Desprès d’uns quants trencaments de closca i algunes recomanacions varem decidir anar a Còrsega a fer el nostra viatge en parella anual.
L’anomenada “Ille de la Beaute” ens va fer el pes necessari per conèixer-la ja que, sobre el paper, semblava que reunia totes les condicions que nosaltres buscàvem. He de dir que no solsament ho semblava sinó que realment les posseïa i ho ha demostrat deixant-nos un record inesborrable en la nostra memòria i diria, de moment, difícil de superar.
Les dates del viatge venien limitades entre el 5 i el 19 de Maig ja que volíem aprofitar que la nostra filla petita era a Polònia del Nord en un intercanvi escolar i aixís ens estalviàvem un problema ja que, amb els seus 15 anys, diu que ja no vol anar a dormir a casa els avis.
Desprès de fer mans i mànigues amb la feina ens van quadrar les dates per marxar el Divendres 11 i tornar el Dissabte 19 abans de les 4 de la tarda.
Dues setmanes abans de marxar varem comprar els bitllets del Ferry per internet, la nostra idea era arribar i marxar de Bastia per poder recorre tota l’illa però el 11 només n’hi havia a Ajaccio aixís que tindríem que fer alguns recargolaments a la ruta per intentar veure el màxim.
Amb el Viamichelin, la guia de Lonely Planet que en varen regalar per Sant Jordi i algunes recomanacions vaig traçar una ruta de màxims però sense tenir cap obsessió per complir-la integrament, en principi dedicaríem dos o tres dies d’una forma itinerant i la resta miraríem de trobar algun lloc que ens agradés per dedicar-los al que ens vingués de gust. Els llocs per dormir els aniríem triant sobre la marxa depenent de l’hora i el lloc, mirant la guia ens deixaríem aconsellar per ella. No teníem res reservat...però sabíem que en aquestes dates no hi havia problema.
-Divendres: Ens llevem a bona hora, jo tinc que enllestir unes coses de la feina i quant acabo corrent cap a casa, carregar la moto i a Còrsega falta gent. Com que es el primer cop que anem en Ferry i els bitllets son comprats per internet, agafem l’Autopasta per no anar justos de temps. El Ferry surt a les 20:00 pm.
Primera parada a repostar, comprar un mapa de Còrsega de la Michelin (nº345 local) i parlar amb una parella de Montpellier que viatgent cada un amb la seva moto, ells van a Propiano.

El sistema dels bitllets del Ferry funciona a la perfecció, total que per no arribar tard ens hem d’esperar de les 4 fins a 2/4 de 8 que comença l’embarcament, unes hores que ens ajuden a treure l’estrès acumulat. Hi ha unes 15 motos, la majoria parelles.

A l’hora de lligar la moto em vaig veure negre, ser novato sempre te el seu preu.

El vaixell es el Napoleó Bonaparte, amb el bitllet hi va el numero d’habitació i el codi per obrir-la, tot molt professional i fàcil.
Una dutxa rapida, un canvi de roba i a veure l’espectacle de la sortida.
Marseille sota el sol ponent i des de el mar.




Sopar en el self service del vaixell, per cert força bé, i a dormir que demà ens espera un gran dia.
La cabina amb la meva dona ja vençuda per el cansament.

-Dissabte: Ajaccio, D-81 Sagone, Cargese, Piana (Plage d’Arone, Marina de Ficajola), Les Calanche, Porto, Galeria, D-81b, Calvi, N-197 Ille Rousse, Belgodere, Ponte Leccia, N-193 Francardo, D-84 Scala di Sta Regina, Calacuccia, Col de Vergio, Foret d’Aitone, Evisa.
390 km

Primera imatge de Còrsega.

Aquí varem cometre una errada ja que varem decidir esmorzar al vaixell i ens varem perdre l’entrada al port d’Ajaccio i carregar uns certs nervis per tota l’historia de desembarcar amb preses. Només de baixar una parada per refer-nos. Jo bufava que donava gust.

Son les vuit del mati i estem a punt per la descoberta. Esmorzats, amb benzina i amb moltes ganes. Comencem la ruta.
Direcció Nord. Només de començar ja veiem com les gasta Còrsega, tot son muntanyes.

Plage du Liamone

Mar i muntanya.

Plage d’Arone.

La baixada a La Marina de Ficajola es impressionant (17%) al arribar a baix entenem Còrsega. Una caleta estil Costa Brava en la que acaba un rierol. Pots banyar-te a mar i treure’t la sal a una gorja d’aigua cristal•lina allà mateix.


Les Calanches farcides de turistes a peu, els autobusos els deixen a l’entrada i corren pel mig de la carretera. Les seves roques de color or son un dels atractius de l’illa.


Plage de Bussaglia.

Seguim costejant però no creieu que anem arran de mar...la carretera puja i baixa com una muntanya rusa.

Ens comencem a adonar d’algunes peculiaritats de l’illa, els seus arbres monumentals, les seves solitàries carreteres, els seus paisatges esplèndids i l’omnipresent aigua de fonts, rius i rierols.


Plage de Galeria

Ara platja.

Ara muntanya.

Segons les carreteres, ara solitud.

I paisatge.

Parem a dinar al port de Calvi. No cal dir que mar i muntanya la trobes fins a la sopa.


Anant a Ponte Leccia descobrim un altre paisatge i unes altres peculiaritats, els cartells foradats a trets i els animals al mig de la carretera. Però molts animals al mig, Vaques, porcs de totes classes, senglars, ovelles, cabres i gossos.




Scala de sta Regina.

Col de Vegliu.

Decidim dormir a Evisa, mirem la guia i anem a LA CHATAIGNERAIE. El recomanaria. Com diu la guia Lonely “sense luxes però impecablement netes”, el preu increïble per Còrsega 55€ l’habitació per tres que ens toca. El menú 15 €. Mentre esperàvem per sopar passen un parell de truges per davant l’Hotel.
-Diumenge: Evisa, Ota, Pont de Pianella, Gorges Spelunca, Evisa, D-70 Cristinacce, Vico, D-1 Arbori, Pont de Truggia, D-125 Lopigna, D-4 Vero, N-193, D-27 Bastelica, Cauro N-196 Pisciatello, D-302 Bisiano, D-55 Coti-Chiavari, D-155 Filitosa, N-196 Propiano, Sartene.
269 km.

Una foto esmorzant a l’Hotel. Tranquil i molt familiar.

Avui volem seguir coneixent l’interior per carreteres poc transitades, però primer de tot baixarem fins les Gorges d’Spelunca a veure algun dels ponts “Genovesos”. Per començar una parada al mirador que hi ha poc després de sortir d’Evisa, també hi ha un plafó d’aquest tipus fotogràfic. La ciutat de Ota al fons.


Unes vistes.

El pont de Pianella realment espectacular amb l’aigua claríssima made in Corsica.

Parada a Nesa a calmar la set.

Els pobles tots amb el mateix tipus de campanar.

Les carreteres de Vico a Vero en un estat força dolent, sense transit de cap classe i travessant una zona rural sense cap infraestructura turística. Les cases plenes de cotxes desballestats ens recorden la famosa pel•lícula “La matanza de texas”, fem broma en que si desapareguéssim aquí mai més es sabria res de nosaltres.
Pont de Truggia i les aigües del U Liamone.


Hem trobat l’arma del delicte un cartutx del 36.

Una vista d’aquesta zona amb els poblets repartits per la muntanya.

En el trencant de la N-193 trobem el nostre lloc per dinar.

Com es Diumenge i les gasolineres franceses son complicades baixem fins quasi Ajaccio a repostar per no patir i ens en tornem direcció Bastelica per el coll Scalella (1193) carretera nova fins a dalt.
Una vista,

Aquest cartell seria el prototip de l’illa, la denominació francesa esborrada i tirotejat.

No varem fer pistes...però crec que no calia. Baixant el coll.

Tornem cap el mar.

Filitosa. Actualització de la foto d’en Xavitiger...Ja te 1201 anys i una volta per els prats que l’envolten..


Decidim dormir a Sartene, mirem la guia i l’escolli’t...¡¡¡SORPRESA!!! està a tope, ple de participants del Rally de Còrsega de cotxes antics, quasi tot descapotables vells. Anem a un altre. Hotel des Roches. 75 € l’habitació amb vistes i balcó.
Anem a sopar al poble però abans una foto des de l’habitació. Bonic... no?

Sopem a una Pizzeria a la plaça.

Una foto obligada a l’heroi independentista Pasquale Paoli i els carrers estrets de Sartene plens de petits Restaurants.
- Dilluns: Sartene, Bonifacio, N-198 Porto-Vecchio, D-368 l’Ospedale, Zonza, D-268 Col de Babella, Col de Larone, Solenzara, N-198 Aleria.
171 km

Portem quasi 700 km per carreteres secundaries, axó a Còrsega vol dir dos dies sense baixar pràcticament de la moto, mirem la guia i decidim que avui anirem a un Càmping vora la mar a dormir (Bungalow), per la ruta que volem fer –L’Ospedale i Col de Bavella- el triem per la zona d’Aleria. Si ens agrada igual ens quedem més dies.
Enfilem la N-196 fins Bonifacio que algú ens va recomanar com imprescindible, en aquest moment ja sabem que no ho podrem veure tot.
Tornem al mar.

Els penya-segats de Bonifacio.





Aquí ens retrobem amb la parella de Montpellier que varem coincidir en el primer repostatge encara a França.
Ells porten uns 200km i nosaltres uns 800 km. Ens pregunten quines carreteres han d’anar per veure animals sueltos, nosaltres ja n'hem vist de tots tipus... encara no han tastat l’anima de Còrsega. Sembla que busquen companyia i nosaltres no, educadament refusem la seva invitació per dinar junts.
Ens fan les úniques fotos que tenim tots dos del viatge. Gràcies companys per la magnifica foto que ens vareu fer.

Sembla que totes les rectes de l’illa les han posat aquí, de Bonifacio a Porto Vecchio.

Pujant l’Ospedale ens passem i repassem, ens trobem i retrobem amb una parella d’alemanys que viatgen amb una Dominator, al final mengem plegats en un xiringuito, eren força estranys, només cal veure el seu equipament motorista. Ell havia viscut uns anys al Brasil i ella 7 anys a Nova Zelanda a on va fer-se amiga d’una catalana. També avancem un BX amb matrícula de Barcelona i el Cat, ens fem una gran salutació i també coincidim en el dinar. Ells porten 10 dies per l’illa i ens fan algunes recomanacions, sobre tot la de no arribar-nos a la platja de Salecssia, diuen que els 12 km anar i 12 tornar de pista en molt mal estat no paga la vista de la platja. Son jubilats però l’home havia recorregut tot Europa en moto, una conversa agradable.
Tenen casa a l’Empordà...no poden ser mala gent. La curiositat va ser que mentre menjàvem i xerràvem amb els alemanys i la parella de jubilats de Barcelona, per la musica ambiental del xiringuito va començar a sonar L'Estaca d'en Lluis Llac cantada en cors...els quatre catalans que érem allí en aquell moment se’ns va encongir el cor. Per cert, varen ser els únics catalans que varem trobar en tot el viatge.


Bavella. A on hi havia la vista més espectacular de les “Agulles”...era tanta la gent que senzillament varem passar de llarg.

Un arbre que abraça una roca. Si segueix visquen d’aquí a 500 anys tindrà un cor de pedra...el pobre. En aquest punt comença un caminet que porta fins els tobogans naturals de Purcaraccia...no tenim gens de ganes de caminar...

Arribem al Càmping. Es pràcticament buit, ens ensenyen el Bungalow a primera línea de mar i quant pregunten els dies que hi estarem la meva dona salta i diu que 4, sembla que li ha agradat ja que son tots els dies que ens queden.

- Dimarts: ........................................................
Ens dediquem a la vida contemplativa i la “meditació”.
Començo la meva dieta Corsa: Figatellu, llonço, llangonissa, patés corsos de diferents tipus, formatges varis corsos i vi cors.
Tot acompanyat de pa amb tomata.

- Dimecres: Aleria, D-343, D-344 Defilee de l’Inzecca, Defilee des Strette, Ghisoni, D-69 Col de Sorba, N-193 Corte,
D-623 Gorges de la Restorica, Lac de Melo, Corte, N-200, Aleria.

Com ahir el varem dedicar a descansar i “meditar”, avui abans de sortir el sol ja estem llevats, decidim fer una volta per la llarga platja abans d’esmorzar.

El sol ixent.

L’aiguamoll arran de mar que volta el Càmping.

La torre genovesa del final.

Una hora i mitja de caminada per la platja. Esmorzant a ¼ de 9 del mati.

Ah... el càmping es nudista.
http://www.rivabella-inf.com/v2/index.php
La ruta escollida per avui es del tot espectacular i totalment recomanable, pràcticament no varem fer fotos, deuria ser perquè amb la boca oberta contínuament no podíem pensar.
Paisatge arbres i carreteres per quedar ben servits, bocabadats, esmaperduts i figagirats.
Segurament els millors moments que he viscut mai amb la moto en quant imatge visual.
No va quedar molt bé però s’intueix com eren d’espectaculars els castanyers pujant Coll de Sorba.

Pujant a peu al Lac de Melo, unes 3 hores anar i tornar amb tranquil•litat.



El matí érem a la platja i ara sembla que te de nevar. Fa un aire glaçat, hem fet servir les membranes de l’equip com paravents.
Cada cop estic més content d’haver comprat un equip en que es poguessin treure les membranes.





Nosaltres també tenim la mania de contribuir als pilons de pedres, sembla que no som els únics.

Encara que cap de les fotos que varem fer a la Restorica li fa justícia, aquesta pot donar una petita idea del que es.

Dinar de picnic a la Restorica i una becaina. Seguim el regim cors.



Corte i monument a Pasquale Paoli.

- Dijous: .............................................................
Al despuntar aquest dia creiem que un altre de “meditació” no ens farà cap mal.

- Divendres: Aleria, Prunete, D-71 Piedicroce, Morosaglia, Ponte Leccia, N-197, N-1197, D-81, St Florent, Nonza, Macinaggio, Erbalunga, Bastia.
246 km

Avui a les 9:00 am ja estem en camí, tenim pel davant uns 300 km. Enfilem per la zona de la Castagniccia, pel que veiem, on viu la majoria de gent autòctona, pràcticament sense infraestructura turística. Després d’esquivar les típiques vaques i cabres arribem al poble natal, del sempre present Pasquale Paoli.


Al Dessert dels Agriattes comencem a creuar-nos amb infinitat de motos, serà la tònica del dia per tot el Cap Corse.
Només trobem forces motos a les carreteres més anomenades de l’illa...a la resta poca cosa.
Vistes.



Varem dinar de meravella al “Au Chat qui Peche”, un dinar de qualitat, en una terrassa amb vistes impressionants i acompanyats d’altres Motards.

I seguim amb les vistes.

Erbalunga, el que diuen que es el més bonic poble de costa de tot Còrsega.

Arribada a Bastia amb el temps just per fer l’última cervesa a la castanya, anomenada Pita ( a 3 € la canya a tot arreu ).
Acomiadament de L’ILLE DE LA BEAUTE. I ja carregats de melancolia.
El mar i el temps ens tornaren a respectar un cop més. Sembla que els Deus estan de la nostra part.

- Dissabte: Marseille i costejant fins Perpinyà, Autopasta fins la Jonquera i a casa
Sortint el sol arribant a Marseille.

Han estat 8 dies de somni, 2.250 km, les butxaques quasi buides i esperant amb ganes la propera.
I prometo que aquest serà l’últim cop que no agafi l’Autopasta, fora del tram Narbone-Perpinyá la resta un rotllo.
Però es que agafar l’Autopasta em fa mal el cor.
RECOMANACIONS:
- LIMIT DE VELOCITAT: El sistema cors es del tot efectiu, sorra a les corbes, forats de totes mides, tifes d’animals en plena traçada, animals de totes classes en qualsevol racó, sense cap guardarail per enlloc, canvis d’asfalt continus i sense avís...tot plegat una forma molt natural de limitar la velocitat.
- ASFALT: De totes les classes que coneixeu i altres que no heu vist mai en tots els estats imaginables.
- NACIONALS: Molt rapides, bon asfalt a totes i sense animals enlloc.
- KILOMETRATGE: En les locals i comarcals multipliqueu per tres el temps.
- HOTELS I RESTAURANTS: Al Maig cap problema, fora de zones rurals ni ha una gran quantitat per tot arreu, els preus de la mitja en dalt com els d’aquí.
- LLOCS IMPRESCINDIBLES: Com tots els que hi ha estat nosaltres no serem menys, TOTA la illa es recomanable però si hem de triar...La Restorica, Bonifacio, la D-84 de Piana a Corte i D-343- D-344 Defilee de l’Inzecca, Defilee des Strette, Ghisoni, D-69 Col de Sorba.
- ¿HI TORNARÍEM?: Sens dubta que si.
Espero que se us estiguin recargolant les entranyes i maleint tots els nostres avantpassats. Salutacions.
Se que alguns ho troben a faltar...no varem fer cap visita a cementiris per la senzilla raó que a Còrsega estan les tombes per tot arreu, quasi sempre al costat de la carretera, diria que més que cementiris enterren a tothom allà on els sembla.
