La mort de Lluis Mª Xirinacs

[Terraxaman]

Hola nois/es:

Ahir vaig conèixer la notícia de la mort de Lluis Mª Xirinacs, ex-sacerdot escolapi, ex-senador (el més votat a tota la història de Catalunya), pacifista, lluitador pels nostres drets nacionals:


Vaig tenir la sort de coincidir amb ell en diverses ocasions al llarg dels anys, va ser professor meu a les Escoles Pies quan jo era un nen. Més endevant coincidirem en algunes manifestacions i plantades davant la presó Model de Barcelona, en la terrible manifestació per l'Amnistia al Pg. de Sant Joan i Diagonal de Barcelona que va donar lloc a una de les imatges més brutals i significatives de la repressió franquista:



Després vaig tornar a ser deixeble seu quan impartia els cursos de globalisme a la Fundació Randa, en Xirinacs era un home bó, savi i coherent que mai és va vendre ni al poder, ni als diners, ni als compromisos...

l'han trobat mort en un bosc prop d'Ogassa als peus del Taga, a un lloc de gran bellessa i que jo també estimo, als 75 anys, malalt, afeblit per una vida de lluita i privacions, presons, tortures, vagues de fam i desencants, enmig la natura, del silenci i la soledat, com els antics cabdills del nostre poble...
Ara totes les patums faran veure que se l'estimaven que el respectaven, fins i tot l'admiraven... un cop més la mentida que éll va denonciar aferrissadament, l'omplirà d'homenatges patriòtics...

Avui més que mai:

VISCA CATALUNYA LLIURE!!!
lloa als caiguts per la terra lliure!

[Terracota]

VISCA!!!

[Randy-650]

Ara mateix ho he llegit al diari. :(

Reposi en pau un HOME que s'estimava Catalunya com ningú!

[JoanF]

Que reposi en pau. Ja que no hi va poder viure, degut a les constants lluites pel nostre poble.
Ja tens raó, ja, Terra. Ara tots s'afanyaran a reivindicar-lo. Diran allò de que era un bon home. (Hipòcrites).
Em perdut un bon home. Un lluitador incansable. De gent així la nostra terra n'està mancada.
Reposi en pau.
VISCA CATALUNYA LLIURE!!!!

[Josey Wales]

Companys: ha mort un català.

Si tots fóssim la meitat com ell Catalunya aniria millor...

Lloem el seu record. Visca Catalunya Lliure!!!

[Gandalfgs]

Visca Catalunya Lliure!

[Terraxaman]

Hola nois/es:

He trobat aquest text:
Teresa Clota, poeta de Barcelona, cada festiu, convoca la gent a llegir poesia al Fossar de les Moreres.

Avui hi havia força flors al monument, ningú no ho havia convocat, ha estat un acte espontani de persones anònimes.

Teresa ens ha fet llegir el següent text:

Presència de Xirinacs

"Quan em senti morir
aniré a la muntanya de Sant Amanç
i allà em deixaré morir.

Així ho feien a l'Índia:
els vells, quan se senten morir, se'n van de casa,
s'enfilen a una muntanya i allà es deixen morir."

Lluís,
deixaves anar les paraules amb lentitud,
somrient plàcidament, com vivint-ho.

Commoció i silenci.
La teva mirada penetrant i aclarida.
Vares copsar que eres comprès.

. . . .

Avui hem sentit la notícia per la ràdio:
t'han trobat mort.
A la muntanya,
com tu volies.

Un dia hi anirem
a posar una pedra trobada
i hi gravarem el teu nom,
per perpetuar la teva vida
en el lloc de la teva mort: la Natura.

Si et volem recordar
hem de lluitar per la Independència.
Lluitem! Lluitarem!

[Steelman]

Aixi hauriem d´estar tots els balcons de Catalunya




JO ho vaig sentir ahir a la nit al arribar a casa.
A sobre de la trista noticia, es les estranyes circumstancies de tot :(

[Bravo]

No coneixia aquest senyor ni coneixia la seva obra. Nomès sabia que havía estat un lluitador en defensa de les llibertats de Catalunya. Però, admetent la meva ignorància, recordo quan una afirmació seva va muntar un gran enrenou a tot l'Estat i ara voldría que em diguessiu el perquè va fer aquella afirmació de :Sòc un amic d'ETA.

Potser ho va dir en un context que la informació no va incloïr als titolars, però ho va dir, i tot i la meva ignorància (repeteixo, i que no se m'enfadi ningú) penso que això no ho pot dir cap bona persona. Cap bandera justifica una mort, CAP. I una bandera sota la qual n'hi han morts, és una bandera tacada de sang, sempre segons la meva opinió.

No obstant, espero que em treigueu de la meva ignorància, i encara que no hi estigui d'acord amb aquesta desafortunada frase, descansi en pau.

[Terraxaman]

Hola nois/es:

Efectivament en Xirinacs va pronunciar aquestes paraules, no un cop l'11 de Setembre del 2002 al Fossar de les Moreres, sinò que les va repetir en alguna altre ocasió... però cal llegir-les dins d'un context.
Vagi per endavant que en Lluis mª Xirinacs va ser sempre un pacifista, practicant de la no-violència (la famosa ahimsa de Gandhi), raó per la qual no tothom enteniem moltes de les coses que feia, com deixar-se estovar de valent per la bòfia, com pots veure a la foto que he penjat en l'altre missatge.
Però anemo a allò que en Bravo pregunta, amb el ben entès que no és el que jo opino, sinò que interpreto de les seves paraules que pots trobar en el seguent enllaç:
http://aixihopenso.blogspot.com/2007/08 ... d-les.html

imagino que et deus referir al paràgraf:
"Gandhi deia que el no violent no pot tractar amb neutralitat les parts d'un conflicte violent: l'agressor és l'enemic, l'agredit és l'amic, tot i que sigui violent. Jo he intentat tota la vida lluitar per la via no violenta. Però declaro aquí i ho dic ben alt, per si hi ha algun policia o algun fiscal: em declaro enemic de l'Estat espanyol i amic de la ETA i de Batasuna."

Es clar que extreure-les d'un context sempre és perillós, però parlant del que succeeix a Catalunya i a Euzkadi, crec que en Xirinacs és ben clar.
Hi ha una nació Euzkadi, aplastada, oprimida, el seus drets aniquilats, els seus partits més genuïns prohibits, una tercera part de l'electorat il·legalitzat, la repressió i la tortura continuent funcionant, aquesta és la violència causa, la mare de tota violència, desprès hi ha una violència efecte, la resposta innevitable a l'anterior, hi ha la violència dels opressors i hi ha la violència dels oprimits, crec que Xirinacs diu que ell és sent amic dels oprimits i enemic de l'Estat Espanyol, no?.

Ja entenc que és fàcil estripar-se les vestidures i dir: Ohhh! és un terrorista!, o simpatitza amb els terroristes!... Saps quina és la diferència entre un terrorista i un heroi?... la victòria o la derrota i res més.
El General Moragues -va ser mort com un terrorista per enfrontar-se als Borbons-, Rafael de Casanovas, també, Lluis Companys va anar a la presó, Macià va haver d'exiliar-se, Durruti va fugir mitja vida de la policia, si haguessin guanyat haurien estat herois, però el temps, afortunadament tot ho posa en el seu lloc.

Bravo ja se que tu i jo no ens entendrem en aquest tema, tampoc cal que tots pensem igual, però no et càpigua dubte, en Xirinacs era una gran persona i un lluitador honest i pacífic pel que éll considerava just, i no era un aprofitat com tots aquests que s'omplen la boca amb paraules com: Constitución, Democràcia, etc., i nomès pensent en fer molts calers i aprofitar-se de tothom.

V'ssssssssss

[Serrallonga]

Descansi en pau i tant de bó des d'allà on sigui ara, un dia vegi el seu somni complert.

Visca Catalunya Lliure !!!!

[Rutilo]

Gracies per el comunicat, moltes gracies.

Aquet tipus de persona no deurien morir mai, pero la vida es aixi.

D.E.P.

[Bravo]

Hola nois/es:

Efectivament en Xirinacs va pronunciar aquestes paraules, no un cop l'11 de Setembre del 2002 al Fossar de les Moreres, sinò que les va repetir en alguna altre ocasió... però cal llegir-les dins d'un context.
Vagi per endavant que en Lluis mª Xirinacs va ser sempre un pacifista, practicant de la no-violència (la famosa ahimsa de Gandhi), raó per la qual no tothom enteniem moltes de les coses que feia, com deixar-se estovar de valent per la bòfia, com pots veure a la foto que he penjat en l'altre missatge.
Però anemo a allò que en Bravo pregunta, amb el ben entès que no és el que jo opino, sinò que interpreto de les seves paraules que pots trobar en el seguent enllaç:
http://aixihopenso.blogspot.com/2007/08 ... d-les.html

imagino que et deus referir al paràgraf:
"Gandhi deia que el no violent no pot tractar amb neutralitat les parts d'un conflicte violent: l'agressor és l'enemic, l'agredit és l'amic, tot i que sigui violent. Jo he intentat tota la vida lluitar per la via no violenta. Però declaro aquí i ho dic ben alt, per si hi ha algun policia o algun fiscal: em declaro enemic de l'Estat espanyol i amic de la ETA i de Batasuna."

Es clar que extreure-les d'un context sempre és perillós, però parlant del que succeeix a Catalunya i a Euzkadi, crec que en Xirinacs és ben clar.
Hi ha una nació Euzkadi, aplastada, oprimida, el seus drets aniquilats, els seus partits més genuïns prohibits, una tercera part de l'electorat il·legalitzat, la repressió i la tortura continuent funcionant, aquesta és la violència causa, la mare de tota violència, desprès hi ha una violència efecte, la resposta innevitable a l'anterior, hi ha la violència dels opressors i hi ha la violència dels oprimits, crec que Xirinacs diu que ell és sent amic dels oprimits i enemic de l'Estat Espanyol, no?.

Ja entenc que és fàcil estripar-se les vestidures i dir: Ohhh! és un terrorista!, o simpatitza amb els terroristes!... Saps quina és la diferència entre un terrorista i un heroi?... la victòria o la derrota i res més.
El General Moragues -va ser mort com un terrorista per enfrontar-se als Borbons-, Rafael de Casanovas, també, Lluis Companys va anar a la presó, Macià va haver d'exiliar-se, Durruti va fugir mitja vida de la policia, si haguessin guanyat haurien estat herois, però el temps, afortunadament tot ho posa en el seu lloc.

Bravo ja se que tu i jo no ens entendrem en aquest tema, tampoc cal que tots pensem igual, però no et càpigua dubte, en Xirinacs era una gran persona i un lluitador honest i pacífic pel que éll considerava just, i no era un aprofitat com tots aquests que s'omplen la boca amb paraules com: Constitución, Democràcia, etc., i nomès pensent en fer molts calers i aprofitar-se de tothom.

V'ssssssssss

Bé, ara em queda prou clar allò que pensava aquest senyor. I penso que tenia bona part de raó, com tú, Terra. Malgrat això, tu saps que la raó mai la té totalment una de les parts en conflicte. I en aquest cas no podría ser diferent.

Mira, Terra, jo sòc anarco-sindicalista per vocació, per educació i per tradició familiar. Els meus sentiments (tot i que s'arrelen profundament a la terra on visc, on treballo i on han nascut les meves filles) no son sentiments patriotes, ni catalans ni espanyols ni europeus. Les banderes nomès son draps de vegades embrutats de sang innocent, però jo mai cremarè una bandera perquè sòc conscient de la importància que tènen els simbols per a determinades persones que no pensen pas com jo. La meva dona és basca, i anem a EuskalHerria 4 o 5 cops a l'any, sempre que ens ho permet la nostra feina, de fet. I amb aquest coneixement et puc dir que ni tot es negre ni tot es blanc. El procès d'EuskalHerria, Euskadi o com el vulguis anomenar no té res a veure amb el procés català. Som com la nit i el dia i seria molt llarg posar-se a explicar les diferències. I t'ho dic a més de la coneixença que tinc del "problema" basc a l'àmbit personal, com el coneixement que tinc d'aquest "problema" per la meva professió: sòc professor d'Història, encara que no exerceixo.

En definitiva, sense voler allargar-me més, encara que aquest tema és apassionant, m'agradaría dir-te que ni tots són tan dolents ni tots són tan bons i tan oprimits. Ja que cites a Durruti, et recordo que Companys no veia amb gaire bons ulls el poder que tenia la CNT-FAI i no es va aturar fins que va aconseguir que el Comité Central de Milicias Antifascistas de Catalunya es dissolguès per falta de recolzament econòmic.

I per finalitzar, Terra, hi han moltes coses en que no ens posarem mai d'acord tú i jo, però allò veritablement important és que ho podem discutir i parlar asseguts junts amb una bona jerra de cervessa al davant. :cerv :cerv :cerv

[Terraxaman]

Mira, Terra, jo sòc anarco-sindicalista per vocació, per educació i per tradició familiar. Els meus sentiments (tot i que s'arrelen profundament a la terra on visc, on treballo i on han nascut les meves filles) no son sentiments patriotes, ni catalans ni espanyols ni europeus. Les banderes nomès son draps de vegades embrutats de sang innocent, però jo mai cremarè una bandera perquè sòc conscient de la importància que tènen els simbols per a determinades persones que no pensen pas com jo. La meva dona és basca, i anem a EuskalHerria 4 o 5 cops a l'any, sempre que ens ho permet la nostra feina, de fet. I amb aquest coneixement et puc dir que ni tot es negre ni tot es blanc. El procès d'EuskalHerria, Euskadi o com el vulguis anomenar no té res a veure amb el procés català. Som com la nit i el dia i seria molt llarg posar-se a explicar les diferències. I t'ho dic a més de la coneixença que tinc del "problema" basc a l'àmbit personal, com el coneixement que tinc d'aquest "problema" per la meva professió: sòc professor d'Història, encara que no exerceixo.

En definitiva, sense voler allargar-me més, encara que aquest tema és apassionant, m'agradaría dir-te que ni tots són tan dolents ni tots són tan bons i tan oprimits. Ja que cites a Durruti, et recordo que Companys no veia amb gaire bons ulls el poder que tenia la CNT-FAI i no es va aturar fins que va aconseguir que el Comité Central de Milicias Antifascistas de Catalunya es dissolguès per falta de recolzament econòmic.

I per finalitzar, Terra, hi han moltes coses en que no ens posarem mai d'acord tú i jo, però allò veritablement important és que ho podem discutir i parlar asseguts junts amb una bona jerra de cervessa al davant. :cerv :cerv :cerv

Bé, així que tots dos som profes d'història... bé... tots dos som anarcosindicalistes, jo no em considero nacionalista, només en la mesura en que catalunya i euzkadi -per dir-ne un altre exemple- són nacions oprimides, és a dir que no han pogut desenvolupar els seus drets nacionals, perquè com ja he dit en moltes ocasions, llibertat-igualtat-fraternitat no són tres coses diferents, en el sentit que llibertat sense igualtat no m'interessa, llibertat sense veritable fraternitat no m'interessa, però tampoc la igualtat sense llibertat i fraternitat.
Precissament el tema del Comité Central de Milícies és un dels que conec bé, doncs no en va, vaig passar-me molts anys fent la tesis de licenciatura, així com les relacions entre l'anarcosindicalisme i l'anarquisme en general amb el nacionalisme...
Així que en quan poguem tu una cervesseta i jo una cocacola.
La primera ronda la pago jo.

V'ssssssssssss

[J@N LINCE]

Hi havia una vegada una REPUBLICA, i un Partit Socialista i OBRER (També ESPANYOL),i uns sindicalistes (UGT,CNT,etc...) que lluitaven per un mon millor.
Peró no tota aquesta gent era Independentista ,ni Nacionalista.
Havia molta gent que pensava,SOMIAVA, amb una Espanya Republicana i Federal.
Ara no se on son,poder continuen a ¿IU? ,al PSOE,a ERC, o a la UGT ,pero si es així ho fan calladets(jo mateix, el primer),perque ara el que es porta es la Monarquia ,o el independentisme.Espanya o Catalunya.
I les idees per les que es va besar tanta sang,ja son oblidades ,entre anuncis de Audis o BMW,i veient qui la te més grossa(la casa).

Perdoneu el TOTXO,i si aquet home va lluitar per la DIGNITASi per la llibertat, el mes efusiu homenatge de la meva part.

P.D: Aixó es un foro de motos.


VIVA LA REPUBLICA!!!!!!!!!

[Ramon_vfr]

P.D: Aixó es un foro de motos.

I per això és la cervesseta :

Cervesseta
Espai per humor i altres temes






Vssssssssssss
007

[Bravo]

Bé, així que tots dos som profes d'història... bé... tots dos som anarcosindicalistes, jo no em considero nacionalista
Així que en quan poguem tu una cervesseta i jo una cocacola.
La primera ronda la pago jo.

V'ssssssssssss

I no deies que no ens posaríem d'acord?. Això de la cervesseta i la coca-cola està fet. Jo pago la segona ronda.

Salut, company¡¡¡

[pilax]

He leido con mucho interes vuestra conversación y si me lo permitís desde mi gran ignorancia que me me hace ser atrevido hay algo que quisiera decir.
Soy ferroviario en Tarragona y tambien soy anarcosindicalista y delgado de personal por CGT (excisionada de CNT), y no tengo la menor duda de que en el sentir motero hay mucho de anarquista (así lo veo yo por supuesto), para muestra un botón y por mas cosas, que ahora sería irse del tema.
Solo quería añadir que vosotros dos habeís dado una muestra clara de que se pueden hablar de temas muy "sensibles" con total o parcial discrepancia sin que eso tenga que suponer el inicio de ningún tipo de conflicto.
me gustaria brindar, pues, yo tb por ello con una Birra.
molta salud

Pdta: Disculpad que no os escriba en catalan, pero no quisiera ofenderos con mis faltas.

[J@N LINCE]

He leido con mucho interes vuestra conversación y si me lo permitís desde mi gran ignorancia que me me hace ser atrevido hay algo que quisiera decir.
Soy ferroviario en Tarragona y tambien soy anarcosindicalista y delgado de personal por CGT (excisionada de CNT),

:shock: :shock: :shock: Bones company.
:shock: :shock: :shock: ¿ La CGT escisionada de la CNT?
Si no m´equivoco la CGT ,no existia a la epoca de la Republica.
En canvi si que existia la CNT i la UGT.
Es podria dir, que la CGT va neixer a posteriori ,agafant el relleu de la CNT ( o aixó diuen) ,doncs encara existeix la CNT ,encara que sigui testimonialment.
De tota manera agrairia als Historiadors :bow :bow :bow , que il.luminesin a aquests dos treballadors.

Tot aixó amb una cervessa a la ma. :cerv

[Bravo]

Pilax i Joan, això està fet. Ho discutirem i aclarirem amb unes cervessetes al davant. És clar que sí¡¡¡¡.

La meva tesina va versar sobre el Durruti però mai va veure la llum. Aquesta és, sens dubte, una altre història i és típica per contar-la a l'escalfor de una bona sobretaula.

Una abraçada per tothom.

P.S. Pilax, em sembla molt interessant això que dius de que el "motero" té molt d'anarquista. Això també queda pendent d'aclarir.