Del viatge pràcticament no tenim imatges.
Eram molt conscients de que el temps s´ens tirava al cim i que no podíem perdre temps amb parades per fer fotos o menjar.
La ruta ja la coneixeu tots.
A partir de Alfajarín , aigua a semalades fins pràcticament a l´entrada de Portugal.
En
Jordi ( Digamjordi) ens va fer pràcticament de road leader tota l´estona i ho va fer molt i molt bé.
En
Damià (Guixmo) ens marcava el ritme a seguir. Es veia d´una hora lluny amb el seu xubasquero taronja i les maletes cel·lulítiques XXL. Prácticament dins les maletes li quebia l´armari sencer.
Ell semblava una lapa dalt la moto i sempre va anar gas a fondo.
Amb en
Jaume ( Saneja) ens varem trobar a l´entrada de Cabo de Roca. Aquest noi va sortir de LLeida i a pinyó fixe fins a Cabo de Roca. Nosaltres teniem l´esperança de que com anava amb una Harley el podriem atrapar fácilment (jaja) ni en broma.
Totes les carreteres que varem agafar estaban bastant despejades , menys l´entrada de Lisboa i l'arribada a Cabo de Roca. Els Lusos condueixen d´una manera molt perillosa, alguns van molt poc a poc i d´altres massa depresa, a l'autovia tant estan a la dreta com a l'esquerra .... FATAL
El Pont de Lisboa.... impressionant. Ens va emocionar a tots. I és de pagament. Com persones assenyades, feiem cua per pagar, però un noi ens va fer senyals perque ens colesim i així ho varem fer, jo amb la cua entre cames esperant una bronca i... res de res. Aixó sí
no accepten targes per el pagament del peatge.
Jo estava molt nerviosa perquè tenia el pressentiment d'haver perdut molt de temps i no tenia clar aconseguir la fita. Malgrat això gas i esquivant tots els "ilusos" lusos... cap a Cabo de Roca.
Es una mica enrevessat, però en Jaume ens va esperar els últims km i varem arribar plegats.
WALA QUINA EMOCIÓ .....
FITA ACONSEGUIDA AMB UN TEMPS metereológicament parlant MACCARÓNIC, PENOS DE NECESITAT, UNA MOTO LIMITADA I UN GRUP DE 4 MOTOS.
VAREM ARRIBAR PLEGATS I CREC QUE EMOCIONATS.
Ens varem treure els xubasquero que portabam possat desde ALFAJARIN.
La resta ja ho podeu veure a les imatges.
Val a dir que mai varem anar massa depressa, el temps no ens ho permetia i jo vaig estar a punt de tirar la tovallola 1 vegada. Potser no hauría de dir-ho, però la pluja va ésser molt dura i triplement cansat.
Despres de fer-nos les fotos a Cabo de Roca, varem anar fins a l´hotel. Varem sopar una amanida i una sopa i directes cap el llit. Teniem tanta son que .... deseguida vaig perdre el mon de vista ( al menos aixó penso , ara)
[/align]
