La ruta d’anada i tornada l’hem fet per autopasta, no volíem perdre el temps en la ruta i aprofitar per gaudir de les carreteres d’allà.
Al arribar a fer benzina a Narbona, hi havien bombers fent pràctiques al costat de la benzinera, ens ha fet gràcia fer_los fotos
Després d’un bon esmorzar a Maià de Montcal, hem anat directa cap a Saint-Pons, on hem retrobat a la Marie i avui amb una companya nova que ens han servit unes exquisides i boníssimes coca-coles com enlloc mes es poden trobar.
Desprès hem fet un tall de ruta cap Olargues, Rocabrun i cap a Saint Chinian on hem anat a veure la Natalie al seu restaurant però.... no hi era.
Indescriptible la sensació que hem tingut quan hem entrat al bar, de decoració molt antiga, i amb força gent i al entrar nosaltres s’ha posat a sonar La Marsellesa. Mes genuí impossible. No anava dedicada a nosaltres, faltaria mes !! sinó que jugava l’equip de rugby de França contra els de Sud-àfrica i era al començament del partit, però la sensació ha estat indescriptible.
De Saint Chinian altra vegada cap a Saint-Pons, impressionant carretera, es un circuit. Revolts que no s’acaben mai que pots tombar i tombar el que vols i donar el gas que vols, asfalt impecable, calent, els pneumàtics s’agafaven molt be, els francesos s’aparten quan veuen un moto al darrera, hem gaudit com feia temps que no fèiem.
Després de dinar amb quantitat, qualitat i molt be de preu, hem anat a fer el cafè a un altre del restaurants preferits d’Hijpanitat a Le Peras a veure la Mamí (amb accent a la i, mamí es com els francesos anomenant carinyosament a les àvies). La senyora continua igual i ens ha reconegut d’altres vegades i s'ha en-recordat del dia que tots els membres d'Hijpanitat i van anar. Continua tenim el seu caràcter fort quan vol, però suau després, deixo unes fotos d’ella caminant portant una galleda amb la que ha anat a pouà aigua manualment d’una font d’allà mateix. Continua portant ella sola, a la seva edat, el cafè, el restaurant i la benzinera. El seu estofat de senglar es inigualable.
Ens ha avisat que un tros mes avall a la carretera hi havia hagut un accident entre una moto i un cotxe que anéssim en conte amb l’oli deixat.
Ens ho hem trobat tot, ja ho veureu a les fotos. El noi que ha patit l’accident amb el moto li ha dit a l’Ignasi, “la moto es morta, jo estic be”
L’espera ens ha endarrerit gairebé una hora, però hem escurçat la ruta i cap a casa altra vegada per autopasta.
Ha estat un dia excel•lent de moto, crec que l’Ignasi pot dir el mateix.
Vssssssss
007



























































