SE N´ESTÀ PREPARANT UNA DE BONA "TRAIL PISTES"

[Randy-650]

També es podría fer una altre sortida des de Castellar - Collsuspina - Sta.Mª d´olo.

Això ho he fet amb bici jo. Tu no, oi?

Amb el Ramon. Per cert, avui m'ha trucat, que anava a dinar a La Bruixa . 8)

[Mckinley]

Molt ben explicat Terraxamant ara ja tenim a l'Anna contenta de saber les diferencies. :lol: :lol: :lol:
Ets un artista explicant les coses.

[Llagasta]

També es podría fer una altre sortida des de Castellar - Collsuspina - Sta.Mª d´olo.

Això ho he fet amb bici jo. Tu no, oi?

Amb el Ramon. Per cert, avui m'ha trucat, que anava a dinar a La Bruixa . 8)

aviam si treus la polç de la bici...... :KO
La Bruixa ? hi has anat a dinar al final? es allà aprop del camp de futbol no? :cerv i que tal?

[Terraxaman]

Hola nois/es:

T’has explicat perfectament Terraxaman, moltíssimes gràcies per aclarir-m’ho...

Potser no t’agrada recordar massa l’accident que vas tenir, però dius que vares està 15 dies en coma, per un accident de moto?

Vaja, que ets del grup dels afortunats, que han tornat a néixer per segona vegada... :!: :!:

Vvvvsss

Doncs efectivament...
Va ser a la carretera de l'arrebassada al Tibidabo de Bcn. era una altre época, havia estrenat una Ossa Ianqui 500, portava dos cilindres de 250 cc. i era de dos temps, vaja, una bomba, amb primera aixecavas roda gairebé sense propossar-t'ho... doncs si baixant deL tIBIDAVO, portant de paquet un company de la feina, sense casc era obligatori- doncs alló dels joves inexperts i poc assenyats, a mi no em passará!, baixant fort curva dretes, curva a esuerres, recta gasssssss.... més curves... més gassss... una recta al fons una curva a dretes - son les que menys m'agraden potser per culpa d'aixó, surt de la curva un camió amb les llargues i m'enlluerna, ens vàrem estampar a 120 o més contra el camió de front, jo recordo entre somnis i com a càmara lenta -un dia n'em de parlar d'aixó- sortir disparat entrar per la finestra de la cabina i amb les cames donar-li un cop al camioner, després recordo la sensació de veure com el camió, la moto i el meu company eren a sota meu i jo ho mirava... des de dalt -jo era a la cabina "sense sentit?"- l'altre record es una infermera mirant-me i que em pregunta: com estàs... i jo: bé, pero em fa mal aquí assenyalant les parts :shock: ... i ella aguantant-se la risa em diu, doncs aquí precisament no t'has fet res, mentre m'ensenyava amb un petit mirall la cara tota inflada, envenada i amb punts -27 dels d'abans eh?- per a tot arreu, no em vaig trencar res més que la clavícula, però de talls i cops n'estava farcit, però vaig estar 11 dies ... ón?... no ho sé... Per cert el meu company va sortir disparat fins un matoll de bruc que el va parar de caure pel pendent, quatre rascades i magullat, però res greu, la moto, sinistre total... el camioner talls, cops i dues vértebres a fer punyetes... del cop que li vaig donar...
O sigui que ja vegeu si l'he vist aprop per dos cops, l'ultima amb la Transalp com ja saps...
Desde llavors que una moto corri és precisament el que no vull de cap manera, ho confesso, a mi la sensació de risc m'atreu, la velocitat molt poderosament...

V'ssssssssssss

[Triniti.V]

ens vàrem estampar a 120 o més contra el camió de front, jo recordo entre somnis i com a càmara lenta -un dia n'em de parlar d'aixó- sortir disparat entrar per la finestra de la cabina i amb les cames donar-li un cop al camioner, després recordo la sensació de veure com el camió, la moto i el meu company eren a sota meu i jo ho mirava... des de dalt -jo era a la cabina "sense sentit?"- l'altre record es una infermera mirant-me i que em pregunta: com estàs... i jo: bé

Veig que no t’hi poses per poc.... Està clar que aquell no era el teu dia de marxar...

Per sort el teu company no va ferir-se gaire, ja que crec que la sensació de culpabilitat,
en casos d’accidents greus, és molt pitjor que el propi mal que es pugui fer un mateix...

És curiós el record similar que tenen les persones que han estat a punt de morir-se ,veritat?
La sensació d’elevar-se i veure’s des de d’alt, d’altres la famosa llum o túnel...

Deu ser una sensació estranya despertar-se i no recordar res... haver perdut 11 dies de vida...

Que fràgils que som...

:!: i Vvvvsss

[Llagasta]

Doncs efectivament...
Va ser a la carretera de l'arrebassada al Tibidabo de Bcn. era una altre época, havia estrenat una Ossa Ianqui 500, portava dos cilindres de 250 cc. i era de dos temps, vaja, una bomba, i 11 dies ... ón?... no ho sé... Per cert el meu company va sortir disparat fins un matoll de bruc que el va parar de caure pel pendent, quatre rascades i magullat, però res greu, la moto, sinistre total... el camioner talls, cops i dues vértebres a fer punyetes... del cop que li vaig donar...

V'ssssssssssss

Terrax matxo:

Quins records la Ossa Yankee, jo també n´habia tingut una ( i Tinc)
B-BZ la vaig comprar nova l´any 1977...... :roll:

I també dir-te que sort que has afluixat..!!!!.......tens mes vides que un GAT!!!!!! :jump
segueix així.....

[Randy-650]

Terraxaman, m'alegro que puguis contar aquesta història,encara que això sí, l'he llegit i encara em dura la pell de gallina... :oops:

I he tingut temps de preparar-me un cafè despres....


Com diu en gs12red, segueix aixi!!!!! :!:

[Josey Wales]

Òndia Terraxaman, això teu sí que és un dels casos típics d'abandonament del cos, pel que dius! Jo, una vegada vaig tenir un accident i em vaig despertar a l'hospital també, però no recordo res de res I ja voldria!! Des de llavors que em falla la memòria.......

És curiós el record similar que tenen les persones que han estat a punt de morir-se ,veritat?
La sensació d’elevar-se i veure’s des de d’alt, d’altres la famosa llum o túnel...

Sí, i al final del Túnel................

Sort que ho podem explicar, tot això!!! :D