Ahir vaig conèixer la notícia de la mort de Lluis Mª Xirinacs, ex-sacerdot escolapi, ex-senador (el més votat a tota la història de Catalunya), pacifista, lluitador pels nostres drets nacionals:

Vaig tenir la sort de coincidir amb ell en diverses ocasions al llarg dels anys, va ser professor meu a les Escoles Pies quan jo era un nen. Més endevant coincidirem en algunes manifestacions i plantades davant la presó Model de Barcelona, en la terrible manifestació per l'Amnistia al Pg. de Sant Joan i Diagonal de Barcelona que va donar lloc a una de les imatges més brutals i significatives de la repressió franquista:

Després vaig tornar a ser deixeble seu quan impartia els cursos de globalisme a la Fundació Randa, en Xirinacs era un home bó, savi i coherent que mai és va vendre ni al poder, ni als diners, ni als compromisos...
l'han trobat mort en un bosc prop d'Ogassa als peus del Taga, a un lloc de gran bellessa i que jo també estimo, als 75 anys, malalt, afeblit per una vida de lluita i privacions, presons, tortures, vagues de fam i desencants, enmig la natura, del silenci i la soledat, com els antics cabdills del nostre poble...
Ara totes les patums faran veure que se l'estimaven que el respectaven, fins i tot l'admiraven... un cop més la mentida que éll va denonciar aferrissadament, l'omplirà d'homenatges patriòtics...
Avui més que mai:
VISCA CATALUNYA LLIURE!!!
lloa als caiguts per la terra lliure!