EPHEMERIDES COTTIDIANUS FORUM

[STV]

22 d'abril

El 22 d'abril és el cent dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent tretzè en els anys de traspàs. Queden 253 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1296, Alacant: Jaume el Just conquereix la ciutat als castellans.
1866, Andorra: Josep Caixal, bisbe d'Urgell, hi promulga la llei anomenada de la "Nova Reforma".
1878, Gràcia (actualment Barcelona): primera pedra de l'església de Sant Joan de Gràcia.
1990, Catalunya: amb protestes d'alguns ciutadans, Felip de Borbó va a Balaguer i Cervera, on pren possessió dels títols de Senyor de Balaguer i comte de Cervera; després visita Montblanc.
1990, València: Canal 9 fa la primera retransmissió de pilota valenciana en directe
1995, Igualada: a l'Ermita de Sant Jaume Sesoliveres es fa la primera actuació de la Colla Castellera dels Moixiganguers d'Igualada.

Món

1977: primera cridada telefònica per fibra òptica.
1985: comença el Judici a les Juntes, judici en el qual es jutjaran i condemnaran als responsables de l'anomenat Procés de Reorganització Nacional, la dictadura més sagnant de la història argentina.
2004, Ryongchon, Corea: el xoc de dos trens carregats de fuel hi causa tres mil morts o ferits.
2009, Mèxic: el diari mexicà Reforma alerta sobre els primers casos de grip porcina, com s'anomenarà inicialment el Brot de grip per A(H1N1) de 2009.

Naixements

Països Catalans

1761, Xàtiva (la Costera): Francesc de Paula Martí Mora, gravador i estenògraf espanyol, introductor de l'estenografia a Espanya.
1890, Carcaixent (la Ribera Alta): Joan Vert, compositor valencià de sarsueles (m. 1931).
1907, Borriana (la Plana Baixa): Abel Mus, violinista, pedagog i compositor valencià (m. 1983).
1913, Girona: Maria Assumpció Soler i Font, mestressa, escriptora i periodista.
1914, Sabadell: Jaume Girabau, polític comunista català, executat per la dictadura franquista.

Món

1451, Madrigal de las Altas Torres, Castella: Isabel la Catòlica, reina consort d'Aragó des de 1479 (m. 1504)
1724, Königsberg, Prússia (Alemanya; ara dins de Rússia): Immanuel Kant, filòsof alemany (m. 1804).
1870, Simbirsk, Rússia: Lenin, líder revolucionari de la Revolució Russa de 1917.
1899, Sant Petersburg, Imperi rus: Vladímir Nabókov, escriptor russoamericà.
1937, Nova York, Estat de Nova York, EUA: Jack Nicholson, actor estatunidenc.
1952, París, França: François Berléand, actor francès

Necrològiques

Països Catalans

1988, Deià, Mallorca: Ulrich Leman, pintor alemany.

Món

536, Constantinoble (Imperi Bizantí): Agapit I, Papa.
1616, Madrid (Castella): Miguel de Cervantes, escriptor espanyol (segons el calendari gregorià).
1969, Beverly Hills (Califòrnia, EUA): Amparo Iturbi Báguena, pianista valenciana germana de José Iturbi (n. 1889).
1994, Nova York (Estat de Nova York, EUA): Richard Nixon, president dels Estats Units (n. 1913).
2002, Denver, Colorado (EUA): Linda Lovelace, feminista i exestrella del porno (n. 1949).

Festes i commemoracions

Inici de les festes de Moros i Cristians d'Alcoi, fins al 24 d'abril.

Santoral catòlic

sants Climent de Sardes, un dels Setanta deixebles; Gai I (o Gai de Dalmàcia), Soter I i Agapit I, papes; Senorina de Basto, monja.
A les cultures de l'Europa oriental és el dia de criatures màgiques o monstruoses, com els vampirs.

[STV]

23 d'abril

El 23 d'abril és el cent tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent catorzè en els anys de traspàs. Queden 252 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1853: Fundació de l'Orfeó Barcelonès, primer orfeó de l'Estat Espanyol.
1925, Francesc Macià emet l'Emprèstit Pau Claris per a finançar la invasió des de Prats de Molló.
1976, Barcelona: s'hi publica el primer número del diari Avui.

Món

1521: Els comuners són derrotats a Villalar de los Comuneros per les tropes de Carles I durant la Guerra de les Comunitats de Castella.
1909: L'Hareket Ordusu arriba a Istanbul per a reprimir l'aixecament del 1r cos de l'exèrcit turc aconseguint-ho l'endemà.
1920, Ankara, Turquia: Es reuneix per primer cop la Gran Assemblea Nacional de Turquia.
1944, Camp de concentració de Mauthausen-Gusen, Àustria: Josep Ester Borràs, àlies Minga, manyà i dirigent anarquista de la CNT del Berguedà és internat en el camp de concentració de Mauthausen.
2001, Madrid: Joan Carles de Borbó declara: «Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro. A nadie se le obligó nunca a hablar en castellano. Fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo, por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes.»
2009 : S'allibera la versió 9.04 d'Ubuntu, una de les distribucions més populars del sistema operatiu GNU/Linux, també en català. El seu nom de codi (codename) és Jaunty Jackalope.

Naixements

Països Catalans

1594, Viladrau, Osona: Joan Sala i Ferrer "Serrallonga", bandoler català (m. 1634).
1896, Cubelles (el Garraf: Charlie Rivel, pallasso (m. 1983).
1988, Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental: Marta Palau, esquiadora.

Món

1564, Stratford-upon-Avon, Regne Unit: William Shakespeare, escriptor i dramaturg anglès. (Segons el calendari julià.)
1828, Dresden, Regne de Saxònia: Albert I de Saxònia, rei de Saxònia des de l'any 1873 i fins a 1902, any de la seva mort.
1858, Kiel, Alemanya: Max Planck, físic, autor de la teoria quàntica. (m . 1947).
1899, Klippan, Suècia: Bertil Ohlin, economista guardonat amb el Premi Nobel d'Economia el 1977.
1928, Santa Monica, Califòrnia, Estats Units: Shirley Temple, actriu i diplomàtica estatunidenca,
1954, Flint, Estats Units: Michael Moore, director de cinema i escriptor.

Necrològiques

Països Catalans

1981, Llofriu, Baix Empordà: Josep Pla, escriptor català (n. 1897).

Món

303, Nicomèdia, Capadòcia: Sant Jordi, en ser martiritzat (data tradicional).
1616:
Còrdova, Espanya: Inca Garcilaso de la Vega, escriptor i historiador peruà.
Stratford-upon-Avon, Regne d'Anglaterra: William Shakespeare, escriptor i dramaturg anglès (segons el calendari julià vigent en aquella època).
1956, Roma, Itàlia: Giuseppe Capograssi, jurista i filòsof del dret.
1985, Woodland Hills (Los Angeles): Kent Smith, actor estatunidenc.
2007, Rússia: Borís Ieltsin president de Rússia.

Festes i commemoracions

Dia festiu de Sant Jordi: patró de la Cavalleria i de diversos països i poblacions: Catalunya, Aragó, Càceres, Portugal, Rússia, Anglaterra, Lituània, Geòrgia (EUA), Geòrgia; Alcoi, Banyeres de Mariola (l'Alcoià), Gènova, Reggio de Calàbria, i Moscou.
Celebració del Dia de Sant Jordi a Catalunya, presents de llibres i roses.
Festa Nacional d'Anglaterra
Dia de l'Aragó.
Dia de Castella i Lleó
Segons la UNESCO és la Diada del llibre

Santoral catòlic

Onomàstica: sants Jordi; Fèlix, Fortunat i Aquil·leu de Valença, màrtirs llegendaris; Gerard de Toul, bisbe; Adalbert de Praga, bisbe; beats Gil d'Assís, franciscà, i Gil de Saumur, bisbe, franciscà; beata Elena d'Udine, agustina; beata Teresa Maria de la Creu, carmelitana.

[STV]

24 d'abril

El 24 d'abril és el cent catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quinzè en els anys de traspàs. Queden 251 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Món

1547 - Batalla de Mühlberg: entre l'emperador Carles V i la Lliga Esmalcalda.
1898 - Espanya declara la guerra als Estats Units.
1915 - Genocidi Armeni: Turquia realitza el primer genocidi del segle XX morint 1.500.000 armenis.
1926 - Berlín (Alemanya): se signa el Tractat de Berlín entre Alemanya i la Unió Soviètica.
1957 - Cantàbria : Mor en un enfrontament amb la guàrdia civil el guerriller antifranquista Ángel Juan Fernández Ayala, més conegut com a Juanín.
1990 - Cap Canaveral (Estats Units): Llançament a l'espai del telescopi espacial Hubble.
2003 - Es completa la seqüència del genoma humà.
2004 - Xipre: s'hi celebra el referèndum els resultats del qual comporten que l'1 de maig del 2004 només pugui entrar a la UE la part grega de l'illa.
2010 - Bruges (Bèlgica): demissió del bisbe del bisbat de Bruges, Roger Vangheluwe per a raons de pedofília

Naixements

Països Catalans

1864, el Cabanyal (València): Bernat Morales i Sanmartín, dramaturg, novel·lista, compositor i periodista valencià (m. 1947).
1890, Sabadell: Eulàlia Garriga i Casals, mestra compromesa en la formació i la promoció de la dona treballadora.
1947, Pobla de Segur: Josep Borrell, polític i President del Parlament Europeu.

Món

1845, Liestal (Suïssa): Carl Spitteler, escriptor suís, Premi Nobel de Literatura.
1856, Cauchy-à-la-Tour (França): Philippe Pétain, militar i polític francès.
1903, Madrid (Espanya): José Antonio Primo de Rivera, polític espanyol.
1908, Polanówka (Polònia): Józef Gosławski, escultor i medallista polonès.
1934, Richmond (Virgínia, Estats Units): Shirley MacLaine, actriu nord-americana.
1942, Nova York (Estats Units): Barbra Streisand, cantant nord-americana, actriu i directora de cinema.
1952, Arcueil (França): Jean-Paul Gaultier, dissenyador francès.
1975, Sacramento (Califòrnia-Estats Units): Samia Doumit, actriu estatunidenca.
1980, Ann Arbor (Michigan-Estats Units): Austin Nichols actor i esportista estatunidenc.
1998, Gold Coast, Austràlia: Alli Simpson, germana de Cody Simpson, actriu i model australiana.

Necrològiques

Països Catalans

1710 - Lima (Perú): Manuel d'Oms i de Santa Pau, Virrei del Perú.

Món

1342 - Avinyó (França): Benet XII, Papa de Roma.
1479 - Conca (Espanya): Jorge Manrique, poeta castellà.
1618 - Poitiers (França): Antoniette d'Orléans-Longueville, noble i religiosa, fundadora de les Monges Benedictines de la Mare de Déu del Calvari.
1731 - Londres (Regne Unit): Daniel Defoe, escriptor anglès.
1960 - Berlín (RDA): Max von Laue, físic alemany, Premi Nobel de Física.

Festes i commemoracions

Final de les festes de Moros i Cristians d'Alcoi, iniciades el 22 d'abril.

Santoral catòlic

Onomàstica: sants Maria Cleofàs i Maria Salomé; Fidel de Sigmaringen, caputxí; Gregori d'Elvira, bisbe; Melitó de Canterbury, bisbe; Wilfrid de York, bisbe; Maria Eufràsia Pelletier, fundadora de les Germanes del Bon Pastor; Benet Menni, prevere i fundador de les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús; sant Cebrià de Tarragona, arquebisbe no canonitzat, però venerat localment; Corona d'Elx, monja, potser llegendària; Guillem Firmat, eremita; beat Francisco Colmenar, missioner; serventa de Déu Cesárea Ruiz de Esparza y Dávalos, fundadora de les Josefines de Mèxic.

[STV]

25 d'abril

El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs. Queden 250 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1707 - Almansa, Albacete (Espanya): les tropes felipistes hi derroten les austracistes, cosa que comportarà que Castella ocupi el Regne de València per dret de conquesta

Món

1945 - Itàlia: els Partisans alliberen les ciutats italianes de Milà i Torí, en el marc de l'alliberament antifeixista de la Segona Guerra Mundial.
1953 - Nova York (EUA): James Dewey Watson i Crick donen a conèixer a la revista científica Nature l'estructura de l'ADN en doble hèlix que havien descobert, gràcies en part, als treballs de Rosalind Franklin.
1974 - Portugal: l'emissió de la cançó 'Grandola Vila Morena', dona el senyal per a l'aixecament militar, planificat per Otelo Saraiva de Carvalho, que posarà fi a la dictadura d'Antonio de Oliveira Salazar.
1977 - Espanya: el govern d'Adolfo Suárez aprova la legalització del Partit Comunista d'Espanya.

Naixements

Països Catalans

1968, Barcelona, el Barcelonès: Ferran Martínez Garriga, jugador de bàsquet català.

Món

1214, París, Regne de França: Lluís IX de França, rei de França.
1284, Castell de Caernarfon, Gal·les: Eduard II d'Anglaterra, rei d'Anglaterra.
1599, Huntingdon, Anglaterra: Oliver Cromwell, estadista anglès.
1830, Lede, Bèlgica: Julius De Geyter, escriptor i nacionalista flamenc.
1852: Fredrik Svenonius, geòleg suec.
1874, Bolonya, Regne d'Itàlia: Guglielmo Marconi, inventor italià.
1903, Tambov, Imperi Rus: Andrei Kolmogórov, matemàtic rus.
1918, Newport News, Estats Units: Ella Fitzgerald, cantant nord-americana.
1921, Amsterdam, Països Baixos: Karel Appel, pintor i escultor neerlandès.
1927, El Franco, Astúries, Espanya: Corín Tellado, escriptora espanyola.
1940, Nova York, Estats Units: Al Pacino, actor nord-americà.
1947, Amsterdam, Països Baixos: Johan Cruyff, futbolista.
1969, Texas, Estats Units: Renée Zellweger, actriu nord-americana.

Necrològiques

Països Catalans

1196 - Perpinyà, Comtat del Rosselló: Alfons el Cast, dit el Trobador, primer rei de la Corona d'Aragó, fundador de l'Orde d'Alcalá de la Selva.
1965 - Santiago de Xile: Salvador Sarrà i Serravinyals, polític, empresari i escriptor català.
1969 - Montevideo, Uruguai: Margarida Xirgu i Subirà, actriu uruguaianocatalana.
1972 - Castelldefels, Baix Llobregat: George Sanders, actor britànic.

Món

1762: Mehmed Salih Efendi, Shaykh al-Islam de l'Imperi Otomà.
1911 - Torí, Itàlia: Emilio Salgari, escriptor italià.
1956 - Hödingen, Alemanya: Paul Renner, tipògraf alemany.
1973 - Lausana: Mahmud Taymur, escriptor egipci i estudiós da la llengua i literatura àrabs.
1990 - Filadèlfia, Estats Units: Dexter Gordon, saxofonista de jazz.
1995 - Santa Monica, Califòrnia, Estats Units: Ginger Rogers, actriu i ballarina guanyadora d'un Oscar.
1996 - Los Angeles, Califòrnia, Estats Units: Saul Bass, grafista estatunidenc.

Festes i commemoracions


Dia dels ANZAC, diada commemorativa dels cossos expedicionaris d'Austràlia i Nova Zelanda.
Sant Marc, diada de Venècia, d'alguns territoris de l'antiga República de Venècia (que abastava el Vèneto i la costa adriàtica de l'Eslovènia i la Croàcia actuals) i de Fertília (l'Alguer).
Festa local de Guardiola de Berguedà
Festa local de Montgat
Aplec a l'ermita de Sant Elies de Vilamajor (Massís del Montseny) (Des del s.XV per a demanar pluja al Vallès)
Festa local de Beniarjó on es fa el ball de la Bandera de Sant Marc, patró de la casa dels March a la que pertany Ausiàs March, veí i senyor d'esta població

Santoral catòlic

Onomàstica: Sant Marc, evangelista; Anià d'Alexandria, bisbe; Febadi d'Agen, bisbe; Pere Betancur, fundador de l'orde dels betlemites; beat Andreu Solà i Molist, màrtir a Mèxic; Giovanni Piamarta, fundador; venerable Jean de la Barrière, monjo i reformador, fundador de la Congregació de Feuillant.

[STV]

26 d'abril

El Mulay Abderraman. 1.845

El 26 d'abril és el cent setzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent disetè en els anys de traspàs. Queden 249 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1987 - Lleida: 8.000 persones aconsegueixen un rècord Guinness en ballar una sardana de 5 km de longitud.

Món

1313, Vall d'Aran: d'acord amb el Tractat de Poissy, Sanç I de Mallorca restitueix aquest territori al rei d'Aragó Jaume el Just.
1621 - Madrid (Espanya): se signa el Tractat de Madrid.
1478 - Florència: té lloc la Conspiració dels Pazzi, enforantament entre les famílies Pazzi i Mèdici pel poder de la ciutat. Una conspiració per tal d'assassinar a Llorenç i Julià de Mèdici.
1860 - Tetuan: se signa al Tractat de Wad-Ras, acord entre el Marroc i Espanya que posava fi a la guerra d'Àfrica.
1903 - Madrid: Es funda el club de futbol Club Atlético de Madrid.
1915 - Londres: Es firma el Tractat de Londres, pacte secret entre el Regne d'Itàlia i la Triple Entesa.
1937 - Guernica (País Basc): Bombardeig de Guernica per la Legió Còndor, durant la Guerra Civil Espanyola.
1986- Central nuclear de Txernòbil, Txernòbil (URSS, actual Ucraïna)- Accident Nuclear a Txernòbil.
2002 - Vitòria (País Basc): Inauguració de l'ARTIUM, sititució museística amb seu a Vitòria.

Naixements

Països Catalans

1804, Barcelona: Lluís Maria Pastor i Rodríguez, economista lliurecanvista.
1852, Barcelona: Antoni Esplugas i Puig, fotògraf pioner d'aquesta activitat professional a Barcelona.
1911, Barcelona: Enric Freixa i Pedrals, enginyer industrial.
1932, Sabadell: Francesc Garriga i Barata, poeta català.
1936, Santanyí, Mallorca: Llorenç Vidal i Vidal, poeta mallorquí fundador del "Dia Escolar de la No-violència i la Pau" (DENIP).
1943, Santa Maria de Palautordera: Joan Lluís Moraleda i Perxachs, compositor català.

Món

121, Roma: Marc Aureli, Emperador romà.
570, la Meca: Mahoma, fundador de l'islam.
1319, Le Mans, Nantes, França: Joan II de França el Bo, rei de França (1350-1364).
1489, Japó: Ashikaga Yoshihisa, 25è shogun.
1648, Lisboa, Regne de Portugal: Pere II de Portugal, rei de Portugal.
1711, Edimburg, Escòcia: David Hume, filòsof empirista escocès.
1798, Charenton, Saint-Maurice (Val-de-Marne), França: Eugène Delacroix, pintor francès del moviment romàntic.
1822, Viena, Imperi Austríac: Maria Carolina de Borbó-Dues Sicílies, princesa d'Orleans.
1879, Dewsbury, Anglaterra: Owen Willans Richardson, físic anglès. Premi Nobel de Física a l'any 1928.
1886, Columbus (Geòrgia): Ma Rainey, cantant de blues.
1896, Frankfurt del Main, Imperi Alemany: Ernst Udet, militar alemany.
1889 Viena, Imperi austrohongarès: Ludwig Wittgenstein, filòsof.
1900, Estats Units: Charles Richter, físic i sismòleg americà que el 1935 creà l'Escala Richter per comparar la magnitud dels terratrèmols
1905, París, França: Jean Vigo, director de cine.
1910, Xangai: Ruan Lingyu, actriu xinesa figura cabdal del cinema mut xinès dels anys 30.
1933, Munic, Alemanya: Arno Allan Penzias, astrònom i físic nord-americà, d'origen alemany. Premi Nobel de Física de l'any 1978.
1949, Buenos Aires, Argentina: Carlos Bianchi, futbolista i entrenador argentí.
1956, Riaño, Lleó: Imanol Arias, actor espanyol.
1986, Londres: Felip de Grècia, cinquè i darrer fill dels reis exiliats de Grècia, Constantí II de Grècia i Anna Maria de Dinamarca.
1990, Monterrey, Mèxic: Jonathan dos Santos, futbolista mexicà.

Necrològiques

Països Catalans

911 - Barcelona: Guifré II (dit també Borrell I), comte de Barcelona, Girona i Osona.
1912 - Sabadell: Pau Gambús i Romeu, industrial i banquer català.
1941 - Poblet: Eduard Toda i Güell, egiptòleg, antropòleg, escriptor i filantrop català.
1942 - Barcelona: Romà Forns i Saldaña, futbolista i entrenador de futbol català.
1972 - Barcelona: Martí Barrera i Maresma, polític català, membre d'Esquerra Republicana de Catalunya.
2006 - Barcelona: Agustí Chalaux i de Subirà, teòric polític, econòmic i social.

Món

757 - Roma: Papa Esteve II, Papa del 26 de març de 752 fins al 26 d'abril de 757, el dia de la seva mort.
1444 - Tournai: Robert Campin, pintor pertanyent a l'estil flamenc de la pintura gòtica.
1910 - París: Bjørnstjerne Bjørnson, escriptor noruec. Premi Nobel de Literatura de l'any 1903.
1914 -Viena, Imperi austrohongarès: Eduard Suess, geòleg austríac.
1940 - Heidelberg (Baden-Wurtemberg, Tercer Reich): Carl Bosch, químic i enginyer alemany guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1931.
1986 - Rancho Mirage,Califòrnia ,Estats Units : Broderick Crawford, actor estatunidenc.
1988 - Ciutat de Guatemala, Guatemala: Juan José Gerardi Conedera, bisbe i defensor de la memòria històrica de Guatemala. Mor assassinat.

Festes i commemoracions

Dia de la Dia Mundial de la propietat intel·lectual

Santoral catòlic

Onomàstica: Sants Marcel·lí I papa; Sant Clet, papa; Pascasi Radbert, bisbe i monjo; Basili d'Amàsia, bisbe màrtir; Pere de Rates, bisbe llegendari de Braga; Ricari de Celles, abat; Esteve de Perm, missioner eslau; Pere Ermengol (des de 1969); Rafael Arnáiz Barón, trapenc; beats Domènec i Gregori d'Aragó, preveres dominics aragonesos; beat Juli Junyer i Padern, màrtir (1938).
Mare de Déu del Bon Consell

[STV]

27 d'abril

El 27 d'abril és el cent dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el cent divuitè en els anys de traspàs. Queden 248 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1947 - Monestir de Montserrat (Monistrol de Montserrat, el Bages): aprofitant la festa d'entronització de la Mare de Déu, s'hi fa una gran manifestació catalanista que la dictadura no pot aturar.
1984 - Barcelona: surt de la cadena de muntatge de la Seat a la Zona Franca el primer model de cotxe Seat Ibiza.

Món

711 - Gibraltar (Regne Unit): Tariq ibn Ziyad i Musa ibn Nusayr hi desembarquen amb un exèrcit berber i hi comencen la invasió musulmana d'Hispània.
1565 - Filipines: fundació del primer assentament castellà a les illes, Cebú.
1810 - Ludwig van Beethoven compon la peça per a piano Per a Elisa.
1908 - Londres (Regne Unit): inauguració dels Jocs Olímpics d'estiu 1908.
1919 - Finlàndia proclama la República.
1937 - San Francisco (EUA): inauguració del pont penjant conegut amb el nom de Golden Gate.
1945 - Àustria: proclamació de la II República i independència de l'Alemanya nazi.
1950 - Regne Unit: reconeixement de l'Estat d'Israel.
1956 - EUA: es retira, invicte, el boxador Rocky Marciano, campió dels pesos pesants.
1960 - Togo: s'aconsegueix la independència respecte França.
1961 - Sierra Leone: s'aconsegueix la independència respecte al Regne Unit.
1981 - EUA: Xerox PARC introdueix el ratolí als ordinadors.
1994 - Sud-àfrica: després de mig segle de racisme institucionalitzat (apartheid), Nelson Mandela hi guanya les primeres eleccions en què poden participar tots els ciutadans, amb independència dels seus trets racials.

Naixements

Països Catalans

1813 - Xàtiva: Vicent Boix i Ricarte, poeta, polític i historiador valencià (m. 1880).
1947 - Palma: Maria del Mar Bonet, cantant mallorquina.
1982 - Barcelona: Jordi Codina, porter català.

Món

1791 - Charlestown (Massachusetts, EUA): Samuel Morse, inventor estatunidenc.
1822 - Point Pleasant (Ohio, EUA: Ulysses S. Grant, president estatunidenc.
1891 - Londres (Regne Unit): Serguei Prokófiev, compositor rus.
1893 - Ivanjica (Sèrbia): Draža Mihajlović, cap dels txètniks.
1913 - Tacoma (Washington, EUA): Philip Hauge Abelson, físic estatunidenc i Premi Nobel de Física.
1932 - París (França): Anouk Aimée, actriu francesa.

Necrològiques

Països Catalans

1607 - Vic (Osona): Francesc Robuster i Sala, bisbe català.
1940 - Barcelona: Joaquim Mir Trinxet, pintor català.
1972 - Sant Cugat del Vallès: Gabriel Ferrater i Soler, poeta, crític, traductor i lingüista català.
2002 - Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà): Hans Heinrich Thyssen-Bornemisza, industrial i col·lecionista d'art alemany.

Món

1386 - Tordesillas (Castella i Lleó, Espanya): Elionor Telles de Menezes, reina consort de Portugal.
1404 - Halle (Bèlgica): Felip II de Borgonya, duc de Borgonya.
1434 - Còrsega: Vicentello d'Istria, cap dels corsos partidaris dels catalans, executat pels genovesos, fet que marca la fi de la influència catalana a l'illa.
1521 - Cebú (Filipines): Fernão de Magalhães, navegant i descobridor portuguès.
1605 - Roma (Itàlia): Lleó XI, Papa de Roma.
1749 - Venècia (Itàlia): Mekhitar, fundador de l'Orde Mequitarista.
1794 - Calcuta (Índia, Imperi Britànic): William Jones, filòleg britànic.
1945 - Dongo (Itàlia): Benito Mussolini, dictador italià.
1997 - Puerto de la Cruz (Espanya): Víctor Arriazu y Calleja, pintor, dibuixant i entintador dels còmic El Capitán Trueno i El Jabato.
2007 - Moscou (Rússia): Mstislav Rostropóvitx, violoncel·lista rus.

Santoral catòlic

Onomàstica: Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya; sants Germà màrtir, Teodor de Tabenna, monjo egipci; Zita de Lucca, verge; Floribert de Lieja, bisbe; Simeó I de Jerusalem, patriarca (a les esglésies ortodoxes); Pere Ermengol, mercedari (fins al 1969); Caterina de Kotor, verge; beat Jaume de Bitetto, franciscà.

[STV]

28 d'abril

El 28 d'abril és el cent divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dinovè en els anys de traspàs. Queden 247 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1938 - Catalunya: les autoritats republicanes ordenen la mobilització dels joves de la lleva del 41, coneguts com la lleva del biberó.

Món

1919 - Creació de la Societat de Nacions.
1981 - Galícia: aprovació definitiva i promulgació de l'Estatut d'Autonomia de Galícia.
1945 - Madrid: És afusellat al camp de tir de Carabanchel el dirigent comunista i líder guerriller José Vitini.
1952 - Japó ocupat: Entra en vigor el Tractat de San Francisco. El Japó torna a ser novament en un estat independent.
1989 - Madrid, Espanya: el govern espanyol ratifica el Conveni europeu per a la prevenció de la tortura i els tractes inhumans o degradants.

Naixements

Països Catalans

1885, Cocentaina, el Comtat: Enrique Pérez Margarit, músic compositor i director de banda valencià.

Món

1442, Rouen, Normandia: Eduard IV d'Anglaterra, rei d'Anglaterra.
1758, Westmoreland, Virgínia, EUA: James Monroe, president dels Estats Units.
1845, Kalisz: Anastazy Wilhelm Dreszer, compositor polonès.
1878, Filadèlfia, EUA: Lionel Barrymore, actor nord-americà.
1838, Amsterdam, Països Baixos: Tobias Michael Carel Asser, jurista holandès i Premi Nobel de la Pau.
1889, Vimeiro, Portugal: António de Oliveira Salazar, dictador portuguès.
1908, Svitavy, Bohèmia, Imperi austrohongarès: Oskar Schindler, empresari alemany.
1937, Tikrit, Iraq: Saddam Hussein, dictador iraquià.
1941, Valsjöbyn, Jämtland: Ann-Margret, actriu i cantant estatunidenca nascuda a Suècia.
1974, Madrid, Espanya: Penélope Cruz, actriu espanyola.

Necrològiques

Països Catalans

1528, Salern, Regne de Sicília: Hug de Montcada i de Cardona, militar i poeta valencià.
1901, Sabadell: Joan Massagué i Vilarrúbias, alcalde de Sabadell.
1936, Barcelona: els germans Josep i Miquel Badia, militants d'Estat Català, assassinats per quatre pistolers vinculats a la FAI.

Món

1829: Karl Gottlieb Umbreit, organista i compositor alemany.
1954, París, França: Léon Jouhaux, activista francès i Premi Nobel de la Pau.
1977, Nova York, Estats Units: Ricardo Cortez, actor i director de cinema estatunidenc d'origen austríac.
2012, Santander, Espanya: Matilde Camus poetessa i investigadora.

Festes i commemoracions

Dia Mundial de la Salut Laboral

Santoral catòlic

Onomàstica: sants Pere Chanel; Vidal de Ravenna, Valèria de Milà i Ursicí, màrtirs; Prudenci d'Àlaba, bisbe; Lluís Maria Grignon de Montfort, fundador de les congregacions de les Filles de la Saviesa, la Companyia de Maria Monfortana i els Gabrielistes; beat Luquesi i Buonadonna de Poggibonsi, franciscà; servent de Déu Marc Castanyer i Seda, prevere i fundador de les Filipenses Missioneres de l'Ensenyament.

[STV]

29 d'abril

El 29 d'abril és el cent dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el cent deuè en els anys de traspàs. Queden 246 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1011, primera menció documentada de Viladecans
1153, Siurana (Priorat): Ramon Berenguer IV completa la conquesta del valiat, el darrer reducte moro al Principat de Catalunya.
1708, Puigcerdà, Cerdanya: les tropes borbòniques ocupen la vila, guerra de Successió).
1998, València: El FC Barcelona guanya la Copa del Rei de futbol al derrotar al Reial Club Deportiu Mallorca a l'estadi Lluís Casanovas.
2013, Londres: El Celler de Can Roca és escollit 1er restaurant del món segons la revista britànica The Restaurant Magazine.

Món

1429, Guerra dels Cent Anys: Joana d'Arc trenca el setge d'Orleans dels anglesos.
1672, Guerra francoholandesa: Lluís XIV de França ocupa els Països Baixos.
1770: James Cook arriba a Austràlia.
1945:
Segona Guerra Mundial: rendició de l'exèrcit alemany d'Itàlia.
Berlín, Alemanya: Adolf Hitler i Eva Braun es casen.
El camp de concentració de Dachau és alliberat per les tropes nord-americanes.
1957, Bill Russell entra a jugar a l'NBA
1970, Guerra del Vietnam: Els Estats Units i Vietnam del Sud envaeixen Cambodja per acabar amb el Viet Cong.
2004:
Nova York, EUA: el Consell de Seguretat de les Nacions Unides aprova d'estendre el mandat de la missió de la MINURSO al Sàhara Occidental amb la intenció de forçar l'aprovació del pla Baker.
Fal·luja (l'Iraq: els Estats Units pacten amb la resistència sunnita la fi del setge de la ciutat, que ha causat la mort de 7 o 8 centenars d'iraquians; havia començat el dia 5 i les tropes estatunidenques se'n retiraran l'endemà.
2005, Líban: amb la retirada de les tropes síries s'acaba l'ocupació d'aquest país durant 29 anys.
2006, L'Havana, Cuba: Evo Morales, president de Bolívia subscriu l'adhesió del país al tractat internacional conegut com Alternativa Bolivariana de les Amèriques (ALBA).
2011, Londres: Casament de Guillem de Gal·les i Catherine Middleton

Naixements

Països Catalans

1815, Santa Maria d'Oló: Joan Plans i Costa, adroguer, alcalde de Sabadell i president de Caixa d'Estalvis de Sabadell.
1852, Alcoi: Vicent Costa i Nogueras, compositor i pianista (m. 1919).
1880, Vilanova i la Geltrú, Magí Marcé i Segarra, polític català i alcalde de Sabadell.
1914, València: Beatriu Civera, novel·lista valenciana (m. 1995).

Món

1863, Alexandria, Egipte: Konstandinos Petru Kavafis, poeta en grec, autor del Viatge a Ítaca musicat per Lluís Llach.
1863, San Francisco, Califòrnia, EUA: William Randolph Hearst, editor nord-americà.
1893, Walkerton, Indiana, EUA: Harold Clayton Urey, químic nord-americà i Premi Nobel de Química pels seus estudis sobre la bioquímica prebiòtica.
1899, Washington DC, Districte de Colúmbia, EUA: Duke Ellington, trompetista de jazz.
1901, Tòquio, Imperi Japonès: Hirohito, emperador del Japó.
1907, Viena, Imperi austrohongarès: Fred Zinnemann, productor i director de cinema austro-americà.
1917, Nova York, EUA: Celeste Holm, actriu nord-americana.
1930, Dinan, França: Jean Rochefort, actor francès.
1936, Mumbai, Índia: Zubin Mehta, director d'orquestra indi.
1957, Londres, Regne Unit: Daniel Day-Lewis, actor britànic.
1958, Santa Ana (Califòrnia), EUA: Michelle Pfeiffer, actriu nord-americana.
1970:
Las Vegas, Nevada, EUA: Andre Agassi, tennista nord-americà.
Boston, Massachusetts, EUA: Uma Thurman, actriu nord-americana.
1973, Pamplona: Jesús María Serrano Eugui, futbolista del Gimnàstic de Tarragona entre altres equips.
1975, Bangkok: Eric Koston patinador de monopatí tailandès resident als Estats Units

Necrològiques

Països Catalans

1712, València: Joan Baptista Cabanilles, organista i compositor de música barroca (n. 1644).
1959, Sierra de Valdemecas, Conca: Joaquim Blume i Carreras, gimnasta català.

Món

1380, Roma, Estats Pontificis: Santa Caterina de Siena, religiosa italiana.
1893, Wellington, Nova Zelanda: John Ballance, primer ministre de Nova Zelanda de 1891 a 1893.
1933, Alexandria, Egipte: Konstandinos Kavafis, poeta grec.
1951, Cambridge, Regne Unit: Ludwig Wittgenstein, filòsof austro-anglès.
1980, Los Angeles, Califòrnia, EUA: Alfred Hitchcock, director de cinema anglès.

Festes i commemoracions

Dia de la dansa
Festa local de Vilassar de Dalt, a la comarca del Maresme

Santoral catòlic

Sants Tíquic, un dels Setanta deixebles; a Caterina de Siena, religiosa i Doctora de l'Església; sants Germà d'Alexandria, bisbe; Germà de Nicomèdia màrtir; Sever de Nàpols, bisbe; Hug de Cluny, abat; Robert de Molesme, abat i cofundador de l'Orde del Cister, només al calendari cistercenc; esglésies ortodoxes: sant Basili d'Ostrog, metropolità.

[STV]

30 d'abril

El 30 d'abril és el cent vintè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-unè en els anys de traspàs. Queden 245 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1393, Onda, Regne de València: Joan el Caçador incorpora a la corona aquesta vila, aleshores morisca.

Món

1725, Viena, Sacre Imperi Romanogermànic: Els representants de Felip V i de Carles d'Àustria hi signen el tractat de Viena, amb el qual pacten les conseqüències de la Guerra de Successió Espanyola.
1975, Saigon, Vietnam del Sud: El Front Nacional d'Alliberament del Vietnam entra a Saigon i ocupa l'ambaixada nordamericana, posant fi a la Guerra del Vietnam.
1977, Espanya: El govern signa els pactes internacionals de drets civils, polítics, econòmics i socials, que inclouen el de llibertat sindical i el de negociació col·lectiva.
1993, Hamburg, Monica Seles és apunyalada per Günter Parche sota l'omòplat durant una eliminatòria del Torneig d'Hamburg.
2009, Ginebra, Suïssa: L'Organització Mundial de la Salut decideix utilitzar la denominació Virus de la grip A(H1N1), en lloc de l'utilitzat fins ara de grip porcina per al brot de grip per A(H1N1) de 2009.

Naixements

Països Catalans

1947 - Barcelona: Jaume Cabré i Fabré, escriptor i guionista català.

Necrològiques

Països Catalans

1947 - Buenos Aires (Argentina): Francesc Cambó, polític català.

Món

1756, Barcelona: Bernat Tria, compositor i sacerdot català.
1784, Heks, Principat de Lieja: Francesc Carles de Velbrück, príncep-bisbe del principat de Lieja.
1945, Führerbunker, Berlín, Tercer Reich: Adolf Hitler, dictador del Tercer Reich alemany; i Eva Braun, la seva parella, cometen suïcidi.
1972, Lausana, Suïssa: Clara Campoamor Rodríguez, advocada, escriptora, política i defensora dels drets de la dona.
1974, Rochester (Minnesota), Estats Units: Agnes Moorehead, actriu estatunidenca.

Festes i commemoracions

Festa local de Travesseres, a la comarca de la Cerdanya
Koninginnedag, "Dia de la reina", festiu als Països Baixos.

Santoral católic

Onomàstica: sants Pius V, papa; Quirí de Roma, màrtir; Eutropi de Saintes, bisbe; Llorenç de Novara, màrtir; Aule de Vivièrs, bisbe (a Vivièrs); Amador, Pere i Lluís de Còrdova, màrtirs; Gualfard de Verona; Josep Benet Cottolengo; beata Maria de l'Encarnació (Marie Guyard o Martin), religiosa ursulina. A l'Església Melquita: Simeó bar Sabas, màrtir.

[STV]

1 de maig

L'1 de maig és el cent vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-dosè en els anys de traspàs. Queden 244 dies per finalitzar l'any.

Little Lamerche.

Esdeveniments

Països Catalans

1298 - Barcelona: Comença la construcció de la Catedral de Barcelona.
1859 - Barcelona: s'hi inauguren els primers Jocs Florals del Principat de l'època moderna.
1879 - Barcelona: el "Diari Català" publica el seu prospecte, el recull de punts on s'exposaven els seus ideals, tres dies abans de sortir el primer número.
1975 - València: Constitució de la Junta Democràtica del País Valencià, presidida per Manuel Broseta.
1988 - Montserrat: Estrena dels gegants de l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, en Treball i na Cultura.
1995 - Salou: S'inaugura el parc temàtic PortAventura.
2000 - Barcelona: Comencen les emissions de RAC 1.

Món

1756 - Versalles (Yvelines, Illa de França, França): França i Àustria hi signen el tractat, que els fa aliats en la guerra dels Set Anys.
1851 - Londres: S'inaugura la primera Exposició Universal de la història.
1886 - Chicago (Illinois, EUA): milers d'obrers s'hi declaren en vaga per reclamar una jornada laboral de 48 hores setmanals: serà l'origen de la celebració del Primer de Maig.
1890: A iniciativa del Congrés Obrer Socialista de la Segona Internacional se celebra per primera vegada el Primer de Maig per homenatjar els 8 anarquistes detinguts al 1886 a Chicago, dels quals 5 van ser executats.
1993 - Neuendorf (Alemanya): Reobertura del Pont transbordador de Kronsnest
2003 - Washington (EUA): el president George Bush proclama la fi de la guerra d'Iraq.
2004 - Europa: deu nous estats de l'Europa central i mediterrània s'han incorporat a la UE: Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Malta, Polònia, República Txeca i Xipre.
2006 - Bolívia: El president Evo Morales decreta la nacionalització dels hidrocarburs, en compliment del seu programa electoral.
2011 - Pakistan: Mor Bin Laden, terrorista pakistanès.

Naixements

Països Catalans

1533, Valldemossa, Mallorca: Santa Catalina Thomàs.
1874, Sabadell, Província de Barcelona: Àngel Rodamilans i Canals, sacerdot, monjo benedictí, compositor i organista.
1970, Xàtiva, Costera: Elies Barberà Bolinches, poeta i actor valencià.

Món

1821, Viena: Karl von Scherzer, explorador, diplomàtic i científic austríac.
1841, Rendsburg: Ludwig Friederichsen, geògraf, cartògraf, editor, llibreter, i polític colonial alemany.
1855: Cecilia Beaux, pintora estadounidense.
1916, Ciutat de Quebec, Canadà: Glenn Ford, actor canadenco-estatunidenc.

Necrològiques

Món

1904 - Praga (República Txeca): Antonín Dvořák, compositor txec.
1973 - Århus (Dinamarca): Asger Jorn, artista danès
2012 - Fragstaff (EUA): Alexander Dale Oen, nedador noruec.

Festes i commemoracions


Primer de maig: diada dels treballadors.

Santoral catolic

Onomàstica: sants Josep, obrer; Jeremies (profeta); Amador d'Auxerre, bisbe; Orenci d'Aush, bisbe; Andeol del Vivarès o Sant Aniol, màrtir; Teodard de Narbona, bisbe; Teodulf d'Orleans, bisbe; Brioc de Bretanya; Segimon de Borgonya, rei i màrtir; Ricard Pampuri; Torquat de Guadix, bisbe llegendari; sants Orenci i Paciència d'Osca, màrtirs; beata Mafalda de Portugal i de Barcelona, infanta i monja. A l'Església Copta: sant Isaac de Tiphre.

[STV]

2 de maig

El 2 de maig és el cent vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-tresè en els anys de traspàs. Queden 243 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Món

1668, Aquisgrà, Sacre Imperi Romanogermànic: se signa el Tractat d'Aquisgrà.
1808, Madrid: s'hi produeix un aixecament del 2 de maig contra les forces napoleòniques del Primer Imperi Francès que desencadena la Guerra del Francès.
1879, Madrid: Pablo Iglesias impulsa la fundació del Partido Socialista Obrero Español.
1927, Hollywood, Califòrnia, EUA: s'hi funda l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques.
1945, Berlín, Alemanya: la ciutat és ocupada per les tropes soviètiques.
1953, Amman, Jordània: Hussein ibn Talal, rei efectiu del país des del passat 11 d'agost, ocupa el tron en complir 18 anys.
1968, París, França: s'hi produeixen les manifestacions estudiantils conegudes com el "Maig francès".
1997, Oviedo, Astúries, Espanya: l'equip científic del Jaciment arqueològic d'Atapuerca obté el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica.
1998, Brussel·les, Bèlgica: s'hi crea el Banc Central Europeu per definir i executar la política monetària de la UE.

Naixements

Països Catalans

1754, València: Vicent Martín i Soler, compositor valencià del classicisme (m. 1806).
1853, Palma, Mallorca: Antoni Maura, polític espanyol.
1867, Sabadell: Manuel Folguera i Duran, polític i enginyer català.
1894, Sabadell: Agustí Borgunyó i Garriga, músic català.

Món

1660, Palerm, Regne de Sicília: Alessandro Scarlatti, compositor italià.
1729, Szczecin, Polònia: Caterina II la Gran, tsarina de Rússia.
1860, Budapest, Hongria: Theodor Herzl, escriptor i periodista jueu.
1892, Breslau, actual Wrocław, Silèsia: Manfred von Richthofen, aviador alemany.
1912, Altona, Hamburg: Axel Springer, editor i empresari alemany.
1921, Calcuta, Índia: Satyajit Ray, cineasta hindú.
1935, La Corunya, Galícia, Espanya: Luis Suárez, futbolista i entrenador gallec de futbol.
1942, Gant, Bèlgica: Jacques Rogge, president del Comitè Olímpic Internacional.
1975, Leytonstone, Anglaterra: David Beckham, futbolista britànic.

Necrològiques

Països Catalans

1743, Sant Boi de Llobregat: Rafael Casanova i Comes, advocat i polític austriacista, darrer conseller en Cap de Barcelona (1713-1714).
1934, la Pobla Llarga, Ribera Alta: Julià Ribera Tarragó, filòleg arabista valencià (n. 1858).
1972, Sabadell: Pere Monistrol i Masafret, fotògraf i futbolista català.
1966, Barcelona: Miquel Llor, escriptor en català (n. 1894).
2003, Alcorcón, Madrid, Espanya: Enriqueta Claver Delás, més coneguda com a Queta Claver, actriu i vedet valenciana (n. 1932).

Món

373, Alexandria, Província romana d'Egipte: Sant Atanasi d'Alexandria, patriarca d'Alexandria i Doctor de l'església (n. ca. 293).
1519, Senyoria d'Amboise, Regne de França: Leonardo da Vinci, científic i artista renaixentista italià (n. 1452).
1808
Madrid: Luis Daoíz y Torres, militar espanyol, destacat per la seva participació en l'aixecament del 2 de maig de 1808 de la Guerra del Francès.
Madrid: Pedro Velarde y Santillán, militar espanyol, destacat per la seva participació en l'aixecament del 2 de maig de 1808 de la Guerra del Francès.
1857, París, França: Alfred de Musset, poeta francès (n. 1810).
1912, Santander, Cantàbria, Espanya: Marcelino Menéndez Pelayo, filòleg i crític literari espanyol (n. 1856).
1957, Bethesda (Maryland), EUA: Joseph McCarthy, polític estatunidenc.
1969, Sasbach, Baden-Württemberg, RF Alemanya: Franz von Papen, polític alemany (n. 1879).
1972, Washington DC, Estats Units d'Amèrica: John Edgar Hoover, fundador del Federal Bureau of Investigation (FBI) (n. 1895).
1997, Locarno, Suïssa: John Carew Eccles, metge australià i Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1963 (n. 1903).
2011, Abbottabad, Pakistan: Ossama bin Laden, fundador i líder de l'organització gihadista sunnita al-Qaida assassinat per un comando de tropes estatunidenques (n. 1957).

Festes i commemoracions

Dia de la Comunitat de Madrid, Mare de Déu d'Araceli

Santoral catòlic

Sant Atanasi d'Alexandria, bisbe;
Secundi d'Abula, bisbe;
Germà d'Alexandria, màrtir;
Fèlix de Sevilla, màrtir del s. IV;
Germà d'Escòcia, missioner;
Wiborada, monja màrtir;
beata Mafalda de Portugal i de Barcelona, infanta i monja (fins al 1969);
sant José María Rubio Peralta, prevere jesuïta;
Ambròs i Simplici de Sant Joan de les Abadesses, màrtirs llegendaris al s. VIII;
Trasllat de les relíquies de sant Adalbert I d'Ostrevent.

[STV]

3 de maig

El 3 de maig és el cent vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-quatrè en els anys de traspàs. Queden 242 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1462, Salvatierra, Regne de Navarra: Joan el Gran i Lluís XI de França s'hi reuneixen per començar a negociar el que acabarà sent el tractat de Baiona.
1812, Mataró: Durant la Guerra del Francès, les tropes del general Luís de Lacy intenten prendre la vila amb l'ajut de la flota britànica, però, són rebutjades pels francesos.
1871, Barcelona: l'Ajuntament hi instaura el sistema mètric decimal al comerç; és el primer municipi del país que ho fa.
1930, Barcelona: Fundació de la Federació Catalana de Patinatge.
1937, Barcelona: Fets de maig, revolta anarquista reprimida pel govern.

Món

1494, Jamaica: Cristòfor Colom arriba per primera vegada a aquesta illa.
1937, Nova York, EUA: Gone with the Wind (Alló que el vent s'endugué), novel·la de Margaret Mitchell guanya el Premi Pulitzer.
1977, Espanya: El govern espanyol legalitza el PSUC en plena setmana santa.
1979, Londres, Regne Unit: Margaret Thatcher guanya les eleccions al Parlament del Regne Unit. Per primer cop en la història del país, una dona ocupa el càrrec de Primer Ministre.

Naixements

Països Catalans

1854, Palma, Mallorca: Joan Alcover, poeta en mallorquí (m. 1926).
1914, Barcelona, Barcelonès: Martí de Riquer i Morera, humanista, especialista en literatura medieval i trobadoresca i expert en el segle d'or espanyol i El Quixot.
1950, Utiel, Plana d'Utiel: Gabriel Albiac, filòsof i escriptor valencià.
1975, Xàtiva, la Costera: Ximo Cerdà, professor, científic, escriptor i il·lustrador valencià.

Món

1469, Florència, República de Florència: Nicolau Maquiavel, filòsof florentí.
1616, Stratford-upon-Avon, Regne d'Anglaterra: William Shakespeare, escriptor i dramaturg anglés. (Segons el calendari gregorià).
1713, París, Regne de França: Alexis Claude Clairault, matemàtic francès.
1876, Hamburg: Richard Ohnsorg, actor, director de teatre i activista per a la causa del Baix alemany
1886, Rouen, Normandia, França: Marcel Dupré, compositor francès.
1892, Cambridge, Anglaterra: George Paget Thomson, físic britànic i Premi Nobel de Física.
1898, Kíev (actual Ucraïna: Golda Meir, política israelita.
1903, Tacoma, estat de Washington, EUA: Harry Lillis Crosby, conegut com a Bing Crosby, cantant i actor de cinema estatunidenc (m. 1977).
1913, Independence, Kansas, EUA: William Inge, dramaturg i guionista de cinema nord-americà.
1921, Ailey, Geòrgia, EUA: Sugar Ray Robinson, boxador nord-americà.
1933, Barnwell, Carolina del Sud, EUA: James Brown, cantant nord-americà.
1933, Nova York, EUA: Steven Weinberg, físic nord-americà i Premi Nobel de Física
1966, Vilagarcía de Arousa, Galícia: Luis Ángel César Sampedro, futbolista i entrenador gallec.

Necrològiques

Països Catalans

1743, Sant Boi de Llobregat: Rafael Casanova i Comes, Conseller en Cap de Barcelona durant el setge de les tropes de Felip V d'Espanya a la ciutat, l'any 1714.

Món
1758, Roma, Estats Pontificis: Benet XIV, Papa de Roma.
1885, Màlaga, Andalusia, Espanya: Bernat Ferrandis i Badenes, pintor valencià (n. 1835).

Festes i commemoracions

Fires i Festes de la Santa Creu, a Figueres (Alt Empordà).
Festa Major de la Santa Creu de Cabrils, a la comarca del Maresme
Dia de la Creu de Santa Cruz de Tenerife.
Dia Mundial de la Llibertat de Premsa

Santotal catòlic

Onomàstica: Sant Felip apòstol; sant Jaume el Menor apòstol; sant Jaume el Just; Juvenal de Narni, bisbe; Teodosi de Kíev, abat; sant Alexandre I, papa; sant Pasqual de Tormellas, prevere; beat Estanislau de Kazimierz, canonge; venerable Juana de la Cruz Vázquez, franciscana; servent de Déu Istifan al-Duwayhi, bisbe maronita, fundador de l'Orde Libanès Maronita.

[STV]

4 de maig

The Iceberg. 1.875

El 4 de maig és el cent vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-cinquè en els anys de traspàs. Queden 241 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1704, Lisboa, Portugal: Hi desembarca l'arxiduc Carles d'Àustria, amb la qual cosa comença la Guerra de Successió.
1707, Bunyol, Foia de Bunyol: Les tropes borbòniques ocupen la vila, guerra de Successió).
1773, Barcelona: S'hi esdevé l'Avalot de les quintes, una protesta contra les lleves abusives, i seguit després pel Rebomboris del pa, una de les causes de la Guerra dels Matiners.
1814, Ferran VII d'Espanya proclama a València un decret pel qual es restableix l'absolutisme i es nega validesa a l'obra constitucional de les Corts de Cadis.
1879, Barcelona: S'hi publica el primer número del "Diari Català".

Món

1589, La Corunya, Galícia: el corsari anglès Francis Drake comença el seu pla d'atac contra la ciutat.
1640: Reacció violenta a Escòcia per la rigorosa observança del culte anglicà propugnat per Carles I d'Anglaterra, que el conduí pressionat pels presbiterians escocesos a convocar el Parlament.
1675, Greenwich, Sussex, Regne d'Anglaterra: el rei Carles II ordena que s'hi construeixi un observatori astronòmic.
1803: Els Estats Units compren el territori de Louisiana a França.
1824: Ludwig Van Beethoven, completament sord, dirigeix la seva Novena Simfonia a Viena.
1886, Chicago Ocorren els fets de la Revolta de Haymarket. Fet històric del moviment obrer on es reivindicà la jornada laboral de vuit hores. D'aquí sortiren els anomenats “Màrtirs de Chicago” i la commemoració del Primer de Maig.
1904: Comença la construcció del Canal de Panamà
1936, Madrid: Frederica Montseny assumeix la responsabilitat del Ministeri de Sanitat de la Segona República Espanyola, esdevenint la primera dona ministra a Espanya.
1949: Accident aeri de Superga en el que hi morí gran part de la plantilla del Torino Football Club coneguda com a Gran Torino.
1968, Gibraltar: les autoritats espanyoles tanquen el pas fronterer en aquest enclavament en un nou tour de force amb el govern britànic per al control del Peñon.
1979, Madrid, Espanya: s'hi constitueix del Senat per primera vegada després del franquisme.
1979, el Regne Unit: el Parlament nomena Margaret Thatcher cap del govern: serà la primera dona que ocupa aquest càrrec.
1994, Oslo, Noruega: Signat un acord de pau entre Isaac Rabin, Israel) i Iàssir Arafat, Palestina) per la creació de l'Autoritat Nacional Palestina, amb poders limitats a la Franja de Gaza i Jericó (posteriorment ampliats a tot Cisjordània).

Naixements

Països Catalans

1757, Énguera, la Canal de Navarrés: Manuel Tolsà, arquitecte i escultor valencià neoclàssic.
1818, Vilafranca del Penedès: Manuel Milà i Fontanals, filòleg, erudit i escriptor català.
1884, Sabadell: Lluís Carreras i Mas, clergue, escriptor, periodista català.
1898, Barcelona: Just Cabot i Ribot, escriptor i periodista català.
1916, Barcelona: Ricard Palmerola, radiofonista i actor de doblatge català.

Món

1622: Juan de Valdés Leal, pintor.
1781, Weissenfels: Carl Gotthelf Glaeser, músic prussià
1826: Frederick Church, pintor estadounidenc.
1875: Ramiro de Maeztu, escriptor.
1928, Al-Minufiyah, Egipte: Hosni Mubàrak , president d'Egipte (1981 - 2011)
1947, DeKalb, Illinois, Estats Units: Richard Jenkins, actor estatunidenc.
1951, París, França: Gérard Jugnot , actor, director, guionista i productor de cinema francès
1971: Mike Dirnt, músic de rock, Green Day
1979: Lance Bass, músic de pop.
1994: Alexander Gould, actriu, Buscant en Nemo

Necrològiques

Món

1937, Noel de Medeiros Rosa, músic brasiler.
1938 -
Berlín: Carl von Ossietzky, escriptor i pacifista alemany, premi Nobel de la Pau el 1935.
Kobe: Jigoro Kano, artista marcial japonès i fundador del Kodokan Judo.
1949 - Valentino Mazzola, futbolista.
1966 - Lió, França: Edmond Locard, criminòleg i metge forense
1980 - Ljubljana, Eslovènia: Josip Broz, conegut com a Tito, militar i polític croata, president de la República Federal Socialista de Iugoslàvia.
2006 - Amsterdam: Karel Appel, pintor i escultor neerlandès
Festes i commemoracions[modifica | modifica el codi]
Dia Nacional del Jovent a la República Popular de la Xina
Dodenherdenking (Record de la Segona Guerra Mundial) als Països Baixos

Santoral catòlic

Sant Ciríac de Jerusalem, màrtir i patró dels Crucífers d'Itàlia
Santa Antònia, màrtir
Sant Florià, màrtir
Lupí de Carcassona, bisbe
Geronci d'Hagetmau, màrtir
Màrtirs d'Anglaterra i Gal·les;
Màrtirs Cartoixans de Londres.
Sant Papa Alexandre I, papa martiritzat amb Evenci i Teòdul els seus preveres
Santa Mònica d'Hipona, mare de sant Agustí d'Hipona.
Sant Gotard, bisbe i confessor
Sant Porfiri, prevere i martir
Sant Silvà, bisbe i martir
Sant Silvà, bisbe i martir
Santa Pelàgia, verge i martir
Sant Paulí, martir
Santa Mònica d'Hipona, mare de sant Agustí d'Hipona.
Sant Veneri, bisbe i confessor.
Sant Sacerdot de Llemotges, bisbe i confessor.
Sant Sacerdot de Llemotges, bisbe i confessor.

[STV]

5 de maig

El 5 de maig és el cent vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-sisè en els anys de traspàs. Queden 240 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1959: La soprano Maria Callas fa la seva única actuació al teatre del Liceu de Barcelona amb un recital amb diverses peces del seu repertori.
2002 - Màlaga: El València CF es proclama matemàticament campió de lliga en guanyar per 0:2 front el Málaga CF.
2007 - València: Manifestació multitudinària de més de 70.000 persones (segons l'organitzadora ACPV) per commemorar els 300 anys de la desfeta d'Almansa i en defensa del País Valencià.
2011: Manel treuen el seu segon disc, 10 milles per veure una bona armadura.

Món


553 - Constantinoble, actual Istanbul: Comença el Segon concili de Constantinoble que durarà fins al 2 de juny. El concili condemna del nestorianisme.
1045 - Roma: Comença al pontificat de Papa Gregori VI, només va durar fins al 20 de desembre de 1046, ja que Enric III, valent-se dels privilegis que li atribuïen el Privilegium Othonis, el va obligar a abdicar i va ser desterrat a Colònia.
1862 - Puebla de Zaragoza, Estat de Puebla, Mèxic: el general Zaragoza, enfront de l'exèrcit liberal mexicà, derrota a la batalla de Puebla les tropes intervencionistes franceses que feien costat als conservadors.
1864 - Comtat de Spotsylvania i Comtat d'Orange (Virgínia, EUA): Comença la Batalla de Wilderness (Guerra civil dels Estats Units).
1936 - Etiòpia - L'exèrcit italià captura Addis Abeba, la capital d'Etiòpia. S'acaba la conquesta d'Etiòpia per part de l'exèrcit italià.
1945 - Mauthausen, Alta Àustria, Àustria: Les tropes dels Estats Units n'alliberen el camp de concentració de Mauthausen, camp de concentració nazi, on moriren 2.000 catalans.
1949 - Londres - Tractat de Londres on se signa l'Estatut del Consell d'Europa.
1961: Alan Shepard, va viatjar a l'espai. Va ser la segona persona en orbitar sobre la Terra.
1998 - Nouméa, Nova Caledònia, Dependències d'ultramar franceses : Es signa l'Acord de Nouméa, preveu la transferència de determinades competències de França a Nova Caledònia.
2005 – Regne Unit: Eleccions al Regne Unit. El Partit Laborista del primer ministre Tony Blair, obté la victòria per tercera vegada consecutiva, circumstància que no s'havia produït mai.

Naixements

Països Catalans

1845, Vilassar de Mar, Província de Barcelona: Jaume Almera i Comas, geòleg i paleontòleg, fundador del Museu Geològic del Seminari de Barcelona i creador del primer mapa geològic de la província de Barcelona (m. 1919).
1871, Castelló de la Plana (la Plana Alta: Vicent Castell i Domènech, pintor, dibuixant i decorador valencià (m. 1934).
1899, Sabadell, Vallès Occidental: Francesc Trabal i Benessat, escriptor i periodista.

Món

1813, Copenhaguen, Dinamarca: Søren Kierkegaard, filòsof danès. Considerat el primer filòsof existencialista.
1818, Trier, Prússia: Karl Marx, filòsof, economista i sociòleg europeu, conegut sobretot per la seva anàlisi de la història en termes de lluita de classes.
1846, Wola Okrzejska, Tsarat de Polònia: Henryk Sienkiewicz, escriptor polonès, Premi Nobel de Literatura a l'any 1905.
1864, Cochran's Mills, Pennsilvània, EUA: Nellie Bly, periodista nord-americana, pionera en el periodisme d'investigació i en el periodisme clandestí.
1869, Moscou, Imperi Rus: Hans Erich Pfittzner, compositor alemany.
1909, Budapest, Imperi Austrohongarès: Miklós Radnóti, poeta hongarès.
1914, Cincinnati, Ohio, EUA: Tyrone Power, productor i actor estatunidenc.
1943, Linares, província de Jaén: Raphael, cantant espanyol.

Necrològiques

Món

1028 - Viseu, Portugal: Alfons V de Lleó, rei de Lleó i Galícia
1652 - Le Conquet, Bretanya, Regne de França: Mikael an Nobletz, sacerdot i predicador francès, lingüista sistematitzador del bretó.
1821 - Illa de Santa Helena, Imperi Britànic: Napoleó Bonaparte, estadista francès.
1832 - Hawaii: Kaahumanu, reina regent de Hawaii.
1904 - Budapest, Hongria: Mór Jókai, escriptor, periodista i polític hongarès.
1949 - Niça, França: Maurice Maeterlinck, dramaturg belga en llengua francesa, principal exponent del teatre simbolista. Premi Nobel de Literatura a l'any 1911.
1959 - Buenos Aires, Argentina: Carlos Saavedra Lamas, Premi Nobel de la Pau en l'any 1936, pel seu paper mediador en la Guerra del Chaco, entre Paraguai i Bolívia, com a president de la Societat de Nacions.
1971 - Oxford, Anglaterra: William David Ross KBE, filòsof (n. 1877).
1981 - Maze (Irlanda del Nord): Bobby Sands, membre de l'IRA Provisional i membre electe del Parlament britànic. Primer a morir a la Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord. Portava en vaga de fam 66 dies, des del 1 de març.
1983 - La Jolla, Califòrnia, Estats Units: John Williams , actor de cinema, teatre i televisió britànic.
2010, Roma, Itàlia: Giulietta Simionato, mezzosoprano italiana.

Santoral catòlic

Sant Màxim de Jerusalem, bisbe;
Irene de Lecce;
Hilari d'Arle, bisbe;
Àngel de Sicília, carmelita
Amador de Tucci o de Martos, màrtir;
Venerable Mikael an Nobletz.
Sant Silvà, màrtir
Santa Crescenciana, màrtir
Sant Eutimi, diaca i màrtir
Sant Irineu, sant Pelegrí i santa Irene, màrtirs a Tessalònica, cremats vius a la foguera durant la persecució de Dioclecià.
Sant Màxim de Jerusalem, bisbe i confessor, tercer bisbe d'aquest nom a Jerusalem.
Sant Jovinià, lector i màrtir.
Sant Eulogi, confessor i bisbe d'Edessa, morí durant el regnat de Teodosi el Gran.
Sant Niceci, catorzè bisbe de Viena del Delfinat, mort el 375.
Sant Teodor, bisbe de Bolonya, mort el 540.
Sant Geronci, arquebisbe de Milà (segle V).
Sant Sacerdot, bisbe de Lió i de Sigüenza.
Sant Hilari d'Arle, bisbe i confessor.

[STV]

6 de maig

El 6 de maig és el cent vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-setè en els anys de traspàs. Queden 239 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1872 - Barcelona: Es publica el primer exemplar de L'Esquella de la Torratxa, setmanari satíric que es publicaria fins al gener de 1939.
2000 - València: s'hi celebra la primera trobada de regidors dels Països Catalans.

Món

1527 - Es va produir el saqueig de Roma per part de les tropes espanyoles i alemanyes de Carles I d'Espanya, que va marcar la victòria del Sacre Imperi Romanogermànic sobre la Lliga de Cognac.
1682: La cort francesa s'instal·la al Palau de Versalles.
1864 - Final de la Batalla de Wilderness.
1882 - El governador d'Irlanda, Frederick Cavendish, i el vesgovenador Thomas Burke, foren assassinats a ganivetades a Phoenix Park (Dublín) pels Irish National Invincibles.
1889: Inauguració de l'Exposició Universal de París. La Torre Eiffel esdevé un dels símbols de la mostra i, per extensió, de la ciutat.

Naixements

Món

1574, Roma, Estats Pontificis: Innocenci X, Papa de l'Església catòlica entre 1644 i 1655.
1714, Gelsdorf, prop de Bonn: Anton Raaff, tenor alemany.
1845, Santa Cruz de Tenerife, Espanya: Àngel Guimerà, poeta i dramaturg català.
1856, Freiberg, Moràvia: Sigmund Freud, neuròleg austríac.
1872, Annapolis Junction, Maryland, Estats Units: William Bowie, geodèsic estatunidenc.
1913, Londres, Regne Unit: Stewart Granger, actor britànic i estatunidenc.
1915, Kenosha, Wisconsin, Estats Units: Orson Welles, director, actor i guionista estatunidenc.
1961, Lexington (Kentucky), Estats Units: George Clooney, actor, director i productor estatunidenc.
1983, Jazueiro, Brasil: Daniel Alves, jugador de futbol.

Necrològiques

Països Catalans

1969 - Sabadell: Francesc Casañas i Riera, industrial corder i fotògraf català.

Món

1540, Bruges: Joan Lluís Vives i March, destacat humanista i filòsof valencià del Renaixement (n. 1493).
1952, Països Baixos: Maria Montessori, pedagoga, científica, metgessa, psiquiatra i filòsofa, i una devota catòlica, feminista i humanista italiana.
1992, París (França): Marlene Dietrich, actriu i cantant alemanya (n. 1901).

Santoral catòlic

Onomàstica: sants Fotina, la Samaritana; Evodi d'Antioquia i Luci de Cirene, dos dels Setanta deixebles; Joan de Biclar, bisbe de Girona; sant Joan ante Portam Latinam, patró dels impressors; sant Eadbert de Lindisfarne, monjo; Petronax, monjo; servent de Déu József Mindszenty, bisbe.

[STV]

7 de maig

El 7 de maig és el cent vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-vuitè en els anys de traspàs. Queden 238 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

2009 - Lleida (El Segrià): La Universitat de Lleida investeix doctor honoris causa Joan Solà i Cortassa.

Món

558 – Constantinoble: l'edifici de Santa Sofia s'esbuca. Justinià I immediatament ordena la reconstrucció del temple.
1918 - Bucarest (Regne de Romania): se signa el Tractat de Bucarest de 1918 entre Romania i l'imperi Alemany.
1937 – Espanya: Guerra Civil Espanyola: La Legió Còndor Alemanya, equipada amb biplans Heinkel He 51, arriba per donar suport a les forces de Franco.
1945 - Reims (França): Alemanya signa la rendició incondicional, que entrarà en vigor l'endemà. La Segona Guerra Mundial acaba a Europa.
1998 – Apple Computer dona a conèixer el iMac.

Naixements

Països Catalans

1948, Verges, Baix Empordà: Lluís Llach i Grande, cantautor català.
1951, Carlet, Ribera Alta: Bernat Sòria Escoms, metge i científic valencià, ministre de Sanitat d'Espanya entre 2007 i 2009.

Món

1833, Hamburg: Johannes Brahms, compositor de música romàntica (m. 1897).
1837, Kernen im Remstal: Karl Mauch, geòleg i explorador alemany que va explorar el sud del continent africà.
1840, Votkinsk, Imperi Rus: Piotr Ilitx Txaikovski, compositor de música romàntica rus (m. 1893).
1860, Calcuta, Índia: Rabindranath Tagore, escriptor i poeta indi, premi Nobel de Literatura de 1913 (m. 1941).
1882, Antwerpen, Bèlgica: Willem Elsschot, escriptor i empresari.
1983, Sofia: Dimitar Rangelov, futbolista búlgar.

Necrològiques

Països Catalans

2000, Barcelona: Avel·lí Artís-Gener «Tísner», escriptor, escenògraf, pintor i dibuixant català.
2002, Girona: Xavier Montsalvatge i Bassols, compositor i crític musical català.
2008, Barcelona: Mercè Sala i Schnorkowski, economista i política catalana, militant del PSC-PSOE.

Món

1581, Innsbruck, Arxiducat d'Àustria: Alexander Utendal, compositor flamenc.
1951, Beverly Hills, Califòrnia, Estats Units: Warner Baxter, actor estatunidenc.
2011, Pedreña, Cantàbria: Severiano Ballesteros, golfista espanyol.

Santoral catòlic

Onomàstica: sants Domicil·la de Roma, verge i màrtir; Domicià d'Huy, bisbe; Sixt i Hou de Celrà, llegendaris màrtirs de Celrà; beates Gisela d'Hongria, reina i abadessa; beat Albert de Bergamo, llaurador; beata Marie-Louise Trichet, fundadora de les Filles de la Saviesa; beata Rosa Venerini, fundadora de les Mestres Pies Venerini.

[STV]

10 de maig

Un curioso tormentoso. 1.998

El 10 de maig és el cent trentè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-unè en els anys de traspàs. Queden 235 dies per a finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1475 - Comtat del Rosselló: després de patir vuit mesos de setge, els perpinyanesos acceptaren l'ordre de Joan II de rendir-se als francesos.
1730 - Castella: La Cámara del Consejo de Castilla acorda que «ha procedido siempre con reflexión a que siempre sea mayor el número de castellanos en cada sala que el de natura-les, y los fiscales siempre castellanos», als òrgans de representació catalans.
1840 - Barcelona: s'hi funda la Mútua d'Obrers de la Indústria Cotonera, primera associació obrera catalana.

Món

1508 - Vaticà: Miquel Àngel signa el contrate per a la decoració del fresc de la volta de la Capella Sixtina.
1796 - Itàlia: Batalla de Lodi. Napoleó Bonaparte derrota l'exèrcit austríac al pont de Lodi sobre l'Adda.
1871 - Frankfurt: Signatura del tractat definitiu de pau que va posar fi a la guerra francoprussiana i que va desembocar en la creació d'Alemanya com a país unit.
1940 - Europa: Alemanya comença l'atac contra França, Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg (Segona Guerra Mundial).
1972 - CEE: Irlanda es pronuncia a favor de l'adhesió mitjançant un referèndum.

Naixements

Països Catalans

1452, Sos del Rey Católico (Província de Saragossa, l'Aragó): Ferran II el Catòlic, rei de Catalunya-Aragó (1479-1516), de Sicília (Ferran II) (1468-1516) i de Nàpols (Ferran III) (1504-1516); rei consort de Castella (Ferran V) (1474-1504) (m. 1516).
1897, València: Josefina Robledo Gallego, guitarrista valenciana (m. 1972).

Món

1760 - Lons-le-Saunier (el Jura, el Franc Comtat, França): Claude-Joseph Rouget de Lisle militar i compositor, autor de La marsellesa, himne estatal de França (m. 1836).
1888 - Viena (Àustria): Maximilian Raoul Walter Steiner, conegut com a Max Steiner compositor de música per al cinema (m. 1971).
1957 - Londres (Anglaterra): John Simon Ritchie, conegut com a Sid Vicious, cantant i baixista del grup Sex Pistols (m. 1979).
1962: Ángel Mateo Charris, pintor espanyol.
1995 - Pasadena (Califòrnia, Estats Units): Melissa Jeanette Franklin, coneguda com a Missy Franklin, nedadora i medallista olímpica.

Necrològiques

Països Catalans

1951, València (l'Horta): Josep Manuel Izquierdo Romeu, músic i compositor valencià (n. 1890).

Món

1819, Madrid (Espanya): Mariano Salvador Maella Pérez, pintor valencià del neoclàssic (n. 1739).
1849, Japó: Katsushika Hokusai, dibuixant, gravador i pintor japonès de l'estil ukiyo-e (n. 1760).

Festes i commemoracions

Memorial Internacional de la Sida: primer dels dos dies dedicats a homenatjar les persones afectades per la sida, la pandèmia més greu del segle XX.
S'inicien les festes de Moros i Cristians de Biar (l'Alcoià, País Valencià), fins al 13 de maig.

Santoral catòlic

sants Job, patriarca; Comgall de Bangor, abat; Joan d'Àvila, prevere; Damià de Molokai; beat Niccolò Albergati, bisbe; beata Beatriu I d'Este.

[STV]

11 de maig

Les Torres. 1.981

L'11 de maig és el cent trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-dosè en els anys de traspàs. Queden 234 dies per a finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1258 - Corbeil (Illa de França, França): els representants de Jaume I i de Lluís IX de França signen el Tractat de Corbeil, segons el qual França reconeix la plena independència dels Comtats catalans, a canvi de renunciar a la Provença.

Món

330 - Constantinoble (actual Istanbul, Turquia): hom consagra aquesta ciutat que l'emperador romà Constantí I havia fet construir sobre les runes de l'antiga Bizanci.
1977 - Espanya: el govern ratifica els pactes internacionals signats el dia 30 d'abril.

Naixements

Països Catalans

1904, Figueres (Alt Empordà): Salvador Dalí, pintor català.
1911, Sabadell: Ricard Simó i Bach, biògraf sabadellenc.

Món

1777, Solothurn, Suïssa: Johann Kyburgz, orguener suís.
1869, Illes Açores: Francisco de Lacerda, Músic portuguès.
1963, Londres, Regne Unit: Natasha Richardson, actriu britànica.
1977: Marcos Paulo, futbolista brasiler.
1984, Fuentealbilla: Andrés Iniesta, jugador de futbol format al Futbol Club Barcelona.

Necrològiques

Països Catalans

1987, Gandia (la Safor): Alfons Roig Izquierdo, sacerdot, escriptor i crític d'art valencià (n. 1903).

Món
1708 - Marly-le-Roi (França): Jules Hardouin Mansart, arquitecte francès.
1947, Hamburg: Richard Ohnsorg, actor, director de teatre i activista per a la causa del baix alemany.

Festes i commemoracions

Dia internacional contra la sinusitis
Festa local de Tordera, a la comarca del Maresme
Sant Anastasi de Lleida, Festa Major de Lleida i festa local de Badalona, a la comarca del Barcelonès
Festa Major de Ripoll
Memorial Internacional de la Sida: segon dels dos dies dedicats a homenatjar les persones afectades per la sida, la pandèmia sorgida el segle XX.


Santoral catòlic

sants Muci de Bizanci, màrtir; Sant Eudald, màrtir, patró de Ripoll i sant Pancraç Ermità; Anastasi de Lleida, màrtir llegendari; Mamert de Viena, bisbe; Maiol de Cluny, abat; servent de Déu Matteo Ricci. A Catalunya: sant Ponç de Cimiez, bisbe

[STV]

12 de maig

El 12 de maig és el cent trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-tresè en els anys de traspàs. Queden 233 dies per a finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1810 - Al castell d'Hostalric, després de sis mesos de setge, 800 soldats que formaven part de la guarnició del castell van poder escapar del setge de les tropes napoleòniques.
1939 - Barcelona: És executat Francisco Javier Elola y Díaz Varela, magistrat del Tribunal Suprem de la Segona República Espanyola.
1980 - Barcelona: Mercè Rodoreda rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
2012 - PortAventura: inauguració de la nova muntanya russa 2012, Shambhala: Expedició a l'Himàlaia, batint tres rècords europeus, la muntanya russa més alta d'Europa (76 metres), la muntanya russa amb la caiguda més llarga d'Europa (78 metres) i l'hypercoaster més llarga (1650 metres) i ràpida (134 km/h).

Món

2010 - Hamburg: El Club Atlético de Madrid guanya la UEFA Europa League 2009-2010 en la final contra el Fulham Football Club.

Naixements

Països Catalans

1737, Girona: Francesc Dorca, religiós, historiador i erudit gironí.
1753, València: Agustí Esteve i Marquès, pintor valencià (m. c. 1820).
1904, Barcelona: Miquel Coll i Alentorn, polític català, president del Parlament de Catalunya.
1930, Cornellà de Llobregat: Joan Carrera i Planas, clergue catòlic català, bisbe auxiliar de Barcelona.

Món

1907, Hartford (Connecticut), EUA: Katharine Hepburn, actriu estatunidenca.
1988, Rio de Janeiro, Brasil: Marcelo Vieira da Silva Júnior (conegut com a Marcelo), futbolista brasiler.
1995, Franklin (Tennessee): Luke Benward actor còmic i cantant estatunidenc.

Necrològiques

Països Catalans

1913, Barcelona, Catalunya: Enriqueta Martí i Ripollés, segrestadora, proxeneta i assassina en sèrie de nens (n. 1868).

Món

1897, Kuopio: Minna Canth escriptora i feminista finlandesa.
1907, París, França: Joris-Karl Huysmans, escriptor francès (n. 1848).
1921, Madrid: Emilia Pardo Bazán, escriptora gallega, introductora del naturalisme a Espanya.
1999, Sant Petersburg, Rússia: Ígor Mikhàïlovitx Diàkonov historiador, lingüista i traductor rus (n. 1914).

Festes i commemoracions

Festes de Moros i Cristians a Biar: Dia de la patrona, la Mare de Déu de Gràcia

Santoral catòlic

sants Pancraç de Roma, Nereu i Aquil·leu, màrtirs; Epifani I de Constància, bisbe; Germà I de Constantinoble, bisbe; Modoald de Trèveris, bisbe; Domènec de la Calzada, religiós; Rictruda, màrtir; beata Joana de Portugal i de Coïmbra

[STV]

13 de maig

El 13 de maig és el cent trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-quatrè en els anys de traspàs. Queden 232 dies per a finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1582 - Deià, Mallorca: 200 pirates sarraïns desembarquen a Sa Foradada, on són vençuts per una cinquantena d'homes.
1912 - Barcelona: s'hi publica el primer número del setmanari "La Tralla".

Món

535 -: Agapit I és escollit Papa.
1830 - Veneçuela: El departament del Sud es declara estat independent amb el nom de República de l'Equador, amb Juan José Flores com el seu primer mandatari.
1833 - Londres: Felix Mendelssohn estrena la seva Simfonia Italiana dirigint personalment l'orquestra.
1846 - EUA: El Congrés dels Estats Units declara la guerra a Mèxic.
1888 - Brasil: S'aboleix l'esclavitud al país, l'últim del món a fer-ho.
1939 - Hamburg: El MS St. Louis surt en direcció Cuba i comença el viatge dels maleïts.
1964 - Egipte: Inauguració de la primera fase de construcció de l'embassament d'Assuan
1976 - Cambodja: Pol Pot és nomenat primer ministre del país Kamputxea Democràtica.
1981 - Roma: Mehmet Alí Agca atempta contra la vida del papa Joan Pau II a la plaça de Sant Pere.

Naixements

Països Catalans

1795 - Sabadell: Antoni Casanovas i Bosch, empresari tèxtil i alcalde de Sabadell.
1916 - Madrid: Albert Martorell, porter de futbol català.

Món

1717 - Viena (Sacre Imperi Romanogermànic): Maria Teresa I d'Àustria, arxiduquessa d'Àustria.
1750 - Bergamo (Itàlia): Lorenzo Mascheroni, matemàtic.
1767 - Lisboa (Portugal): Joan VI de Portugal, rei de Portugal i Brasil.
1914 - Lafayette (Alabama, EUA): Joseph Louis Barrow, conegut com a Joe Louis, boxador estatunidenc, campió del món.
1950 - Saginaw, Michigan: Stevie Wonder, cantant, compositor, productor discogràfic, músic i activista social americà.

Necrològiques

Països Catalans

2010 - València: mor Rafael Sanus, bisbe auxiliar emèrit de València.

Món

1399 - Nàpols: mor Otó IV de Brunswick, príncep alemany, comte consort de Provença i rei consort de Nàpols.
1819 - Sant Petersburg (Rússia): mor David XII, cap de la casa reial de Kartli i Kakhètia.

Festes i commemoracions

Santoral: sants Pere Regalado, franciscà; Santa Agnès de Poitiers, abadessa; Muci de Constantinoble o Sant Muç, màrtir (a Rubí); Servaci de Tongeren, bisbe; Argèntea i Vulfura de Còrdova, màrtirs; Eutimi l'Il·luminador monjo; beata Juliana de Norwich; sant Albert d'Unha, segador llegendari.