Divendres 8 de gener Hem quedat a les 07.30 al café d'Argelaguer. Temperatura exterior +1,5ºC. Ens trobem en carles, en Sidru, en Siono i jo. A les 08.00 intentem sortir. No hem fet ni 500 metres quan veig que en Siono i en Sidru no venen. Mitja volta. La "millor moto del món" (o haig de dir ex-millor?) no arrenca. Quan li dona gas, es talla l'electricitat de tota la moto :shock:
Com sempre en aquests casos, tothom diu la seva: és l'indicador de la marxa, és el cavallet, son els punys calentables, son...També com sempre, tothom remena. Desmontem i munten seients, tapes, cables....ara va, ara no va... Quan ja estem a punt de tirar la tovallola ("marxeu, no m'espereu...." :halfcry ) .... el terminal de la bateria està fluix (i brut) i fa mal contacte. Netejat i apretat, iniciem el viatge a les 09.00
Aquí els "mecànics". De fred no entenien,no.
Com és de "maco" veure com s'estimen quan la moto ja funciona
Desprès del petit "incident" agafem els túnels de Bracons (per cert, vaig pensar en la cervesa d'en Ra-mon) per anar a Vic a buscar l'Eix. Carretera en bon estat, poc trànsit, el Pirineu nevat...quasi perfecte. Penses: "aquests de TV3 sempre tant exagerats!". Desprès de Manresa, la temperatura comença a baixar. Aviat estem entre 0º i -2ºC. Desprès de Calaf comença a nevar ("què bonic!"). Abans d'arribar a San Ramon, ja no es veu el terra. Seguim les roderes que hi han. La temperatura baixa, però no ho notem..... En Xavi em truca. Quin ensurt que et soni el telèfon dins el casc! i m'anima: "La nacional està tallada a la Panadella i a Cervera". Anire'm tirant mentre pode'm.
Quan entre'm a l'autovia de Lleida (N-II) trobem els camions aturats a l'altre costat. Nosaltres anem tirant com podem. Començem a trobar motos aturades, altres intentant entrar en un àrea de servei, altres quasi aturades....la majoria BMW. Adelantem alguns camions i d'altres ens adelanten. Cada cop pitjor i cada cop més a poc a poc. Penses "ens hauriem d'aturar?". La cosa empitjora fins al trencant de Mollerusa. A partir d'aqui...una meravella. No neva i carretera molla, però neta. Arribem a Alcoletge per esmorzar amb en Xavi. Hem passat el tall pitjor de tot el viatge. I crec que ho hem fet amb bona nota. Ningú a caigut i hem anat a una velocitat acceptable.
Les motos a l'hora d'esmorzar encara tenien neu a sobre
Desprès d'un bon bon esmorzar, decidim seguir. Ja son les 13.00
El camí una delicia. La ratlla negre de la carretera trenca el blanc del paisatge nevat. La temperatura no puja dels 0ºC, però circulem lleugerament per sobre dels limits legals i es fa via. Ens aturem només a posar gasolina (i alguns a fumar...). Portem bon promig. Passem per Borja, Tarazona...El Moncayo, ni el veiem. De cop a uns 20 km d'Aranda del Duero és fa fosc. Una boira grisa i gelada ho enfosqueix tot. La carretera desapareix. Tot és blanc i gris. No hi ha cap cotxe en cap sentit. No hi ha roderes. Només silenci. Algun ensurt amb el gel amagat, però arribem a Aranda, on ens aturem per recuperar-nos i decidir si anem a Pinguinos o a Motauros. Decidim Motauros. I anem de dret per el camí més curt. Arribem a les 18.30 a punt per plantar les tendes i "intentar" fer foc. Però això ja és un altre tema que ja explicaré (o NO)
Aqui un detall de "profesional" deixant la moto "super-assegurada" per no caure.... :eyes
I per acabar la crònica del primer dia (que no de la nit) imatge tradicional de pessebre amb els pastorets i el sopar
Desprès de muntar tendes (alguns amb més éxit que d'altres) i anar a buscar llenya (gràcies Sidru i Siono), els expert van decidir fer una GRAN foguera. :lol: :lol: Em va quedar ben clar que la gent de "pagès", amb experiència motera i d'acampada podien fer foc gairebé sense llenya. No tinc fotos, però puc assegurar que recordarem molt de temps la GRAN foguera: Més de 5 hores per no aconseguir el mínim de brasa per fer el sopar i escalfar-nos. La culpa (segons els experts) és que la llenya no era bona i per això van aconseguir el miracle de tenir foc que no escalfava (ni cremava).....
Desprès d'un bon sopar, anem cap a les carpes.
Camí de les carpes veiem el sopar que donaven amb l'inscripció i en honor a la Mareta vam fer les fotos de rigor
En arribar a les carpes, primera decepció. Havien més botiguetes i "xiringuitos" que els Pinguinos de l'any anterior. "bussines is bussines". On era l'esperit autèntic de Motauros? Aquell que fa fer que es separessin de Pinguinos, acusant-los de mercantilistes? No hi faig trobar cap diferència.
A la carpa principal, calor, fum i ambientorro a l'espera de l'actuació de MEDINA AZAHARA. Semblava que tothom els coneixia. La gent saltaven, cridaven i cantaven totes les cançons. Faig fer un parell de videos, però no se com pujar-los, així que us deixo el més semblant que he trobat (en ambient i cançons) al concert d'aquella nit
[youtube]183tWhSdhCY[/youtube]
Aqui obro un parèntesi: No sé res del que alguns van beure o fumar, No sé res de les noies de Tordesilles i No sé res de quan alguns van anar (i a on) a dormir. Tanco parèntesi.
Que ens ho vam passar d'allò més be en donen fe aquestes fotos
A l'endema...adivineu...clar! alguns tenien certa resaca. I és que els glaçons d'alguns llocs no son de fiar... :lol: El campament, com dir-ho, estava....solitari i silenciós
Dissabte 9 de gener
Aquell dia, en Siono ens portaria a una trobada de "les millors motos del món mundial". Com que teniem temps, vam aprofitar per seguir el seu GPS i anar primer a donar una volta per Pingüinos i arribar justet per el dinar. Quan vam arribar a la gran trobada, totes les V-Strom que hi havien eren aquestes
"Les millors motos del món" arribaven tard. És que venien amb GPS.... Les motos, no ho sé, però el dinar va ser excel·lent. (sense fotos) "Cocido castellano". Absolutament reconfortant. Tant, que vam sortir quasi de fosc. Tornada a Motauros per recuperar-nos i pair el dinar.
Aquell vespre i amb la perspectiva dels quilometres a fer el diumenge, ens ho vam prendre amb suavitat. Voltes per les carpes i retirada aviat.
Diumenge 10 de gener
La nit va ser freda. Al llevarnos (no gaire d'hora) el termòmetre marcava -6ºC. Per fí els grans experts van aconseguir fer una Gran Foguera :razz: (ara que marxavem)
La previssió era de mal temps, així que vam fer-ne via a esmorzar i marxar. De Valladolid fins Aranda del Duero, poca circulació, carretera neta, dia gris i fred. Només passar Brugo de Osma, la cosa s'anima. El cel és fa blau, puja la temperatura i alguns comencen a tenir formigues al puny dret. Desprès de Soria, la cosa es descontrola. En Sidru i en Siono decideixen que estan farts d'anar a velocitats "quasi legals" i volen arribar a fer el cafè a Girona. Comencen a donar gas i gas i gas...i més gas.
Mireu la foto d'en Sidru. La moto marca uns bons 160 km/h
Jo no m'ho crec. En arribar a casa vaig mirar el GPS i marcava "Velocitat Màxima 196 km/h" i tot i això no tenia co...ons d'atraparlos. Ni de lluny!. Devia marcar 160 km/h quan va deixar anar les dues mans per fer la foto.
La veritat és que a la vista del Moncayo sense nùvols, el paisatge blanc i la cerretera gris (de la quantitat de sal que hi havia) convidaven a anar "alegres". Però aquest "jovent" no en fa mai prou. Anar a aquesta velocitat amb les motos que duen....és una imprudència :lol: :lol: :lol: Tindrien que cambiar de moto :razz: :razz:
aquestes dues son d'en Siono
A Tarazona, és tradició parar a dinar peix (?). Si, si peix. Però aquest any, vam arribar tant d'hora que jo vaig seguir sol per arribar abans. Cap problema, excepte algunes plaques de gel a l'Eix. Ells van tornar desprès i sembla que també força ràpid. Algú em va comentar que ells no havien trobat gens de gel :eyes
En fí companys, una altre excursioneta divertida i com sempre amb bona companyia. Insisteixo, com sempre, que a l'hivern també es pot anar en moto i gaudir-la tant o més que a l'estiu. Només cal anar preparat i sobretot tenir-ne ganes.
Gràcies per compartir la ruta. Ens veiem a Javalambre!
Salut i Motos
