Molta Força, Joan!

[Storm]

http://www.marca.com/2012/04/02/motor/s ... 73726.html

[Feisser]

tan de bo no sigui res greu :|

[Eva]

Ostres, espero que no sigui res :???:

[Xavier]

Que la operació sigui un èxit i et puguis recuperar totalment !

Pit i collons noi !

[Kpeps]

desde les 18 h es a la Vall d'Hebron,l'han portat sedat,Deu vulgui que no sigui mes que un malson.............li desitjo lo millor i una rapida recuperacio.

[Jesus]

Molta sort Joan !!!

[Deivid]

Esperem que tot acabi bé....

[Storm]

EFE Barcelona | Actualitzada el 08/04/2012 23:26

El pilot català Joan Lascorz, que va patir un accident el passat dia 2 d'abril al circuit d'Imola durant els entrenaments del Mundial de Superbike, segueix a la UCI de traumatologia de l'hospital Vall d'Hebron de Barcelona, on romandrà quatre dies més sedat.

L'empresa Provec Racing, gestora de l'equip Kawasaki a què pertany Lascorz, ha informat que el passat divendres 6 d'abril els doctors van començar a despertar-lo, però al llarg de dissabte van decidir sedar-lo de nou.

"Les mucositats existents encara al pulmó i el fet que Joan es movia molt, han fet que els doctors decidissin mantenir dormint encara en Joan quatre dies més, de moment, fins que els pulmons estiguin totalment nets de mucositat", indica el comunicat.

Fins que els doctors no despertin Lascorz, els responsables de neurologia no li faran les proves pertinents i no s'establirà l'abast exacte de la lesió i les seves possibilitats de recuperació.

[Alucinamaripili]

Molta força i molta sort.

[Merce]

Molta sort i molts ànims, Joan ..

[Randy-650]

Ara més que mai, força, Joan!
Entrevista al metge que l'atén:

---------------------------------------------


¿Cómo está Joan Lascorz?

Tuvo un accidente muy grave, con una lesión de las cervicales que precisó una operación de urgencia en Bolonia, una operación muy bien hecha. Todas las esperanzas que se han abierto ahora vienen de ella. Las piernas están perdidas. Su recuperación creo que es prácticamente imposible, pero el nivel de lesión que tenía le podía afectar también a los brazos completamente. Aunque ahora las manos no tienen movimiento, sí que lo tiene en hombro, codo y muñeca, lo que es muchísimo aunque parezca poco. Aunque no recuperara el movimiento de las manos, podríamos utilizar músculos de la muñeca y del codo para dar movilidad a la manos. Todo en un futuro y aún hay que esperar porque cabe la posibilidad de que mejore más las manos.


¿La esperanza es el caso de Crafar, del que se esperaba lo peor y se acabó recuperando?

Pasar de tetrapléjico, que es no mover ni piernas ni brazos, a parapléjico es poder valerte un poco por ti mismo a no valerte para nada. Esto es un drama, pero recuperar los brazos es un drama mucho menor.
Me acuerdo mucho de Esteve, lo fuerte y bien que está...

Joan tiene una lesión un poquito más complicada que Isidre. Él tenía una lesión dorsal y la de Joan es cervical. Tiene fracturada la C6. El traumatismo entró en el canal donde está la médula. En Italia lo operaron a las tres horas de la lesión y eso fue importantísimo para que tengamos importantes esperanzas con los brazos.
¿Joan ya es consciente de la lesión que padece?

Va siendo consciente de ello. Ha estado varios días entubado, pero ya respira por sí mismo. Hablo con él cada día y se lo voy explicando para que lo vaya superando poco a poco. Es consciente y al ver que mueve los brazos nos hemos animado con los padres y su mánager. Está en cuidados intensivos y seguirá así hasta que los intestinos se acostumbren, pero la semana que viene ya irá a la unidad de lesionados medulares y comenzará la rehabilitación.
¿El impacto psicológico es tan importante como el físico?

Importantísimo. No andar es importante, pero todos los demás problemas que conlleva son más graves incluso que andar. Le he dicho que, cuando esté mejor, hable con Esteve, Lanza o Llovera, gente que ha pasado esto y será más eficaz para el tema anímico que lo que yo le diga. Isidre es un ejemplo a seguir. El primer día ante los medios dijo una frase que recordaré toda la vida: "Yo soy el mismo, sólo que un poquito más bajito". Ha sido un golpe fuerte, pero hay que seguir.

http://www.as.com/motor/articulo/fue-im ... imot_6/Tes

[Storm]

Força, Joan!!!

[Geroni]

Qina p*tada !!!! :tremolant

[Storm]

La darrera hora

http://www.ara.cat/esports/motor/Joan_L ... 29936.html

[Feisser]

al menys no esta paraplègic, com deien els italians, n'hi ha de donar-li mes temps per una possible millora. Força Jumbo

[Xavier]

Gràcies Storm per mantenir-nos informats.

Força Joan !

[Steelman]

Una carta de Isidre Esteve, donant suport a Joan Lascorz


Segueix pilotant la teva vida cap a on tu triïs
Mai saps com començar a escriure en una situació com aquesta. Recordo que mentre vaig estar a l'hospital la gent entrava a l'habitació sense saber molt bé què dir, com actuar, tenien por de ficar la pota, de no estar a l'alçada de la situació. En la meva vida sempre he intentat anar al gra, sense embuts, afrontar les coses com vénen i actuar, i amb aquesta filosofia vaig afrontar la meva lesió medul·lar; de seguida vaig voler saber-ne l'abast i així, tenir clar el punt de partida.

Evidentment, passaràs moments molt durs, li donaràs mil voltes al cap, ho veuràs tot fosc i et sentiràs amb la impotència de no poder fer res. Plora, crida, esplaia't, ningú t'ho retraurà. No podem controlar totes les coses que ens passaran durant la nostra vida, però podem decidir com afrontar-les. Nosaltres decidim fins a quin punt ens afectaran. En lloc de repassar una vegada i una altra les coses que no podràs fer, fes una llista amb totes les que podràs fer a partir d'aquest moment i comença a treballar-hi.

Hi ha un avantatge considerable que tenim els esportistes pel que fa als que no ho són: estem acostumats a la lluita, al treball, a la superació, no ens fa por el sacrifici si amb ell arribem a la meta. Doncs bé, busca una nova meta, t'asseguro que n'hi ha. La vida és un regal, de vegades ens castiga o ens sacseja, però tenim l'obligació d'acceptar-la i gaudir-la al màxim dins les nostres possibilitats, esprémer-la i treure'n el millor, viure-la.

Si mires al teu voltant, veuràs centenars de raons per fer-ho: per tu mateix, perquè ja has sofert prou i et mereixes una altra oportunitat. La teva família sempre estarà amb tu incondicionalment, et volen i es mereixen el millor de tu. Dels teus amics, en situacions així, n'hi ha una selecció natural; els que queden són els bons, amb ells podràs seguir compartint experiències, sopars, sortides...

Hi ha una altra raó per tirar endavant i cuidar-te, no ha de convertir-se en una obsessió, però sí en una motivació per al treball. Hi ha molts científics a tot el món estudiant una solució per a la nostra lesió, segur que el seu propòsit no és a prop, però no és impossible. Jo he anat descobrint raons i trobant motivacions noves durant tots aquests anys. Tu també ho faràs, només has de tenir la ment oberta i el cor fort i no perdre el valor que com a pilot has demostrat. Mira el futur amb il·lusió. A partir d'ara, tot el que vindrà serà millor del que has passat en aquestes últimes setmanes. Segueix pilotant la teva vida cap a on tu triïs.

Isidre Esteve

:crys

[Fjodor]

ÀNIMS JUMBO!!!!!!

[STELVIO 00]

Cal que tingui molta força per lluitar amb tot aixo

[Randy-650]

Força Joan!