Ens llevem tard, el cel és ben núvol, el terra moll.
Que fem ? Després d'un moment de reflexió, esmorzem d'una esgarrapada i d'un brinco a dalt la moto.
Sortim vora tres quarts de deu cap al Nord, per la carretera de Manresa. Passat Maians, les muntanyes de Montserrat es veuen tapades. El dia continua rúfol.
A l'arribar a Manresa decidim anar més al Nord, ja que sembla que el cel per allà és més clar. Cap a l'Est es veu força més tapat.
Pugem per la carretera nova fins a Berga, amb molt poc trànsit, bastant lleugerets. Tot i que aquesta carretera es aburrida de nassos, només de pensar les cues que haviem fet pel vell traçat ja ens fa gaudir del trajecte.
Uns quilòmetres abans d'arribar a Berga veiem l'horitzó totalment fosc. Sembla que a Berga hi plou. Nosaltres amunt.
Arribem a Berga sense pluja, però amb una boira que no es veu res. Enfilem cap als Rasos de Peguera, a veure si surt el sol.
La pujada als Rasos es complicada, amb boira espessa i cotxes que baixen esporuguits, alguns massa pel mig de la carretera.
Després de cinc o sis quilòmetres de boira baixa i ploranera, veiem com augmenta la llum, i un quilòmetre més endavant surt el sol !!!!!
Acabem de fer les darreres corbes de la pujada als Rasos entre raigs de sol i clapes de boira.
Parem a l'esplanada de l'estació d'esquí. Fa fresca. No ens treiem el gec.
Al cap de cinc minuts torna a baixar la boira... o sigui que "carretera i manta".
Baixem dels Rasos una altra vegada amb boira. Em regalimen gotes de la visera i no hi veig tres dalt d'un burro.
Que fem ?... cap a casa ? No, agafem la carretera de Sant Llorenç de Morunys -amb boira- i enllà !!!!
S'escapen gotes, però ens fa més gracia tornar per la banda de Sant Llorenç, o sigui que endavant les atxes.
Passat el tercer túnel torna a sortir el sol, que ja no ens abandonarà fins a casa.
Anem gaudint de la carretera, les corbes i el paissatge fins a Sant Llorenç, on fem una parada.
Volem anar fins a Coll de Nargó i tornar per Oliana, però miro el mapa i calculo més de dues hores i mitja fins a casa. Com que la boira ens ha fet anar molt lents i hem de ser a dinar amb la família, decidim agafar per la Llosa del Cavall cap a Solsona, Biosca i Calaf.
Arribem a temps de veure la sortida de Jerez, tot fent el vermut, i dinar amb la mainada.
