L’excursio com sempre començava en sentit Sitges,
ja que el tunel no estava ni previst de fer las costas de Garraf eren el territori natural de animalades que ara semblarien impensables,las costas de Garraf sempre m’han semblat meravelloses no hi ha cap carretera igual (suposso que cadascu te la seva pero per mi es aquesta)
a una banda montanya i a l’altre el mar
va arrivar a ser com el passadis de casa i quan i havien els Guardies Civils mes d’una recepta hem vaig endur,coses que pasan bes....en aquella epoca tambe i havia ciclistes pero ara han posat fins un indicador de com els has d’avansar amb el que vaig trobar-me algun cotxe de cara
a mitg cami hi ha , a part de curves i mes curves una cala on la gent hi va com va arrivar al mon,es una cala molt maca
tota la carretera a part de tenir una linea continua al mitg te un mur perque no caiguis d’alta a vall i no hi ha ‘’quitamiedos’’
la curva on ja es divisa Sitges la trobo espectacular per la vistas,per mi es una sensacio com quant vas cap a Gosol i veus el Pedraforca,son llocs diferents es clar pero tenen un encant especial.
Un cop arrivabes a Sitges es entrar a la poblacio i agafar un trencall en sentit Sant pere de Ribes,las curves continuen pero ja en diferent espectacle visual, el Penedes s’apropa i aquelles rengleres de vinyes amb algunas masies fent de castell vigilant m’agraden molt
vaig recordar ja que feia molt temps que no i pasava on vaig fer un dinar amb la primera nomina amb café copa i puro inclosa en aquest restaurant tambe sortint en moto es clar encara recordo la nota, pero quina satisfaccio de dinar......
Aquesta carretera duia fins a Vilafranca on enfilavam cap al port del Ordal amb aquelles motos de menys potencia no ens adonavem d’un canvi de rasant que hi ha abans del port i el primer cop que el vaig fer amb la VF 750 vaig sortir volant (no m’havia jinyat tant en la meva vida) i despres tornavem a baixar per anar a buscar el trencall i tirar cap a Begues
en arrivar a Begues trobes un desviament per endinsarte al Garraf en estat pur i aniries a parar per aquest cami a un palu que es diu Novella i fins i tot arrives a Sitges pero aquesta moto va dir que nanai que ni i anava i que el proper cop agafes la XT.
baixant ja cap a Gava,tot aquest tros tambe molt maco i amb molta curva en altres epocas la feia a lo que en deiem ‘’tumba abierta’’ ara de passeig que no esta el forn per fer llonguets i tambe unas vistas macas de debo.
be , ja veieu que el disabte al mati el vaig aprofitar a gust,espero que us hagi agradat ja que es poden fer molts o pocs km’s pero la moto a mi m’esbrava i no trobo que hi hagi res millor,salut.
