Aventura Patagonia Febrer 2010. El Viatge.

[Kpeps]

es clar,despres de tants dies ja teniu que estar cansats,trobo que has fet be quedante ha descansar (aixi pots escriure i com ens agrada llegir el que ens expliques perfecte) per lo que dius els teus companys tambe els surt una mica el cansament perque donar la volta ho fa veure una miqueta aixi,oi?vinga com et diuen per aqui si vols fer un llibre jo el compro segur ;) fins les properes noticies fresques que ja em fa ilusio seguir llegint,salutacions a tots tres.

[GRUM]

Ei, Mareta, estava remenant per la xarxa i he trobat aquesta perleta que espero serveixi per cumplir 2 objectius:
1. El més important, donar-te ànims i força per continuar. ;)
2. Que tinguis algún altre tema per taralejar dins el teu casc :mrgreen:
Espero que t'agradi i fins aviat una forta abraçada i records als teus angels de la guarda.

[youtube]VZarazCo4_o[/youtube]

[Randy-650]

Ànims, Eva!!

Pensa amb els dies que et queden per tornar a casa. :kiss

[Montgri]

Eva estem tots amb vosaltres, gaudeix, gaudeix tant com puguis del poc que queda de aquesta aventura,
Ens heu fet riure, ens hem il.lusionat, hem patit i sobretot us estem admirant , ÀNIMS i fins al final :castell :castell

[Eva]

Acabem d´arribar a Esquel.
UFFFFFFFFFFFFFFFFF !!!!

[Eva]

I ara val més que os expliqui el meu DESCUIT.
Sempre os he explicat que he caigut 2 vegades, les dues vegades pràcticament en parat.
La primera per culpa del HORRIPIO en una pista que estaven arreglant, es a dir tirant-hi més PEDREGOTS, es a dir MÉS HORRIPIO.
La segona vegada a El Calafate quant la maleta de la moto va topar amb un poste i va caure la moto amb l’impacta . Jo no vaig caure.
El DESCUIT.- El mateix dia que varem sortir del Calafate, primer varem fer asfalt , uns 120 km, després uns 80 de HORRIPIO i desprès més asfaltat. Tot eren rectes i més rectes i anàvem cap a El Park de les Torres Payne. Al davant anava , com sempre en Pasqual tot seguit jo i desprès en Moncho. La velocitat.... més de 100 km/h.
Sabíem que tindríem que girar, no em pregunteu que em va pasar, però de cop em vaig trobar en Pasqual al davant meu. El vaig intentar esquivar, però les maletes varen topar i de l’impacta moto i jo ens varem arrossegar més de 20 metres per terra.
Mai, mai havia caigut així en moto. Va ésser una sensació molt dolenta. Vaig notar com m’arrossegava per el terra d’esquenes i només saltaven pedres i polç, molta polç. SORT QUE NO VAIG TOPAR AMB RES. Al final moto i jo varem parar.
Només recordo que vaig obrir els ulls i al veure que em podia moure , vaig pensar.... NO HA SIGUT RES. De seguida em vaig aixecar i aparentment no tenia res més que el susto.
En Pasqual que va lograr dominar la seva moto sense caure, i en Moncho deseguida es varen apropar a veure com estava.
Jo d’impotència i aliviada perquè no havia sigut res, em vaig desfogar plorant. Em vaig treure els guants i la mà esquerra sem va començar a inflar. En Pasqual em va donar una bossa de plàstic amb un gel que s’activa si el mous i a menys de 5 km a l’aduna em varen posar més gel.
La moto..... la palanca del canvi de marxa va quedar clavada, el protector doblegat, l’intermitent trencat i la part davantera de la moto molt ratllada.
Una vegada em vaig refer tant sí com sí vaig voler continuar sense escapçar cap tram de ruta. Així doncs hi va haver un moment que el dolor em podia i vaig parar en un llac del Park Torres Payne i vaig posar uns minuts la mà en remull .

Al dia següent no podia ni moure la mà i vaig prendre calmants tot el dia i vaig fer repòs sí o sí. No podia embragar i la mà estava ben inflada.
Avui per avui tinc el colze, el bras i la mà esquerra de tots els colors possibles, color morat, groc , vermell..... però estic molt millor.
Vaig tenir molta i molta sort. En Moncho i en Pasqual es pensaven que la meva aventura acabaria allà. No em vaig trencar res i amb el dolor soc molt dura. Així doncs a continuar.

[Randy-650]

El cansanci fa baixar la guàrdia, ja ho veus. :???:

Ànims, campiona. El troç més dur ja ho has fet. Ara el troç que us queda, xino-xano i anar fent. I el dia que tornis a estar amb nosaltres ens barallarem per sentar-nos al teu costat, jo el primer!!! :lol:

[Jb500]

holaaa

ni un pas enrrera, ni per agafar "carrerilla", que s'han pensat les carreteres i el horripio, qui s'han cregut que som nosaltres!!!
(aixo ultim dit amb l'accent del presi pujol)

mai es pot baixar la guardia!!!

sort i endavant

v'sss

[Eva]

Una foto de l´entrada de la Península Valdés:

[URL=http://img710.imageshack.us/my.php?imag ... quel00.jpg][/URL

Evidenment amn TOTS VOSALTRES ;)

[Eva]

Imatges d´ahir. Les va fer en Moncho.

[Eva]

Durant TOTA LA NIT ha fet molt i molt de vent, o sigui que avui hem tingut la présencia del INMOMBRABLE : el vent.
Avui he fet muscles. Aguantant-me com he pogut.
Sobretot el vent ha sigut a la sortida de Península Valdés i al primer tram de la ruta 25 que atravessa la provincia de CHUBUT.
Birel i Avril, al final estem a Chubut ;) .

Jo em pensava que les vistes serien molt monótones, però hi ha hagut un parell de trams molt macos semblants al Canyon del Colorado per dir algo .

[Eva]

[quote user="Mareta" post="109313"]
La primera Sra. espanyola, catalana , mototuriste i de pagés que ha arribat a Ushuaia en moto.[/quote]


Perdó que ha arribat a Ushuaia conduint moto.

Fa gracia veure la cara de la gent quant em trec el casc ;) .
Molts es pensan que soc la parella d´en Moncho o en Pasqual i que anem amb dues motos, quant veuen que jo agafo la meva 650 em miran amb molta incredulitat.


Per cert, aqui molta, molta gent saluda a les motos. Cuasi bé diría que un 40 % dels vehicles ens saluda per el fet d´anar en moto.

Una cosa curiosa és que aquí mentre adelantes un vehicle, per saludar-te posen l´intermitent de mà esquerra. La primera vegada em vaig pensar que el vehicle volía girar cap el meu costat i em vaig espantar. Ara ja ni cas.
Saludem a tothom i ja està.
Als camions no els saludo. Em tinc que agafar fort a la moto perque el rebuf del seu pas fa desviar i molt la moto.

[Eva]

Demà tenim l´últim día de moto :

Esquel- Osorno. Aproximadament uns 600 kms amb una frontera de per mig.

Aquest tram ja l´hem fet i es molt maco.

A veure si puc fer més fotos.

Bona nit i fins demà :kiss :kiss :kiss

[Sagal]

Vinga Eva, sort que la caiguda no ha estat rès, ja estem esperan que arribis tal com diu en Randy hauras de fer taula rodona. Estas amb bona companyia. Ànims que demà acabes l'aventura.

[Bolero]

Això ja està al sac!!!!!!!!
Felicitats als tres!!!!!!!

[Eva]

Bon día a tothom.

Portem més de 7.000 kms conduits i avui anem per els últims 650 kms.

Intentaré fer fotos .

Vinga ara marxem .

Fins el vespre

[Albert G]

Fa uns quants dies que estàvem tot nerviosos per que mai arribava el dia en que “els tres mosqueters” marxessin a la Patogonia, dons ara ja estan a la recta final, :( he comprovat que tot ha anat be, s’ho han passat d’allò mes be i ens han fet gaudir de l’aventura de la mateixa manera que ells, amb les increïbles cròniques i fotos que ens ha enviat la Mareta.

Segur que aquesta aventura es la primera de les següents que segur que ja estan parlades i coneixen als protagonistes, pot ser fins i tot amb data.

Deixeu-me que sigui el primer abans d'acabar l'ultima etapa, de donar-vos la l’enhorabona de aquesta fita.

Ara uns quants dies de descans, (que ja veureu quant arribeu aquí, us sortiran tots els mals :roll: ) i si hi ha salut, ja podem anar per la següent, que el mon s’acaba!!!!!!
:cerv

[Oscar]

Ondia això ja s´acaba i ara que farem?dues preguntes em ronden
el meu caparrò:
-entre el temps a sobre la moto i el temps penjant fotos,queda algo
per dormir?

-i l´altra,la senyera on anirà a parar?

[Biel i Avril]

[quote user="Mareta" post="109707"]Birel i Avril, al final estem a Chubut ;) .
[/quote]

MOLTS PETONS !!!!!!!!!!!

[Tommy]

Vinga anims, que ja us estem esperant