Entrada
Autor: Pasqual » dt. juny 08, 2010 8:57 pm
Abans que res disculpes per no haver contestat abans, però per si alguns no ho sabeu hi ha vida més enllà de les motos (poca, però vida...) :lol:
Vull agraïr a tots el assistents la participació, els comentari i les valoracions tant positives que heu fet. Especialment amb l’Steelman, l’Albert i la Cristina que van ajudar a que tot anés sobre rodes. També amb en Cuco que al convidar a la gent de l’ATCE va fer que la participació s’ampliés en quantitat i qualitat. Gràcies
De fet no era difícil que surtis be. Hem tingut la sort de reunir 5 grans viatgers en moto amb una experiència difícil de superar. Si hi afegim un públic obert i participatiu...ja tenim el 80% de l’èxit assegurat.
Per els que hi vareu anar no caldria explicar res, però per els que no van poder assistir m’agradaria explicar una mica les meves impressions subjectives.
Va començar el matí amb la Natàlia i l’Steelman explicant-nos el seu viatge per l’orient d’Europa. Malgrat els nervis, les explicacions, les fotos i la humanitat d’en Jordi ens van començar a fer volar cap a destins de somni, amb paisatges, castells i carreteres que inviten a fer kms.
Abans del descans, en Cuco va continuar el somni cap a països de les mil i una nit. Les seves explicacions, pragmàtiques, sistemàtiques i rigoroses, es tindrien que recollir en un llibre d’obligada lectura per qui vulgui viatjar a l’Orient Proper. Una informació molt útil. Ens varem quedar amb les ganes d’escoltar ja el proper viatge amb en Carles cap al Japó, Des d’aquí, molta sort, bon viatge i que tingueu moltes aventures per compartir quan torneu.
Desprès del cafè, sessió de cinema amb en Lluís Oromí que ens va transmetre els colors, la música i els olors de l’Àfrica. Un bon muntatge de fotos i unes explicacions posteriors plenes d’anècdotes que junt amb la calor de la sala (no hi havia aire condicionat) feia creure a més d’un (i d’una) que estàvem al mig del Masai Mara.
El dinar va ser bastant desastre. No per el menjar, si no per la velocitat amb que van servir. Entre plat i plat teníem temps de buidar l’estomac o d’anar a donar un volt fins a Banyoles. Ja sabrem on no hem de tornar.
Desprès de dinar, la Mareta ens va volgué explicar 30 dies de viatge en 40 minuts. Hi ho va aconseguir. Malgrat els nervis, va posar la directe i a ritme de carrera, ens va fer travessar la carretera Austral, la Ruta 40 i la Terra del Foc. Enmig de tant “Gran Aventurer” era la imatge que ens feia pensar que amb voluntat, no hi ha fites impossibles. Gràcies Eva per haver-ho compartit.
Finalment li va ser el torn d’en Ramon Costa. En Ramon juga en una altra lliga. Com ell diu, no va anar en moto a donar la volta al mon. Ell va donar la volta al mon en moto. Surt dels esquemes habitual dels grans viatgers en moto i pertany a una altra categoria. Malgrat intentar cenyir-se a Austràlia (20.000 km en un any) no va evitar que tots compartíssim la seva volta a la Terra que patíssim per la seva moto i que com ens va deixar clar: a Austràlia no hi ha ningú.... ;)
Com deia, tots els ponents mereixien un dia sencer per cadascú, però el dia es va fer curt i les intervencions es van tenir que condensar.
Teníem preparat un audiovisual d’Austràlia de dos amics de l’Albert que varem tenir que deixar per una propera edició.
La taula rodona del final, va ser molt interessant i malgrat l’hora, molta gent va aguantar fins al final. Personalment l’hagués allargat afegint-hi unes cervesetes. Quin goig de taula! Quin plaer escoltar!
Crec que per ser la primera vegada hem d’estar força contents de com ha anat i de la participació. L’interés pel tema ho demostra que hi havia gent de València i d’Andorra i que molts que haurien volgut venir no van poder fer-ho al anunciar-ho amb tant poc temps d’antelació.
Personalment estic content d’haver participat i convido a que algun voluntari o voluntaris agafin el compromís d’organitzar la segona edició. Evidentment tot el meu suport i canviant coses perquè sigui encara millor.
Deixeu que acabi amb aquest text de l’Arbe que defineix molt be l'estat d'ànim desprès de la Trobada:
“Tornant d'allà, en sortir de Besalú per la tarda -jo vaig tornar dissabte- el sol ja caient darrera meu, projectava la meva ombra davant, marxava sense presa, pensant... veia la meva ombra, sentia l'aire al cos, i ho veia tot d'un to especial per una llum daurada excepcional que semblava llepar les coses , tot amb una intensitat increïble, al mp3 un directe The sound of silence.....em vaig fondre amb el paisatge, em vaig sentir ciutadà del món, emocionat... arribava a Banyoles.”
Gràcies de nou a tots i totes.
Pasqual