16 d'abril
El 16 d'abril és el cent sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setè en els anys de traspàs. Queden 259 dies perquè s'acabi l'any.
Esdeveniments
Països Catalans
1969, Barcelona: l'escriptor Jordi Rubió i Balaguer obté el primer Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Món
556 - Roma: Fou elegit Papa Pelagi I, successor de Vigili I mort l'any anterior.
1746 - La batalla de Culloden, xoc final entre jacobites i partidaris de la Casa de Hannover, resulta derrota jacobita del Regne Unit.
1919: Mohandas Gandhi anuncia un dia d'oració i dejuni en resposta a la Massacre d'Amritsar (Raj britànic), desafiant l'imperi Britànic.
1943: El doctor Albert Hofmann descobreix els efectes psicodèlics de la droga LSD.
1947: Bernard Baruch fa servir per primera vegada el terme Guerra freda per descriure les relacions entre els Estats Units i la unió Soviètica.
1963: Valentina Tereshkova s'enlaira en la càpsula espacial Vostok-6, convertint-se en la primera dona cosmonauta.
1972 - Centre espacial John F. Kennedy, (Merritt Island, Florida, EUA) Va ser llançat l'Apollo 16, cinquena missió tripulada a la Lluna.
1984 - El més gran comici per les eleccions directes per a president ocorre en São Paulo. Com a conseqüència, el règim militar augmenta la censura als mitjans de comunicació.
1993 - Níger: Comença al mandat de Mahamane Ousmane com a president de Níger. Primer president escollit democràticament.
2003, Atenes, Grècia: s'hi signa el tractat pel qual Polònia, Hongria, la República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Letònia, Lituània, Malta i Xipre (la majoria dels quals formava part de l'antiga Europa de l'Est) esdevenen observadors de la Unió Europea (amb veu, però sense vot), cosa que els permetrà d'ingressar-hi a partir del primer de maig del 2004.
2004, Madrid, Espanya): el Congrés dels Diputats elegeix José Luis Rodríguez Zapatero president del Govern d'Espanya.
2007, Blackburg, Virgínia, Estats Units: hi ha la matança de Virgínia Tech, amb 33 morts.
Naixements
Països Catalans
1783 - Barcelona, (Catalunya, Espanya): Santa Joaquima de Vedruna, fundadora.
1958 - Barcelona: Xavier Sardà, periodista.
Món
778 - Gironda (actual França): Lluís I el Pietós, rei d'Aquitània i emperador.
1646 - París (França): Jules Hardouin Mansart, arquitecte francès.
1838 - Ixelles (Flandes, Bèlgica): Ernest Solvay, químic bèlga.
1844 - París (França): Anatole France, escriptor francès i Premi Nobel de Literatura.
1889 - Walworth (Londres, Regne Unit): Charles Chaplin, actor, director, guionista i músic britànic.
1896 - Moineşti (Bacau, Romania): Tristan Tzara, assagista i poeta. Fundador del moviment dadaista.
1921 - Suïssa: Peter Ustinov, actor de cinema britànic d'origen rus.
1924 - Cleveland (Ohio, EUA): Henry Mancini, músic compositor de bandes sonores.
1927 - Marktl (Baviera, Alemanya): Joseph Alois Ratzinger, elegit com a 265è Papa de Roma, el 19 d'abril de 2005, Benet XVI.
1940 - Copenhaguen (Dinamarca): Margarida II de Dinamarca, reina de Dinamarca.
1947 - Harlem, Nova York (EUA): Kareem Abdul-Jabbar, jugador de bàsquet professional nord-americà.
1959 - La Habana, Cuba: Emilio Aragón Álvarez, actor, humorista i pallasso ( Milikito). President de la cadena de televisió La Sexta.
1960 - Madrid, (Espanya): Rafael Benítez Maudes, entrenador de futbol espanyol.
1972 - Montsó (Aragó): Conxita Martínez, tennista.
Necrològiques
Països Catalans
1988, Deià (Mallorca) - Norman Yanikun, pintor nord-americà.
2001, València (País Valencià) - Josep Maria Simó Nogués, empresari i financer valencià.
2008, Barcelona (Barcelonès): Emili Giralt i Raventós, historiador català, president de l'IEC.
Món
1660, Killyleagh, County Down, Irlanda: Hans Sloane, metge i botanic.
1788, París - Georges-Louis Leclerc, naturalista, matemàtic, biòleg, cosmòleg i escriptor francès.
1859, Canes, Provença (França): Alexis de Tocqueville, pensador, jurista, polític i historiador francès.
1930, Moquegua (Perú): José Carlos Mariátegui, polític socialista peruà.
1943, Madrid (Espanya): Carlos Arniches Barreda, comediògraf valencià (n. 1866).
1947, Auschwitz, Polònia: Rudolf Höss, militar i oficial nazi, primer comandant del camp d'extermini d'Auschwitz entre el maig 1940 i el novembre 1943. El Tribunal Suprem Nacional de Polònia i va ser penjat a la forca, just al costat del crematori del camp d'Auschwitz.
1958, Kensington i Chelsea, Londres, Regne Unit) : Rosalind Franklin, científica britànica.
1972, Kamakura (Japó): Yasunari Kawabata, novel·lista japonès, premi Nobel de Literatura.
1973, Villarrubio (Espanya) - Nino Bravo, cantant valencià.
1991, Londres (Anglaterra): David Lean, director de cinema anglès.
2007, Blacksburg (EUA): Cho Seung-hui, estudiant sudcoreà, culpable de la matança de Virgínia Tech.
Festes i commemoracions
Onomàstica: sants Toribi de Liébana, bisbe; Toribi d'Astorga, bisbe; Engràcia de Saragossa, verge i els Màrtirs de Saragossa; Fructuós de Braga, bisbe; Magnus de les Òrcades, màrtir; Drogó de Sebourg, pastor eremita; Benet Josep Labre, Bernadeta Sobirós; beats Contard d'Este, pel·legrí, Joaquim de Siena, servita; servent de Déu Ramon Strauch i Vidal, franciscà màrtir, bisbe de Vic.