fa temps que no poso cap crònica i aquesta no puc deixar escapar l'ocasió de compartir amb vosaltres els meravellosos paisatges d'aquest territori.
sortim c17 amunt fins a Tona on comencem el track. El matí va ser una mica d'escalfament amb intenció de pujar cap a sau de la forma més directa i ràpida possible sense trocar carretera.


vam parar a esmorzar l'entrepà al Santuari de Puiglagulla, on haviem dinat un cop que vam fer una sortida de trail catalunya.

poc abans de creuar el pantà de sau un sector molt entretingut amb les primeres fulles caigudes i algun reguerot per entrar en calor.



creuem el pantà i fem la pujada directa i ràpida fins al salt de sallent

l'agullola de rupit

pla i cingles de castellet

creuem la carretera de rupit a olot i enfilem per la riera de comaserra fins arribar al pla dels alemanys

aquest tros era exploratori total i per sort no vam veure plaques ni majors problemes que haver d'obrir uns quants filats però el lloc s'ho val



ideal per fer una lucha de barro

seguim riera amunt

un cop a dalt al pla dels alemanys anem a veure si trobem les roques encantades que tenia ullades del google earth
e voilâ




les fotos no fan justícia el lloc era màgic i amb el flaix les fotos no van quedar gaire lluides.



la serra que es veu al fons serà el nostre territori a l'endemà, les serres de santa magdalena puigsacalm i bellmunt i la serra de milany

paradeta per prendre desicions...

seguim direcció al santuari de cabrera


vam descobrir un lloc per jalar autèntic. Cal Vidrier. A la primavera ens van dir que hi fan ous ferrats d'oca i hi va gent espressament, bona brasa i servei atent i amable, preu raonbable. s'hi arriba agafant la pista asfaltada que surt amunt poc abans d'arribar a Cantonigros venint de l'Esquirol.
havent dinat passem per sant andreu de la bola i creuem els túnels de Bracons per endinsar-nos a la part desconeguda del track

la vinyeta


i el seu castell

fins aquí el track, tot i tenir alguna sorpreseta no ens havia donat cap problema (era un sector retallat d'un track den vilaró)
però a una cruilla que jo tenia marcada on fariem un bucle per baixar a repostar vam trobar una placa i el track dibuixat de baixada repostar començava bastant trencat i amb molta pendent, en teoria era tot baixada i ens la vam jugar...
abans de passar per la benzinera investiguem si podem empalmar el track per una alternativa i evitar fer la pujada que acabavem de baixar per enllaçar el track seguint la gorja del riu Ges, però vam anar a parar al cul de sac que és el turo de degollats.
una bona suadeta però arribem a baix sense conseqüencies, repostem a sant Pere de Torelló i com se'ns acaba la llum acabem l'etapa fent ctra fins a vidrà una mini volta de 27 km.
les primeres rampes del cami de baixada a la benzinera

va tocar travessar el ges un parell de cops, el llit és de roca plana i té poc caudal, era cobert d'algueta reslliscosa i s'havia de passar amb peus de plom....

arribant al mas de degollat om vam tenir que girar cua.

roure proper al mas

està en avançant estat de ruina

arribem al càmping de vidrà ja a les fosques, allà férem nit. A l'endemà al matí aquestes són les vistes que tenim


prop del nucli urbà de vidrà hi ha un parell de masies fortificades que denoten poderio.


fem un cafe i una pasta abans de començar la ruta

comencem fent un camí que va per la riera de sant Bartomeu espectacular, com seria la tónica durant quasi tot el matí:






pranoràmiques dels prats que envolten sant Bartomeu de Covildasses




seguim la exploratória fins que un lloc de repòs de les vaques on es resguarden del sol a l'estiu en va fer donar la volta, hi havia una fanguera de fem de vaca de tres parells de collons.... i ens va faltar valor.-.. va tocar girar cua i no vam poder enllaçar un segon sector que volia explorar però així tenim l'excusa de tornar-hi.





després de tornar a vidrà i renunciar a una part de l'exploratòria comencem a tirar cap a la serra de milany, tornem a seguir un track d'uns coneguts endureros, ojupaligru...
i efectivament, patapam, vam trobar-nos davant de les basses de milany 2.0 vilaró edition... si no pitjors, iguals que les famoses basses de milany, estan a una altra vessant del mateix turó i potser són una mica més planes de desnivell però tenen la maateixa profundiat i tipus de fang batut. la susi va quedar amb l'aigua al coll i l'escape submergit però al final no hi va haver glopada d'aigua per sort....







va tocar estudiar bé la jugada, anant dos i amb la moto del lagarto no era qüestió de fer cap pas en fals....



poc a poc i bona lletra i al final de tot se surt, el camí comença a millorar i ja ens trobem en terreny conegut i trepitjat anteriorment.
el proper objectiu serà donar-su un bon i merescut homenatge a l'hostal la Serra en plena serra de Llaés-Milany.




amb la panxa plena i la satisfacció dels dos dies de ruta enfilem C-17 avall i cap a casa hi falta gent.
Em van quedar pendents alguns WP per anar a visitar, així que segur que hi tornarem a fer cap abans que les glaçades ens ho impedeixin.
salut i gasss
