Entrada
Autor: Eva » dc. feb. 24, 2010 1:55 am
Aquest matí hem sortit de Commodoro Rivadavia a primera hora. De fet, ha sigut el dia que ens hem llevat més d’hora ( les 6 del matí). Teníem clar que la ruta d’avui seria fàcil. Tot asfaltat i uns 470 km de rectes i més.
Com sempre, en Pasqual al davant amb el GPS, jo al mig i en Moncho darrera meu. En Moncho que es tot un senyor, li he comentat més d’una vegada, passem al davant i ves més ràpid i ell m’ha respòs : pa què, Eva, si luego me tendré que esperar. És una manera molt subtil per dir que si a mi em passa algo, ell m’ajuda desseguida.
La veritat és que en més d’una ocasió l’he necessitat. Per exemple, a l’hora de fixar novament la roda que portem de recanvi. Jo francament no en tinc ni idea i ell desseguida ho té tot arreclat.
Tants de dies la mateixa persona al darrera meu m’incomoda una mica, però no s’apropa massa i sé que està allà.
Jo li dic que es com el meu àngel de la guarda.
Hem agafat la ruta 3 dins la província de CHUBUT i cap a la Península de Valdés. Aquí el vent es deixa notar i molt. Cap núvol, només molt de sol i vent. Ja no fa fred.
Península Valdés és preciós No té més de 300 habitant. A l’entrada del park hem pagat i directe cap a Puerto Piràmides. Una petita població dedicada al turisme. Hi ha centres de busseig, excursions per veure les balenes, restaurants, cabanes i tendes de souvenirs. Per donar-vos una idea, els carrers no estan asfaltats.
A la nostre arribada hem buscat un lloc per dormir. Ja ens hem trobat més d’una vegada que costa trobar lloc. Aquí és la temporada alta i tothom acostuma a arribar i encarregar habitació.
Tot seguit en Moncho i en Pasqual tenien clar que volien anar a veure llops marins i pingüins. Per anar a l’altre banda de la península teníem que conduir un mínim de 75 km per ripio.
Jo francament ja he finiquitat el HORRIPIO i no tenia la intenció d’anar-hi. Després de menjar plegats un bocata, he agafat el casc i els he seguit. A menys de 3 km de pista he vist que allò no era per a mi. Aquí per arreglar pistes hi posen més ripio i ja està. La pista l’estaven arreglant i tot era HORRIPIO. TOTAL que he girat cap i cua i cap el hotel.
Ells dos han continuat, però al cap d’una hora ja havien tornat al hotel comentant el mal estat de la pista. En Moncho ha caigut i en Pasqual ha estat a punt.
Ara estic descansant tranquil•lament al hotel mirant el mar i escoltant el vent.
Ja falta menys dies per tornar i el cos comença a estar cansat. Cada matí les articulacions de les mans em fan mal i tinc que fer escalfaments abans d’agafar la moto i començar a embragar.
Quant arribi a casa hauré d’avisar a la Mónica perquè em refaci.