La Nostra Setmana Santa
- Jordi
- Presentats
- Entrades: 3102
- Membre des de: dt. oct. 07, 2008 10:22 pm
- Ubicació: El Vallès Occidental
La Nostra Setmana Santa
Aquest any, SI!!!!
No penso quedar-me a casa durant aquestes petites vacances. Com que enyoro més jo al gat que ell a mi, només marxaré una nit a fora.
Google Maps, maleït Google Maps, que cada dia va mes poc-a-poc. Estic segur que una rentadora JATA seria capaç de planificar una ruta amb mes celeritat.
Sortiré per Lleida, Pont de Suert, Sabiñanigo, enfilo vers Pamplona i, un cop allà pujo fins Elizondo i dormir a Donostia (quin nom mes lleig per una ciutat tan bonica). Em pregunto si aniré sol i intento buscar companys de viatge. Sabeu aquelles pel·lícules en les quals un pobre desgraciat va trucant a totes les noies de la agenda i totes li donen carbassa???? Doncs el pobre desgraciat soc jo.
Però resulta que hi ha uns hermanitos de la caridad, que son de Manresa, amb els quals sempre puc recórrer en cas de situació extrema.
Anem a San Sebastian??? Els dic per WhatsApp.
No, massa lluny i hauríem de passar per Espanya, em diuen.
Ells agafen el relleu i es munten una peita ruta de dos dies, cerquen hotel "BBB" i fan la reserva amb la seva VISA (això vol dir que, si finalment em desdic, no em costarà un duro).
Comença la aventura: El Garmin del JoanStrom fa llufa com si es tractés d'una BMW. Sort que l'Vman i jo portem Tomtorron. (per cert, sabeu que ja és a la venda a "louis.de" el nou Rider 400?? 399,00 €. Com que aquest any en faig 50 i aquest mes es Sant Jordi.......
En Vman s'encarrega de preparar un bon trajecte, ben entretingut, el qual ens atansarà fins Perpinyà, on farem nit, i des d'on l'endemà prendrem el camí de retorn. No és pas una ruta tan llarga com la de San Sebastián, però fer-la amb companyia "cunde mucho".
A dos quarts de nou, com un rellotge, ens agrupem a la Petrocat de Manresa, a la C-25 / C-55. Esperem a que el Joan posi aire a la roda, i es cert que hi ha cops els quals el pitorro es posa molt catòlic i no es deixa manipular amb alegria.
Finalment,desprès de perdre mes aire que posar-ne, ens dirigim via Calders, Moia i Collsuspina, on atrapem un grup de motos que tenia com a Road Leader a un vell amic de mototurisme pilotant una flamant i acabada d'estrenar KTM SuperAdventure d'aquestes que porten tants i tants nous gadgets.
Ens fan companyia mentre,de camí, travessem Tona i Sant Miquel de Balenya on ells s'aturen, suposo que per cruspir-se un bon esmorzar.
Nosaltres tenim programat arribar-nos a esmorzar a "fill de p*** qui no se l'acabi", això si, sense trepitjar la C-25. Els pneumàtics encara son freds, a l'igual que l'ambient, el qual ens obliga a connectar els punys calefactables.
Esmorzem a "La Bàscala", un lloc reconegut per tots els col·lectius amants de les motos. Ja portàvem un cistell ple de revolts, i jo sense haver begut ni tan sols un got d'aigua. Si hagués sabut que trigaríem tant, al menys hauria saborejat la pasta de dents al llevar-me.
Les princeses del viatge.
Els dos Joans amb problemes de frens. Resulta que les rodes no giren amb suavitat, potser haurien d'haver utilizat la vaselina en en els discs de fre. Res preocupant, però que ens va oferir la possibilitat de continuar la conversa mentre observàvem la munió de motos que per allà s'anaven agrupant.
Prenem via cap a OSOR ruta que sempre recordaré per l'intens fred que vaig passar en una ocasió, fa molts anys, quan no anava prou protegit per les baixes temperatures. Es tracta d'una carretera on mai li toca un bocí de sol. Si jo fos el Compte Dràcula, em faria una caseta allà, i "a vivir, que son 1000 años".
Ja som ben bé a ls carreteres gironines, i això ens porta cap a la poc divertida carretera d'Anglès, Bescanó, Salt i Girona. Allà, una bona pensada d'en Vman ens fa prendre via cap Els Àngels on, Deu ni do la gran quantitat de gent que n'estava fruint de l'emplaçament. Realment s'ho val.
Ho sento, no tinc ni idea de com es posa bé. Per saber qui és, gireu-vos el monitor vosaltres mateixos.
Sens dubte, el "prota" i el més guapot de tots. Sense Piercings ni tatoos, tan sols embolicar-lo, posar-li un llacet i "listo para regalo"
Havíem quedat a trobar-nos amb l'Eliseu i l'Anna. Que ens van prometre acompanyar-nos un tros de ruta i portar-nos a dinar a un bon lloc. I us prometo que així fou. A casa seva ens esperaven amb una ampolla de cava d'aquelles que es guarden per les ocasions molt especials. I jo em pregunto: "Que seria de l'Empordà sense aquests dos encantadors amfitrions??"
Ens van fer de guies fins aturar-nos a "Ca La Teresa", un excel·lent restaurant de Sant Pere Pescador. Jo, que soc una mica raro, l'anomeno "Sant Peter Fisherman". Vam menjar MOLT bé, vam estar molt ben atesos i tot per un preu realment contingut.
Preneu nota: Un possible lloc per alguna de les mensuals.
Val a dir que el Joan venia de rentar-se les mans i se les estava eixugant. Jo vaig tenir la mala pensada de fer la foto.
Desprès d'aquestes fantàstiques viandes, i abans de que ens entrés la soneta, l'Eliseu en va portar, per caminets força entretinguts que creuaven pel vell mig dels aiguamolls, fins a Cadaqués. Allà feia un airet que feia que la fresqueta encara fos mes perceptible. Vam estar passejant per la platja i pel força ocupat passeig principal.
Gaudint d'un un bon cafetó per agafar temperatura i aprenent a fer selfies sense pal ni mariconades
Val a dir que, si jo tenia pensat que es tractaria d'un esdeveniment agradable i divertit, em vaig quedar força curt. Recordeu que la meva intenció inicial era anar al Pais Basc. On hi he anat mes vegades que al dentista i, per suposat, a revisar-me la pròstata.
Com que, entre els núvols i que el sol ja s'estava posant el pijama, vam acomiadar-nos de l'Anna i l'Eliseu i ,mentre ells feien via cap a casa, nosaltres cinc vam agafar el trencall de la dreta per anar a trobar-nos amb una carretera la qual, a diferencia d'altres cops, era ben buida de cotxes, domigueros i, especialment, d'autocaravanes.
Gràcies a aquesta fantàstica oportunitat, ens vam plantar, en poca estona, a la frontera amb França on, tot i fosquejar, no vam deixar de banda la oportunitat d'aturar-nos a fer les fotos mes divertides del viatge. No les veureu perquè ens deixen en mala imatge. (Estic en negociacions per publicar-les al "Cuore")
Ja sobre les mal conservades carreteres franceses (sembla mentida que s'autoanomenin "potència mundial") vam fer via cap on la manduca ens esperava, Cotlliure. Una vila força bonica i que te l'encant típicament francès de les coses ben cuidades i conservades (com aquí mai serem capaços de fer).
Desprès d'estacionar les motos
I amb la por de que, tractant-se d'Europa, tot estès tancat i barrat, ens vam afanyar a trobar on poder omplir els nostres estómacs, que ja feien rau-rau. Una pizzeria (com si no) ens va fer el pes i justament tenia una taula disponible que ni feta a mida.
El que no intuíem era que el Via Crucis anava a començar i que, per casualitat teníem instal.lat un potent altaveu just al nostre costat, el que podia haver estat un "chill-out" es va convertir en les dotze estacions d'aquest esdeveniment religiós. Un parell de minuts pot fer gràcia, però un parell d'hores ja es una tabarra. Com no n'hi va haver prou, resulta que la processó la van fer passar a pocs centímetres nostre. Sort que no ens estàvem menjant un bistec, sinó ja em veig cremats per heretgia. Que l'església "no se anda con chiquitas"
A hores d'ara,tots coneixem Cotlliure, fins i tot l'Antonio Machado s'hi va comprar una parcela!!! Jo no hi havia estat més que de passada, i recordo que un cop, degut a una intensa calor ambiental, vaig cometre el sacrilegi de demanar la meva primera clara. Afortunadament fou la última i el fetge encara esta sencer.
Cotlliure es un lloc encisador, d'aquells on portaries la teva companya de feina si tinguessis plans de fer "pecaditos".
Un cop tornat a una realitat en la qual no tinc companya de treball, vam decidir continuar el viatge fins Perpinyà, on l'Vman ens havia cercat un magnífic hotel de la cadena B & B. A aquest respecte voldría fer una aportació personal: Per la meva feina he estat a mes hotels que un torero de gira. N'hi han de cars, ni han de barats, n'hi han de nets, de bruts, tranquils i sorollosos. Quan jo vaig a un hotel, vaig a dormir, no em fan falta quadres cars a la paret, flors i bombons a l'habitació, piscina, jacuzzi, gimnàs, sala de jocs ni caixa forta a l'habitació. L'important es que l'establiment sigui modern i a les afores, ben comunicat.
Doncs aquest hotel ho era, i el preu inclou aparcament, esmorzar i un gat molt dolç per poder jugar-hi una estona.
El Joan trastejant una nova txuxteria per no perdre'ns
Un cop esmorzats i les motos carregades vam abandonar l'hotel per, travessant Perpinyà, fer via cap el nord, passant per Vingrau (on vam fer un cafè d'1,60 €), Cucugnan, Soulatgé i aturar-nos a l'inici de les Gorges de Galamús. S'ha de fer esmena de que, des de que ens vam llevar, una forta i molesta ventada no ens va abandonar en tota la estona.
Un parell d'imatges de Vingrau, on vaig contemplar el que considero vehicle europeu mes bonic que mai s'ha fet.
I l'aturada a les Gorges de Galamús, per reposar de la ventolera abans d'afrontar aquest meravellós tram (que es frueix mes fent-lo caminant o en bicicleta)
Doncs aquesta petita gran excursió ja vorejava el seu final, un cop acabades les gorges, vam fer via cap Axat on ja vam iniciar el tant sovint ascens fins Formigueres. Cal a dir que, a mig camí, vers el quilòmetre 105, hi ha un restaurant on et proporcionen una canya de pescar i tu mateix et pesques, en un petit estany que hi ha, la truita de riu que et menjaràs per dinar. Ho sento, però si em perdo,no me busqueu allà, perquè segur que no m'hi trobareu.
Ja dalt de tot, a la bonica zona del Llac de Matamale i Formigueres vaig tenir un xic de fred, val a dir-ho. Però com el descens vers La Cerdanya es ben aprop, en pocs minuts ja corríem carretera avall per plantar-nos en poca estona (gràcies a la absoluta absència de les sempre molestes, lentes i perilloses autocaravanes que s'apropien d'aquest tram) a Puigcerdà on, en una mena d'"Equació de Bernoulli", vam omplir els dipòsits i vam baixar a la planta subsol per buidar les bufetes.
I jo, mentre m'espolsava, pensava..........
"Encara falta estona per dinar, però així ja tindré les mans netes, goita que bé".
Però no!!!! Resulta que el rellotge de la meva burra encara anava amb l'hora d'hivern, per la qual cosa no eren quarts de dues, sinó quarts de tres i per tant ens vam dirigir cap l'estació on vam poder fruir d'unes magnífiques viandes que allà ens van servir.
Tots coneixeu el lloc, es on ens vam trobar en una plujosa sortida mensual que va fer cap França ja fa uns quants anys.
No penso quedar-me a casa durant aquestes petites vacances. Com que enyoro més jo al gat que ell a mi, només marxaré una nit a fora.
Google Maps, maleït Google Maps, que cada dia va mes poc-a-poc. Estic segur que una rentadora JATA seria capaç de planificar una ruta amb mes celeritat.
Sortiré per Lleida, Pont de Suert, Sabiñanigo, enfilo vers Pamplona i, un cop allà pujo fins Elizondo i dormir a Donostia (quin nom mes lleig per una ciutat tan bonica). Em pregunto si aniré sol i intento buscar companys de viatge. Sabeu aquelles pel·lícules en les quals un pobre desgraciat va trucant a totes les noies de la agenda i totes li donen carbassa???? Doncs el pobre desgraciat soc jo.
Però resulta que hi ha uns hermanitos de la caridad, que son de Manresa, amb els quals sempre puc recórrer en cas de situació extrema.
Anem a San Sebastian??? Els dic per WhatsApp.
No, massa lluny i hauríem de passar per Espanya, em diuen.
Ells agafen el relleu i es munten una peita ruta de dos dies, cerquen hotel "BBB" i fan la reserva amb la seva VISA (això vol dir que, si finalment em desdic, no em costarà un duro).
Comença la aventura: El Garmin del JoanStrom fa llufa com si es tractés d'una BMW. Sort que l'Vman i jo portem Tomtorron. (per cert, sabeu que ja és a la venda a "louis.de" el nou Rider 400?? 399,00 €. Com que aquest any en faig 50 i aquest mes es Sant Jordi.......
En Vman s'encarrega de preparar un bon trajecte, ben entretingut, el qual ens atansarà fins Perpinyà, on farem nit, i des d'on l'endemà prendrem el camí de retorn. No és pas una ruta tan llarga com la de San Sebastián, però fer-la amb companyia "cunde mucho".
A dos quarts de nou, com un rellotge, ens agrupem a la Petrocat de Manresa, a la C-25 / C-55. Esperem a que el Joan posi aire a la roda, i es cert que hi ha cops els quals el pitorro es posa molt catòlic i no es deixa manipular amb alegria.
Finalment,desprès de perdre mes aire que posar-ne, ens dirigim via Calders, Moia i Collsuspina, on atrapem un grup de motos que tenia com a Road Leader a un vell amic de mototurisme pilotant una flamant i acabada d'estrenar KTM SuperAdventure d'aquestes que porten tants i tants nous gadgets.
Ens fan companyia mentre,de camí, travessem Tona i Sant Miquel de Balenya on ells s'aturen, suposo que per cruspir-se un bon esmorzar.
Nosaltres tenim programat arribar-nos a esmorzar a "fill de p*** qui no se l'acabi", això si, sense trepitjar la C-25. Els pneumàtics encara son freds, a l'igual que l'ambient, el qual ens obliga a connectar els punys calefactables.
Esmorzem a "La Bàscala", un lloc reconegut per tots els col·lectius amants de les motos. Ja portàvem un cistell ple de revolts, i jo sense haver begut ni tan sols un got d'aigua. Si hagués sabut que trigaríem tant, al menys hauria saborejat la pasta de dents al llevar-me.
Les princeses del viatge.
Els dos Joans amb problemes de frens. Resulta que les rodes no giren amb suavitat, potser haurien d'haver utilizat la vaselina en en els discs de fre. Res preocupant, però que ens va oferir la possibilitat de continuar la conversa mentre observàvem la munió de motos que per allà s'anaven agrupant.
Prenem via cap a OSOR ruta que sempre recordaré per l'intens fred que vaig passar en una ocasió, fa molts anys, quan no anava prou protegit per les baixes temperatures. Es tracta d'una carretera on mai li toca un bocí de sol. Si jo fos el Compte Dràcula, em faria una caseta allà, i "a vivir, que son 1000 años".
Ja som ben bé a ls carreteres gironines, i això ens porta cap a la poc divertida carretera d'Anglès, Bescanó, Salt i Girona. Allà, una bona pensada d'en Vman ens fa prendre via cap Els Àngels on, Deu ni do la gran quantitat de gent que n'estava fruint de l'emplaçament. Realment s'ho val.
Ho sento, no tinc ni idea de com es posa bé. Per saber qui és, gireu-vos el monitor vosaltres mateixos.
Sens dubte, el "prota" i el més guapot de tots. Sense Piercings ni tatoos, tan sols embolicar-lo, posar-li un llacet i "listo para regalo"
Havíem quedat a trobar-nos amb l'Eliseu i l'Anna. Que ens van prometre acompanyar-nos un tros de ruta i portar-nos a dinar a un bon lloc. I us prometo que així fou. A casa seva ens esperaven amb una ampolla de cava d'aquelles que es guarden per les ocasions molt especials. I jo em pregunto: "Que seria de l'Empordà sense aquests dos encantadors amfitrions??"
Ens van fer de guies fins aturar-nos a "Ca La Teresa", un excel·lent restaurant de Sant Pere Pescador. Jo, que soc una mica raro, l'anomeno "Sant Peter Fisherman". Vam menjar MOLT bé, vam estar molt ben atesos i tot per un preu realment contingut.
Preneu nota: Un possible lloc per alguna de les mensuals.
Val a dir que el Joan venia de rentar-se les mans i se les estava eixugant. Jo vaig tenir la mala pensada de fer la foto.
Desprès d'aquestes fantàstiques viandes, i abans de que ens entrés la soneta, l'Eliseu en va portar, per caminets força entretinguts que creuaven pel vell mig dels aiguamolls, fins a Cadaqués. Allà feia un airet que feia que la fresqueta encara fos mes perceptible. Vam estar passejant per la platja i pel força ocupat passeig principal.
Gaudint d'un un bon cafetó per agafar temperatura i aprenent a fer selfies sense pal ni mariconades
Val a dir que, si jo tenia pensat que es tractaria d'un esdeveniment agradable i divertit, em vaig quedar força curt. Recordeu que la meva intenció inicial era anar al Pais Basc. On hi he anat mes vegades que al dentista i, per suposat, a revisar-me la pròstata.
Com que, entre els núvols i que el sol ja s'estava posant el pijama, vam acomiadar-nos de l'Anna i l'Eliseu i ,mentre ells feien via cap a casa, nosaltres cinc vam agafar el trencall de la dreta per anar a trobar-nos amb una carretera la qual, a diferencia d'altres cops, era ben buida de cotxes, domigueros i, especialment, d'autocaravanes.
Gràcies a aquesta fantàstica oportunitat, ens vam plantar, en poca estona, a la frontera amb França on, tot i fosquejar, no vam deixar de banda la oportunitat d'aturar-nos a fer les fotos mes divertides del viatge. No les veureu perquè ens deixen en mala imatge. (Estic en negociacions per publicar-les al "Cuore")
Ja sobre les mal conservades carreteres franceses (sembla mentida que s'autoanomenin "potència mundial") vam fer via cap on la manduca ens esperava, Cotlliure. Una vila força bonica i que te l'encant típicament francès de les coses ben cuidades i conservades (com aquí mai serem capaços de fer).
Desprès d'estacionar les motos
I amb la por de que, tractant-se d'Europa, tot estès tancat i barrat, ens vam afanyar a trobar on poder omplir els nostres estómacs, que ja feien rau-rau. Una pizzeria (com si no) ens va fer el pes i justament tenia una taula disponible que ni feta a mida.
El que no intuíem era que el Via Crucis anava a començar i que, per casualitat teníem instal.lat un potent altaveu just al nostre costat, el que podia haver estat un "chill-out" es va convertir en les dotze estacions d'aquest esdeveniment religiós. Un parell de minuts pot fer gràcia, però un parell d'hores ja es una tabarra. Com no n'hi va haver prou, resulta que la processó la van fer passar a pocs centímetres nostre. Sort que no ens estàvem menjant un bistec, sinó ja em veig cremats per heretgia. Que l'església "no se anda con chiquitas"
A hores d'ara,tots coneixem Cotlliure, fins i tot l'Antonio Machado s'hi va comprar una parcela!!! Jo no hi havia estat més que de passada, i recordo que un cop, degut a una intensa calor ambiental, vaig cometre el sacrilegi de demanar la meva primera clara. Afortunadament fou la última i el fetge encara esta sencer.
Cotlliure es un lloc encisador, d'aquells on portaries la teva companya de feina si tinguessis plans de fer "pecaditos".
Un cop tornat a una realitat en la qual no tinc companya de treball, vam decidir continuar el viatge fins Perpinyà, on l'Vman ens havia cercat un magnífic hotel de la cadena B & B. A aquest respecte voldría fer una aportació personal: Per la meva feina he estat a mes hotels que un torero de gira. N'hi han de cars, ni han de barats, n'hi han de nets, de bruts, tranquils i sorollosos. Quan jo vaig a un hotel, vaig a dormir, no em fan falta quadres cars a la paret, flors i bombons a l'habitació, piscina, jacuzzi, gimnàs, sala de jocs ni caixa forta a l'habitació. L'important es que l'establiment sigui modern i a les afores, ben comunicat.
Doncs aquest hotel ho era, i el preu inclou aparcament, esmorzar i un gat molt dolç per poder jugar-hi una estona.
El Joan trastejant una nova txuxteria per no perdre'ns
Un cop esmorzats i les motos carregades vam abandonar l'hotel per, travessant Perpinyà, fer via cap el nord, passant per Vingrau (on vam fer un cafè d'1,60 €), Cucugnan, Soulatgé i aturar-nos a l'inici de les Gorges de Galamús. S'ha de fer esmena de que, des de que ens vam llevar, una forta i molesta ventada no ens va abandonar en tota la estona.
Un parell d'imatges de Vingrau, on vaig contemplar el que considero vehicle europeu mes bonic que mai s'ha fet.
I l'aturada a les Gorges de Galamús, per reposar de la ventolera abans d'afrontar aquest meravellós tram (que es frueix mes fent-lo caminant o en bicicleta)
Doncs aquesta petita gran excursió ja vorejava el seu final, un cop acabades les gorges, vam fer via cap Axat on ja vam iniciar el tant sovint ascens fins Formigueres. Cal a dir que, a mig camí, vers el quilòmetre 105, hi ha un restaurant on et proporcionen una canya de pescar i tu mateix et pesques, en un petit estany que hi ha, la truita de riu que et menjaràs per dinar. Ho sento, però si em perdo,no me busqueu allà, perquè segur que no m'hi trobareu.
Ja dalt de tot, a la bonica zona del Llac de Matamale i Formigueres vaig tenir un xic de fred, val a dir-ho. Però com el descens vers La Cerdanya es ben aprop, en pocs minuts ja corríem carretera avall per plantar-nos en poca estona (gràcies a la absoluta absència de les sempre molestes, lentes i perilloses autocaravanes que s'apropien d'aquest tram) a Puigcerdà on, en una mena d'"Equació de Bernoulli", vam omplir els dipòsits i vam baixar a la planta subsol per buidar les bufetes.
I jo, mentre m'espolsava, pensava..........
"Encara falta estona per dinar, però així ja tindré les mans netes, goita que bé".
Però no!!!! Resulta que el rellotge de la meva burra encara anava amb l'hora d'hivern, per la qual cosa no eren quarts de dues, sinó quarts de tres i per tant ens vam dirigir cap l'estació on vam poder fruir d'unes magnífiques viandes que allà ens van servir.
Tots coneixeu el lloc, es on ens vam trobar en una plujosa sortida mensual que va fer cap França ja fa uns quants anys.
Jordi l’ha editat per darrera vegada el dia: dj. abr. 16, 2015 2:48 pm, en total s’ha editat 6 vegades.
Enviat des del meu zapatófono i Tapaquè??
- Jordi
- Presentats
- Entrades: 3102
- Membre des de: dt. oct. 07, 2008 10:22 pm
- Ubicació: El Vallès Occidental
Re: La Nostra Setmana Santa
Reservat
Jordi l’ha editat per darrera vegada el dia: dg. abr. 05, 2015 7:02 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
Enviat des del meu zapatófono i Tapaquè??
- Llagasta
- Presentats
- Entrades: 3270
- Membre des de: dc. gen. 17, 2007 11:18 am
- Ubicació: Vallès Occidental
Re: La Nostra Setmana Santa
Ui,ui,ui això promet. !!
- MontseR
- Presentats
- Entrades: 511
- Membre des de: dt. març 27, 2012 1:03 pm
- Ubicació: Manresa
Re: La Nostra Setmana Santa
Molt bé Jordi, continua, continua.....
A tota nació li correspon per naturalesa la seva sobirania. Ramon Llumà
- Kpeps
- Presentats
- Entrades: 8182
- Membre des de: dc. oct. 14, 2009 5:41 pm
- Ubicació: Manresa
- Xavier
- Presentats
- Entrades: 4379
- Membre des de: dv. juny 18, 2010 4:47 pm
- Ubicació: Torelló (Osona)
Re: La Nostra Setmana Santa
Va noi que ens vas posant les dents cada vegada més llargues...
- Kpeps
- Presentats
- Entrades: 8182
- Membre des de: dc. oct. 14, 2009 5:41 pm
- Ubicació: Manresa
- Randy-650
- Presentats
- Entrades: 14288
- Membre des de: dg. gen. 07, 2007 10:20 pm
- Ubicació: ®Randy i Montse¶¶¶¶¶Suzuki Bandit 650 SA¶¶¶¶Castellar del Vallès-B¢n
Re: La Nostra Setmana Santa
Ja ta????
- Sergi3
- Presentats
- Entrades: 1451
- Membre des de: dv. jul. 13, 2007 6:55 pm
- Ubicació: Barcelona
Re: La Nostra Setmana Santa
Va home....... Quants dies haurem d'esperar?
Només tu pots decidir que fer amb el temps que se t`ha donat
- VMan
- Presentats
- Entrades: 803
- Membre des de: dj. ago. 05, 2010 3:00 am
- Ubicació: Manresa
Re: La Nostra Setmana Santa
Fotos on board
Direccio Cotlliure
Direcció Vingrau
Gorges de Galamús
Direcció Axat
Gorges de Saint-Georges
Enviat des de l'A0001
Direccio Cotlliure
Direcció Vingrau
Gorges de Galamús
Direcció Axat
Gorges de Saint-Georges
Enviat des de l'A0001
- Napoleon
- Presentats
- Entrades: 1798
- Membre des de: dv. feb. 22, 2013 1:19 pm
- Ubicació: Barcelona-Capital de la República Interruptus
Re: La Nostra Setmana Santa
Jordi "prony".... A veure si espaviles.... que la reserva et caducarà.....
Jo tampoc vaig en BMW
- Xavier
- Presentats
- Entrades: 4379
- Membre des de: dv. juny 18, 2010 4:47 pm
- Ubicació: Torelló (Osona)
Re: La Nostra Setmana Santa
Fins que no li passi l'emprenyada amb les KTM's no tornarà a escriure...Napoleon ha escrit:Jordi "prony".... A veure si espaviles.... que la reserva et caducarà.....
- Kpeps
- Presentats
- Entrades: 8182
- Membre des de: dc. oct. 14, 2009 5:41 pm
- Ubicació: Manresa
Re: La Nostra Setmana Santa
molt xules les fotos en marxa VMAN pero no entenc com giras el manillar al agafar las corbes ,potser anaveu una mica aturadets
- Ad_hoc
- Presentats
- Entrades: 146
- Membre des de: dt. nov. 15, 2011 4:54 pm
- Ubicació: Sant Celoni
Re: La Nostra Setmana Santa
Molt xulo el viatge.
Gràcies per compartir.
Gràcies per compartir.