Ja sóc aquí de nou per fer-vos partícips de la meva última escapada.
Han estat nou dies que m'han portat per terres de Castella i Lleó.
Vaig esperar a que passés el cap de setmana del canvi de quinzena per evitar el fort trànsit que comporta aquests dies i així poder circular més tranquil sense haver-me de barallar amb ningú.
Em vaig posar en marxa el dimarts a les 4 del matí per poder arribar a Peñafiel a primera hora de la tarda amb tranquilitat i evitar la calor de la tarda.
Però primer vaig fer unes quantes parades;
Bujaraloz, per repostar.
Tarazona, per esmorzar, fer un passeig per veure la curiosa façana de l'ajuntament i la plaça de toros vella, al voltant de cases, actualment fan espectacles d'un altre tipus, l'escenari que veieu és que es va celebrar el cap de setmana anterior un concurs de jotes
Una última parada a Agreda per refrescar i directe a Peñafiel a través de l'altiplà de castella.
Una dutxa, fer la bugada, menjar alguna cosa i de visita al Castell amb el seu Museu del Vi, la Plaça del Coso, on celebren unes festes una mica curioses, ja que un bou està per dins de la plaça i un altre per fora. També la utilitzen per a unes festes religioses, una mena de romeria. I després d'això, un passeig pel poble, prendre alguna cosa en un antic molí a peus del riu, i poca cosa més.
L'endemà la primera destinació era Simancas, per visitar el castell, actualment arxiu històric, però no va poder ser ja que no és visitable, només dues sales i quan hi ha exposicions. Donant una volta pel poble, vaig veure una escultura que explica el perquè del nom de la població, molt curiós.
Següent destinació Tordesillas, a destacar la seva Plaça Major, el convent de Santa Clara i les Cases on es va signar el “Tratado de Tordesillas”, en una n’hi ha l’exposició molt interessant i didàctica sobre aquest Tractat, i l'altra és l'oficina d'informació i turisme amb una exposició de maquetes gegants de monuments destacats de Castella i Lleó.
Just davant d'aquestes cases hi ha un bonic jardí amb un excel lent mirador sobre el Duero.
El següent destí era Toro, però abans em va desviar per veure el castell de Villalonso, en reformes (comencem bé) així que foto i camí cap a Toro.
Població famosa pels seus vins, però us puc assegurar que té un ric patrimoni que desconeixia per complet, és el bo que té ser ignorant, que sempre s'aprèn.
Destaca l'Arc del Rellotge, el mirador de l’Espolón i sobretot la Colegiata de Santa Maria, a l'interior es pot visitar un antic Pòrtic policromat que és d'una bellesa extrema, i a l'exterior s'estan fent reformes que tapen tota la cara nord, però no volen que els visitants s’ho perdin, així que en companyia d'una guia et deixen pujar a les bastides per veure la façana de prop amb tot luxe de detalls i comentaris.
Realment un 10 per aquesta gent, s'ho mereixen.
Això sí, no podia marxar sense visitar un celler i tastar un dels seus famosos vins negres.
Una tapes i cap a Zamora.
Pocs quilòmetres abans d'arribar, em vaig trobar un castell de titularitat privada d'un gust ... diguem que molt particular, això sí, com sempre dic, tothom amb els seus diners pot fer el que més li vingui de gust.
El casc antic d'aquesta ciutat, està molt ben cuidat. Això sí, en cap lloc he vist que hi hagi tantes esglésies com allà, diuen que n’hi ha 32, més 17 desaparegudes (co...s, no m'estranya que no hi hagi capellans, tots han de ser-hi allí).
Al que anàvem, vaig anar a visitar el Castell i els jardins del mateix, la Catedral i les Aceñas del riu Duero, que són antics molins que s’impulsaven per la força de l'aigua al seu pas, actualment són una mena de museu etnogràfic que homenatgen a la gent que a treballat en ells i a viscut del riu.
També em vaig passar pel Centre d'Interpretació de les Ciutats Medievals, molt instructiu, per saber com estaven estructurades i jerarquitzades les ciutats en l'edat mitjana.
I com a punt final de la jornada, al passar per davant de l'antiga presó de Zamora, on precisament es va filmar la pel lícula "Celda 211" la porta estava oberta, i va poder molt més la curiositat que el sentit comú. Sense pensar en el que podia trobar-me, a dins que vaig anar a tafanejar, realment impressiona un edifici d'aquestes característiques i en aquest estat d'abandonament.
I amb aquesta experiència dono per finalitzat el segon dia de ruta.
