i Mingarro, advocat, cap de producció, guionista i director de cinema valencià (n. 1914).

Festes i commemoracions

Dia mundial dels drets dels consumidors.

Santoral catòlic

Onomàstica: sants Madrona de Tessalònica verge i màrtir (s. II); Leocrícia de Còrdova, màrtir; Vicenta de Coria, màrtir; Ramon de Fitero, abat fundador de l'orde de Calatrava; Lluïsa de Marillac, fundadora de les Filles de la Caritat; Climent Maria Hofbauer, prevere redemptorista; Sant Longí, soldat i màrtir; Sisebut de Cardeña, abat benedictí (festivitat fins al 1969, traslladada al 9 de febrer); Zacaries I, papa

[STV]

16 de març

Bonaparte at the pont d'Arcole. 1.801

El dia 16 de març és el setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-sisè en els anys de traspàs. Queden 290 dies per a finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1562, Salou: Tres galiotes de pirates ataquen el poble i hi fan nombrosos captius.
1740: Trobada de la Verge del Sofratge a la platja de Benidorm.
1938: S'inicien els bombardeigs aeris de Barcelona que terroritzen durant tres dies la població civil.
2001: Creació de la Viquipèdia en català.

Món
597 a. C.: els babilonis capturen Jerusalem, i reemplacen a Joaquín amb Sedecías com a rei.
37: a la illa de Capri Itàlia es registra un terratrèmol de 7,0 graus en l'escala de Richter. (Vegeu Terratrèmols en l'Antiguitat).
1190: a York (Anglaterra) els croats cristians comencen la Massacre de York; molts jueus se suïciden per no ser obligats a sotmetre's al baptisme.
1244: en Montsegur (França), els càtars són immolats en una gran foguera.
1322: a Escòcia, en el marc de la Primera Guerra de la Independència, es lliura la batalla de Boroughbridge.
1521: Fernando de Magallanes arriba a les illes Filipines, on morirà un mes després.
1621: en la colònia anglesa de Plymouth (Estats Units), els colons reben la visita del primer indígena mohegan, que els saluda en anglès (que havia après d'uns pescadors): «Benvinguts, anglesos! El meu nom és Samoset».
1781: en el Nou Regne de Granada (actual Colòmbia), Manuela Beltrán i un grapat de criolls creen una manifestació multiclasista des del Socors fins a la capital (Santa Fe de Bogotà) en contra dels espanyols. Conegut com el Moviment dels Comuneros.
1792: a Nicaragua, al poble de Nandaime, actual departament de Granada, neix l'heroi nacional general José Dolores Estrada Gual, vencedor dels filibusteros nord-americans en la Batalla de Sant Jacinto el 14 de setembre de 1856.
1802: en West Point (Nova York) es funda l'acadèmia militar per a oficials.
1812: a Badajoz es lliura la batalla de Badajoz (fins al 6 d'abril), en què les forces britàniques i portugueses assetgen i derroten als francesos durant la Guerra Peninsular.
1812: en la cantonada dels actuals carrers Moreno i Perú (Buenos Aires) Mariano Moreno inaugura la primera biblioteca pública d'aquest país.
1817: a Xile el capità general Bernardo O'Higgins funda l'Escola Militar.
1818: a Veneçuela, l'exèrcit patriota és derrotat en la batalla de la Porta.
1833: en el Teatre La Fenice (de Venècia) s'estrena l'òpera Beatrice vaig donar Tenda, de Vincenzo Bellini.
1895: en el Teatre de la Zarzuela (de Madrid) s'estrena l'òpera La Dolores, de Tomás Bretón amb llibret de José Feliú i Codina.
1916: en Pola de Siero es funda el Club Siero.
1935: en l'Alemanya nazi, Adolf Hitler anuncia l'incompliment del Tractat de Versalles amb la creació de la Wehrmacht (forces armades).
1943: a Madrid (Espanya) comença la Primera Legislatura de les Corts.
1963: en Bali erupciona la muntanya Agung. Moren 11 000 persones.
1966: Estats Units llança el Gemini 8, el 12.º vol tripulat nord-americà i el primer que s'acobla amb el vehicle Agena.
1968: en la Guerra de Vietnam, soldats nord-americanes maten a centenars de civils desarmats (Massacre de My Lai).
1969: en Maracaibo (Veneçuela) 155 persones moren quan un avió DC-9 de Venezuelan Airlines s'estavella després de desenganxar.
1976: en el Regne Unit renuncia el primer ministre Harold Wilson, al·legant raons personals.
1978: en Portsall Rocks, a cinc km de la costa de Bretanya, el supertanque Amoco Cadis es parteix en dos. Produeix el cinquè vessi de la Història.
1988: a l'Iraq es produeix l'atac químic a Halabja, produint al voltant de 7000 morts i 10.000 ferits.
1995: a Estats Units, l'estat de Mississipí ―trenta anys després del final de l'apartheid en aquest país― és l'últim Estat que abole l'esclavitud.
1998: al Vaticà, el papa Juan Pablo II demana perdó per la inactivitat i silenci de molts catòlics durant l'Holocaust jueu.
2003: a tot el món es produeix la vigília més gran de la història, com a part de les protestes mundials contra la invasió d'Estats Units a l'Iraq.
2003: a la Franja de Gaza, un soldat israelià aixafa amb un buldòzer a l'activista nord-americana Rachel Corrie (23), que impedia la demolició de llars palestines.
2005: Israel oficialment retorna Jericó a l'Estat palestí.
2006: l'Assemblea General de les Nacions Unides vota per unanimitat l'establiment del Consell de Drets Humans.
2008: en el Pont Internacional Simón Bolívar (entre Colòmbia i Veneçuela) se celebra el gran recital Paz sense Fronteres, amb la presentació de Juanes, Juan Luis Guerra, Carlos Vives i Juan Fernando Velasco; assisteixen més de 100 000 persones d'ambdós països.
2010: en el sud de París (França), la banda terrorista ETA assassina (per primera vegada en la seva història) a un gendarme, durant un tiroteig per ambdós bàndols.

Naixements

Països Catalans

1849 - València, País Valencià: Joaquín María Arnau Miramón, arquitecte del romanticisme eclèctic valencià.

Món

1465: Cunegunda d'Habsburgo, aristòcrata austríaca.
1473: Enrique V de Sajonia-Meissen, aristòcrata sajón.
1478: Francisco Pizarro, explorador, militar i conqueridor espanyol (f. 1541).
1581: Pieter Corneliszoon Hooft, poeta, dramaturg i historiador neerlandès.
1585: Gerbrand Bredero, escriptor neerlandès.
1634: Madame de la Fayette, escriptora francesa.
1687: Sofia Dorotea d'Hannover, reina prusiana.
1721: Tobias Smollett, escriptor i traductor britànic.
1750: Caroline Herschel, astrònoma britànica d'origen alemany.
1751: James Madison, polític nord-americà, 4.º president.
1756: Jean-Baptiste Carrier, revolucionari francès.
1771: Antoine-Jean Gros, pintor francès.
1773: Juan Ramón González de Balcarce, polític i líder militar argentí.
1774: Matthew Flinders, navegant i cartógrafo britànic.
1789: Georg Simon Ohm, físic alemany al que s'atribueix la Llei d'Ohm.
1792: José Dolores Estrada Gual, militar i heroi nacional nicaraguense (f. 1869)
1800: Ninkō, emperador japonès.
1839: Sully Prudhomme, poeta francès, premi Nobel de Literatura en 1901.
1846: Gösta Mittag-Leffler, matemàtic suec (f. 1927).
1851: Martinus Beijerinck, microbiólogo i botànic neerlandès (f. 1931).
1856: Eugène Bonaparte, emperador francès.
1870: Otto Vernon Darbishire, botànic britànic (f. 1934).
1878: Henry B. Walthall, actor nord-americà (f. 1936).
1881: Pierre Paulus, pintor francès (f. 1959).
1884: Harrison Ford, actor nord-americà del cinema mut.
1884: Aleksandr Beliáyev, escriptor rus de ciència ficció.
1889: Reggie Walker, atleta sud-africà.
1890: Solomon Mikhoels, director de teatre i actor rus.
1892: César Vallejo, poeta peruà (f. 1938).
1897: Conrad Nagel, actor nord-americà (f. 1970).
1906: Francisco Ayala, escriptor espanyol (f. 2009).
1907: Luis de Carlos, empresari espanyol, president del club de futbol Reial Madrid (f. 2004).
1907: José María Otero de Navascués, físic espanyol (f. 1983).
1908: René Daumal, escriptor francès.
1908: Robert Rossen, cineasta nord-americà.
1911: Josef Mengele, metge alemany nazi.
1912: Pat Nixon, primera dama nord-americana.
1916: Mercedes McCambridge, actriu nord-americana.
1916: Tsutomu Yamaguchi, única víctima oficialment reconeguda de les dues bombes nuclears d'Hiroshima i Nagasaki.
1918: Frederick Regnis, físic nord-americà, premi Nobel de Física en 1995.
1920: John Addison, compositor britànic.
1920: Alberto Canyes Escalante, polític i escriptor costarricense.
1920: Tonino Guerra, escriptor i guionista italià (f. 2012).
1920: Traudl Junge, secretària personal d'Adolf Hitler.
1923: Fahd bin Abdelaziz, rei àrab (f. 2005).
1923: Fernando Santos, actor espanyol (f. 1993).
1925: Luis I. Miramontes, químic mexicà, coinventor de la píndola anticonceptiva.
1926: Jerry Lewis, actor i comediant nord-americà.
1927: Vladímir Mijáilovich Komarov, cosmonauta soviètic.
1928: Karlheinz Böhm, actor austríac.
1928: Christa Ludwig, mezzosoprano alemanya.
1928: Ramón Barce, compositor i filòsof espanyol (f. 2008).
1930: Tommy Flanagan, pianista nord-americà de jazz (f. 2001).
1935: Teresa Berganza, soprano espanyola.
1937: Amos Tversky, psicòleg israelià, pioner de la ciència cognitiva.
1939: Carlos Salvador Bilardo, futbolista, entrenador, metge i periodista argentí.
1940: Bernardo Bertolucci, cineasta italià.
1941: Carlos Giménez, historietista espanyol.
1942: María del Carmen Iglesias Cano, historiadora espanyola.
1943: Maruja Torres, escriptora espanyola.
1944: Julio César Iglesias, periodista espanyol.
1948: Michael Bruce, guitarrista nord-americà, de la banda Alice Cooper.
1948: Margaret Weis, escriptora nord-americana.
1949: Sergio Denis, cantantautor argentí.
1949: Erik Estrada, actor nord-americà.
1949: Victor Garber, actor canadenc
1950: Kate Nelligan, actriu canadenca.
1953: Isabelle Huppert, actriu francesa.
1953: Richard Stallman, programador informàtic nord-americà, promotor del programari lliure.
1955: Bruno Barreto, cineasta brasiler.
1958: Jorge Ramos Ávalos, presentador de televisió mexicà.
1959: Flavor Flav, raper nord-americà, de la banda Public Enemy.
1959: Jens Stoltenberg, primer ministre noruec.
1963: Jimmy DeGrasso, baterista nord-americà, de les bandes Megadeth i Ministry.
1964: Pascal Richard, ciclista suís.
1964: Gore Verbinski, cineasta nord-americà.
1965: Belén Rueda, actriu espanyola.
1967: Lauren Graham, actriu nord-americana.
1970: Rafa Pascual, voleibolista espanyol.
1971: Alan Tudyk, actor nord-americà.
1973: Brant Bjork, músic nord-americà, de la banda Kyuss.
1973: Rodrigo Vidal, actor mexicà.
1975: Luciano Castro, actor argentí.
1975: Sienna Guillory, actriu britànica.
1977: Mónica Cruz, actriu i ballarina espanyola.
1977: Alyson Kiperman, actriu nord-americana.
1978: Juan Cabandié, activista argentí de drets humans nascut en captivitat.
1979: Edison Méndez, futbolista equatorià.
1979: Leena Peisa, músic finlandès, de la banda Lordi.
1980: Felipe Reyes, baloncestista espanyol.
1986: Alexandra Daddario, actriu nord-americana.
1986: Ken Doane, lluitador professional nord-americà.
1989: Theo Walcott, futbolista britànic.
1989: Blake Griffin, baloncestista nord-americà.
1991: Wolfgang Van Halin, guitarrista nord-americà.
1991: Elizabeth Mosquera, model veneçolana.

Necrològiques

Món

37: Tiberio, emperador romà.
455: Valentiniano III, emperador romà.
1485: Anne Neville, aristòcrata anglesa, esposa del rei Richard III (n. 1456).
1670: Johann Rudolph Glauber, químic i farmacólogo alemany.
1736: Giovanni Battista Pergolesi, músic italià.
1738: George Bähr, arquitecte alemany (n. 1666).
1829: Diego Muñoz-Torrero, sacerdot i polític espanyol (n. 1761).
1898: Aubrey Beardsley, il·lustrador britànic.
1903: Roy Bean, jurista nord-americà.
1914: Charles Albert Gobat, polític suís, premi Nobel de la Pau en 1902.
1924: Ignacio Silva Ureta, polític xilè (n. 1837).
1930: Miguel Primer de Rivera, militar espanyol, president entre 1923 i 1930.
1935: John James Richard Macleod, metge britànic, premi Nobel de Medicina en 1923.
1935: Aaron Nimzowitsch, ajedrecista danès d'origen letó.
1940: Selma Lagerlöf, escriptora sueca, premi Nobel de Literatura en 1909.
1942: Alexander von Zemlinsky, compositor austríac.
1950: Gregori Maksímov, anarcosindicalista rus (n. 1893).
1955: Luis de Liechtenstein, aristòcrata austríac (n. 1869).
1955: Nicolas de Staël, pintor francorruso (n. 1914).
1957: Constantin Brancusi, escultor romanès (n. 1876).
1959: António Botto, poeta portuguès.
1961: Václav Talich, director d'orquestra i músic txec.
1963: sir William Beveridge, economista britànic.
1964: Lli Enea Spilimbergo, artista argentí.
1968: Gunnar Ekelöf, poeta i escriptor suec (n. 1907).
1970: Tammi Terrell, cantant nord-americà.
1973: José Gorostiza, poeta mexicà.
1975: T-Bone Walker, cantant nord-americà.
1977: Kamal Jumblatt, capdavanter dels drusos libanesos (n. 1917).
1978: Renny Ottolina, cineasta, candidat presidencial i presentador de la TV veneçolana.
1979: Jean Monnet, economista francès (n. 1888).
1980: Tamara de Lempicka, pintora polonesa (n. 1898).
1980: José Guadalupe Zuno, polític mexicà (n. 1891).
1983: Freda Dudley Ward, aristòcrata britànica, amant del rei Eduardo VIII (n. 1894).
1987: Juan Gómez Milles, docent xilè, rector de la Universitat de Xile (n. 1900).
1991: George Rowland Stanley Baring, banquer i diplomàtic britànic (n. 1918).
1994: Francisco Bonilla Martí, obstetra i ginecòleg espanyol (n. 1911).
1995: Heinrich Sutermeister, compositor suís d'òpera.
1996: Charlie Barnett, actor i comediant nord-americà.
1998: Derek Harold Richard Barton, químic britànic, premi Nobel de Química en 1969 (n. 1918).
2003: Lawrence Hugh Aller, astrònom nord-americà (n. 1913).
2003: Rachel Corrie, activista nord-americà (n. 1979).
2003: Eduardo Boza Masvidal, religiós cubà (n. 1915).
2003: Lothar Koch, músic alemany (n. 1935).
2005: José Vento Ruiz, pintor espanyol (n. 1925).
2006: José Noriega, cantant espanyol de tonada.
2010: José Vidal-Beneyto, filòsof, sociòleg i politòleg espanyol (n. 1926).
2011: Josefina Aldecoa, escriptora espanyola (n. 1926).
2012: Estanislao Bàssora, futbolista espanyol (n. 1926).
2013: José Alfredo Martínez de Falç, economista argentí durant la dictadura (n. 1925).
2013: Bobbie Smith, cantant nord-americà de soul, de la banda The Spinners (n. 1936).

Santoral catòlic

sants Agapit de Ravenna, bisbe; Aristòbul de Britània, un dels Setanta deixebles; Hilari i Tacià d'Aquilea, bisbe i diaca màrtirs; Patrici de Màlaga bisbe; Heribert de Colònia, bisbe de Colònia; Finnian el Leprós, abat; Abraham Kidunia, ermità de Mesopotàmia; Eusèbia d'Hamage, verge; beat Joan Cacciafronte, màrtir; Jean de Brébeuf, màrtir al Canadà (1649). Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Hernando de Valdés (1415).

[STV]

17 de març

Six-Winged Seraph. 1.904

El 17 de març és el setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-setè en els anys de traspàs. Queden 289 dies per a finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1883 - Barcelona: s'inaugura el Cementiri del Sud-oest.
1917 - Barcelona: Apareix a la venda el primer nombre de la revista d'historietas ilustradas TBO.
1931 - Barcelona: S'hi funda Esquerra Republicana de Catalunya.
1938 - Barcelona: l'aviació franquista hi continua els bombardejos més devastadors que patirà la ciutat en la guerra Civil Espanyola, que durarà fins l'endemà.
1997 - Vila-seca de Solcina i Salou (el Tarragonès): Port Aventura inaugura la muntanya russa Stampida.
2001:
Es crea el primer article de la Viquipèdia en català (àbac).
Mor el mosso d'esquadra Santos Santamaría en un atemptat d'ETA a Roses.
2006 - Barcelona: Greus disturbis entre els joves que celebraven un 'macro-botellón' clandestí al barri del Raval i la policia.
2007 - Palma, Illes Balears: 50 000 manifestants demanen en aquesta ciutat un canvi en les polítiques de protecció del territori.
2009 - Catalunya Ràdio ingressa com a membre aprovat a la Unió Europea de Radiodifusió (UER).

Món

455 - Petroni Màxim esdevé Emperador de Roma. És assassinat dos mesos més endavant per una multitud enfurismada.
1804 - Per primera vegada es representa l'obra que va escriure Friedrich von Schiller sobre Guillem Tell
1805 - Regne napoleònic d'Itàlia: Neix al Regne d'Itàlia sota el regnat de Napoleó Bonaparte.
1808 - Aranjuez, Espanya: S'inicia al Motí d'Aranjuez, El motí va obligar al rei Carles IV a destituir a Godoy a favor de Ferran VII.
1813 - Prússia: Frederic Guillem III de Prússia declara la guerra a França.
1861 - Víctor Manuel II es proclama rei d'Itàlia. Així quasi es completa la Unificació italiana.
1992, Buenos Aires (Argentina)- Explota una bomba a l'ambaixada d'Israel a Buenos Aires que va fer 29 morts i 242 ferits.
2005 - Madrid (Espanya): el govern de Zapatero en fa retirar l'única estàtua de Franco que hi quedava.

Naixements

Països Catalans

1854 - València: Josep Rodrigo Pertegàs, metge i historiador valencià (m. 1930).
1894 - Tarragona: Domènec Guansé i Salesas, periodista, novel·lista i traductor català.
1935 - Barcelona: Luis Goytisolo i Gay, escriptor català en llengua castellana.
1939 - Ivars d'Urgell, Catalunya: Lluís Prenafeta i Garrusta, empresari i polític.

Món

1473 - Castell de Stirling, Stirling, Escòcia: Jaume IV d'Escòcia, Rei d'Escòcia.
1794 - Montevideo, Banda Oriental: Gabriel Antonio Pereira, President de l'Uruguai.
1768 - Maui, Hawaii: Kaahumanu, reina regent de Hawaii.
1834 - Schorndorf (Württemberg): Gottlieb Daimler, enginyer i inventor alemany.
1839 - Vaduz, Liechtenstein: Josef Rheinberger, compositor i pedagog alemany.
1856: Mikhail Vrubel, pintor rus (m. 1910).
1881 - Frauenfeld, Suïssa: Walter Rudolf Hess, oftalmòleg i professor universitari suís guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1949.
1919 - Montgomery (Alabama, EUA): Nat King Cole, vocalista i pianista de jazz nord-americà.
1920 - Toay (La Pampa, Argentina): Olga Orozco, poetessa argentina.
1938 - Irkutsk (Sibèria, URSS): Rudolf Nuréiev, ballarí soviètic.
1946 - Munic, Alemanya : Georges Jean Franz Köhler biòleg alemany guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1984.
1948 - Conway (Carolina del Sud, EUA): William Gibson, autor de novel·les de ciència-ficció. Un dels líders del moviment ciberpunk.
1955 - Blue Island, Illinois, Estats Units: Gary Sinise, actor i director, productor de cinema i músic estatunidenc.
1962 - Baltimore (Maryland, Estats Units): Mark Pellington, director, productor i actor estatunidenc.

Necrològiques

Països Catalans

1670: Guillem Ramon de Montcada i d'Alagón-Espés-Castre, Gran d'Espanya.
1855, Madrid: Ramon Carnicer i Batlle, compositor català d'òpera, mestre de música i l'autor de l'himne nacional de Xile.
1926, Sant Mateu (Baix Maestrat): Manuel Betí Bonfill, historiador valencià (n. 1864).
1928, Sabadell: Gabriel Clausellas i Aymerich, arxiver català.
1979, Burjassot, Horta Nord: Giacomo Lauri-Volpi, tenor italià.

Món

45 aC:
Tit Labiè mort a la Batalla de Munda.
Publi Ati Var mort a la Batalla de Munda.
180, Vindobona, Panònia: Marc Aureli, emperador romà.
1425, Japó: Ashikaga Yoshikazu, 21è shogun.
1782, Basilea, Antiga Confederació Suïssa: Daniel Bernoulli, matemàtic neerlandès de la família Bernoulli. Va treballar amb Leonhard Euler en les equacions que porten els seus noms. El Principi de Bernoulli és una de les bases de l'aerodinàmica.
1901, Indianapolis, Indiana, EUA: Benjamin Harrison, president dels Estats Units.
1907: Ahmed Lütfi Efendi, historiador otomà.
1917, Zuric, Imperi Alemany: Franz Brentano, filòsof alemany.
1937, Londres, Regne Unit: Austen Chamberlain, polític britànic, Premi Nobel de la Pau del 1925.
1976, Roma, Itàlia: Luchino Visconti, director de cinema italià.
1993, Nyack, Estat de Nova York, Estats Units: Helen Hayes, actriu estatunidenca.
2005, Princeton, Nova Jersey, EUA: George F. Kennan, diplomàtic i conseller governamental nord-americà, figura clau a la Guerra Freda.
2007, Oregon, EUA: John W. Backus, informàtic estatunidenc.
2009, Brasília: Clodovil Hernandes, diputat i presentador de la TV brasilera.

Festes i commemoracions

Festa nacional d'Irlanda

Santoral catòlic

sants Patrici d'Irlanda, patró d'Irlanda; Josep d'Arimatea; Gertrudis de Nivelles, abadessa; beat Juan Nepomuceno Zegri y Moreno, prevere fundador Germanes de la Caritat de la Santíssima Mare de Déu de la Mercè; venerable Teresa Gallifa i Palmarola, fundadora de les Serventes de la Passió.

[STV]

21 de març

El 21 de març és el vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitantaunè en els anys de traspàs. Queden 285 dies per a finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1238 - Xàtiva: el rei Jaume I signa el primer document que confereix lleis pròpies (jutges civils i criminals, la cambra dels jurats de València), a la recentment conquerida València. Açò és la llavor dels Furs valencians
1674 - Vilafranca de Conflent (Conflent): Fracassa la Conspiració de Vilafranca per alliberar la Catalunya Nord, ocupada pels francesos
2004 - Catalunya del Nord: s'hi celebra la primera tanda per elegir 16 escons dels 31 del Consell General dels Pirineus Orientals i a la regió de Llenguadoc-Rosselló (que inclou la Catalunya del Nord).

Món

1098 - Citeaux, Borgonya (França): el religiós francès Robert de Molesme funda el primer monestir del Císter.
1804 - França: Es publica el Codi Civil Francès que serà un referent.
1919 - Hongria: s'instaura el règim de Bela Kun.
1960 - Sharpeville, Sud-àfrica: la policia carrega contra un grup de manifestants desarmats i provoca una massacre.
1993 - Warrington, Gran Bretanya: l'IRA fa esclatar una bomba al centre de la ciutat
2006 - San Francisco (Estats Units): El cofundador del Twitter (aleshores Twttr) envia el primer tweet o piulada amb el missatge just setting up my twttr. (simplement configurant el meu twttr.).

Naixements

Països Catalans

1859, Sabadell: Manuel Ribot i Serra, bibliotecari, arxiver, historiador, dramaturg i poeta català.
1905, Barcelona: Joan Coromines i Vigneaux, lingüista català, autor del "Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana" i de l'"Onomasticon Cataloniae"
1928, Barcelona: Joan Vergés i Calduch, poeta en llengua catalana.

Món

1685, Eisenach, Sacre Imperi Romanogermànic: Johann Sebastian Bach, compositor barroc.
1806, San Pablo Guelatato, Estat d'Oaxaca, Mèxic: Benito Pablo Juárez García, President mexicà amerindi zapoteca. Fou el primer president d'origen amerindi d'un país d'Amèrica.
1921, Villers-Perwin, Bèlgica: Arthur Grumiaux, violinista belga.
1946, Colwyn Bay, País de Gal·les, Regne Unit: Timothy Dalton, actor gal·lès.
1962, Nova York, Estats Units: Matthew Broderick, actor i cantant estatunidenc.
1978, Praga, Txecoslovàquia: Alena Šeredová, actriu i model txeca.
1980, Porto Alegre (Brasil): Ronaldo de Assis Moreira, conegut com a Ronaldinho, futbolista brasiler.

Necrològiques

Països Catalans

1936, Sabadell: Joan Sallent i Prat, impressor català.
1946, Sabadell: Josep Masllovet i Sanmiquel, músic i compositor català.
1981, Castelló de la Plana, Plana Alta: Manuel Calduch i Almela, farmacèutic i botànic valencià (n. 1901).

Món

1617, Gravesend, Kent, Anglaterra: Pocahontas, princesa nativa americana.
1729, Venècia, Itàlia: John Law, economista escocès.
1801, Bonn, Renània), Alemanya: Andrea Luchesi, compositor italià.
1885, Königsberg, Prússia: Karl Zöppritz matemàtic, físic i geògraf alemany.
1985, Denham, Anglaterra: Michael Redgrave, actor anglès.

Festes i commemoracions

Dia Mundial de la Poesia
Dia Internacional per a l'Eliminació de la Discriminació Racial
Equinoccio:
tardorenc en l'hemisferi sud i estival en l'hemisferi nord.
Zodíac: inici de l'horòscop.

Santoral catòlic

Onomàstica: sants Justinià de València, bisbe; Enda d'Arranmore, abadessa; Serapió d'Antinoe, eremita; Fabiola de Roma, matrona, fundadora del primer hospital d'Itàlia al segle V; Nicolau de Flüe, anacoreta; Benedetta Cambiagio Frassinello, fundadora de les Germanes Benedictines de la Providència; beata Santuccia Terrebotti, fundadora de les Serventes de Maria (Santucce); sant Thomas Cranmer (venerat només per l'anglicanisme). Alguns santorals citen erròniament Alfons de Rojas, confòs amb Álvaro de Rojas de Santa María, franciscà. Fins al 1969: sant Benet de Núrsia (per l'aniversari de la traslació de la seva despulla).

[STV]

22 de març

El 22 de març és el vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-dosè en els anys de traspàs. Queden 284 dies per a finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1931 - Ribes de Freser (el Ripollès): s'hi inaugura el tren cremallera que, passant per Queralbs, puja fins al santuari de la Mare de Déu de Núria.

Món

2006 - Euskadi: L'organització terrorista ETA anuncia un alto el foc permanent.

Naixements

Països Catalans

1891, Barcelona: Pere Bosch i Gimpera, arqueòleg i prehistoriador català.

Món

1875: Charles John Tolman, compositor estatunidenc.
1896, Viena, Imperi austrohongarès: Joseph Schildkraut , actor estatunidenc d'origen austríac.
1912, Chicago, Illinois, Estats Units: Karl Malden, actor i director estatunidenc.
1940, Samrong Young, Cambodja: Haing S. Ngor, actor i físic estatunidenc-cambodjà.

Necrològiques

Països Catalans

1863 - Madrid: Josep Manso i Solà, capità general de l'exèrcit reial en els regnats de Ferran VII i Isabel II.
1982 - Sabadell: Conrad Crespí i Vergés, sabadellenc supervivent del camp de concentració nazi de Mauthausen.

Món

1136 - Orte (Itàlia): Alberó II de Chiny-Namur, príncep-bisbe de Lieja.
1832 - Weimar (Turíngia, Alemanya): Johann Wolfgang von Goethe, escriptor alemany.
2004 - Gaza (Palestina): Ahmed Iassín, polític palestí, cap de Hamàs, assassinat per l'exèrcit israelià amb tres míssils llançats des d'un helicòpter de combat.

Festes i commemoracions

Dia internacional de l'aigua (ONU)

Santoral católic

sants Epafrodit de Filipos, deixeble de Sant Pau i llegendari bisbe de Tarragona; Sant Basili d'Ancira, prevere; Pau de Narbona, bisbe i màrtir; Deogràcies de Cartago, bisbe; Benvingut d'Osimo, franciscà; Lea de Roma, vídua. Al luteranisme: Jonathan Edwards, missioner.

[STV]

23 de març

Landscape with Houses at Ceret. 1.913

El 23 de març és el vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-tresè en els anys de traspàs. Queden 283 dies per a finalitzar l'any.

Esdeveniments

Món

625: a Aràbia té lloc la batalla d'Uhud entre musulmans i pagans.
893 (dia d'Any Nou del 280 H en el calendari musulmà): en Sha Bandar (província de Sind, Pakistan) i en Ardabil (50 km a l'oest del mar Caspi, a Iran) es registra un terratrèmol que deixa un saldo de 150.000 morts.
1391: a l'actual frontera francosuiza, a uns 30 km al sud-oest de Basilea, es registra un terratrèmol. Es desconeix el nombre de víctimes fatals.
1508: a Espanya, Fernando el Catòlic signa unes capitulacions amb Juan Díaz de Solís i Vicente Yánez Pinzón, per les quals aquests es comprometen a tractar de buscar un estret entre l'Atlàntic i el Pacífic.
1534: a Roma, el papa Clement VII declara que excomunicarà a Enrique VIII d'Anglaterra si persisteix a divorciar-se de Catalina d'Aragó.
1536: en el volcà Etna, uns 50 km al nord de Catania (Sicília) es registra un terratrèmol de 5,1 graus en l'escala sismológica de Richter. Es desconeix el nombre de víctimes fatals.
1568: es lliura la batalla de Longiumeau, per la qual es va posar fi a la segona guerra de religió entre els hugonotes i els catòlics francesos.
1582: en Datong (Xina), 350 km a l'oest de Pequín, es registra un terratrèmol de 5 graus en l'escala sismológica de Richter. Es desconeix el nombre de víctimes.
1584: al costat del riu Sant Joan, en l'Estret de Magallanes, Pedro Sarment de Gamboa funda la ciutat de Rei don Felipe.
1708: arriba a Firth of Forth James Francis Edward Stuart.
1748: a València, un terratrèmol mata a 10.000 persones i destrueix el castell de Montesa, seu de l'ordre militar d'aquest nom.
1748: a Londres, Händel estrena la seva obra Alexander Balus.
1766: a Madrid comença el Motí de Squillace, revolta popular en protesta per la política del ministre de Carlos III.
1775: a l'església episcopal de Sant Joan (Richmond, Virginia, Estats Units) Patrick Henry aconsegueix que la colònia de Virgínia s'una a la Guerra de la Independència dels Estats Units després d'un discurs que acaba amb la seva famosa frase “Give em liberty or give em death” (“Donin-me llibertat o mort”).
1801: en el seu dormitori del castell San Miguel (Moscou), el tsar Pablo I de Rússia és copejat amb una espasa, i després escanyat.
1806: a Estats Units, després d'arribar a l'oceà Pacífic, els exploradors Lewis i Clark i els seus «cossos de descobridors» emprenen el viatge de retorn.
1808: el mariscal Murat, encunyat de Napoleó, arriba a Madrid al comandament d'un poderós exèrcit francès amb l'encàrrec d'atreure a Baiona a la família real espanyola, al mateix temps que es nega a reconèixer a Fernando VII com a rei. Murat, que havia estat nomenat lloctinent de Napoleó a Espanya el 20 de febrer, havia iniciat ja l'ocupació del regne, ocupant les places de Pamplona, Barcelona, Figueras i Sant Sebastià.
1821: a Grècia —en el marc de la seva Guerra d'Independència— es realitza la batalla i caiguda de la ciutat de Kalamata.
1839: a Estats Units es registra per primera vegada l'ús de l'OK com a abreviatura d'oll korrect en el periòdic Boston Morning Post.
1844: a Madrid torna després del seu desterrament la Regna Mare María Cristina.
1848: a Venècia, la República de Sant Marcos, s'allibera d'Àustria i proclama la seva independència.
1848: arriba a Port Chalmers (Nova Zelanda) el vaixell John Wickliffe, portant els primers pioners escocesos. Funden la província d'Otago.
1857: a Nova York, Elisha Otis instal·la el primer ascensor a Broadway 488.
1860: batalla de Wad-Ras, que posa fi a la guerra d'Àfrica, guanyada per les tropes espanyoles, dirigides per O'Donnell, i en la qual Prim es va cobrir de glòria.
1868: en Oakland (Califòrnia) es funda la Universitat de Califòrnia.
1877: a Utah, Estats Units, és executat per afusellament John D. Llegeix per la seva participació en la massacre de Mountain Meadows, l'únic portat a judici pel fet.
1879: en el marc de la Guerra del Pacífic (entre Xile i Bolívia), es duu a terme la Batalla de Calama i l'ocupació de Calama per part de l'exèrcit xilè.
1889: a Estats Units, el president Benjamin Harrison obre l'estat d'Oklahoma a l'assentament de blancs.
1889: en l'est de Londres s'obre oficialment el ferri gratuït Woolwich.
1889: en Qadian (Índia), l'hazrat Mirza Ghulam Ahmad estableix la comunitat musulmana Ahmadiyya.
1896: la Legislatura de l'Estat de Nova York decreta la llei Raines, que restringia la venda de begudes alcohòliques en hotels els diumenges.
1901: Estats Units lliura a Espanya el preu de la venda de les illes de Joló (Filipines).
1901: el món s'assabenta que nens i dones bóeres moren de gana en els camps de concentració britànics en Transvaal.
1902: la Càmera d'Itàlia eleva l'edat legal per al treball de 9 a 12 anys per als nens i d'11 a 15 per a les nenes.
1902: en el camp d'experiències de Torregorda (Madrid) es verifica el canó anglès Dikker, comprat pel govern espanyol.
1903: a Estats Units, els Germans Wright sol·liciten una patent per a la seva invenció de l'aeroplano d'ala fixa.
1909: a Nova York, l'ex president Theodore Roosevelt viatja a un safari a Àfrica. El viatge és patrocinat per l'Institut Smithsoniano i la Societat Geogràfica Nacional.
1910: en les Illes Canàries, les feministes presenten la seva candidatura per a les eleccions, àdhuc sabent que no seran triades, com un acte de denúncia cap a l'exclusió política a la qual es veuen sotmeses les dones.
1910: en determinades poblacions espanyoles, els vehicles queden autoritzats a circular el Dijous i Divendres Sant.
1915: a Múrcia es crea la universitat, per Reial decret.
1915: la ciutat polonesa de Przemyśl capitula i els russos fan 120 000 presoners.
1918: Letònia proclama la seva independència.
1919: a Milà (Itàlia) Benito Mussolini funda el Fasci vaig donar Combattimento, antecedent del Partit Nacional Feixista.
1920: a Salzburg (Àustria) s'inaugura el primer festival.
1921: el govern alemany autoritza la importació de salitre des de Xile.
1923: a Sevilla s'estrena la cantata El Retaule de Maese Pedro, del compositor espanyol Manuel de Falla.
1924: a Berlín (Alemanya) s'inaugura l'Institut Werner Siemens d'investigació radiològica.
1925: l'estat de Tennessee prohibeix l'ensenyament de la teoria de l'evolució.
1927: el poeta Antonio Machado és triat per ocupar una butaca en la Real Acadèmia Espanyola.
1928: José Carlos Mariátegui abandona l'APRA i funda el Partit Comunista Peruà.
1929: en Santa Fe (Argentina), el riu Paraná aconsegueix els 6,55 metres d'altura, i inunda la ciutat.
1931: es concedeix a Espanya la llibertat condicional per als signants del manifest revolucionari.
1931: en el marc de la lluita per la independència de l'Índia, Bhagat Singh, Rajguru i Sukhdev són enviats a treballs forçats en les galeres. Els neguen la seva comanda de ser afusellats.
1933: el Reichstag aprova una llei per la qual es concedeixen plens i excepcionals poders al govern d'Hitler.
1935: se signa la Constitució de les Filipines.
1942: en el marc de la Segona Guerra Mundial, en l'oceà Índic, les forces japoneses capturen les Illes Andamán.
1945: els exèrcits aliats creuen el Rhin.
1945: a Manila (Filipines), l'exèrcit japonès realitza una matança d'espanyols.
1948: el britànic John Cunningham bat un nou rècord d'altura de 16 800 m amb l'avió de reacció Vampire.
1949. se signa a la ciutat libanesa de Ras el-Nakura un armistici entre Israel i Líban.
1955: en el Lloc de proves de Nevada, Estats Units detona la seva bomba atòmica Ess, d'1,2 kton, la setena de les 14 de l'operació Teapot. És la bomba n.º 58 de les 1127 que Estats Units va detonar entre 1945 i 1992.
1956: Pakistan es converteix en la primera República Islàmica del món (Actualment aquest és el Dia de la República).
1956: a Hongria es realitza la rehabilitació pòstuma de László Rajk, antic ministre d'Afers exteriors executat en 1949.
1959: Günter Grass publica la novel·la El tambor d'hojalata.
1960: una sentència del Tribunal Constitucional alemany de Kalsruhe atorga als metges, en el futur, l'accés lliure al segur implantat per l'Estat.
1965: la NASA llança el Gemini 3, la primera nau amb dos astronautes (Gus Grissom i John Young).
1965: Joaquín Merino obté el premi Cafè Gijón per la seva novel·la L'illa.
1970: a Cambodja, el destituït rei Sihanuk demana als seus súbdits que es passin a la resistència contra el govern de Lon Nol.
1971: a Argentina la Junta de Comandants en Cap de les Forces Armades destitueix al president de facto Roberto Levingston.
1971: a Europa 100 000 camperols realitzen manifestacions de protesta contra la política agrària de la Comunitat Econòmica Europea.
1971: Argentina i Veneçuela restableixen relacions diplomàtiques.
1976: entren en vigor el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i el seu Protocol Facultatiu.
1979: en la central nuclear de Three Mile Island, prop d'Harrisburg (Estats Units) es produeix un accident nuclear.
1979: Laos i Cambodja signen un tractat d'amistat; conclou la formació d'una Assemblea la Indoxina, sota l'empara de Vietnam.
1980: el Sha de Pèrsia, exiliat a Panamà, viatja a Egipte, on ha de ser hospitalitzat.
1980: a Suècia, el 58,2% dels votants aprova en referèndum la construcció de noves centrals nuclears.
1980: a El Salvador l'arquebisbe Óscar Romero dóna el seu famós sermó dirigint-se a l'exèrcit, demanant-li que deixi de matar salvadorencs. L'endemà serà assassinat durant una missa per agents del Govern.
1980: Amb la participació de milers de joves alfabetizadores inicia la Croada Nacional d'Alfabetització a Nicaragua.
1981: en Bangladés, un cop d'estat derroca al Govern.
1981: es constitueix a Espanya un comandament únic de lluita contra el terrorisme, format per les forces armades, la policia nacional i la guàrdia civil, l'objectiu prioritari de la qual és la desarticulació d'ETA.
1982: a Guatemala, el general dretà Efraín Ríos Montt enderroca el govern democràtic de Fernando Romeo Lucas García.
1983: Ronald Reagan anuncia el Sistema Estratègic de Defensa, conegut com a Guerra de les Galàxies (per la pel·lícula Star Wars).
1984: a Roma (Itàlia) un grup de lladres es porten una caixa forta blindada amb valors equivalents a 3500 milions de pessetes.
1986: l'OPEP anuncia que accepta una baixa global de producció de cru. Suïssa.
1986: a Mèxic es publiquen les altes taxes de mortalitat infantil per desnutrició.
1986: a Bolívia s'utilitza el 60% de les exportacions per pagar el deute extern.
1986: a Quito (Equador) el govern busca recuperar el mercat socialista.
1986: a Atenes (Grècia) esclata una bomba contra l'estàtua de Truman.
1986: a Tòquio (Japó) Nakasone exhorta enfortir l'exèrcit.
1986: el govern de la URSS s'indigna per una prova nuclear en Nevada (Estats Units).
1987: Willy Brandt dimiteix com a president dels socialistes alemanys després de l'escàndol d'espionatge.
1987: es declaren amenaçades les Taules de Daimiel (Espanya) a causa d'incendis i per l'excessiva perforació de pous.
1987: el ministeri fiscal espanyol presenta una querella contra Lola Flores per presumpte delicte fiscal.
1988: en Sapoá (Nicaragua) se signa un acord d'alto-el-foc entre el Govern i la resistència nicaragüenc, amb presentació de programes per a la pacificació del país.
1989: es legalitza el dret a la vaga a Hongria, segon país de l'Europa de l'Est que ho reconeix, després de Polònia.
1989: l'asteroide 4581 Asclepius (de 300 m de diàmetre) pansa a 0,70 milions de km de la Terra (en comparació, la Lluna es troba a uns 0,38 milions de km).
1990: la trapecista espanyola Pinito de l'Or guanya el Premi Nacional de Circ 1990, atorgat per vegada primera pel Ministeri de Cultura.
1990: Lothar de Maizière, president de la CDU de la RDA, accepta l'encàrrec de formar el primer Govern democràtic del país després de la seva victòria en les eleccions del 18 de març.
1992: Presentació als mitjans de comunicació del nou tren d'alta velocitat espanyol AVE, que recorre 317 km, des de Madrid a Adamuz (Còrdova), i aconsegueix una velocitat de 300 km/h.
1993: Noruega, Àustria, Finlàndia i Suècia començaran converses per al seu ingrés en la Comunitat Europea.
1994: a Mèxic, el llavors candidat Priísta a la Presidència de la República, Luis Donaldo Colosio Murrieta sofreix un atemptat mentre es trobava en campanya política a la ciutat de Tijuana (Baixa Califòrnia). Mor hores més tard a l'Hospital General de la mateixa ciutat.
1994: el vol 593 d'Aeroflot impacta contra un pujol en Óblast de Kémerovo. Moren 75 persones.
1997: en el llogaret d'Havaspur, 60 km a l'oest de la ciutat sagrada de Gaya (Índia), el grup terrorista Ranvir Sena (format per terratinents brahmanes de dretes) maten a 10 dalits (persones de casta baixa). Amb la sang de les víctimes escriuen el nom de l'organització en les parets del poble.
1997: a Sant Sebastià (Espanya), milers de manifestants —convocats per l'organització Gesto per la Pau—, demanen el final de la violència d'ETA i l'alliberament del funcionari de presons José Antonio Ortega Lara (que porta 431 dies segrestat) i l'empresari Cosme Delclaux (132 dies).
1997: el poeta asturià Ángel González ingressa en la Real Acadèmia de la Llengua Espanyola amb el discurs «Les altres solituds d'Antonio Machado, per ocupar la butaca P (majúscula), desert després de la mort d'antropòleg i historiador Julio Car Baroja.
1998: a Estats Units, la pel·lícula Titanic rep 11 Óscars.
1999: a Asunción (Paraguai) tres individus amb vestit militar maten a tirs al vicepresident paraguaià, Luis María Argaña, principal adversari polític del president Raúl Cubas. L'endemà, la Cambra de diputats de Paraguai acusa al president Cubas de l'assassinat d'Argaña i vota que sigui jutjat i destituït pel Senat.
1999: a Viena, l'OPEP) ratifica la nova retallada mundial de producció de 2,1 milions de barrils de cru diaris per forçar un augment del seu preu.
2001: l'estació espacial russa Mir reingresa a l'atmosfera terrestre i es desintegra abans de tocar la superfície terrestre.
2005: el Parlament de Pristina nomena al capdavanter de l'Aliança per al futur de Kosovo, Bajram Kosumi, nou cap de l'Executiu.
2005: la policia francesa deté a dos presumptes membres d'ETA, un dels quals pot ser el sotscap dels comandos de la banda, Joseba Segurola.
2005: l'ajuntament de Guadalajara (Espanya) retira les estàtues del dictador Francisco Franco i del fundador de Falange, José Antonio Primer de Rivera.
2005: científics espanyols descriuen, per primera vegada, l'estructura del virus de la verola.
2005: per primera vegada els astrònoms veuen llum de planetes extrasolars.
2014: Jennyfer i Ariel es van dir els primers bon dia del dia, són genials.

Naixements

Països Catalans

1929, Río Muni, Guinea Equatorial: Guillem d'Efak, cantant, escriptor i actor manacorí.
1969, la Pobla del Duc (la Vall d'Albaida: Eduard Forés Boscà, locutor de ràdio, presentador de televisió i cantant valencià.

Món

603: Pacal II, governant maya. (f. 683).
1429: Margarita d'Anjou, regna consort anglesa (f. 1482).
1645: William Kidd, llegendari pirata escocès (f. 1701).
1699: John Bartram, botànic nord-americà (f. 1777).
1732: María Adelaida de França, noble francesa (f. 1800).
1749: Pierre Simon Laplace, matemàtic i astrònom francès.
1754: Jurij Bartolomej Vega, matemàtic, físic i oficial d'artilleria eslovè (f. 1802).
1769: William Smith, geólogo i cartógrafo britànic (f. 1839).
1814: Gertrudis Gómez d'Avellaneda, poetisa i escriptora cubana (f. 1873).
1833: Franz Bendel, compositor i pianista bohemi (f. 1874).
1834: Julius Reubke, compositor, pianista i organista alemany (f. 1858).
1852: Domingo Rivero, poeta espanyol.
1858: Ludwig Quidde, historiador i pacifista alemany, premi Nobel de la Pau en 1927.
1868: Dietrich Eckart, polític i ideòleg alemany.
1878: Franz Schreker, director d'orquestra i compositor austríac (f. 1934).
1881: Roger Martin du Gard, novel·lista francès, premi Nobel de Literatura en 1937.
1881: Hermann Staudinger, químic alemany, Premi Nobel en 1953.
1881: Egon Petri, pianista alemany (f. 1962).
1882: Emmy Noether, matemàtica alemanya.
1887: Juan Gris, pintor espanyol.
1887: Félix Yusupov, aristòcrata rus (f. 1967).
1893: Cedric Gibbons, director artístic de cinema nord-americà.
1893: Angel Cruchaga Santa María, poeta xilè, Premi Nacional de Literatura de Xile (1948) (f. 1964).
1896: Manuel Suárez i Suárez, empresari i mecenes mexicà (f. 1987).
1897: Raúl Porras Barrenechea, historiador i diplomàtic peruà (f. 1960).
1900: Erich Fromm, psicoanalista germà-nord-americà.
1903: Alejandro Casona, dramaturg espanyol.
1904: Joan Crawford, actriu nord-americana (f. 1977).
1905: Lale Andersen, cantautora alemanya (f. 1972).
1907: Daniel Bovet, farmacólogo suís, Premi Nobel de Medicina en 1957.
1910: Akira Kurosawa, cineasta japonès.
1912: Werner von Braun, enginyer espacial alemany.
1915: Vasili Záitsev, militar soviètic.
1920: Milton Castellanos Everardo, polític mexicà (f. 2011).
1922: Ugo Tognazzi, actor i cineasta italià (f. 1990).
1923: Louis Moretz, músic i escriptor argentí.
1929: Roger Bannister, atleta britànic.
1931: Víktor Korchnói, ajedrecista rus.
1932: Larry Evans, ajedrecista nord-americà.
1932: Louisiana Xarxa, cantant i guitarrista de blues nord-americana (f. 2012).
1933: Rolando Cárdenas, poeta xilè (f. 1990).
1933: Philip Zimbardo, psicòleg nord-americà.
1934: Mark Rydell, cineasta nord-americà.
1935: María Vaner, actriu argentina (f. 2008).
1937: Robert Gall, biòleg nord-americà.
1937: Moacyr Scliar, escriptor brasiler (f. 2011).
1942: Michael Haneke, cineasta austríac.
1943: Nils-Aslak Valkeapää, escriptor finlandès.
1944: Michael Nyman, pianista, musicólogo i compositor britànic.
1945: Franco Battiato, cantautor italià.
1949: Ric Ocasek, cantant nord-americà de The Cars.
1951: Corinne Clery, actriu francesa.
1952: Kim Stanley Robinson, escriptor nord-americà.
1953: Chaka Khan, cantant nord-americà.
1955: Moses Malone, baloncestista nord-americà.
1956: José Manuel Durão Barroso, polític i primer ministre portuguès (2002–2004), president europeu (2004– ).
1957: Amanda Plummer, actriu nord-americana.
1957: Nieves Herrero, periodista espanyola.
1959: Catherine Keener, actriu nord-americana.
1959: Philippe Volter, actor belga (f. 2005).
1960: Rafael Ferrer, actor nord-americà.
1963: Míchel (José Miguel González), futbolista espanyol.
1964: Óscar de Jesús Vargas, ciclista colombià.
1965: Richard Grieco, actor nord-americà.
1968: Damon Albarn, cantant britànic de Blur i Gorillaz.
1968: Fernando Ferro, futbolista espanyol.
1969: Juan Ramón López Car, entrenador espanyol de futbol.
1971: Malena Muyala, cantant i compositora uruguaiana.
1971: Karen McDougal, model nord-americà.
1972: Nuria Roca, periodista i presentadora espanyola.
1973: Jerzy Dudek, futbolista polonès.
1973: Jason Kidd, baloncestista nord-americà.
1976: Dougie Lampkin, pilot britànic de trial.
1976: Michelle Monaghan, actriu nord-americana.
1976: Keri Russell, actriu nord-americana.
1976: Ricardo Zonta, pilot brasiler de Fórmula 1.
1978: Walter Samuel, futbolista argentí.
1978: Nicholle Tom, actriu nord-americana.
1979: Ray Gordy, lluitador professional nord-americà.
1982: José Contreras, futbolista xilè.
1983: Arturo Arredondo, guitarrista mexicà de Colla.
1983: Jerome Thomas, futbolista britànic.
1986: Steven Strait, actor nord-americà.
1986: Andrea Dovizioso, pilot italià de motos.
1989: Formose Mendy, futbolista senegalès.
1990: Jaime Alguersuari, pilot espanyol de Fórmula 1
1992: Kyrie Irving, baloncestista nord-americà.

Necrològiques

Països Catalans

1900, Alacant (l'Alacantí: Llorenç Casanova i Ruiz, pintor valencià (n. 1844).

Món

1022: Zhenzong, emperador xinès.
1369: Pedro I de Castella, rei castellà entre 1350 i 1369.
1555: Julio III, papa catòlic italià.
1606: Justo Lipsio, humanista flamenc.
1606: Toribio de Mogrovejo, bisbe peruà.
1613: Jerónimo d'Ayanz i Beaumont, militar i inventor espanyol (f. 1553).
1627: Ludovico Zacconi, compositor italià.
1748: Johann Gottfried Walther, compositor alemany (n. 1684).
1779: Antonio Gómez de la Torre, bisbe espanyol (n. 1711).
1813: Augusta d'Hannover, noble britànica.
1842: Stendhal, escriptor francès.
1849: Andrés Manuel del Riu, científic espanyol (n. 1764).
1866: Juan José Lerena i Barry, marí espanyol (n. 1796).
1879: Eduardo Abaroa Hidalgo, enginyer i militar bolivià.
1901: Konstantin Stoilov, polític búlgar (n. 1853).
1904: Apolinário Porto-Alegri, escriptor, historiògraf, poeta i periodista brasiler (n. 1844).
1917: Carolina Muzzilli, activista socialista argentina (n. 1889).
1923: Marcos Mateo Conesa, militar espanyol i un dels Últims de Filipines.
1942: Marcelo T. d'Alvear, president argentí.
1943: Joseph Schillinger, compositor i teòric rus-ucraïnès (n. 1895).
1946: Alberto Ghiraldo, escriptor anarquista argentí.
1946: Francisco Llarg Caballero, polític i president espanyol entre 1936 i 1937.
1953: Raoul Dufy, pintor, artista gràfic i dissenyador tèxtil francès.
1955: Artur Bernardes, polític brasiler, president entre 1922 i 1926 (n. 1875).
1964: Peter Lorre, actor hongarès-nord-americà (n. 1904).
1965: Mae Murray, actriu nord-americana (n. 1889).
1969: Arthur Lismer, pintor canadenc (n. 1895).
1970: Skull Murphy, lluitador professional canadenc (n. 1930).
1971: Simon Vestdijk, escriptor holandès (n. 1898).
1972: Cristóbal Balenciaga, modista espanyol (n. 1895).
1979: Antonio Brosa, violinista espanyol (n. 1894).
1981: Claude Auchinleck, militar britànic (n. 1884).
1981: Mike Hailwood, piloto de motociclisme i automobilisme britànic (n. 1940).
1981: José María Moreno Galván, intel·lectual, periodista espanyol (n. 1923).
1993 Nabucodonosorcito, pallasso espanyol (n. 1912).
1992: Friedrich Hayek, filòsof austríac, Premi Nobel d'Economia en 1974 (n. 1931).
1994: Luis Donaldo Colosio, polític mexicà (n. 1950).
1994: Giulietta Masina, actriu italiana (n. 1921).
1994: Álvaro del Portillo, bisbe espanyol (n. 1914).
1995: Alfons Deloor, ciclista belga (n. 1910).
1999: Luis María Argaña, polític paraguaià (n. 1932).
2002: Gabriel Betancourt, polític colombià (n. 1918).
2003: Daniel Estrada Pérez, advocat i polític peruà (n. 1947).
2006: Eloy de l'Església, cineasta espanyol (n. 1944).
2007: Paul Cohen, matemàtic nord-americà (n. 1934).
2008: Hugo Corretja, periodista i escriptor xilè (n. 1926).
2009: Carlos Semprún Maura, escriptor, dramaturg i periodista espanyol (n. 1926).
2009: Raúl Macías, «el Ratolí Macías», boxador mexicà (n. 1934).
2009: Álvaro Ugaz Otoya, periodista peruà (n. 1968).
2011: Elizabeth Taylor, actriu britànica (n. 1932).
2011: Juan Carlos Eguillor Uribarri, historietista, pintor i gravador espanyol (n. 1947).
2012: Chico Anysio, actor i comediant brasiler (n. 1931).

Festes i commemoracions

Dia Meteorològic Mundial

Santoral católic

Sant Josep Oriol, prevere i patró del barri del Pi de Barcelona;
Sant Toribi de Mogrojevo, patró de l'episcopat iberoamericà;
Sants Victorià, Frumenci i companys, màrtirs;
Sants Domeci, Pelàgia, Àquila i Teodosi de Cesarea, màrtirs
Beata Rafqa Shabaq al-Rayes.

[STV]

24 de març

El 24 de març és el vuitanta tercer dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta quatrè en els anys de traspàs. Queden 282 dies per a finalitzar l'any.

Esdeveniments

Món

146 a. C.: prop de l'actual ciutat de Tunísia, cau la ciutat de Cartago a les mans de l'exèrcit romà liderat per Escipión Emiliano, produint-se la destrucció gairebé completa de la localitat.
18: en Messina (Sicília) i Reggio (Calàbria) succeeix un terratrèmol. Es desconeix el nombre de morts. Una setmana abans havia succeït un altre terratrèmol igualment violent.
818: en al-Ándalus, Al-Hakam I ordena reprimir durament un motí produït en el raval de Còrdova.
1603: a Japó, Ieyasu Tokugawa funda el Shogunato Tokugawa
1720: a Suècia, Federico d'Hesse és triat rei.
1808: a Espanya, Fernando VII és acollit amb entusiasme com a nou monarca pel poble de Madrid, ja que amb ell acabava el govern de Manuel Godoy.
1814: a Espanya, Fernando VII entra per fer-se càrrec del Govern després de la Guerra de la Independència espanyola.
1815: a Espanya, Fernando VII institueix l'ordre d'Isabel la Catòlica per premiar els serveis prestats en les colònies d'Amèrica.
1853: a Anglaterra, primer intent de creació d'una Companyia de Trànsit Aeri amb Globus per part del britànic William Henson, qui va presentar el seu projecte al Parlament per a la seva aprovació.
1854: a Veneçuela és abolida l'esclavitud
1875: a Espanya, en el transcurs de les Guerres carlistas, Alfonso XII es posa al capdavant de l'Exèrcit del Nord.
1879: Bolívia i Xile s'enfronten en la Guerra del Pacífic.
1882: Robert Koch anuncia el descobriment del bacteri responsable de la tuberculosi, la Mycobacterium tuberculosi (bacil de Koch).
1895: a Barcelona (Espanya), Valentí Almirall, complint l'encàrrec testamentario del periodista i dramaturg Rossend Arús, funda la Biblioteca Pública Arús, amb 25 000 volums.
1916: des de Folkestone salpa a les 13:15 hores el vaixell Sussex, de la Companyia de Ferrocarrils de l'Estat Francès. Dues hores després el vaixell és torpedeado per un submarí alemany. El nombre de morts s'estima en uns vuitanta, entre ells el compositor espanyol Enrique Granados i la seva esposa.
1917: a Lima (Perú) es funda la Pontifícia Universitat Catòlica del Perú.
1919: a Kansas (Estats Units), el maçó Frank Doneu Land (1890-1959) funda la secta DeMolay, per acollir a nens joves de 12 a 21 anys exclusivament.
1942: per evitar que caigui en mans dels invasors nazis, el quadre La ronda de nit (del pintor neerlandès Rembrandt), és traslladat des d'un búnker en les dunes d'Heemskerk i Zandvoort a refugis a Maastricht i Steenwijk.
1953: en el Lloc de proves de Nevada, Estats Units detona la bomba atòmica Nancy, de 24 kt. És la segona bomba (d'onze) de l'operació Upshot-Knothole.
1973: a Anglaterra, la banda de rock progressiu Pink Floyd publica The dark side of the moon.
1976: a Argentina, forces militars donen un cop d'estat i deposen a la presidenta constitucional María Estela Martínez de Perón, iniciant l'última i més sagnant dictadura militar d'aquesta nació. Des de 2005 aquest dia és declarat firat nacional en commemoració de les víctimes.
1980: a El Salvador, un comando d'ultraderecha liderat pel militar Roberto d'Aubuisson, assassinen durant una missa a Monsenyor Óscar Romero, arquebisbe de San Salvador, defensor dels drets humans, en el marc de la Guerra Civil d'El Salvador.
1989: a Alaska, el vaixell Exxon Valdez vessa 240 000 barrils (38 milions de litres) de petroli.
1999: l'OTÁN inicia la campanya de bombardejos sobre objectius a Iugoslàvia.
2001: en EE. UU., Apple presenta la desena versió del seu sistema operatiu, Mac US X.
2006: a Espanya, la banda terrorista ETA comença un alto-el-foc permanent.
2007: la Selecció de futbol de Montenegro juga el seu primer partit oficial contra la d'Hongria, guanyant-li 2 a 1.
2007: a San Salvador d'Alesga (Astúries) s'inaugura el Parc de la Prehistòria de Teverga.
2009: a Xile, Farmàcies Fumada reconeix haver-se coludido amb altres dues cadenes per elevar el preu de més de 200 fàrmacs de manera artificial. Les tres empreses manegen per separat més del 90% del mercat dels fàrmacs a Xile.

Naixements

Països Catalans

1786, Móra d'Ebre: Joan Baptista Siurana i d'Ossó, oficial de l'exèrcit espanyol erudit català.
1901, Vila-real, Plana Alta: Manuel Calduch i Almela, farmacèutic i botànic valencià (m. 1981).
1952, Barcelona: Joaquim Monzó i Gómez, conegut com a Quim Monzó, escriptor en català.
1957, Barcelona: Sílvia Munt i Quevedo, actriu de teatre, cinema i televisió, i directora de cinema catalana.
1975, València: Arturo Valls, actor i presentador de televisió valencià.

Món

1188: Fernando de Flandes, comte de Flandes.
1490: Georgius Agrícola, minerólogo alemany.
1579: Tirso de Molina, escriptor espanyol (f. 1648).
1607: Michiel de Ruyter, almirall neerlandès.
1607: Carlos-Jacinto d'Urríes i Monleón, noble espanyol.
1628: Sofia Amelia de Brunswick-Lüneburg, reina alemanya de Dinamarca i de Noruega.
1657: Arai Hakuseki, escriptor i polític japonès.
1693: John Harrison, rellotger anglès.
1775: Pierre Berthezène, militar francès.
1775: Pauline Auzou, pintora francesa.
1782: Orest Kiprenski, pintor rus (f. 1836).
1797: Antonio Rosmini, pensador italià.
1808: María Malibrán, cantant franc-espanyola d'òpera.
1809: Mariano José de Larra, escriptor i periodista espanyol.
1809: Joseph Liouville, matemàtic francès (f. 1882).
1820: Alexandre-Edmond Becquerel, físic francès.
1829: Vicente Barrantes, poeta i bibliófilo espanyol (f. 1898).
1829: Ignacio Zaragoza, general mexicà.
1834: William Morris, pintor, dibuixant i escriptor britànic.
1834: John Wesley Powell, explorador nord-americà.
1835: Josef Stefan, matemàtic eslovè-austríac.
1855: Olive Schreiner, escriptora sud-africana.
1874: Luigi Einaudi, polític i president italià (1948-1955).
1874: Harry Houdini, il·lusionista nord-americà d'origen hongarès (f. 1926).
1875: Henry Hallett Dóna-li, fisiólogo britànic, Premi Nobel de Medicina en 1936.
1782: Orest Kiprenski, pintor rus.
1884: Peter Debye, físic-químic nord-americà, Premi Nobel de Química en 1936.
1886: Edward Weston, fotògraf nord-americà.
1887: Roscoe Arbuckle, actor nord-americà.
1891: Serguéi Ivánovich Vavílov, físic soviètic.
1893: Walter Baade, astrònom alemany.
1897: Wilhelm Reich, psicoanalista i escriptor austríac (f. 1957).
1901: Ub Iwerks, animador nord-americà (f. 1971).
1903: Adolph Butenandt, bioquímic alemany, Premi Nobel de Química en 1939.
1903: Malcolm Muggeridge, escriptor britànic.
1909: Clyde Barrow, forajido nord-americà (f. 1934).
1910: Richard Conte, actor nord-americà.
1911: Joe Barbera, animador, director i productor nord-americà (f. 2006).
1916: José Bódalo, actor espanyol d'origen argentí.
1917: Constantine Andreou, pintor grec nascut a Brasil.
1917: John Kendrew, químic britànic, Premi Nobel de Química en 1962.
1919: Lawrence Ferlinghetti, autor i editor nord-americà.
1921: Vasili Smyslov, ajedrecista rus.
1924: Norman Fell, actor nord-americà.
1924: Jerónimo Arozamena, jurista espanyol (f. 2010).
1930: David Dacko, primer president centrafricà.
1930: Agustín González, actor espanyol.
1930: Cristóbal Halffter, director d'orquestra i compositor clàssic espanyol.
1930: Steve McQueen, actor nord-americà (f. 1980).
1930: Maruja Montes, actriu i vedette argentina (f. 1993).
1934: William Smith, actor nord-americà.
1937: María Elena Ovalle, economista xilena.
1938: Holger Czukay, músic alemany, de la banda Ca.
1938: David Irving, historiador britànic.
1938: Atilio Pozzobón, actor argentí.
1942: Roberto Lavagna, economista i polític argentí.
1944: R. Lee Ermey, actor nord-americà.
1944: Alonso Porta, polític espanyol.
1944: Vojislav Koštunica, primer ministre serbi.
1945: Robert Bakker, paleontòleg nord-americà.
1945: Curtis Hanson, cineasta nord-americà.
1946: Klaus Dinger, músic alemany de Neu! i Kraftwerk (f. 2008).
1947: Jorge Martínez, actor argentí.
1947: José Pérez Ocaña, pintor i activista espanyol (f. 1983).
1948: Eduardo Mendicutti, escriptor espanyol.
1949: Joaquim Maria Puyal, periodista català.
1951: Tommy Hilfiger, dissenyador de moda nord-americana.
1951: Dougie Thomson, músic britànic, a la baixa de Supertramp.
1953: María Garralón, actriu espanyola.
1954: Robert Carradine, actor nord-americà.
1954: María Pilar Queralt del Ferro, historiadora i escriptora espanyola.
1955: Amparo Rubín, cantautora i productora mexicana.
1956: Steve Ballmer, empresari nord-americà, president de Microsoft des de 2008.
1956: Roxana Zúñiga, periodista costarricense.
1958: Mike Woodson, baloncestista i entrenador nord-americà.
1960: Kelly LeBrock, actriu nord-americana.
1960: Nena (Gabriele Susanne Kerner), cantant alemanya.
1960: Scott Pruett, piloto d'automobilisme nord-americà.
1961: Pascual Ferri, historietista espanyol.
1964: Chantal Mauduit, alpinista francesa (f. 1998).
1965: Mark Calaway, lluitador professional nord-americà.
1965: Peter Jacobson, actor nord-americà.
1968: Antonio Karmona Herrera, futbolista espanyol.
1969: Houston, actriu porno nord-americana.
1970: Lara Flynn Boyle, actriu nord-americana.
1970: Sharon Corr, violinista irlandès del grup The Corrs.
1973: Jacek Bąk, futbolista polonès.
1973: Jim Parsons, actor nord-americà
1974: Txad Butler, baterista nord-americà, de la banda Switchfoot.
1974: Alyson Hannigan, actriu nord-americana.
1975: Thomas Johansson, tennista suec.
1976: Aliou Cissé, futbolista senegalès.
1976: Peyton Manning, jugador nord-americà de futbol americà.
1977: Corneille, cantant canadenc.
1977: Jessica Chastain, actriu nord-americana.
1977: Ferran Laviña, baloncestista espanyol.
1978: Tomáš Ujfaluši, futbolista txec.
1981: Gary Paffett, piloto d'automobilisme britànic.
1982: James Napier, actor i músic nord-americà.
1983: T. J. Ford, baloncestista nord-americà.
1984: Chris Bosh, baloncestista nord-americà.
1985: Haruka Ayase, model, actriu i cantant japonesa.
1986: Kōhei Hirate, pilot japonès de carreres.
1987: María Valverde, actriu espanyola.
1987: Ramires, futbolista brasiler
1990: Keisha Castle-Hughes, actriu neozelandesa.

Necrològiques

Països Catalans

2004 - Girona: Maria Assumpció Soler i Font, mestressa, escriptora i periodista.

Món

752: papa electe Esteban II (va durar tres dies).
809: Harún al-Rashid, califa abbasí iraquiana.
1455: Nicolás V, papa italià.
1526: Antonio d'Encunya, ajusticiado al castell de Simancas (Valladolid).
1603: Isabel I, reina anglesa.
1776: John Harrison, rellotger anglès.
1801: Diego José de Cadis, frare i capuchino espanyol (n. 1743).
1869: Antoine-Henri Jomini, general francès.
1882: Henry Wadsworth Longfellow, escriptor nord-americà.
1905: Julio Verne, escriptor francès.
1909: John Millington Synge, dramaturg irlandès.
1916: Enrique Granados, compositor espanyol.
1946: Alexander Alekhine, ajedrecista rus-francès.
1951: José Enrique Varela, militar espanyol.
1953: María de Teck, regna consort britànica, esposa de Jorge V.
1962: Auguste Piccard, inventor suís.
1968: Vicente Scaramuzza, pianista italo-argentí.
1976: Bernard Law Montgomery, comandant britànic.
1980: Óscar Romero, arquebisbe salvadorenc.
1984: Santiago Gómez Cou, actor uruguaià (n. 1903).
1984: Sam Jaffe, actor nord-americà (n. 1891).
1985: George London, cantant canadenc d'òpera.
1985: Raoul Ubac, artista belga (n. 1910).
1986: Eduardo González-Gallarza, militar i aviador espanyol (n. 1898).
1987: Vicente Calderón, empresari espanyol, president de l'Atlètic de Madrid.
1995: Joseph Needham, bioquímic britànic.
1996: Lola Beltrán, actriu i cantant mexicana (n. 1932).
2002: César Milstein, bioquímic argentí, Premi Nobel de Medicina en 1984.
2003: Jan Justus Bos, botànic nerlandés (n. 1939).
2003: Philip Yordan, guionista i productor de cinema nord-americà (n. 1914).
2005: Hugo Trivelli, agrònom xilè.
2008: Neil Aspinall, road manager i assistent personal de la banda britànica The Beatles (n. 1942).
2008: Rafael Azcona, novel·lista i guionista de cinema espanyol (n. 1926).
2008: Richard Widmark, actor nord-americà (n. 1914).
2009: Jorge Barreiro, actor argentí (n. 1930).
2009: Ricard Salvat, dramaturg i director espanyol (n. 1934).
2010: Julia López de la Torre, periodista espanyola (n. 1953).
2011: Gloria València de Castanyer, presentadora de televisió colombiana (n. 1927).
2012: Vigor Bovolenta, jugador de voleibol italià (n. 1974).
2013: Andrés Concha (68), president de la Societat de Foment Fabril des de 2009 fins a 2013 (n. 1944).
2013: Peter Duryea, actor nord-americà (n. 1939).
2013: Mar Fernández Vázquez (46), filòloga hispànica i romànica (n. 1967).
2013: Víctor Sandoval (83), poeta i acadèmic mexicà (n. 1929).
2013: Susana Viau (68), periodista i escriptora argentina (n. 1945).

Santoral catòlic

Onomàstica: sants Ireneu de Sirmium, bisbe i màrtir; santa Caterina de Suècia; beats: Dídac de Cadis, caputxí; Maria Karlowska, fundadora de les Germanes del Diví Pastor de la Providència Divina; servent de Déu Óscar Arnulfo Romero, bisbe màrtir; a l'anglicanisme: Walter Hilton, agustí místic. Fins al 1965, beats Simó de Trento i Guillem de Norwich, suposats nens màrtirs.

[STV]

25 de març

El 25 de març és el vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta cinquè en els anys de traspàs. Queden 281 dies per a finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1244: Tractat d'Almizra, pel que Aragó i Castella signen la pau i la conquesta de Múrcia correspon a Castella.
1892: Manresa, província de Barcelona: s'hi comencen a debatre les Bases de Manresa, origen incipient de la doctrina catalanista.
1927: Barcelona: La Selecció catalana de bàsquet juga el primer partit de la seva història.

Món

1700: Londres, Regne d'Anglaterra: se signa el Tractat de Londres de 1700 o Segon Tractat de Partició.
1806, Ocumare, Veneçuela: Francisco Miranda intenta desembarcar-hi amb tres vaixells, però el rebutgen les forces reials i s'ha de retirar a l'Illa de la Trinitat.
1814: San Mateo, Aragua, Veneçuela: Els patriotes de Simón Bolívar derroten els reialistes a la batalla de San Mateo batalla que pren el nom d'aquesta població.
1824 Rio de Janeiro, Brasil: l'emperador Pere I del Brasil jura una constitució liberal presentada pel Consell d'Estat.
1911, Estats Units: Incendi de la fàbrica Triangle de Nova York, on van morir 146 persones.
1923, Santiago, Xile: s'hi inicia la V Conferència Internacional en què se signa el Tractat de Gondra, per resoldre els conflictes entre els diferents estats americans.
1924, Grècia: S'hi proclama la República.
1957, Europa: Alemanya, França, Itàlia, Països Baixos, Bèlgica i Luxemburg signen els Tractats de Roma, a través dels quals es funda la Comunitat Econòmica Europea i l'Euratom considerant-se uns dels tractats originals de la Unió Europea.
1968, França: Hi comença la revolta estudiantil que es coneixerà com el "Maig francès".
1984, Nicaragua: S'hi aprova la llei electoral.
1987, la Ciutat del Vaticà: Joan Pau II publica "Redemptoris Mater", la seva sisena encíclica, que versa sobre la Mare de Déu.
1994, Somàlia: els darrers soldats estatunidencs destacats al país l'abandonen l'endemà de la firma d'un tractat de pau entre líders guerrillers.

Naixements

Països Catalans

1864, Sant Mateu (Baix Maestrat): Manuel Betí Bonfill, historiador valencià (m. 1926).

Món

1881, Nagyszentmiklós, Hongria (actualment Romania): Béla Bartók, compositor hongarès.
1939: Toni Cade Bambara, escriptora, productora de documentals, activista social i professora d'universitat afroamericana.
1942, Memphis, EUA: Aretha Franklin, cantant estatunidenca.
1947, Pinner, Middlesex, Anglaterra: Elton John, cantant i compositor anglès.

Necrològiques

Països Catalans

1972 - València (País Valencià): Francisco Javier Goerlich Lleó, arquitecte valencià.
2008 - Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental): Josep Benet i Morell, historiador, editor i polític català.

Món

1909 - Madrid (Espanya): Ruperto Chapí Lorente, compositor valencià de sarsuela (n. 1852).
1914 - Malhana (Occitània): Frederic Mistral, escriptor occità, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura.
1918 - París (França): Claude Debussy, compositor francès.
1956 - Beverly Hills, Califòrnia, Estats Units, Robert Newton, actor britànic de cinema i teatre.
1991 - París (França): Pierre Goursat, laic fundador de la Comunitat de l'Emmanuel.

Festes i commemoracions

Grècia: dia de la independència

Santoral catòlic

Onomàstica: Anunciació i Encarnació del Senyor; sants Dimas el Bon Lladre; Isaac, patriarca, fill d'Abraham; Humbert de Marolles, abat; Dula de Nicomèdia, màrtir; Madrona de Tessalònica, màrtir; Lucia Filippini, fundadora de l'Institut de Mestres Pies.
Grècia: dia de la independència

[STV]

26 de març

El 26 de març és el vuitanta cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta sisè en els anys de traspàs. Queden 280 dies per a finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1244 - Es firma el Tractat d'Almirra.
1969 - Joan Manuel Serrat és substituït per ordre oficial per na Massiel en el festival d'Eurovisió.
1996 - Organyà: s'aproven la bandera i l'escut municipals.
2004 - Barcelona: l'Aliança Lliure Europea es va refundar com a partit polític europeu.
2004 - Illes Balears: es crea l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears.

Món

1026 - El Papa Joan XIX corona Conrad II com a emperador del Sacre Imperi Romanogermànic.
1091 - Espanya: els almoràvits entren a Còrdova.
1199 - Ricard Cor de Lleó és ferit per una sageta durant un setge a França. Va morir onze dies després i el noble francès que li va disparar va ser executat.
1636 - Es funda la Universitat d'Utrecht, als Països Baixos.
1707 - Anglaterra i Escòcia: després que l'aprovin els respectius parlaments, hi entra en vigor l'Acta de la Unió: aquests dos països esdevenen un únic estat: el Regne Unit de la Gran Bretanya.
1808 - Carles IV d'Espanya abdica en favor del seu fill, Ferran VII.
1812 - Veneçuela: Un terratrèmol destrueix Caracas.
1871 - França: es proclama la Comuna de París.
1901 - Bilbao: Es funda el Banco de Vizcaya (un dels precursors del BBVA).
1923 - Itàlia inicia la construcció de la que serà la primera autopista del món, la de Milà a Varese (Autoestrada dei Laghi).
1930 - els partits republicans gallecs signen el Pacte de Lestrove.
1934 - Gran Bretanya: s'introdueix la prova de conduir.
1942 - II Guerra Mundial: A Polònia, Auschwitz rep la primera presonera femenina.
1945 - II Guerra Mundial: forces dels EUA declaren Iwo Jima segur.
1953 - Pittsburgh (Pennsilvània, EUA): Jonas Salk decobreix la vacuna contra la poliomielitis.
1971 - Pakistan Est declara la seva independència del Pakistan i comença la Guerra d'Alliberament de Bangladesh.
1979 - Israel i Egipte firmen el tractat de pau.
1983 - Euskal Herria: es crea el partit polític Auzolan.
1985 - Hollywood (Califòrnia, EUA): la pel·lícula Amadeus rep 8 Oscars.
1991 - Es firma el Tractat d'Asunción que crea Mercosur.
2000 - Rússia: s'hi celebren eleccions presidencials: Vladímir Putin n'és escollit president.
2001 - El muftí -Sheikh Abdul Aziz bin Abdullah- d'Aràbia Saudita prohibeix Pokémon per dur símbols jueus (l'estrella de David), cristians (la creu) i francmaçons (el triangle). Aquest mateix dia Nintendo del Regne Unit va fer pública la suma de 6.000 milions de lliures esterlines de beneficis dels videojocs Pokémon des de l'any 1996.
2008 - Se celebra el primer Dia de la Llibertat dels Documents, una iniciativa de la Free Software Foundation Europe, amb el suport d'alguns grans agents tecnològics: Google, Sun i IBM, per promoure estàndards de documents.

Naixements

Països Catalans

1853, Benigànim (la Vall d'Albaida): Antoni Gomar i Gomar, pintor paisatgista valencià (m. 1911).
1901, Sabadell (Vallès Occidental): Josep Maria Marcet i Coll, alcalde de Sabadell entre 1940 i 1960.

Món

1874: Robert Frost, poeta estatunidenc.
1875: Syngman Rhee, president de Corea del Sud (m. 1965)
1893: Palmiro Togliatti, dirigent comunista italià.
1926, San Giano (Varese), Itàlia: Leggiuno Sangiano, conegut com a Dario Fo, dramaturg.
1935: Mahmoud Abbas, President de l'Autoritat Nacional Palestina.
1940: Nancy Pelosi, política americana i 60a Presidenta de la Cambra de Representants dels Estats Units
1944, Detroit, Michigan: Diana Ross, cantant i actriu.
1947, Srinagar (l'Índia): Subhash Kak, físic, filòsof i poeta.
1960, Miami, Florida, Estats Units : Catherine Keener, actriu estatunidenca
1963: Amparo Larrañaga, actriu espanyola.

Necrològiques

Països Catalans

1715, Barcelona: Josep Moragues, general català, decapitat pels filipistes com a represàlia de la seva participació a la guerra de Successió; durant 12 anys el seu cap estigué en una gàbia de ferro penjada al Portal de Mar de Barcelona (n. 1669).
1748: Pere Serra i Postius, historiador barceloní.
1909, València: José María Úbeda Montés, compositor i organista valencià (n. 1839).
1965, Santiago de Xile: Salvador Sarrà i Serravinyals, polític, empresari i escriptor català.
1988, Barcelona: Rafael Ferrer i Fitó, compositor, violinista i director d'orquestra.

Món

1212, Regne de Portugal: el rei Sanç I de Portugal (n. 1154.
1350: Alfons XI de Castella i de Lleó.
1517, Florència: Heinrich Isaac, compositor flamenc.
1566, Madrid: Antonio de Cabezón, organista i compositor espanyol del Renaixement.
1814: Joseph-Ignace Guillotin, francès, inventor de la guillotina (n. 1738).
1815: Lungtok Gyatso, 9è Dalai-lama.
1827, Viena, Arxiducat d'Àustria: Ludwig van Beethoven, compositor alemany (n. 1770).
1892: Walt Whitman, poeta estatunidenc (n. 1819).
1902, Sud-àfrica: Cecil Rhodes, colonitzador i polític britànic, colonitzador de Rhodèsia.
1923, París, França: Sarah Bernhardt, actriu teatral i cinematogràfica francesa (n. 1844).
1959, San Diego, Califòrnia: Raymond Chandler, novel·lista especialitzat en novel·la negra estatunidenc. Fou el creador del personatge de ficció Philip Marlowe.

Festes i commemoracions
Bangladesh: Dia de la Independència.
Portugal: Dia del Llibre portuguès.

Santoral católic

Onomàstica: sants Samsó, jutge d'Israel; Brauli de Saragossa, bisbe (a Espanya se celebra el 18 de març; Bercari de Der, abat; Basili el Jove, anacoreta; beat Pere Marginet, cistercenc; fns al 1965, sant Guillem de Norwich, nen; serventa de Déu Montserrat Grases i García, laica.

Bangladesh: Dia de la Independència.
Portugal: Dia del Llibre portuguès.

[STV]

27 de març

El 27 de març és el vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-setè en els anys de traspàs. Queden 279 dies per a finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1892 - Manresa (el Bages): Últim dia de l'assemblea per debatre Bases de Manresa, origen incipient de la doctrina catalanista.
2004 - Miami (la Florida, EUA): El Comitè Central de la Federació Internacional d'Esports de Patinatge (FIRS) accepta provisionalment com a membre la Federació Catalana; nogensmenys, el 25 de novembre del 2004, aquest mateix comitè no ratificarà aquest acord a Fresno (Califòrnia).
2006 - València: Les Corts Valencianes aproven el nou Estatut valencià.

Món

1513 - la Florida (ara els EUA): L'explorador Juan Ponce de León esdevé el primer europeu que atalaia les costes continentals de Nord-amèrica quan hi arriba cregut que és una altra illa.
1625 - Carles I es converteix en rei d'Anglaterra, Escòcia i Irlanda i reclama el títol de Rei de França.
1792 - Londres (Regne Unit): Estrena de la Simfonia 'Sorpresa' de Joseph Haydn sota la direcció del mateix compositor.
1802 - Amiens: Es firma el Tractat d'Amiens, que posar fi a les Guerres Napoleòniques entre la Gran Bretanya i França.
1869 - Madrid: Es publica la primera edició de la revista La Flaca.
1918 - La República de Moldàvia és annexionada al Regne de Romania, després de 2 mesos d'haver-se independitzat de l'Imperi Rus.
1933 - Imperi Japonès: Japó deixa la Societat de Nacions.
1973 - Hollywood (Califòrnia, EUA): Marlon Brando rebutja l'Òscar que li concedeix l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques.
1977 - Los Rodeos (Tenerife, illes Canàries): Dos Boeing 747 xoquen en una pista de l'aeroport i provoquen la mort de 583 persones.
1980 - Caiguda dels preus del mercat internacional de la plata aquest event fou anomenat Dijous d'Argent.
1990 - Miami (la Florida, EUA): TV Martí hi comença a emetre propaganda anticastrista envers Cuba.
1996
EUA: Surt a la venda el primer ordinador de butxaca Palm Pilot, amb el sistema operatiu Palm OS.
1996, la Unió Europea: El Comitè Veterinari prohibeix les exportacions de vaca britànica, així com els productes que en deriven, a causa de la malaltia de les "vaques boges" (encefalopatia espongiforme bovina).

Naixements

Països Catalans

1852, Villena, l'Alt Vinalopó: Ruperto Chapí Lorente, compositor valencià de sarsuela (m. 1909).
1890, València: Vicent Miquel Carceller, periodista, escriptor i director de la revista La Traca. (m. 1940)
1952, El Campell, la Llitera, Aragó: Josep Antoni Duran i Lleida, polític d'UDC.
1974, Deià, Mallorca: Joan Horrach, ciclista.
1992, Lloret de Mar, la Selva: Marc Muniesa Martínez, futbolista català.

Món

972, Orleans: Robert II de França, rei de França i duc de Borgonya.
1306: Felip III Evreux comte d'Evreux i Rei de Navarra.
1662, París: Maria Lluïsa d'Orleans, fou una princesa francesa de la Casa d'Orleans.
1834, Comtat d'Antrim, Irlanda del Nord: John Ballance, primer ministre de Nova Zelanda de 1891 a 1893.
1845, Lennep, Prússia: Wilhelm Röntgen, físic alemany, descobridor de la radiació electromagnètica, Premi Nobel de Física.
1847, Königsberg, Prússia: Otto Wallach, químic alemany, Premi Nobel de Química en 1910.
1854, Anvers, Bèlgica: Georges Eekhoud, escriptor.
1875, Stuttgart: Alexander Eisenmann, músic alemany
1886, Aquisgrà, Imperi Alemany: Ludwig Mies van der Rohe, arquitecte (m. 1969).
1899, Chicago, EUA: Gloria Swanson, actriu.
1927, Bakú, República Democràtica de l'Azerbaidjan: Mstislav Rostropóvitx, violoncel·lista d'origen soviètic, nacionalitzat estatunidenc considerat el millor de la seva generació.
1963, Knoxville, Estats Units: Quentin Tarantino, director de cinema i escriptor.
1955, Sant Jaume de Galícia, Galícia: Mariano Rajoy Brey, polític espanyol.
1970, Los Angeles, Califòrnia, Estats Units: Elizabeth Mitchell actriu estatunidenca.
1975, Whittier (Califòrnia), EUA: Fergie, cantant i actriu estatunidenca.

Necrològiques

Països Catalans

1875 - Francesc Xavier Parcerisa i Boada, dibuixant, pintor i litògraf romàntic català (n. 1803).
1987 - Barcelona: Frederic Escofet, polític i militar català (n. 1898).
1935 - Barcelona: Francesc Moragas i Barret, advocat i economista català.
1993 - València: Vicent Andrés i Estellés, poeta i periodista valencià (n. 1924).

Món

1184 - Giorgi III de Geòrgia, rei de Geòrgia del 1156 al 1184.
1223 - Mirepoix, França: Ramon Roger I de Foix, comte de Foix.
1378 - Roma: Gregori XI, setè i últim Papa del pontificat d'Avinyó.
1482 - Bruges: Maria de Borgonya, Duquessa de Borgonya, Brabant i Limburg, Comtessa de Flandes, i Holanda.
1615 - París: Margarida de Valois, princesa de França i reina consort de Navarra i de França.
1625 - Castell d'Edimburg, Edimburg: Jaume I d'Anglaterra i VI d'Escòcia, Rei d'Escòcia i Rei d'Anglaterra.
1770 - Madrid (Espanya): Giovanni Battista Tiepolo, pintor italià (n. 1696).
1960 - Madrid (Espanya): Gregorio Marañón y Posadillo, metge, escriptor i polític espanyol.
1968 - Kirzhach, RSFS de Rússia, Unió Soviètica: Iuri Gagarin, cosmonauta soviètic. Primer humà a l'espai.
1972 - Laren, Països Baixos: Maurits Cornelis Escher, artista neerlandès.
2005 - Madrid (Espanya): Fernando Jiménez del Oso, psiquiatre i parapsicòleg espanyol (n. 1941).
2011 – San José, Califòrnia, Estats Units: Farley Granger, actor estatunidenc.

Festes i commemoracions

Dia Mundial del Teatre

Santoral catòlic

Onomàstica: sants Gelasi d'Armagh, abat i bisbe; Joan de Licòpolis, eremita; Rupert de Salzburg, patró de Baviera; Filet i Lídia, esposos, i Macedoni, Teoprepi, Crònidas i Amfiloqui màrtirs a Il·líria; Amador de Guarda, eremita.

[STV]

28 de març

El 28 de març és el vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-vuitè en els anys de traspàs. Queden 278 dies per a finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1931, Palma: El Front Únic Antimonàrquic fa un míting al teatre Balear.
1938, Fraga, Baix Cinca: El bàndol nacional conquereix la vila.
1982, Madrid, Espanya: El Congrés espanyol aprova l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana.

Món

1802: L'asteroide (2) Pallas és descobert per Heinrich Wilhelm Olbers. És el segon asteroide més gran i el segon a ser descobert, quan Olbers estava realitzant observacions per a localitzar i determinar l'òrbita del primer asteroide descobert, l' Ceres.
1853: El Regne Unit i el Segon Imperi Francès declaren la guerra a l'Imperi Rus, comença la Guerra de Crimea
1871, París, França: S'estableix formalment la Comuna de París, que dominarà breument la ciutat, fins al 28 de maig.
1939: Madrid és conquerit pel bàndol nacional, a les acaballes de la Guerra civil espanyola.
1979, Harrisburg, Pennsilvània, Estats Units: Accident de Three Mile Island, el reactor nuclear de l'illa de Three Mile falla una bomba del sistema de refrigeració del reactor, es produeix l'evaporació d'aigua contaminada i això provoca una fusió nuclear.
2006, França: Almenys 1 milió de treballadors, estudiants i aturats prenen els carrers en protesta per la proposta del govern de Dominique de Villepin de Llei del Contracte de Primer Treball. Aquesta proposta serà retirada pel president Jacques Chirac i el primer ministre Villepin el 10 d'abril.

Naixements

Països Catalans

1933, Barcelona: Tete Montoliu, pianista de jazz, cec de naixement (m. 1997).

Món

1138, Còrdova: Maimònides, rabí i teòleg jueu més cèlebre de l'edat mitjana.
1515, Àvila, Regne de Castella: Santa Teresa de Jesús, o d'Àvila, monja carmelita.
1868, Osaka: Keishiro Matsui, polític i diplomàtic japonès.
1936, Perú: Mario Vargas Llosa, novel·lista, articulista, assagista i polític peruà.
1942, St Albans, Regne Unit: Mike Newell , director de cinema britànic.
1943, Barnstaple, Regne Unit: Richard Eyre, director de cinema, teatre i televisió britànic.
1960, França: Eric-Emmanuel Schmitt, filòsof, escriptor i dramaturg francès.
1970: Minneapolis, Minnesota, Estats Units: Vince Vaughn, actor, productor de cinema i guionista estatunidenc.
1980, Bucarest, Romania: Albert Streit, futbolista alemany.
1986, Nova York, Estats Units: Stefani Joanne Angelina Germanotta, cantautora americana coneguda com a Lady Gaga.

Necrològiques

Països Catalans

1485, Barcelona: Pere Joan Sala, cap dels remences, executat.
1942, Alacant: Miguel Hernández Gilabert, poeta i dramaturg valencià (n. 1910).

Món

1881: Modest Mússorgski, compositor rus.
1941: Virginia Woolf, escriptora i feminista anglesa.
1943: Serguei Rakhmàninov, compositor i pianista rus.
1969: Dwight D. Eisenhower, president dels Estats Units.
1985, Saint-Paul de Vence, França: Marc Chagall, pintor bielorús que va desenvolupar la seua carrera a França.
1994: Eugène Ionesco, autor teatral francès d'origen romanès.
2004, Suïssa: Peter Ustinov, cineasta britànic d'origen rus.

Santoral católic

sant Guntram de Borgonya, rei franc
Sant Sixt III, papa;
Sant Enravota-Boian, príncep de Bulgària;
Sant Tutiló de Sankt Gallen, abat;
Sant Esteve Harding, abat, cofundador de l'Orde del Císter.

[STV]

29 de març

El 29 de març és el vuitanta vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta novè en els anys de traspàs. Queden 277 dies per a finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1412, Casp, Regne d'Aragó: S'hi inicien les sessions del Compromís de Casp per escollir un successor de la Corona d'Aragó.

Món

968, Fornelos: Batalla de Fornelos entre els víkings i el Regne de Lleó.
1936, Alemanya: Adolf Hitler aconsegueix el 99% dels vots d'un total de 45,5 milions de votants, en un referèndum per ratificar la recuperació de Renània, que havia estat feta el 7 de març de 1936 violant el Tractat de Versalles.
1941, Peloponès: Acaba la batalla del Cap Matapan. Una força combinada de la Royal Navy i la Reial Marina Australiana, sota el comandament de l'almirall britànic Andrew Browne Cunningham interceptà i danyà seriosament la Regia Marina italiana sota el comandament de l'almirall Angelo Iachino.
1942, Lübeck, Alemanya: El bombardeig d'aquesta ciutat durant la II Guerra Mundial representa el primer èxit dels bombardejos de la Royal Air Force contra Alemanya i una ciutat alemanya.
1945, II Guerra Mundial: Darrer atac de les bombes voladors V-1 alemanyes sobre Anglaterra.
1973, Guerra del Vietnam: Surt l'últim soldat estatunidenc del Vietnam del Sud.
1974: La Mariner 10 de la NASA, enlairada el 3 de novembre anterior es converteix en la primera sonda espacial que sobrevola Mercuri, mapant part del planeta.
1989, París, França: S'inaugura la Piràmide del Louvre com a nova entrada al museu.
1990, Txecoslovàquia: El parlament txecoslovac és incapaç d'arribar a un acord en com anomenar al país després de la Revolució de Vellut, començant l'anomenada Guerra del guió.
1999, Nova York, Estats Units: L'Índex Dow Jones arriba als 10.000 punts per primer cop (tanca amb 10.006,78).
2002, Palestina, Israel: Com a reacció a l'atemptat de tres dies abans, a l'Hotel Park de Netanya, el govern israelià inicia l'Operació Escut Defensiu contra els militants palestins de Hamàs, que serà l'operació més gran feta des de la Guerra dels Sis Dies del 1967.
2004: Els antics estats satèl·lit de la Unió Soviètica Bulgària, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Letònia, Lituània i Romania s'uneixen a l'OTAN com a membres de ple dret.
2010, Moscou, Rússia: Dues dones suïcides s'immolen en dos punts del metro de Moscou, en hora punta del matí, fent almenys 38 víctimes mortals.

Naixements

Països Catalans

1854, Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental): Nicolau Usart i Furriol, industrial i inventor vallesà.
1891, Sabadell (Vallès Occidental): Rafael Durancamps i Folguera, pintor català.

Món

1899, Columbus, Ohio, Estats Units: Warner Baxter, actor estatunidenc.
1947, Uccle, Bèlgica: Geert van Istendael, escriptor, poeta i assagista belga en llengua neerlandesa.
1973: Brandi Love, model i actriu americana.
1979, Madrid : Estela Giménez, gimnasta rítmica i presentadora de televisió espanyola.

Necrològiques

Països Catalans

2008 - Barcelona (Barcelonès): Salvador Escamilla i Gómez, radiofonista, cantant i actor català.

Santotal catòlic

Onomàstica: sants Bartomeu del Mont Carmel, prior de l'Orde del Carmel; Eustaci de Langres, abat; Fermí, Aule, Eumaqui i Longí de Vivièrs, bisbes; venerable Joana de la Creu Fernández, franciscana. Luteranisme: Hans Nielsen Hauge, renovador de l'Església.

[STV]

30 de març

El Coloso. 1818-1825

El 30 de març és el vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el norantè en els anys de traspàs. Queden 276 dies per a finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1282 - Palerm, Sicília: Vespres Sicilianes.
1930 - Badalona: es funda el club de bàsquet Penya Spirit of Badalona, "La Penya".
1939 - València (l'Horta de València): els franquistes ocupen la ciutat.

Món

1492 - Els Reis Catòlics decreten l'expulsió dels jueus que no es converteixen al cristianisme.
1867 - Els EUA compren Alaska a l'imperi rus per 7,2 milions de dòlars.
1951
EUA - Remington Rand reparteix el primer UNIVAC I a l'Oficina de Cens dels Estats Units.
EUA - El matrimoni Julius i Ethel Rosenberg és declarat culpable de conspiració per cometre espionatge.
1975 - Vietnam del Sud capitula oficialment davant Vietnam del Nord.
1976 - S'empra oficialment per primera vegada el basc en un acte institucional després de la mort de Franco, concretament, en un ple de sessions de l'Ajuntament de Sant Sebastià.
1981 - Atemptat contra el president nord-americà Ronald Reagan.

Naixements

Països Catalans

1885, Villena, Alt Vinalopó: Quintín Esquembre Sáez, compositor, guitarrista i violoncel·lista valencià (m. 1965).
1915, l'Hospitalet de Llobregat (Baix Llobregat): Francesc Sabaté Llopart, Quico Sabaté o El Quico, maqui català.

Món

1135, Còrdova, Emirat Almoràvit: Rabí Mosheh ben Maimon, conegut com a Maimònides, autor de la Mishneh Torah.
1746, Fuendetodos, província de Saragossa, Espanya: Francisco de Goya y Lucientes, pintor espanyol.
1830, París: Auguste Tolbecque, violoncel·lista francès.
1844, Metz, Regne de França: Paul Verlaine, poeta francès.
1853, Zundert, Brabant del Nord, Països Baixos: Vincent van Gogh, pintor i dibuixant postimpressionista neerlandès.
1937, Richmond (Virgínia), Estats Units: Warren Beatty, actor, productor i director de cinema estatunidenc.
1945, Ripley, Anglaterra: Eric Clapton, guitarrista.
1957, Moscou, Unió Soviètica: Ielena Kondakova, cosmonauta, primera dona a fer un vol espacial de llarga durada.
1982, Aranjuez, província de Madrid: Javier García Portillo, futbolista.
1986, Camas, província de Sevilla, Espanya: Sergio Ramos García, futbolista espanyol.
1991, Châteauroux, França: Gilles Sunu, futbolista francès.

Necrològiques

Món

1862 - l'escriptor Mesonero Romanos.
1852 - Parsonage, (Monton, Manchester, Lancashire, Regne Unit): John Henry Poynting, físic Anglès.

Santoral catòlic

Onomàstica: sants Cèsar de Dyrrhacium; Cefas d'Icònium un dels Setanta deixebles; Quirí el Celador, màrtir; Règul d'Arle, bisbe; Règul de Senlis, bisbe; Joan Clímac, abat; Zòsim de Siracusa, bisbe; beats Amadeu IX de Savoia; Joaquim de Fiore, fundador de l'Orde dels Florians.

[STV]

31 de març

El 31 de març és el norantè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-unè en els anys de traspàs. Queden 275 dies per a finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1492: Els Reis Catòlics promulguen el Decret de l'Alhambra pel qual s'ordena l'expulsió dels jueus del territori de les corones d'Aragó i Castella.
1670, Ceret, Vallespir: els Angelets de la Terra assetgen la vila (Revolta del Vallespir).
1861: Fundació de l'Orfeó Lleidatà.
1932, Palma: Hi arriba en visita oficial el president de la II República Espanyola, Niceto Alcalá Zamora.

Món

1907, París: Picasso presenta el quadre Les senyoretes d'Avinyó.
1909: Comença la construcció del Titànic.
1911: És amarat el Titànic.
1889, França: inauguració de la Torre Eiffel a París.
1980, Argenteau-Trembleur, tancament de la darrera mina de carbó de Valònia.
1998: S'inicia oficialment el projecte Mozilla, a partir de la idea que una comunitat de codi obert pot crear alternatives innovadores en projectes clau d'Internet.

Naixements

Països Catalans

1886, Ponts: Antoni Samarra i Tugues, polifacètic artista català.
1955, València: Vicent Boluda Fos, empresari valencià, president del Real Madrid CF el 2009.

Món

1596, La Haye, França: René Descartes, filòsof.
1675, Bolonya: Benet XIV, Papa
1732, Rohrau, Imperi Austríac: Franz Joseph Haydn, compositor.
1811: Robert Wilhelm Bunsen, inventor i químic alemany.
1874, Viena, Imperi Austrohongarès: Ferdinand Scherber, musicòleg i compositor austríac.
1890, Adelaida (Austràlia): William Lawrence Bragg, físic i Premi Nobel de Física
1914, Ciutat de Mèxic, Mèxic: Octavio Paz, escriptor i premi Nobel de Literatura
1931: Robert Ouko, ministre del govern de Kenya.
1960, Santa Cruz de la Sierra, Bolívia: Eduardo Rózsa Flores, actor, productor de cinema, escriptor, poeta, publicista i soldat en guerres iugoslaves
1948, Washington, Estats Units: Al Gore, polític.
1972, Santiago de Xile, Xile: Alejandro Amenábar, director i guionista hispanoxilè.

Necrològiques

Països Catalans

1806: Francesc Dorca, religiós, historiador i erudit gironí.
1919, Barcelona: Dolors Monserdà i Vidal, escriptora catalana.
1994, Barcelona: Escobar, dibuixant de còmics.
1994, Vinaròs, Baix Maestrat: Eugeni Giner, guionista i dibuixant de còmics valencià (n. 1924).

Món

1703, Eisenach: Johann Christoph Bach I, organista i compositor alemany.
1727, Londres, Anglaterra: Isaac Newton, científic i filòsof anglès.
1855, Thornton, Yorkshire, Anglaterra: Charlotte Brontë, escriptora anglesa.
1917, Marburg an der Lahn, Imperi Alemany: Emil Adolf von Behring, bacteriòleg alemany i Premi Nobel de Medicina.
1945, Munic, República Federal Alemanya: Hans Fischer, químic i Premi Nobel de Química.
1980, Tucson, EUA: Jesse Owens, atleta estatunidenc.
2008, Pamplona, País Basc: Carlos Chivite, polític espanyol, militant del PSN-PSOE.
2008, Atenes, Grècia: Jules Dassin, director de cinema i guionista.

Santoral catòlic

Sant Benjamí el Diaca, diaca i màrtir;
Sant Amós, profeta;
Sant Acadi d'Antioquia, bisbe;
Sant Renovat de Mèrida, bisbe;
Sants Guiu de Pomposa i Guiu de Vicogne, abats;
Beata Joana de Tolosa, fundadora del tercer orde carmelita;
María Manuel, vídua i clarissa, morta en 1543 (alguns santorals, erròniament l'anomenen Maria Mamala i diuen que morí en 1453).