Aquesta en concret es “ALPES, OPERA PRIMA DE FRANTRANCE Y JAQUES” .
Recomanaria la lectura total del post ja que hi ha moltes ampliacions i detalls en les seves pagines.
http://www.bmwmotos.com/cgi-bin/yabb2/Y ... 1111339945
En la nostra ruta només varem fer quatre canvis:
- Fer-la en un dia menys, 7 dies.
- El primer dia passar per el Parc Natural del Vercors.
- El segon dia allargar-la fins Kandersfeg i a més a més no repetir dos cops la Vall del Valais.
- Canviar la tornada per la Croix de Fer, Croix Haute i l’esplèndida carretera de Serres a Orange per el Col de la Fromagere, aquesta última recomanable al 200%.
El que busqui informació turística...aquí no la trobarà, només es per gaudir al màxim de la moto i les carreteres...bueno una mica de paisatge també. No se per que però a les massificacions i grans ciutats els hi estic agafa’n una mica de tírria des de fa algun temps. Deu ser l’edat.
En principi teníem que marxar el dia 1 de Juny coincidint amb en Burrukatalà i la seva muller, amb els quals faríem part de la ruta, però per un imprevist familiar l’haguérem de ajornar unes setmanes...per sort. La sort no es per prescindir de la companyia d’en Miquel i Carme sinó per haver-nos estalviat el mal temps d’aquelles dates. A la vida mai es sap que es el millor, a cops ella mateixa ens guia de forma totalment insospitada. Al final els dies per la ruta quedaren negociats a marxar el 24 de Juny...Sant Joan, si exactament a les 6:00 am de la revetlla. Seriem 5 motos i 7 persones ( bueno...6 persones i jo).
-Dia 1. La Bisbal d’Empordà, Jonquera, Autopasta fins Valence, Chabeuil, Leoncel, Col de Bataille (1313), Col de la Portete (1175), Col de la Machine(1011), Combe Laval, Pont en Royans, Col de Romeyere (1069), Rovon, Grenoble, Albertville, Chamonix.
Ens trobem amb puntualitat anglesa, a la Jonquera emplenem benzina i tenim el primer ensurt del viatge, la Kawa no vol arrencar, amb els manetes que venen uns 10 minuts de patiment no més. Autopasta. En el primer repostatge un dels companys diu que ha vist saltar un radar, mentres ho comentem s’atura una furgoneta de la policia i el conductor s’adreça a nosaltres amb una càmera fotogràfica a la ma...ja hem begut oli...dons no, es un altre enamorat de les motos que ens demana si pot fer-nos una foto, veure per creure.

També coincidim amb una noia alemanya que viatge en una GSXR600 tota sola i va d’Alacant a no se quin lloc d’Alemanya, algunes els tenen ben posats...els pits. Seguim a lo nostra.
El Vercors.
Col de Bataille.


Combe Laval.




Pont en Royans.

Col de Romeyere.


A Rovon parem a dinar, el lloc es un local en que es pot menjar carns d’animals diversos i exòtics. Son les 14:05 pm, som a França, la cuina es tancada. Collons amb els francesos i els seus horaris. Dinem a un Bufalo-grill a la sortida de Grenoble, el dia fins aquest moment no podríem dir que ha estat net i clar, però si que ens ha acompanyat...el bo s’acaba aviat. Mentres dinem comença a ploure, les previsions ja ho anunciaven però com sempre ens pensàvem que no anava per nosaltres i es clar la immensitat del cel ens cau al damunt de camí fins a Chamonix.
Arribar i buscar lloc per dormir, la primera opció es el mateix Hotel en que s’allotjaren en Burrukatala en la seva estada de fa unes setmanes. Tot i que un cartell anuncia que es obert tot l’any no es veu ningú per enlloc, tancat i barrat, ens quedem a un que hi ha pràcticament al costat.
http://www.hotelfaucigny-chamonix.com/index_fr.htm
Ens instal•lem deixant uns basals d’aigua que a la propietària no li varen fer cap gracia i a donar una volta per Chamonix “cantando bajo la lluvia”,una altre cosa imprescindible en un viatge un paraigua plegable, de totes formes hem comprovat que quasi tots els hotels en tenen a disposició.


Per cert que aquí varem menjar l’única pizza del viatge.

La pizzeria tenia una curiosa “toilette” amb un finestral glaçat que no definia rés però es veia tot. Era certament morbos el tema.

-Dia 2. Chamonix, Col de Montets (1461), Col de la Forclaz (1526), Martigny, Villars, Col de la Croix (1727), Col du Pillon (1546), Gstaad, Kandersteg, Goppenstein, Brig, Nufenenpass-Passo della Novena (2478), Airolo.
Unes fotos de Chamonix a l’alba.



Sembla que el dia es presenta prou bo. Anem a esmorzar i ja tenim la pluja aquí. Sortim equipats per l’aigua.
Ja som a Suïssa. Si la vostra intenció es agafar Autopista, es té de comprar una pegatina que val 36 € i te una duració d’un any. En aquesta ruta no cal, ja que es factible no fer-ne ni un km d’autopista.
Emplenem dipòsit a Les Diablerets. Plou de forma intermitent.


Parem a dinar, son les 13:05 pm. En Pitu fen broma amb la jardinera de fora, aquí reia molt...encara no sabía el que li tenia preparat el destí.

Entrem a un restaurant i al dir per dinar...miren l’hora i pensem que no pot ser que ens diguin que no, però al final ens diuen que si ufffffff. A partir d’aquest moment apareix la frase del viatge: “afanyem-nos que a les 12 hem de dinar”. En aquesta part de parla alemanya l’entesa es complicada.
Un dels plats ens el serveixen amb flors. Semblen ben bé les flors de les jardineres de fora...en Pitu ja no riu tant.

Veient les cares es pot deduir qui es que n’ha menjat de flors.

Des de que hem parat a dinar que no plou, la cosa comença a millorar.
Un pont de fusta i a córrer que no perdem el tren.

Si, també varem anar en tren...en moto es clar. Era una de les coses que canviarem de la ruta, ens feia molta il•lusió. L’horari súper ampli cada 30 minuts, el preu assequible 9 € per moto, la durada quasi pujar i baixar 20 minuts...l’únic que no hi comptàvem era que va ser quasi tota per un túnel...no es pot tenir tot. Ho recomanaria com a cosa “especial”.
A la taquilla.

Camí al vagó de motos.

L’entrada.

Ja em semblava a mi que no passava...treure una maleta. Els que teniu motos grans no patiu ja que el post del que vaig treure l’idea, era d’un que anava amb una Goldwin.

A dins. Que divertit no...¡¡¡¡¡¡

Comencem a moure’ns i ven aviat el túnel que no deixarem fins quasi baixar.


La sortida.

Ara estem a una altre vall. Vall del Valais. Decidim deixar la visita prevista a Zermatt per una altre ocasió. El tram que fem fins força desprès de Brig, esta molt embussat de tràfic, semàfors i poblacions, al final de la vall aconseguim les típiques vistes de Suïssa, les cases de fusta per tot arreu, això ja canvia. Una foto enfilant el coll.

Un altre cop la pluja.

ja tenim aquí els primers “tornantes”del viatge..


Al arribar a dalt la pluja ens dona un respir...

Només el temps de comprar uns detalls.




L’arribada a Ariolo sota la pluja batent i buscar allotjament va ser tota una aventura, rés que no es pugui suportar, a la benzinera varem tenir una agradable conversa amb l’encarregat parlant italo-català d’allò mes lluïda.
http://www.bbmotta.ch/
Airolo no te absolutament cap interès.
-Dia 3. Airolo, Passo de S. Gottardo (2108), Wassen, Sustenpass (2259), Grimselpass (2165), Furkapass (2431), Oberalpass (2044), Chur.
Avui es un dels dies més especials, avui toca fer la “Prova del nou”, es diu eixís perquè la ruta dels ports de muntanya a sobre el mapa s’assembla a aquest número. Esperem que el temps acompanyi. L’hora de llevar-nos cada dia es a les 8:00 am a baix per esmorzar.
Sembla que la pluja ens vol deixar, això ens anima ja que tot i no parlar-ho en veu alta tots pensàvem en que una retirada a temps es una victòria.
Aprofito per posar l’equip al sol per assecar-lo.

Detall per la gent que vulgui anar a Suïssa, les carreteres no tenen nº, els indicadors de carretera son blaus, els d’autopista verds, en aquesta zona preferentment els indicadors son dels ports de muntanya, no hi ha pèrdua.
El primer port, S.Gottardo, l’agafem per la carretera vella ja que desprès de sentir-ne parlar tant volem sentir els seu terra adoquinat sota les nostres motos. Una cosa més al sarró de la vida.

Les vaques que no faltin.





Segon ensurt del viatge, a la CBR se li ha desmuntat part del ventilador, es Honda... sense comentaris, com la temperatura es baixa decidim seguir, intentarem arreglar-lo mes endavant.

Pujant al Sustenpass el temps es va complicant. Trobem grups de descapotables i roadsters, ells també creuen que van en moto. A tots els ports hi ha telèfons de socors.

Cauen quatre gotes i parem a posar plàstics a les bosses sobre-diposit. Al final això, quatre gotes per sort.



Ja som al Grimselpass.




Son les 12:00 am, es hora de dinar. Dinem al Restaurant que te aquelles típiques motos. Al sortir fot un aire fred que pela, +2º segons el termòmetre de la VFR. Decidim que el problema del ventilador pot esperar fins arribar a Chur.


Baixem del Grimsel i pugem al Furka.


Furkapass...ja en tenim un altre.

Van caient com mosques, un altre.

Arribem a Chur, parem a un Ibis i esta tot ple. Mentres uns anem a buscar Hotel, els altres s’encarreguen de desmuntar mitja CBR per poder treure el ventilador i mirar d’arreglar-lo, no en patim ja que dos d’ells son mecànics d’aquells que amb quatre merdes et fan una “chapuza” que dura tota la vida.. La resta al centre a buscar lloc per dormir, tres Hotels, tres de plens...ai ai ai, ens comenten que Chur es un nucli ferroviari i que els Dimarts es pràcticament impossible trobar lloc, la pinta de la ciutat es certament cosmopolita amb gent de totes ètnies i aspectes, el centre ple de Bars, Restaurants i botigues, també es veuen forces...diguem-ne “Cabarets”. Decidim tirar ruta avall i parar al primer que trobem...d’Hotel malpensats, però abans mirarem aquest que ve de passada...hi ha sort a 100€, que hi farem.
http://www.hotelchur.ch/
Mentres els companys han sol•lucionat amb ajuda d’un concessionari Mitsubissi el problema de la CBR i el més increïble es que no plou. Tot es posa de cara.
Trobem un lloc fantàstic per sopar al centre, amb aire de “tuguri”,amb ambient desenfadat i multi edat ( tothom beu vi), menjar bo i preu molt raonable, en poques paraules...apuntat per tornar-hi. Això si, el vi de la casa es Australià.



Desprès de sopar parem a un dels molts Bars a esbargir-nos. Jo volia un Cuba Libre de Gordons i la simpàtica cambrera en va posar un Voszka amb Sprite, a mes de cobrar-me el que li va semblar, però de bon rotllo, va ser divertit i no era tant dolent com semblava. Els solters aprofitaren per fer relacions públiques.

-Dia 4. Chur, Landquart, Davos, Fluelapass (2383), Ofenpass-Pass dal Fuorn (2149), Prato Stelvio, Passo del Stelvio (2757), Passo du Foscagno (2291), Passo d’Eira (2208), Livigno.
Estem de bon humor, un altre dia que sembla que el temps aguantarà. Acomiadament de Chur, tot i no agradar-me les ciutats, no he estat malament en aquesta.


Avui es el punt culminant del viatge, Stelvio ens espera, frisem per degustar els seus “tornantes” tants de cops vistos en fotos. També hem quedat a trobar-nos allí amb uns companys madrilenys del V-Stromclub que fan una ruta de 15 dies per Europa i menjar plegats uns frankfurts allà dalt, el típic segons diuen. Realment en tinc ganes de conèixer per fi Stelvio.
Però abans un parell més a la llista.



Ara som a Itàlia. Parem al “tornante” nº 32 i trucada als madrilenys...ells son parats 12 “tornantes” mes amunt, en el 20.

Anem a troba’ns-hi.


Salutacions.

Seguim a munt, hi ha una carrera ciclista per parelles, uns 1000 sembla ja que tots els dorsals tenen a i b, hem vist el 500 i pico, moltes noies per cert.

En un d’ells tornantes numerats deixem un record perquè un altre company que serà per aquestes contrades l’Agost me’l torni, te gràcia el tema.

Seguim pujant i avançant ciclistes.


La foto de rigor rodejats de ciclistes cansats. L’emoció recorre totes les parts del nostre cos, ara si que hem fet el cim motorista d’Europa, en teníem ganes i després de somiar-hi tants anys...ja hi som, que bé no...??

Dinar amb els madrilenys i comencen a caure volves pujant l’emoció uns graus.


Baixem fins el trencant de Livigno plegats. Ells tornen per Itàlia. Abraçades de rigor i fins la propera, ha estat bé el detall de trobar-nos aquí.



Es veu que les flors que es va menjar algun el segon dia tenien efectes secundaris.

Arribem a Livigno amb pas fronterer, l’Andorra italiana, al primer Hotel que ens agrada ja trobem lloc. Per fer-vos una idea del que es, os diré que els ciclistes també dormen aquí i tot i això cap problema amb l’Hotel, cada tres cases un hotelet. Per cert Hotel Bernina, molt recomanable per preu, encant i menjar.
http://bernina.livigno.cx/
Tornem a la normalitat...ja plou.

Una volta. Ja no plou.

Tornada a l’Hotel. Ja plou altre cop.

-Dia 5. Livigno, Forcola de Livigno (2315), Passo del Bernina (2328), Saint Moritz, Julierpass (2284),Tiefencastel, Passo del S. Bernardino (2065), Bellinzona, Locarno, Lago Magiore, Cannobio, Sta. Maria Magiore, Domodossola.
El dia es assoleiat, encara en tenim ganes, ja podem començar.
En el primer port, el Forcola, tenim que avançar tots els ciclistes que han sortit 5 minuts abans que nosaltres, només els tres primers aconsegueixen lliurar-se del nostre avançament enfilant la baixada a tota llet, com baixen els paios. Per sort ells tornen cap Itàlia i nosaltres a Suïssa. Ja en tenim un altre al sac, Passo de Bernina.

Saint Moritz, te bona pinta però no varem ni parar, cada cop més antisocials.

I un altre.


No es el mateix llac d’abans.

Per pujar al Sant Bernardino sense agafar l’Autopista es necessiten grans dots d’autoestima per no caure a la temptació, ja que les entrades son innombrables i continues. A mi particularment potser es el port que més m’agrada’t, per molts la meva opinió val el que val...o sigui res de res.
Varem dinar al curiós restaurant de dalt, escollir el menjar va ser força fàcil, només hi havia un sol plat calent, una espècie d’escudella barrejada prou bona, ara mateix me’n menjaria un plat, de segon embotit i formatge. Varem dinar bé. El cambrer més jove, uns 60 anys, parlava castellà. A alguns encara els durava l’efecte de les flors, potser que no fossin flors sinó herba...




Ja som a Itàlia altre cop.
Lago Magiore i parada tècnica.


Decidim no arribar a Verbania i retallar per la vall de Cannobio, quin encert, una carretera estreta i fantàstica. Dormim al primer lloc que trobem a Cremodossola. El més barat del viatge de moment...un lloc per dormir.
http://www.albergoalpiines.it/index.swf
-Dia 6. Domodossola, Simplonpass (2005), Brig, Martigny, Orsieres, Col du Gran S. Bernat (2469), Col du Petit S. Bernat (2188), Col de Iseran (2764), Sant Michel de Maurienne.
Estudiem la ruta tot esmorzant.

Ara som a Suïssa. Comencem a tenir el sac ple.



De Brig a Martigny va ser tot aixìs.

Ja tenim el Gran Sant Bernat.


Aquest temps aprofiten per arreglar les carreteres.

Ara tornem a Itàlia. El Mont Blanc pel darrera.

Ja es comencen a acabar. Ara som a França.




A Sant Michel de Maurienne dormim a l’Hotel Galibier, un d’aquest que tenen el cartell de benvinguda als motoristes, el preu es el més baix de tot el viatge, quasi de saldo. També te garatge per les motos diu. El preu va ser inferior al que diu la pàgina, el ser una contractació directa suposo, 40 € l’habitació amb esmorzar crec recordar.
http://www.fhr.fr/fr/saint-michel-de-ma ... hotel.html
-Dia 7. Saint Michel de Maurienne, Col du Mollart (1638), Col de la croix de Fer (2067), Vif, Col de la Croix Haute (1179), Serres, Col de la Sauce (877), Col de Palluel (801), Nyons, Orange, La Jonquera, La Bisbal d’Empordà.
Es l’últim dia i el temps segueix molt bo.
Detall del garatge que varem compartir amb uns ciclistes, si som un més no hi cabem.

Al pujar a la Croix de Fer ens desvien per el Col du Mollart ja ens va bé per poguer dir adéu a les nostres amigues.

En el sac quasi no ens hi entre cap port mes, l’haurem de sacsejar per poguer-ni enquibir un algun més.


A partir d’aquí repetim la ruta de l’any passat, fins a Serres amb força tràfic.
Dinar al mateix lloc, Cafè de la Pignolette.
De Serres a Nyons...espectacular carretera rapida, de corbes i sense quasi cap cotxe, una meravella vaja i a Orange Autopasta fins a casa.
Set dies per copsar l’anima dels Alps centrals. Com ja veieu el turisme de ciutat no es lo nostra. Ara ja només ens queden els Dolomites i els Alps Julians...potser l’any que ve.
Les nostres recomanacions per aquesta sortida:
-Roba: Hem fet forces kilòmetres vorejant els 0º, tot i no ser la mateixa sensació d’hivern, no oblideu els guants gruixuts, els forros tèrmics de l’equip es poden suplir perfectament amb polars i també serveixen per voltar a la nit. Si aneu justos de lloc...es podrien deixar perfectament. Les temperatures baixes de veritat només son als cims.
-Pluja: un mono dels de tota la vida, per més eficaços que siguin els equips, asseguren que quant arribes als Hotels, no montes l’espectacle deixant bassals per tot arreu. Inclogueu un paraigua plegable a l’equipatge basic dels viatges.
-Stelvio: si voleu menjar un frankfurt, compreu a la primera paradeta pujant a dreta des de Prato Stelvio, son els millors (amb ceba i mostassa) hammmmmm.
-Hotels: l’última setmana de Juny cap problema, en quantitat i de totes classes. Si no son a les ciutats a molt bon preu. A tots els ports ni ha tant d’Hotel com de restaurants. Ara mateix tornaria a marxar sense res reservat.
-Diners: recomano descanviar aquí els francs suissos tot i que no hi ha cap problema en aquesta zona per pagar en €, et fan un canvi un 15% més car. Per els que tenim certa edat, no ens costa gens calcular el preu dels francs suissos, els multipliquem per 100 i ja els tenim en pessetes. 160 fs = 16.000 pt. = 100 €.
-Idioma: tot i que la zona alemanya només la varem ensumar...diria que no son gaire políglotes. A la resta dons els catalans no tenim masses problemes per entendre el frances-italia.
-Kilómetratge: cap problema per arribar a bona hora a tot arreu, fent totes les parades necessàries. No hem fet el cim per poc 2.994 km. Bueno jo si, ja que la meva ha marcat uns 60 km més que la resta...
-Viatges en grup: paciència + ma esquerra = riure
-Carreteres: la majoria en un estat força bo, en moltes molt bo. Zones d’obres a molts ports.
-Síntesis: si dubteu...aneu-hi.
Si heu arribat fins aquí, moltes gràcies per llegir i mirar. Si els administradors creuen que hi ha masses fotos, tenen el meu permís fer esborrar totes les que creguin necessàries sense cap problema. Salut i fins una altre.