Hosti tuuuuuu com us desmadreu una estona que us deixo...
Bé, amb el vostre permís, penjo la "
crònica oficial", com he dit al post anterior,
li volem dedicar a en Xavibat.
que té
foto oficial, clar:
Escamot Serrallonga, integrat per: Siono, Angel, Itaca, Maktub, JC-Twin, Arbe +
(Pep1.600, tot i no fer la ruta, ens va fer tasques de coacher i preparació psicològica per la sortida)Així doncs, pel matí ens hem trobat al Bar Centre, com bé diu en Siono, un Bar d'ambient:
després de comprobar que la professionalitat de les llesques, hem iniciat ruta, per la carretera direcció cap a Gisclareny.
Val a dir que les fotos fetes on-road, sobre la moto, no estan gaire bé ni aprofitables, la càmea que porto no té estabilitzador d'imatge, i els meus dits tampoc...
Arribem on s'acaba l'asfalt i anem pistejant, pista facilona, de Simca 1000, el que es veu nevat és el Coll de Tancalaporta,
fins arribar a la zona d'aparcament de la Font de l'adou i naixement del riu Bastareny:
Ens acostem fins al salt d'aigua, espectacular, de fet la Laia caigué de genolls corpresa davant la magnitud de l'espectacle, i amb els ulls inundats en llàgrimes exclamà: Poso a Déu per testimoni que mai pensaré a comprar una Vstrom... o pot ser no era ben bé així... no sé...
Foto inèdita i original que mai no se li ha acudit a ningú:
ii el salt d'aigua, val a dir que el dissabte anterior, no hi havia 3-4 dolls, era tota una làmina d'aigua, el triple d'alta, que ja de lluny feia por...
Proposo arribarnos fins al naixement del riu, i van i em diuen que si....la mare que...
cal patejar una estona, la pujadeta fa pair les llesques de l'esmorzar, però l'espectacle s'ho mereix, really: El riu fa la seva afluència d'un forat a terra, l'engorjat aquest queda totalment tancat aquí.
i aquí el caminet de tornada:
desfem el tram de pista
i tornem a la carretera de Gisclareny, fins arribar a un camí de terra, que ens desviem per ell, si és que... com som !
Murcurols, un mas dels poderosos i rics en èpoques pasades, i un lloc d'aquells especials per passar-hi una estoneta, fer un berenar, etc...
Més pista 'trepidada',
En aquesta etapa la pista ja és més tècnica, sota el meu perer, i crec que sóc objectiu i hi haurà consens, tram de pedra, algun de pujada forteta, res de l'altre món però ja té certa exigència, posturetes, una miqueta de coreografia i anar buscant per on passar, per menjarse el menys possible de sotracs, pedres, arrels, fang, etc.... La opinió del tram però , jase sap, depèn de cadascú, hi ha desde un tiu que es fot pel desert amb una R1 i qui no es veu capaç de trepitjar un bassal al parking del carrefour amb una trail.
Finalment arribem al Coll de la Bena, punt on s'ajunta la pista amb el final de la carretera
i d'aquí davallem una miqueta per anar fins a Gisclareny, les vistes són formidables, el dia és magnífic tot i que fa fresca. A la dreta podem veure la serra d'Ensija, i els rasos de Peguera -a lka foto no surt -
La sorpresa d'aquest tram és que tenim el Pedraforca a l'esquena, i fins que no fem un revolt per pujar a Gisclareny, no es veu, però llavors apareix majestuós, com un Déu:
Aquí al revolt, just en el punt on la setmana passada vaig fer la foto de portada de la KDD (principi del post, 1ª foto) trobem una colla que es feia foto, bé, seguim fins a Gisclareny, estirem les cames, comentem la jugada, etc...
mmm no sé de què em sona aquesta foto... un dejavou ???
església...
i tornem al punt on acaba la carretera, el Coll de la Bena, per tirar cap al Coll de la Balma, i agafar la pista de la Font Ceretana, la que va a sortir al refugi Lluis Estasen i mirador del Pedraforca, i carena per la banda alta (1600-1700 m).
Aìxò que es veu és el Pedraforca, i s'endevina la pista que hem d'agafar... i ja arrugo el nas, veig massa neu a les canals que devallen cap a la pista... la pista que hem de fer és el tall horitzontal, una mica inclinat, que es pot veure a la base del Peda,
Anem pistejant, guanyant alçada cada cop més, es nota en el paissatge que canvia el tipus de bosc, i començem a entrar al domini de les praderies alpines
I arribem al que més em temia, una congesta de neu, baixem per fer un reconeixement de l'estat de la cosa, i està mig trepitjada, però amb la capa de més avall compacte i una mica glaçada... merde !, bé, més endavant hi ha més clapes de neu, avaluem si val la pena passar un patiment per més endavant haver de recular...
no sabem com estarà per passar, i finalment, algú s'ofereix a probar, en plan test per veure si és fàcil de superar, i en funció d'això acabar de decidir i també per poder dir que
res no atura un mototurista
Es passa relativament bé, però com que fa pujada es perd tracció... no és una festa passar però tampoc un drama.
Finalment una gent que voltava per allà ens comuniquen que més endavant hi ha una barrera i està tancada, perque la neu i les plujes provoquen perill d'allaus sobre el camí a les canals del Pedra abans esmentades... Collons! ho haguessim sabut abans...
Tornar per la neu és més complicat, perquè fa baixada, i clar, necessites els dos peus, si has de frenar només et queda el de davant, i a més hi havia un reguerot que feia que en un punt no tingués recolzament d'una cama, però ja veieu que li vaig posar "rodetes" a l'Africa (afusello la imatge del JC-Twin):
Bé, ja sabeu, un mototurista mai retrocedeix !!! així doncs, donem la volta i seguim avançant :oops: Algun idiota decideix que tanca la barrera que quan hem pujat era oberta :evil: , però ja ho hem dit, res no atura un mototurista, i ens passem la barrera pel forro.
Baixant, aquí si, es veu els rasos de Peguera:
Pel camí anava pensant com improvisar una continuació de la ruta, per acabar d'omplir el matí, finalment quan arribem al coll de la Balma, seguim l'alternativa de la pista de Gresolet, que enlloc d'anar per la carena, va fins abaix de tot de la vall i llavors baixa seguint el riu.
aquí la dificultat del camí venia per la grava, amb una miqueta de gruix a segons quin lloc i en baixada pronunciada:
Atravessa una fajeda, estava força guai,
Passat el refugi de Gresolet el camí don pas a aquesta mena de conya, que ni és camí ni és carretera, i anem fent... Tots comentem després que era un indret força wapo, queda bon record.
I lamentem no havernos aturat a fer alguna foto...
La pista acaba just abans de Saldes, i agafem la carretera que a mí em va semblar un moment màgic, la llum, la netedat de l'atmosfera, la vista, l'asfalts... era com viure en un anunci de cotxe continuu...
Un bon lloc per anar 'a ritme'
Encara vaig voler fer una darrera variant, i vam agafar la carretera del Jou, antiga pista ara asfaltada, fins a Sant Corneli, i ja d'aquí devallant cap a la C-16, just a la central tèrmica, i cap a Bagà, a la plaça Porxada, presidida per en Galceran de Pinós, germà d'Hug de Pinós, 1er Gran Mestre de l'ordre del Temple (escombro cap a casa, ho sé)
i finalment, un bon dinarot, al
Santuari de Paller
I ja està, calculo que finalment la ruta haurà estat d'uns 90 km, dels quals 60 de pista-terra. Malgrat la improvisació, força bé, crec que l'itinerari resultant no té res que envejar al plantejat inicialment.
I poca cosa més, dir que he tingut uns companys de ruta excel·lents, no en tenia cap dubte, la sortida per a mí ha estat un plaer hemorràgic, amb vosaltres es pot anar a la fí del món si convé, espero que hagueu gaudit tant com jo i també agraïr a la meva dona, la Isabel, el suport logístic ( aguantar estoïcament els nanos a casa p.ex....realment no me la mereixo).
V'ssssssssssssssssssssssssss
