Aquesta tarda com que tenia temps lliure he decidit anar a donar un volt per una zona de L’Emporda fora de les rutes clasiques que coneix i va tothom.
Es per la zona de la Vall de la Muga, uns racons molt tranquils i uns pobles molt macos, petits i ben conservats.
El temps ha estat molt variable, tant aviat em pluvia una mica com s’obria i feia un sol espatarrant.
Les carreteres amb molt poc trànsit, tan sols la gent de la zona o que com jo han anat expresamente a donar un volt per la zona i algú que té casa de segona residència.
Abans d'arribar a Sant Llorenç de la Muga, ja m'ha caigut un petit ruixat, que si més no ha servit per donar un altre color als camps i amb aquella olor de terra humida i acabada de llaurar.
Sortint del poble ja havia deixat de ploure i lluïa el sol de nou. En aquesta fot podeu veure a la dreta el cim del Bassegoda amb la seva característica forma de barretina, es un cim que es veu desde qualsevol punt de la plana de l'Empordà, a la seva esquerra queda la Mare de Déu del Mont, en aquesta foto no es veu.
A l'arribar a Albanyà feia aquest bon temps i amb aquest cel tan maco.
Però en menys de cinc minuts a passat a tenir-ne aquest aspecte, així que ja us podeu imaginar el resultat, un altre ruixat.
El següent destí es el Santuari de la Mare de Déu de la Salut, amb una vista esplendida de l'embassament de Boadella.
Aquest embassament és l'únic de Catalunya que no n'hi ha forma que es recuperi, a hores d'ara tan sols està al 33% i això que es petit, té una capacitat de 62 hectòmetres, això vol dir que aquest estiu el pagesos tornaran a tenir-ne restriccions.
Es que l'única aportació es la que li fa la Muga i aquest es un riu molt petit, en fi, que si no plou de valent tornarem a estar amb el cor encongit.
Però al que anaven, després de veure'l desde la distancia he decicit baixar a la presa
Després he anat cap el poble que li dona nom, Boadella d'Empordà (però s'ha de tenir en compte que l'embassament no pertany a Boadella sino que s'hi troba al terme de Darnius), un altre fet més del surrealisme d'aquestes terres.
Continuant el següent poble és; Les Escaules, molt petit però amb un carrer molt llarg i sense sortida, i a la sortida del poble en el parqing d'un restaurant gairebé amagada troben la cascada de La Caula.
On podem observar que alguns arbres a l'igual que les persones, arriben a un punt on necessiten de recolzament artifial jeje.
A l'arribada a Pont de Molins, la Muga i jo agafem camins diferents, ella segueix el seu camí cap a Empuriabrava on desembocarà a mar, i jo cap a casa. A partir d'aquí el seu camí ja es per llocs més coneguts i no tan macos com fins ara, com podeu comprovar amb el viaducte de TGV, aixi que li faig una última foto hi li desitjo molta sort.
Apa siau Muga.
Tan sols dir-vos que he passat una tarde d’allò més entretinguda, passejant i contemplant un cel espectacular, que per a mi es lo més maco que té L’Emporda.
Ara us he posat unes quantes fotos, però si esteu interessats a veure més podeu fer-ho aqui.
http://picasaweb.google.com/Runerworld/VallDeLaMuga#
Uma salutació a tothom.
