EPHEMERIDES COTTIDIANUS FORUM

[STV]

26 de juliol

La víctima de la Fiesta. 1.910

El 26 de juliol és el dos-cents setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents vuitè en els anys de traspàs. Queden 158 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1719 - Reus, Camp de Tarragona: Carrasclet i els seus hòmens intenten entrar a la ciutat.
1909 - Barcelona: hi comença la revolta popular contra les autoritats coneguda com a la "Setmana Tràgica".

Resta del món

1139 - Alfons I de Portugal s'autoproclama primer Rei de Portugal i des d'aquest moment Portugal es considera independent del Regne de Lleó.
1609 - Thomas Harriot dibuixa per primer cop el relleu de la Lluna.
1887 - Varsòvia: es publica el llibre en què el doctor Ludwik Lejzer Zamenhof, amb el pseudònim Dr Esperanto, dóna a conèixer la seva proposta de llengua internacional, que des de llavors és coneguda amb el nom d'esperanto.
1953 - Santiago, Cuba: 165 jóvens encapçalats per Fidel Castro assalten el quarter de Moncada (Revolució Cubana).
1992 - Madrid, Espanya: El Guernica és traslladat per última vegada al Museu Reina Sofia.
2004 - Mountain View, Califòrnia, Estats Units: Google anuncia el preu amb què les seves accions cotitzaran a borsa i simultàniament un virus en col·lapsa el cercador en diferents punts del planeta.
2005 - Cap Canaveral, Florida, Estats Units: S'enlaira el primer transbordador espacial després de l'accident del Columbia, esdevingut el primer de febrer del 2003.

Naixements

Països Catalans

1927 - Barcelona: Joan Reventós i Carner, polític català, un dels fundadors del Partit dels Socialistes de Catalunya, i president del Parlament de Catalunya.
1925, Barcelona: Ana María Matute Ausejo, novel·lista catalana en llengua castellana (m. 2014).
1935 - Girona, Gironès: Francesc Ferrer i Gironès, polític i escriptor en català (m. 2006).

Resta del món

1856 - Gant, Bèlgica: Edward Anseele, polític belga flamenc, cofundador del Partit Obrer Belga.
1856 - Dublín, Irlanda: George Bernard Shaw, escriptor i dramaturg irlandès.
1870: Ignacio Zuloaga, pintor espanyol.
1875 - Kessewil, Suïssa: Carl Gustav Jung, psicòleg suís inventor de la idea d'inconscient col·lectiu.
1875 - Sevilla, Espanya: Antonio Machado, poeta espanyol de la Generació del 98.
1894 - Godalming, Regne Unit: Aldous Huxley, escriptor anglès.
1909 - Valparaíso, Xile: Salvador Allende Gossens, metge i polític xilè, president de Xile.
1922 - Tulsa, Oklahoma, Estats Units: Blake Edwards, director de cinema, guionista i productor estatunidenc.
1928 - Bronx, Nova York, Estats Units: Stanley Kubrick, director de cinema estatunidenc (m. 1999).
1933 - Evanston, Illinois, Estats Units: Edmund S. Phelps, economista estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel d'Economia el 2006.
1943 - Dartford, Kent, Anglaterra: Michael Philip Jagger, conegut com a Mick Jagger, cantant de rock anglès, component de The Rolling Stones.

Necrològiques

Països Catalans

1623, València: Gaspar Aguilar, escriptor valencià (n. 1561).
1930, Barcelona: Narcís Oller i de Moragas, escriptor català (n. 1846).
1966, Barcelona: Carme Montoriol i Puig, traductora, escriptora i pianista catalana.
1983, Sant Pere de Ribes, Garraf: Josep Andreu i Lasserre, conegut com a Charlie Rivel, pallasso català (n. 1896).
2011, Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat: Vicenç Badenes, periodista, activista social català, un dels pioners d'Internet a Catalunya i impulsor de la democratització de les noves tecnologies com a eina de desenvolupament social (n. 1957).

Resta del món

1533, Cajamarca, Perú: Atahualpa, emperador inca, és executat per Francisco Pizarro.
1806, Winkel: Karoline von Günderrode, escriptora romàntica alemanya.
1925, Pont-Aven, Bretanya: Théodore Botrel, poeta i cançoner bretó.
1950, Lausana, Suïssa: Hans Lodeizen, poeta neerlandès.
1952, Buenos Aires, Argentina: María Eva Duarte Ibarguren, coneguda com a Eva Perón, política argentina, primera dama del país (n. 1919).
1960, Hollywood, Califòrnia, Estats Units: Cedric Gibbons, director artístic irlandès de cinema.

Festes i commemoracions

Cuba: Dia de la rebel·lió nacional, en commemoració de l'assalt de la caserna de Moncada (Santiago de Cuba)
Sant Crist d'Alcúdia-Mallorca (cada tres anys, el darrer 2007)
Tercer dia de les festes de Moros i Cristians de la Vila Joiosa (Marina Baixa)

Santoral catòlic

Sants al Martirologi romà (2011): Sant Joaquim i santa Anna, pares de la Mare de Déu; sants Erast de Paneas, un dels Setanta deixebles; Evangelista i Pelegrí de Verona (s. VII-VIII); Simeó de Polirone, monjo eremita (1016); Austind d'Aush, bisbe (1068); Hug d'Actis, monjo (1250); Camilla Gentili, màrtir (s. XIV-XV); Bartolomea Maria Capitanio, fundadora (1833); George Preca, prevere fundador (1962).
Beats: John Ingram, George Swallowell, màrtirs (1594); Edward Thwing, Robert Nutter, màrtirs (1600); William Webster, prevere màrtir (1641); Andreu de Phu Yen, protomàrtir del Vietnam (1644); Marcel-Gauquier Labigne de Reignefort i Pierre-Joseph Le Groing de La Romagère, màrtirs (1794); Marie-Marguerite Bonnet i 4 companyes màrtirs (1794); Vicente Pinilla, Manuel Martín Sierra, preveres màrtirs (1936); Tito Brandsma, màrtir (1942).
Sants: Cristiana de Termonde, verge (s. VIII); Benigne i Car de Malcesine, eremites (s. VIII-IX)
Beats: Jori d'Armènia
Venerables: Sança Alfons de Lleó, religiosa
Servent de Déu Baldiri Xiberta i Roqueta, carmelita
Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Juan Iraizos, màrtir (1629)

[STV]

27 de juliol

El 27 de juliol és el dos-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents novè en els anys de traspàs. Queden 157 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1710 - Almenar, Segrià: les tropes aliades derroten les borbòniques, les quals es veuen obligades a abandonar el Principat (Guerra de Successió espanyola).
1993 - Barcelona: Pink Floyd hi actua, dins la gira de presentació de The Division Bell.

Resta del món

1921: Investigadors de la Universitat de Toronto, amb Frederick Banting al capdavant, anuncien els descobriment de l'hormona insulina.
1936: Arriba a Espanya el primer grup d'avions italians per part de Benito Mussolini.
1940: Bugs Bunny fa el seu debut oficial al film de dibuixos animats A Wild Hare.
1977: l'Estat Espanyol ratifica el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, que en el seu Article 1 proclama: Tots els pobles tenen dret a l'autodeterminació.
1990: Citroën deixa de produir el 2CV

Naixements

Països Catalans

1867 - Lleida, Segrià: Enric Granados i Campiña, compositor i pianista català.
1939 - Barcelona: Manuel Vázquez Montalbán, escriptor i periodista català.

Resta del món

1667 - Basilea, Suïssa: Johann Bernoulli, matemàtic, metge i filòleg suís.
1768 - Ligneries, Écorches, Orne, França: Charlotte Corday, la dona que va matar el radical jacobí francès Jean-Paul Marat el 1793.
1824 - París, França: Alexandre Dumas, novel·lista i dramaturg francès.
1940 - Solingen, Rin del Nord-Westfàlia, Tercer Reich: Pina Bausch, ballarina i coreògrafa alemanya.
1985 - Seaside Heights, Nova Jersey, Estats Units: Lou Taylor Pucci, actor estatunidenc.

Necrològiques

Països Catalans

1276 - València: Jaume I, rei de València, Mallorca i Aragó, i comte de Barcelona.
1936 - Sabadell, Vallès Occidental: Àngel Rodamilans i Canals, sacerdot, monjo benedictí, compositor i organista català.
1944 - Angeac-Charente, França: Joan Bartomeu i Valls, contramestre de telers català, víctima del nazisme.

Resta del món

1844 - Manchester, Anglaterra: John Dalton, naturalista, químic, matemàtic i meteorólogic anglès (n. 1766).
1934 - Thorey, França: Hubert Lyautey, militar francès, màxima autoritat del Protectorat Francès al Marroc (n. 1854).
1984 - Lausana, Suïssa: James Mason, actor de teatre i cinema anglès (n. 1909).
1990 - Hove, Anglaterra: Elizabeth Allan, actriu anglesa.

Festes i commemoracions

Festes patronals de Mataró: les Santes i diada castellera de les Santes
Quart dia de les festes de Moros i Cristians de la Vila Joiosa (Marina Baixa)

Santoral catòlic

Sants al Martirologi romà (2011): Sant Pantaleó, màrtir (305), i els seus companys Hermolau, Hermip i Hermàcrates; Set Dorments d'Efes, màrtirs; Celestí I, papa (432); Simeó Estilita Tercer, anacoreta (459); Desiderat de Besançon, bisbe (s. V); Ursus de Loches, abat (s. V-VI); Ecclesi de Ravenna, bisbe (ca. 532); Galactori de Lescar, bisbe (s. VI); Antusa d'Honoríade, verge (777); Jordi, Aureli, Natàlia, Fèlix i Liliosa de Còrdova, màrtirs (852); Sants Apòstols de Bulgària: Naüm d'Ohrid, missioner (910); Climent d'Ohrid, bisbe (916), i Sabas de Belica, Goradz i Angelari, deixebles de Ciril i Metodi.
Beats: Raimon el Palmer, laic; Bertold de Garsten, abat (1142); Nevoló de Faenza, pelegrí (1280); Lucia Bufalari, monja (ca. 1350); Robert Sutton, sacerdot màrtir (1588); William Davies, sacerdot màrtir (1593); Maria Maddalena Martinen­go, abadessa (1737); Maria Grazia Tarallo, monja (1912); Joaquim Vilanova Camallonga, prevere màrtir (1936); Modesto Vegas, prevere màrtir (1936); Felipe Hernández Martínez, Zacarías Abadía Buesa, Jaime Ortíz Alzueta, monjos màrtirs (1936); Andrés Jiménez Galera, salesià màrtir (1936); Maria Klemensa Staszewska, monja màrtir (1943).
Sants: festivitat a Mataró de les santes Juliana i Semproniana (25 de juliol al Martirologi romà); Fèlix, Júlia i Jocunda de Nicomèdia, màrtirs; Maur, Pantaleimó i Sergi de Bisceglia, màrtirs (ca. 117); Simeó d'Egees, eremita; Luican de Kill-luician; Lucà de Sabiona, bisbe (s. V); Fronimi de Metz, bisbe (ca. 500); Eteri d'Auxerre, bisbe (573); Congall de Iabhnal-Livin, eremita; Waldrada de Saint-Pierre, abadessa (s. VII); Arnau de Lió, bisbe llegendari (1128); Huguet de Lincoln, nen màrtir inexistent (1255); a Aquisgrà: sant Carlemany, emperador.
Beats: Bennó II d'Osnabrück, bisbe (1088); Giacomo Papocchi, eremita (1289)
Venerables Conrad d'Ottobeuren, abat (1227)
Servent de Déu Àngel Rodamilans i Canals, màrtir (1936)

[STV]

28 de juliol

El 28 de juliol és el dos-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents desè en els anys de traspàs. Queden 156 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1285 - mar Mediterrània: la flota de Roger de Llúria derrota la dels francesos a les illes Formigues
1686 - Arenys de Mar, Maresme: Consagració de Santa Maria d'Arenys a càrrec del bisbe de Vic
1978 - Palma, Mallorca: es constitueix el Consell General Interinsular al castell de Bellver
1993 - Andorra: aquest estat ingressa a l'ONU
2010 - Barcelona: al Parlament de Catalunya, els diputats catalans voten una Iniciativa Legislativa Popular a favor de l'abolició de les corrides de toros al territori català (per 68 vots a favor de l'abolició, 55 en contra i 9 abstencions)

Resta del Món

1821 - el Perú: José de San Martín proclama la independència del país
1914 - Imperi Austrohongarès: aquest estat declara la guerra a Sèrbia, amb la qual cosa comença la Primera Guerra Mundial
1989 - Espanya: El Dioni roba un furgó blindat de l'empresa on treballava amb 320 milions de pessetes
1936 - Còrdova, Espanya: Són afusellats per les tropes rebels, els diputats republicans Bautista Garcet (PCE) i Antonio Acuña (PSOE)

Naixements

Països Catalans

1879 - Alacant, Alacantí: Gabriel Miró, escriptor valencià (m. 1930)
1951 - Benimàmet, València: Santiago Calatrava Valls, arquitecte, escultor, enginyer i dibuixant valencià

Resta del Món

1954 - Sabaneta, Barinas, Veneçuela: Hugo Chávez, dirigent polític i president de Veneçuela (m. 2013)

Necrològiques

Països Catalans

2006 - València: Toni Mestre, periodista valencià
2010 - Barcelona: Maria Canals i Cendrós, pianista catalana

Resta del Món

1750 - Leipzig, Saxònia, Alemanya: Johann Sebastian Bach, compositor alemany
1794 - París, França: Louis Antoine de Saint-Just, polític revolucionari francès, executat a la guillotina
1741 - Venècia, Itàlia: Antonio Vivaldi, compositor i violinista italià
1934 - Santa Barbara, Califòrnia, Estats Units: Marie Dressler, actriu canadenca

Festes i commemoracions

Cinquè dia de les festes de Moros i Cristians de la Vila Joiosa (Marina Baixa).

Santorall catòlic

Sants al Martirologi romà (2011): Pròcor, Nicanor, Timó, Pàrmenas i Nicolau d'Antioquia, màrtirs (s. I-II); Víctor I, papa (199); Mârtirs de la Tebaida (250); Nazari i Cels de Milà, màrtirs (304); Acaci de Milet, màrtir (310); Samsó de Dol, bisbe (565); Camelià de Troyes, bisbe (s. VI); Botvid de Suècia, laic (1120); Melcior Garcia Sanpedro, bisbe i màrtir al Vietnam (1858); Pedro Poveda Castroverde, fundador i màrtir (1936); Jaume Hilari Barbal i Cosan, màrtir (1937); Anna Muttathupadatu, clarissa (1946).
Beats: Manuel Segura, David Carlos, monjos màrtirs (1936); Sabino Hernandez Laso, Germán Martín Martín, salesians (1936); Josep Caselles i Moncho, Josep Castell i Camps, preveres màrtirs (1936).
Sants: Eustaqui de Galàcia, màrtir; Peregrí de Lió, eremita (s. II); Arduí de Ceprano, prevere (627); Ursus i Leobaci, abats (500); Lúcid d'Aquara, eremita (ca. 938); a Mallorca: Caterina Tomàs i Gallard, religiosa; a Sens: trasllat de les relíquies de Coloma de Sens.
Beats: Guichard de Beaujeu, abat de Pontigny (1180); Antonio della Chiesa, monjo (1459); a l'Orde Carmelita: Jean Soreth, fundador.
Servent de Déu Ángel Herrera Oria.
Venerats a l'Orde de Sant Francesc: beata Sança de Mallorca, reina.
Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Alphonse Loup, bisbe de Tournai.

[STV]

29 de juliol

El 29 de juliol és el dos-cents desè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents onzè en els anys de traspàs. Queden 155 dies per a finalitzar l'any.


Esdeveniments

Món

1836 - París (França): S'inaugura de l'Arc de Triomf, encarregat el 1808 per l'emperador Napoleó després de la victòria d'Austerlitz
1851 - Observatori de Capodimonte (Nàpols, Itàlia): Annibale de Gasparis descobreix l'asteroide 15 Eunomia
1907 - Poole Harbour (Dorset, Anglaterra): Sir Robert Baden-Powell funda el moviment escolta amb la primera acampada a Brownsea Island
1914 - Durant la Primera Guerra Mundial Rússia inicia els seus moviments militars contra l'imperi Austro-Hongarès
1921 - Alemanya: Adolf Hitler esdevé líder del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys
1936 - Còrdova (Espanya): Són afusellats per les tropes sublevades els diputats republicans Luis Dorado Luque i Antonio Bujalance López
1947 - Estats Units: l'ENIAC, el primer computador electrònic completament digital, es reactiva després de haver estat fora de servei des del 9 de novembre de 1946 per millorar-ne la memòria. Seguirà funcionant fins al 2 d'octubre de 1955.
1957 - Viena (Àustria): Neix l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA), organisme de les Nacions Unides, per tal de promocionar l'ús pacífic i segur de les tecnologies nuclears
1958 - Washington D.C. (Estats Units): Eisenhower signa la National Aeronautics and Space Act, l'acta de fundació de la NASA
2005 - Observatori de Mont Palomar (Califòrnia, Estats Units): Es fa públic el descobriment d'(136199) Eris (inicialment anomenat 2003 UB313), un planeta nan i l'objecte transneptunià més gran descobert fins aleshores. Té un diàmetre d'aproximadament 2.400 km, i el descobriment va ser fet per un equip de tres astrònoms: Michael Brown, Chad Trujillo, i David Rabinowitz el 5 de gener de 2005.

Naixements

Països Catalans

1921 - Sagunt (Camp de Morvedre): Jaume Bru i Vidal, historiador i poeta valencià (m. 2000)
1960 - Amposta (Montsià): Marta Cid i Pañella, política catalana, Consellera d'Educació de la Generalitat de Catalunya

Món

1805 - París (França): Alexis de Tocqueville pensador, jurista, polític i historiador francès (m. 1859)
1876 - Tula, Rússia: Maria Uspénskaia , actriu russa de cinema
1883 - Predappio (la Romanya, Itàlia): Benito Mussolini, polític italià, creador del règim feixista a Itàlia (m. 1945)
1898 - Rymanów (Polònia): Isidor Isaac Rabi, físic i professor universitari estatunidenc d'origen austríac, Premi Nobel de Física de l'any 1944 (m. 1988)
1925 - Chios (Grècia): Mikis Theodorakis, compositor i intel·lectual grec, conegut també per la seva militància política
1951 - Madrid (Espanya): Cristina Narbona Ruiz, economista, política i professora universitària espanyola, Ministra de Medi Ambient
1981 - Oviedo (Espanya): Fernando Alonso, pilot espanyol de Fórmula 1, doble campió del món

Necrològiques

Món

1018 - Lieja (principat de Lieja, Sacre Imperi Romanogermànic): Balderic II, segon príncep-bisbe (n. ?)
1890 - Auvers-sur-Oise (Illa de França, França): Vincent van Gogh, pintor i dibuixant holandès (n. 1853)
1983:
Ciutat de Mèxic (Mèxic): Luis Buñuel, director de cinema espanyol (n. 1900)
Château-d'Oex (Suïssa): David Niven, actor anglès (n. 1910)

Festes i commemoracions

Sisé dia de les festes de Moros i Cristians de la Vila Joiosa (Marina Baixa)
Dia Internacional del Tigre des del 2010

Santoral catòlic

Sants al Martirologi romà (2011): Llàtzer de Betània, Maria de Betània i Marta de Betània; Cal·línic de Gangra, màrtir (303); Fèlix de Roma, màrtir (s. III-IV); Simplici, Faustí, Viatrix i Ruf de Roma, màrtirs, patrons de Fulda (304); Llop de Troyes, bisbe (479); Pròsper d'Orléans, bisbe (s. V); Olaf II de Noruega, rei (1030); Guillem Pinchon, bisbe de Saint-Brieuc (1234); Josep Zhang Wenlan, Pau Chen Changpin, Joan Baptista Lou Tingyin, Marta Wang Louzhi, màrtirs (1861)
Beats: Urbà II, papa (1099); Lluís Eixarc i Bertran, Mancio de Santa Cruz, Pedro de Santa María, dominics màrtirs (festa antiga, actualment el 10 de setembre) (1627); Charles-Nicolas-Antoine Ancel, monjo màrtir (1794); Louis Martin, pare de Teresa de Lisieux (1894); Lucio Martínez Mancebo i companys màrtirs: Antonio López Couceiro, Felicísimo Díez González, Saturio Rey Robles, Tirso Manrique Melero, Gumersindo Soto Barros, Lamberto de Navascués y de Juan, Manuel Albert Ginés, dominics màrtirs (1936); Juan Bautista Egozcuezábal Aldaz, dels Germans de Sant Joan de Déu, màrtir (1936); José de Calasanz Marqués, salesià màrtir (1936); Àngel Maria Prat i Hostench i 16 carmelites màrtirs de Cervera (1936).
Sants: Serafina de Mamia, verge llegendària (s. I o V); Seràpia i Sabina de Roma, màrtirs (119); Lucila, Flora, Eugeni i companys màrtirs de Roma (s. III); Beri de Constantinoble, màrtir (s. III); Faustí de Spello (s. IV); Fèlix II, antipapa (365, fins al 1962 al Martirologi romà); Llàtzer d'Ais, bisbe (411); Sulià de Luxulyan, abat (s. VI); Suliavus, abat de Saint-Pol de Léon; Kilian d'Inishcaltra, monjo (s. VII); Beatriu de Valfleury, priora (1268).
Beats: Alexandre de Colònia, abat de Cîteaux (1175).
Servents de Déu: Manuel Peypoch i Sala, jesuïta màrtir (1936).
Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Pere d'Alger, màrtir (1451).

[STV]

30 de juliol

Retrat d'Alexandre de Médicis. 1.534

El 30 de juliol és el dos-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dotzè en els anys de traspàs. Queden 154 dies per a finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1339 - Pere el Cerimoniós exigeix jura de vassallatge a Jaume III de Mallorca

Món

1909 - França: El Tsar Nicolau II de Rússia inicia una visita oficial
1939 - Danzig: S'agreuja irreversiblement la crisi entre Alemanya i Polònia per la ciutat
1939 - Bèlgica: Inauguració del Canal Albert
2008 - Mart: Des del laboratori del vehicle explorador Phoenix, es detecta que mostres analitzades confirmen l'existència d'aigua a Mart

Naixements

Països Catalans

1921 - Ribes de Freser (Ripollès): Joan Triadú i Font, escriptor, crític literari i pedagog català
1923 - Manresa (Pla de Bages): Teresa Borràs i Fornell, compositora, pianista i professora de música
1930 - Alacant (l'Alacantí): Enrique Cerdán Tato, periodista, autor i crític de teatre, escriptor i guionista valencià
1941 - Barcelona: Rosa Maria Sardà, actriu catalana de teatre, cinema i televisió
1967 - Badalona (Barcelonès): Daniel Sirera, polític català del Partit Popular

Món

1511 - Arezzo (Itàlia): Giorgio Vasari, pintor, arquitecte i historiador de l'art italià
1874 - Y Waun (Gal·les): Billy Meredith, futbolista gal·lès
1961 - Augusta (Geòrgia, Estats Units): Laurence Fishburne, actor estatunidenc
1974 - Lincoln (Nebraska, Estats Units): Hilary Swank, actriu estatunidenca

Necrològiques

Països Catalans

1930 - Barcelona: Hans-Max Gamper Haessig, esportista suís conegut com a Joan Gamper, fundador del Futbol Club Barcelona
2001 - Calonge (Baix Empordà): Lluís Vilar i Subirana, historiador i activista cultural català
2013 - Sant Joan de Mediona (Alt Penedès): Antoni Ramallets, exporter del Futbol Club Barcelona i entrenador català

Món

2007 - illa de Fårö (Suècia): Ingmar Bergman, cineasta suec
2007 - Roma (Itàlia): Michelangelo Antonioni, cineasta, escriptor i pintor italià

Festes i commemoracions

Seté dia de les festes de Moros i Cristians de la Vila Joiosa (Marina Baixa)

Santoral catòlic

Abdó i Senén, màrtirs (304);
Màxima, Donatil·la i Secunda, màrtirs (304);
Julita de Cesarea, màrtir (ca. 303);
Pere Crisòleg, arquebisbe de Ravenna (450);
Ursus d'Auxerre, bisbe (s. VI);
Godeleva de Gistel, màrtir (1070);
Josep Yuan Gengyin, màrtir (1900);
Leopold Mandic, caputxí (1942);
María Vicenta Chávez Orozco, fundadora (1949);
María Venegas de la Torre, fundadora (1959).

[Xavier]

Julita de Cesarea, màrtir (ca. 303);

Pobreta si li van practicar una cesàrea en aquell temps... Pot ser li ve d'aquí lo de màrtir.

[STV]

31 de juliol

Dhotel nuance d'abricot. 1.947

El 31 de juliol és el dos-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tretzè en els anys de traspàs. Queden 153 dies per a finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1982 - Vilafranca del Penedès: Els Castellers de Barcelona descarreguen per primer cop en la seva història el 4 de 8.

Resta del món

1954 - K2 (Karakoram, Pakistan): Lino Lacedelli i Achille Compagnoni aconsegueixen pujar al segon cim més al de la Terra, el K2 (o Chogori), de 8.611 m, en una expedició italiana molt polèmica.

Naixements

Països Catalans

1818 - Barcelona: Joaquim Rubió i Ors, escriptor català i president de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, conegut també pel seu pseudònim lo Gayter del Llobregat.
1880 - València: Manuel Penella Moreno, compositor valencià de sarsueles (m. 1939).
1891 - Castelló de la Plana (Plana Alta): Juan Adsuara Ramos, escultor valencià (m. 1973).
1923 - Barcelona: Joan Vernet i Ginés, arabista català.
1956 - Alboraia (Horta Nord): Joan Dolç i Balaguer, escriptor valencià, a més de productor audiovisual o fotògraf.
1981 - Deià (Mallorca): Vicenç Reynés Mimó, ciclista mallorquí.

Resta del món

1901: Jean Dubuffet, pintor i escultor francés.
1912 - Nova York (Estats Units): Milton Friedman, economista estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel d'Economia el 1976.
1919 - Torí (Itàlia): Primo Levi, escriptor italià d'origen jueu.
1973 - Teheran (Pèrsia): Cassandra Clare, escriptora iraniana nacionalitzada estatunidenca.

Necrològiques

Països Catalans

1410, Barcelona: Martí l'Humà, Rei de la Corona d'Aragó, la seva mort sense descendència, provocarà el Compromís de Casp per a elegir un nou monarca.
1691, Sogorb, Alt Palància: Crisóstomo Royo de Castellví, bisbe de Sogorb.

Resta del món

1556, Roma, Estats Pontificis: Ignasi de Loiola, fundador de la Companyia de Jesús.
1849, Sighișoara, Transsilvània, Romania: Sándor Petőfi, poeta hongarès, mort en la batalla de Sighișoara.
1886, Doborjan, Regne d'Hongria: Franz Liszt, compositor i pianista hongarès.
1909, Teheran, Pèrsia: Fadl Allah Nuri, ulema contrari a la constitució de Pèrsia el 1906-1909 (executat).
1938, Madrid: José María Alvira Almech, compositor aragonès.

Festes i commemoracions

Vuité i darrer dia de les festes de Moros i Cristians de la Vila Joiosa (Marina Baixa).

Santoral catòlic

Sants al Martirologi romà (2011): Ignasi de Loiola, fundador de la Companyia de Jesús (1556); Calímer de Milà, bisbe (s. II); Demòcrit, Secund i Dionís, màrtirs (s. III); Fabi, màrtir (303-304); Tertul·lí de Roma, màrtir (s. IV); Germà d'Auxerre, bisbe màrtir (448); Helena de Skövde, màrtir (s. XII); Pere Doàn Cong Quy, Emmanuel Phung, màrtirs (1859); Giustino de Jacobis, bisbe a Eritrea (1860).
Beats: Giovanni Colombini, fundador dels jesuats (1367), i Caterina Colombini, fundadora de les jesuates; Everard Hanse, prevere màrtir (1581); Nicolau Nagawara Keyan Fukunaga, samurai, frare i màrtir (1633); Jean-François Jarrige de la Morélie du Breuil, prevere màrtir (1794); Dionisio Vicente Ramos, Francisco Remón Játiva, màrtirs (1936); Jaume Buch i Canals, màrtir (1936); Mihail Ozieblowski, màrtir (1942); Franciszek Stryjas, màrtir (1944); Zdenka Schelingová, monja (1955).
Sants: Firm de Tagaste, bisbe; Neot de Cornualla, monjo (877-880).
Beats: Hermann de Niederaltaich, abat (1275).
Venerables Goswin Nickel, jesuïta (1664); Elisabet-Alphonse-Marie Eppinger, fundadora (1867).

[STV]

1 d'agost

L'1 d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs. Queden 152 dies per a finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1391 - Inca (Mallorca): la població cristiana en saqueja el call.
1850 - Vilanova i la Geltrú (el Garraf): es funda el Diari de Vilanova, degà de la premsa estatal.
1917 - Catalunya: Josep Puig i Cadafalch es converteix en el president de la Mancomunitat de Catalunya després de la mort de Prat de la Riba.
1947 - Paterna (Horta Oest): és afusellat el guerriller antifranquista Vicente Galarza Santana.
1977 - Catalunya: el govern espanyol legalitza Esquerra Republicana de Catalunya.

Resta del món

1589 - Saint-Cloud (actual França): Enric III de França mor assassinat pel dominic Jacques Clement.
1920 - Regne Unit: fundació del Partit Comunista de la Gran Bretanya.
1919 - Budapest: l'exèrcit romanès invasor derroca la República Soviètica Hongaresa.
1929
Madrid (Espanya): enfrontats a la Dictadura de Primo de Rivera, destacats intel·lectuals espanyols renuncien a les seves càtedres.
Ciutat del Vaticà: inauguració del servei postal vaticà.
1939 - Estats Units: Glenn Miller grava In the Mood.
1944 - Polònia: a les cinc de la tarda comença la insurrecció popular contra l'ocupació nazi. els combats, que duraran fins al 2 d'octubre, provocaran la mort de 180.000 civils, la destrucció de Varsòvia i la deportació de 250.000 dels seus habitants a camps de concentració.
2004 - Asunción (Paraguai): l'incendi en uns grans magatzems hi causa gairebé tres centenars de morts.

Naixements

Països Catalans

1851, Sabadell: Marian Burguès i Serra, ceramista i lliurepensador català.

Resta del món

10 aC, Lugdunum, Tiberi Claudi Cèsar August Germànic, emperador romà.
1705, Olot: Pere Ferrussola, frare jesuïta i professor universitari a Cervera.
1936, Orà, Algèria: Yves Saint-Laurent, dissenyador i empresari francès.
1984, Kolbermoor, Alemanya: Bastian Schweinsteiger, jugador alemany de futbol.

Necrològiques

Països Catalans

1917 - Castellterçol (el Vallès Oriental): Enric Prat de la Riba i Sarrà, primer president de la Mancomunitat de Catalunya.

Resta del món

1295 - Roma (actual Itàlia): Cardenal Simó de Limburg, príncep-bisbe de Lieja destituït (als 18 anys).
1787 - Nocera de' Pagani (Pagani, Salerno, Itàlia): sant Alfons Maria de Liguori, prevere i doctor de l'Església.

Festes i commemoracions

Festa Major de Barruera (Alta Ribagorça)
Festa Major de Torelló (Osona)
Diada nacional de Suïssa

Santoral catòlic

Sants al Martirologi romà (2011): Eleazar màrtir i Macabeus, màrtirs; Secundí de Roma, màrtir (s. I); Feliu de Girona (màrtir), diaca (307); Exuperi de Bayeux, bisbe (s. IV); Sever, prevere (ca. 500); Friard i Secundel, diaques i eremites (s. VI); Jonat de Marchiennes, abat (ca. 690); Æthelwold de Winchester, bisbe (984); Emeric de Quart, bisbe d'Aosta (1313); Joan Bufalari, monjo (ca. 1336); Pere Favre, jesuïta (1546); Alfons Maria de Liguori, bisbe, Doctor de l'Església (1787); Doménec Nguyen Van Hanh, Bernat Vu Van Due, màrtirs (1838).
Beats: Thomas Welbourne, màrtir (1605); Bienvenido de Miguel Arahal, màrtir (1936); Aleksy Sobaszek, prevere màrtir (1942).
Sants: Lluci de Barcelona, bisbe llegendari del segle I, inexistent; Almedha de Gal·les, princesa i eremita (s. VI); Gualteri de Guimarães, franciscà.
Beats: Haziga de Scheyern, comtessa (1103).

[STV]

2 d'agost

Autorretrat.

El 2 d'agost és el dos-cents catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quinzè en els anys de traspàs. Queden 151 dies per a finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1256 - Regne de Mallorca: Jaume I escriu una carta als prohòmens e a tota la universitat de la ciutat e de tot lo regne de Malorques per demanar que jurassin com a hereu a Jaume II de Mallorca.
1391, Palma, Mallorca: La població cristiana en saqueja el call.
1439 - Barcelona: Es posa la primera pedra del port
1708 - Primera representació d'òpera a Catalunya, a la Llotja de Mar de Barcelona, en presència de l'Arxiduc Carles d'Àustria.
1931 - Catalunya: s'hi aprova en referèndum l'Estatut de la Generalitat provisional, conegut com l'Estatut de Núria.

Món

1492 - Cristóbal Colón part de Palos de la Frontera en el viatge de descoberta d'Amèrica.
1588 - Gravelines (Canal de la Mànega, costa francesa): Batalla de Gravelines. Durant la Guerra angloespanyola de 1585–1604, les forces navals britàniques comandades per Lord Charles Howard i Sir Francis Drake derroten l'armada espanyola (també anomenada, irònicament, Armada Invencible).
1934: Adolf Hitler assumeix la presidència de Alemanya, fusionant els càrrecs de president i canceller.
1937: S'aprova llei en els Estats Units que declara la marihuana il·legal.
1940: La Unió Soviètica s'annexiona tots tres Estats Bàltics
1943: Rebel·lió en el camp de concentració de Treblinka.
1945: Acaba la Conferència de Potsdam, que decideix la divisió de Alemanya després de la Segona Guerra Mundial.
1968 - Sant Sebastià: ETA assassina Melitón Manzanas, cap de la Brigada Político Social al País Basc.
1980 - Bolonya (Itàlia): Atemptat de l'Estació de Bolonya per terroristes neo-feixistes.
1990: l'Iraq envaeix l'emirat de Kuwait. El Consell de Seguretat de l'ONU condemna la invasió.

Naixements

Països Catalans

1922 - Barcelona: Jordi Sabater Pi, primatòleg català, especialista mundial en etologia (m. 2009)

Món

1627: Samuel van Hoogstraten, pintor holandés.
1835 - Barnesville, (Estats Units): Elisha Gray, inventor del telèfon (m. 1901).
1923 - Shimon Peres, polític d'Israel.
1925 - Mercedes, Buenos Aires (Argentina): Jorge Rafael Videla, ex militar i president de facto de l'Argentina durant l'última dictadura militar.
1942 - Isabel Allende, escriptora (Lima - Perú)

Necrològiques

Països Catalans

1897, Sant Boi de Llobregat: María Angustias Giménez Vera, religiosa cofundadora de les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús.
2006, Perpinyà, Rosselló: Max Havart, compositor de sardanes.

Món

429 aC: Pèricles
1921: Enrico Caruso, cantant italià d'òpera (n. 1873)
1922: Alexander Graham Bell, nord-americà d'origen escocès inventor del telèfon.
1934: Paul von Hindenburg, militar alemany i President de la República de Weimar.
1973, Corbola, prop de Rovigo, Vèneto: Rosetta Pampanini, soprano italiana.
1976: Fritz Lang, director de cine nord-americà d'origen austríac
1984, Bernal, Província de Buenos Aires, Argentina: Quirino Cristiani, caricaturista i director d'animació argentí
2004: Henri Cartier-Bresson, fotògraf francès

Santoral catòlic

Mare de Déu dels Àngels; Maria de la Porciúncula.
Sants al Martirologi romà (2011): Cèntola i Elena de Valdelateja, màrtirs (s. I); Rutili, màrtir a l'Àfrica (212); Papa Esteve I (257); Eusebi de Vercelli, bisbe màrtir (371); Màxim de Pàdua, bisbe (s. III-IV); Serè de Marsella, bisbe (601); Betari de Chartres, bisbe (ca. 623); Pere d'Osma, bisbe (1109); Pierre-Julien Eymard, prevere i fundador de la Congregació del Santíssim Sagrament i de les Serventes del Santíssim Sagrament (1868).
Beats: Joana d'Aza, mare de Sant Domènec de Guzmán (s. XIII); Ceferino Giménez Malla, màrtir (1936); Felipe Munárriz Azcona, Juan Díaz Nosti, Leoncio Pérez Ramos, preveres màrtirs (1936); Francisco Calvo Burillo, Francisco Tomás Serer, preveres màrtirs (1936).
Sants: Teòdota, Evodi, Hermògenes i Cal·lixta de Nicea, màrtirs (304); Auspici d'Apt, bisbe màrtir; Gaudenci de Coira, màrtir; Etheldritha de Crowland, reclosa (834); Plegmund de Canterbury, arquebisbe (914); Basili de Moscou, foll en Crist (1552); trasllat de les relíquies d'Albà de Verulam; a Suècia: Caterina de Vadstena.
Beats: Gundecar d'Eichstätt, bisbe (1075); Federico Campisani, eremita (1335); Thomas Hales, monjo a Dover, màrtir (1295); a l'orde salesià: August Czartoryski, príncep, religiós (1893).
Venerables: Guillem de Rieval, monjo (1145); Giustino Maria Russolillo, sacerdot i fundador (1955).
Serventa de Déu María Angustias Giménez Vera, cofundadora de la congregació de les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús.

[STV]

3 d'agost

A plé sol.

El 3 d'agost és el dos-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setzè en els anys de traspàs. Queden 150 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1667: Roses (Girona) Acaba el setge d'aquesta vila pels francesos en arribar reforços a Ramón de Vilanova, que la defensà heroicament.
1907: Barcelona: Es constitueix "Solidaridad Obrera".
1907: Barcelona: S'expedeix a Barcelona la matrícula número 1 d'automòbils. Es tracta d'un cotxe de la Hispano-Suiza.
2009, Girona: Es produeix la primera víctima mortal de Grip A a Catalunya.
2010: El Parlament de Catalunya aprova la Llei de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya.

Resta del món

1492 - Sortida de les caravel·les descobridors d'Amèrica, des del port de Palos de la Frontera, Huelva, Espanya.
1829 - París - Estrena de l'òpera Guillem Tell, de Gioacchino Rossini.
1914 - Alemanya declara la guerra a França (Primera Guerra Mundial).
1940 - L'URSS s'annexiona formalment les repúbliques bàltiques d'Estònia i Lituania (dos dies després, ho farà amb la de Letònia).
1979 - Cop d'estat, dirigit per Teodoro Obiang, a Guinea Equatorial contra el president Macías (oncle d'Obiang, va ser executat).

Naixements

Països Catalans

1843, Calonge (Baix Empordà): Isabel Vilà i Pujol, mestra, considerada la primera sindicalista catalana.
1870, València (l'Horta): Josep Mongrell i Torrent, pintor valencià (m. 1937).
1905, Barcelona (el Barcelonès): Xavier Benguerel i Llobet, escriptor català.
1905, Sarrià: Francesc Mora Borrell, arquebisbe de Monterey - Los Angeles (n. 1827).
1918, Barcelona (el Barcelonès): Maria Aurèlia Capmany i Farnés, escriptora i activista cultural.
1965, València, l'Horta: Alfred Mondria i Virgili, crític literari i filòleg valencià.

Resta del món

1790, Haslington, Regne Unit: John Cockerill, empresari que va desenvolupar la siderúrgia a Seraing.
1963, Downey, Califòrnia: James Hetfield, vocalista, guitarrista i membre fundador de la banda de thrash metal Metallica.
1964, Newcastle upon Tyne, Regne Unit: Abhisit Vejjajiva, polític tailandès, líder del Partit Demòcrata (Phak Prachathipat) i primer ministre del país des de 2008
1981, Dallas, Texas: Travis Willingham actor de doblatge estatunidenc.

Necrològiques

Països Catalans

1732, Bellpuig de les Avellanes: Josep Martí, frare premonstratès abat de Bellpuig de les Avellanes i historiador.
1916, Lleida: Maria Carme Surroca de Pastors, religiosa de la congregació de les Germanes de la Sagrada Família d'Urgell.
1936, Barcelona: Josep Guardiet i Pujol, sacerdot català assassinat el 1936.
1976, Sabadell: Llorenç Llobet-Gràcia, director de cinema català.
1989, Barcelona: Lluís Parcerisa i Serra, publicista i promotor musical català.

Resta del món

1979, Estocolm, Suècia: Bertil Ohlin, economista suec.
1999, Damasc, Síria: Abd al-Wahhab al-Bayati, poeta iraquià.
2008, Moscou, Rússia: Aleksandr Soljenitsin, escriptor rus.

Santoral catòlic

Sants al Martirologi romà (2011): Gamaliel, Abibas, el seu fill, i Nicodem; Asprè de Nàpols, bisbe (s. II-III); Eufroni d'Autun, bisbe (ca. 475); Martí de Monte Cassino, monjo (580); Pere d'Anagni, bisbe (1105).
Beats: August Kazotic, bisbe d'Agram (1323); Alfonso López López, Miguel Remón Salvador, frares i màrtirs (1936); Francisco Bandrés Sánchez, màrtir (1936); Salvador Ferrandis Seguí, sacerdot i màrtir (1936).
Sants: Hermil de Constantinoble; Manc de Lanreath; Marana i Kira de Beröa, eremites (s. V); Licínia, Leòncia, Ampèlia i Flàvia de Vercelli, verges; Trea d'Ardtree, reclosa (s. V); Senac de Clonard, eremita (s. VI); Gregori de Nonantula, abat (933); Walthen de Melrose, abat (1160).
Beats: Adalberó de Disentis, abat (920-940); Bennó d'Einsiedeln, abat (940); Burcard de Rot an der Rot, prior (1140).
Serventa de Déu Maria Carme Surroca de Pastors, religiosa de les Germanes de la Sagrada Família d'Urgell.
Venerats a l'Orde de la Mercè: beats Fulgencio de Quesada, Luis de Ortofin.

[STV]

4 d'agost

El 4 d'agost és el dos-cents setzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dissetè en els anys de traspàs. Queden 149 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1889 - Palma (Mallorca): s'hi publica el primer número de la segona època del setmanari "La Roqueta".

Resta del món

1789 - París: L'Assemblea Constituent francesa suprimeix el feudalisme
1840 - París: Fracassa un cop d'estat de Lluís Napoleó
1879 - Ciutat del Vaticà: Lleó XIII publica l'encíclica Aeterni Patris
1919 - Hongria: El terror blanc substitueix al règim comunista de Bela Kun.
1930 - Francfort: Adolf Hitler anuncia la futura expansió d'una Alemanya Nazi

Naixements

Països Catalans

1908 - Sabadell: Conrad Crespí i Vergés, sabadellenc supervivent del camp de concentració nazi de Mauthausen.
1915 - Sabadell: Anna Fernández Recasens, professora de piano.
1970 - Gavà: Àngel Edo, ex ciclista català.

Resta del món

1521 - Roma (Itàlia): Giovanni Battista Castagna futur Papa conegut com a Urbà VII.
1792 - Field Place, prop de Horsham (Sussex, Anglaterra): Percy Bysshe Shelley, poeta i pensador anglès.
1900 - Londres, Regne Unit: Elizabeth Angela Marguerite Bowes-Lyon, reina d'Anglaterra.
1901 - Nova Orleans (la Louisiana, EUA): Louis Armstrong, músic i cantant de jazz estatunidenc.
1929 - el Caire (Egipte) [o Gaza o Jerusalem (Palestina), segons algunes fonts, i fins i tot un altre dia del mateix mes d'agost]: Iasser Arafat, president de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina i president del país.
1960 - Valladolid (Espanya): José Luis Rodríguez Zapatero, president del Govern d'Espanya des del 16 d'abril del 2004 i secretari general del PSOE des del 22 de juliol del 2000.
1961 - Honolulu (Hawaii, EUA): Barack Obama, polític i president dels Estats Units des de 2009, Premi Nobel el 2009.
1965 - Dorchester (Massachusetts, EUA): Dennis Lehane, escriptor nord-americà.
1966 - Limoges (França): Luc Leblanc, ciclista professional francès.
1968 - Cieza (Espanya): Ignacio García Camacho, ex ciclista espanyol.
1968 - Busan (Corea del Sud): Daniel Dae Kim, actor nord-americà.
1973 - Saragossa (Espanya): Eva Amaral, cantant del grup espanyol Amaral.
1992 - Arezzo (Itàlia): Cole Sprouse, actor nord-americà.
1992 - Arezzo (Itàlia): Dylan Sprouse, actor nord-americà.

Necrològiques

Països Catalans

1940, Manila, Filipines: Joaquima Barceló i Pagès, religiosa catalana, fundadora de la congregació de les Germanes Augustinianes de la Mare de Déu de la Consolació.
1985
Cadaqués: Rosa Leveroni i Valls, escriptora catalana.
Madrid: Josep Bosch i Carbonell, empresari i polític català.
1991, Barcelona: Cassen, humorista català de cinema, teatre i televisió.
2006, Mataró: Mariona Galindo, castellera dels capgrossos de Mataró

Resta del món

1526, oceà Pacífic: Juan Sebastián Elcano, navegant basc.
1859, Ars-sur-Formans, França: Jean-Marie Vianney, conegut com el rector d'Ars.
1875, Copenhaguen, Dinamarca: Hans Christian Andersen, escriptor danès (n. 1805).
1919: Ferdinand Thieriot, compositor alemany.
1977, Madrid, Espanya: Antonio Machín, cantant melòdic espanyol d'origen cubà.
1981, Nova York, Estats Units : Melvyn Douglas, actor estatunidenc.

Festes i commemoracions

Murla: Festa del Nel

Santoral catòlic

Sants al Martirologi romà (2011): Aristarc de Tessalònica, un dels Setanta deixebles; Justí i Crescenci de Roma, màrtirs (269); Jacint de Roma, màrtir; Ia de Pèrsia, màrtir (362); Eleuteri de Bizanci, màrti (s. IV); Onofre de Panaia, eremita; Eufroni de Tours, bisbe (573); Rainer de Split, bisbe (1180); Joan Maria Vianney, prevere, rector d'Ars (1859); a Lió: Just de Lió, bisbe.
Beats: Cecilia Cesarini, dominica (1290); William Horne, màrtir (1540); Friedrich Janssoone, monjo (1916); Gundisalvo Gonzalo, màrtir (1936); Josep Batalla i Parramon, Josep Rabasa i Bentanacs, Gil Rodicio Rodicio, salesians màrtirs (1936); Henryk Krzysztofik, màrtir (1942).
Sants: Perpètua de Roma, mare de Nazari (ca. 80); Protasi de Colònia, màrtir; Tertul·lí de Roma, màrtir (257); Agabi de Verona, bisbe (250); Luan d'Irlanda, abat (622); Sithney de Helston, abat; traslació de les relíquies de Martí de Tours.
Beats: Berta de Cavriglia, abadessa (1163); Cicco de Pesaro, terciari i eremita (1350); Thomas Lombard, missioner (1606).
Serventa de Déu Joaquima Barceló i Pagès, fundadora de les Agustines de la Mare de Déu de la Consolació.
Venerats a l'Orde de la Mercè: beats Joan de la Creu i Gil de Sevilla (1327).

[STV]

5 d'agost

El 5 d'agost és el dos-cents dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents divuitè en els anys de traspàs. Queden 148 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1835, Barcelona: Bullanga de 1835.

Resta del món

1939: Afusellament de les tretze Roses Roges.
1919, Turquia: Inici de la insurrecció de Kemal Atatürk.
1955, Wolfsburg, Alemanya: Surt de la factoria de Volkswagen el cotxe un milió del model "escarabat".
2010, Xile: L'accident a la Mina San José del 2010 deixa atrapats 33 miners a 700m de profunditat.

Naixements

Països Catalans

1923, Barcelona: Ramon Noè i Hierro, dibuixant i pintor català.
1929, València: Andreu Alfaro, escultor relacionat amb el Grup Parpalló (m. 2012).

Resta del món

1850, Castell de Miromesnil, prop de Dieppe (França): Guy de Maupassant, literat.
1862, Leicester, (Regne Unit): Joseph Merrick, conegut com L'Home Elefant.
1887, Wheathampstead, Hertfordshire, Gran Bretanya: Reginald Owen, guionista, escriptor i actor britànic.
1906, Sant Petersburg (Rússia): Wassily Leontief, economista guardonat amb el Premi Nobel d'Economia de 1973.
1919, Leiden (Països Baixos): Maria (Mary) Servaes-Bey la cantant neerlandesa coneguda amb el seu nom d'artista Zangeres zonder Naam.
1930, Wapakoneta, Ohio (Estats Units): Neil Alden Armstrong, astronauta, pilot de proves, enginyer aeronàutic, professor d'universitat i aviador naval estatunidenc. Va ser la primera persona a trepitjar la Lluna (m. 2012).
1968, Neuilly-sur-Seine (França): Marine Le Pen, política, líder del partit d'extrema dreta francès Front Nacional.

Necrològiques

Països Catalans

1955, Sabadell (Vallès Occidental): Magdalena Calonge i Panyella, practicant catalana de la teosofia.
2009, Barcelona: Jordi Sabater Pi, primatòleg català, especialista mundial en etologia (n. 1922).

Resta del món

1812, Pisa: Lorenzo Pignotti, escriptor de faules italià.
1962, Los Angeles, Califòrnia, EUA: Marilyn Monroe, actriu i símbol sexual estatunidenca (trobada morta després d'una aparent sobredosi de somnífers) (n. 1926).
1977, Buenos Aires, Argentina: Leo Fleider, director de cinema i guionista figura important del cinema argentí.
1984, Suïssa: Richard Burton, actor gal·lès.
2012:
Cuernavaca, Mèxic: Chavela Vargas, cantant mexicana d'origen costa-riqueny.
Varsòvia, Polònia: Erwin Axer, director de teatre escriptor i professor universitari polonès.

Festes i commemoracions

Mare de Déu de les Neus; festes patronals a Vilanova i la Geltrú.

Santoral catòlic

Sants al Martirologi romà (2011): Emidi d'Ascoli Piceno, bisbe (303); Cassià d'Autun, bisbe (346); Nonna de Nazianze, mare de Gregori de Nazianze (374); Memmi de Châlons-sur-Marne, bisbe (s. III-IV); Paris de Teano, bisbe (s. IV); Venanci de Vivièrs, bisbe (535); Viator de Sologne, eremita (s. VI); Osvald de Northúmbria, rei màrtir (642); Consagració de la Basílica de Santa Maria la Major de Roma; Mare de Déu de les Neus.
Beats: Francesco Zanfredini, monjo (1350); Margarida, vídua (ca. 1395); Frédéric Janssoone, màrtir; Pierre-Michel Noël, prevere màrtir (1794); Gabino Olaso Zabala, prevere màrtir (1936).
Sants: Addai i Mari de Mesopotàmia (s. I); Cantidi, Cantidià i Sobel d'Egipte, màrtirs; Afer i Afra d'Augsburg, màrtirs (300); Ausigoni d'Antioquia, general i màrtir (363); Abel de Reims, bisbe (745); Teoderic de Cambrai, bisbe (863); Gormgal d'Ardoilen, abat de Galway (1016).
Venerables: Domenica de Florència, mística (1553); Jakob Gerius, monjo (1345); Stanislas Hosius, cardenal (1579); Esperança González Puig, monja lleidatana, fundadora de les Missioneres Esclaves de l'Immaculat Cor de Maria (1885); Salvi Huix i Miralpeix, bisbe màrtir (1936).
Servent de Déu: Jaume Codina i Casellas, mercedari màrtir (1936).

[STV]

6 d'agost

Mao. 1.973

El 6 d'agost és el dos-cents divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dinovè en els anys de traspàs. Queden 147 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1835 - Barcelona: Una multitud enfurismada incendia la Fàbrica Bonaplata durant les bullangues.
1912 - A Sabadell es juga el primer partit de futbol nocturn il·luminat de l'Estat entre el CE Sabadell i el FC Barcelona.
2008 - S'estrena a l'Estat Espanyol la pel·lícula WALL·E, produïda per Pixar (amb algunes còpies doblades al català al Principat de Catalunya).

Resta del món

1806- Francesc I d'Àustria decreta la supressió del Sacre Imperi Romano Germànic
1920 - Londres (Anglaterra): els escoltes reunits en el Primer Jamboree Mundial proclamen Baden-Powell cap escolta mundial.
1945 - Hiroshima (el Japó): el bombarder B-29 estatunidenc Enola Gay pilotat per Paul Tibbets, llança sobre la ciutat el Little Boy, la primera bomba atòmica usada contra persones; és d'urani enriquit, equival a 15.000 tones de TNT, explota en l'aire (a uns 650 m d'altura) i arrasa més de 12 km2 de la ciutat. Causa la mort instantània de gairebé 80.000 persones i fa uns 70.000 ferits (que van morir al cap de pocs mesos). En els anys següents, a causa de la radiació, moren moltes més persones i es calcula que afecta la salut de 500.000 de persones.

Naixements

Països Catalans

1932, Barcelona: Lluís Maria Xirinacs i Damians, sacerdot i polític.

Resta del món

1881, Lochfield, Escòcia: Alexander Fleming, biòleg, bacteriòleg i professor universitari escocès guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 1945, famós per ser el descobridor de la penicil·lina.
1928, Pittsburgh, Pennsilvània, EUA: Andy Warhol, artista del corrent artístic del pop art.
1981, Bucarest, Romania: Linda Maria Baros, poetessa, traductora i crítica en llengua francesa i romanesa.

Necrològiques

Països Catalans

1162, Borgo San Dalmazzo, Piemont: Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona
1458, Vaticà, Estats Pontificis: Alfons de Borja, que regnà com a papa amb el nom de Calixt III; era valencià i de parla catalana (n. 1358).
1929, Barcelona: Guillem August Tell i Lafont, advocat, notari i poeta en català, mestre en Gai Saber el 1900 (n. 1861).
1936, Serra del Guadarrama, Madrid, Espanya: Josep Sunyol i Garriga, polític català i president del Barça, afusellat per les tropes nacionals (n. 1898).

Resta del Món

1167, Roma: Alexandre de Lieja, príncep-bisbe del principat de Lieja
1660, Madrid: Diego Velázquez, pintor.
1932, Bystřice Hostynem: Eduard Tregler, organista, compositor i mestre txec.
1973, Marbella, Espanya: Fulgencio Batista, militar i polític cubà, dictador, cap de l'estat de 1923 a 1959 (n. 1901).
1978, Vaticà, Roma: Giovanni Battista Montini, que regnà com a papa amb el nom de Pau VI (n. 1897).

Festes i commemoracions

La festa de la Transfiguració de Jesús és celebrada com a Sant Salvador a diversos indrets: aquesta advocació és patró d'Artà i de la marina eivissenca

Santoral catòlic

Sants al Martirologi romà (2011): La Transfiguració del Senyor; sants Just i Pastor, màrtirs (305); Hormisdes I, papa (523).
Beats: Octavià de Savona, bisbe (1132); Joscelí de Luxemburg (Schetzel, Ghislain, Gocelin o Joscelin), anacoreta (1138); Anna Maria Rubatto, fundadora (1904); Carlos López Vidal, màrtir (1936); Tadeusz Dulny, màrtir (1942).
Sants: Magne de Pulla, bisbe (250); Jaume d'Amida, eremita (ca. 500); Esteve de Cardeña i companys, màrtirs (872). Urbici d'Urgell, bisbe; Urbici de Serrateix, bisbe i màrtir.
Beats: Joscelí de Schlebusch, laic (1149); Hermann el Jueu de Scheda, prior (1173).
Venerables: Gilbert de Maria Laach, abat (1152); "beat" Matteo da Bascio, fundador dels caputxins; venerable Antoni Margil i Ros, franciscà (1726).
Servent de Déu Pau VI.

[STV]

7 d'agost

El 7 d'agost és el dos-cents dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vintè en els anys de traspàs. Queden 146 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1936 - L'illa de Formentera és ocupada per l'exèrcit republicà, sota les ordres d'Alberto Bayo.
1954 - Josep Tarradellas esdevé president de la Generalitat de Catalunya en l'exili, a França.
1979 - 22 persones varen resultar mortes en un incendi en un bosc als voltants de Lloret de Mar (la Selva).

Resta del món

1815 - Napoleó Bonaparte embarca definitivament cap a l'illa de Santa Helena.
1819 - Després de la batalla de Boyacá, Colòmbia s'independitza d'Espanya.
1914 - L'estat de Montenegro declara la guerra a Àustria.
1932 - El grup bretó Gwenn ha Du destrueix amb una bomba el monument a la Unió de Bretanya amb França a Rennes.
1960 - Costa d'Ivori s'independitza de França.
1996 - El grup japonès Every Little Thing treu al mercat el seu primer disc, "Feel My Heart".
1996 - Riada al càmping "Las Nieves" de Biescas, amb el resultat de 87 morts.

Naixements

Països Catalans

1948, Palma, Mallorca: Pau Riba i Romeva, cantant polifacètic.
1960, Alboraia, Horta Nord: Rosana Pastor, actriu valenciana.

Resta del món

1815, Mülheim am Rhein: Karl Formes, cantant d'òpera alemany.
1876, Ljouwert, Països Baixos: Mata Hari, ballarina i espia.
1947, Màrxyntsi, Ucraïna: Sofia Rotaru, cantant.
1966, Huntsville (Alabama), EUA: Jimbo Wales, fundador de Wikipedia.
1975, Benoni, Gauteng, Sud-àfrica: Charlize Theron, actriu i productora sud-africana i estatunidenca.
1977, Brzeg Dolny, Voivodat de Baixa Silèsia, Polònia: Aleksandra Kurzak, soprano polonesa.

Necrològiques

Països Catalans

1924 - Barcelona: Joan Salvat-Papasseit, escriptor.
2007 - Sabadell: Ramon Noè i Hierro, dibuixant i pintor català.

Resta del món

1834 - Oullins (França): Joseph Marie Jacquard, inventor francès conegut per automatitzar, mitjançant l'ús de targetes perforades, l'anomenat teler de Jacquard.
1941 - Santiniketan, Índia: Rabindranath Tagore, escriptor i poeta indi. Li va ser concedit el Premi Nobel de Literatura el 1913.

Festes i commemoracions

Tradicional fira del joguet a Crevillent (el Baix Vinalopó)

Santoral catòlic

Sants al Martirologi romà (2011): Afra d'Augsburg, màrtir (304); Donacià de Châlons-sur-Marne, bisbe (s. IV); Donat d'Arezzo, bisbe (362); Sixt II, papa, i els seus diaques Agapit i Felicíssim de Roma, màrtirs (258); Victrici de Rouen, bisbe (410); Donat de Besançon, bisbe (660); Albert de Sicília, carmelita (1307); Gaietà de Thiene, prevere fundador dels teatins (1547)
Beats: Giordano Forzaté, prior (1248); Albert, monjo (1350); Vincenzo d'Aquila, místic (1504); Agatàngel de Vindocino (François Nourry) i Cassià de Nannetibus (Gonçalo Vaz López-Netto), caputxins màrtirs (1638); John Woodcock, Edward Bamber, Thomas Whitaker, preveres màrtirs (1646); Nicolai Postate, màrtir (1679); Miguel de la Mora, sacerdot màrtir (1927).
Sants: Clàudia, mare del papa Lli I (s. I); Faust de Milà, soldat i màrtir (ca. 190); Pere, Juliana de Roma i 18 companys màrtirs (ca. 260); Carpòfor, Exantos, Cassi, Severí, Secund i Licini de Como, màrtirs (ca. 295); Hilarí d'Òstia, monjo màrtir (361); Domeci de Nisibis, diaca, eremita i màrtir (363); Eufroni d'Autun; Ulric I de Passau, bisbe (1121).
Venerables: Nantwein de Wolfratshausen, pelegrí i màrtir (1286); Friedrich Spee, prevere (1635).

[STV]

8 d'agost

El 8 d'agost és el dos-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-unè en els anys de traspàs. Queden 145 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1235 - Guillem de Montgrí conquereix les illes d'Eivissa i Formentera en nom de la Corona d'Aragó.

Resta del món

1900 - El matemàtic David Hilbert presenta els seus 23 problemes, que guiaran la recerca matemàtica durant el segle XX.
1945 - L'URSS declara la guerra al Japó i envaeix Manxúria.
1945 - Signatura de la Carta de les Nacions Unides per part dels Estats Units.
1949 - Bhutan guanya la seva independència de l'Índia.
1967 - L'Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic (ASEAN) és fundada a Bangkok (Tailàndia).
1974 - El president dels Estats Units, Richard Nixon, anuncia públicament per televisió la seva renúncia com a resultat de l'escàndol Watergate.
2008 - Pequín (Xina): Comencen els Jocs Olímpics d'estiu de 2008, a les 8:08 del vespre (14:08 hora local catalana), els XXIX jocs olímpics d'estiu.

Naixements

Països Catalans

1897 - Sabadell: Josep Garcia-Planas Cladellas, industrial tèxtil català.
1922 - Barcelona: José María Fonollosa, poeta de postguerra.
1976 - Manresa: Salvador Racero Alberch, cantant del grup Lax'n'Busto.

Resta del món

1875 - Viçosa (Brasil): Artur Bernardes, president de Brasil entre 1922 i 1926.
1879 - San Miguel Anenecuilco (Mèxic): Emiliano Zapata, revolucionari mexicà.
1901 - Canton, Dakota del Sud (EUA): Ernest Lawrence, físic estatunidenc, premi Nobel de Física l'any 1939.
1901 - Sant Petersburg (Rússia): Nina Berberova, escriptora russa.
1902 - Bristol, Anglaterra: Paul Dirac, físic britànic, premi Nobel de Física l'any 1933.
1929 - Saragossa (Espanya): José Luis Borau, cineasta espanyol.
1937 - Los Angeles, Califòrnia (EUA): Dustin Hoffman, actor estatunidenc guanyador de dos Oscars, entre altres premis.
1949 - San Mateo, Califòrnia: Keith Carradine, actor estatunidenc.
1952 - Oslo (Noruega): Jostein Gaarder, escriptor noruec.
1958 - Buenos Aires (Argentina): Cecilia Roth, actriu argentina.
1969 - Pequín (Xina): Faye Wong, cantant i actriu xinesa.
1961 - Barking, Anglaterra: David Howell Evans (artísticament conegut com The Edge), guitarrista del grup irlandès U2.
1974 - Burlata (Navarra): Ruben Beloki Iribarren, jugador professional navarrès de pilota basca a mà.
1980 - Denisse Guerrero, vocalista de la banda mexicana Belanova.
1981 - Binningen (Suïssa): Roger Federer, tenista suís.

Necrològiques

Països Catalans

1971, Sabadell: Joan Sallarès i Castells, llibreter, escriptor i editor català.
2007, Castelldefels, Baix Llobregat: Nicolau Casaus, empresari i vicepresident del FC Barcelona entre 1978 i 2003.

Resta del món

1897, Mondragón, Guipúscoa: Antonio Cánovas del Castillo, polític i historiador que fou durant anys President del Govern espanyol, assassinat per l'anarquista italià Michele Angiolillo.
1945, Jaén, Espanya: Rafael Porlán, poeta espanyol de la Generació del 27.
1949, Rússia: Ivan Piddubny, lluitador ucraïnès d'origen cosac.
1968: Fritz Stiedry, director d'orquestra.
1985, Rochester (Nova York), EUA: Louise Brooks, actriu estatunidenca de cinema mut.
1996, Milton Keynes, Anglaterra: Nevill Francis Mott, físic anglès, Premi Nobel de Física l'any 1977.
2004, Nova York, EUA: Fay Wray, actriu canadenca nacionalitzada estatunidenca.
2005, Northeast Harbor, Maine (EUA): Barbara Bel Geddes, actriu estatunidenca.
2009:
Santiago de Xile: Alfonso Calderón, poeta, novel·lista, assagista i crític xilè, Premi Nacional de Literatura de Xile l'any 1998.
Florència, Itàlia: Daniel Jarque i González, futbolista català i jugador del Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona.

Santoral catòlic

Església Catòlica[6][modifica | modifica el codi]
Sants al Martirologi romà (2011): Domènec de Guzmán, fundador de l'Orde de Predicadors; Quatre Sants Coronats, màrtirs; Secund, Carpòfor, Victorí i Severià d'Albano, màrtirs (303); Ciríac, Llarg, Crescencià, Mèmmia, Juliana i Esmaragde de Roma, màrtirs (305); Marí de Tars (303-311); Eusebi de Milà, bisbe (462); Sever de Viena (s. V); Mòmmol de Fleury, abat (678); Emilià de Cízic, bisbe (ca. s. IX); Altmann de Passau, bisbe (1091); Wardo (Famià) de Colònia, cistercenc (1150); Pau Ke Tingzhu, màrtir (1900); Mary Helen MacKillop, fundadora (1909); Maria Anna Rosa Caiani, fundadora (1921).
Beats: John Felton, màrtir (1570); John Fingley, Robert Bickendike, màrtirs (1586); Bonifacia Rodríguez Castro, fundadora de les Serventes de Sant Josep (1905); Antonio Silvestre Moya, sacerdot màrtir (1936); Antero Mateo Garcia, laic màrtir (1936); María de l'Infant Jesús Baldillou i Bullit, Pasqualina Gallén i Martí, María Luisa de Jesús Girón y Romera, Nazaria Gómez y Lezaun, Antònia Riba i Mestres, monges màrtirs (1936); Cruz Laplana Laguna, bisbe de Conca, i Fernando Español Berdie, sacerdot, màrtirs (1936); Wlodzimierz Laskowski, prevere màrtir (1940).
Sants: Catorze Sants Auxiliadors.
Beats: Hildegar de Colònia, bisbe (753); Rathard d'Andechs, prevere (s. IX); Reginlinda de Suàbia, duquesa (958); Guillem de Castellammare di Stabia, franciscà màrtir (1364).
Venerables: Hugolina de Novara, eremita (1300).
Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Denis Rabinis (1413).

[STV]

9 d'agost

El 9 d'agost és el dos-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs. Queden 144 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1713 - Barcelona: Antoni Berenguer, diputat militar de la Generalitat, aconsegueix de trencar el bloqueig naval de la ciutat al que la sotmetien els exèrcits de Felip V de Castella.
1835 - Ripoll: Saqueig i destrucció del monestir i de tot el patrimoni històric, polític i cultural que contenia, incloent-hi les tombes dels primers comtes catalans.
1936- Carretera de Tortosa a Barcelona: Són assassinats els polítics ampostins Joan Palau i Miralles i el seu fill Joan Palau i Mayor.
1992 - Barcelona: Es clausuren els Jocs Olímpics de la XXV olimpíada.

Resta del món

1945 - Nagasaki (Japó): un bombarder B-29 (batejat Bock's Car) de l'exèrcit dels Estats Units llença la segona bomba atòmica (Fat Man) sobre la ciutat de Nagasaki provocant 40.000 morts i 60.000 ferits.
1969 - Beverly Hills (EUA): La familia de Charles Manson entra a la finca de Roman Polanski i assassina a la seva dona Sharon Tate i 5 persones més.
2004 - Japó: un accident a la Central Nuclear de Mihama provoca cinc morts i deu ferits.

Naixements

Resta del món

1739, Figline Valdarno: Lorenzo Pignotti, escriptor de faules italià.
1927, Westhougton, Lancashire, Anglaterra: Robert Shaw, actor, guionista i escriptor anglès.
1878, Wernigerode, Alemanya: Paul Renner, tipògraf alemany.
1896, Neuchâtel, Suïssa: Jean Piaget, psicòleg experimental, filòsof i biòleg suís.
1899, Nova York, Estats Units: Paul Kelly, actor estatunidenc.
1961, Auckland, Nova Zelanda: John Key, polític neozelandès i Primer Ministre de Nova Zelanda des del 2008.

Necrològiques

Països Catalans

1862, Barcelona: Lutgarda Mas i Mateu, religiosa, fundadora de les Religioses Mercedàries Missioneres.
2010, València (L'Horta): José María López Piñero, historiador de la ciència especialista en Història de la Medicina (n. 1933).

Resta del món

1960, Oyster Bay, Estat de Nova York: Evelyn Pierce, actriu cinematogràfica estatunidenca.
1962, Montagnola, Suïssa: Hermann Hesse, escriptor i filòsof suís, Premi Nobel de Literatura l'any 1946.
1969, Beverly Hills, Califòrnia: Sharon Tate, actriu i muller del director Roman Polanski.

Festes i commemoracions

Dia Internacional de les Poblacions Indígenes

Santoral catòlic

Sants al Martirologi romà (2011): Romà l'Ostiari, màrtir (258); Nateu d'Achonry, abat (s. IV); Fedlimin de Kilmore, bisbe (s. VI); Màrtirs de Constantinoble (ca. 729); Falc de Palena, eremita (s. XIV); Cándida María de Jesús, fundadora de les jesuitines (1912); Teresa Beneta de la Creu o Edith Stein, màrtir (1942).
Beats: Joan de Salerno, monjo (1242); Joan de Fermo, monjo (1322); Richard Bere, prevere màrtir (1537); Claude Richard, monjo màrtir (1794); Ceferino Giménez Malla, màrtir gitano; Faustino Oteiza i Florentino Felipe, màrtirs (1936); Florentino Asensio Barroso, bisbe de Barbastre, màrtir (1936); José María Garrigues Hernández, prevere màrtir (1936); Guillermo Plaza Hernández, sacerdot màrtir (1936); Rubén López Aguilar, Luis Ayala Niño, José Velázquez Peláez, Alfonso Antonio Ramírez Salazar, Gabriel Maya Gutiérrez, Ramón Ramírez Zuluaga, Luis Modesto Páez Perdono, monjos màrtirs (1936).
Sants: Firm i Rústic de Verona, màrtirs (ca. 290); Secundià, Marcel·lià i Verià, màrtirs (s. III-IV); Auctor de Metz, bisbe; Domicià de Châlons-sur-Marne, bisbe; Hathumar de Paderborn, bisbe (815); Maurili de Rouen, bisbe (1063).
Beats: Leone Bembo, bisbe (1188); Giovanni Olini, prevere (1300); John Felton, màrtir (1570); Franz Jägerstätter, laic màrtir (1943).
Servents de Déu Miquel Serra i Sucarrats, bisbe de Sogorb i 4 companys màrtirs a la Vall d'Uixó (1936).

[STV]

10 d'agost

La Siesta.

El 10 d'agost és el dos-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs. Queden 143 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1391 - Girona: tanquen els jueus de la ciutat a la Torre Gironella per obligar-los a convertir-se al cristianisme.

Resta del món

1556 - Steenvoorde: inici del moviment iconoclasta als Països Baixos.
1678 - Nimega (Països Baixos): Tractat de Nimega (1678).
1809 - Equador: primera declaració d'independència, a Quito.
1969 - Califòrnia (EUA): La famia Manson assassina al matrimoni LaBianca.

Naixements

Països Catalans

1267, València: Jaume el Just, sobirà de la Corona d'Aragó, segon fill de Pere el Gran i la seva muller Constança de Sicília, i germà i successor d'Alfons el Franc al tron (1291) (m. 1327).
1750, Sabadell: Fèlix Amat de Palou i Pont, escriptor, filòsof, lexicògraf i teòleg jansenista català de la Il·lustració.
1757, Xàtiva, la Costera: Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo, polític i sacerdot valencià (m. 1837).
1826: Barcelona: Ramón Martí Alsina, pintor catalá (f. 1894).
1846, Valls: Narcís Oller i Moragas, advocat i escriptor.

Resta del món

1360, Pàdua: Francesco Zabarella, cardenal i canonista italià.
1810, Torí, Regne d'Itàlia: Camillo Benso, comte di Cavour, artífex de la Unificació d'Itàlia.
1894, Nova York, Estats Units: Alan Crosland, actor i director de cinema estatunidenc.
1896, Praga: Milena Jesenská, periodista, escriptora i traductora txeca.
1962, Hartford (Connecticut), Estats Units: Suzanne Collins, escriptora i guionista estatunidenca.
1973, Buenos Aires, Argentina: Javier Zanetti, futbolista argentí.

Necrològiques

Països Catalans

1912, Barcelona: Antoni de Paula Capmany i Borri, empresari, catalanista i mecenes.
1961, Montlluís, Conflent: Jean Marcellin Joseph Calixte Gilles, general nord-català de l'exèrcit francès (n. 1904).
1984, València: Martí Domínguez Barberà, periodista i escriptor valencià (n. 1908).
1989, Dénia, Marina Alta: Alberto Sols García, bioquímic valencià gran especialista en la biologia molecular (n. 1917).

Resta del món

1759, Villaviciosa de Odón, Madrid: Ferran VI d'Espanya, rei d'Espanya (1746-1759)
1923, Cercedilla (Madrid, Espanya): Joaquim Sorolla i Bastida, pintor valencià (n. 1863).
1999, Norderstedt, Alemanya: Ernst Bader, actor, cantautor i compositor alemany.
2009, Montauk (Nova York), Estats Units d'Amèrica: Andy Kessler, patinador estatunidenc.

Festes i commemoracions

Fira a Riudoms (el Baix Camp); Festa Major i Terrazel, a Sant Llorenç d'Hortons (l'Alt Penedès)

Santoral catòlic

Sants al Martirologi romà (2011): Sant Llorenç (màrtir); Màrtirs d'Alexandria (257); Blaan de Bute, bisbe (590).
Beats: Arcangelo Piacentini de Calatafino, monjo (1460); Agustí Ota, màrtir (1622); Claude-Joseph Jouffret de Bonnefont, François François, Lazaire Tiersot, frares i màrtirs (1794); José Toledo Pellicer, sacerdot màrtir (1936); Joan Martorell Soria, Pedro Mesonero Rodríguez, preveres màrtirs (1936); Edward Grzymala, Franziszek Drzewiecki, preveres màrtirs (1942).
Sants: Filomena de Roma, santa inexistent; Ireneu i Aureli de Cutigliano, màrtirs; Astèria de Bergamo, màrtir (304); Bassa i Agatònica de Cartago, màrtirs; Bessus d'Ivrea, eremita màrtir (s. IV-V); Arigi de Lió, bisbe; Deodat I o Adeodat, papa (618); Geronci de Devon, rei llegendari (508); Bettelin d'Ilam, eremita; Thientó de Wessobrunn, abat i màrtir (955); Hug de Montaigu, bisbe d'Auxerre (1136); Llorenç de Claravall, monjo (s. XII); Guiu de Carcassona, bisbe (1230).
Beats: Erik IV de Dinamarca, rei (1250); Amadeu de Portugal, fundador dels amadeïtes (1482).
Venerables: Plectruda de Colònia, reina i monja (725).

[STV]

12 d'agost

El 12 d'agost és el dos-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs. Queden 141 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1906 - Primera línia regular de busos a Barcelona. Vegeu: Història de l'autobús a Barcelona
1932 - Palma: Manifestació a la plaça de Cort d'adhesió a la II República Espanyola.
1982 - el País Valencià: Joan Lerma esdevé President de la Generalitat Valenciana Provisional.

Món

1450 - Carles VII de França pren Normandia als anglesos.
2000 - Rússia: el submarí «Kursk» naufraga al mar de Barentsz en esclatar un torpede defectuós que produeix una explosió massiva de tot l'armament de bord (excepte els míssils). Hi mor la totalitat dels 118 tripulants.

Naixements

Països Catalans

1897, Algemesí (la Ribera Alta): Josep Moreno i Gans, compositor valencià (m. 1976).

Món

1566, Segòvia, Espanya: Isabel Clara Eugenia, infanta espanyola.
1939, Memphis, Tennessee: George Hamilton, actor estatunidenc.
1975, Falmouth (Massachusetts, Estats Units): Casey Affleck , actor, productor, guionista i muntador estatunidenc.

Necrològiques

Països Catalans

1920, València: Francesc Martí Grajales, periodista, assagista i erudit valencià (n. 1862).

Món

1684: Nicolò Amati, constructor de violins italià
1955, Zuric (Suïssa): Thomas Mann, novel·lista alemany dels més destacats de la literatura universal de la primera meitat del segle XX. La seva novel·la més famosa és La muntanya màgica (1924), on Mann analitza la societat europea de l'època i gràcies a la qual rebé un Premi Nobel el 1929.
1973 - Locarno, Suïssa: Walter Rudolf Hess, oftalmòleg i professor universitari suís guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1949.
1992, Nova York: John Cage, compositor

Festes i commemoracions

Ademús: festes en honor a l'Assumpció de la Mare de Déu.
Dia Internacional de la Joventut

Efemèrides astronòmiques

Pluja de Perseides, també conegudes com a llàgrimes de Sant Llorenç.

Santoral catòlic

Sants al Martirologi romà (2011): Euplus de Catània, diaca (304); Anicet i Foci, màrtirs (s. IV); Herculà de Brèscia, bisbe (s. IV); Lèlia d'Irlanda (ca. s. V); Muiredach de Killala, bisbe (s. V-VI); Porcari de Lerins, màrtir (s. VIII); Jeanne-Françoise Frémiot de Chantal, cofundadora de l'Orde de la Visitació de Santa Maria (1641); Jaume Do Mai Nam, Antoni Nguyen Dich, Miquel Nguyen Huy My, màrtirs (1838).
Beats: Charles Meehan, monjo màrtir (1679); Innocenci XI, papa (1689); Pierre-Jarrige de la Morelie de Puyredon, prevere màrtir (1794); Antoni Perulles i Estivill, màrtir (1936); Atilano Argüeso González, màrtir (1936); Sebastián Calvo Martínez, Pere Cunill i Padrós, José Pavón Bueno, Nicasio Sierra Ucar, Wenceslau Claris i Vilaregut, Gregorio Chirivás Lacambra, màrtirs (1936); Ambròs de Benguacil, caputxí màrtir (1936); Victoria Díaz y Bustos de Molina, màrtir (1936); Florian Stepniak i Joseph Straszewski, sacerdots màrtirs (1942); Karl Leisner, prevere (1945).
Sants: Hilària i Ciríac d'Augsburg, màrtirs (304); Edwold de Cerne, eremita; Molaise de Devenish (563); Jambert de Canterbury, arquebisbe; Seigine de Iona, abat (652); Pere de Barco, eremita (1155).
Beats: Noting de Constança, bisbe (934); Daniel de Himmerod, monjo (1206); Léon Dehon, fundador (1925).
Servents de Déu: Bernardino Álvarez, fundador de l'orde hospitaler dels Hipòlits; Manuel Borràs i Ferré, bisbe màrtir (1936).

[STV]

13 d'agost

El 13 d'agost és el dos-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs. Queden 140 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1521 - Tenochtitlan caigué en mans dels conquistadors espanyols, i amb ella tot l'Imperi Asteca.
1714 - Talamanca (el Bages): comença la batallà en què els miquelets, voluntaris, sometents i diversos regiments reglats de l'exèrcit austriacista català, sota el comandament d'Antoni Desvalls, Marquès del Poal, compost d'uns 2.000 homes, s'enfronta als filipistes (guerra de Successió), comandats pel Conde de Montemar, que disposen d'uns 3.500 -o més- efectius.
1801 - València: s'hi esdevé l'Avalot de Quintes.
1940 - La Baule (la Bretanya): la Gestapo deté el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys.
1983 - Madrid: El Tribunal Constitucional d'Espanya declara inconstitucionals 14 dels 38 articles de la LOAPA.

Món

1920 - Varsòvia: Les tropes poloneses del Mariscal Władysław Sikorski derroten les soviètiques a Varsòvia durant el transcurs de la Guerra polonesosoviètica, en el que es coneixerà com el Miracle del Vístula.
1960 - República Centreafricana: s'independitza de França.

Naixements

Països Catalans

1926 - Barcelona: Josep Sazatornil i Buendía (Saza), actor català de teatre i cinema.
1965 - Sabadell: Miquel Calçada i Olivella (Mikimoto), periodista català.

Món

1926 - Mayarí (Holguín, Cuba): Fidel Castro, polític cubà, president del país.

Necrològiques

Món

1910 - Florence Nightingale OM, pionera de la infermeria.

Festes i commemoracions

Nit de l'Albada a la vila d'Elx amb motiu de les festes patronals.

Santoral catòlic

Sants al Martirologi romà (2011): Hipòlit de Roma, màrtir (236); Poncià I, papa (236); Cassià d'Imola, màrtir (304); Antíoc de Lió, bisbe (ca. 500); Radegunda, reina (587); Màxim el Confessor, abat (662); Wigbert de Fritzlar, abat (736); Joan Berchmans, jesuïta (1621); Pierre Romançon, monjo (1862).
Beats: Gertrudis d'Altenberg, monja (1297); William Freeman, màrtir (1595); Patrick O'Healy, Conan O'Rourke, màrtirs (1579); Carlo Domenico Cristofori, caputxí (1699); Pierre Gabilhaud, màrtir (1794); Joan Agramunt, Josep Bonet i Nadal, màrtirs (1936); Modest Garcia i Martí, màrtir (1936); Secundino María Ortega García, Antonio Calvo Calvo, Antoni Maria Dalmau i Rosich, Juan Echarrius Vique, Pedro García Bemal, Hilario María Llorente Martín, Salvador Pigem Serra, Javier Luis Bandrés Jiménez, Josep Brengaret i Pujol, Tomàs Capdevila i Miró, Esteve Casadevall i Puig, Eusebi Codina i Millà, Joan Codinacs i Tuneu, Raimon Novic i Rabionet, José María Ormo Sero, Teodoro Ruiz de Larrinaga García, Juan Sánchez Munaerriz, Manuel Torras Sais, Manuel Buil Lalucza,Priester, Märtyrer, und Alfons Miquel Garriga, màrtirs (1936); Josep Tàpies i Sirvant i sis companys màrtirs d'Urgell: Pasqual Araguàs i Guàrdia, Silvestre Arnau i Pasqüet, Josep Boher i Foix, Francesc Castells i Brenuy, Pere Martret i Moles, Josep-Joan Perot i Juanmartí, màrtirs (1936); Jakob Gapp, màrtir (1943).
Sants: Concòrdia, Eusebi i Hipòlit de Roma, màrtirs (258); Cassià de Todi, màrtir (304); Zuentibold de Lotaríngia, rei (900); Ludolf de Corvey, abat (983); Laudulf d'Évreux.
Beats: Gerold de Lübeck, bisbe (1163); Alois Bley, monjo màrtir (1904).
Venerable Filomena Ferrer i Galceran, monja mínima.
Venerats a l'Orde de la Mercè: sants Pedro de Santa María i Simón de Lara, màrtirs (1361).

[STV]

14 d'agost

El 14 d'agost és el dos-cents vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-setè en els anys de traspàs. Queden 139 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1714 - Talamanca (el Bages): després de dos dies de lluita, els miquelets, voluntaris, sometents i diversos regiments reglats de l'exèrcit austriacista català, sota el comandament d'Antoni Desvalls causen més de mig miler de baixes, entre morts i ferits, als filipistes (guerra de Successió). La batalla continua, en plena fugida dels borbònics, a Sant Llorenç Savall i Castellar del Vallès.

Resta del món

1237- Es funda la ciutat de Berlín.
1976 - Almeria (Andalusia): Javier Verdejo, jove militant de la JGR, és abatut a trets per la policia quan feia una pintada reivindicativa.

Naixements

Països Catalans

1960, Barcelona: Joaquim Micó, novel·lista, guionista i historiador, autor, entre d'altres, de les novel·les Ulleres de soul i Qualsevol nit pot sortir el sol, premi de crítica Serra d'Or 1989 i de la biografia històrica Teresa Mañé. Fou secretari general de les JERC el 1982-83.

Resta del món

1768, Oranienburg: Friedrich Dülon, compositor i flautista prussià.
1865, Messina, Regne d'Itàlia: Pietro Gori, advocat, intel·lectual, poeta i combatent anarquista.
1983, Txernivtsí, República Socialista Soviètica d'Ucraïna: Mila Kunis, actriu estatunidenca.

Necrològiques

Països Catalans

1998 - Badalona: Xavier Miserachs i Ribalta, fotògraf català.

Resta del món

1042 - Lieja (Principat de Lieja): Nitard de Lieja, príncep-bisbe.

Santoral catòlic

sants Eusebi de Roma, Arnulf de Soissons, bisbe; beata Elisabetta Renzi, fundadora; sant Maksymilian Maria Kolbe, màrtir.
Elx (el Baix Vinalopó): nit de la roà, vetlla del dia de la Mare de Déu d'Agost, dia del Misteri d'Elx.