Ejpanya, sempre igual (ADSL)

Espai per humor i altres temes

Moderador: Airald

Respon
Avatar de l’usuari
Kel
Presentats
Entrades: 3513
Membre des de: dl. gen. 08, 2007 10:42 pm
Ubicació: Girona
Contacta:

Ejpanya, sempre igual (ADSL)

Entrada Autor: Kel » dc. març 25, 2009 11:48 am

original en castellà

Traducció automàtica amb http://www.google.es/language_tools?hl=ca

"Espanya és l'únic país on pugen les tarifes de les' telecos'
i baixa l'ús de la banda ampla"


La luxemburguesa Viviane Reding, comissària europea de Societat de la Informació i Mitjans de Comunicació, presenta aquest dimecres al matí l'Informe sobre els Progressos en 2008 del Mercat Únic de les Telecomunicacions. Brussel les es felicita perquè el mercat de les telecos a Europa va bé malgrat la crisi. I lamenta que la liberalització no vagi igual de bé. Espanya, entre els països de la UE on els preus del mòbil i de la banda ampla són més alts.

Quin ha estat el 2008 l'impacte de la crisi financera i econòmica en el sector?

El sector de les telecos va molt bé, és una excepció en aquesta alentiment general perquè creix 1,3%, i això és més que l'economia general. És normal, perquè en aquests temps de crisi la gent pensa dues vegades si comprar un nou cotxe o una nova televisió, i potser decideixen esperar. Però continuen comunicant.

El sector està rendint millor que la resta de l'economia. Les inversions pugen amb molta força, s'han incrementat un 1,5% comparades amb 2007. És el sisè any consecutiu que creixen les inversions en el sector. Quan els consellers delegats presenten els seus resultats, les xifres són encoratjadores.

Per exemple, quan César Alierta va presentar fa un parell de setmanes els seus comptes trimestrals, va dir molt clar que 2008 ha estat un dels millors anys per a Telefónica.

Què espera el 2009?

Només puc parlar de 2008, que és l'any sobre el qual tenim una imatge completa. Per exemple, el sector de les telecos superar en les borses en un 8% a la resta del mercat. Hi ha creixement, el que no vol dir que el sector no senti la crisi, però està molt saludable i la nota molt menys que la majoria dels altres sectors.

Quin és el principal focus d'atenció del seu informe de 2008?

Són les comunicacions mòbils, que també experimenten una alça del 7% en la seva taxa de penetració entre la població. La penetració va ser 112% el 2007 i el 2008 va ser del 119%. El que vol dir que les persones no només tenen un mòbil, sinó fins i tot dues. Espanya està per sota de la mitjana europea amb una penetració de 114%. També és el país més car. Espanya és una excepció a la regla perquè a tot arreu els preus al consum han baixat, però a Espanya pugen.

Quin és el seu diagnòstic sobre Espanya?

Probablement perquè la competència no funciona en el mercat espanyol com en altres. Es veu molt bé també a la penetració de la banda ampla.

Quan funciona la competència i hi ha competidors rivalitzant, la inversió és elevada, els preus són baixos, i l'acceptació entre els consumidors és àmplia. Aquesta és una regla general a tot arreu.

A banda ampla mòbil, és la primera vegada que incloem aquest segment a les nostres estadístiques, la penetració europea mitjana és 2,8% i, a Espanya només 2,6%. A la veïna Portugal és 8,3%. A Àustria la penetració de la banca ampla mòbil entre la població arriba al 11,4%.

Com queda Espanya a la banda ampla fixa?

Quan vaig començar aquest exercici pensava que el son més elevat possible era assolir una taxa de penetració de la banda ampla a la població del 30%. Ara els millors s'aproximen al 40 per cent, i són de sobres els líders mundials: Dinamarca registra una penetració del 37,3% i Holanda, 36,2%. Espanya està en un 20,2%, per sota de la mitjana comunitària del 22,9%, i la tendència s'alenteix.

Això mostra l'excepció espanyola. En tots els altres països, bons, dolents o regulars, la penetració puja i els preus baixen. Però la impressió és que a Espanya el moviment va en el sentit contrari: la penetració baixa i els preus pugen.

Com explica el retard espanyol?

Senzillament perquè no hi ha suficient competència en el mercat i perquè els preus són massa alts. Que no hi hagi competència explica els preus elevats, i la menor acceptació entre els ciutadans.

Qui té la culpa? ¿El Govern, el regulador (la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT), els operadors dominants?

Jo sempre he intentat que hi hagi una reglamentació seriosa. Però, malauradament, a Espanya no ha funcionat ni ha estat aplicada com hauria. El que s'ha fet a Espanya amb l'accés a la banda ampla és una mini reglamentació, unes vacances reglamentàries sobre la fibra. I en mirar a les xifres espanyoles, l'impacte negatiu ja es veu fins i tot abans que es produeixi la seva aplicació plena.

En aquesta crisi es parla molt del proteccionisme en el sector de l'automòbil, i del mercantilisme financer. ¿Observa les mateixes temptacions a les telecos?

Exactament el mateix. Per això m'he referit a la mini reglamentació sobre la fibra. És una regulació molt curta de vista, que a mig i llarg termini és dolenta per a l'economia i per als consumidors.

Sent més pressió dels reguladors i els Governs nacionals per culpa d'aquesta crisi, al negociar la reforma del marc legislatiu del sector i altres modificacions com la regulació de les tarifes del roaming o les tarifes de terminació de trucada?

En realitat, no. La gran majoria dels Governs ha comprès que és necessària la competència per tal que el sector de les telecomunicacions floreixi a Europa. I que necessitem que les diferents companyies competeixin en igualtat de condicions en els diferents països de la UE.

Cal permetre que es desenvolupin en els Estats veïns per tal que siguin més forts, de manera que no cal tancar les fronteres ni construir noves barreres que serien absolutament contraproductivas.

Sobretot en temps de crisi, necessitem obrir els mercats i tenir competència. Les telecomunicacions són una eina per superar la crisi. El món dels negocis, en general i no només el sector de les telecos, necessita comunicar més i millor per reduir els seus costos.

En temps de crisi, hi ha una major necessitat de comunicació, cosa que ofereix una possibilitat de creixement per al sector. Ni les empreses ni els consumidors privats redueixen les seves comunicacions, si els preus són correctes.

Si els preus no són correctes, llavors sí retallen. Als països on els preus són adequats, el trànsit s'està disparant i s'estan utilitzant més possibilitats de comunicació.

¿Sembla que pensa que el Govern espanyol no ho ha entès?

Hi ha alguns Governs que semblen tenir dificultats per entendre'l, i que sembla que no llegeixen les dades. Espero que amb la publicació d'aquest informe comencin a reflexionar una mica. I a adonar-se que potser no estan actuant segons l'interès de les seves economies i els seus ciutadans.

¿Algo positiu sobre Espanya?

Sí clar. El millor és la portabilitat del número de telèfon en canviar d'operador mòbil. A Polònia fan falta 38 dies per canviar d'operador. A Irlanda i Malta n'hi ha prou amb un dia. A Espanya fan falta cinc dies, millor que la mitjana comunitària, i sé que Espanya vol introduir més reduccions en línia amb la nostra proposta d'un únic dia.

La crisi està ajudant a que grans operadors financers com, per exemple, Santander s'expandeixin i comprin actius fora dels seus mercats nacionals. ¿Espera aquesta mateixa evolució en les telecos aquest any, en grans operadors com Telefónica, Deutsche Telekom, France Télécom ...?

Els grans operadors ja estan diversificats i tenen presència transfronterera. Tenim molts exemples. És una bona evolució. Necessitem grans operadors europeus, és el futur.

Les telecos han de veure Europa com un mercat únic de 500 milions de clients potencials, en lloc de construir murs al voltant de mercats menors. Però no crec que aquesta tendència que ja existeix vagi a accelerar aquest any, encara que seguirà el seu camí.

El seu segon mandat a la Comissió Europea arriba en breu a la seva fi. Voleu ser comissària durant cinc anys? ¿Voldria ocupar, per segona vegada, de les telecos?

Em diverteix molt ser la comissària europea de telecos. És un sector que experimenta una evolució molt ràpida; que horitzontalment és important per al desenvolupament del conjunt de l'economia, i que està vinculat a la transformació tecnològica que vivim en aquest moment. És absolutament fascinant obrir aquest continent.

Em sento molt orgullosa dels europeus que són líders mundials en banda ampla mòbil i fixa. I sé que si Europa vol ser l'economia més forta del món, necessita mantenir el mercat de telecos més fort, el més innovador. Per això ara és el moment de les reformes, de la inversió en recerca i en tecnologies.

Està contestant que sí?

M'estic divertint moltíssim. Per què no seguir en telecos?
[align=center]http://www.remences.com[/align]
..........................................................................

Avatar de l’usuari
Ra-mon
Presentats
Entrades: 5102
Membre des de: dj. feb. 12, 2009 9:34 pm
Ubicació: Vic - Osona

Entrada Autor: Ra-mon » dc. març 25, 2009 2:56 pm

És cert això que a l'estat Espanyol és car i a vegades difícil poder accedir a la informació amb una connexió de banda ample,
hi ha molta gent que no es conecta a Internet per que pel poc us que fan no els surt a compte pagar una adsl a una operadora.

Des de http://guifi.net fa temps que molt particulars, empreses i administracions estem fent Xarxa Lliure Oberta i Neutral (ara mateix hi ha més de 6.000 nodes operatius, més de 20.000 persones poden accedir als continguts de la xarxa, entre ells a Internet). La suma dels enllaços te més de 8.000 qms. lineals i arriba des del Berguedà fins al Barcelonès.

Promovem que tothom pugui accedir lliure i gratuïtament a la informació: l'accés a la informació és un dret fonamental de les persones. :wink:

Paumoto48
Presentats
Entrades: 138
Membre des de: dt. gen. 08, 2008 1:27 pm
Ubicació: Girona

Entrada Autor: Paumoto48 » dc. març 25, 2009 8:29 pm

Aqui, sempre a l´avantguarda!
Sempre amb moto

Respon

Torna a “Cerveseta”