Anar al Nordkapp amb moto ha estat sempre una cosa que barrina al cap de tot motorista, no se sap ben bé perquè,
però nosaltres els llatins quan mirem el mapa es el punt més septentrional que tenim,
i ja sabem que als que ens agraden els grans viatges es una cirereta molt i molt temptadora.
Aquesta crònica te la intenció de ficar el cuc del Nordkapp dins el cervell d’aquell que la llegeixi, que un cop acabada però nosaltres els llatins quan mirem el mapa es el punt més septentrional que tenim,
i ja sabem que als que ens agraden els grans viatges es una cirereta molt i molt temptadora.
de llegir et vinguin ganes d’anar, a ser possible que no sigui ensopida, que doni informació practica del viatge i sobre tot
que us agradi.
La historia va començar a principis d’aquest any 2009 quan en George (Jordi) va decidir que aquest any volia anar tot sol a Oslo.
Quan em vaig assabentar li vaig dir que ja que hi era posat ja podia anar fins al Nordkapp, ell deia que Oslo està molt i molt
lluny del Nordkapp i que encara no tenia clar quina ruta faria.
Va anar passant el temps i va anar preparant el viatge, es va comprar un flamant Zumo i uns intercomunicadors, tenia temps d’aprendre la tecnologia
abans de partir. La data de partir s’apropava i les sessions de GPS i Midlands es van anant fent cada vegada més sovint, tot eren dubtes, incògnites i
emprenyades amb la nova tecnologia.
Jo per la meva part vaig anar ajudant-lo en tot el que podia, insistia que dos mesos abans de marxar encara no tingues el mapa de Noruega, que havia de
practicar amb el Zumo, de crear rutes des de el propi aparell, de carregar els radars, càmpings, hotels, benzineres...i qualsevol cosa que no saps mai
si necessitaràs...com per exemple els concessionaris BMW. :D :D :D
Quinze dies abans de la sortida vaig cometre l’error de fer la ruta al Nordkapp amb el Google Maps, vaig estar tres hores mirant carreteres,
fotos, enllaços, blocs...tota mena d’informació sobre la ruta i vaig quedar encisat, vaig anar a dormir a les tantes de la nit i vaig decidir
d’acompanyar-lo en el seu viatge. Ja no hi havia tornada enrere tan si com no aniria cap al nord, el destí ens ha portat fins aquí i ara cal seguir-lo.
Tan sols tenim 16 dies per fer-ho i les etapes seran llargues, ens agrada el repte, cal tenir en conte que no és un viatge de turisme,
que l’important no és visitar això o allò...l’important és la ruta, sortir de casa amb els teus mitjans i tornar sa i estalvi.
Ruta Real al Wikiloc
Estadistica del viatge
Viatge a Itaca
La Ruta
Dia 19/06 (divendres)
Per poder escurçar la primera etapa decidim sortir el divendres a la tarda fins a Valence.
Són les 17:00h que surto de casa amb la moto carregada a tope i un xàfec que feia temps que no veia, això de sortir de casa amb la granota
d'aigua posada "fa de mal rotllo" :tremolant :tremolant
Vàrem quedar en una benzinera de Girona on uns bons amics Pere Deauville, Albur i SisoRT ens van venir a acomiadar,
va ser tot un detall de la seva part...bé també hi havia la Montse que volia comprovar in situ que era veritat això de que marxava. :D :D :D
Finalment a les 18:30h sortim per l'autopasta A7 direcció Valence,
sembla que para de ploure i els nervis de la sortida els deixem enredera. A l'alçada de Figueres ens trobem amb la sorpresa de que Enricp,
un company de Figueres, ens fa unes fotos dalt del pont que travessa l'AP7...gracies Enricp, semblava un radar amb cames.
Aquesta etapa no te cap més al·licient que avançar camí, tot per autopasta, trobem un fort vent, com sempre en aquest coi d'autopasta
i quan posem benzina al·lucinem del consum de les nostres màquines, carregades+vent lateral = consum desorbitat.
Arribem cap a les 22:00, anem a sopar una pizza i a dormir que demà sant tornem-hi!
El mapa a la paret de casa
La moto carregada...i a punt!
En George i els seus fills maquíiiiiiiiiiiiiiisims!
La Montse volia comprovar si realment marxava. :D :D
En George encara no s´ho creia!
La maleta d'en George...no tenia desperdici (Vi, ginebra, cava, llimones, gots de vidre...i sobre tot oli per la moto :D :D )
Fent entrega d'una còpia de les claus!
Per fi sortim...quins nervis!
Dia 20/06 (dissabte)
Ens llevem aviat i un cop carregada la moto seguim ruta...cap al·licient tot és autopasta fins a Mulhouse, a la frontera
amb Alemanya dins la regió d'Alsàcia.
Arribem aviat i mentre esperem que obrin l'Etap Hotel, remullem una mica les màquines, les pobres encara no sabem el que els hi esperà. :D :D :D
Visitem una mica el casc antic de Mulhouse, es fica a ploure i sopem...a l´hora d'anar a buscar les motos,
no les trobavem...ostres, ostres, ostres...el segon dia de ruta i ja em perdut le motos, això és complica més
del que em pensava...finalment i després de fer no se quantes voltes les trobem. :tremolant :tremolant
Etap Hotel de Valence
Dia 21/06 (diumenge)
Avui ens espera una bona pallissa de kilòmetres, això comença de veritat...hem de travessar tota Alemanya, de punta a punta
i a més a més hem quedat amb en Kuk, un company de Tarragona que està per aquestes terres de ruta, ha anat a una concentració
de BMW K100 que és fa cada any a OlpeLa flyingbrick.
Hem quedat a Butzbach, una mica més amunt de Frankfurt...curiosament ens hem trobat sense cap problema
i després de dinar plegats, una cosa ràpida, reprenem el camí direcció Nord...sempre Nord!
Trobem obres, pluja, trànsit, velocitats ràpides molt ràpides, anem menjant els kilòmetres amb molta facilitat, passem Kassel,
Hannover, Hamburg, Lubeck i finalment arribem a Thomsdorf un petit poble aprop de Puttgarden on l'endemà agafarem el ferry.
L´hotel és molt maco, rústic i acollidor, sopem al mateix hotel i pleguem veles que si avui ha sigut llarg demà encara ho és més. :roll: :roll: :roll:
Nomes entrar a Alemanya parem a ficar benzina i fer un cafè
Trobada amb en Kuk...l'incombustible!
Arribem a l´hotel cap a les 18:00h
Dia 22/06 (dilluns)
Ens llevem molt aviat, estem a 40km del ferry, volem agafar el de les 7h15, però ja veiem que no hi serem a temps, anem més tranquils
per poder agafar el proper, surten cada 30' i no cal fer reserva ni anar abans, la companyia és Scandlines.
Hi ha una garita com un peatge d'autopista i endavant, et fiques a la cua i a la que arriba el ferry cap dalt...és molt ràpid l'embarcament i el desembarcament.
Creuem el Mar del Nord en menys d'una hora i desembarquem a Rodby (Dinamarca).
Aquí les autopistes també són gratuïtes, això si, la velocitat està limitada i anem amb molta cura.
Travessem ponts i més ponts que ens van portant per les diferents illes que uneix Dinamarca amb Suècia...finalment arribem al túnel d'Oresund
que uneix els dos països,
es un túnel impressionant, al final del túnel es al mig del mar on enllaça amb un immens pont que mor a Suècia.
Aquest es de pagament i ens trobem a la ciutat de Malmö.
Continuem per autopistes de Suècia, que també són gratuïtes, però acollonen molt perquè tenen un guardar rails que fan por...estan formats
per bigues metal.liques verticals cada 5 o 6m unides per quatre cables d'acer...acollonant, estas tota la estona mirant de reüll aquestes guillotines.
Passem per Jonkoping, Linkoping, Norrkoping i més pobles que acabats en ...ing, fins arribar a Estocolm, on la voregem i passat Uppsala
arribem finalment a Gavle que és el final d'etapa.
Esperant el ferry
Dins el vaixell
Arribant a Rodby
Ja som a Dinamarca
Travessant el pont que uneix Dinamarca amb Suècia
[youtube]g6070u6HzGw[/youtube]
Ja som a Suècia
Parem a fer un mos... :D :D :D
Finalment a les 19:15h arribem a Gavle
:b9 :b9 :b9 
