Bueno, doncs al final com que ningú va voler acompanyar-me hi vaig tenir d’anar sol, molt sol, tant sol que asta vaig tenir por, molta por.
Vaig sortir de casa a les 9 del mati per seguir aquesta ruta, la típica uns 800 km.
RUTA ANADA
Al coll de Revell vaig omplir benzina i fer la primera foto, de moment gens de fred, només un plugim i el cel amenaçador, les prediccions diuen que plourà segur, que hi farem.

Fins passat Trazona encara s’aguanta però a partir d’aquí comença la pluja, paro a posar el plàstic a la bossa sobre-diposit.

La pluja es abundant i seguida durant uns 300 km, al mig del no rés descanso una mica en una parada d’autobús. Encara que a la foto no es veu, queia aiguaneu i fotia un aire glaçat, no paraven de passar motos amb els seus pilots remullats a fons.

A l’alçada de Peñafiel deixa de ploure i més endavant el cel s’obre deixant veure el sol, quin plaer.


Arribant a Tordesillas a les 16:30 pm.


Entro a la concentració de Motauros, dono un parell de voltes a la zona d’acampada a veure si veig algú conegut i al veure que no, en busco un lloc allunyat de la massificació i a prop de la llenya. De moment no hi ha molta gent.

Ja de nit arriba un grupet de Valladolid que acampen al meu costat i s’afegeixen al foc que tinc a ple rendiment. Ja tinc companyia per els dos dies.
El Dissabte he quedat amb uns del V-Stromclub, la majoria gent que ja conec d’altres cops, amb alguns varem coincidir l’any passat a dalt de l’Stelvio fins hi tot, bona gent, de Madrid però bona gent. ( je, je )
Farem una petita ruta i dinarem plegats a Valladolid, “lechazo...claro”. El dia aguanta.




foto Ferman & Brujastrom



Expliquen que ahir pujant el port del Madero varen tenir que anar darrera la màquina llevaneus.
Foto Ferman & Brujastrom


Aquesta foto es d'en ppmahou, ens va caçar mentres feiem una competició amb en Pericuto per veure qui tenia l'estomag més gros.

Acomiadament , quedar fins la propera i ja torno a estar sol.
Ambient a Tordesillas camí de la concentració.


Tot i no ser ple ja hi ha molta més gent que ahir.

Sopar arran de foc, fer-la petar i jo a dormir aviat, que demà hi ha ruta llarga.
El Diumenge a les 7 del mati ja estic llevat i a les 8:30 a dalt de la moto, abans de marxar una foto al Dani de valladolid, un dels que he compartit aquest dies, jo ja marxo i ell encara no ha anat a dormir.

Com que es aviat, vaig sol i no he de donar explicacions a ningú...embolicaré la ruta de tornada. A veure si me’n surto. Faré aixó:
RUTA TORNADA
Al final han sigut 100 km més que a la anada, uns 900 km i un assortiment important de carreteres amb asfalt força dolent, però molt entretinguda la veritat. He disfrutat de valent, quasi sempre sense cap mena de transit. Es masoquisme pur això de la moto.
Seguim el viatge a Itaca quant despunta el sol i la fred es intensa.


En aquesta foto hi ha una guineu al mig del camp.

“Ancha es Castilla”.




Atravessar mitja Espanya per aquestes carreteres te la seva gràcia. I os asseguro que almenys he fet 300 km seguits per carreteres sense ratlla al mig.


Aranda de Moncayo.



Camí de Belchite.


Mequinensa.

A les 8:30 pm a casa, força cansat però molt satisfet. Al arribar he vist que el meu fill també ha aprofitat el cap de setmana.

Salut hi hagi.